Control D'existències Del Magatzem: Operacions Administratives de Compravenda

Control d'existències del
magatzem
M. Antònia Rossell Olivé
Adaptació:
Ángeles Romero Pérez
Marisa Clavero Manrique
Operacions administratives de compravenda

Operacions administratives de compravenda Control d'existències del magatzem
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 El magatzem 9
1.1 Organització i funcionament dels magatzems. Processos administratius . . . . . . . . . . . . 9
1.1.1 Recepció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.2 Emmagatzematge i distribució interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.1.3 Expedició . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
1.2 Tipus d’existències. Productes peribles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
1.2.1 Tipus d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
1.2.2 Productes peribles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
1.3 Envasos i embalatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1.3.1 Envasos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
1.3.2 Embalatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
1.3.3 Gestió de residus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
1.4 Etiquetatge. Sistemes de codificació tradicionals i telemàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.4.1 Etiquetatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
1.4.2 Sistema tradicional de codificació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
1.4.3 Sistema telemàtic: el codi de barres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
1.5 La identificació per radiofreqüència (RFID). Traçabilitat dels productes . . . . . . . . . . . . 37
1.5.1 Sistemes RFID . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.5.2 Traçabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
1.6 Inventaris i verificacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.6.1 Inventaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
1.6.2 Verificacions de l’inventari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
2 Gestió i valoració de les existències 45

2.1 Control i gestió d’existències. Processos administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
2.1.1 Control de les existències: el model de classificació ABC . . . . . . . . . . . . . . . 46
2.1.2 Gestió de les existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
2.1.3 Rotació d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
2.1.4 Sistemes de reposició de les existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
2.2 Estoc mínim i estoc òptim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
2.2.1 Estoc mínim o punt de comanda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
2.2.2 Estoc òptim i model de comanda òptima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2.3 Mètodes de valoració d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
2.3.1 Importància de la valoració d’existències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
2.3.2 Valoració de les entrades al magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.3.3 Valoració de les sortides del magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.4 Fitxes de control de magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
2.4.1 Mètode del preu mitjà ponderat (PMP) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
2.4.2 Mètode FIFO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Operacions administratives de compravenda Control d'existències del magatzem
2.4.3 Comparació de les valoracions del cas pràctic per als dos mètodes . . . . . . . . . . . 72
3 Aplicacions específiques de control del magatzem 75

3.1 Inici de FactuSOL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
3.1.1 Configuracions generals del programa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
3.1.2 Creació de l’empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
3.1.3 Passos recomanats per iniciar la gestió del magatzem amb una empresa nova . . . . . 79
3.2 Introducció de les dades del magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
3.2.1 Famílies d’articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
3.2.2 Tarifes de preus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
3.2.3 Configuració dels articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
3.2.4 Codificació dels articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
3.2.5 Articles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
3.2.6 Estocs inicials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
3.3 Moviments dels articles del magatzem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
3.3.1 Compres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
3.3.2 Vendes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
3.3.3 Gestió dels estocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
3.4 Consultes i informes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
3.4.1 Consultes per pantalla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
3.4.2 Llistes i informes en paper i en suport digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Operacions administratives de compravenda 5 Control d'existències del magatzem
Introducció
A les empreses es poden trobar diversos departaments que tindran noms diferents,
segons com estigui estructurada l’empresa, on es desenvoluparan les tasques
administratives per a la gestió de les seves operacions de compravenda. Però tant
si és una empresa de producció com una empresa que adquireix els productes per
a la seva comercialització, hi ha un lloc anomenat magatzem on hi ha els articles
que es venen i hi seran ordenats i classificats per uns criteris decidits per l’empresa.
Aquests criteris seran els millors per obtenir el control i la gestió necessaris de les
existències i el màxim rendiment i agilitat en la satisfacció de la demanda dels
clients.
L’emmagatzematge engloba diversos conceptes necessaris per al bon funciona-

ment del procés de la compravenda. Els encarregats del magatzem han de
tenir unes relacions i comunicacions òptimes amb el departament de compres
(necessitat d’aprovisionar per tenir existències al magatzem), amb el departament
d’administració (gestió de la documentació) i amb el departament de vendes
(sortida d’articles del magatzem).
Aquesta connexió interdepartamental permetrà que la gestió i el control del

magatzem es puguin portar a terme, demanant les unitats necessàries en el moment
que calgui per poder fer front a les comandes dels clients o a les necessitats del
procés productiu, amb els possibles imprevistos que puguin aparèixer.
L’empresa ha de gestionar els procediments administratius i la documentació que

es genera en el magatzem amb rigorositat i control de les operacions que es poden
derivar, per obtenir els millors resultats amb els costos mínims possibles.
En aquesta unitat formativa, s’estudia l’organització del magatzem i el procés

gestió de les seves existències que es generen a partir de les operacions de
compravenda, amb l’aplicació de conceptes teòrics i pràctics, i amb l’ús del
programa de gestió de magatzem FactuSOL.
En l’apartat “El magatzem” s’aborda conceptualment què és un magatzem i

quines són les fases d’emmagatzematge, els nivells d’estoc que hi ha, els tipus de
productes que s’hi emmagatzemen i les particularitats dels productes peribles, els
diferents tipus d’envasos i embalatges que s’utilitzen, els sistemes d’etiquetatge
i codificació dels productes i dels processos, la traçabilitat dels productes, i
l’elaboració d’inventaris i verificacions dels estocs del magatzem.
En l’apartat “Gestió i valoració de les existències” s’expliquen els diferents models

de control i gestió d’existències, quins són els costos que es deriven de la gestió
del magatzem, els nivells d’estocs que cal tenir en compte en l’aprovisionament,
en quin moment s’han de fer comandes de productes i quantes unitats s’han de
demanar, i quins són els mètodes de valoració d’existències que l’empresa pot
utilitzar per fer les anotacions d’entrada i sortida dels articles del magatzem i així
conèixer en qualsevol moment quantes unitats hi ha al magatzem i quin valor tenen.
I en l’apartat “Aplicacions específiques de control del magatzem” coneixereu com

es gestionen les existències d’un magatzem amb el programa FactuSOL: les dades
que cal introduir, l’organització dels articles, els moviments d’entrades i sortides
dels articles del magatzem i l’obtenció dels informes pertinents.
Per treballar el contingut d’aquesta unitat didàctica és recomanable que llegiu

acuradament el material seguint els exemples que hi ha pas a pas per tal d’assolir
els coneixements i, atès que una bona part de la unitat és procedimental, seria
adient que realitzeu les activitats i els exercicis d’autoavaluació a mesura que aneu
assimilant continguts.
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:
1. Controla existències reconeixent i aplicant sistemes de gestió de magatzem.
• Classifica els diferents tipus d’existències habituals en empreses de produc-

ció, comercials i de serveis.
• Diferencia els tipus d’embalatges i envasos que s’utilitzen.
• Descriu els procediments administratius de recepció, emmagatzemament,

distribució interna i expedició d’existències.
• Calcula els preus unitaris de cost de les existències, tenint en compte les
despeses corresponents.
• Identifica els mètodes de control d’existències.
• Calcula el valor de les existències en un moment determinat aplicant el

mètode de valoració establert per l’empresa.
• Identifica el concepte de variació d’existències.
• Reconeix els conceptes d’estoc mínim i estoc òptim.
• Identifica els procediments interns per al llançament de comandes als

proveïdors.
• Valora la importància dels inventaris periòdics.
• Utilitza les aplicacions informàtiques i processos establerts en l’empresa per

a la gestió del magatzem.
• Aplica criteris de protecció i respecte al medi ambient en la gestió de

residus.
1. El magatzem
Qualsevol empresa necessita un lloc per guardar els articles que ha comprat
als proveïdors fins que els ven als seus clients o els incorpora en el procés de
fabricació.
La gestió del magatzem s’encarrega de la recepció de les mercaderies

fins a la seva sortida del magatzem, passant per la col·locació i
l’adequada conservació dels articles emmagatzemats, i altres aspectes com
la identificació dels productes i el seu control físic i comptable. Exemple de magatzem
La missió del magatzem és disposar en tot moment dels productes necessaris per El magatzem
satisfer la demanda dels clients. La necessitat per part del fabricant, del majorista o És el lloc destinat a guardar els
materials que l’empresa compra
del detallista de tenir magatzems està determinada pel fet que els clients exigeixen o fabrica.
determinades quantitats en un moment donat.
1.1 Organització i funcionament dels magatzems. Processos

administratius
Un magatzem s’ha d’organitzar en funció dels articles que hi té emmagatzemats,

per això ha de reunir unes condicions:
• Ha de permetre rebre els articles amb rapidesa.
• Ha de disposar d’instal·lacions adequades al tipus d’articles que poden estar

emmagatzemats.
• Ha de tenir accessibilitat en l’entrada i sortida d’articles.
Per complir aquestes condicions el magatzem s’ha d’organitzar en funció de l’espai

disponible, reduint costos d’emmagatzematge i permetent en qualsevol moment
conèixer quins productes hi ha emmagatzemats, i també, en quin lloc i en quina
quantitat.
A l’organització física s’ha de tenir en compte:
• Ubicació: lloc exacte on es col·loca cada article o producte al magatzem.

Segons sigui el tipus, es disposen en prestatgeries, apilats, etc.
• Passadissos: és molt important l’accessibilitat als productes per poder

traslladar-los i transportar-los dins i fora del magatzem.
• Mitjans: són els elements que s’utilitzen per manipular i transportar els
productes. Poden ser humans (administratiu, mosso de magatzem, cap de
magatzem...), mòbils que faciliten el transport dels productes dins del magat-
zem (apiladores, carretons, etc.), i els elements fixos (cintes transportadores,
grues, etc.).
A l’organització administrativa s’ha de tenir en compte l’eficàcia i la rapidesa

en el traspàs d’informació amb la resta de departaments, en especial amb la
secció de compres (comandes a proveïdors) i amb la secció de vendes (venda dels
productes).
Una organització administrativa serà eficaç si gestiona i registra puntualment

els moviments dels articles al magatzem amb el seu valor econòmic. Aquest
procediment és necessari per saber tothora quantes unitats hi ha al magatzem i
quan s’ha de realitzar una comanda al proveïdor per reposar existències. Per portar
a terme aquestes tasques s’utilitzen les fitxes de magatzem.
Quant al funcionament del magatzem, l’activitat que s’hi desenvolupa es pot

classificar en tres fases, cada una d’elles amb uns processos administratius
determinats:
1. Recepció de les compres.
2. Emmagatzematge i distribució interna de les mercaderies.
3. Expedició o lliurament de les vendes.
1.1.1 Recepció
Aquesta fase comença quan es reben les mercaderies que s’han demanat als
proveïdors. Es dóna entrada als articles una vegada s’ha comprovat que coincideix
la recepció amb el que indica l’albarà.
La recepció consisteix a admetre la mercaderia que lliura el transportista

de part del proveïdor, previ control, segons la comanda feta pel departament
de compres.
Les operacions de recepció que s’efectuen en el magatzem són les següents (vegeu
la figura 1.1):
1. Consulta de la relació de les compres esperades en funció dels terminis de

lliurament.
2. Recepció dels productes que arriben dels proveïdors amb l’albarà de

lliurament del transportista.
3. Comprovació administrativa de la coincidència entre les dades de l’albarà

i les de l’ordre de compra (comanda): número de comanda, referències dels
articles, quantitats, etc.
• Si alguna dada no coincideix: es notificarà al departament de compres

perquè gestioni les incidències. El procés de recepció continuarà si el
departament de compres ho autoritza.
• Si són coincidents: s’assignarà un número d’entrada i continuarà el
procés.
4. Ordre de descàrrega de la mercaderia.
5. Comprovació física del nombre d’embalums i referències dels articles

descarregats (ha de coincidir amb les dades que consten en l’albarà) i
verificació del seu estat físic.
• Si hi ha desperfectes o diferències sobre els productes demanats, la

persona encarregada de la recepció ho comunicarà al departament de
compres per fer la reclamació oportuna al proveïdor. El procés de
recepció continuarà si el departament de compres ho autoritza.
• Si tot és correcte, continuarà el procés.
6. Autorització de l’entrada definitiva de les mercaderies en el magatzem i

indicació als col·locadors de mercaderia de la seva ubicació concreta dins
de la zona d’emmagatzematge.
7. Registre d’entrada de la mercaderia rebuda en el sistema de control

d’estocs. Si s’utilitza una aplicació informàtica de gestió de magatzem, en
registrar l’albarà rebut es registrarà automàticament l’entrada dels articles.
Figura 1.1. Primera fase d’emmagatzematge: recepció de les compres (resumida)
Gestió de les incidències
El departament de compres serà l’encarregat de gestionar les incidències detec-

tades fins que es resolguin.
• Les incidències les farà constar en la còpia de l’albarà que signarà per ser
retornat al proveïdor.
• Tramitarà una reclamació al proveïdor.
• Segons el tipus d’errades, pot no acceptar la mercaderia o la pot acceptar

esperant que les diferències es tinguin en compte en una factura rectificativa
o en la següent factura de compra al mateix proveïdor.
La comprovació física no sempre és possible fer-la acuradament en el moment de

la recepció, i per aquest motiu també es pot realitzar amb posterioritat.
1.1.2 Emmagatzematge i distribució interna

Localització dels productes
al magatzem
Un cop els productes entren al magatzem, l’empresa ha d’iniciar la gestió dels
Una manera eficient de fer-ho, és
assignar al producte un codi que estocs que queden dipositats en el seu magatzem. Les operacions principals que
indiqui el passadís, la posició i
l’altura en què està situat. ha de fer són:
• Codificar i etiquetar els articles per facilitar la seva localització posterior,

i després es col·loquen en el lloc assignat com podeu veure a la figura 1.2.
Exemple de codificació d’un article al
magatzem
• Col·locar i guardar en el lloc adient del magatzem en espera de l’ordre de
preparació de comandes. L’emmagatzematge de la mercaderia s’ha de dur a
terme de manera segura, tenint en compte les característiques del producte
i amb l’objectiu d’utilitzar l’espai disponible de manera eficaç.
• Comprovar i verificar periòdicament l’estat dels articles, per mitjà de

l’inventari, i actualitzar els documents administratius i comptables en cas
de detectar-hi diferències.
• Controlar i gestionar les existències per garantir la seva disposició per

satisfer les necessitats de la demanda o del procés de producció, en les
millors condicions econòmiques.
F i g u r a 1 . 2 . Segona fase d’emmagatzematge: emmagatzematge i distribució interna de les mercaderies

(resumida)
1.1.3 Expedició
Aquesta fase s’inicia amb l’ordre d’expedició del departament de vendes. En

aquest moment s’ha de preparar la mercaderia i la documentació per al lliurament
al client, i finalitza quan es lliura al transportista. Vegeu els passos en la figura
1.3.
Figura 1.3. Tercera fase d’emmagatzematge: expedició (resumida)
La preparació de comandes
En l’operativa de magatzems, la preparació de comandes té una gran transcen-

dència pel que fa al nivell i a la qualitat de servei que cal donar als clients de
l’empresa.
Tenir estoc disponible i optimitzar els temps de preparació dels productes que
s’han de servir són elements clau en la competitivitat de les empreses en l’actua-
litat.
Entenem per preparació de comandes el conjunt d’operacions que es duen a

terme en el magatzem per posar a disposició del transport tots els articles
que cada un dels nostres clients demanen.
La preparació de comandes segueix un procés en què intervenen, a més del

magatzem, altres departaments de l’empresa, tal com es pot apreciar en la figura
1.4.
F igura 1.4. Procés de preparació de comandes
Una vegada que s’han determinat els mètodes i les tècniques de preparació
de comandes no hem d’oblidar que tota manipulació ha de tenir un suport
documental determinat i propi per a cada cas.
En la preparació de comandes, intervenen tres departaments:

• Departament de vendes.
• Departament d’administració.
• Magatzem.
Les operacions que s’efectuen en cada departament i la documentació que s’utilitza

són les següents:
a) En el departament de vendes
Una vegada s’ha rebut una comanda, ja s’ha de començar a preparar per ser servida.
Les operacions que es faran són:
1. Recepció d’una comanda.
2. Lliurament de la comanda al departament d’administració.
b) En el departament d’administració
Aquest departament gestionarà la documentació, i farà les operacions següents:
1. Comprovació administrativa: si les condicions comercials demanades

(preus, descomptes, formes de pagament, etc.) s’adapten a les condicions
de l’empresa, les dades dels articles demanats (referències, unitats, etc.) són
correctes i és possible lliurar-los en la data demanada pel client.
• Si hi ha algun inconvenient, es notifica al departament de vendes

perquè gestioni les solucions.
• El procés d’expedició continuarà si el departament de vendes ho
autoritza.
2. Alta de la comanda en el sistema informàtic.
3. Enviament de la informació a la secció de preparació de comandes del

magatzem.
c) En el magatzem
A partir d’aquest moment, s’organitza la preparació física. El procés habitual és:
1. Elaboració del programa de preparació (també s’anomena ordre o llista de

preparació): és una successió d’ordres disposades en seqüència per assignar
a un preparador o grup de preparadors, o a un mitjà mecànic o sistema
automàtic. Pot ser en suport paper o en suport informàtic. En la figura
1.5, podeu veure un exemple del que podria ser un programa de preparació.
2. Emissió de l’albarà, en què s’especifica el contingut i les dades d’envia-

ment.
3. Registre de sortida de la mercaderia de l’albarà en el sistema de control

d’estocs. Si s’utilitza una aplicació informàtica de gestió de magatzem, en
crear l’albarà es registrarà automàticament la sortida dels articles.
4. Preparació dels articles de la comanda, anomenat picking, per part dels

preparadors a partir de la llista de preparació.
5. Embalatge dels articles, formant paquets i embalums aptes per al transport.

Paral·lelament, s’identificarà cada paquet i s’hi enganxaran les etiquetes
corresponents.
6. Impressió de les etiquetes, que s’aniran enganxant als embalatges a mesura

que es va empaquetant la mercaderia. D’aquesta manera, la mercaderia
viatjarà degudament identificada.
7. Trasllat de la mercaderia a la zona d’expedicions del magatzem, per ser

carregada al mitjà de transport previst.
Les etiquetes dels productes o de les unitats de càrrega s’han de col·locar

en un lloc visible que permeti una lectura fàcil i ràpida de la informació que
contenen.
F igura 1.5. Programa de preparació de comandes
1.2 Tipus d’existències. Productes peribles
Les existències són aquells béns que una empresa té en el seu magatzem i que
estan destinats a la venda o a la incorporació en el procés productiu.
Al conjunt d’existències del magatzem també se l’anomena estoc o inventari, tot

i que segons el context, pot tenir altres interpretacions amb lleugeres diferències:
• Estoc: és la quantitat determinada de mercaderies que posseeix una empre-

sa, amb una qualitat definida i adquirida en un moment determinat, amb
l’objectiu d’estar sempre disponible per satisfer les demandes dels clients.
• Inventari: correspon a la llista detallada dels estocs d’una empresa. També

s’anomena “fer inventari” al fet de realitzar el recompte físic de les existèn-
cies.
1.2.1 Tipus d’existències
El PGC de 2008 contempla

la possibilitat de considerar El Pla General Comptable (PGC) defineix les existències com a “actius
com a existències en la
comptabilitat els serveis en posseïts per ser venuts en el curs normal de l’explotació, en procés de
curs.
producció o en forma de materials o subministraments per ser consumits
en el procés de producció o en la prestació de serveis.”
Les existències es poden classificar des de diferents punts de vista:
1. Segons el PGC i el tipus d’empresa.
2. Segons la seva funció.
3. Segons la quantitat d’existències: els nivells d’estoc.
Segons el PGC i el tipus d’empresa
Tenint en compte l’activitat que fa l’empresa, les existències pròpies segons el

PGC seran:
En empreses de serveis
• Serveis en curs. És la mà d’obra i altres costos del personal directament

involucrat en la prestació d’un servei que encara no ha finalitzat. Són
les úniques existències que no estan físicament en el magatzem, ja que
únicament consten en la comptabilitat.
En empreses comercials
• Mercaderies o existències comercials. Són materials que l’empresa

compra i que, sense transformació, es destinen a la venda o comercialització
posterior.
En empreses industrials
• Primeres matèries. Productes que, mitjançant la transformació, es destina-

ran a formar part dels articles acabats fabricats per l’empresa.
• Altres proveïments: elements i conjunts incorporables. Són els fabricats

fora de l’empresa, que s’adquireixen per incorporar-los en els productes
acabats, sense sotmetre’ls a cap transformació.
• Productes en curs. Productes que es troben en la fase d’elaboració en el

moment de tancar l’exercici.
• Productes semiacabats. Productes fabricats per l’empresa i no destinats

normalment a la venda fins que no són objecte d’elaboració, incorporació o
transformació posterior.
• Productes acabats. Productes fabricats per l’empresa que tenen com a

destinació el consum final o la utilització per part d’altres empreses.
• Subproductes, residus i materials recuperats:
– Subproductes. Productes que tenen importància secundària respecte

a l’activitat principal de l’empresa.
– Residus. Productes obtinguts de la fabricació dels productes princi-
pals de l’empresa i que poden ser utilitzats o venuts.
– Materials recuperats. Productes que poden ser reutilitzats després
d’haver participat en el procés de producció.
Altres existències que hi pot haver en qualsevol tipus d’empresa:
• Altres proveïments. Elements inventariables, com per exemple:
– Combustibles. Matèries energètiques que poden ser emmagatzema-

des.
– Recanvis. Peces que serveixen per substituir-ne d’altres de semblants
en les instal·lacions, equips o màquines.
– Materials diversos. Altres materials de consum.
– Embalatges. Embolcalls que serveixen per guardar-hi els productes
acabats.
– Envasos. Recipients que poden ser recuperables o no, que estan
destinats a contenir el producte acabat.
– Material d’oficina. Destinat a la finalitat que el seu nom indica.
Segons la seva funció
Endinsant-nos ja en el que és la gestió d’estocs, podem apreciar que, d’estocs,

n’hi ha de diversos tipus segons la seva funció. A continuació detallem les
característiques més rellevants de cada tipus:
• Estoc de cicle. És l’estoc que es compra en un moment determinat per anar

consumint al llarg del període.
• Estocs estacionals. Estocs que tenen per objecte fer front a un augment
esperat de les vendes en determinats moments de l’exercici econòmic (seria
el cas d’empreses que, pel tipus de negoci, tenen fortes vendes a l’estiu i és
durant aquesta època que augmenten les seves reserves d’existències).
• Estoc en trànsit. És l’estoc que circula entre el magatzem d’un proveïdor i

el magatzem del client. Forma part de l’inventari disponible perquè, encara
que no ha arribat al magatzem, ja ha estat demanat i per tant l’hem de tenir
en compte als efectes de gestió.
• Estoc de recuperació. Productes usats, però que són susceptibles d’una

nova utilització (per exemple, pneumàtics usats).
• Estoc obsolet. Articles nous o vells que ja no serveixen per cobrir les
necessitats per a les quals varen ser comprats.
Els productes usats que són

susceptibles de ser utilitzats de nou
amb un reciclatge previ s’anomenen
estocs de recuperació.
Segons la quantitat d’existències: els nivells d’estoc
A l’hora de gestionar les existències del magatzem, s’estableixen unes quantitats

d’estocs que serveixen de referència per prendre determinades decisions:
• Estoc màxim. És la quantitat màxima que hi pot haver d’un article al

magatzem i normalment es determina per la capacitat del magatzem, el
capital que es pot invertir i els costos que genera el manteniment de les
existències.
L’estoc màxim d’un article és la quantitat màxima que interessa tenir

emmagatzemada.
• Estoc mínim. És la quantitat més petita que hi hauria d’haver d’un article
al magatzem, per sota de la qual no s’hauria de baixar. Considerar un estoc
mínim de 0 unitats posa en risc la comercialització del producte perquè si es
produeix algun imprevist no es disposarà de la quantitat sol·licitada i no es
podrà atendre la demanda, produint un trencament d’estocs. Per evitar-ho
s’acostuma a establir un estoc de seguretat.
Trencament de l’estoc
És la situació produïda quan es
rep una comanda d’un client i no
s’hi pot fer front per manca L’estoc mínim d’un article és la quantitat mínima que es vol mantenir perquè
d’existències.
l’empresa no es quedi sense existències, segons les previsions habituals, i a
partir de la qual entraran noves unitats.
A la figura 1.6, podeu veure representats l’estoc màxim, l’estoc mínim de 0 unitats
i també el trencament d’estoc produït per un imprevist.
F i g u r a 1.6. Estoc màxim, estoc mínim i trencament d’estoc

• Estoc de seguretat. És un nivell d’estoc que s’estableix per fer front a

comandes imprevistes dels clients o a retards en el termini de lliurament
dels proveïdors. És a dir, consisteix en l’acumulació de productes com
a protecció davant la incertesa produïda per la demanda i el termini de
lliurament, evitant l’aparició de trencaments d’estoc no desitjables.
L’estoc de seguretat d’un article és la quantitat d’existències al magatzem

que s’estableix per fer front a possibles imprevistos. En molts casos, l’estoc
mínim s’estableix en aquest mateix nivell.
A la figura 1.7, podeu veure representats l’estoc màxim i l’estoc mínim establert
com a estoc de seguretat, i com aquest actua de coixí davant d’un imprevist evitant
un trencament de l’estoc.
Figu r a 1 . 7 . Estoc màxim i estoc mínim amb un estoc de seguretat
• Estoc òptim. És la quantitat d’existències al magatzem que permet cobrir

les previsions de vendes amb el cost més petit possible.
• Estoc disponible. És l’estoc que es considera a l’hora de fer la gestió

d’estocs i és el resultat de restar a l’estoc físic (estoc real que hi ha en el
magatzem), les quantitats reservades per servir les comandes rebudes dels
clients.
1.2.2 Productes peribles
Els productes peribles són els que, per les seves característiques, exigeixen
condicions especials de manipulació i conservació en els seus períodes
d’emmagatzematge i transport.
En general, són productes peribles tot tipus d’aliments i medecines sensibles a la

temperatura, la humitat, la llum, el pas del temps, etc.
La manipulació, la comercialització, el magatzematge i el transport de productes

peribles està estrictament regulat per la normativa actual.
A més, el maneig d’aquests productes implica un control elevat per part de les
empreses oferents amb l’objectiu de donar-los sortida abans de la seva caducitat,
i evitar amb això pèrdues de rendibilitat importants. El mateix ocorre amb
productes afectats per obsolescència i demandes del mercat estacionals o puntuals.
Emmagatzematge de productes peribles
En l’emmagatzematge de productes peribles es compliran les exigències i con-

dicions adequades a la naturalesa específica de cadascun d’ells. Les condicions
habituals que s’han de mantenir són:
• La temperatura i humitat relativa, mitjançant la circulació d’aire conve-

nient.
• L’aïllament dels articles que desprenguin olors d’aquells altres que per
naturalesa els puguin absorbir.
• La protecció contra l’acció directa de la llum solar, quan sigui perjudicial

per al producte.
L’emmagatzematge s’ha de realitzar en llocs adequats que compleixin les normes

vigents, com per exemple:
• Distribució en piles o lots que guardin les degudes distàncies els uns amb
els altres i amb les parets, sòls i sostres.
• Utilització dels mecanismes de recepció, manipulació i expedició adequats.
• Inspeccions, rotació i remocions periòdiques dels productes, en funció del

temps d’emmagatzematge i conservació que suportin.
• Retirada dels productes deteriorats o l’envàs dels quals aparegui trencat.

