TEMA 2.

DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ FÍSICA A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: PROGRAMAR I

ORGANITZAR LES SESSIONS

1. INTRODUCCIÓ

CLAU d’una bona planificació: FLEXIBILITAT.

Ha de ser un document definitiu, sistemàtic però necessàriament obert, flexible. En cas

contrari, pot passar de ser un aliat a un enemic o, com a mínim, un condicionant.

PLANIFICAR  ACTUAR  OBSERVAR  REFLEXIONAR  PROPOSTA ADAPTADA 

PLANIFICAR… Y así sucesivamente.

2. LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA: DEL DOCUMENT A LA SESSIÓ DE CLASSE

Suposa la concreció del PEC contextualitzat a una assignatura (3er nivell de concreció).

La programació és una ferramenta didàctica que permet organitzar i seqüenciar de manera

coherent una acció formativa (Viciana, 2002).

La programació respon a la pregunta de qui soc jo com a docent? Es el nostre espill.

- La UNITAT DIDÀCTICA d’EF: Unitat mínima de la programació didàctica amb sentit

complet per si mateix.

- La sessió d’EF en l’ES: La unitat mínima de programació, que estructura y organitza el

currículum. Algunes recomanacions per a les sessions...

o Temps de compromís motriu (no obsessionar-se).

o Progressió en la dificultat (motriu i/o cognitiva).
o Preveure adaptacions de les tasques si escau.
o Aspirar a l’aprenentatge significatiu (connexió amb la seua realitat).
o No variar las tasques aleatòriament. Coherència i sentit pedagògic
(planificació).
o Seleccionar el nombre de materials (no sempre és millor quan més material).
Adaptar-se a la realitat del centres, fomentar la creació de material reciclat
(oportunitat per al treball interdisciplinar).

3. ELS ESTILS D’ENSENYAMENT:

 4. ORGANITZACIÓ I RECURSOS DIDÀCTICS.

- Recursos materiales: espais i instal.lacions.

- El temps: adequada gestió
- Recursos humans: característiques personals i organizatzació de l’alumnat
- Les clases: organització, gestió i seguretat.

ALGUNES CONCLUSIONS...

- Planificar suposa traçar un pla d’acció. Programar consisteix en organitzar i seqüenciar

de manera coherent una acció formativa.

- La docente d’educació físisca hauría d’asumir un perfil d’investigador de la práctica

docent (espirals d’investigació-acció).

- Les UDs són les unitats mínimes de programació amb sentit propi.

- Les sessions son la unitat mínima de programació, les quals necessiten enquadrar- se
en determinades Uds per a tindre sentir complet.

- Els estils d’ensenyament són maneres d’enfocar intencionadament les tasques dins
d’un plantejament metodològic més ample.

- Per tal de dur a terme les classes d’EF a l’ES, convé tindre en compte diverses
consideracions prèvies.
METODOLOGIA

No es el mateix la metodología que l’estil d’ensenyament.

Es defineix com el camí o camins que porten a aconseguir l’aprenentatge.

- Cap mètode és neutral. Qualsevol transmet valors culturals tant intencionadament

com involuntàriament (currículum ocult).

- El mètode que es trie respon a una manera concreta d’entendre la relació mestre-
alumne. CAL SER COHERENT!

ESTILS D’ENSENYAMENT:

- NO ÉS UN MÈTODE D’APRENENTATGE:

“En el camí cap a l’aprenentatge” es poden fer servir diversos estils d’ensenyament.

Un mateix estil d’ensenyament es pot utilitzar mitjançant diferents metodologies.

- NO ÉS UN RECURS DIDÀCTIC, ES MOLT MÉS.

És la manera en què s’adopten les relacions entre el docent i els estudiants en el procés
d’ensenyament aprenentatge.

MODELS PEDAGÒGICS: CONCEPTE

- Són plantejaments metodològics mitjançant els quals es pretén alinear els estils
d’ensenyament amb els resultats d’aprenentatge.

- Suposen una revisió del estils d’ensenyament i de les qüestions didàctiques i

pedagògiques d’interès actual a l’educació física.

- Per tant, els models no substitueixen els estils d'ensenyament, sinó que els incorporen
a la seua estructura per tal d’oferir noves perspectives d’aprenentatge de l’EF.
1.1.APRENENTATGE COOPERATIU

El aprenentatge cooperatiu no es el mateix que el treball en grup.

- Els estudiants aprenen mitjançant un plantejamento que facilita i potencia la

interacció real i equitativa dels mateixos.

- Els elements fonamentals de l’aprenentatge cooperatiu son:

o a) Interdependència positiva.
o b) Interacció simultània.
o c) Responsabilitat individual.
o d) Presa decisions grupal.
o e) Participació equitativa

1.2.EDUCACIÓ ESPORTIVA

És un model que sorgeix per a crear experiències de pràctica esportiva autentiques.

Les Uds plantejades de d’un model d’educació esportiva tenen 4 fases clau:

- a) Fase pràctica dirigida.

- b) Fase pràctica autònoma.
- c) Fase de competició.
- d) Fase de reconeixement final.

1.3.MODEL COMPRENSIU INICIACIÓ ESPORTIVA

És un model d’ensenyament de les característiques bàsiques dels esports, a partir de propostes

de jocs globals mitjançant les quals es pretén que es comprenguen els principis tàctics comuns
a diverses famílies d’esports.

Aquest model, afavoreix la intel·ligència motriu, facilitant la iniciació esportiva.

Tipus de jocs modificats:

- a) Bat i camp
- b) Blanc i diana
- c) De mur o canxa dividida
- d) D’invasió.

