5 SIMO DE CIRENA L’ajut oporta “T van obligar a portar la creu de Jesis un que passava, un tal Simé de Cirena” Marc 15,21 Séc Sim6, encara que tots vosaltres em coneixeu com Simé de Cirena, el pare d’Alexandre i de Rufus. Joera un home sense importancia. Sempre he treballat al camp. Tota la meva familia era d’un poble molt petit: Cirena. Cada dia, a l’alba, comengava la meva feina al camp fins. a la caiguda del sol, Perd aquell dia, que vosaltres en dieu Divendres Sant, la feina la vaig acabar abans ja que estava a punt de comengar la Festa de la Pasqua. Vaig tornar a Jerusalem cap a les dotze del migdia i m’adregava a casa meva. Perd alguna cosa rara es notava pels carrers del centre de la ciutat: molta gent que anava d’un costat a I’altre. Em vaig quedar sorprés en sentir que anaven a crucificar tres homes. Per curiositat, em vaig acostar al carrer Major per on havia de passar la comitiva, per tal de comprovar el que em deien; ja que, la vigflia de la gran Festa de Pasqua, mai no s’ajusticiava ningt. era veritat. Em vaig quedar fred. Pel carrer pujaven tres homes amb les seves creus a I’espatila.Es notava que un es trobava molt malament. Jo només mirava i desitjava que passessin aviat per tal de poder tornar a casa; estava cansat de la feina del camp. I quina no va ser la meva sorpresa quan un centurié roma, sense adregar-me la paraula, em va agafar pel brag i em va carregar la creu que duia un d’ells. No em va agradar; perd, a mesura que anava caminant al costat del reu, vaig anar sentint una cosa especial. El mirava i cada cop la creu em pesava més poc. Us dic la veritat, al final la duia amb alegria. Gracies als meus fills Alexandre i Rufus vaig saber després tota la veritat sobre aquell que jo havia estat ajudant. Ells em van dir que eren deixebles seus i que ell era Jestis de Natzaret, home just i bo com pocs n’hi ha. Que havia passat entre ells fent sempre el bé. Que la gent senzillal’admirava i 'estimava. Que els caps del nostre poble Vhavien condemnat a mort per enveja i perqué s’adonaven que la gent no els feia cas i se n’anava amb Jestis. Els meus fills em parlaven de Jestis amb tanta estimacié i conviccié que vaig comengar a sentir orgull d’haver pogut ajudar-lo en un moment tan dificil. Si, jo, Sim6 de Cirena, sense saber-ho, vaig tenir "honor de portar la creu de Jestis de Natzaret. Més endavant, ja no podia viure si no era com Jestis de Natzaret volia. Cada cop que ajudava algu, sentia la mirada que vaig veure en Jestis aquella tarda i sentia que l’estava ajudant a Ell. Us semblara estrany, perd és veritat. Avui sento una gran alegria que els meus fills siguin dos membres molt coneguts a lacomunitatcrist mereixer-ho, tingués la sort d’ajudar el Senyor.Avui sento una gran alegria que els meus fills siguin dos membres molt coneguts a lacomunitat cristiana; i que jo, sense meréixer-ho, tingués la sort d’ajudar el Senyor. Des d’aquell dia la meva vida és una altra. Des d’aquell dia, sempre que veig algd amb la seva creu, intento oferir-li l’espatlla. Des d’aquell dia, sense que jo ho hagués buscat, vaig passar a la historia dels homes que cerquen la veritat.