Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

ÍNDEX:

• Epidemiologia

1.1 Estadística descriptiva

1.2 Interferència estadística

1.3 Branques de l’epidemiologia

• Aplicacions de l’epidemiologia

Epidemiologia ambiental

• Obtenció de registres en epidemiologia

• Conceptes estadístics d’importància en epidemiologia

4.1 Estudi de casos i controls

4.2 Estudis prospectius o de cohorts

• Mètode epidemiològic

1. Epidemiologia

Epidèmies: Nombre elevat de casos, amb un augment brusc de la incidència

que no es deu a l’atzar (prou més elevat com per a ser per casualitat)

Pandèmies: extensió molt gran de l’epidèmia

Endèmies: localitzades a un lloc

Cluster: (categoria o grup diferenciat), on s’ha donat un augment de la incidència

(molt menor a l’epidemia) que cal comprovar que no es deu a l’atzar.

Epidemiologia: mètode científic al servei de la salut pública, que estudia la

freqüència i la distribució, en temps i espai, dels problemes de salut i dels seus
condicionants. Es recolza en l’estadística per estudiar els fenòmens de salut/malaltia.
Podem diferenciar dos tipus:

• ESTADÍSTICA DESCRIPTIVA

• INFERÈNCIA ESTADÍSTICA

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 1 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

1.1 Estadística descriptiva

Recull informació sobre el fenomen estudiat per després interpretar-lo mitjançant

sistematització, classificació o representació. Usa:

• Càlcul de freqüències
◊ FREQÜÈNCIA ABSOLUTA: nombre de vegades que ocorre el succés,
independentment de la resta de successos. Ex: nº de persones que pateixen
la malaltia, 35 nous casos d’hepatitis.

◊ FREQÜÈNCIA RELATIVA: nº de vegades que ocorre el succés dividit pel

total de vegades que es produeixen tots els successos. Tenim diferents tipus:

- PROPORCIÓ: quocient on el numerador està inclos al denominador.

35/7000= 0,005 0,5%

-TAXA: forma especial de proporció que té en consideració el temps. Dit d’altra

forma, expressa el canvi de salut o clínic per unitat de temps.

Taxa incidència d’hepatitis: 250/100000/any

-RAÓ: quocient on el numerador no inclou necessàriament el numerador.

Ex: 300 llits/ 100.000 habitants

-OR (oportunitat relativa): raó on numerador representa la probabilitat que

ocorrega un succés i el denominador la probabilitat que no ocorrega

Ex: de 100 casos d’hepatitis, 80 van curar-se i 20 tingueren seqüeles ◊ ODDS de

curació: 80/20 = 4

◊ FREQÜÈNCIA ACUMULADA: és la suma de les freqüències dels

successos.

MESURES DE FREQÜÈNCIA IMPORTANTS EN EPIDEMIOLOGIA

– PREVALENÇA: proporció d’individus d’una població que tenen la malaltia en

un moment donat. Pe, 20 individus tenen malalties nosocomials d’un total de 1000
internats a l’hospital. Prevalença: 20/1000. S’utilitza en:

• Planificació de serveis sanitaris o estimació de necessitats assistencials.

• Decidir l’ús d’una prova diagnòstica. El valor predictiu ( capacitat per predir amb
certa seguretat) depèn de la prevalença. Predir sobre pocs casos està més
sotmès a l’atzar i a error per les lleis de la probabilitat.

P= (nº persones malaltes)/ (nº persones població en eixe moment)

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 2 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

– INCIDÈNCIA: nº de casos nous d’una malaltia desenvolupats en la població

en un determinat període. Ex: registre d’una malaltia en un grup de 100 individus
durant 3 anys. S’utilitza en.

• Investigació causal: comparant la freqüència d’una malaltia en individus

exposats a un factor i individus no exposats.

• Predir el risc: probabilitat que persones similars desenvolupen la condició en el

futur.

• Avaluació de mesures preventives, comparant entre els que s’han beneficiat i

els que no de les mesures preventives

– INCIDÈNCIA ACUMULADA(IA): proporció d’individus sans que al llarg d’un

període de temps donat desenvolupa la malaltia.

IA = (nº casos nous malalts)/(nº de persones a risc d’emmalaltir)

• Tabulació de dades, posant les dades en intervals

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 3 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

Representació gràfica, mitjançant histogrames, diagrames de barres,

polígons de freqüències...

