Guia d’estil per al treball escrit

dels Projectes finals

Montserrat Urpí, Josep Pujol i Magda Polo

Barcelona, 2007
L’objectiu d’aquesta Guia d’estil és oferir unes pautes per a l’elaboració del treball escrit del Projecte
final, incidint en aspectes referents tant a la seva estructura interna (parts del treball), com de la seva
presentació i visualització final. Amb aquest document pretenem proporcionar solucions i respostes
als diferents dubtes que sorgeixen en el moment de redacció del treball, sobre com disposar la
informació a la pàgina, l’ordre de les parts, la realització de les referències bibliogràfiques d’articles
de revista, partitures, tesis doctorals, etc. La seva lectura però ha d’anar acompanyada i
complementada per la consulta freqüent dels materials apuntats a la bibliografia final de la Guia, molt
més amplis i detallats.

La imatge gràfica de la pàgina

Recomanem utilitzar folis de mida DIN-A4, a una cara. En el cas de treballs de més de 30 pàgines,
suggerim utilitzar les dues cares del full per imprimir el text.

La lletra escollida ha de tenir una alta llegibilitat (lletres romanes com Times, Garamond; o lletres de
pal sec com Arial, Helvètica, etc.), d’un cos de 12 punts i un interlineat de 1’5 línies. Aconsellem que
s’utilitzin diferents estils, cos o tipus de lletra, per diferenciar els diversos nivells de títols −capítol,
subcapítols− del text general. A banda dels estils, per establir les jerarquies entre els diferents
epígrafs, recomanem utilitzar també números aràbics subdividits per punts. En el text, suggerim
utilitzar la distància de 6 punts entre paràgrafs.

En referència als marges, proposem deixar els que els processadors de text solen tenir per defecte
(2,5 cm per als marges superior i inferior, i 3 cm per als laterals).

Es recomana utilitzar folis explicatius (o capçaleres) i folis numèrics. En el cas dels folis explicatius,
aquests són útils per indicar capítols i subcapítols; en els peus de pàgina s’aconsella que hi consti el
número de pàgina. Es recorda que tots els fulls, excepte pàgines de cortesia, portada, extracte,
sumari (i d’altres, segons si s’afegeix dedicatòria, lema o agraïments), han d’estar numerats amb un
número aràbic. Aquest número serà diferent en funció del nombre de pàgines sense numerar que hi
hagi al començament del treball.

Les figures i taules han d’estar numerades en seqüències diferents i han d’anar acompanyades d’una
llegenda explicativa del seu contingut i també de l’origen o font d’on s’ha extret la informació.

A l’hora de construir el text, la distribució dels paràgrafs, les taules, gràfics, la disposició de les
il—lustracions, la redacció dels peus de les imatges, títols de taules, etc., cal tenir present que el
destinatari final d’aquest treball escrit és un tribunal integrat per unes persones que el llegiran i
n’avaluaran el seu contingut. Suggerim que es redacti pensant en facilitar al màxim la lectura del
treball, distribuint la informació de forma coherent, i oferint una presentació de la pàgina clara i
compensada. La bona disposició d’aquests elements permetrà que la lectura del treball escrit sigui
còmode i àgil, afavorint la comprensió del contingut, del missatge o la informació a transmetre.

Les parts del treball

El Projecte final ha de tenir les següents parts i en aquest ordre:

• Pàgines de cortesia
• Portada
• Extracte trilingüe: resum del contingut en 8-10 línies, indicant objectius, metodologia i
conclusions, en català, castellà i anglès.

2
 • Índex: títols de tots els apartats i subapartats per ordre d’aparició en el text amb indicació
de la pàgina on comença. Les figures, il—lustracions i taules numerades han d’aparèixer en
un índex específic a part.
• Introducció: indicació dels objectius, motivacions, abast del treball, justificació,
documentació consultada, metodologia utilitzada i agraïments generals.
• Cos del treball: dividit en els capítols que siguin convenients.
• Conclusions
• Bibliografia: documents consultats, citats o no, al llarg del treball, ordenada de forma
cronològica o alfabètica.
• Annexos (opcionals): amb informacions que no s’han pogut encabir dins el cos del
treball però que el completen (enquestes, glossaris, anàlisis, etc.).

Pel que fa a la redacció interna de les parts, tipus de llenguatge, usos de majúscules i minúscules,
puntuació, estils de lletres (rodona, cursiva, etc.), citacions..., recomanem consultar el Manual d’estil: la
redacció i l’edició de textos (Mestres, 2000) i La cuina de l’escriptura (Cassany, 1993).

