TEMA 2.

à L’ATMOSFERA I ELS CLIMES

L’ATMOSFERA ha estat element clau per desenvolupar la vida a la Terra i alhora un dels components del planeta que els
organismes vius han modificat més
1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA
Atmosfera  embolcall gasós que envolta la Terra i que juntament amb la hidrosfera constitueix el sistema de capes fluides
terrestres que estan relacionades entre elles.
Atmosfera segons la seva composició:
 Homosfera  100 km inferiors. Té composició constant:
Composició de l’atmosfera seca (sense vapor d’aigua) en % volum
Nitrogen 78.084 %
Oxigen 20,946 %
Argó 0,934 %
Diòxid de carboni 0,0407 %

 Heterosfera  1000 km altura a 10.000 km (límit superior). Formada per diverses capes amb composicions diferents.

La pressió atmosfèrica disminueix amb l’altura per això les concentracions de gasos són menors a més altura (als primers 100 k és
constant)

Atmosfera segons les capes característiques:

Límits entre capes = pauses
 Troposfera  capa inferior de l’atmosfera. Gruix varia segons la latitud (8 km-18 km), però és la més prima. Tenen lloc
gairebé tots els fenòmens atmosfèrics. La temperatura disminueix progressivament amb l’altura. Temperatura de la
tropopausa = -70/-80.
 Estratosfera  des de la tropopausa fins 60km d’altura. Aire estratificat i estable. Les temperatures augmenten amb
l’altura fins a assolir valors de 0º a l’estratopausa. Als 30-50 km hi ha la concentració més elevada d’ozó responsable de la
filtració dels raigs ultraviolats.
 Mesosfera  60-100 km d’altura. La temperatura torna a disminuir fins valors prop de -90º. Mesopausa.
 Termosfera o ionosfera  fins a 600 km d’altura. Fort augment de temperatura i grans oscil·lacions tèrmiques entre dia i
nit. Té gran quantitat de ions (àtoms carregats elèctricament) fruit de la forta radiació solar que reben. En períodes de
màxima activitat solar, la radiació pot ser tant elevada que origina una lluminositat anomenada aurora boreal o austral,
visible de nit a zones properes als pols.
 Exosfera  última capa. Gasos en concentració baixa. El seu límit es troba a 10.000 km d’altura (límit de l’atmosfera) on
la densitat és gairebé nul·la similar a la de l’espai.
2. HISTÒRIA DE L’ATMOSFERA TERRESTRE
Atmosfera es va formar fa 4500 milions d’anys quan el planeta començava a tenir escorça sòlida. Materials primitius que formaven
la terra es van separar segons les densitats.
Atmosfera primitiva  s’origina a partir dels gasos procedents de les erupcions volcàniques que es produïen a la superfície de la
Terra. No hi havia oxigen ni capa d’ozó. Alguns científics creuen que estava formada per gasos de caràcter reductor. Hi ha d’altres
que consideren que es tractava d’una atmosfera neutra formada principalment per nitrogen i diòxid de carboni.
L’aparició d’organismes fotosintètics va fer que el nostre planeta fos un indret habitable com nosaltres l’entenem. La composició
de l’atmosfera va anar canviant gràcies a aquests organismes fins a transformar-la en la mescla de gasos de caràcter oxidant
actual. En l’estratosfera una part de l’oxigen va reaccionar amb els rajos energètics del Sol i es va formar la capa d’ozó. Sota
aquesta protecció, els organismes van poder colonitzar les terres emergides.

3. HISTÒRIA DEL CLIMA DE LA TERRA

Clima  estat ideal i mitjà del temps atmosfèric, definit pels paràmetres meteorològics normals que s’enregistren en un indret i un
període de temps determinar (mes, estació o any).
Factors que poden generar canvis climàtics al nostre planeta:
 FACTORS ASTRONÒMICS: alguns tenen periodicitat/altres no. Provoquen canvis en l’energia solar que es rep.
o Alineacions planetàries  poden generar alteracions en l’òrbita de la Terra.
o Cicles d’activitat solar  abundància de taques a la superfície del Sol varia seguint un cicle periòdic d’11 anys.
Com més taques hi ha major activitat solar, ja que aquestes àrees són més fredes, però van acompanyades
d’àrees més actives al seu voltant, i això fa que el sol emeti més energia de forma global. Això genera tempestes
solars. La menor activitat solar també pot provocar un període de gel.
 o Cicles orbitals terrestres  si l’orbita que segueix la Terra varia (periodicitat de 100.000 anys), el clima varia
perquè la Terra està més lluny o més a prop del Sol. També es produeixen canvis en la inclinació de l’eix de
rotació terrestre.
o Impactes de meteorits  caiguda ocasional de grans meteorits provoca refredaments sobtats i breus del clima a
causa de la immensa quantitat de pols en suspensió que fa que no penetrin els raigs ultraviolats del Sol. Després
del refredament es produeix un escalfament.
 FACTORS GEOLÒGICS:
o Posició de les terres emergides  en funció de si els continents pugen o baixen, els corrents marins varien i es
produeixen etapes de gel.
o Erupcions volcàniques catastròfiques  primer generen un refredament perquè les partícules de pols en
suspensió fan que hi hagi menys energia solar incident. Després es produeix un escalfament a causa de
l’increment de l’efecte hivernacle degut a la gran quantitat de gasos alliberats.
o Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre  es creu que com més dèbil és el camp magnètic
més fred és el clima global terrestre, ja que hi ha menys intercepció de raigs còsmics, els quals bloquegen part de
la radiació solar.
 FACTORS ANTROPOGÈNICS: les activitats humanes al llarg del segle XX i XXI han alterat la composició de l’atmosfera fruit
de l’augment de concentració de diòxid de carboni a causa de combustibles fòssils i alliberament d’altres gasos
contaminant. Des de la Revolució Industrial la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat 0,8º per culpa d’aquestes
emissions. Canvis en la pluviometria i increment de la freqüència d’alguns fenòmens atmosfèrics adversos poden ser
deguts a alteracions causades per l’activitat humana.