• Mesures de
centralització i de dispersió de dades: ens serveixen per veure quins són els fenòmens
més habituals i quins són més excepcionals( poc freqüents) Aquestes són: la mitjana
aritmètica, moda, mediana o percentils

1.2 Interferència estadística

De les dades d’una mostra s’extrapola a la resta de la població. És a dir, del

comportament del fenomen en una mostra menuda traslladem les dades a tota la
població.

Usa la llei de la probabilitat, i les prediccions poden equivocar-se perquè es

basen en probabilitats. (existeix un marge d’error)

1.3 BRANQUES DE L’EPIDEMIOLOGIA

◊ EPIDEMIOLOGIA DESCRIPTIVA

Estudia la freqüència i la distribució dels problemes de salut mitjançant uns

quocients anomenats taxes. Amb elles podem saber quina proporció de la població
està afectada, o les poblacions més afectades( distribució per grups de risc o
geogràfica).

Ex: zones de distribució mundial del paludisme o col·lectius on el SIDA ocassiona

més afectats

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 4 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

◊ EPIDEMIOLOGIA ANALÍTICA: vol descobrir les causes dels problemes de

salut, estudiants els agents causants o exposició a riscs, relacionant l’exposició i la
intensitat d’aquesta amb l’aparició i gravetat de la malaltia.

Ex: Relació aparició de càncer de pulmó i tàbac.

◊ EPIDEMIOLOGIA AVALUATIVA: usa l’epidemiologia per avaluar el impacte de

les mesures sanitàries aplicades a la població. Permet avaluar l’eficàcia de la
intervenció, veient si hem assolit l’objectiu i amb quina mesura, i amb açò podrem
corregir el negatiu o millorable.

Ex: descens de la càries infantil com conseqüència de la fluoració de l’aigua

d’abastiment.

2. Aplicacions de l’epidemiologia

La importància de la epidemiologia radica en la possibilitat d’aplicar-la en

numerosos camps com:

• Conèixer la situació de salut d’una comunitat o població a partir d’uns indicadors

que permetin una valoració exacta

• Predir o conèixer l’evolució dels fenòmens de salut

• Conèixer la història natural i social de la malaltia i els grups de riscs

• Conèixer les causes de la malaltia, interpretant el paper dels possibles

condicionants

• Prevenir la malaltia al actuar sobre els factors responsables de la seua aparició

• Decidir on assignar recursos sanitaris

• Avaluar resultats i recursos assignats

• Avaluar mesures preventives i terapèutiques

• Donar més rigor als fenòmens estudiats

Epidemiologia ambiental

• Els factors de risc ambiental escapen al control del individu, però l’afecten al
tenir un efecte potencial sobre la salut.

• Les administracions tenen un paper important en la prevenció dels riscs.

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 5 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

• La normativa obre un risc requereix que s’estableixi l’existència d’una relació

entre l’exposició al risc i el impacte sobre la salut.

• L’epidemiologia ambiental proporciona la informació necessària per establir la

magnitud de l’associació entre exposició als factors de risc i els efectes sobre la salut
dels individus. Açò és difícil perquè:

• Els riscs ambientals són diversos, deuen intervenir diferents disciplines en el

seu estudi

• Difícil mesura de les exposicions i efectes múltiples

• Difícil posar estàndards o concentracions màximes tolerables totalment

segures per a tots els efectes

Aplicacions de l’epidemiologia ambiental

• Investigació d’epidèmies

• Investigació de clusters.

• Avaluació del impacte d’accidents ambientals

• Avaluació dels efectes de focus contaminants

• Identificació de nous riscs

• Vigilància epidemiològica i monitorització de l’exposició

• Establiment d'estàndards ambientals

• Avaluar d’intervencions preventives i de control

3. Obtenció de registres epidemiològics

L’obtenció de les dades referents a la població a estudiar, així com el seu estat
de salut es realitza fonamentalment mitjançant dues fonts:

REGISTRES DE DADES PERMANENTS

• Dades demogràfiques: S’obtenen mitjançant el Cens i padró, i les tracta l’

Institut Nacional d’estadística.

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 6 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

• Dades de salut: Els recull el Registre civil (ex: dades sobre la mortalitat d’una
població) i arxiu d’històries clíniques (dades de mortalitat específiques). La
confidencialitat de les dades està garantida

ENQUESTES ESPECIFIQUES A LA POBLACIÓ: Per a un problema específic

i/o quan no tenim prou dades per fer l’estudi. Hi ha:

• Enquesta transversal: recull en un moment donat els casos que hi ha, però no
podem veure incidència ni evolució temporal.