Aquests productes no es destinaran al consum humà, si fos el cas.
Si es tracta d’aliments, totes aquelles persones que per la seva activitat laboral hi
tenen contacte directe durant la seva preparació, fabricació, transformació, elabo-
ració, envasat, emmagatzematge, transport, distribució, venda, subministrament i
servei, estan obligats a tenir carnet de manipuladors d’aliments.
Transport de productes peribles
El transport de productes peribles exigeix estrictes mesures de control de tempe-

Els operadors logístics que
transportin mercaderies ratures i l’adequació a normes dels vehicles utilitzats, a més d’estar sotmès a unes
peribles obligatòriament han
d’utilitzar vehicles isoterms, normes molt estrictes que pretenen preservar la innocuïtat i l’aptitud del producte
refrigerants, frigorífics o
calorífics. alimentari per al consumidor final.
La legislació afecta tant l’àmbit nacional com l’internacional.

• Els productes peribles necessiten ser transportats a temperatures especials

per a la seva conservació. El vehicle utilitzat ha d’estar condicionat per
complir les normes establertes (a més de complir altres normes específiques)
i mantenir una temperatura controlada.
• També es tenen en compte factors com la humitat relativa, la velocitat

de l’aire, la densitat d’estiba i la seva compatibilitat, així com el tipus
d’embalatge adequat per al seu transport.
1.3 Envasos i embalatges
El conjunt d’envasos i embalatges que acompanyen el producte des de la fabricació

fins al consum consisteix en:
• Envasos primaris que contenen el producte: estan en contacte directe

amb el producte i és el lloc on aquest es conserva. Són els anomenats
envasos.
• Envasos secundaris o d’agrupació: agrupen un nombre determinat d’uni-

tats, les quals es poden separar sense afectar les característiques del producte.
Correspon als packs.
• Envasos terciaris o de transport: faciliten la manipulació i el transport Els palets són una de les unitats
de diverses unitats de venda o de diversos envasos secundaris. Els més

d’emmagatzematge més usuals en
els magatzems.
utilitzats són els embalatges, però també s’hi inclourien els palets.
El sistema d’envasament en el seu conjunt ha de complir la funció principal

de protecció del producte, i aportar la resistència necessària per garantir que el
producte arribi en condicions adequades per al seu consum.
Si no n’hi ha prou amb el sistema d’envasament i embalatge per garantir la

integritat del producte, aquest es deteriorarà i no podrà ser consumit, amb la qual
cosa és generarà el residu tant del producte com de l’envàs.
Legislació
Generalment, els països tenen en vigència reglamentacions estrictes respecte a:
• Envasos i embalatges amb normes internacionals que contenen mesures o

reglaments de salut, seguretat, protecció a l’ambient, protecció al consumi-
dor, etc., com per exemple:
– ISO. Són normes internacionals de fabricació, comerç i comunicació

per a totes les branques industrials a excepció de l’elèctrica i l’electrò-
nica.
– Codex Alimentarius. És un programa per a la protecció de la

salut dels consumidors, per assegurar unes pràctiques de comerç
clares i promocionar la coordinació de totes les normes alimentàries
acordades per les organitzacions governamentals i no governamentals,
creat per la FAO i l’OMS.
• Etiquetatge i rètols de determinats productes, particularment d’aliments

frescos i envasats, begudes, especialitats medicinals, etc.
En el comerç internacional, els exportadors han de tenir en compte com pot afectar
la normativa dels diferents països d’origen o destinació dels seus productes.
1.3.1 Envasos
Des de l’aparició dels

autoserveis, el producte es Podríem definir l’envàs com el recipient de qualsevol material i de diverses
troba totalment sol davant
del client i passa a ser el
formes concebut per contenir productes per al seu ús a partir d’aquest i
venedor en els lineals dels
supermercats, hipermercats
destinat a contenir individualment una unitat de producte.
o grans magatzems.
L’envàs, també denominat embalatge de venda o empaquetatge, identifica el

producte i es correspon amb la presentació comercial de la mercaderia.
Les característiques que ha de tenir un bon envàs són les següents:
• Possibilitat de contenir el producte segons les seves característiques físi-

ques.
• Que permeti la seva identificació, mitjançant etiquetes o amb la impressió

en l’envàs del contingut, capacitat, instruccions d’ús, etc. També s’utilitzen
els codis de barres per facilitar la gestió de la compravenda i l’emmagatze-
matge.
• Capacitat de protegir el producte.
Exemple de bric • Resistència a les manipulacions, el transport i la distribució comercial, per

garantir que el producte arribi al consumidor en perfecte estat.
• Que s’ajusti a les unitats de càrrega i distribució del producte, per facilitar
l’emmagatzematge i transport.
• Adequat a les necessitats del consumidor en termes de grandària, ergono-

mia, qualitat, etc.
• Adaptat a les línies de fabricació i envasament del producte, i en particular

a les línies d’envasament automàtic que disposi el fabricant.
• Que compleixi les legislacions vigents.
• Amb un cost adequat a l’oferta comercial que es vol fer del producte.
• Des del punt de vista comercial, que recordi la publicitat que s’ha fet al
producte, per atreure l’atenció del client, convèncer-lo dels avantatges i
tancar la venda.
Transport i emmagatzematge
L’envàs ha d’oferir la resistència necessària per evitar el deteriorament del

producte durant el transport, l’emmagatzematge i la manipulació.
Des d’aquest punt de vista, els podem classificar en:
• Envasos rígids: tenen una forma definida que no es pot alterar, i permeten
apilar el producte sobre ell mateix sense que es pugui danyar.
• Envasos semirígids: tenen una resistència a la compressió menor a la d’un

envàs rígid, i amb esforços de compressió el seu aspecte pot ser similar al
dels envasos rígids.
• Envasos flexibles: són els fabricats per pel·lícules plàstiques, paper, fulles
d’alumini, laminacions, etc., i es deformen en manipular-los manualment. Exemple de bossa de plàstic per
petites unitats
Aquests envasos han d’estar protegits per uns altres de més resistents, per
permetre apilar el producte durant el transport o emmagatzematge.
Tipus d’envasos principals
A la taula 1.1, podeu veure els tipus, de quins materials són fets i el contingut.
Taula 1.1. Tipus d’envasos principals
Tipus Materials Continguts habituals
Llaunes Llauna, alumini,... Conserves Exemple de capsa de paper
Pots o terrines Vidre, ceràmica, metall,... Conserves, aliments preparats,

iogurts, cosmètics, cacau, etc.
Brics Cartró, plàstic polietilè i alumini Aliments líquids: llet, sucs...
Ampolles Vidre, plàstic, PVC, etc. Líquids: aigua, llet, vi,...
Flascons Vidre, ceràmica, etc. Perfumeria, cosmètica,...
Aerosols Metàl·lic o plàstic Neteja, higiene personal,...
Bosses Paper, plàstic, etc. Aliments en pols o de petites

unitats: sucre, sal, cafè, arròs,
fruita seca, patates fregides...
Malles Plàstic Aliments: fruites, patates,...
Sacs Paper, plàstic Productes en pols: aliments per a

animals, adobs, ciment,...
Blísters Cartró i plàstic Articles de merceria, escriptori, Blísters

ferreteria, informàtica,... Full de cartró sobre el qual
s’enganxa una làmina de plàstic
Safates Plàstic, polietilè, etc. Productes frescos d’alimentació, transparent amb forma de cavitat
menjars preparats,... que allotja el producte que es
presenta. S’exhibeixen en les
Capses Paper, plàstic, fusta Tot tipus de productes i protecció prestatgeries, cubetes o penjats
de productes delicats: farmàcia, de ganxos.
bombons, galetes, perfums,
cosmètica, vins i caves,...
1.3.2 Embalatge
Es considera embalatge qualsevol mitjà material destinat a contenir

productes només temporalment, pensant en la seva manipulació,
transport i magatzematge.
L’embalatge protegeix una mercaderia per a la seva expedició (manipulació,

càrrega i descàrrega, etc.) o la seva conservació en dipòsits o magatzems.
Solen ser caixes de diversos materials que poden agrupar diferents unitats de
productes envasats, però també poden contenir una única unitat de producte,
generalment de dimensions considerables (mobles, electrodomèstics...).
Els embalatges habitualment estan normalitzats amb una grandària adequada per
facilitar el seu transport, manipulat i apilament.
Les funcions i característiques d’un bon embalatge són:
1. Complir les lleis establertes respecte a normes i requisits, que han d’apa-
rèixer impresos sobre la seva superfície.
2. Protegir els productes i envasos de consum, i mantenir-los junts.
3. Oferir una manipulació eficient en el magatzem: facilitat en les operacions

d’embalatge i etiquetatge, comoditat per agafar-lo i capacitat d’exposició.
És important adaptar-se a les dimensions estàndards del palet i, en la mesura
del possible, al mòdul de referència.
4. Tenir capacitat per resistir l’apilat i romandre estable quan està paletitzat.
5. Proporcionar la seva identificació EAN, amb una impressió i disseny

adequats.
6. Reduir al màxim els espais buits entre el producte i l’embalatge.
7. Deixar el mínim residu possible i ser valoritzable.
8. Oferir una manipulació eficient en el punt de venda: contenir un nombre

uniforme i coherent d’unitats de consum, i presentar un disseny ergonòmic
quant a pes, volum i forma.
Tipus d’embalatges principals
A la taula 1.2, podeu veure els tipus d’embalatges principals, de quins materials
estan fets, el seu contingut habitual i les propietats que mostra el seu ús.
Taula 1.2. Tipus d’embalatges principals
Tipus Materials Contingut habitual Propietats d’ús
Cistelles És un ordit de vímets, Fruites i verdures. Es poden deformar amb

espart o altres materials facilitat, presentar vores
naturals. afilades o oferir poca
higiene perquè són de
difícil rentat.
Caixes Cartró, plàstic, fusta, De cartró i de plàstic: De cartró: són netes i Cartró
EPS (escuma de tot tipus de productes. manejables però amb Pot ser massís i llis o bé amb
poliestirè), etc. l’inconvenient que estries o canals en la seva
s’espatllen fàcilment per superfície.
la humitat, l’apilament i
De fusta: productes la manipulació.
agraris, articles pesants
(motors, maquinària, De plàstic: són
etc.) resistents a cops, molt
rígides, reutilitzables i
D’EPS: productes apilables ja que
frescos o congelats. encaixen les unes amb
les altres.
De fusta: són d’un sol

ús i rígides, i responen
bé a l’apilament.
D’EPS: és un material
innocu perquè no
afavoreix el
desenvolupament de
microorganismes com
bacteris o fongs que
provoquen la
descomposició en els
productes. Amb gran
poder d’aïllament
tèrmic.
Embolcalls Paper, cartró, plàstic Tot tipus de productes. Fàcil adaptació al

(film, bombolles de producte, però si són en
plàstic), etc. paper o plàstic, calen
altres elements de
protecció més rígids.
A més dels embalatges que actuen d’embolcall, per condicionar el producte en el

seu interior, poden ser necessaris alguns accessoris, com per exemple:
• Condicionadors: són unes peces de cartró o d’un altre material (plàstic,

EPS, etc.) que tenen la funció de protegir o immobilitzar el producte dins
de la caixa.
• Capes de paper i plàstic: s’utilitzen per folrar altres embalatges i així evitar
que el producte es danyi a causa del frec, o bé per evitar les pèrdues d’aigua
del producte.
Per seleccionar el tipus d’embalatge que s’ha d’utilitzar, s’han de considerar

diferents factors, principalment les característiques del producte que s’ha de
protegir i la forma de transport que es farà servir.
L’embalatge també es pot adequar a les instruccions del comprador. Si la

destinació és un altre país, s’haurà de tenir en compte el compliment de les normes
exigides en aquest país de destinació.
1.3.3 Gestió de residus
A causa del gran consum de productes envasats, s’origina molta quantitat de

residus que han de ser tractats i reciclats.
Queden dintre de la Llei
11/1997 tots els envasos i
Per aquest motiu, l’any 1994 el Parlament Europeu va publicar la Directiva 94/62,
residus d’envasos posats al relativa als envasos i residus d’envasos, i es va transposar a la legislació espa-
mercat i generats,
respectivament, en el nyola mitjançant la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos.
territori de l’Estat.
Dins del concepte d’envasos s’inclouen els envasos de venda o primaris, els
envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris, és a dir,
els envasos i embalatges.
Segons aquesta llei, les empreses responsables de la posada al mercat de productes

envasats, es veuen afectades per una sèrie d’obligacions amb dos objectius
principals:
• Prevenir i reduir l’impacte sobre el medi ambient dels envasos, amb

l’establiment de mesures adreçades a la prevenció de la producció de residus
d’envasos.
• Gestionar els residus al llarg de tot el seu cicle de vida, amb la seva
reutilització, reciclatge i altres maneres de valorització de residus d’envasos,
amb la finalitat d’evitar o reduir la seva eliminació en abocadors o incinera-
dores.
Així, doncs, fa responsables d’aquestes accions els envasadors i comerciants

de productes envasats o, quan no sigui possible identificar els anteriors, els
responsables de la primera posada al mercat dels productes envasats.
Per fer-ho, la llei permet escollir dues opcions:
1. L’empresa es pot encarregar de la recollida dels envasos, amb el Sistema de

dipòsit, devolució i retorn, facturant els envasos amb facultat de devolució:
per cada envàs cobrarà una quantitat individualitzada que serà retornada
amb la devolució de l’envàs.
2. L’empresa pot delegar la recollida acollint-se a un sistema integrat de

gestió de residus d’envasos i envasos usats (SIG), per eximir-se del
sistema obligatori anterior. El SIG assumeix finançar a les entitats locals
el sobrecost de la recollida dels residus d’envasos i assegurar el reciclatge
dels materials recollits. A la pràctica, aquest sistema és el majoritari.
Els envasos inclosos en un SIG s’hauran d’identificar mitjançant un

símbol, que ha de ser el mateix en tot el territori on actuï aquest sistema.
Actualment, a Catalunya hi ha tres sistemes integrats de gestió d’envasos, els dos Ecoembalajes España, S.A.
(ECOEMBES)
primers dels quals també són presents en l’àmbit de l’Estat espanyol: És una societat sense ànim de
lucre, amb l’objecte social del
disseny i organització d’un
sistema integrat de gestió (SIG)
• ECOEMBES: per als envasos lleugers, paper i cartró. per a:
• ECOVIDRIO: per als envasos de vidre. • La recollida periòdica i

selectiva d’envasos.
• SIGFITO: per als envasos de productes fitosanitaris. • La separació i

classificació dels
residus.
• El transport a plantes
El Punt Verd de reciclatge o
valorització.
El Punt Verd és el símbol del SIG d’Ecoembes. • La valorització, el

reciclatge o la
reutilització dels
Les empreses que opten per l’opció del sistema del Punt Verd: envasos.
1. Han de posar en l’etiquetatge de cada producte el logotip del símbol del

Punt Verd.
2. Han de pagar un cànon a Ecoembes per aquest sistema de recollida:

cada producte cotitza per tots i cadascun dels diferents materials que el
componen: ampolles de vidre, de plàstic, taps d’alumini, estoig de cartró,
plàstic retràctil, etc. Cada producte té un cost diferent segons els materials
que el componguin. Símbol del Punt verd
3. En emetre la factura als seus clients que a la vegada siguin comerciants,

cobraran un percentatge sobre el producte pel concepte de Punt Verd,
però no als clients que siguin consumidors finals.
4. Tenen l’obligació d’informar la comunitat autònoma sobre els envasos

posats al mercat. Ecoembes facilita el compliment d’aquest requisit legal
a les seves empreses adherides.
El Punt Verd garanteix que les empreses que presenten aquest logotip en
els seus envasos compleixen les obligacions establertes en la Llei 11/97, i
ho estan fent per mitjà del SIG gestionat per Ecoembes.
Criteris de protecció i respecte al medi ambient en la gestió de residus
Des del punt de vista de respecte al medi ambient i tenint en compte els residus
que representen, les funcions dels envasos es podrien dividir en:
• Funcions imprescindibles: seguretat, higiene i logística.
• Funcions supèrflues: màrqueting, acceptació del consumidor, etc.
Com a criteris de protecció i respecte al medi ambient, les recomanacions a les Exemple de campanya per reduir l’ús
empreses envasadores són: de les bosses de plàstic als
comerços
1. Eliminar els envasos superflus: d’acord amb la definició del Reial decret
782/1998 són tots aquells envasos que, malgrat que facilitin la manipulació,
distribució i presentació del producte destinat al consum, no siguin neces-
saris per contenir-lo ni protegir-lo.
2. Reduir els envasos sobredimensionats, és a dir, els que malgrat tenir una
utilitat, se’n podria reduir la mida.
3. Evitar el sobreenvasat o envasos de petita capacitat, i potenciar els envasos

per a continguts més grans.
4. Substituir els materials menys reciclables per altres de més nivell de

reciclat, és a dir, que els seus residus produeixin menys impacte sobre el
medi ambient durant tot el seu cicle de vida (vegeu la taula 1.3).
5. Potenciar els envasos reutilitzables. Són els envasos concebuts i disse-

nyats per complir, durant el seu cicle de vida, un nombre mínim d’usos o
rotacions, de manera que una vegada consumits els productes que contenien,
siguin susceptibles de ser reintegrats pel posseïdor, en el mateix procés
econòmic pel qual van ser concebuts o dissenyats. En el moment en què
aquests envasos deixen de ser reutilitzables, es converteixen en residus.
Tau l a 1 . 3 . Impacte dels residus reciclats en el medi ambient segons la Fundació per a la Prevenció de
Residus i Consum Responsable.
Materials g CO2/kg Relació
cartró 282 0,00
vidre 443 1,57
cartró ondulat 750 2,66
cartró ondulat 909 3,22
acer 1.095 3,88
brics 1.183 4,20

Tipus de plàstics LDPE 2.341 8,30
LDPE, HDPE, PET, PP, EPS (o
suro blanc). HDPE 3.478 12,33
PET 3.872 13,73
PP 4.622 16,39
EPS 4.895 17,36
alumini 5.570 19,75
1.4 Etiquetatge. Sistemes de codificació tradicionals i telemàtics
En la gestió del magatzem, s’utilitzen etiquetes en qualsevol de les seves opera-

cions, amb l’objectiu principal d’identificar el paquet i facilitar l’operació que es
tracti.
La informació que han de contenir dependrà de l’operació, i es pot expressar amb

textos o amb algun sistema de codificació, tradicional o telemàtic.
La tecnologia actual permet una gestió fàcil, ràpida i econòmica. El codi de barres
s’ha convertit en una eina important i imprescindible de la distribució actual, i els
sistemes RFID s’estan utilitzant cada vegada més perquè milloren la gestió dels
estocs.
1.4.1 Etiquetatge
Podem classificar els principals tipus d’etiquetes segons la informació que conte-
nen:
• Etiquetes de producte. Amb informació sobre el producte i un codi

d’identificació.
• Etiquetes d’expedició. Identifiquen la tramesa.
• Etiquetes de perill. Indiquen els riscos del producte.
• Etiquetes de manipulació. Amb les instruccions que cal seguir per

manipular-lo.
Les etiquetes s’han de col·locar en un lloc visible que permeti una lectura fàcil i
ràpida de la informació que contenen.
Etiquetes de producte
En el mateix producte o envàs hi ha d’haver informació del producte per a l’usuari L’etiquetatge d’un producte
o consumidor i també un codi per identificar el producte per a la seva gestió en les és la seva targeta de
presentació i, a més, la seva
empreses. garantia de qualitat.
1) Informació del producte
En els envasos i embalatges s’ha de reservar una zona per a les inscripcions que
proporcionen informació sobre el seu contingut.
La legislació europea regula l’etiquetatge que afecta uns productes determinats,

com són els productes alimentaris, els tèxtils i el calçat, els cosmètics, les
substàncies perilloses o els detergents.
La legislació regula:
• El contingut obligatori que ha de portar l’etiqueta en determinats tipus de

productes.
• La presentació visual de l’etiqueta.
• La llengua en la qual han de figurar les indicacions.