Per a l’elaboració de la portada, s’ha d’utilitzar el model següent:

PROJECTE FINAL

Títol

Subtítol (si s’escau)

Estudiant:
Àmbit/Modalitat:
Director/a:
Curs:

Vistiplau del director/ra: Membres del tribunal:

1.
2.
3.

* El logotip de l’Esmuc es pot descarregar des del web de l’Escola.

3
La bibliografia: realització de referències bibliogràfiques

Existeixen diferents manuals d’estil on es proposa la forma de citació per elaborar les referències
bibliogràfiques i les citacions enmig del text. Entre els estils més tradicionals utilitzats dins l’àmbit
acadèmic destaquem:

• APA: American Psychological Association

• MLA: Modern Language Association of America
• Vancouver, promogut per l’International Committee of Medical Journal Editors (utilitzat
principalment en l’àmbit de les ciències de la salut)
• The Chicago Manual of Style
• ISO 690:1987 (per a documents impresos publicats) i ISO 690-2:1997 (per a documents
electrònics)

A banda d’aquestes propostes algunes revistes científiques editen els seus propis manuals d’estil i fan
referència a estils propis de citació i de referències bibliogràfiques.

Per a la realització de les citacions i referències bibliogràfiques de la part escrita del Projecte final
recomanem utilitzar principalment les normatives ISO. Ara bé, independentment de l’estil o
normativa triat, el més important és ser consistent i utilitzar els mateixos elements de descripció en
totes les referències bibliogràfiques.

A tall d’exemple, s’indiquen a continuació models de referències aplicables a la majoria de

bibliografia utilitzada en l’elaboració de la part escrita del Projecte final.

1. Llibres

a) Complet:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva). Altres responsables:

traductor, editor, etc. (opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de publicació:
Editorial, any. Extensió del llibre (opcional). Col—lecció (opcional)*. Notes (opcional).
Número ISBN.

FALLOWS, David. A catalogue of polyphonic songs, 1415-1480. New York: Oxford University
Press, 1999. ISBN 0-19-816291-X.

*Sempre que es faci referència de la col—lecció, en qualsevol tipologia de document, aquesta va entre
parèntesis ( ), i el número de la col—lecció va precedit per punt i coma (;).

Aquest és l’ordre de dades tradicional. Podem però presentar aquestes mateixes dades seguint el
sistema d’autor i data (útil per a bibliografies extenses i actualitzades):

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Any. Títol (cursiva). Altres

responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de
publicació: Editorial. Extensió del llibre (opcional). Col—lecció (opcional). Notes
(opcional). Número ISBN.

4
 FALLOWS, David. 1999. A catalogue of polyphonic songs, 1415-1480. New York: Oxford
University Press. ISBN 0-19-816291-X.

b) Capítols:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. “Títol del capítol”. A:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol del llibre (en cursiva). Lloc de
publicació: Editorial, any, situació en la publicació (volum, pàgines, etc.).

PIERCE, J. R. “The nature of musical sound”. A: The psychology of music. 2nd. ed. San Diego:
Academic Press, 1999, p. 1-23.

2. Publicacions en sèrie

a) Publicacions periòdiques:

Títol: subtítol (en cursiva). Responsabilitat de la revista. Edició. Identificació del

fascicle (data i/o número). Lloc de publicació: Editorial, any. Sèrie (opcional). Notes
(opcional). Número ISSN.

Revista de musicología. Sociedad Española de Musicología. 1997, vol. XX, núm. 1. Madrid:
Sociedad Española de Musicología, 1998. ISSN 0210-1459.

b) Articles de revista:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. “Títol de l’article”. Títol de la

revista (en cursiva). Edició, any, volum, número, pàgines.

GILLIAM, B. “Strauss, dance, and the interwar years in Vienna”. The Musical quarterly. 2005,
vol. 88, núm. 4, p. 590-593.

3. Congressos, jornades...

a) Complets:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva). Altres responsabilitats

(opcional). Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió (opcional). Número ISBN.

Actas del Congreso Internacional “España en la Música de Occidente”: Salamanca, 29 de octubre - 5 de

noviembre de 1985. Editor: Emilio Casares Rodicio, Ismael Fernández de la Cuesta, José
López-Calo. Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la
Música, 1987. 2 vols. ISBN 84-505-5049-1.

a) Parts:

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. “Títol de l’article”. Autoria del

congrés. Títol (cursiva). Lloc de publicació: Editorial, any. Pàgines.

