VOCABULARI DE TERMES RETÒRICS I ESTILÍSTICS

• Al·legoria: és una expressió paral·lela d'una sèrie d'idees reals i d'unes altres de figurades,
que es refereixen a una mateixa cosa.
• Al·literació: és la repetició d'un mateix so, vocàlic o consonàntic dins una paraula o
enunciat, que fins i tot pot arribar a sonar malament (cacofonia).
Descabdellant filferros, fils d’aram, xarxes, reixes
• Anàfora: és la repetició d'una o diverses paraules sintàcticament dominants al
començament de dos enunciats successius.
-Treu-te la capa –li demanà ella-.
-Treu-te la capa que et veuré més gran.
-Treu-te el mantó, que et veuré més bella.
• Antítesi: contraposició de dues idees, expressions o paraules amb un significat oposat.
Amic de plor e desamic de riure
• Antonomàsia: és l'ús d'un nom comú o cosa en lloc d'una persona o a la inversa.
El pare de la psicoanàlisi (per S. Freud)
• Aposició: és la juxtaposició d'una o més paraules de la mateixa categoria gramatical que
compleix una funció explicativa.
Cèsar, general romà, va creuar el Rubicó.
• Apòstrofe: és la invocació durant un discurs d'un ésser imaginari o real amb finalitat
interpel·ladora.
Març, què m’has fet?
• Asíndeton: és l'omissió de conjuncions que fan canviar el ritme de la frase.
Aquella meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria
• Cacofonia: és el resultat de la repetició d'un so que resulta desagradable.
El vampir va ingerir un elixir que el féu morir
• Comparació o símil: presentació d'un element semblant a un altre amb el qual es
compara.
Et tinc a vora meu com la poma escollida
que es torna groga i vella i encara fa perfum.
• Encavallament: és el desacord entre la pausa final d'un vers i la pausa sintàctica, de
manera que fa que la lectura del poema siga molt més ràpida.
El rellotge parla, viva
màquina de mort, fantasma.
• Enumeració:és la presentació continua d'idees que sempre fan referència a la mateixa
cosa.
La taverna era un podrimener de fum, de sentors, de mirades begudes, de
braços, de cames, de boines, de luxúria i e cobdícies suggerides.
• Epítet: és un adjectiu que diu la propietat d'una cosa, aquesta propietat és essencial de la
cosa però es diu per posar èmfasi a la frase.
La neu blanca; la nit fosca.
• Equívoc: és una paraula que té doble sentit, d'aquesta manera es juga amb la interpretació
del lector segons la manera que ho haja entès.
El valor el corglaçava
• Eufemisme: és la designació d'una cosa, considerada tabú o de mal gust, per una altra
que no té aquelles connotacions
 traspàs (mort); sines (pits)
• Gradació: és la successió de paraules o sintagmes que amplifiquen o precisen els
anteriors. La progressió pot ser climàtica o anticlimàtica.
Els hipocamps corren, galopen, salten
• Hipèrbaton: és l'alteració gramatical d'una frase mitjançant el trencament de l’ordre
lògic de l’oració.
...estàtues i fonts que una volta pensàrem
que concebre podríem i perfer i plenar...
• Hipèrbole: és la deformació de la veritat mitjançant exageració.
Aleshores, sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper.
• Interrogació retòrica: és una afirmació en forma de pregunta que no espera resposta per
òbvia
No heu sentit mai els enamorats com parlen? Semblen uns encantats que...
• Metàfora: és la identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan només el
segon és present en el discurs literari.
Les perles de la boca refulgien ufanes
• Metonímia: és la designació d'una cosa amb el nom d'una altra on tenen les dues unes
relacions de causa-efecte, matèria-objecte, contingut-continent, marca-producte...
Va apegar el paper amb cel·lo
• Oxímoron: és la unió de paraules o idees que s'exclouen entre si.
Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles
• Paradoxa: és la unió de paraules o idees aparentment contràries que presenten un
enunciat veritable malgrat la inversemblança inicial.
És quan dormo que hi veig clar. Els països pobres són molt rics
• Paral·lelisme: és la repetició de la mateixa estructura en diverses frases seguides.
No esperes altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs.
• Paronomàsia: joc de paraules on s’oposen mots semblants fonèticament o la mateixa
paraula repetida utilitzada en un altre sentit.
Visc del vesc que busco al bosc.
• Perífrasi: és la substitució d'una expressió per unes d'equivalents amb una finalitat
eufemística, embellidora, didàctica, humorística...
La millor terra del món (Alacant)
• Pleonasme: és la repetició innecessària d'una paraula o idea per tal de donar èmfasi a
l'expressió.
Els vas veure amb els teus propis ulls?
• Polisíndeton: repetició de l'ús de conjuncions coordinants per remarcar certes paraules.
Nuós i poderós i roig com el veieu.
• Prosopopeia: personificació en què l’element personificat parla.
Lo Lleó dix a la Serpent que recontàs la manera...
• Quiasma: ordenació creuada de parts de la frase o de frases senceres.
Hi canten los rossinyols, (V+SN)
les tòrtores hi gemeguen. (SN+V)
• Sinestèsia: associació de dos elements que provenen de camps sensorials diferents.
La llum és color d’olor de poma.