Aquesta legislació europea és d’obligat compliment per als països integrants, entre
els quals hi ha Espanya.
2) Codificació del producte
Exemple de codificació Quan els productes arriben al magatzem, s’han d’identificar, codificar i etiquetar
El magatzem d’una empresa per a la seva gestió: control d’estoc i assignació d’ubicacions.
distribuïdora, que té com a
proveïdors diferents empreses
que utilitzen diverses maneres de
codificació per als seus
productes, recodifica els El codi del producte també rep el nom de referència.
productes que compra i
emmagatzema per unificar els
criteris i no haver de treballar
amb tantes referències i tan La codificació dels productes s’acostuma a fer en el departament de producció o
diverses.
disseny, però moltes vegades és el magatzem que codifica les existències en funció
dels seus criteris de manipulació i control.
Per tant, ens podem trobar amb magatzems que utilitzen la mateixa codificació del
fabricant i amb magatzems que recodifiquen els productes que emmagatzemen.
Etiquetes d’expedició
Malgrat que l’enviament sempre ha d’anar acompanyat d’un document (albarà o

factura), és necessari que cada embalum estigui perfectament identificat. Per això,
s’enganxa una etiqueta d’expedició en cada paquet o embalum de la tramesa.
Model d’etiqueta d’expedició
L’etiqueta d’expedició ha de contenir les dades bàsiques del paquet:

proveïdor, destinatari, número d’albarà, referències dels productes que
contenen (d’un o més productes), número d’embalum i total d’embalums.
Etiquetes de perill
El Reglament Nacional de Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera

(TPC) regula les etiquetes de perill que s’han d’incorporar a l’embalatge de les
mercaderies perilloses, i les classifica en diferents classes i subclasses, cadascuna
identificada amb un pictograma segons el codi ADR/RID (vegeu la figura 1.9).
Hi ha altres tipus de codificació i etiquetatge com el codi HAZCHEM i el codi

NFPA (vegeu la figura 1.8), usats en el Regne Unit i els EUA.
Figura 1.8. Codi HAZC-

HEM i codi NFPA
Les etiquetes de perill s’utilitzen per indicar la perillositat del producte.
Figura 1.9. Codi ADR-RID per a la identificació de riscos
Etiquetes de manipulació
Les etiquetes de manipulació han de contenir informació referida a les seves

normes de consum o ús del producte, o a les normes que cal seguir per
manipular-lo, emmagatzemar-lo o transportar-lo.
En el cas de mercaderies que necessiten un tractament especial, s’incorporen sím-

bols reconeguts internacionalment per les normes ISO (Organització Internacional
per a la Normalització) que donen indicacions per a la seva manipulació (vegeu la
figura 1.10).
F i g ura 1.10. Etiquetes de manipulació
1.4.2 Sistema tradicional de codificació
El sistema tradicional de codificació utilitza caràcters numèrics, alfabètics o

alfanumèrics, organitzats segons algun criteri que resulti útil a l’empresa per
facilitar la seva interpretació i identificació.
Es poden codificar clients, proveïdors, articles, documents, etc. i qualsevol

element que intervingui en l’activitat de l’empresa. Respecte a les activitats
relacionades amb el magatzem, la codificació que té més rellevància és la dels
articles o productes.
La codificació dels productes més habitual es basa en el criteri de l’assortiment

aportant informació de les característiques del producte, però també és convenient
assignar una codificació ubicació-producte complementària que informi de la
ubicació del producte dins del magatzem.
Codificació per al criteri de l’assortiment
La codificació dels productes seguint el criteri de l’assortiment a què pertanyen

utilitza la gamma, la família de productes, la subfamília i la unitat:
• Gamma: és una unitat de necessitat, és a dir, és el conjunt d’articles que

responen a una finalitat global idèntica.
• Família: correspon a una sèrie d’articles que responen a una mateixa

necessitat.
• Subfamília: són divisions dintre d’una família per agrupar productes amb
les mateixes característiques.
• Unitat, també denominada sèrie o article: és una unitat de venda i hi haurà

tantes unitats com marques, mides, models, colors, preus, etc.
Exemple de codificació de productes
En la taula 1.4, podeu veure un exemple de codificació de productes seguint el criteri de

l’assortiment.
Taula 1.4. Codificació de productes d’acord amb l’assortiment
Gamma: joguines didàctiques (JD)
Família Jocs d’activitats (01) Jocs de taula (02)
Subfamília Construcció Estimulació Plàstics (P) Trencaclosques Dòmino (D)

(C) (E) (T)
Unitat Blocs per Mòbil (001) Pintures De números D’animals

apilar (001) (001) (001) (001)
Manta
Eines (002) d’activitats Plastilina De lletres
(002) (002) (002)
Parc
d’activitats
(003)
A l’hora de codificar o crear la referència del producte hem d’assignar un codi a cadascuna
de les divisions: codi de gamma, codi de família, codi de subfamília i codi d’unitat, i el
conjunt conformarà la codificació del producte. Per exemple, el codi del producte parc
d’activitats serà JD01E003.
Assignació ubicació-producte
Des del punt de vista de la gestió del magatzem i de la manipulació dels productes
és necessari crear un sistema d’assignació ubicació-producte, de manera que quan
es rebi una mercaderia es codifiqui i se li assigni una ubicació que estigui lliure
en aquell moment o que hagi estat fixada prèviament. D’aquesta manera, sempre
tindrem un codi de producte unit a un codi d’ubicació.
L’assignació d’una ubicació és indispensable per saber en tot moment on està

col·locat el producte, de quin producte es tracta i quantes unitats tenim en cada
ubicació.
No hi ha un únic criteri per a la codificació de les ubicacions. Cada empresa

estableix el seu sistema en funció de les seves necessitats. En tots els casos,
la codificació ha de ser sistemàtica i ha d’ajudar a la ràpida localització de la
mercaderia.
Els elements que s’han de codificar són, com a mínim, els que s’especifiquen tot
seguit:
• Àrea: correspon a la zona del magatzem formada per les prestatgeries i pels
passadissos corresponents.
• Passadís: és el conjunt de prestatgeries adossades que formen una filera.

• Mòdul o columna: conjunt d’ubicacions situades entre les potes consecu-

tives de la prestatgeria.
• Nivell o prestatge: indica el pis diferent dintre d’un mateix mòdul o

columna. Cada pis pot ser una ubicació, però un prestatge pot estar
subdividit, formant diverses ubicacions.
Exemple de codi d’ubicació
El codi 0A080603 pot significar que aquest producte s’ubica a l’àrea 0A del magatzem, el
passadís número 08, a la columna número 06 i al tercer prestatge (03) en alçada.
Actualment, tots els magatzems disposen de programes informàtics de gestió que

fan aquesta operació d’assignació ubicació-producte, informant, en temps real,
sobre ubicacions lliures i localització i estoc dels productes.
1.4.3 Sistema telemàtic: el codi de barres
Etiqueta d’expedició
El codi de barres és un sistema d’identificació telemàtic molt fiable i que permet
Per al tractament telemàtic
consta de diferents codis de simplificar les tasques de manipulació i control dins del magatzem, i la gestió de
barres que permeten incorporar
tota la informació necessària per les expedicions de les mercaderies, entre altres utilitats.
al control d’expedicions i per a la
traçabilitat del producte.
El codi de barres és un sistema de codificació telemàtic de productes,

ubicacions, operacions, documents, expedicions, etc. que es representa
per mitjà de “barres” de diferents amplades i separacions que, en passar pel
raig que emet un lector, són captades, descodificades i poden ser tractades
Exemple d’etiqueta d’expedició
informàticament.
Només ens caldrà un programa que converteixi els números en grups de barres.
La impressió del codi es pot fer en paper o en etiqueta mitjançant una impressora
de transferència tèrmica.
Per a una gestió òptima del magatzem és convenient tenir els productes i les ubica-
cions codificades mitjançant aquest sistema i facilitar als operaris i manipuladors
els lectors portàtils de codis de barres corresponents.
El sistema de codificació per codi de barres és fàcil d’utilitzar, la seva lectura és

ràpida, no es cometen errors i es pot transmetre fàcilment a l’ordinador.
Codificació de productes i ubicacions
Els avantatges que ofereix un magatzem organitzat en ubicacions i amb codi de

barres són múltiples. Vegem els més importants:
• Les existències registrades en l’ordinador coincideixen amb les reals.

• És més fàcil saber on estan col·locades les existències de tots els articles.
• L’inventari es pot fer amb més facilitat.
• Es redueix el risc de trencament d’estoc.
• Es millora la gestió.
• Facilita el fet de treballar amb menys estoc.
• Es poden detectar els articles sense venda o obsolets.
• S’evita l’oblit o la pèrdua d’articles.
• Es redueix el temps de preparació de comandes.
• S’evita gran part de l’entrada manual de dades en l’ordinador.
• Es redueixen errors en els albarans i en les factures.
Com a conseqüència de tot això, aconseguim assolir els objectius següents:
1. Increment de la productivitat.
2. Millora del servei al client.
3. Reducció dels diners invertits en estocs.
4. Impossibilitat que hi hagi pèrdues per envelliment de l’estoc.
Per tot plegat, el codi de barres té grans avantatges respecte dels altres sistemes
tradicionals i la seva utilització es generalitza a totes les funcions del magatzem.
La taula 1.5, la taula 1.6 i la taula 1.7 mostren un estudi comparatiu entre el sistema
sense codi de barres i el sistema amb codi de barres per a cada una de les fases
operatives del magatzem.
Taula 1.5. Operativa en la recepció del producte sense codi de barres i amb codi de barres
Recepció del producte
Operacions Sense codi de barres Amb codi de barres
Identificació Per l’albarà del proveïdor Pel codi de barres
Comprovació Per l’aspecte exterior i l’etiqueta Per la lectura del codi de barres
de l’embalatge
Qualitat de la identificació Insegura i laboriosa Fàcil, segura i ràpida
Errors Es poden produir errors Mai no es produeixen errors

d’identificació
Registre d’entrada Es fa a partir de l’albarà, teclejant En el mateix moment en què

el codi propi s’identifica
Errors de registre Es produeixen errors de registre Algunes vegades, però tan sols en
en: la quantitat entrada
* Quantitat entrada
* Línia de comanda
* Codi d’article
Tau l a 1 . 6 . Operativa en l’emmagatzematge del producte sense codi de barres i amb codi de barres
Emmagatzematge
Operacions Sense codi de barres i sense Amb codi de barres i organitzat

ubicacions amb ubicacions
Qui decideix on col·locar El responsable del magatzem, el La informació registrada a

costum, l’atzar l’ordinador sobre la ubicació de
cada article
Localització de la ubicació L’operari L’etiqueta d’identificació de la

ubicació
Col·locació No sempre en el lloc desitjat En el lloc escollit
Registre en l’ordinador No es fa. Només ho sap el Per lectura del codi de barres de
manipulador l’etiqueta d’ubicació
Errors possibles Es pot extraviar mercaderia amb Gairebé mai

certa freqüència
Tau l a 1 . 7 . Operativa en la preparació de comandes sense codi de barres i amb codi de barres
Preparació de comandes
Operacions Sense codi de barres i sense Amb codi de barres i organitzat

Obtenció d’informació Llista dels articles que s’han de Llista dels articles que s’han de
servir sense comprovació d’estoc servir creada per l’ordinador i
ordenada per ubicacions
Localització del producte Pel preparador i de memòria Consultant la llista d’ubicacions
Qualitat de la localització Fàcil per al preparador si són Sempre fàcil i ràpida

productes habituals, laboriosa si
són poc freqüents
Identificació del producte Pel seu aspecte extern, Lectura del codi de barres:
embalatge o etiqueta * De la ubicació
* Del producte
Errors Confusió d’articles o no Mai

localització
Registre de la sortida Manual Directament passant el lector de

codi de barres
Errors de registre Algunes vegades en: Algunes vegades en la quantitat

* Quantitat
* Codi d’article
Codis estàndards
L’Associació de Numeració d’Articles (EAN) és la creadora del sistema de codifi-

cació internacional EAN. En l’àmbit nacional, l’AECOC (Associació Espanyola
El sistema de codificació de de Codificació Comercial) s’encarrega de controlar i garantir que fabricants i
productes anomenat codi de barres
fou creat per l’Associació de
Numeració d’Articles (EAN).
comerciants compleixin les normes de codificació.
Segons la utilitat dels codis, actualment s’utilitzen els estàndards següents:
• Codi EAN-13: identifica les unitats de consum. S’utilitza per identificar

unitats de producte amb destinació al punt de venda. En la taula 1.8,
podeu veure els dígits que l’integren. És important destacar que el codi
de l’empresa identifica l’empresa propietària de la marca, no la fabricant.
Per exemple, en el cas de les marques blanques, l’empresa propietària és

l’empresa distribuïdora, no la fabricant.
• Codi EAN-14 o DUN-14: s’utilitza per a unitats d’expedició o agrupa-

cions d’unitats de consum que no van destinades al punt de venda (per
exemple, caixes o palets).
• Codi EAN-128: s’utilitza en entorns no detallistes per connectar el flux

físic de mercaderies amb el flux d’informació, amb informació logística
addicional com ara el número de sèrie, número de lot, localització, punts
d’entrega, dates de fabricació, envasament, caducitat, etc.
• Codi SSCC (serial shipping container code) o codi seriat de la unitat

de tramesa: es tracta d’un codi que serveix per fer el seguiment de les
unitats logístiques, que permet diferenciar les mercaderies idèntiques però
de diferents unitats de transport, i proporciona informació del contingut
i dels moviments de les trameses en qualsevol punt de la cadena de
subministrament.
Taula 1.8. Dígits del codi de barres EAN-13

És important per a una bona gestió
mostrar als empleats el sistema de
84 codificació dels productes i el
Codi del país d’origen del producte. És assignat per funcionament dels lectors de codis.
EAN i per a Espanya és el 84.
00000 Codi de l’empresa propietària de la marca. És

assignat per l’organisme nacional autoritzat. A
Espanya és AECOC.
00000 Codi del producte creat per l’empresa fabricant.
0 Dígit de control que es calcula a partir de les dotze

xifres anteriors.
1.5 La identificació per radiofreqüència (RFID). Traçabilitat dels

productes
Les tecnologies de la informació han permès desenvolupar un possible substitut

per a les etiquetes de codi de barres: les etiquetes electròniques o etiquetes
d’identificació per radiofreqüència (RFID).
Tant els codis de barres EAN com les etiquetes RFID faciliten la reconstrucció de
l’historial d’un producte o d’un lot de productes, és a dir, acumulen informació
sobre cada pas del procés de producció, d’emmagatzematge o de distribució per
on ha passat aquest producte: és la traçabilitat.
Amb la traçabilitat, es podran localitzar ràpidament l’origen dels problemes que

puguin aparèixer i mirar d’evitar-los en el futur.
1.5.1 Sistemes RFID
Les etiquetes electròniques o etiquetes d’identificació per radiofreqüència (RFID)

incorporen un xip i funcionen com a petites estacions de ràdio. Emeten i, en
alguns casos, també reben senyals que són recollits per un lector i enviats a l’equip
informàtic.
• Les etiquetes només de lectura (tags) s’utilitzen bastant en la distribució

comercial per prevenir robatoris, sobretot en el cas de productes petits amb
un valor alt.
• Les etiquetes modificables (smart cards o targetes intel·ligents) permeten

que s’ampliï o es modifiqui la informació que contenen, per exemple en el
cas d’un canvi de preu. S’utilitzen en terminals logístiques i en el transport
de mercaderies perilloses, ja que permeten incloure-hi informació sobre les
característiques del producte i sobre mètodes d’actuació preventiva en cas
d’anomalies.
En la taula 1.9, podeu veure els avantatges que suposa la tecnologia RFID respecte
al codi de barres en l’etiquetatge de productes.
Tau l a 1 . 9 . Comparació de la tecnologia RFID amb el codi de barres
RFID Codi de barres
Es pot llegir sense visibilitat directa. Cal una línia de visió directa per a la lectura.
Permet llegir múltiples etiquetes simultàniament. Les lectures han de ser seqüencials i gairebé sempre
amb intervenció humana.
Té un codi únic, fixat a fàbrica o escrit a distància. El codi sol ser el mateix en totes les etiquetes.
Identifica cada producte individualment. Identifica cada tipus de producte, i pot identificar
caixes o envasos individualment.
Pot contenir informació sobre el producte. Només pot contenir un codi, de vegades amb
informació del preu o de la quantitat.
És resistent a la humitat i a la temperatura. Es degrada en ambients humits o a altes

temperatures.
Els principals inconvenients del sistema RFID són l’elevada inversió que necessita
la seva instal·lació i aplicació, la falta d’una normativa internacional, les possibles
interferències amb altres sistemes, i la vulnerabilitat al metall i als productes
líquids.
1.5.2 Traçabilitat
Tant els sistemes RFID com el codi EAN-128 permeten la traçabilitat dels
productes perquè permeten associar de manera sistemàtica un flux d’informació a
un flux de mercaderia.
La traçabilitat és el procediment que ens permet conèixer l’històric,

la ubicació i la trajectòria d’un producte al llarg de la cadena de
subministrament.
Dit d’una altra manera, la traçabilitat és la capacitat de seguir un producte des del
seu origen fins al seu final, com a article de consum.
Hi ha diversos tipus de traçabilitat:
• Traçabilitat ascendent. És la informació relacionada amb els productes

que rebem i amb els seus proveïdors.
• Traçabilitat interna o traçabilitat de processos. És la informació relativa

al seguiment dels productes dins de la mateixa empresa.
• Traçabilitat descendent. És la informació sobre les característiques dels

productes que han sortit de l’empresa i sobre la seva destinació.
Les empreses productores haurien de ser capaces d’associar les destinacions dels
productes amb les matèries primeres que es van utilitzar per a la seva elaboració.
En el cas dels productes alimentaris, la traçabilitat és obligatòria.
1.6 Inventaris i verificacions
Les empreses no només han de portar un control físic dels seus estocs sinó que
també els han de valorar i comptabilitzar per determinar els beneficis i l’actiu de
l’empresa.
El control i valoració dels estocs pot fer-se per cada entrada o sortida de productes,
coneixent en tot moment les quantitats i valor del magatzem, però també en
qualsevol moment de l’exercici econòmic segons les necessitats de l’empresa. El
Pla General Comptable (PGC) obliga a fer-ho en el moment del tancament de
l’exercici econòmic, amb l’obtenció de l’inventari i la comptabilització del seu
Per obtenir un bon funcionament, les
valor. empreses han de fer recomptes
periòdics de les existències.
1.6.1 Inventaris
Ens en podem trobar de dos tipus:
• Inventari físic. És aquell en què es fa un recompte físic de tots els articles

que hi ha al magatzem. Legalment s’ha de fer almenys una vegada l’any
i permet conèixer la quantitat i l’estat dels productes amb exactitud, els
articles que han quedat obsolets, els que estan caducats...
• Inventari comptable. És una relació detallada de les existències de

l’empresa que informa de l’estoc de cada producte i el seu valor comptable,
però no informa de l’estat dels productes. El seu valor s’ha de comptabilitzar
obligatòriament a final de l’exercici comptable en els comptes correspo-
nents segons el tipus d’existències previstos en el PGC.
Els inventaris permeten comptabilitzar les existències del magatzem i

determinar-ne el valor, l’estat i la composició.
Un exemple d’inventari comptable ordenat segons la classificació d’existències

del Pla General Comptable seria el que es mostra en la figura 1.11.
F i g u r a 1 . 11. Exemple d’inventari comptable ordenat segon la classificació

d’existències del PGC
1.6.2 Verificacions de l’inventari
Malgrat que l’empresa porti un control informàtic, exhaustiu i fiable, de les

entrades i sortides de mercaderies del magatzem, es fa necessària la verificació
de les existències reals mitjançant un recompte periòdic.
La verificació de l’inventari és la realització de l’inventari físic i l’obtenció

de l’inventari comptable.
Per diferents motius (errors en la transcripció de dades, desperfectes, errors en

la manipulació de mercaderies, trencadisses, robatoris, etc.) és freqüent que es
produeixin desviacions entre l’inventari comptable i les existències reals.
Per aquest motiu, s’han de fer les verificacions corresponents comparant les
existències reals amb els documents administratius o comptables, els quals han
de reflectir el valor de les existències reals.
Les existències que són determinades per l’inventari físic han de tenir
coincidència amb les de l’inventari comptable, i si es troben diferències
s’han de corregir en l’inventari comptable.
Abans de veure els diferents sistemes d’inventariar les existències i independent-

ment del mètode escollit per cada empresa, cal realitzar una sèrie d’operacions
comunes:
1) Passos previs a la realització de l’inventari
• Creació i impressió d’un document per fer l’inventari.
• Localització i bloqueig dels materials que cal inventariar.
• Identificació de cada producte segons la codificació.
• Instruccions clares i concises a les persones que faran l’inventari.
2) Fases de l’inventari
L’inventari és un procés que ha de seguir una sèrie de fases:
• Recompte de les unitats físiques emmagatzemades de cada producte, i

registre del codi de producte i de la quantitat corresponent en el document
d’inventari: és la realització de l’inventari físic.
• Introducció del resultat del recompte en el sistema informàtic i verificació

de les quantitats comptades anteriorment.
• Correcció de les desviacions entre recompte físic i l’inventari comptable del

registre administratiu o informàtic. Si les diferències són considerables cal
fer-ne una auditoria específica.
• Obtenció de la relació de tots els articles inventariats amb les seves existèn-
cies i valoracions: és l’inventari comptable.
Sistemes d’inventari físic
No hi ha un sistema únic per fer l’inventari i l’empresa determina quin és el que

millor s’adapta a les seves necessitats i el que menys perjudici suposa a l’hora de
servir els seus clients.
a) Inventari físic tradicional. Amb aquest sistema el magatzem es tanca durant

uns dies per poder fer el recompte. La freqüència pot ser diversa: anual, semestral,
trimestral, etc.
Aquest mètode no és el més convenient, ja que el magatzem paralitza la seva

activitat durant uns dies i això pot ser negatiu pel que fa al servei als clients. D’altra
banda, en cas de detectar desviacions, aquestes es corregiran després de repassar
i tornar a verificar els errors, la qual cosa vol dir que el procés de correcció és lent
i requereix uns dies.
b) Inventari físic rotatiu. Aquest sistema permet que el magatzem no hagi de

tancar. Consisteix a dividir els productes que cal inventariar segons el criteri
ABC en funció de la seva rotació. Els productes A (amb una alta rotació) es
compten cada trimestre, el productes B (amb una rotació mitjana) cada semestre i
els productes C (de baixa rotació) anualment.
c) Inventari físic permanent. Consisteix a fer el recompte diari al principi o al

final de la jornada, només de les existències que hagin tingut moviment. D’aquesta
manera si hi ha algun error només s’ha de revisar aquell mateix dia.
Operativa en la realització d’inventari
A la taula 1.10 podeu veure les diferències en l’operativa d’un inventari, amb codis
de barres o sense.
Tau l a 1 . 1 0 . Operativa en la realització d’inventari sense codi de barres i amb codi de barres
Realització de l’inventari
Sense codi de barres i sense Amb codi de barres i organitzat

L’inventari De tot el magatzem alhora Es pot fer rotatiu i en qualsevol

moment
Requisits El magatzem ha de quedar tancat Es pot seguir treballant

sense haver-hi entrades ni normalment
sortides
Informació disponible Quantitat total que hi hauria Registre informàtic de:

d’haver de cada producte * Les ubicacions de cada producte
* L’estoc de cada ubicació
Recompte Per zones o prestatgeries, anotant Per ubicacions amb

en fitxes el codi d’article i la terminal/lector portàtil, llegint el
quantitat que hi ha codi de barres de la ubicació i de
l’article i teclejant la quantitat
Qualitat del recompte Llarg, laboriós i requereix molt Fàcil i ràpid

personal
Taula 1.10 (continuació)
Realització de l’inventari
Errors Amb força facilitat: Només en les quantitats

* En la identificació del producte
* A l’hora de registrar el codi
* En les quantitats
2. Gestió i valoració de les existències
La necessitat de disposar d’estocs es produeix per la dificultat de coordinar i

gestionar en el temps, els requeriments dels clients o del sistema productiu amb
el compliment dels proveïdors de subministrar els materials en el termini acordat
a l’empresa.
L’objectiu fonamental de la gestió d’existències és assegurar la disposició

dels materials per satisfer les necessitats de la demanda o del procés de
producció, en les millors condicions econòmiques per l’empresa.
Per això, cal aplicar els sistemes o mètodes adients per aconseguir un nivell
d’existències que permeti un equilibri entre els costos i la qualitat del servei, i
eviti els trencaments d’estoc.
També cal portar un control de les existències, més o menys acurat segons
la importància de l’article en el balanç de l’empresa, i del seu valor financer,
mitjançant els diferents criteris i mètodes de valoració.
2.1 Control i gestió d’existències. Processos administratius
Els principals processos administratius que es duen a terme per al control i gestió
de les existències són:
• Determinar el nivell de control que cal establir per a cada tipus d’article,
mitjançant el sistema de classificació ABC.
• Calcular els costos del magatzem i d’elaboració de comandes produïts

per la gestió de les existències.
• Observar la rotació de l’estoc i prendre les mesures necessàries per evitar

pèrdues o trencament d’estoc.
• Preveure la reposició dels estocs en el moment i la quantitat adequats. Es

poden aplicar diferents sistemes:
– Punt de comanda i lot econòmic.