• Enquesta per sondeig: agafem dades sols d’una part de la població, amb un
nombre suficient de persones per a que sigui representativa, amb una
distribució de sexe i edat similar a la de la població (mostra). Igual probabilitat
de ser escollits a la mostra.

4. Conceptes estadístics d’importància en epidemiologia.

Quan efectuem l’estudi d’un determinat succés hem d’efectuar mesures de

paràmetres biològics, els quals poden variar d’un individu a altre, o en el mateix
individu. Per tractar aquestes dades recorrem a diverses tècniques.

Primer de tot, recollim les dades en una taula de freqüències

Paràmetre X f f · f f X-µ (X - µ)2 f·(X - µ)2

X relativa acumula
(interval) valor Nombre (%) da
centra de
l pacients (%)

∑ ∑

i apliquem els diferents càlculs:

• Moda (Mo): La moda es el valor que té major freqüència absoluta.

Mediana (Me): Es el valor que ocupa el lloc central de totes les dades quan aquests
estan ordenats de menor a major.

: es el valor obtingut al sumar totes les dades i dividir el resultat

entre el nombre de dades.

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 7 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

Percentils: és el valor de la variable tal que per sota d'ell hi ha un k% de les dades.

La desviació típica es representa per σ.

Una vegada realitzat els càlculs, els podrem representar en una corba de
distribució normal o gaussiana.

Es consideren els límits normals = mitjana ± 2σ, amb aproximadament el 95% de

la freqüència relativa.

A la Sanitat s’agafen com a valors normals entre els percentils 2,5 i 97,5.

Càlcul χ2 o proba de chi quadrat: permet comprovar resultats de dues o més proves,
sense necessitat de calcular mitjanes i resulta millor proba per a aquestes

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 8 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

comparacions. Aquesta proba s’usa en el camp de l’epidemiologia per observar si

l’exposició a certs agents i l’augment de l’aparició de nous casos de una determinada
patologia, estan relacionats de manera significativa.

Exemple: Desitgem saber si l’aplicació d’una vacuna contra la grip ha sigut efectiva en
una població de 250 persones, en les que 120 van rebre la vacuna, caient malalts 45
d’ells, i de les 130 que no la van rebre, van emmalaltir 50.

1-. Construir taula de contingència o de classificació: es situen les freqüències

obtingudes

2-. Graus de llibertat ◊ h = files = 2 k = columnes = 2

v= ( h-1)·(k-1) = (2-1)·(2-1)= 1

3.- Càlcul χ2

On:

Na: total exposats al factor,

Nb total no exposat,
N: total subjectes (Na+Nb)
N1: total casos
N2: total controls

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 9 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

4. Consultar taula

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 10 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

• Veiem que a χ 20.95 ◊ el valor és 3.84 per a 1 grau de llibertat (v = 1)

5. Interpretació de resultats

• Hem realitzat la hipòtesis nul·la ◊ Ho (la diferència observada es simplement

resultat de la variació a l’atzar de les dades) , en el nostre exemple seria que la
efectivitat de la vacuna es nul·la.

• Si χ 2 calculada > χ 20.95 (taula) ◊ Rebutgem hipòtesis nul·la (Ho) ◊ Hi ha una

diferència significativa( Factor)

• Si χ2 calculada < χ 20.95 (taula) ◊ Acceptem Ho

• En el nostre exemple ◊ calculada(0.0244) < taula (3.84) ◊ No hi ha efectivitat de

la vacuna

4.1. Estudi de casos i controls

1. Es tracta d’un estudi retrospectiu, es a dir, a partir d’un efecte s’estudien els
antecedents.

2. És el disseny més usat en investigació mèdica

3.Menor qualitat evidència efecte-antecedent que els estudis prospectius, però

més útil per malalties rares, i amb període d’incubació o latència

4. Baix cost i rapidesa, útils en les etapes inicials de la investigació, així com per
a la formulació d’hipòtesis.

5. S’utilitza en proves diagnòstiques i de detecció precoç

DISSENY DE L’ESTUDI:

• Identificació dels casos: s’han de definir els criteris de diagnòstic necessaris per
considerar un cas com a tal, (probes diagnòstiques sensibles i específiques per
evitar error de classificació) Es recomana limitar-se a casos clínics nous,
perquè:

• Fàcil reconeixement casos recents

• Situació més homogènia

• Exclusió casos antics on hi ha més factors combinats

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 11 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

• Selecció de controls: les dades s’obtenen en l’entorn rellevant, hospital o medi

comunitari. Més fàcil establir controls en hospitals, però amb biaix, però amb
més participació i menor cost i temps.

