Paula Arribas Sánchez

Maig 2019

Tall geològic 1: En aquest tall geològic veiem un paquet d’estrats, on el més antic és l’estrat 2,
després es va sedimentar el material 6 i per últim el 4, tots aquests són concordants entre ells
i formen un plec. Posteriorment s’ha format una falla normal entre els materials 2, 6 i 4.
Després degut a l’erosió s’ha es sedimentat un nou material, l’1 discordant amb tots els altres.
Es produeix una falla inversa entre els materials 2, 6, 4 i 1. Posteriorment degut a l’erosió es
sedimenten dos nous materials, el 5 i el 3 respectivament, que són concordants entre ells però
discordants amb els altres.

Tall geològic 2: En aquest tall geològic veiem un paquet d’estrats, on el més antic és l’estrat 2
(margues), després es va sedimentar el material 4 (calcàries d'esculls), posteriorment el 7
(calcàries amb ammonits), el 6 (sorres de platja) i per últim el 3 (calcàries lacustres), tots
aquests són concordants entre ells. Després trobem un nou material, el 5 (graves i sorres
fluvials), que s’ha format degut a una erosió i el qual és discordant amb el primer paquet
d’estrats , però concordant amb el material 1 (sorres continentals), que és més nou .

Tall geològic 3: En aquest tall geològic veiem un paquet d’estrats, on el més antic és el material
3 (calcàries d'esculls amb Calceola), després el 5 (pissarres amb abundants Calamites) i
posteriorment el 4 (quarsites), tots aquests són concordants entre ells i formen un plec.
Posteriorment és produeixen dues falles normals entre els materials 3, 5 i 4. Després es
produeix un dic dels materials magmàtics, concretament aplita (1). Per últim degut a l’erosió
s’ha sedimentat un nou estrat, el 2 (sorres eòliques amb estratificació creuada), discordant
amb tots.

Tall geològic 4: En aquest tall veiem un paquet d’estrats, on el més antic és el 1 (calcàries de
Paleoceno) i després el 4 (argila amb Belemnites), els quals són concordants entre ells i formen
un plec. Posteriorment s’ha format un dic de basalt, 2, i després s’ha produït una falla inversa
entre els materials 1, 4 i 2. Degut a l’erosió s’han sedimentat dos nous materials, el 5 i el 3
respectivament, els quals són concordants entre ells però discordants amb els altres.

Tall geològic 5: En aquest tall veiem un paquet d’estrats , on el més antic és el 2, després el 6, i
per últim el 4, tots aquests són concordants entre ells i formen un plec. Després s’ha produït
una falla normal entre els materials 2, 6 i 4. Posteriorment degut a l’erosió s’han sedimentat
tres nous materials, el 1, el 5 i el 3, respectivament, els quals són concordants entre ells però
discordants amb la resta.

Tall geològic 6: En aquest tall veiem un material, B, el més antic, el qual forma un plec.
Després es produeix la sedimentació dels estrats C,D i A. Degut a l’erosió es sedimenta un nou
material, F. I per últim es produeix una intrusió magmàtica d’estrat E.

Tall geològic 7: En aquest tall veiem un paquet d’estrats, el més antic el A i posteriorment el E,
els quals són concordants entre ells i formen un plec. Després es produeix una falla normal, i
degut a l’erosió es sedimenten nous materials, D,B,C,F, que estan horitzontals i entre ells són
concordants, però amb els altres discordants. Per últim es produeix una intrusió magmàtica
d’estrat G.

Tall geològic 8: En aquest tall veiem un paquet d’estrats, on el més antic és el 5 i després el 4,
els quals formen un plec. Posteriorment s’ha produït una falla inversa, la qual afecta als
materials 5 i 4. Després es produeix la sedimentació dels estrats 2 i 1, i degut a l’erosió es
sedimenta el dic de material 3. Per últim es produeix una intrusió magmàtica d’estrat 6 i 7.