– Aprovisionament periòdic.
– Compra amb descomptes.
– Sistema JIT (just-in-time).
• Controlar les entrades i sortides dels articles del magatzem, i saber en tot
moment quantes unitats hi ha.
• Valorar les existències del magatzem, aplicant els mètodes acceptats pel
Pla General Comptable (PGC). Per exemple, els mètodes PMP o FIFO en
les sortides.
2.1.1 Control de les existències: el model de classificació ABC
Hi ha empreses que, sigui perquè produeixen els seus propis articles i tenen
una gran quantitat d’existències per emmagatzemar o perquè es tracti d’empreses
comercials que també han de tenir al magatzem una quantitat important d’articles
per afrontar la demanda dels clients, tenen la necessitat de donar la importància
adient a cada tipus d’existència.
Quan al magatzem hi ha molta varietat d’articles i no es pot destinar el mateix

temps ni els mateixos recursos a tots per la importància que poden tenir uns i altres,
es fa necessari classificar-los realitzant una vigilància i control de tipus més
minuciós per als productes més importants i una vigilància menys rigorosa
als que tinguin menys rellevància.
El model ABC es basa en la classificació del total dels estocs en tres

grups, d’acord amb la seva aportació en la inversió de l’empresa: en
molt importants (A), menys importants que les anteriors (B) i poc importants
(C), aplicant un tractament diferent a cadascun d’ells.
La classificació de les existències en aquest mètode és la següent:
• Existències A. Són els articles emmagatzemats més importants. Suposen

el valor més gran de les existències, poden arribar a un 75% del total de la
inversió i representen el 20% dels productes emmagatzemats.
• Existències B. Són articles menys rellevants per a l’empresa que els

anteriors, però també s’han de controlar i mantenir aquest control, tot i que
ha de ser menys estricte que el que es porta a terme a les existències A.
Poden suposar el 20% del capital invertit i representen el 30% dels productes
emmagatzemats.
• Existències C. Són existències que tenen poca rellevància i que no necessi-

ten un control específic, es poden portar a terme mitjans més simples per al
seu control. Poden suposar el 5% del capital invertit i representen el 50%
dels articles emmagatzemats.
Els resultats de l’anàlisi ABC es representa en el gràfic denominat corba de Pareto-

Lorenz que teniu en la figura 2.1.
Figura 2.1 . Representació gràfica del mètode ABC
Com es pot observar en aquesta representació gràfica, per la gestió del magatzem
l’empresari s’haurà de:
1. centrar en els articles del grup A, ja que representen el 75% del valor de la
inversió (de 0 fins 75% a l’eix que representa aquesta dada),
2. centrar menys en els productes del grup B, que representen un 20% de la

inversió (des de 75% fins 95%)
3. centrar encara menys en els articles del grup C, que representen un 5% de

la inversió (des de 95% fins a 100%).
Els productes A i B suposen en conjunt el 95% del valor de les existències

emmagatzemades, per la qual cosa seran els que hauran d’absorbir els recursos
principals que s’utilitzin en operacions de gestió i control de magatzems. En la
pràctica això es tradueix en el següent:
• En la gestió dels productes A i B s’utilitzarà un sistema de seguiment

permanent de quantitats i valor.
• En la gestió dels productes C el control es farà en dates prefixades, aplicant

el sistema d’aprovisionament periòdic.
Cas pràctic de classificació ABC
A continuació s’aplica el mètode ABC de gestió d’existències per classificar 10

productes d’una empresa, segons el valor econòmic de la demanda anual de cada
un d’ells.
El primer pas per a la classificació és col·locar-los un a un, d’acord amb l’import

de la demanda, de manera decreixent i amb el percentatge individual corresponent
sobre el total, com es pot veure en la taula 3.1.
Tau l a 2 . 1 . Cas pràctic: classificació ABC, pas 1
Codi Demanda anual Demanda acumulada Tipus (A, B,

productes C)
Import euros % Import euros Percentatge

representatiu acumulat acumulat
A1 26.000 43,87%
A2 18.000 30,37%
A3 5.400 9,11%
A4 4.100 6,92%
A5 2.500 4,22%
A6 1.200 2,02%
A7 900 1,52%
A8 700 1,18%
A9 250 0,42
A10 220 0,37%
Total 59.270 100%
Per calcular el % representatiu s’han de realitzar les operacions següents:
• % representatiu del producte A1: (26.000/59.270)x100 = 43,86 %
• % representatiu del producte A2: (18.000/59.270)x100 = 30,37 %
• I així successivament...
A continuació, en la taula 3.2 s’han calculat els imports acumulats i el percentatge

acumulat.
Tau l a 2 . 2 . Cas pràctic: classificació ABC, pas 2

productes C)

A1 26.000 43,87% 26.000 43,87%
A2 18.000 30,37% 44.000 74,24%
A3 5.400 9,11% 49.400 83,35%
A4 4.100 6,92% 53.500 90,27%
A5 2.500 4,22% 56.000 94,48%
A6 1.200 2,02% 57.200 96,51%
A7 900 1,52% 58.100 98,03%
A8 700 1,18% 58.800 99,21%
A9 250 0,42 59.050 99,63%
A10 220 0,37% 59.270 100%
Total 59.270 100%
Per calcular els imports acumulats s’han realitzat les operacions següents:
• L’import acumulat en el producte A1 és 26.000.
• L’import acumulat en el producte A2 és 44.000 (26.000 + 18.000).
• L’import acumulat en el producte A3 és 49.400 (44.000 + 5.400).
• I així successivament...
Per calcular els percentatges acumulats s’ha realitzat el mateix procediment que
als càlculs dels imports acumulats, però amb les dades dels percentatges.
A continuació, en la taula 3.3 es classifiquen els productes depenent del percentat-

ge en inversió que representen.
Taula 2.3. Cas pràctic: classificació ABC, pas 3

productes C)

A1 26.000 43,87% 26.000 43,87% A
A2 18.000 30,37% 44.000 74,24% A
A3 5.400 9,11% 49.400 83,35% B
A4 4.100 6,92% 53.500 90,27% B
A5 2.500 4,22% 56.000 94,48% B
A6 1.200 2,02% 57.200 96,51% C
A7 900 1,52% 58.100 98,03% C
A8 700 1,18% 58.800 99,21% C
A9 250 0,42 59.050 99,63% C
A10 220 0,37% 59.270 100% C
Total 59.270 100%
S’observa que els articles A1 i A2 són del tipus A, ja que representen el 74,24%
del valor del magatzem; s’ha de portar un control estricte d’aquests productes.
Els articles A3, A4 i A5 són del tipus B, ja que suposen aproximadament el 20%
del valor del magatzem, exactament suposen un 20,24% (94,48% menys 74,24%);
s’ha de realitzar un control menys rigorós d’aquests productes.
La resta de productes són del tipus C, en conjunt representen el 5,52% (100%

menys 94,48%) del valor del magatzem; ja que la importància d’aquests és mínima,
els sistemes de control i gestió seran més simples.
2.1.2 Gestió de les existències
Si l’empresa conegués amb antelació la demanda dels seus productes i aquesta

no fluctués, no caldria l’existència de magatzems. Pensem, per exemple, en una
empresa de distribució; si sabés exactament el que els seus clients compraran
durant un any i en quin moment, només caldria que uns dies abans demanés la
mercaderia corresponent al seu proveïdor i tal com li arribés la lliurés al seu client.
Si el sistema d’organització de la producció o de la comercialització del producte

es basa, com és habitual, en previsions o estimacions, més o menys ajustades de
la demanda, serà necessària l’existència d’estocs per garantir l’aprovisionament.
Importància de la gestió de les existències
No n’hi ha prou que hi hagi un estoc, el que realment és important és saber

gestionar-lo correctament.
Un objectiu de la gestió d’estocs és mantenir un estoc equilibrat respecte

a les vendes.
No és recomanable mantenir un estoc elevat, com tampoc no ho és mantenir un

estoc reduït:
• Un estoc elevat permet una més elevada qualitat de servei, atès que tenim
reserva suficient de producte per fer front a la demanda variable. Aquesta
seguretat, però, comporta uns costos elevats per a l’empresa.
• Un estoc reduït ens permet estalviar, però amb el risc que es produeixi un
trencament d’estoc.
La gestió de les existències ha d’intentar complir els requisits següents:
• Cobrir les vendes per a un període de temps determinat.
• Respondre als possibles canvis del ritme de vendes.
• Tenir el mínim de costos possibles.
Com a conseqüència l’empresa haurà d’intentar trobar una harmonia o un equilibri

entre el risc inherent al manteniment d’un determinat nivell d’estoc i el seu cost.
Per arribar a aquesta situació d’equilibri és necessari conèixer quins són els
costos associats al manteniment de l’estoc i establir un mètode per aprovisionar el
magatzem de manera òptima.
Objectius de la gestió d’existències
L’objectiu fonamental de la gestió d’existències és minimitzar els costos

derivats de l’existència d’estocs mantenint una bona qualitat de servei.
El retard en l’arribada de les
mercaderies pot ser una causa de
trencament d’estoc.
Una bona gestió d’existències ha de respondre tres preguntes claus:
1. Quan s’ha d’emetre una ordre de comanda?
2. Quina quantitat de producte s’ha de demanar?
3. Amb quina freqüència ha de ser revisat i comptat l’estoc de productes (cada

quant de temps hem de fer inventari)?
Models de gestió d’existències
Els models de gestió d’existències ens ajuden a determinar el moment en què s’han
de fer les comandes, la quantitat que s’ha de demanar i la freqüència de l’inventari
per tal de dur a terme una gestió òptima del nivell d’existències.
Hi ha diferents mètodes de gestió que, malgrat ser models teòrics, es poden adaptar
a les necessitats i requisits de l’empresa.
Abans de passar a analitzar aquests models és convenient parlar dels costos que
comporta la gestió de les existències, ja que condicionen els resultats d’aquests
models i les decisions que es prendran.
Costos de la gestió de les existències
L’empresa ha de destinar una part dels seus recursos a mantenir un nivell

d’existències per tal que la gestió del magatzem tingui més flexibilitat operativa.
Les decisions que s’han de prendre en moments determinats sobre la gestió

d’existències generen uns costos rellevants que poden condicionar les funcions
del proveïment.
Els costos de la gestió de les existències es poden classificar en diversos grups:
• Costos d’adquisició. Són els costos de les adquisicions dels articles que
han entrat al magatzem.
• Costos d’emissió de comandes. S’originen cada vegada que es realitza una

comanda. Són els costos administratius del departament de compres.
• Costos d’emmagatzematge. Són aquells que deriven del manteniment de

les existències al magatzem. Poden ser:
– Administratius: personal administratiu del magatzem.

– Operatius: personal del magatzem, equips de manipulació i assegu-
rances de les existències.
– D’espai físic: lloguers de locals, amortitzacions, impostos, altres
aprovisionaments i assegurances de l’edifici.
– Econòmics: existències que passen de moda, depreciació de les
existències, etc.
– Financers: interessos pagats per al finançament de capital que s’ha
invertit per mantenir les existències.
• Costos de trencament d’estocs. Són aquells que es generen quan l’empresa

es queda sense existències, sense poder fer front a una comanda d’un client
o quan no pot produir per manca de primeres matèries o d’altres existències
necessàries per a la producció. Aquestes circumstàncies provoquen una
disminució del grau de satisfacció dels clients i fa que l’empresa pugui
perdre vendes. Així mateix, en el cas d’una empresa de fabricació, si
s’ha d’aturar el sistema de producció, es generen uns costos d’inactivitat
productiva i de modificació dels programes de producció.
2.1.3 Rotació d’existències
La rotació d’existències és una ràtio de control i coneixement del comportament

de cada una de les referències del magatzem que informa sobre la dinàmica del
producte, però no és un element suficient per efectuar la gestió integral dels
estocs.
Entenem per rotació d’existències el nombre de vegades que es renoven

les existències durant un període de temps.
Les existències es van renovant amb el ritme previst depenent de la gestió del
magatzem, però per saber quantes vegades s’ha renovat l’estoc al llarg de l’any,
es pot calcular l’índex de rotació d’existències, que és el resultat que s’obté de
dividir l’import de les sortides anuals entre el valor mitjà dels estocs.
Índex de rotació = import de les sortides anuals / valor mitjà dels estocs
L’índex de rotació es pot calcular per a cada article o per al conjunt d’articles i
indica quantes vegades s’han renovat les existències durant un període de temps.
Quan l’índex de rotació és baix vol dir que la inversió que s’ha realitzat no és
productiva i que les existències es mouen poc.
Índex de rotació baix = poc moviment d’existències
Si l’índex de rotació és alt vol dir que hi ha molt moviment d’existències, i s’ha de
tenir cura amb l’estoc de seguretat per evitar el trencament d’estocs.
Índex de rotació alt = existències en continu moviment
L’índex de rotació idoni ha de ser més gran que 1
La comparació d’índex de rotació d’un any amb un altre permet observar el

moviment d’un article o del conjunt d’articles, i dóna la informació de progrés,
estacionament o empitjorament.
Cas pràctic de l’índex de rotació d’un article: moviment continu
Calculeu l’índex de rotació de l’article A23 durant un any, tenint en compte que el valor de
les sortides durant l’any ha estat de 36.000 AC i el valor mitjà de les existències de 8.210,42
A
C.
Solució
Índex de rotació = 36.000 / 8.210,42 = 4,38
Significa que aquest article es renova més de quatre vegades a l’any (4,38 vegades) i, per
tant, direm que aquest article al magatzem té un moviment continu.
Cas pràctic de l’índex de rotació d’un article: baixa rotació
Calculeu l’índex de rotació de l’article A9 durant un any tenint en compte que el valor de les
sortides durant l’any ha estat de 952 A C i el valor mitjà de les existències de 1.521,67 A
C.
Solució
Índex de rotació = 952 / 1.521,67 = 0,63
Significa que aquest article es renova menys d’una vegada a l’any (0,63 vegades) i, per
tant, direm que aquest article té una rotació baixa.
2.1.4 Sistemes de reposició de les existències
A mesura que els articles van sortint del magatzem, cal anar-los reposant. Però per
fer-ho, cal tenir en compte que un dels objectius de la gestió d’estocs és optimitzar
tot el conjunt d’elements emmagatzemats, intentant coordinar les necessitats
físiques de disposar de les mercaderies i les necessitats financeres.
Prenent com a base el comportament dels estocs i els seus punts crítics, es poden
considerar diferents sistemes de reposició d’existències:
• Punt de comanda i comanda òptima.
• Aprovisionament periòdic.
• Compra amb descomptes.
• Sistema JIT (just-in-time).
Punt de comanda i comanda òptima
Aquests mètodes, que són complementaris, estan basats en els nivells d’existències
i permeten calcular dues dades diferents: quan cal fer la comanda i quantes unitats
cal demanar.
• El punt de comanda indica quan s’ha de fer una comanda, calculant les
unitats necessàries per cobrir les vendes o consums durant el període de
lliurament del proveïdor. Per tant, si coneixem el termini de lliurament del
proveïdor, sabrem les unitats mínimes que hi ha d’haver al magatzem i que
indicaran que és el moment de fer la comanda.
• La comanda òptima (o lot econòmic) permet saber quina quantitat cal

demanar minimitzant els costos de manteniment i els d’adquisició, a partir
d’una fórmula que calcula la quantitat òptima que s’ha de demanar en cada
comanda.
Més endavant, veurem amb detall com es calculen cada un d’ells.
Aprovisionament periòdic
Aquest mètode representa una alternativa als models de punt de comanda i

comanda òptima (o lot econòmic).
La principal necessitat que planteja el mètode de punt de comanda és que obliga

a mantenir un constant i detallat control dels estocs per conèixer, en tot moment,
la quantitat total que hi ha en el magatzem i la que hi ha disponible.
En el cas de no tenir un sistema de control diari de les existències podem

utilitzar el mètode d’aprovisionament periòdic, que consisteix a conèixer la
quantitat que hi ha d’estoc cada cert temps i emetre una comanda per
una quantitat Q, la qual es determinarà com a diferència entre un nivell
màxim d’estoc (fixat prèviament per l’empresa) i la quantitat que hi ha en el
magatzem en aquell moment.
Q = Estoc màxim - Estoc real
Amb aquest mètode el que cal determinar és el període econòmic de compra, és a

dir, cada quant temps es revisaran les existències i es farà una comanda.
Compra amb descomptes
El model de comanda òptima o lot econòmic és un model teòric que no preveu

una variable important com és el preu. En la gestió d’aprovisionament el preu
negociat entre proveïdor i client pot variar en funció del volum de compra.
Preu òptim
En aquest cas, la quantitat òptima que cal comprar s’ha de calcular a partir
Hi ha un mètode que ens permet
saber quin és el millor preu que del cost total anual i es seleccionarà el volum de comanda que faci el cost
ens pot oferir el nostre proveïdor.
total més baix.
El sistema JIT (just-in-time)
El sistema JIT (just-in-time o just a temps) és un sistema integrat de gestió de prove-

L’empresa japonesa Toyota, ïment que va sorgir al Japó aproximadament als anys vuitanta i posteriorment es va
fabricant d’automòbils, va
començar a aplicar amb èxit aplicar als EUA. En l’actualitat s’aplica a les principals grans empreses industrials
el sistema JIT. a escala mundial, sobretot en el sector de l’automobilisme i l’electrònica.
En el sistema d’organització just a temps o just in time (JIT) la fàbrica produeix

en el moment en què té una venda assegurada i, per tant, demana als seus
proveïdors els materials necessaris quan es posa a produir l’article prèviament
venut. D’aquesta manera, el proveïdor serveix els materials directament a la línia
de producció, sense passar pràcticament pel magatzem.
El sistema JIT proposa que els materials i els components es rebin en

les diferents fases del procés de producció només quan realment es
necessiten, ja que d’aquesta manera es redueixen al mínim els articles
emmagatzemats, s’aprofita millor l’espai del magatzem i, per tant, es destina
el mínim de recursos al manteniment d’existències.
Perquè el sistema JIT tingui èxit l’empresa ha de comptar amb uns requeriments
específics:
• Tenir personal qualificat i participatiu per identificar problemes de produc-

ció i proveïment i així poder proposar solucions ràpides i dinàmiques.
• Disposar de la tecnologia adequada per adaptar els sistemes de producció i

proveïment.
• Aplicar un sistema de control de qualitat per millorar els processos de

producció i proveïment.
2.2 Estoc mínim i estoc òptim
Un aspecte important en el dia a dia del magatzem és mantenir una bona gestió
de les existències per garantir que l’empresa tingui la seguretat de poder disposar
d’existències suficients per fer front a les comandes dels clients, o en el cas de
producció a les demandes del procés de producció, i també s’ha de tenir en compte
que la quantitat d’articles emmagatzemats no sigui excessiva, ja que suposaria un
increment dels costos d’emmagatzematge.
D’altra banda, també s’ha de saber respondre davant comandes imprevistes dels
clients, ja que el grau de servei al client no seria satisfactori si no es pot
subministrar la comanda.
És important trobar l’equilibri i és una tasca a vegades complexa per la qual s’han
de tenir en compte la previsió de les vendes, els costos generats i els terminis de
lliurament del proveïdor.
Estoc mínim
Per tant, cal preveure un sistema de gestió d’existències amb dos objectius:
No s’ha de confondre l’estoc
mínim que hi hauria d’haver al
magatzem i que acostuma a ser
l’estoc de seguretat, amb l’estoc
• Determinar l’estoc mínim que hi ha d’haver al magatzem per poder deter- mínim que hi ha d’haver com a
indicatiu que cal emetre una
minar en quin moment s’han de fer les comandes: es calcularà el punt de comanda, anomenat punt de
comanda. comanda.
• Determinar la quantitat òptima d’articles que s’han de demanar per

minimitzar els costos de gestió d’existències: es calcularà la comanda
òptima.
Aquests dos objectius són necessaris per mantenir un nivell d’estocs òptim que
representi els costos mínims i asseguri tant l’aprovisionament en els terminis de
temps més curts segons les necessitats de l’empresa com la possibilitat de fer front
a les demandes de les vendes.
2.2.1 Estoc mínim o punt de comanda
En el moment de gestionar i controlar les existències l’empresa ha de tenir en

compte dues variables: el termini de lliurament i el punt de comanda.
• El termini de lliurament és el període de temps que els proveïdors triguen

a subministrar les mercaderies o productes que l’empresa ha demanat. Quan
els articles que l’empresa necessita els subministra un proveïdor extern es
poden donar diverses circumstàncies:
– Que estigui acordat en un contracte de subministrament.

– Que les comandes es facin amb regularitat, es facin per escrit i quedi
reflectit el termini de lliurament pactat.
– Que les comandes siguin esporàdiques i no siguin per escrit. En aquest
cas, s’ha de realitzar un seguiment en el temps del proveïdor per evitar
que l’empresa es quedi sense poder atendre les comandes dels clients.
• El punt de comanda és el nivell d’existències necessàries per cobrir les

comandes dels clients durant el termini de lliurament del proveïdor més
l’estoc de seguretat establert pel producte.
Això vol dir que quan s’arriba a la quantitat del punt de comanda s’ha
de realitzar una comanda al proveïdor, ja que si no fos així l’empresa es
podria trobar amb dificultats en el subministrament als clients.
En la figura 2.2 es pot observar quin seria el punt de comanda.
Cas pràctic del punt de comanda. Empresa comercial
Una empresa comercial necessita de mitjana 100 unitats diàries de dilluns a divendres de
l’article EC, és a dir, 500 unitats a la setmana, per atendre les comandes dels clients. El
termini de lliurament del proveïdor és de tres dies i l’estoc de seguretat és de 50 unitats.
Indiqueu en quin moment cal emetre una comanda.
Solució
El consum en el termini de lliurament és de 300 unitats (3 dies x 100 unitats diàries).
Com que l’estoc de seguretat són 50 unitats, el punt de comanda serà 300 + 50 = 350
unitats.
Això vol dir que l’empresa haurà de fer una nova comanda als proveïdors quan el nivell
d’existències de l’article EC sigui de 350 unitats.
Cas pràctic del punt de comanda. Empresa industrial
Una empresa de producció necessita de mitjana 200 unitats diàries, tots els dies de la
setmana, de l’article EI per al procés productiu. El termini de lliurament del proveïdor és de
vuit dies i l’estoc de seguretat és de 300 unitats.
Solució
El consum en el termini de lliurament és de 1.600 unitats (8 dies x 200 unitats diàries).
Com que l’estoc de seguretat són 300 unitats, el punt de comanda serà 1.600 + 300 =
1.900 unitats.
Això vol dir que l’empresa haurà de fer una nova comanda als proveïdors quan el nivell
d’existències del producte EI sigui de 1.900 unitats.
Figura 2 . 2 . Punt de comanda
2.2.2 Estoc òptim i model de comanda òptima
El model de comanda òptima també s’anomena lot econòmic o model de Wilson, Wilson va ser un analista
empresarial que va
i és aquell que minimitza els costos de la gestió d’existències. desenvolupar un model
creat per F. W. Harris el
1915 amb la intenció de
Quan el nivell d’existències baixa fins al punt de comanda s’ha de gestionar una planificar l’aprovisionament
de l’empresa.
comanda al proveïdor, de manera que durant el temps que passa fins que es reben
els productes el nivell d’existències baixi, però no per sota de l’estoc de seguretat.
Per efectuar els càlculs i obtenir la comanda òptima es realitza una anàlisi dels
costos variables o indirectes associats a una comanda; aquests costos són els
següents:
• Cost d’adquisició: és el cost de compra del producte al proveïdor més altres

despeses de compra relacionades (transportita, assegurances, ...) pagades a
altres empresses.
• Cost d’emmagatzematge: són els costos ocasionats pel magatzem.