*biaix: Mesura de la descompensació d'un conjunt d'errors

ANÀLISI DE L’ESTUDI:

Taula de contingència,càlcul χ2 (Chi2)

Valor desigualtat relativa OR (Odds ratio)

OR=1=0 no hi ha relació exposició-malaltia

OR> 1 factor de risc

OR< 1 factor protector

4.2. Estudi prospectius o de cohorts

COHORT: grup de persones que comparteixen una experiència en un període definit.

Es realitzen sobre un grup de persones escollides prèviament, les quals no

patien al principi la malaltia d’estudi, i al llarg del temps podem observar l’ incidència
de la malaltia tant en persones exposades com no als factors de risc.

DISSENY DE L’ESTUDI

1-. Reunió grup voluntari (cohort) i s’examinen per a que pateixen la malaltia al principi
de l’estudi i obtenció de les variables a analitzar

2-. Seguiment periòdic del grup per analitzar curs de la malaltia, i variacions en
condicionants (variacions en l’exposició i altres factors que s’estudien)◊ seguim
l’aparició de manifestacions i els canvis en les persones exposades i en les no
exposades.

ANALISI DE RESULTATS

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 12 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

1-. Construir taula de contingencia

2-. Càlcul χ2 i v

3-. Triar graus de llibertat: 1 o 5: χ2 0,99 i χ2 0,95

4-. Consultar valors crítics a les taules

5 Mètode epidemiològic

Al llarg de la nostra vida estem sotmesos de manera permanent a una multitud

d’agents capaços de produir-nos malalties, però el fet que un agent no ens afecte i no
estiguem sempre malalts depèn de:

• Agent causal: característiques de qui causa la malaltia; als patògens

patogenitat i als productes químics perillositat.

• Hoste: capacitat de l’organisme per defendres de l’agent causal.

• Ambient: medi físic o social; factors que dificulten o afavoreixen la malaltia.

Una epidèmia ocorre quan hi ha molt més casos de la malaltia causal dels que
s’havia previst segons una experiència passada per al mateix llos, moment i població.

Quan es realitza un estudi epidemiològic d’una malaltia, s’han de tenir en compte

els següents factors:

• Temps: en el que observem la malaltia a la comunitat; inici i durada del procés.

• Lloc: on està present la malaltia i on estan o han estat els afectats, com el
habitatge i/o treball.

• Característiques personals dels afectats, com edat, sexe, ocupació...

Els estudi dels resultats serveix per trobar els factors o circumstàncies comuns
entre els afectats i que no s’observen en els no afectats.

PROCEDIMENT

• Representació gràfica: Permet deduir segons la incidència l’existència d’un únic

focus de contagi o diferents.

• Corba unimodal ◊ només hi ha una aparició màxima d’afectats, es a dir, un

únic brot on el nombre d’afectats es superior al normal

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 13 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

• Corba bimodal ◊ hi ha dos pics de màxima incidència, per exemple en un

col·legi en el que tornen a augmentar els contagis uns dies desprès (període

incubació).

• Càlcul taxes d’atac segons edat, sexe, ...

TAXA D’ATAC: cas particular de la taxa d’incidència.

Correspon al número de persones que presenten una malaltia, relacionant-lo amb el

número de persones exposades al risc de patir la malaltia en un període limitat de
temps i en condicions especials com en una epidèmia. S’expressa en percentatge.

• Gràfic de la distribució geogràfica

Amb l’anàlisi d’aquestos punts pot fer-se la DEDUCCIÓ:

agent causal

vehicle de l’agent

taxes d’atac exposats i no exposats

De vegades no podem perquè desconeixem el total dels afectats o persones

afectats (ex: intoxicació en un restaurant amb molta clientela i gent de pas com a
l’aeroport).

Exercicis:

1. Realitza un esquema de la unitat amb les idees principals

2. Busca informació sobre la epidemia de peste que va assolar Europa durant

l’Edat Mitjana, i compara el medi ambient sanitari d’aquella època amb el
actual.