TORRES MULAS, Jacinto. “La colección documental en Bibliotecas de Conservatorios y

Escuelas de Música”. Asociación Española de Documentación Musical. Jornadas sobre

5
 Bibliotecas en Conservatorios y Escuelas de Música: Vitoria, 5, 6 y 7 de octubre de 1995. [Madrid]:
Asociación Española de Documentación Musical, 1996. p. 203-216.

4. Legislació

País. Títol. Publicació (cursiva), data de publicació, número, pàgines.

Espanya. Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín oficial del Estado, 4 de
mayo de 2006, núm. 106, p. 17158 – 17207.

5. Tesis doctorals

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva). Altres

responsabilitats: director de la tesi, etc. (opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de
publicació: Editorial, any. Extensió (opcional). Notes (opcional).

CAPDEPÓN, Paulino. Die Villancicos des Padre Antonio Soler, 1729-1783. Frankfurt am Main
[etc.]: Peter Lang, 1994. Tesi doctoral: Universität Hamburg, 1991.

6. Música impresa

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva) [Designació

específica del tipus de material]: subtítol (opcional i cursiva). Altres responsables
(opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del
document (opcional). Col—lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional).

RAVEL, Maurice. Sérénade grotesque: pour piano [Música impresa]. [Paris]: Salabert, 1975. ISMN
M-048-00025-4.

MOZART, Wolfgang Amadeus. Vedrai, carino, se sei buonino [Música impresa]: per canto e
pianoforte, soprano. Milano: Ricordi, 1980. 1 reducció per a cant i piano, 5 p. (Biblioteca lírica
Ricordi).

7. Documents sonors (CD, LP, etc.)

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva) [Designació

específica del tipus de material]: subtítol (opcional i cursiva). Altres responsabilitats
(opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del
document (opcional). Col—lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional).

CABANILLES, J. B. Tientos y passacalles, pièces vocales [Enregistrament sonor]. Jan Willem Jansen,
orgue; Los Músicos de Su Alteza, intèrprets; L. A. González, director. [S.l.]: Hortus, 1998.

8. Vídeos, DVDs

COGNOMS, Nom o nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva) [Designació

específica del tipus de material]: subtítol (opcional i cursiva). Altres responsabilitats

6
 (opcional). Edició (si no és la primera). Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió del
document (opcional). Col—lecció (opcional). Número de control (opcional). Notes (opcional).

WAGNER, Richard. Das Rheingold [Enregistrament vídeo]. Intèrprets: Falk Struckmann,

Wolfgang Rauch, Jeffrey Dowd, Graham Clark, Günter von Kannen; Orquestra Simfònica i
Cor del Gran Teatre del Liceu; Bertrand de Billy, director. [Barcelona]: Gran Teatre del
Liceu; [Heathfield (East Sussex)]: Opus Arte, cop. 2005. 2 videodiscs (DVD), 159 min. OA-
0910D. Enregistrament: Barcelona, Gran Teatre del Liceu, 1 i 7 de juny 2004.

9. Documents en línia

Cognoms, Nom o Nom de l’entitat responsable. Títol (cursiva) [tipus de suport].

Edició. Lloc de publicació: Editor, data de publicació, data d’actualització/revisió
[Data de consulta] (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres).
Disponibilitat i accés (obligatori per als documents en línia; opcional per als altres).
Número normalitzat (opcional).

ESTIVILL, Assumpció; URBANO, Cristóbal. Com citar recursos electrònics [en línia]. Versió 1.0.
Barcelona: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació,
24 juliol 1997 [Consulta: març 2004]. Disponible a: <http://www.ub.es/biblio/citae.htm>.

La Bibliografia del Projecte final ha d’estar ordenada alfabèticament pel primer element de la
referència. En el camp d’autoria, cal indicar fins a tres autors, separats per punt i coma (;). Si hi ha
més de tres autors, només s’indica el primer i s’afegeix l’abreviatura “et al.”. Podem fer constar els
noms d’editors científics afegint l’abreviatura (ed.) o (eds.). Si no figura cap persona o entitat
responsable, s’ha d’ometre aquest element. Per a les referències bibliogràfiques de documents editats
en altres materials que no sigui el paper, cal fer referència del tipus de suport, entre claudàtors (per
exemple: [en línia], [Música impresa], [Enregistrament vídeo], etc.).