El model de comanda òptima, té com a objectiu el càlcul de la quantitat

que s’ha de sol·licitar als proveïdors per aconseguir que els costos de
manteniment i adquisició siguin mínims.
Tot i que actualment l’ordinador ens pot realitzar els càlculs, és convenient saber
que les comandes poden determinar-se matemàticament; així doncs, és interessant
i aconsellable conèixer el grau d’importància que té el fet de realitzar comandes
fixes en moments variables i comandes variables en moments determinats.
Q o VOP* La quantitat de comanda òptima (Q*), s’obté aplicant la fórmula següent:

A la quantitat de comanda
òptima (Q*) també se l’anomena
volum de comanda òptima (VOP)
q
Q∗ = 2×s×D
e
Q*: quantitat de comanda òptima
s: cost unitari de gestió de la comanda
D: demanda mitjana anual en unitats
e: cost unitari d’emmagatzematge de l’article
Un cop determinada la quantitat òptima de comanda, es poden calcular el nombre

de comandes anuals i cada quant de temps es farà una comanda.
D
N ombre de comandes anuals = Q∗
365
Cada quants dies es f arà una comanda = N ombre de comandes anuals
Cas pràctic de comanda òptima (Q). Empresa comercial*
Una empresa que necessita anualment 5.200 unitats per poder atendre les comandes dels
clients, les compra a 10 A
C la unitat. El cost de gestió d’una comanda és de 48 A
C i el cost
d’emmagatzematge unitari de l’article és de 2 A C. Calculeu la comanda òptima.
Solució
s = 48 A
C
D = 5.200 unitats
e=2A
C
Substituint la fórmula:
q
2×48×5.200
Q∗ = 2
q
499.200
Q∗ = 2
√
Q∗ = 249.600 = 499, 60 unitats = 500 unitats
La quantitat òptima de comanda és de 500 unitats; aquesta és la quantitat idònia que cal
demanar en cada comanda, en la qual el cost total de gestió de les existències és mínim.
El nombre de comandes anuals serà entre deu i onze:
5.200
500
= 10, 4 comandes anuals
Per tant, es farà una comanda d’aquest article cada 35 dies aproximadament:
365
10,4
= 35, 1 dies
Cas pràctic de comanda òptima (Q). Empresa industrial*
Una empresa que necessita anualment una primera matèria per a la producció en una
quantitat de 12.000 unitats, la compra a 2,50 A
C la unitat. El cost per realitzar una comanda
és de 75,25 A C i l’interès anual de manteniment d’una unitat és del 15%. Calculeu la
comanda òptima.
Solució
s = 75,25 A
C
D = 12.000 unitats
e = 15% x 2,50 A
C = 0,375 A
C
Substituint la fórmula:
q
2×75,25×12.000
Q∗ = 0,15×2,50
q
1.806.000
Q∗ = 0,375
√
Q∗ = 4.816.000 = 2.195, 54 unitats = 2.196 unitats
La quantitat òptima de comanda és de 2.196 unitats; aquesta és la quantitat idònia que cal
demanar en cada comanda, en la qual el cost total de gestió de les existències és mínim.
El nombre de comandes anuals serà entre cinc i sis:
12.000
2.196
= 5, 464 comandes anuals
Per tant, es farà una comanda d’aquesta primera matèria cada 67 dies aproximadament:
365
5,464
= 66, 80 dies
2.3 Mètodes de valoració d’existències
Les existències al magatzem representen una part del patrimoni de l’empresa i

és per això que s’ha de tenir present la importància de l’emmagatzematge dels
productes i de la seva gestió.
És important conèixer com es valoren les existències quan entren al magatzem i

quan surten del magatzem, especialment quan tenen preus diferents.
Una empresa ha de saber tothora de quantes unitats disposa i quin és el seu valor
econòmic. Això implica tenir un sistema d’organització i control dels articles
emmagatzemats mitjançant uns documents anomenats fitxes de magatzem, que
han de reflectir una valoració econòmica de les existències: és l’anomenat sistema
de seguiment permanent de quantitats i valor.
Quan les diferents entrades al magatzem d’un article es produeixen a preus

diferents és difícil donar un valor a les unitats que surten i a les que es queden
al magatzem. Quan aquestes unitats són homogènies i intercanviables, es fa
necessari un mètode de valoració que sigui acceptat per la normativa, com per
exemple el PMP i el FIFO.
2.3.1 Importància de la valoració d’existències
El magatzem és un continu d’entrades i sortides de mercaderies i l’empresa ha de

poder saber quin és el valor de les mercaderies emmagatzemades en un moment
determinat, tenint en compte que el preu d’adquisició durant l’exercici econòmic
pot variar.
En els comptes anuals de l’empresa es reflecteix en valor de les existències en el

moment del tancament de l’exercici comptable i el benefici brut obtingut durant
tot l’exercici per les operacions de compravenda:
• El valor de les existències apareix en l’actiu circulant del balanç de

situació.
• El benefici brut de les operacions de compravenda queda calculat en el

compte de resultats o compte de pèrdues i guanys, amb els comptes i
fórmula següents:
Benefici brut = Compte de vendes ± Compte de variació d’existències -

Compte de compres
El compte de variació d’existències reflecteix la diferència del valor del magat-

zem entre el dia d’obertura i el dia de tancament de l’exercici comptable, que es
produeix en donar d’alta les existències finals i tancar les inicials.
Variació d’existències = valor del magatzem al final de l’exercici - valor del

magatzem a l’inici de l’exercici
També definim el benefici brut com la diferència entre les vendes i el cost dels
productes venuts.
Benefici brut = Vendes - Cost dels productes venuts
El cost de productes venuts o el cost de venda es determina per la suma de les

existències inicials més les compres, menys les existències finals:
Cost de venda = Existències inicials + Compres – Existències finals
Això vol dir que les existències exerceixen un paper important a l’hora de
calcular el benefici o marge brut d’una empresa per a un període de temps
determinat.
Cas pràctic de càlcul de benefici brut
Les vendes anuals d’una empresa són de 10.000 A C, les compres han estat de 8.000 A
C, les
existències inicials de mercaderia al principi de l’exercici econòmic eren de 2.000 AC i les
existències en el moment del tancament de 3.000 A C.
Benefici brut = 10.000 - (2.000 + 8.000 - 3.000) = 3.000 A

C
Suposem que l’empresa té un altre mètode de valoració d’existències i les mateixes

existències finals han estat valorades per 4.000 A
C.
Benefici brut = 10.000 - (2.000 + 8.000 - 4.000) = 4.000 A

C
El problema de la valoració és que el preu de compra varia (inflació o descomptes)

i, per tant, el valor de les existències inicials no serà igual que el de les finals.
No és qüestió només de tenir moltes o poques existències per obtenir un benefici

més gran, sinó que es tracta també de saber-ne el valor. Si el valor final de l’estoc
és alt, el benefici serà alt, i si la valoració és baixa, el benefici serà baix.
Això no suposaria cap problema si el preu de les mercaderies fos constant en cada
compra, però si el preu varia caldrà decidir quin serà el valor de les sortides i quin
serà valor de les existències que ens queden.
Exemple de la necessitat d’un mètode de valoració
Suposem un magatzem amb 1.000 unitats, el valor de les quals és de 200.000 AC. S’efectua
una compra de 1.000 unitats més, a un cost de compra de 205.000 AC. Per tant el valor total
de les 2.000 unitats serà de 405.000 A
C (200.000 + 205.000).
Amb posterioritat s’efectua una venda de 500 unitats, i queda un estoc de 1.500 unitats.
Aquestes unitats que surten corresponen a les de la primera partida de 200.000 A
C o a les
de la segona de 205.000 A C? Quin serà el valor de l’estoc resultant? Tot dependrà del
mètode de valoració que l’empresa estableixi.
Per tant, és important que l’empresa determini un sistema de registre i control

de les entrades i sortides de mercaderia, i que defineixi els criteris i mètodes de
valoració del seu estoc.
2.3.2 Valoració de les entrades al magatzem
Les existències emmagatzemades formen part del patrimoni de l’empresa; per

aquesta raó han de tenir un valor econòmic quantificable.
El PGC de 2008 estableix que les existències s’han de valorar al preu d’adquisició
o cost de producció segons la seva naturalesa.
• Una empresa comercial valora les existències emmagatzemades al preu

d’adquisició.
• Una empresa que produeix els seus propis articles valora les existències
pel preu d’adquisició de les primeres matèries que utilitza per a la fabricació
més el cost d’aquesta fabricació: és el cost de producció.
El preu d’adquisició d’un article és el preu de compra que figura en la

factura del proveïdor més totes les despeses pagades a altres empreses
generades per la mateixa operació de proveïment: transports, assegurances,
envasos, embalatges, etc.
Costos indirectes El cost de producció d’un article és el preu d’adquisició de les primeres
Són els que no es poden imputar
directament al producte per la matèries i materials consumits utilitzats en el procés d’elaboració més els
seva correspondència a diversos
departaments, i per aquest motiu costos directes de la producció (mà d’obra, combustible per a la maquinària,
s’estableix un percentatge
d’imputació a cada departament.
energia...) i la part proporcional dels costos indirectes imputables a la
producció.
Cas pràctic del càlcul del preu d’adquisició unitari. Empresa comercial
Una empresa comercial adquireix 20 unitats de l’article A78 per la seva venda. El preu de
compra unitari segons la factura és de 75 AC. Altres despeses generades són: 45,25 A C
de transports, 25,75 AC d’assegurances i 14,85 A
C d’embalatges. Calculeu quin és el preu
d’adquisició unitari.
Solució
(20 × 75) + 45, 25 + 25, 75 + 14, 85 1.585, 85

Preu d’adquisició unitari = = = 79,29 A
C/u
20 20
Aquestes unitats es valoraran al magatzem a 79,29 A

C la unitat.
Cas pràctic del càlcul del preu d’adquisició unitari amb repartiment
proporcionalment de despeses. Empresa comercial
Una empresa comercial adquireix els següents articles:
• 20 màquines ref. A14 de 20 kg de pes cadascuna i 800 A

C com a preu de compra unitari
segons factura.
• 10 màquines ref. A25 de 12 kg de pes cadascuna i 375 A

C com a preu de compra unitari
segons factura.
Les despeses de l’agencia de transports per les dues màquines són 425 A
C facturades en
funció del pes. Les despeses de la companyia d’assegurances per les dues màquines és
de 360 AC, calculades segons el preu.
Solució
a) En primer lloc es calcula quina despesa de transport correspon a cada lot d’articles:
Despesa total de transport: 425 A

C
Pes total = (20u. × 20kg/u.) + (10u. × 12kg/u.) = 400kg + 120kg = 520kg
Article ref. A14: 400 kg
520 kg....................425 A
C
400 kg ................... x
400 × 425
x= C
= 326, 92A
520
Article ref. A25: 120 kg
520 kg .................425 A
C
120 kg .................. x
120 × 425
x= C
= 98, 08A
520
b) A continuació calculem la part proporcional de l’assegurança en funció del preu:
Despesa total d’assegurança: 360 A

C
Preu total = (20 u. x 800 A

C/u.) + (10 u. x 375 A
C/u.) = 16.000 A
C + 3.750 A
C = 19.750 A
C
Article ref. A14: 16.000 A

C
19.750 A
C .................360 A
C
16.000 A
C ................. x
16.000 × 360
x= C
= 291, 65A
19750
Article ref. A25: 3.750 A

C
19.750 A
C .................360 A
C
3.750 A
C ................. x
3.750 × 360
x= C
= 68, 35A
19.750
c) Ara ja es poden calcular els preus d’adquisició per cada article (suma del preu
d’adquisició segons factura més la part proporcional de les despeses).
Article ref. A14

16.000 + 326, 92 + 291, 65
Preu d’adquisició unitari = = 830,93 A
C/u.
20
Article ref. A25

3.750 + 98, 08 + 68, 35
Preu d’adquisició unitari = = 391,64 A
C/u.
10
Cas pràctic del càlcul del cost de producció unitari. Empresa industrial
Una empresa fabrica un producte en lots de producció de 3.000 unitats. Els costos per a la
fabricació de cada lot són els següents:
• 525 A
C de matèries primeres.
• 224 A
C de consums diversos.
• Costos directes: 1.250 A

C de mà d’obra i 159 A
C d’energia consumida.
• Costos indirectes totals: 6.284 A

C, el percentatge que li correspon a aquest lot de producció
és del 8%.
Calculeu el cost de producció unitari.
Solució
Costos totals de producció de les 3.000 unitats:
525 A
C + 224 A
C + 1.250 A
C + 159 A
C + (8% de 6.284 A
C) = 2.660,72 A
C
C
2.660, 72A
Cost de producció unitari = = 0,887 A
C/u.
3.000
És habitual que les empreses de producció fabriquin els seus productes en lots per aprofitar
millor els recursos productius.
2.3.3 Valoració de les sortides del magatzem
Quan al magatzem hi ha diferents entrades d’un mateix article a preus diferents a

vegades es fa difícil identificar el valor de les unitats de sortida i de les unitats que
queden al magatzem.
Valoració En el PGC de 2008, respecte als mètodes de valoració d’existències s’estableix el

És important remarcar que en la
valoració d’entrades, sortides i
següent:
existències de mercaderies
sempre considerarem, com a
criteri, el preu d’adquisició o el 1. Si es tracta de béns no intercanviables entre ells, o béns produïts o se-
cost de producció, mai el preu
de venda. gregats per a un projecte específic, s’utilitzarà el sistema d’identificació
de partides, i s’assignarà a cada bé el preu o els costos que li siguin
específicament imputables. Un exemple pràctic d’aquest sistema es pot
trobar en les existències d’empreses immobiliàries.
2. Quan es tracti de béns intercanviables entre ells, s’utilitzarà amb caràcter

general el mètode del preu mitjà o cost mitjà.
Alternativament, es podrà aplicar el mètode FIFO (primera entrada, primera

sortida) si l’empresa ho considera més convenient per a la seva gestió.
Triat un dels mètodes anteriors, d’acord amb el principi d’uniformitat, l’entitat uti-
litzarà el mateix mètode per a totes les existències que tinguin una naturalesa
i ús similars dins d’aquesta. Per a les existències amb una naturalesa o un ús
diferents, pot estar justificada la utilització d’un mètode diferent.
Això significa el següent:
1. Si es pot identificar el cost de l’article que surt, es registrarà la

sortida per aquest cost.
2. Si els articles són similars i homogenis i no es pot identificar la

partida d’entrada i el seu cost, l’empresa pot triar entre dos mètodes
de valoració: el preu mitjà ponderat (PMP) o el FIFO.
Per tant, l’empresa ha de tenir un criteri en la valoració de les sortides dels articles
del magatzem i de les existències que hi queden. Aquesta valoració es realitza amb
el suport de les fitxes de magatzem.
Sortides amb el mètode del preu mitjà ponderat (PMP)
El mètode del preu mitjà ponderat (PMP) per a la valoració d’existències

determina un preu mitjà després de cada compra, el qual s’aplica a les sortides
i a l’estoc restant.
Aquest mètode es calcula sumant els productes de multiplicar els preus per les
quantitats respectives i dividint la quantitat resultant per la suma de quantitats.
PMP
(preu
P ×quantitat)
P
PMP = quantitat
Amb la sigla PMP ens referirem
al preu mitjà ponderat.
Exemple d’aplicació del mètode de preu mitjà ponderat
Una empresa té en el seu magatzem 300 unitats de l’article ZP que han costat 5 A C/u., 700
C/u. i 200 unitats a 10 A
unitats que han costat 8A C/u. Aplicant la fórmula obtenim:
(300×5)+(700×8)+(200×10) 9.100A
C
PMP = 300+700+200
= 1.200u.
C/u.
= 7, 58A
Les 1.200 unitats emmagatzemades tenen un valor unitari de 7,58 A

C/u.
Suposant que l’empresa ven 800 unitats, el cost d’aquesta venda es valorà segons el preu
mitjà calculat:
Sortida = 800 u. x 7,58 A

C/u. = 6.064 A
C
La valoració del cost de la venda serà, doncs, de 6.064 A

C i les existències restants (400 u.)
tindran un valor total de:
400 u. x 7,58 A
C/u. = 3.032 A
C.
El preu unitari de 7,58 A

C es mantindrà fins que l’empresa torni a comprar a un altre preu
de cost, moment en què haurem de calcular novament el PMP.
Sortides amb el mètode FIFO
FIFO
El mètode FIFO calcula la valoració de les sortides del magatzem considerant
FIFO és l’abreviatura de first in -
que la primera unitat que surt és la primera que va entrar. first out, és a dir, primera entrada,
primera sortida.
Les sortides es valoren al preu més antic.
D’aquesta manera les existències queden valorades a preus actuals i els consums,
a preus antics.
El mètode FIFO és aconsellable en períodes d’estabilitat monetària, en canvi

en èpoques inflacionistes l’augment de preus produeix una sobrevaloració de les
existències en el magatzem.
Exemple d’aplicació del mètode FIFO
La mateixa empresa del mètode PMP amb les mateixes 300 unitats de l’article ZP, si aplica
el mètode FIFO haurà de realitzar els càlculs de la taula 2.4, on es pot observar que separa
les partides amb diferent preu de cost d’entrada i va fent les sortides per les partides més
antigues.
Taula 2.4. Exemple d’aplicació del mètode FIFO
Operació Entrada Sortida Existències

Q x P = valor Q x P = valor Q x P = valor
Compra 300 x 5 = 1.500 300 x 5= 1.500
Compra 700 x 8 = 5.600 300 x 5 = 1.500

700 x 8 = 5.600
Compra 200 x 10 = 2.000 300 x 5 = 1.500

700 x 8 = 5.600
200 x 10 = 2.000
Venda 300 x 5 = 1.500 200 x 8 = 1.600

500 x 8 = 4.000 200 x 10 = 2.000
Valor existències 3.600 A

C
Comparació del mètode FIFO amb el mètode PMP
Si es compara el resultat dels dos mètodes (taula 2.5), es pot observar que mentre que
el PMP representa una valoració mitjana, el FIFO representa una valoració alta de les
existències davant d’una situació de preus ascendents.
Tau l a 2 . 5 . Comparació dels mètodes de valoració d’existències
Mètode Valor vendes Valor existències finals
PMP 6.064 A
C 3.032 A
C
FIFO 5.500 A
C 3.600 A
C
2.4 Fitxes de control de magatzem
La fitxa de magatzem és un document que serveix per portar el control

administratiu dels productes o articles emmagatzemats.
A la fitxa de magatzem s’anoten les entrades i les sortides del magatzem d’un
article amb el seu valor econòmic. També hi ha de quedar reflectida la quantitat
d’articles que queden al magatzem valorades econòmicament.
L’empresa tindrà una fitxa de magatzem per cada article, i el disseny d’aquest
document ha de ser el que millor s’adapti a les necessitats del magatzem i de
l’empresa.
En la figura 2.3 es mostra un model de fitxa de magatzem, que s’analitza a

continuació.
F i g u r a 2 . 3 . Model de fitxa de magatzem
Relació dels números de la figura 2.3 amb el seu significat:

1. Encapçalament. En aquest espai s’indicarà el nom i la referència (codi)

de l’article, el proveïdor que subministra l’article, l’estoc màxim, l’estoc
mínim, l’estoc de seguretat, el mètode o criteri de valoració utilitzat per al
control de l’article, el punt de comanda i el termini de lliurament establert
pel proveïdor, entre d’altres.
2. Data en què es produeix l’entrada o la sortida dels articles.
3. Concepte del moviment: la procedència de la mercaderia en el cas que sigui

una entrada (nom del proveïdor) o destinació d’aquesta en el cas d’una venda
(nom client). En tots dos casos és aconsellable fer referència al document
que justifica l’operació.
4. Entrades/compres. S’anotarà la quantitat de mercaderia que entra al

magatzem valorada al preu d’adquisició o al cost de producció.
5. Sortides/vendes. S’anotarà la quantitat de mercaderia que surt del magat-

zem valorada al preu d’adquisició o al cost de producció que consta a la
fitxa segons el mètode utilitzat. En cap cas es valoren les sortides al preu
de venda en la fitxa de magatzem.
6. Existències. En aquest apartat figura la quantitat emmagatzemada en cada

moment i la seva valoració, que serà diferent segons el mètode de valoració
triat per a l’article.
En els articles homogenis, quan les diverses entrades es produeixen a preus dife-
rents, es fa difícil poder identificar el valor unitari dels que surten del magatzem.
Per valorar aquestes sortides i les existències que queden al magatzem s’utilitzen
mètodes o criteris de valoració, i els acceptats pel Pla General Comptable són el
PMP i el FIFO.
2.4.1 Mètode del preu mitjà ponderat (PMP)
El procediment de registre en el mètode de valoració PMP és el següent:
1. Entrada. El valor de les unitats que s’han adquirit és el preu d’adquisició

o cost de producció unitari.
2. Sortida. El valor de les unitats que surten del magatzem amb aquest mètode
és el que consta com a preu unitari en les existències en el moment de la
sortida.
3. Existències. Quan hi ha una entrada s’ha de calcular el nou preu mitjà

ponderat. Quan hi ha una sortida les unitats que queden emmagatzemades
es valoren al mateix preu unitari.
Preu mitjà ponderat (PMP) = [(unitats de les existències anteriors x preu

unitari) + (unitats que han entrat x preu unitari)] / nombre total d’unitats
després de l’entrada
Cas pràctic de fitxa de magatzem pel mètode FIFO
Mitjançant aquest cas pràctic s’analitza el mètode del preu mitjà ponderat pas a
pas (vegeu la figura 2.4).
F i g u r a 2 . 4 . Cas pràctic PMP
Cal fer les operacions

Els passos que s’han realitzat en les anotacions de la fitxa de magatzem de la figura
indicades a la taula 2.6 i la 2.4 són:
taula 2.9 seguint l’ordre 1),
2) i 3)
• Existències inicials. La fitxa s’obre el dia 2 de gener amb unes existències

de 20 unitats a un preu unitari de 240 AC; l’import total és de 4.800 A
C.
• Compra del dia 7 de gener. S’adquireixen 20 unitats a un preu unitari

de 300 AC i l’import total és de 6.000 A
C. S’anota a la columna Entrades/
compres. És una entrada i, per tant, modificarà el preu mitjà ponderat de les
existències al magatzem, tal com figura en la taula 2.6.
• Venda del dia 12 de gener. Les vendes no produeixen cap tipus de

modificació en el preu mitjà ponderat: s’anoten a la columna de Sortides/
vendes al preu unitari de les últimes existències. El resultat a existències
queda com veieu en la taula 2.7.
• Venda del dia 18 de gener. Anotació a la columna de Sortides/vendes

al preu unitari de les últimes existències. El resultat a existències queda
reflectit en la taula 2.8.
El punt de comanda ens indica que quan s’arriba a 20 unitats al magatzem
s’ha de realitzar una compra de mercaderies al proveïdor; per tant, després
de la venda del dia 18 de gener les unitats al magatzem són 15, nombre
d’unitats inferior al punt de comanda. S’han de demanar més unitats.
• Comanda del dia 18 de gener. Es realitza una comanda fins a l’estoc

màxim: 50 u. - 15 u. = 35 u. No es registra en la fitxa de magatzem perquè
no suposa cap entrada ni sortida de l’article.
• Compra del dia 23 de gener. Després de 5 dies de l’emissió de la comanda

anterior, arriben les unitats demanades per un import total de 9.800,00 A
Ci
s’anoten a la columna Entrades/compres. Es modifica el preu mitjà ponderat
de les existències per la compra realitzada a un preu d’adquisició d’import
diferent. El resultat a existències queda reflectit en la taula 2.9.
• Venda del dia 28 de gener. No es produeix cap tipus de modificació en el

preu mitjà ponderat i es realitzen les anotacions a la columna Sortides/ven-
des al preu unitari de les últimes existències. El resultat a existències és el
que teniu en la taula 2.10.
Taula 2.6. Existències del dia 7 de gener. PMP

1) Unitats 3) Preu unitari PMP 2) Import Total
20 (existències anteriors) + 20 (entrada) = 40 10.800 / 40 = 270 4.800 + 6.000 = 10.800