1.4.RESPONSABILITAT PERSONAL I SOCIAL

És un model que aprofita les interaccions i relacions que tenen lloc en els contextos esportius
per ajudar a que l’alumnat assumisca les normes i valors socials així com pautes de
responsabilitat individual i grupal.
Aquest model busca facilitat de la integració de persones en problemes d’integració i/o
comportament.

Es recomana que les Uds tinguen almenys aquestes 4 fases:

1. Presa de consciencia
2. Responsabilitat en les accions.
3. 3. Treball de grup.
4. 4. Avaluació i reflexió.

2.1.EDUCACIÓ AVENTURA

Pot definir-se com un formato d’ensenyament mitjançant el qual l’estudiantat participa en

activitats d’aventura que requereixen habilitats físiques, cognitives i afectives.

És una manera d’experimentar un repte o aventura que requerisca de la seua participació

activa. Ex. Carrera d’orientació, piragüisme, escalada...

Els element fonamentals d’aquest model serien:

1. Resolució de problemes.
2. Superació de barreres.
3. Cooperació.
4. Ús creatiu dels espais d’activitat.
5. Creació context lúdic.

2.2.ALFABETITZACIÓ MOTRIU

És un model mitjançant el qual es pretén dotar a l’alumnat d’un coneixement ampli sobre los
virtuts pròpies i intrínseques de l’activitat física.

Cal aconseguir que l’alumnat comprenga el valor de l’activitat física, assolisca un nivell adequat
de competència motriu, així com una optima motivació i autoconfiança.

2.3.ESTIL ACTITUDINAL

Aquest model torna a fer ús de l’activitat física com un mitjà per a la millora de les actituds i la
motivació de l’alumnat.

La seua finalitat és que tot l’alumnat tinga experiències positives, des de la inclusió i la
col·laboració. Ex de joc: Jocs de persecució sense eliminació.

Els 3 components fonamentals d’aquest model són:

1. Les activitats corporal intencionades.

2. La organització seqüencial cap a les actituds.
3. Els muntatges finals.

2.4.MODEL LUDOTÈCNIC
És un model que aprofita tant teories conductistes (modelat), com constructivistes
(experiència prèvia) y socials (interacció vs individualització), per tal d’adquirir habilitats
tècniques des de la comprensió i la diversió.

És un model que es va dissenyar específicament per a l’ensenyament de l’atletisme, les seues

disciplines i proves.

Es plantegen 4 fases fonamentals:

1. Presentació del desafiament (prova).

2. Propostes ludotècniques (jocs adaptats per a treballar la tècnica)
3. Propostes globals (jocs per a posar en pràctica la prova o disciplina)
4. Reflexió i posada en comú.

2.5.AUTO-CONSTRUCCIÓ DE MATERIALS

Consisteix es crear material per a desenvolupar continguts de l'assignatura d’EF. Afavoreix la

creativitat i el treball interdisciplinari.

Mitjançant aquest model s’ha aconseguir proveir de materials tant a centres en pocs recursos
com a altres que valoren positivament les competències que es desenvolupen amb aquest
model.

Els material es poden construir: a) A la classe d’EF. b) En altres classes. c) Com a part d’un
projecte interdisciplinari d) Fora del horari escolar.

2.6.EDUCACIÓ PER A LA SALUT

És un model mitjançant el qual es pretén que l’alumnat assumisca un estil de vida actiu des de
la comprensió de la concepció actual del model positiu de salut basat en actius.

La salut es planteja com un procés en el qual l’estudiant és corresponsable de mantindré-la i/o

millorar-la. L’objectiu és que l’alumnat guanye progressivament autonomia en relació a la seua
salut i les implicacions.

Per tal d’aconseguir-lo convé:

1. Proposar tasques que fomenten la pressa de decisions.

2. Activitats divertides i motivants.
3. Activitats d'apoderament.
4. Aprenentatges útils per a la vida.

2.7.MODELS HÍBRIDS

Aquests models impliquen combinar elements significatius de diversos models de forma

conjunta o combinada.

La base fundacional de esta idea està situada en dos pilars:

1. Aprenentatge Situat: connectar coneixements.

2. Ensenyament centrat en l’estudiant: protagonista de l’aprenentatge.
Exemples:

- Educació Esportiva i Model Comprensiu: per a jocs com l’Ultimate-Frisbee.

- Aprenentatge Cooperatiu i Model Comprensiu: Per a creació de jocs invasió.

LA PROGRESSIÓ EN LES TASQUES DE LES SESSIONS:

- Principis per orientar les intervencions didàctiques:

o Conèixer el nivell de desenvolupament de l’alumnat (cicle / etapa).

o Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius i que els alumnes siguen
capaços de crear els seus propis aprenentatges.
o Que la intervenció didàctica modifique esquemes de coneixement (dissonància
cognitiva).
o Que supose una intensa activitat i/o repte per part de l’alumnat.

- Principis per a la selecció d’activitats i tasques motrius:

o Acció motriu i esforç. - D’efectivitat

o D’interacció. - De creativitat i varietat
o D’utilitat i significació. - D’èxit i cessió d’autonomia
o De progressió. - D’avaluació per part dels alumnes del procés
o D’adequació i adaptació.

Algunes conclusions...

- La metodologia és el “camí per a l’aprenentatge”, metre que l’estil d’ensenyament se

centra més en la relació docent-discent per a l’aprenentatge.

- Els models d’ensenyament suposen una revisió metodològica que pretén alinear els
estils d’ensenyament amb els resultats d’aprenentatge que son d’interès a l’educació
física actual.

- La progressió de les tasques és una estratègia metodològica que ha de contribuir a

l’èxit de les pràctiques docents a la classe d’EF.