Sempre cal referenciar la documentació bibliogràfica utilitzada per a l’elaboració del treball. El no
compliment d’aquesta norma, és a dir, utilitzar com a pròpies paraules o idees d’altres persones, pot
ser considerat plagi. És important també utilitzar sempre el mateix estil, per donar coherència i
claredat al conjunt de la bibliografia presentada.

Les cites i notes a peu de pàgina

Utilitzem les citacions dins un text per indicar l’autoria de la informació en la qual es basen les
argumentacions aportades. Per indicar la font d’on s’ha estret la citació, es pot utilitzar o bé el
sistema de crida o superíndex, que remet a una nota a peu de pàgina; o bé tot seguit darrera la
citació, indicant entre parèntesi l’autor, l’any de l’obra que citem i la pàgina (ex.: Lasarte, 2004: 60).

En el cas de cites no superiors a les cinc línies es poden introduir dins el paràgraf, sense sagnia. Les
cites de més de cinc línies, es poden presentar sagnades per les dues bandes i amb lletra més petita o
amb a un sol espai entre línies.

Les cites han de començar i acabar amb dobles cometes (“ ”), i les omissions de frases del text
original s’indiquen amb tres punts suspensius entre parèntesis: (...).

Les notes a peu de pàgina són útils per apuntar les fonts de les citacions, breus digressions sobre el
tema apuntat en el text principal, etc. El cos de lletra ha de ser més petit que el del text principal.

7
Recomanem posar les notes a peu de pàgina i no a final de capítol, doncs aquest darrer sistema
dificulta la lectura del text.

La impressió i l’enquadernació

Aconsellem no deixar la impressió i l’enquadernació de la part escrita del Projecte final per al darrer
moment, doncs sempre poden sortir imprevistos de darrera hora (no funciona la impressora, s’acaba
la tinta, etc.). L’Escola demana que es lliurin 4 exemplars (tant de la part escrita com dels materials
annexats que en formin part), i que es doni una còpia en suport digital per a la seva conservació a la
Biblioteca de l’Escola.

L’enquadernació ha de ser amb tapa dura i encolada, no amb anelles, a fi de facilitar

l’emmagatzematge i conservació del treball. Es recomana la impressió de la tapa.

Bibliografia recomanada

CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993. ISBN 84-7596-399-4.

Citacions bibliogràfiques [en línia]. Vic: Universitat de Vic, Biblioteca Ricard Torrents, 31 març 2004
[Consulta: juny 2007]. Disponible a: <www.uvic.cat/biblioteca/ca/informacio/eines/citacions.html
#guies>.
Com es presenta una bibliografia [en línia]. [Lleida]: [Universitat de Lleida], Servei de Biblioteques i
Documentació, 7 abril 2004 [Consulta: juny 2007]. Disponible a: <http://pv.sbd.udl.es/users/
bibetsea/bibliografia/wrcomcitar.html>.
Com citar documents [en línia]. Barcelona: Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, 26
abril 2007 [Consulta: juny 2007]. Disponible a: <www.bib.ub.edu/ajuda/com-citar/>.

Com citar documents [en línia]. Girona: Biblioteca Universitat de Girona, 17 setembre 2007 [Consulta:
setembre 2007]. Disponible a: <http://biblioteca.udg.es/Serveis/guies/Cites/Com_citar.asp>.

Criteris de citació bibliogràfica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2001 [Consulta: juny 2007]. Disponible
a: <www.termcat.net/productes/documents/citaciobiblio.pdf>.

CUB: criteris lingüístics de la UB [en línia]. Barcelona: Serveis Lingüístics de la UB, 3 maig 2007
[Consulta: juny 2007]. Disponible a: <http://www.ub.es/criteris-cub/>.

ESTIVILL, Assumpció; URBANO, Cristóbal. Com citar recursos electrònics [en línia]. Versió 1.0. Barcelona:
Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació, 24 juliol 1997
[Consulta: juny 2007]. Disponible a: <http://www.ub.es/biblio/citae.htm>.

ISO. Norme internationale ISO 690: 1987 (F) documentation-références bibliographiques-contenu, forme et structure.
ISO 690:1987, 2e éd. Genève: ISO, 1987.

ISO. Norme internationale ISO 690-2: 1997 (F) documents électroniques, documents complets ou parties de
documents. ISO 690-2:1997. Genève: ISO, 1997.

MESTRES, Josep M. et al. Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Barcelona: Eumo Editorial, 2000.
ISBN 84-7602-333-2.

Les referències i les citacions bibliogràfiques, les notes i els índexs. 2a ed. Bellaterra: Servei de Publicacions de
la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. ISBN 84-490-0484-5.

8
9