40 (existències anteriors) - 15 (venda) = 25 270 10.800 - 4.050 = 6.750


15 (existències anteriors) + 35 (compra) = 50 13.850 / 50 = 277 4.050 + 9.800 = 13.850

Les existències finals a dia 28 de gener són de 30 unitats a valorades a 277 A

C/unitat
i un valor total de 8.310 AC pel mètode de valoració del PMP.
2.4.2 Mètode FIFO
El procediment de registre en mètode de valoració FIFO és el següent:

1. Entrada. Les unitats es valoren al preu d’adquisició o al cost de producció.
2. Sortida. Surten en primer lloc les primeres unitats que han entrat al
magatzem i ho fan pel seu valor d’entrada; en el cas que no siguin suficients
per servir la comanda al client, es dóna sortida a les unitats que han entrat
després al seu preu d’entrada corresponent.
3. Existències. Cada entrada o compra figura independentment de la resta, i

s’anoten per ordre cronològic de la més antiga a la més recent i amb el seu
preu corresponent d’adquisició o cost de producció unitari.
FIFO, separant les partides amb preus d’entrada diferents = (unitats de les
existències 1 x peu unitari 1) + (unitats de les existències 2 x peu unitari 2)
+ ... + (unitats de les existències n x peu unitari n)
Cas pràctic de fitxa de magatzem pel mètode PMP
Mitjançant aquest cas pràctic s’analitza el mètode FIFO pas a pas (vegeu la figura
2.5).
F i g u r a 2 . 5 . Cas pràctic FIFO
Passos que s’han realitzat en les anotacions de la fitxa de magatzem de la figura

Cal fer les operacions
indicades a la taula 2.11i a 2.5:
la taula 2.15 seguint l’ordre
1), 2) i 3)
• Existències inicials. La fitxa s’ha obert el dia 2 de gener amb unes
existències de 20 unitats a un preu unitari de 240 A C; l’import total és de
4.800 AC. Si hi hagués existències a preus diferents i amb data d’entrada
diferents haurien de col·locar-se per ordre cronològic situant primer les més
antigues.
• Compra del dia 7 de gener. S’adquireixen 20 unitats a 300 A C la unitat

amb un import total de 6.000 A C. L’anotació es realitza a la columna
d’Entrades/compres. Les existències s’han d’anotar una darrere de l’altra;
per tant, s’anotaran després de les que ja hi havia, tal com figura en la taula
2.11.
• Venda del dia 12 de gener. Es venen 15 unitats i les primeres unitats que
surten són les primeres que van entrar; per tant, es venen 15 unitats al preu
unitari de 240 AC que fan un import total de 3.600 A C. Les existències que
queden al magatzem són les que figuren en la taula 2.12.
surten són les més antigues; per tant, surten 5 unitats al preu unitari de
240 AC amb un import de 1.200 A C i, com que no són suficients per servir la
comanda al client, s’agafen 5 unitats més de les següents en ordre d’entrada;
en aquest cas, aquestes 5 unitats tenen un preu unitari de 300 A C i un import
total de 1.500 A
C i es realitza l’anotació a la columna de Sortides/vendes. Les
existències que queden al magatzem són les de la taula 2.13.
El punt de comanda indica que s’ha de realitzar el proveïment de les
mercaderies, ja que no arriben a 20 unitats, que és l’indicatiu de la necessitat
de demanar més unitats.
• Comanda del dia 18 de gener. Es realitza una comanda fins a l’estoc

màxim: 50 u. - 15 u. = 35 u. No es registra en la fitxa de magatzem perquè
no suposa cap entrada ni sortida de l’article.
• Compra del dia 23 de gener. Després de 5 dies de l’emissió de la

comanda anterior, arriben les unitats demanades i s’anoten a la columna
d’Entrades/compres pel seu preu d’adquisició; en aquest cas, és de 280
A
C amb un import total de 9.800 A C. A la columna d’Existències s’anoten
per separat per ordre cronològic (primer les entrades més antigues) i cada
entrada amb el seu preu d’adquisició. Les existències amb aquesta compra
queden reflectides en la taula 2.14.
surten són les més antigues; per tant, surten 15 unitats al preu unitari de
300 AC amb un import de 4.500 A C i, ja que no són suficients per servir la
comanda al client, s’agafen 5 unitats més de les següents en ordre d’entrada,
en aquest cas aquestes 5 unitats tenen un preu unitari de 280 A C i un import
total de 1.400 A
C i es realitza l’anotació a la columna de Sortides/vendes. Les
existències que queden al magatzem són les de la taula 2.15.
Taula 2.11. Existències del dia 7 de gener. FIFO

1) Unitats 2) Preu unitari FIFO 3) Import total
20 (existències anteriors) 240 20 x 240 = 4.800
20 (nova entrada) 300 20 x 300 = 6.000
Taula 2.12. Existències del dia 12 de gener. FIFO

20 (existències més antigues) - 15 (venda) = 5 240 5 x 240 = 1.200
20 (existències més recents) 300 20 x 300 = 6.000

Tau la 2.13. Existències del dia 18 de gener. FIFO

5 (existències més antigues) - 5 (part de la

venda) = 0
20 (existències més recents) - 5 (part final de la 300 15 x 300 = 4.500

venda) = 15

15 (existències anteriors) 300 15 x 300 = 4.500
35 (nova entrada) 280 35 x 280 = 9.800

15 (existències més antigues) - 15 (part de la

venda) = 0
35 (existències més recents) - 5 (part final de la 280 30 280 = 8.400

venda) = 30
Les existències finals a 28 de gener pel mètode FIFO són 30 unitats a un preu
d’adquisició unitari de 280 A
C, que donen un valor total de 8.400 A
C.
2.4.3 Comparació de les valoracions del cas pràctic per als dos
mètodes
Si en els casos pràctics anteriors s’extreu la informació que donen les fitxes de
magatzem amb els mateixos moviments però amb diferents mètodes de valoració
de les existències, s’obté una informació interessant a l’hora de decidir quin
mètode de valoració és convenient utilitzar.
Analitzem els dos mètodes en la taula 2.16 suposant que el producte té un preu de
venda de 525 A
C/u. Aquests són els resultats del mateix producte trets amb els dos
mètodes de valoració d’existències:
Tau l a 2 . 1 6 . Dades dels mètodes de valoració d’existències
Mètode Unitats Vendes Cost de les Benefici Existències
venudes vendes finals 28
gener
PMP 45 23.625 A
C 12.290 A
C 11.335 A
C 8.310 A
C
FIFO 45 23.625 A
C 12.200 A
C 11.425 A
C 8.400 A
C
Els càlculs realitzats han estat els següents:

• Unitats venudes: En total s’han venut 45 unitats en el mes de gener

(consulteu la figura 2.4 i la figura 2.5).
– 12 de gener: 15 unitats
• Vendes. Si les unitats venudes s’han facturat a un preu de venda de 525 A C

la unitat, l’import total de les vendes serà: 45 unitats x 525 A
C/u. = 23.625
A
C, i és el mateix per als dos mètodes.
• Cost de les vendes. S’extreu de la suma dels imports de la columna

Sortides/vendes de cada fitxa de magatzem:
– PMP = 4.050 + 2.700 + 5.540 = 12.290 A

C
– FIFO = 3.600 + 1.200 + 1.500 + 4.500 + 1.400 = 12.200 A
C
• Benefici. És la diferència entre les vendes i el seu cost.
• Existències finals 28 gener. És l’import de les últimes existències anotades

a les fitxes de magatzem. En el cas del FIFO, si després de l’últim moviment
haguessin quedat diferents partides, caldria sumar els seus imports.
Com podeu comprovar, els valors del cost de les vendes, del benefici i de les
existències finals són diferents segons el mètode aplicat a causa de la diferent
valoració de cada mètode en les sortides de les mercaderies del magatzem.
Cada empresa pot triar quin mètode utilitza si els articles són homogenis; els
resultats variaran segons sigui la tendència general dels preus:
• El mètode FIFO és més recomanable quan els preus de compra tendeixen a

baixar.
• Davant una inestabilitat dels preus, el PMP és més neutre que el mètode
FIFO.
El mètode de valoració d’existències que es decideixi aplicar ha de ser fix, ja que

així ho diu la normativa. Un canvi de criteri ha d’aplicar-se de forma retroactiva,
que significa que s’haurà de calcular el seu efecte des de l’exercici més antic en què
es va aplicar del qual se’n tingui informació, realitzant els corresponents ajustos
en la comptabilitat de l’exercici del canvi.
3. Aplicacions específiques de control del magatzem
Al mercat hi ha una gran quantitat d’aplicacions informàtiques que estan prepa-

rades per gestionar estocs amb seccions, famílies, tarifes, talles, colors, etc. que
faciliten l’ordenació, la venda i el càlcul del preu de venda, i que disposen d’un
exhaustiu control de les existències. I per controlar les diferents botigues d’una
empresa, acostumen a tenir configurats múltiples magatzems.
Moltes d’aquestes aplicacions també permeten apujar o abaixar els preus de venda
a partir dels preus de cost, i també aplicar ofertes o preus especials per a clients
especials.
Les fitxes dels articles d’aquestes aplicacions incorporen una gran quantitat de
dades i informació, des de les més habituals (descripció, proveïdor, preu de
cost, etc.) fins a altres més específiques, i també permeten conèixer les seves
estadístiques, unitats venudes, comprades, pendents de servir i de rebre, etc.
Un dels paquets integrats de programes informàtics per a la gestió d’una empresa

és el proporcionat per Software DELSOL, disponible al web www.sdelsol.com.
Entre les diferents aplicacions que s’hi poden trobar hi ha el programa FactuSOL,
pensat especialment per gestionar el magatzem i totes les operacions de compra-
venda.
A continuació, s’explica com es gestiona el magatzem en el programa FactuSOL.
3.1 Inici de FactuSOL
Un cop baixat el programa, s’haurà d’instal·lar seguint les instruccions.
Seguidament s’entrarà al programa, com un dels usuaris creats, i es crearà

l’empresa amb la qual es vol treballar. Des d’aquesta empresa, s’introduiran totes
les bases de dades relacionades amb els magatzems, i es configuraran per poder
gestionar-los segons les característiques dels articles.
Les opcions principals per a la creació i l’obertura d’empreses dins de FactuSOL

es troben en el botó Sistema (vegeu la figura 3.1), el qual desplega el menú de
Sistema (vegeu la figura 3.2).
F i g u r a 3 . 1 . Botó de Sistema per

accedir al menú de Sistema
F i g u r a 3 . 2. Menú de Sistema
3.1.1 Configuracions generals del programa
En les opcions d’ajuda de

FactuSOL es pot trobar
Menú Sistema \botó Opciones de FactuSOL
informació ampliada sobre
les configuracions generals
del programa. Figura 3.3. Opcions de
FactuSOL
Des d’aquest botó (vegeu la figura 3.3), es pot accedir a totes les configuracions
generals que s’apliquen a totes les empreses creades en el programa.
Les opcions disponibles són les del menú de l’esquerra de la figura 3.4.
F i g u r a 3 . 4. Opcions de FactuSOL
Quan el programa FactuSOL s’instal·la a l’ordinador, no es crea cap configuració

d’impressores, per la qual cosa és necessari configurar almenys una impressora
per poder imprimir.
• Configuración de impresoras: per configurar les impressores que utilitzarà

FactuSOL. Cal tenir en compte que la presentació de les dades en la
visualització prèvia dels informes variarà segons la impressora predetermi-
nada. També es poden establir els tipus de lletra de les diferents parts dels
informes.
Instal·lació d’una impressora
Per instal·lar una impressora a FactuSOL (vegeu la figura 3.5):
• Heu de fer clic al botó Nueva.
• Cal seleccionar una impressora i, opcionalment, les dades del disseny dels
informes.
• Premeu el botó Guardar per desar la informació introduïda.
• Seleccioneu la impressora predeterminada fent clic al botó Hacer predeter-

minada. La que estigui activada com a predeterminada quedarà marcada
amb lletra de color blau.
F igura 3.5. Configuració d’una nova impressora

3.1.2 Creació de l’empresa
Per treballar en una empresa, primer cal crear-la i introduir totes les seves dades
fiscals, identificatives i de configuració, entre les quals hi ha algunes opcions que
determinaran com es gestionaran els articles: per talles i colors, per sèries o lots,
etc.
Menú Sistema \opció Nueva empresa
En el programa FactuSOL aquestes dades estan distribuïdes en tres fitxes:
1) Fitxa Datos generales (vegeu la figura 3.6)
F i g u r a 3 . 6. Fitxa de dades generals
2) Fitxa Otros datos (vegeu la figura 3.7)
F i g u r a 3 . 7. Fitxa d’altres dades
3) Fitxa Opciones (vegeu la figura 3.8). Les opcions relacionades amb la gestió
dels articles i del magatzem són les indicades a continuació.
• Utilizar tallas y colores: per desglossar cada article per talles i colors, amb Modificació de les
un preu de venda i un codi de barres EAN diferents, i també controlar el seu opinions de talles, colors,
sèries i lots
estoc de manera independent. Després de crear l’empresa
es poden modificar des de
la solapa Administración
• Utilizar números de serie/lote de artículos: es refereix a la traçabilitat dels \icona Datos \pestanya
Opciones
articles. Si s’activa, quan s’introdueixin els articles en els documents de
compravenda, el programa sol·licitarà la informació referent als números
de sèrie o lot de l’article, data de fabricació i consum preferent.
Figura 3 . 8 . Fitxa d’opcions
3.1.3 Passos recomanats per iniciar la gestió del magatzem amb una
empresa nova
Després de crear una empresa nova a FactuSOL, haureu de configurar i donar

d’alta tots els elements necessaris per gestionar-ne les operacions de compravenda
relacionades amb el magatzem: articles, clients, proveïdors...
Però per fer-ho, és molt important seguir un ordre determinat, ja que aquests
elements estan enllaçats els uns amb els altres i en crear-los, alguns demanen
informació d’altres.
Respecte a la gestió dels articles i del magatzem, és recomanable donar d’alta les
dades en l’ordre següent:
1. Magatzems
2. Seccions
3. Famílies
4. Talles i colors
5. Tarifes de preus
6. Proveïdors
Els proveïdors i fabricants 7. Fabricants

s’han de donar d’alta
sempre abans dels articles,
però es poden crear 8. Articles
indistintament abans o
després del magatzem.
9. Inventari inicial
Cal tenir present que per realitzar les compres i les vendes que generen els
moviments d’entrada i sortida d’articles del magatzem, també cal donar d’alta
altres bases de dades.
• Bases de dades de compres: formes de pagament, representants, etc.
• Bases de dades de vendes: clients, tipus de clients, formes de cobrament,

transportistes, activitats de clients, etc.
Aquestes dades es poden crear de nou o ser importades d’altres empreses.
Importació de dades d’altres empreses
Menú Sistema \opció Archivo de empresas
F i g u r a 3 . 9 . Arxiu d’empreses
Empresa de proves
El programa FactuSOL
incorpora una empresa de proves
per poder experimentar el seu
funcionament sempre que es
consideri convenient, sense que Es desplegarà un menú (vegeu la figura 3.9) amb una opció que permet importar
afecti l’empresa de treball.
dades d’altres empreses:
• Traspaso de datos de la empresa (vegeu la figura 3.10). Permet la còpia

dels fitxers seleccionats d’una empresa a una altra. S’ha d’indicar el codi de
l’empresa d’origen i el de la de destinació, l’exercici en el qual es bolcaran
les dades i cadascun dels fitxers que es volen traspassar.
Figura 3.1 0 . Traspàs de dades de l’empresa
3.2 Introducció de les dades del magatzem
Pestanya Almacén
Des de la solapa d’Almacén (vegeu la figura 3.11), podeu accedir i gestionar totes
les bases de dades relacionades amb el magatzem i els articles de l’empresa.
Figura 3.11. Solapa de magatzem
Les dades principals que es necessiten per gestionar un magatzem són les fitxes
dels articles, però també calen moltes altres dades que permetin la seva organitza-
ció i classificació.
Així, doncs, abans de donar d’alta les fitxes dels articles, a FactuSOL es crearan
les bases de dades indicades a la taula 3.1 i la taula 3.2.
Tau l a 3 . 1 . Bases de dades creades des de la solapa del magatzem
Bases de dades Contingut Pestanya Almacén \opció:
Magatzems Els diferents magatzems que té Almacenes

l’empresa.
Seccions Agrupacions de famílies d’articles, Secciones

equivalents a les gammes. És útil
quan hi ha molta diversitat
d’articles. Per exemple, en un
supermercat: Alimentació, Neteja,
etc.
Famílies Agrupacions d’articles amb Familias

característiques comunes. Per
exemple, en la secció Alimentació:
Conserves, Begudes, etc.
Unitats de mesura Segons el tipus d’article, pot Unidades de medida

interessar que les unitats
s’expressin com a unitats, kg,
litres, metres quadrats, etc.
Assembladors Diferents articles que es poden Ensamblados

agrupar per formar un nou article
compost.
Talles Talles dels articles. Aquesta Tallas y colores \Tallas

característica es pot adaptar, per
exemple com a capacitats,
dimensions...
Colors Colors dels articles. Es podran Tallas y colores \Colores

combinar amb diferents talles.
Tallatges Combinacions de talles i colors. Tallas y colores \Archivo de

Si estan ben definits, facilitaran tallajes
l’assignació de talles i colors als
articles ja que no caldrà
seleccionar la talla i el color per
separat, sinó només el tallatge
amb la combinació definida.
Tarifes Tarifes de PVP. La seva creació i Tarifas

disseny pot ser molt complexa, tot
i que FactuSOL ofereix diferents
opcions per facilitar aquesta
tasca.
Tau l a 3 . 2 . Bases de dades creades des de diferents ubicacions del programa
Bases de dades Contingut Opcions de FactuSOL
Tipus d’IVA Tipus d’IVA per ser assignats a Pestanya Utilidades \IVA/RET
cada article.
Proveïdors Proveïdors dels articles de Pestanya Compras

l’empresa. \Proveedores
Fabricants Fabricants dels diferents articles Pestanya Compras \Fabricantes

de l’empresa.
A continuació, s’amplia la informació de les bases de dades complementàries de

les fitxes dels articles, que resulten més complexes: les famílies d’articles i les
tarifes de preus.
3.2.1 Famílies d’articles
Pestanya Almacén \opció Familias
La previsió de crear un gran nombre de referències d’articles, requereix que

aquestes es classifiquin en grups d’articles anomenats Famílies.
F igura 3.12. Finestra de famílies
Les dades necessàries per crear una família són (vegeu la figura 3.12) les següents.
• Código: codi que identifica la família.
• Descripción: la denominació de la família.
• Sección: la secció a la qual pertany la família.
• Texto predefinido: es pot indicar un text que facilitarà, a l’hora de crear

els articles de la família, la introducció de la seva descripció, ja que en
seleccionar el codi apareixerà aquesta descripció i només caldrà afegir la
part final d’aquest text.
• Cuenta de compras: per enllaçar-lo al compte de compres del programa

ContaSol.
• Cuenta de ventas: per enllaçar-lo al compte de vendes del programa

ContaSol.
• Permitir el uso de esta familia en la web: s’activarà si es vol que aquesta

família i els seus articles siguin inclosos en la base de dades que FactuSOL
pot publicar a internet a petició de l’usuari.
Una vegada creades les famílies, amb el botó Opciones es pot accedir a cada fitxa
i a les seves llistes.
Codificació de les famílies
Com que l’objectiu de les famílies és facilitar la gestió dels articles, en la seva
codificació s’han de tenir en compte diverses particularitats:
• El codi de la família, amb un màxim de tres caràcters, pot ser alfanumèric

però es recomanen codis numèrics.
• L’ordre del codi de família serà possiblement el que posteriorment utilitzi

el programa en els informes i llistes, per la qual cosa cal estudiar amb
deteniment en quin ordre han d’aparèixer els articles i aplicar aquest ordre
en el codi de les famílies.
• Es recomana no utilitzar nombres correlatius per al codi de la família, ja que

en un futur pot ser necessari inserir una família d’articles entre dos codis ja
existents. Per tant, convé deixar buits dins de la codificació. Per exemple:
010, 020, 030, 040, 050...
3.2.2 Tarifes de preus
Pestanya Almacén \opció Tarifas
Aquestes tarifes es refereixen a les dels preus de venda, i no són necessàries per
a la gestió del magatzem. Però com que el preu de venda és una informació
indispensable de l’article, i es pot calcular automàticament a partir del seu preu
de cost, veurem com es dissenyen i s’assignen a cada article en el programa
FactuSOL.
Des d’aquesta opció es poden crear tantes tarifes com siguin necessàries, indicant
el percentatge de marge comercial que cal aplicar sobre el preu de cost indicat en
la fitxa de l’article, i també si l’IVA ha d’estar inclòs o no en el preu de venda, tal
com es mostra a la figura 3.13.
Per tant, abans de donar d’alta els articles, s’han de crear les tarifes per poder-les
assignar a cada article.
Després, aquestes tarifes es poden assignar tant als articles com als clients:
• En la fitxa de l’article s’hauran d’activar les tarifes de preus que es volen

aplicar en les vendes d’aquest article. Les que quedin sense activar, no es
podran aplicar en cap cas durant l’operació de compravenda.
• En la fitxa del client es podrà seleccionar una tarifa si es vol aplicar un

mateix marge per a tots els articles venuts a aquest client; d’aquesta manera,
en qualsevol venda a aquest client apareixerà automàticament el preu de
l’article calculat segons la tarifa indicada. Si no s’ha seleccionat cap tarifa
en la fitxa del client, o si l’article de la venda no preveu la tarifa del client,
en el moment de la venda s’haurà d’introduir el preu.
F igura 3.13. Finestra de tarifes
A més de calcular el preu dels articles per mitjà de les tarifes, hi ha altres
possibilitats per determinar els preus de venda:
• En la fitxa de l’article també es poden establir descomptes fixos generals,

condicions especials (un descompte o un preu especial) per aplicar a
determinats clients per aquest article, o uns preus fixos a aplicar segons
els colors de l’article.
• Després de crear els articles, les tarifes de preus i els clients, des de la solapa
de Ventas també es poden establir descomptes, ofertes, tarifes especials i
condicions especials per a alguns articles o clients.
Per actualitzar les tarifes de manera general, per tarifes o per un rang d’articles,
FactuSOL ofereix diferents opcions (vegeu la figura 3.14).
Ja que qualsevol procés d’actualització pot retocar una gran quantitat de fitxes
d’articles en molt poc temps, i atès que no es pot tornar enrere en el procés, és
recomanable fer una còpia de seguretat abans d’executar qualsevol d’aques-
tes opcions per, en cas que el resultat no sigui el desitjable, poder tornar enrere
restaurant la còpia.
F i g u r a 3 . 1 4 . Opcions de les tarifes de preus
Importació d’un fitxer de tarifes
Pestanya Almacén \opció Importar tarifas
Des d’aquesta opció, es poden actualitzar les tarifes dels articles amb la importació
d’un fitxer en format Excel o Calc.
Aquest fitxer d’origen ha de tenir les dades estructurades segons determinades

característiques i complir uns requisits, sense els quals és inviable la importació.
Actualització dels PVP des del preu de cost
Pestanya Almacén \opció Actualizar PVP desde el precio de costo
A mesura que s’avanci en la gestió de l’empresa mitjançant el programa, encara

que els preus de cost vagin variant amb les entrades, els preus de venda sempre es
mantenen inalterables.
Aquesta opció facilita l’actualització dels preus de venda d’una tarifa i d’un rang
d’articles de manera automàtica, a partir del preu de cost actual dels articles i dels
marges estipulats en la seva creació.
En la mateixa actualització es poden arrodonir els preus a nombres enters o en

fraccions de cinc cèntims.
Actualització de preus de venda
Pestanya Almacén \opció Actualización de precios de venta
Permet actualitzar els preus de venda d’una tarifa de preus d’un rang d’articles, de
manera automàtica, amb tres possibilitats:
1. Incrementant o disminuint en un percentatge el preu de venda, podent

arrodonir així els preus a nombres enters o en fraccions de cinc cèntims.
2. Fixant un preu de venda final.
3. Augmentant el preu actual en un import indicat.