3. Busca una noticia relacionada amb les intoxicacions alimentàries i contesta:

• La població afectada en quant a grups d’edat i sexe

• El temps que va tardar en manifestar-se

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 14 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

4. Les xifres d’hematies, en milions/mm3 en 287 donants de sang sans, són els
següents:

Hematies ( milions/mm3) Nombre de donants (f)

4,0 a 4,4 54

4,5 a 4,9 73

5,0 a 5,4 92

5,5 a 5,9 65

∑ = 287

-Construeix la taula de freqüències

- Troba la mitjana aritmètica, la mediana i la moda

- Calcula el valor de la desviació típica

5. Un pediatre va obtenir la següent taula sobre els mesos

d'edat de 50 nens de la seva consulta en el moment de Mesos nens
caminar per primera vegada:
9 1
a. Dibuixar el polígon de freqüències.
10 4

11 9
b. Calcular la moda, la mediana, la mitjana i la desviació
estàndard. 12 16

13 11

14 8

6. En una classe hem mesurat l'alçada dels 25 alumnes. 15 1

Les seves mesures, en cm, són:

167 159 168 165 150 170 172 158 163 156
151 173 175 164 153 158 157 164 169 163
160 159 158 174 164

• Elabora una taula que representi aquests resultats amb les seves freqüències
absolutes, relatives i percentatges. Presa intervals d'amplitud 5 cm començant per
150.

• Realitza una representació gràfica de les dades (histograma)

7. En dos grups d’estudiants se’ls pregunta si fumen i quants cigarrets, i la

informació es recull en les taules següents:

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 15 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

GRUP A 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Nº 0 2 4 1 0 0 5 6 21 8 0 1 0
cigarrets

GRUP B 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Nº 8 0 1 0 3 4 3 7 8 4 0 0 1
cigarrets

Calcula:

1. Mitjana aritmètica, mediana i moda de cada grup.

2. Mitjana aritmètica, mediana i moda dels dos grups conjuntament. Cal ajuntar
les dades dels dos grups per fer estos càlculs.

3. Calcula la prevalença de fumadors de cadascun dels grups. Quin grup té major

prevalença.

4. Representa la freqüència, contant el numero de subjectes que consumeixen el

diferent numero de cigarrets.

8. En una estació de mesura de la contaminació les dades per a un

contaminant( valor diari mitja) per setmanes és:

1 2 3 4 5 6 7

Setm. 1 13 10 9 11 13 13 14

Setm. 2 13 12 12 11 11 10 9

Setm. 3 9 8 7 8 8 9 11

Setm. 4 13 14 15 13 12 13 11

Amb les dades:

• Ordena-les, i calcula la moda i la mediana

• Calcula la mitjana

• Representa les dades, enfrontant el valor del contaminant amb el dia del mes
(de del dia 1 al dia 28 del mes)

• Si el valor límit és de 13 calcula el percentatge de dies que es supera o és igual

al valor límit.

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 16 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

9. En un estudi de casos de control retrospectiu sobre asma relacionada amb

exposició a pol·len, es van trobar els següents resultats:

• Nombre d’afectats d’asma = 483

• Nombre de sans = 447

• Nombre d’ exposats al pol·len entre els afectats = 457

• Nombre de no exposats entre el afectats = 26

• Nombre d’ exposats entre els sans = 362

• Nombre de no exposats entre els sans = 85

Es demana:

• Realitzar la taula de contingència

• Calcular OR

• Calcular χ2

• Interpreta els resultats

10.Considerant una cohort de 8000 persones, de les quals 3200 han treballat a
una cimentera que utilitza amiant en la mescla i 4800 no han treballat a eixa industria.
La cohort s’observa durant 20 anys, i 450 dels participants desenvolupen càncer, dels
quals 405 eren treballadors i 45 no ho eren. Completa la taula de contingència, i
calcula:

a. la chi quadrada MH i v

b. usa en la taula 0.90, per comparar el valor de la chi2. Acceptem Ho?.

c. l’OR. Treballar amb el ciment amb amiant és un factor protector o de risc ? Per
què?

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 17 de 18
 Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
CR.7: EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT SA7.1-
Institut Cal·lípolis UD3: EPIDEMIOLOGIA 1415

11. Considerant una cohort de 2000 persones, de les quals 800 són fumadores i
1200 no ho són. La cohort s’observa durant 20 anys, i 100 dels participants
desenvolupen càncer pulmonar, dels quals 90 són fumadors i 10 no ho són. Es
demana:

a. Realitza el quadre de contingència

b. calcula la chi quadrada MH

c. els graus de llibertat

d. usa en la taula 0.99, per comparar el valor de la chi2

e. calcula l’OR. Fumar és un factor protector o de risc ? Per què?

1r CFGS SALUT AMBIENTAL

C7 EDUCACIÓ SANITÀRIA I PROMOCIÓ DE LA SALUT. UF1 SALUT I MALALTIA
Cofinançat pel
fons social
CURS 2015-2016
europeu Pàgina 18 de 18