Complicacions durant la fertilització in vitro són poc habituals en els

Estats Units (EUA)

Les complicacions durant els tractaments de fertilitat que impliquen la implantació

d’embrions frescos són poc freqüents. D’acord amb una nova anàlisi de les dades dels
Estats Units, són poc freqüents almenys durant els primers mesos.

La doctora Jennifer F. Kawwass de la Facultat de medicina de la Universitat d'Emory a

Atlanta, qui va participar en el estudi, va afirmar: “Els resultats no van ser sorprenents,
pero sí tranquil·litzadors”.

A més, ella va dir al Reuters Health per correu: “Els resultats van assenyalar que el
tractament (la tecnologia de reproducció assistida) és relativament segur y que les
complicacions que s’informen segueixen sent molt poc freqüents.

La tecnologia de reproducció assistida inclou procediments en els quals es manipulen

tant l’òvul com l’esperma, com en la fertilització in vitro.

L’estudi va utilitzar les dades dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties del
Sistema de Seguretat de reproducció assistida. Entre el 2000 i el 2011, la base de dades
comprenia més d’un milió de cicles de reproducció assistida.

Alguns dels tractaments de reproducció assistida van indicar l’ús de medicaments per a
la fertilitat que estimularen els ovaris per produir múltiples òvuls alhora/que
augmentaren la producció d’òvuls en els ovaris.

Els investigadors van cercar complicacions arran de processos d’estimulació i extracció

d’òvuls de la mare, i de la implantació de embrions frescos creats a partir del propi òvul
de la mare o d’un donant.

La complicació més freqüent és la síndrome d'hiperestimulació ovàrica (SHO) causada

essencialment per la sobredosi d’aquests medicaments. D’acord amb els Instituts
Nacionals de la Salut dels Estats Units, aquesta síndrome pot causar inflamació i dolor
en els ovaris, i, en casos greus pot comportar a l’augment de pes, vòmits i dificultats
respiratòries/disnea (text més tècnic).

Aproximadament 154 de cada 10.000 cicles de reproducció assistida en els quals

s‘utilitza l’òvul matern, deriven en un informe sobre la síndome d’hiperestimulació
ovàrica, segons els resultats de la Revista de la Associació Mèdica Americana, JAMA.
El nombre de casos era inferior si l’òvul provenia/procedia d’una donant.

Els casos lleus de la síndrome d’hiperestimulació ovàrica no requereixen tractament,

però els greus poden requerir hospitalització.

En menys de 10 casos per cada 10.000 cicles, s’han registrat episodis de sagnat,
infeccions, síndrome d’hiperestimulació ovàrica greu, efectes adversos a altres
medicaments o a l’anestèsia, hospitalització i mort de la mare/mortalitat materna.   
Segons els autors, existeix la possibilitat que aquesta base de dades no incloga tots els
casos, però encara així les xifres són encoratjadores.

Kawwas va afirmar: "Els resultats assenyalen/sugereixen que el tractament de TRA és

relativament segur i que les complicacions de les que es va donar part són escases/o en
molt poques ocasions s’informa de complicacions greus”.

A més, va afirmar que fins i tot quan una dona pateix múltiples cicles, el seu risc absolut
de qualsevol complicació és encara molt baix.

El cap del Departament/Divisió/Unitat d’Endocrinologia Reproductiva del Centre

Mèdic de la Universitat de Columbia, el Dr. Mark V. Sauer, va dir a Nova York: "Crec
que el fet que/En la meua opinió, tenir només un 1 % de risc de complicació és realment
espectacular",

Sauer, qui no havia participat en el nou estudi, va declarar a Reuters en una entrevista
telefònica: "Aquells que practiquem aquest tipus de medicina sabem que està millorant,
que s'està fent menys complicada; i veiem com cada vegada es gestionen millor els
riscos que es coneixen, i el major risc continua sent la síndrome d’hiperestimulació
ovàrica",.

Tot i que normalment la síndrome d’hiperestimulació ovàrica en si mateix no ocassiona

complicacions sèries, pot arribar a ser greu "si està mal administrada/si no es tracta de
manera adequada", segons declaracions de la Dra. Dominique de Ziegler, que
dirigeix/encapçala la Divisió d'Endocrinologia Reproductiva i Infertilitat de la
Universitat Paris Descartes.

Així mateix va afirmar que quan la mare pateix dolor, la seua parella pot entrar en pànic
i portar-la a l’hospital més proper o a urgències, especialment si no viuen a prop/lluny
de la clínica de fertilitat.

També ell va afirmar que els símptomes han de tractar-se mitjançant la hidratació i el
drenatge dels fluids de l'abdomen que s’han filtrat des dels ovaris. Un metge que no està
familiaritzat amb la síndrome de hiperestimulació ovàrica pot detectar aquestos
símptomes i dur a terme procediments contraris, com administrar un diürètic,el qual
podria deteriorar encara més la funció renal i empitjorar la situació.

Ziegler va afirmar: "L’administració errònia del tractament se sols donar en hospitals

locals/ambulatori/hospital de la seua zona. En cas que alguna cosa no isquera bé, no
vaja a l’hospital, acudïsca al nostre centre o cride’ns ".

D’acord amb els CDC, avui en dia, el 1% dels xiquets nascuts als Estats Units són
concebuts mitjançant tractaments de reproducció assistida. El 2012, es van realitzar
176.247 cicles de tractament de reproducció assistida que van donar com a resultat que
hi ha 51.267 enllumenaments i 65.160 xiquets nascuts vius.

Ziegler va afirmar que els investigadors només van avaluar les complicacions
registrades durant els tres mesos inicials del cicle. Per tant, les complicacions posteriors
i els resultats del part no es van incloure, i això és una omissió important.
En una conversació per telèfon amb Reuters Health, Ziegler va declarar que el major
risc és els embarassos múltiples. Els embarassos de bessons augmenten el risc que la
mare patisca danys, o que els patisquen els xiquets o tinguen algun tipus de discapacitat.

Va dir que els metges segueixen implantant dos o tres embrions al mateix temps, i
podria parèixer que els bessons són un estalvi de temps i diners per als pares que
després no hauran de sotmetre’s a  més cicles, però els riscos son majors que els
beneficis.

Segons la Societat Americana de Medicina Reproductiva, el cost mitjà d'un cicle de

fertilització/reproducció in vitro als EUA és de $ 12.400 (al voltant de 10.400 euros).

És més segur i més econòmic seleccionar acuradament el millor embrió i implantar

només un, però la implantació d'un sol embrió segueix sent infreqüent en la majoria dels
Estats Units, va dir.