Actualització de preus de cost
Pestanya Almacén \opció Actualización de precios de costo
Permet actualitzar els preus de cost d’una tarifa de preus d’un rang d’articles, de
manera automàtica, amb dues possibilitats:
1. Incrementant o disminuint en un percentatge el preu de cost, podent arrodo-

nir els decimals.
2. Fixant un preu de cost final.
3.2.3 Configuració dels articles
Pestanya Almacén \icona Artículos \icona Configuración
Amb les opcions de configuració d’articles es poden establir algunes rutines

perquè s’executin automàticament en crear els articles, de manera que faciliti la
introducció de dades i recopili la màxima informació dels articles.
Figura 3 . 1 5 . Finestra de configuració
S’obrirà una nova finestra amb diverses pestanyes per configurar diferents tipus
de dades. Les principals es troben a la pestanya Configuraciones, que conté dues
pestanyes més: Valores predefinidos, consultas... i Descripciones, opciones...
(vegeu la figura 3.15).
Per definir els valors per defecte
Des de la pestanya Valores predefinidos, consultas..., es poden predefinir diferents

tipus de dades que estan agrupades segons determinades característiques.
• Valores predefinidos: són els valors que apareixeran per defecte en crear un
nou article, com per exemple, un magatzem, proveïdor, família, tipus d’IVA
i el nom del camp que fa incrementar el preu de venda unitari.
• Precios: per bloquejar els preus de venda perquè no variïn si es modifica el

seu cost o marge de la fitxa de l’article, o per forçar els arrodoniments de
preus, amb opcions de decimals en preus i quantitats.
• Márgenes: perquè el marge comercial indicat en la fitxa per obtenir el preu

de venda s’apliqui sobre el preu de cost o sobre el preu de venda. Per
exemple, tenint un preu de cost de 1.000 A C, per aplicar un 30% de marge:
sobre el preu de cost resultaria un preu de venda de 1.300 AC, i sobre un preu
de venda el resultat seria de 1.428,57 AC (1.428,57 – 30% = 1.000).
• Consultas de rentabilidad: perquè la consulta sigui sobre el preu de cost o

sobre el preu de venda.
• Decimales en precios unitarios / Decimales en cantidades: per indicar el

nombre de decimals (2, 3 o 4) amb què es vol treballar, tant en preus unitaris
com en quantitats. No obstant això, s’ha de tenir en compte que els imports
totals dels documents només poden anar amb dos decimals.
• Consultas. Permet indicar els preus que es mostraran en la llista per pantalla
de la finestra Artículos: preu de cost, PVP o qualsevol altra tarifa, i amb
IVA o sense. També es poden activar altres opcions sobre com veure la
informació d’aquesta mateixa finestra.
Per completar la informació
Si es modifiquen els títols

Tallas i Colores, les seves Des de la pestanya Descripciones, opciones..., les agrupacions de dades configu-
opcions del programa
automàticament quedaran rables són les relacionades a continuació.
substituïdes pels nous
noms, i les relacionades
amb Tallajes quedaran
substituïdes per Tipos.
• Descripciones: per afegir més d’una descripció dels articles.
• Opciones: amb opcions diverses que ajudaran a organitzar la gestió del

magatzem, entre les que es troba la següent.
– Ventas por debajo del costo: per indicar com ha d’actuar el programa
en fer una venda d’un article per sota del seu preu de cost. Les opcions
disponibles són: Permitir, Advertir al usuario i No permitir.
• Campos programables: per introduir els títols dels tres camps programables
de la fitxa de l’article, situats en la finestra Técnica. Per exemple, es podria
indicar: pes, potència, període de garantia, etc.
• Características especiales: per modificar els títols de les descripcions

identificades en el programa com a talles i colors.
• Contador automático: per seleccionar entre dos i tretze dígits a utilitzar en

la codificació dels articles. Si la codificació és numèrica, quan es creï un
article, s’obtindrà una codificació correlativa.
3.2.4 Codificació dels articles
El procés de creació de les fitxes d’articles és potser el més laboriós i compromès

del programa, ja que és una tasca d’estructuració i recopilació d’informació que
comporta un gran esforç en temps i treball.
Abans d’introduir les dades relacionades amb el magatzem, és molt important

preveure el sistema de codificació dels articles. D’aquesta manera, es podrà
organitzar una classificació coherent, que facilitarà la localització dels articles en
qualsevol moment:
1. Primer cal tenir present la diversificació del tipus d’articles. Si són molt dife-
rents uns dels altres, cal pensar a agrupar-los per famílies. En l’empresa de
proves de FactuSOL, dedicada a la compravenda de productes informàtics,
algunes de les famílies són: torres CPU, discos durs, impressores, etc.
2. Si les famílies resultants també són molt diferents o tenen alguna carac-
terística que també permeti agrupar-les, es pot pensar a establir seccions
(equivalents a les gammes). Per exemple, en la mateixa empresa de proves
les seccions són: Hardware, Software, Internet, etc.
3. I per acabar, cal pensar com codificar els articles, sobretot perquè proporci-
onin una informació mínima que faciliti la seva interpretació i localització.
FactuSOL treballa amb quatre codis diferents:
• El codi de l’article.
• El codi de barres.
• El codi equivalent.
• El codi curt.
Codi de l’article
Codis dels articles

Aquest codi és obligatori i és el que utilitza bàsicament el programa per a la gestió
Són els que identifiquen l’article
dels articles. i per aquest motiu només es
poden introduir en el moment
de crear l’article.
Per això, una bona codificació és essencial per al futur bon funcionament del
programa: cal preveure quina informació ens proporcionaran, si ha de ser numèric
o alfanumèric, quants dígits, etc.
Per establir la seva estructura, cal tenir en compte el següent:

• Encara que la seva longitud màxima és de tretze caràcters, es poden crear

codis amb només tres o quatre caràcters. Una longitud òptima podria ser de
sis a deu caràcters.
• S’ha d’intentar no utilitzar caràcters alfabètics, ja que pot endarrerir la seva

introducció en no poder utilitzar únicament el teclat numèric.
• És aconsellable facilitar la identificació dels codis, estructurant-los per

família i per alguna característica.
Exemple de codificació
Per codificar un disc dur extern de 160 GB es pot crear el codi 0201160:
• 020 és el codi de la família.
• 1 és una distinció entre els interns i els externs (0-1).
• 160 són els GB.
Codi de barres
Els codis de barres es Els codis de barres s’establiran opcionalment a més a més dels codis dels articles,
poden assignar als articles
mentre es creen o en un i la seva codificació es pot estructurar de manera aleatòria o programada com els
moment posterior.
codis dels articles però utilitzant tots els tretze dígits.
Segons com es vulguin introduir aquests codis de barres, s’utilitzaran opcions

diferents.
• De manera manual: s’introduiran un a un, per cada article o per cada talla
i color.
– Per article: des de la fitxa de l’article, a la finestra General en el camp

Código EAN.
– Per talla i color: des de la fitxa de l’article, a la pestanya Tallas y
colores amb la icona Códigos EAN.
• De manera automàtica: per un grup d’articles i, fins i tot, per les seves
talles i colors.
– A la finestra Artículos amb la llista dels articles, amb la icona EAN-13

de la solapa.
Codi equivalent
FactuSOL ofereix una eina per simplificar la introducció dels codis dels articles:
la codificació equivalent, que pot ser una codificació més simple o molt més curta,
que automàticament es transformarà en la codificació completa quan s’introdueixi
en els documents de compravenda.
Aquesta codificació és opcional però resultarà especialment útil en els articles que
cal introduir contínuament, com en el cas dels articles amb un índex de vendes alt.
Codi curt
És un codi generat aleatòriament pel programa de manera automàtica en el

moment de crear l’article, i pot servir per etiquetar els articles amb etiquetadores
manuals.
3.2.5 Articles
Pestanya Almacén \opció Artículos
En la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 3.16) es mostren totes les fitxes d’articles
creades a l’empresa:
F igura 3.16. Finestra amb la llista d’articles
• Disposa d’una solapa pròpia des de la qual es poden crear i gestionar

aquestes fitxes.
• A la part superior de la llista hi ha el botó Actualizar per actualitzar i

refrescar la pantalla.
• A l’esquerra es pot trobar un menú amb diferents opcions per seleccionar o

filtrar els articles que es mostraran en la llista de la pantalla.
Accedint a qualsevol fitxa d’articles es podran consultar o modificar les seves Les dades dels articles es
poden exportar a l’Outlook
dades, i amb el botó Nuevo es crearan nous articles. © i a l’AgendaSOL.
Les fitxes d’articles consten de tres pestanyes, cadascuna amb la seva pròpia
solapa, per accedir a les seves dades com:
1. característiques de l’article
2. números de sèrie o lot
3. talles i colors
Característiques de l’article
Fitxa de l’article \solapa Artículo
Les característiques de l’article estan distribuïdes en diverses finestres, a les quals

podeu accedir des de l’apartat Mostrar de la seva pròpia solapa. Aquestes finestres
són:
• General (vegeu la figura 3.17): apareix per defecte, amb les dades identifi-
catives de l’article.
– Código: codi de l’article en el programa, que no es pot repetir i que

accepta caràcters alfanumèrics. Una vegada creat l’article, és l’únic
camp que no es pot modificar.
– Código EAN: codi de barres de l’article. Per introduir-ne més d’un,
s’ha de fer mitjançant el botó Más códigos EAN del artículo.
– Familia: codi de la família de l’article. Amb el botó Buscar es pot
crear i seleccionar una família.
– Descripción general: text que s’imprimirà en els informes i en els
documents en què aparegui l’article. Si en les opcions de configuració
dels articles s’ha demanat afegir més d’una descripció, apareixerà el
botó Descripciones auxiliares, que si s’activa es podran introduir les
descripcions següents:
∗ Descripción para etiquetas: per imprimir en les etiquetes.
∗ Descripción para tikes: s’imprimirà en els mòduls de TPV
(Terminal Punt de Venda) que es connectin amb aquest programa.
∗ Descripción larga: si s’introdueix, apareixerà aquesta descripció
en lloc de la descripció general.
∗ Primera descripción general / Segunda descripción general /
Tercera descripción general: per introduir fins a tres camps
addicionals que podran ser impresos en els documents de compres
i vendes. El seu títol es podrà modificar en la configuració
d’articles.
– Equivalente: codi opcional per facilitar la introducció dels articles més
utilitzats.
– Código corto: codi aleatori que queda introduït automàticament.
– Tipo de IVA: se seleccionarà el tipus d’IVA que correspon a l’article.
– Tipo de IVA 2º periodo: apareix només si s’ha configurat l’empresa
per utilitzar dues taules d’IVA.
– Proveedor habitual: es pot indicar el proveïdor a qui s’acostuma a

comprar aquest article. Amb el botó Buscar es pot crear i seleccionar
un proveïdor.
– Referencia: codi que utilitza el proveïdor per referir-se a aquest article.
– Fabricante: per indicar el fabricant de l’article. Amb el botó Buscar

es pot crear i seleccionar un fabricant.
– Precio de costo: preu de compra de l’article. Es pot introduir el preu

de la tarifa del proveïdor (preu brut) o el preu net.
– Descuentos: percentatges de descompte que el proveïdor aplica sobre

la seva tarifa. Normalment, i per evitar confusions, es recomana que en
el camp Precio de costo s’introdueixi el preu net amb els descomptes
del proveïdor i que aquests apartats quedin a zero.
– Per a cadascuna de les tarifes que es vulguin utilitzar per aquest article,
cal fer-hi doble clic perquè calculi el preu de venda corresponent. Les
dades que cal confirmar o modificar són les següents:
∗ Margen: és el marge que s’aplicarà sobre el preu de cost net, és

a dir, sobre el preu brut de compra menys els descomptes, per
obtenir el preu de venda.
∗ Precio de venta: és el preu de venda que queda calculat automà-
ticament després d’aplicar el marge sobre el preu de cost, però
també es pot introduir manualment.
– Almacén: se seleccionarà el magatzem per consultar els estocs d’a-

quest article. També permet modificar els estocs mínim i màxim:
primer cal seleccionar el magatzem i després fer clic al botó Modificar.
– Stock mínimo: actua com a punt de comanda, és a dir, per indicar l’es-
toc mínim a partir del qual s’hauria d’emetre una comanda. FactuSOL
mostra un avís quan un article queda per sota del seu estoc mínim en
fer un document de sortida, i també disposa d’una opció que permet
generar comandes automàticament a partir d’aquest estoc mínim.
– Stock máximo: per indicar la quantitat d’unitats que com a màxim es

vol tenir al magatzem. Després, si quan es fa una entrada de l’article el
seu estoc queda per sobre d’aquesta quantitat, emetrà un avís informant
que s’ha sobrepassat l’estoc màxim.
– Stock actual: mostra l’estoc que hi ha realment en el magatzem però

no es pot modificar des d’aquí.
– Stock disponible: mostra la diferència entre l’estoc real actual menys

les comandes de clients compromeses, però no es pot modificar des
d’aquí.
– Observaciones: es poden introduir les observacions que es vulguin

d’aquest article.
F i g u r a 3 . 1 7 . Finestra general de les fitxes d’articles
• Técnica (vegeu la figura 3.18): per a les característiques tècniques de

l’article.
– Fecha de alta: data en què s’ha creat l’article en el programa.

– Fecha de la última modificación: data en la qual s’ha modificat algun
apartat referent a la fitxa de l’article. S’ajustarà automàticament
sempre que s’alteri el preu de cost o venda de l’article des de les
diferents opcions d’actualització de preus.
– Contraseña: FactuSOL permet crear una contrasenya per a cada
article, visible únicament per l’usuari Supervisor.
– Máximo descuento aplicable: percentatge màxim de descompte que
permetrà aplicar sobre el preu de venda.
– Importe de portes por Und.: ports a afegir a cada unitat de l’article.
– Und. por bulto: unitats que entren en una caixa.
– Cantidad por defecto en los doc. de salida: quantitat que apareixerà
de manera automàtica en els documents de sortida (pressupostos,
comandes, albarans i factures).
– % de descuento fijo en ventas: descompte que s’aplicarà per defecte
en tots els documents de venda.
– Artículo concatenado: codi d’un altre article que s’acostuma a com-
prar o vendre juntament amb un altre. Així, en el moment d’introduir
una línia de venda o compra de l’article en un document de compra-
venda, s’emplenarà automàticament la línia següent amb les dades de
l’article indicat en aquest camp, i amb el mateix nombre d’unitats.
Podeu utilitzar el botó Buscar per crear i seleccionar un article.
– Unidad de medida: unitat de mesura de l’article (metres, litres, kg,

etc.), per imprimir-la en la línia de detall dels documents de vendes i
de compres. Podeu utilitzar el botó Archivo per crear i seleccionar una
unitat de mesura.
– Dimensiones: dimensions de l’article.
– Ubicación en el almacén: lloc on està situat l’article en el magatzem.
– Uds. en línea: per indicar quants articles s’han de col·locar en línia en
les prestatgeries.
– Peso: pes de l’article.
– Garantía: condicions de garantia del producte.
– Campo programable 1 / 2 / 3: els noms d’aquests camps s’han de
crear des de la icona Configuración de la solapa Artículos. Després,
des d’aquí s’hi introduiran les dades corresponents.
– Mensaje emergente: text que apareixerà automàticament quan s’utilit-
zi aquest article en les entrades i sortides del magatzem.
– Es un artículo compuesto: s’activarà si és un article compost. Des del
botó Ver composición podrà accedir a la configuració del compost.
– No permitir utilizar el artículo / No imprimir el artículo en ningún
listado / Desactivar mensajes de stock para el artículo / Traspasar a
MovilSOL: s’activaran o desactivaran segons interessi.
– Cuenta de ventas / Cuenta de compras: comptes de la comptabilitat
del programa ContaSol.
F igura 3.18. Finestra tècnica de les fitxes d’articles
• Proveedores (vegeu la figura 3.19): a mesura que es vagin realitzant

entrades de mercaderies, es crearan de manera automàtica els registres de
les compres en aquesta solapa.
F i g u r a 3 . 1 9 . Finestra de proveïdors de les fitxes d’articles
• Internet (vegeu la figura 3.20): per indicar les gestions de l’article al web
de l’empresa. Les opcions són:
– Permitir el uso de este artículo en la web: s’activarà si es vol incloure

aquest article en la base de dades que FactuSOL pot publicar a internet
a petició de l’usuari.
– Control de stock del artículo: forma en què es mostrarà l’estoc de
l’article a un usuari que estigui fent una comanda en línia.
– Mensaje emergente para la web: missatge que es mostrarà per pantalla
sempre que algun usuari accedeixi a l’article.
– Descripción del artículo en la web: descripció detallada que es
mostrarà al web.
Figura 3.20. Finestra d’internet de les fitxes d’articles
Figura 3.21. Finestra de condicions de les fitxes d’articles
• Condiciones (vegeu la figura 3.21): per determinar un preu o un descompte

especial de l’article, per aplicar al client indicat.
La mateixa solapa Artículo ofereix dues icones que permeten altres accions:
F i g u r a 3 . 2 2 . Finestra d’imatge de les fitxes d’articles
F i g u r a 3 . 2 3 . Finestra d’estadístiques de les fitxes d’articles
• Imagen (vegeu la figura 3.22): per seleccionar un fitxer d’imatge per a

l’article.
• Estadísticas (vegeu la figura 3.23): per consultar i imprimir diferents

estadístiques sobre el resultat de la utilització de l’article en les compres
o vendes de l’empresa.
Números de sèrie o lot
Fitxa de l’article \solapa Números de serie/lote
Aquesta solapa no apareixerà fins que la fitxa de l’article no quedi desada al

programa.
Apareixeran els números de sèrie o lot de l’article que han estat introduïts en els
seus documents de compres i vendes (vegeu la figura 3.24).
Fent doble clic a un dels lots es mostrarà la seva traçabilitat: el document amb el
qual va entrar o sortir del magatzem (albarà o factura) i les seves dades (número,
data, client o proveïdor, l’article i les unitats).
F igura 3.24. Finestra de sèrie o lot de les fitxes dels articles
Talles i colors
Fitxa de l’article \solapa Tallas y colores
Si en les dades generals de l’empresa s’ha activat l’ús de talles i colors, des
Si es modifiquen els títols
d’aquesta finestra es podrà accedir al desglossament de talles i colors de l’article. Tallas i Colores, les seves
opcions del programa
automàticament quedaran
Aquesta finestra (vegeu la figura 3.25) té la seva pròpia solapa amb diferents substituïdes pels nous
noms, i les relacionades
icones. amb Tallajes quedaran
substituïdes per Tipos.
• Icona Tallaje (o Tipos si s’ha substituït Tallas per un altre nom): per
seleccionar les diferents talles i els colors creats en el programa, amb les
opcions que es despleguen.
– Selección libre: permet seleccionar cada talla i cada color.
– Seleccionant un dels tallatges (combinació de talles i colors): només

apareixeran els que prèviament s’hauran definit en la solapa Almacén,
amb la icona Tallas y colores (o amb el nom modificat) i l’opció Arxivo
de tallajes (o Archivo de tipos si s’ha modificat). Seleccionant un
tallatge quedarà activada automàticament la combinació de talla i color
prèviament definida.
• Icona Precios: si s’han introduït talles i colors, caldrà introduir els preus de
venda des d’aquesta opció, i podran ser independents per a cadascuna de les
talles i colors de l’article. Es poden utilitzar els botons inferiors per agilitar
l’entrada de dades i evitar teclejar diverses vegades el mateix preu:
– Botó Mismo precio para todos los colores de la talla seleccionada.
– Botó Mismo precio para todos los tallas y colores.
– Botó Mismo precio para todo.
• Icona Códigos EAN: si s’han introduït talles i colors, caldrà introduir

els codis de barres des d’aquesta opció, i podran ser independents per a
cadascuna de les talles i colors de l’article. D’aquesta manera, es podrà
automatitzar la selecció de talla i color, i quan s’introdueixi aquest codi
de barres en els documents de venda i de compra, el programa aplicarà
automàticament el codi de l’article, la talla i el color.
F i g u r a 3 . 2 5 . Finestra de talles i colors de les fitxes d’articles

3.2.6 Estocs inicials
Pestanya Almacén \opció Inventario
Si quan es crea l’article a l’empresa ja hi ha un estoc físic al magatzem, des

d’aquest apartat es pot introduir l’inventari comptable inicial.
Igualment, si més endavant es verifica l’inventari i es detecten diferències entre les

unitats reals del magatzem i les que consten en el programa, també es pot utilitzar
aquesta opció per modificar l’estoc del programa.
Per fer aquesta operació de verificació, que s’identifica com a consolidació de

l’inventari, serà imprescindible introduir la data en què es realitza.
A partir de les quantitats introduïdes, tot el control de les existències d’aquest

article es farà només a partir d’aquesta data i amb aquest estoc inicial.
En la finestra que s’obrirà (vegeu la figura 3.26) trobareu les opcions per la
consolidació.
• Botó Nuevo: per introduir les unitats dels articles. S’obrirà una nova
finestra, per introduir les dades indicades a continuació.
– Almacén a consolidar: el magatzem on es troba l’article que volem

modificar les unitats.
– Fecha consolidación: la data de la consolidació.
– Código del artículo: el codi de l’article a consolidar.
– Talla y color: la talla i el color de l’article, si en té.
– Stock actual: mostrarà l’estoc comptable que hi ha a la fitxa de l’article

seleccionat, sense que es pugui modificar.
– Unidades contadas: per introduir les unitats inicials o les reals que
s’hagin comptat en el magatzem.
– Disponible a consolidar: mostrarà les unitats que quedaran disponi-

bles, sense que es puguin modificar.
– Restar a las “Unidades contadas” los pedidos de clientes pendientes

de enviar: es pot activar si es volen descomptar les unitats comprome-
ses en comandes de clients.
• Botó Opciones: es despleguen diverses opcions per modificar l’inventari o

obtenir la llista de les consolidacions fetes.
F i g u r a 3 . 2 6 . Finestres de l’inventari
3.3 Moviments dels articles del magatzem
Quan es tenen totes les dades introduïdes, ja es poden fer les entrades i sortides
dels articles del magatzem.
Les operacions habituals que comporten aquest moviment dels articles són les
compres i les vendes.
En la gestió de les compres i les vendes que es fa des del programa FactuSOL, es
poden crear una sèrie de documents però només alguns generen moviments en el
magatzem.
3.3.1 Compres
Abans de realitzar les
operacions de compra
també cal donar d’alta altres
bases de dades
relacionades amb les
compres: proveïdors, Pestanya Compras
fabricants, formes de
pagament, representants,
etc.
F i g ura 3.27. Solapa de compres
Mostrarà la solapa de Compras (vegeu la figura 3.27) amb diferents apartats i

opcions per crear o accedir als documents de compres i als fitxers relacionats.
• Documentos: hi haurà tots els documents generats en les compres.

– Pedidos a proveedores: són les comandes que s’envien als proveïdors.

– Entradas: reflecteixen les entrades d’articles al magatzem correspo-
nents als albarans rebuts.
– Facturas recibidas: són les factures de compres rebudes.
– Devoluciones: corresponen a les factures rectificatives (devolucions)
de les factures que s’han rebut per les compres.
• Proveedores: amb opcions per accedir a les fitxes de proveïdors i les seves
eines d’exportació.
• Generación: conté diferents opcions per generar alguns dels documents de

compres de manera ràpida.
• Auxiliar: per accedir a les formes de pagament, als representants i als

fabricants, tots relacionats amb les compres.
El magatzem s’actualitzarà en les situacions següents:
• Quan es creï o generi un albarà, amb l’entrada dels articles.
• Quan la compra s’iniciï amb una factura (sense que hi hagi cap albarà previ),
amb l’entrada dels articles.
• Quan s’introdueixi una devolució, amb la sortida (devolució) dels articles.
Creació del primer document d’una compra
Per crear el primer document d’una operació de compres heu de seguir els passos
següents:
1. A la solapa Compras (vegeu la figura 3.27) seleccioneu el tipus de document

que voleu crear a l’apartat Documentos: comandes a proveïdors, albarans
de compres (entrades), factures rebudes o factures rectificatives per devolu-
cions de compres.
2. Des de la solapa del tipus de document seleccionat, heu de fer clic a la icona
Nuevo.
3. En la finestra que s’obrirà, introduireu les dades necessàries per fer la

compra.
Documents que continuen l’operació d’una compra
Perquè els moviments del magatzem es gestionin correctament, s’han d’utilitzar

diferents procediments automàtics que permetin que el segon document que s’hagi
de crear agafi les dades del primer. I si n’hi ha un tercer, les agafi del primer o del
segon, i així successivament.
Aquests procediments són les opcions de validació o bé les opcions per generar
documents.
a) Validació de documents
Interior del nou document \opció Validar
Primer cal iniciar el nou document com si fos el primer, amb el botó Nuevo. Tot
seguit, des d’aquest nou document que es vol crear es validarà un document
anterior (vegeu la figura 3.28) amb l’opció Validar.
F i g u r a 3 . 2 8 . Creació de nous documents de compres amb opcions de validació
b) Generació de factures de compres
Solapa d’Entradas \opció Factura
Amb les opcions de generació de documents, des d’un document ja creat es

generarà un nou document posterior (vegeu la figura 3.29).
F i g u r a 3 . 2 9 . Creació de factures de compres amb l’opció de generació
En les compres, només és possible generar una factura rebuda a partir d’una o
diverses entrades. D’aquesta manera, la nova factura rebuda haurà agafat totes les
dades de les entrades seleccionades.
c) Generació ràpida de múltiples documents de compres
Pestanya Compras \apartat Generación
Disposa de diferents opcions per crear múltiples documents de compres de manera

ràpida, a partir d’una única opció d’aquest apartat (vegeu la figura 3.30).
F i g u r a 3 . 3 0 . Creació de múltiples docu-

ments de compres amb opcions de generació
En cada una d’aquestes opcions, s’haurà de seleccionar un rang de dades i es

crearan tants documents com proveïdors intervinguin en l’interval seleccionat,
entre la que es troba la següent.
• Generar pedido: permet crear automàticament comandes a partir dels

estocs mínims introduïts en les fitxes dels articles. Les quantitats demanades
seran el resultat d’un percentatge sobre aquests estocs mínims, que s’haurà
introduït en una de les opcions demanades.
Devolucions de compres
Les factures rectificatives de compres es poden crear de dues formes diferents:
• De forma automàtica, des de la solapa Facturas recibidas, desplegant la

icona Nuevo i seleccionant Crear devolución de la factura seleccionada.
• De forma manual, des de la solapa Devoluciones, amb la icona Nueva.
3.3.2 Vendes Abans de realitzar les

operacions de venda, cal
donar d’alta altres bases de
dades relacionades amb les
vendes: tipus de clients,
formes de cobrament,
Pestanya Ventas transportistes, activitats de
clients, etc.
Figura 3.31. Solapa de vendes
Mostrarà la solapa de Ventas (vegeu la figura 3.31) amb diferents apartats i opcions
per crear o accedir als documents de vendes i als fitxers relacionats.
• Documentos: hi haurà tots els documents generats en les vendes.
– Presupuestos: són els pressupostos que s’hauran d’enviar als clients.

– Pedidos de clientes: hi haurà les comandes que arriben dels clients.
– Albaranes: reflecteixen les sortides d’articles del magatzem correspo-

nents als albarans de vendes emesos.
– Facturas: són les factures expedides per vendes.
– Abonos: corresponen a les factures rectificatives (abonaments) de
factures expedides per vendes.
• Clientes: amb opcions per accedir a les fitxes de clients i també als riscos,
bestretes, accions comercials i eines d’impressió i exportació.
• Agentes: hi haurà les fitxes dels agents comercials de l’empresa.
• Condiciones de venta: per accedir als descomptes, ofertes, tarifes especials

i condicions especials que es poden aplicar a les vendes.
• Auxiliares: per accedir a les formes de cobrament, activitats de clients, tipus

de clients i transportistes, tots relacionats amb les vendes.
• Partes de reparación: per accedir als informes de reparació, línies de

producte, marques, tipus d’intervenció i preus.
El magatzem s’actualitzarà en les situacions següents:
• Quan es creï o generi un albarà, amb la sortida dels articles.
• Quan la venda s’iniciï amb una factura (sense que hi hagi cap albarà previ),
amb la sortida dels articles.
• Quan s’introdueixi una factura rectificativa (Abono), amb l’entrada (retorn)

dels articles.
Creació del primer document d’una venda
Per crear el primer document d’una operació de vendes heu de seguir els passos
següents:
• A la solapa Ventas (vegeu la figura 3.31) seleccioneu el tipus de document

que voleu crear de l’apartat Documentos: pressupostos, comandes de
clients, albarans de vendes, factures de vendes o factures rectificatives
d’abonaments d’articles.
• Des de la solapa del tipus de document seleccionat, heu de fer clic a la icona
Nuevo.
• En la finestra que s’obrirà, introduireu les dades necessàries per fer la venda.
Documents que continuen l’operació d’una venda
Perquè els moviments del magatzem es gestionin correctament, s’han d’utilitzar

diferents procediments automàtics que permetin que el segon document de la
mateixa operació de vendes que s’hagi de crear agafi les dades del primer. I si
n’hi ha un tercer, les agafi del primer o del segon, i així successivament.
Aquests procediments són les opcions de validació o bé les opcions per generar
documents.
a) Validació de documents
Interior del nou document \opció Validar
Primer, cal iniciar el nou document com si fos el primer, amb el botó Nuevo. Tot
seguit, des d’aquest nou document que es vol crear es validarà un document
anterior (vegeu la figura 3.32) amb l’opció Validar.
F igura 3.32. Creació de nous documents de vendes amb opcions de validació
b) Generació de documents
Solapa de cada tipus de document \opció Pedido, Albarán o Factura
Cada document mostrarà només les icones dels documents que es poden generar
a partir d’ell mateix.
Amb aquestes opcions de generació de documents, des d’un document ja creat

es generarà un document posterior (vegeu la figura 3.33).
F igura 3.33. Creació de documents de vendes amb les opcions de generació

En les vendes, es pot generar qualsevol dels documents posteriors de la mateixa

operació. D’aquesta manera, el nou document haurà agafat totes les dades dels
documents seleccionats.
c) Generació ràpida de múltiples factures de venda
Pestanya Administración \apartat Generación
Disposa de diferents opcions (vegeu la figura 3.34), que s’utilitzaran per crear
una o múltiples factures que continguin un o més albarans, mitjançant una única
operació, de manera ràpida i sense necessitat d’indicar totes les dades dels mètodes
generals: només caldrà seleccionar els albarans que cal facturar i indicar el número
i la data de les factures que es volen crear.
F igura 3.34. Creació de múltiples documents de vendes

amb opcions de generació
Abonaments de vendes
Les factures rectificatives de vendes es poden crear de formes diferents:
• De forma automàtica, des de la solapa Facturas, desplegant la icona

Nuevo i seleccionant:
– Crear abono en el fichero de facturas emitidas.
– Crear abono en el fichero de abonos.
• De forma manual, des de la solapa Abonos, amb la icona Nuevo.

Condicions de venda especials
Pestanya Ventas \apartat Condiciones de venta
Després de crear els articles, les tarifes de preus i els clients, es poden establir
condicions especials per a alguns d’ells (articles o clients), com per exemple
descomptes puntuals o diversos tipus d’ofertes, des de les opcions d’aquest apartat
(vegeu la figura 3.35).
F i g u r a 3 . 3 5 . Opcions de condici-
ons de venda
Cal tenir present que algunes d’aquestes condicions especials s’apliquen amb
prioritat respecte a altres, en cas que a un article n’hi correspongui més d’una.
1) Descomptes
• Descuentos: permet crear un escalat de descomptes per aplicar-los sobre En la fitxa de clients, en la
icona Comercial hi ha el
el preu de tarifa de venda segons els grups de clients. Per aquest motiu, és camp Tipo de cliente, que
imprescindible haver creat grups de clients. permet crear grups de
clients diferents.
A cada grup se li podrà assignar un percentatge de descompte o un import de

rebaixa del preu d’un article o d’una família d’articles.
2) Ofertes
F i g u r a 3 . 3 6 . Tipus d’ofertes
• Ofertas. En cada tipus d’oferta s’ha d’indicar l’article sobre el qual s’aplica
i les dates de vigència de l’oferta. Les possibilitats són les de la figura 3.36.
– Oferta de precios: aplica un preu de venda especial de l’article durant

el període de l’oferta.
– Oferta de descuento: aplica un descompte a l’article durant el període
de l’oferta.
– Oferta 3 x 2: per cobrar dos articles quan se’n lliurin tres, en els
articles que es determinin.
– Oferta regalo: per afegir fins a dos articles de regal en la venda de

l’article que es determini. És recomanable concatenar aquests articles.
3) Tarifa especial
• Tarifa especial: permet crear ofertes en una tarifa especial que seran
aplicades als articles que es determinin. S’ha d’indicar l’article al qual
s’aplicarà l’oferta i seleccionar entre les dues opcions disponibles: fixar un
preu de venda o un percentatge de descompte.
4) Condicions especials
• Condiciones especiales: per aplicar als clients seleccionats. També es

poden introduir des de la fitxa dels articles i des de la fitxa dels clients.
– En cas d’indicar un preu final, aquest predomina sobre qualsevol altre

preu especificat per a l’article en qualsevol de les tarifes existents.
– En cas d’indicar un percentatge de descompte, aquest s’indicarà en la
línia de venda i s’aplicarà sobre el preu al qual s’estigui fent la venda.
3.3.3 Gestió dels estocs
Pestanya Almacén \apartat Almacén
Figura 3.37. Opcions per a la gestió dels

estocs
A més de les entrades i sortides d’articles del magatzem que es produeixen amb les
operacions de compravenda, periòdicament s’han de fer les revisions físiques del
magatzem i els controls necessaris per verificar i, si cal, actualitzar la informació
dels estocs que consta en el programa FactuSOL.
Fruit d’aquestes revisions, és possible que sigui necessari modificar les unitats que
consten a les fitxes dels articles, registrar baixes per deterioraments, traspassar
articles a altres magatzems de l’empresa, etc.
Des d’aquest apartat (vegeu la figura 3.37) es poden fer les operacions descrites a
continuació:
• Modificació dels estocs registrats.

• Baixes d’estocs.
• Traspàs a un altre magatzem.
• Càrrega fictícia d’estocs.
• Càlcul de l’estoc segons els moviments.
• Valoració dels estocs de cada article.
Modificació dels estocs registrats
Opció Inventario
Des d’aquesta opció, es poden modificar les unitats dels estocs que consten a les
fitxes dels articles, i per aquest motiu també s’utilitza per introduir l’estoc inicial.
L’operació generada, que correspon a la verificació de l’inventari, s’identifica com

a consolidació de l’inventari, i es considerarà realitzada en la data indicada
en un dels seus camps. A partir d’aquesta data i de les unitats introduïdes, es
recalcularan els estocs amb les entrades i sortides registrades en els documents de
compravenda.
En seleccionar aquesta opció, s’obrirà una finestra amb els botons següents.
• Botó Nuevo: per introduir les unitats dels articles.
• Botó Opciones des d’on es despleguen diverses opcions per modificar

l’inventari o obtenir la seva llista.
– Reiniciar i cargar consolidación del año anterior: per eliminar totes

les consolidacions d’estoc que hi hagi, i carregar amb data 1 de gener,
l’estoc existent en l’exercici anterior de la mateixa empresa.
– Puesta a cero: per crear una consolidació d’inventari amb zero unitats
per a tots els articles, amb una data determinada.
– Consolidar rango de artículos: permet seleccionar un rang d’articles
i crear una consolidació amb les mateixes unitats i data per a tots ells.
– Acceso al listado: per obtenir la llista de les consolidacions de
l’inventari, per ser imprès o en suport magnètic, després de seleccionar
els articles per diferents criteris.
Baixes d’estocs
Opció Salidas internas
Serveix per donar de baixa les unitats per motius que no es deriven directament
dels processos naturals de compres i vendes, com per exemple, trencaments,
minvaments, furts, etc. No s’ha de confondre amb les modificacions d’inventari,

les quals s’han de reflectir des de l’opció Inventario.
En un mateix document de la baixa, es poden descriure tots els articles que es

vulgui, s’ha d’indicar la data, el magatzem afectat per la sortida, una observació
sobre el moviment, i cadascun dels articles i unitats que s’han de donar de baixa,
i també el número de sèrie o lot de la sortida.
Traspàs a un altre magatzem
Opció Traspaso entre almacenes
S’utilitza per registrar els traspassos d’articles d’un magatzem a un altre de

l’empresa, en la data indicada, i es crea un document de traspàs que pot contenir
un nombre il·limitat d’articles traspassats.
Cada document de traspàs es podrà consultar, modificar i imprimir sempre que

sigui necessari.
Càrrega fictícia d’estocs
Opció Volcado de stock
Quan a l’empresa no li interessa controlar l’estoc del magatzem, pot utilitzar

aquesta opció per introduir un nombre d’unitats fictícies a un rang d’articles.
D’aquesta manera, el programa permetrà crear documents de sortides d’articles
(albarans, factures directes o devolucions) a partir d’un nombre elevat d’unitats, i
evitar així que apareguin els missatges d’estoc sota mínims, estoc en negatiu, etc.
Després d’un bolcat d’estoc, només es pot reposar l’estoc correcte utilitzant
l’opció Regeneración de stock.
Càlcul de l’estoc segons els moviments
Opció Regeneración de stock
Aquest procediment torna a calcular l’estoc de cada article en cadascun dels

magatzems de l’empresa, tenint en compte les entrades, les sortides, els traspassos
i les fabricacions registrades en l’exercici.
Si hi hagués una consolidació d’inventari amb una data posterior a la de l’inici de

l’exercici, només es tindrien en compte els moviments posteriors a aquesta data.
Valoració dels estocs de cada article
Opció Valoración
Aquesta opció no genera cap moviment d’articles, només mostra en pantalla el

valor de cada article en el magatzem seleccionat.
La valoració es duu a terme a preu de cost o a preu de venda (segons la tarifa

triada), i el seu resultat es pot veure detalladament o resumidament.
3.4 Consultes i informes
Per consultar les dades dels estocs i els moviments que s’han fet en els diferents
magatzems de l’empresa, es pot fer des de diverses ubicacions del programa.
Les consultes es poden fer per pantalla i també es poden obtenir informes en paper
o en suport digital (fitxers).
3.4.1 Consultes per pantalla
Pestanya Almacén \apartat Consultas
F i g u r a 3 . 3 8 . Consultes del ma-

gatzem per pantalla
Mentre es gestiona el magatzem, resulta útil fer consultes per pantalla per mitjà
de les opcions següents (vegeu la figura 3.38):
• Entradas y salidas. Permet consultar els moviments produïts per un article,

i també informació important de cada sortida i entrada, com per exemple els
preus i descomptes associats. Si l’estoc que mostra resulta diferent del que
apareix en la fitxa, cal tornar a calcular l’estoc amb l’opció Regeneración
de estock. Des d’aquesta opció també es pot obtenir una llista per imprimir
o en PDF.
• Trazabilidad. Per fer el seguiment d’un determinat número de sèrie o

lot, i també d’informació important de cada moviment, com del client o
proveïdor, les unitats, dates de fabricació i consum preferent.
• Consumos por cliente. Mostrarà els moviments d’articles produïts pel

client indicat, tenint en compte els albarans, les factures i els abonaments
(factures rectificatives) tant de l’exercici actual com de l’exercici anterior.
• Salidas por cliente. Per consultar els moviments produïts per un client i un
article determinat, a més d’informació important de cada sortida com els
preus i descomptes associats.
3.4.2 Llistes i informes en paper i en suport digital
Pestanya Informes
F i g ura 3.39. Solapa d’informes
El programa FactuSOL disposa d’aquesta zona amb una solapa des d’on es poden
obtenir una gran varietat d’informes (vegeu la figura 3.39), tant de les dades
que consten a les bases de dades del programa, com dels moviments fets en les
operacions de compravenda, a més d’estats i situacions determinades.
Entre tots els informes que es poden obtenir, ens centrarem en els relacionats amb
els estocs dels magatzems.
Procediment general per generar informes
El procediment per generar informes és el següent:
1. En primer lloc, heu de seleccionar l’informe. Segons els tipus de dades que
ha de contenir, s’ha de cercar en l’apartat corresponent de la solapa.
2. En la finestra que s’obrirà, heu d’indicar les opcions que corresponguin a

les dades que es volen obtenir. Heu de tenir present que, segons les opcions
seleccionades, un mateix informe pot produir resultats diferents.
Característiques de les finestres
La majoria de les finestres que s’obriran en seleccionar un informe tenen caracte-

rístiques similars, encara que les opcions siguin diferents.
A la capçalera, a Tipo de salida del informe, podeu triar entre treure l’informe per
impressora o en un fitxer. Les opcions són les mateixes per a tots els informes.
• Impresora. Amb diferents botons (vegeu la figura 3.41).
– Propiedades: per poder seleccionar la impressora i configurar l’infor-

me.
– Vista previa (vegeu la figura 3.40): per visualitzar el resultat per panta- Les etiquetes només es
lla. S’obrirà una finestra amb una solapa que conté eines per imprimir poden imprimir, és a dir, no
es poden obtenir com a
l’informe, convertir-lo a PDF o enviar-lo per correu electrònic. fitxers de Calc o d’Excel.
– Imprimir: per iniciar la impressió de l’informe.
Figura 3.40. Solapa de vista previa
• Archivo. Cal indicar si el fitxer que es vol obtenir ha de ser en format Calc
o Excel (vegeu la figura 3.42), i la destinació on desar-lo, i mostrarà un nou
botó.
– Generar: per generar el fitxer de l’informe.
A més, aquestes finestres estan formades per dues pestanyes que contenen altres
opcions per seleccionar, el contingut de les quals serà diferent en cada tipus
d’informe.
Figura 3. 4 1 . Exemple d’opcions d’informes: sortida per impressora i pestanya
d’intervals
• Intervalos (vegeu la figura 3.41): per seleccionar els intervals de les dades
que ha de mostrar l’informe.
• Opciones (vegeu la figura 3.42): acostuma a haver-hi opcions d’ordenació

de les dades, de límits d’impressió, de classificació, etc.
F i g u r a 3 . 4 2 . Exemple d’opcions d’informes: sortida en fitxer i pestanya d’opcions
Configuració dels informes i de les etiquetes
A l’apartat Auxiliar de la solapa Informes hi ha diferents eines per configurar els

informes i les etiquetes.
• Diseñador: per crear informes a mida seleccionant les dades que es volen
mostrar, és a dir, per consultar la informació específica no analitzada en els
nombrosos informes predeterminats de FactuSOL.
• Configuración: hi ha una opció desplegant Etiquetas que permet adaptar

les impressions de les etiquetes al format real del paper.
Informes dels estocs
FactuSOL ofereix molts tipus d’informes, però només ens centrarem en els dels
estocs dels magatzems que es poden seleccionar des dels apartats Almacén i
Auxiliar, i que es troben classificats a la taula 3.3.
Taula 3.3. Classificació dels d’informes de magatzem
Classificació dels informes d’estocs
Apartat de la solapa Almacén Auxiliar
Opcions dels tipus d’informes Artículos: Icona ETIQUETAS:

que es poden obtenir - Artículos Artículos:
- Familias - General
- Secciones - Por albaranes
- Almacenes - Por entradas
- Fichas - Por facturas recibidas
- Por traspaso de almacenes
Inventario: - Por fabricación de compuestos
- Inventario
- De números de serie/lote
- De tallas y colores
- Histórico
- Stock disponible
- Artículos bajo mínimo con la
diferencia
- Artículos sobre máximo con la
diferencia
- Consolidación de inventario
Trazabilidad
Consumos:
- Entradas y salidas por artículo
- Consumo de artículos
- Consumo de artículos clasificado
- Resumen de consumo mensual

- Artículos no consumidos
- Clientes sin consumo
- Compras y ventas contrastadas
- Ventas realizadas sin
precio/regalos
Fabricación:
- Fabricación
- Costes de fabricación
Salidas
Traspasos

Control D'existències Del Magatzem: Operacions Administratives de Compravenda

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Control D'existències Del Magatzem: Operacions Administratives de Compravenda

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Control d'existències del

Operacions administratives de compravenda

2 Gestió i valoració de les existències 45

3 Aplicacions específiques de control del magatzem 75

L’emmagatzematge engloba diversos conceptes necessaris per al bon funciona-

Aquesta connexió interdepartamental permetrà que la gestió i el control del

L’empresa ha de gestionar els procediments administratius i la documentació que

En aquesta unitat formativa, s’estudia l’organització del magatzem i el procés

En l’apartat “El magatzem” s’aborda conceptualment què és un magatzem i

En l’apartat “Gestió i valoració de les existències” s’expliquen els diferents models

I en l’apartat “Aplicacions específiques de control del magatzem” coneixereu com

Per treballar el contingut d’aquesta unitat didàctica és recomanable que llegiu

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Controla existències reconeixent i aplicant sistemes de gestió de magatzem.

• Classifica els diferents tipus d’existències habituals en empreses de produc-

• Diferencia els tipus d’embalatges i envasos que s’utilitzen.

• Descriu els procediments administratius de recepció, emmagatzemament,

• Identifica els mètodes de control d’existències.

• Calcula el valor de les existències en un moment determinat aplicant el

• Identifica el concepte de variació d’existències.

• Reconeix els conceptes d’estoc mínim i estoc òptim.

• Identifica els procediments interns per al llançament de comandes als

• Valora la importància dels inventaris periòdics.

• Utilitza les aplicacions informàtiques i processos establerts en l’empresa per

• Aplica criteris de protecció i respecte al medi ambient en la gestió de

La gestió del magatzem s’encarrega de la recepció de les mercaderies

determinades quantitats en un moment donat.

1.1 Organització i funcionament dels magatzems. Processos

Un magatzem s’ha d’organitzar en funció dels articles que hi té emmagatzemats,

• Ha de permetre rebre els articles amb rapidesa.

• Ha de disposar d’instal·lacions adequades al tipus d’articles que poden estar

• Ha de tenir accessibilitat en l’entrada i sortida d’articles.

Per complir aquestes condicions el magatzem s’ha d’organitzar en funció de l’espai

A l’organització física s’ha de tenir en compte:

• Ubicació: lloc exacte on es col·loca cada article o producte al magatzem.

• Passadissos: és molt important l’accessibilitat als productes per poder

A l’organització administrativa s’ha de tenir en compte l’eficàcia i la rapidesa

Una organització administrativa serà eficaç si gestiona i registra puntualment

Quant al funcionament del magatzem, l’activitat que s’hi desenvolupa es pot

1. Recepció de les compres.

2. Emmagatzematge i distribució interna de les mercaderies.

3. Expedició o lliurament de les vendes.

La recepció consisteix a admetre la mercaderia que lliura el transportista

1. Consulta de la relació de les compres esperades en funció dels terminis de

2. Recepció dels productes que arriben dels proveïdors amb l’albarà de

3. Comprovació administrativa de la coincidència entre les dades de l’albarà

• Si alguna dada no coincideix: es notificarà al departament de compres

4. Ordre de descàrrega de la mercaderia.

5. Comprovació física del nombre d’embalums i referències dels articles

• Si hi ha desperfectes o diferències sobre els productes demanats, la

6. Autorització de l’entrada definitiva de les mercaderies en el magatzem i

7. Registre d’entrada de la mercaderia rebuda en el sistema de control

Figura 1.1. Primera fase d’emmagatzematge: recepció de les compres (resumida)

Gestió de les incidències

El departament de compres serà l’encarregat de gestionar les incidències detec-

• Tramitarà una reclamació al proveïdor.

• Segons el tipus d’errades, pot no acceptar la mercaderia o la pot acceptar

La comprovació física no sempre és possible fer-la acuradament en el moment de

1.1.2 Emmagatzematge i distribució interna

• Codificar i etiquetar els articles per facilitar la seva localització posterior,

• Comprovar i verificar periòdicament l’estat dels articles, per mitjà de

• Controlar i gestionar les existències per garantir la seva disposició per

F i g u r a 1 . 2 . Segona fase d’emmagatzematge: emmagatzematge i distribució interna de les mercaderies