4. FUNCIONS I BALANÇ ENERGÈTIC DE L’ATMOSFERA

L’atmosfera desenvolupa funcions importants pel planeta:
 Filtra radiacions solars nocives gràcies a la capa d’ozó (intercepta 90% raigs)
 Evita grans contrastos tèrmics
 Impedeix la caiguda de material còsmic, ja que la majoria de meteorits atrets pel camp gravitatori de la Terra es
desintegren amb els gasos atmosfèrics
 Conté diòxid de carboni necessari perquè els vegetals puguin dur a terme la fotosíntesi.
 Disposa de l’oxigen necessari per als organismes que respiren
 Completa el cicle de l’aigua perquè amb les precipitacions, l’aigua que s’evapora torna a l’atmosfera.
Sense la intervenció humana, l’atmosfera estaria en equilibri, és a dir, rebria tanta energia com emetria. D’aquesta manera no hi
hauria ni un escalfament ni un refredament global.
Tota l’energia incident sobre l’atmosfera procedeix del Sol. El 72 % d’aquesta energia és absorbida; el 26% per la mateixa
atmosfera i el 46% per la superfície terrestre. La resta, el 28% és reflectida per la Terra. Aquest valor es coneix amb el nom
d’albedo i expressa en tant per u (0,28) l’energia reflectida per la Terra. Tan sols el 4% és reflectit a la superfície terrestre. Aquest
valor és una mitjana, ja que la quantitat d’energia captada pot variar en funció del tipus de terreny.

L’escalfament de l’aire té lloc, principalment per 3 processos:

- Les radiacions infraroges que emet la superfície terrestre després de ser escalfada per la radiació solar
- Els processos de convecció, és a dir, l’elevació de l’aire que es troba arran de la superfície un cio s’ha escalfat.
- La transferència de calor latent de l’evaporació de l’aigua quan aquesta passa de vapor a líquid o a sòlid en l’atmosfera.

Procés energètic que cal destacar  EFECTE HIVERNACLE: diversos gasos atmosfèrics reemeten en forma de radiacions infraroja
part de l’energia emesa per la superfície terrestre. Aquesta calor queda retinguda per l’atmosfera, aquest fenomen té un paper
clau en les temperatures suaus que, de mitjana, registra la Terra. Els darrers anys s’està constatant un increment d’aquest efecte
per culpa d’algunes activitats humanes que provoquen l’augment de les concentracions de gasos que en són responsables.

5. EL CLIMA I EL TEMPS ATMOSFÈRIC

CLIMA  estat ideal i mitjà del temps atmosfèric definit pels paràmetres meteorològics normals que s’enregistren en un indret i
un període de temps determinat (mes, estació o any).
TEMPS ATMOSFÈRIC  variacions de l’estat de l’atmosfera que es donen en un indret i en períodes de temps curts
5.1. Factors que determinen el clima d’un indret
 LATITUD  moviment de translació de la Terra al voltant del Sol i la rotació sobre si mateixa de la Terra, determinen
grans canvis estacionals de l’angle d’incidència de la radiació solar i la durada de la insolació a totes les regions no
 equatorials. Això determina un desequilibri tèrmic. D’aquesta manera, les temperatures mitjanes disminueixen a mesura
que ens allunyem de l’equador.
 ALTITUD  la temperatura en la troposfera disminueix amb l’altura. Les zones elevades per tant, són més fredes.
 DISTÀNCIA AL MAR  les zones costaneres tenen oscil·lacions tèrmiques més reduïdes, ja que les masses d’aigua es
refreden i s’escalfen molt més lentament que els continents. Les zones allunyades del mar, són més càlides durant el dia i
més fredes durant la nit. La presència de corrents marins (CÀLIDS O FREDS) també pot tenir una marcada influència en les
característiques del clima
 ORIENTACIÓ  la posició d’un indret respecte d’un relleu pot fer que aquest es protegeixi del vent o bé que el canalitzi i
s’intensifiqui. A l’hemisferi nord el vessant sud de les muntanyes rep molt insolació, mentre que en el cas del vessant
nord. Les muntanyes tapen el sol durant unes quantes hores al dia. A l’hemisferi sud es produeix el mateix efecte però als
vessants contraris
 HUMANITZACIÓ  les zones urbanes o molt industrialitzades pateixen alteracions locals dels climes a conseqüència de
nombroses fonts de calor (fàbriques, calefaccions, motors...) i l’abundància de materials que capten amb facilitat la
radiació solar (formigó o asfalt). Aquestes zones es comporten com illes de calor, tenen precipitacions més abundants,
menys radiació solar, un aire més sec i vents més variables pel que fa a direcció i intensitat

6. CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

A la Terra hi ha 2 zones de temperatures extremes:
- Regions equatorials  tenen radiació intensa i constant al llarg de l’any, amb Tº altes
- Pols  reben radiació solar feble i tenen llargs períodes sense insolació. Són regions permanentment febles
A la zona equatorial, l’escalfament solar genera corrents ascendents d’aire calent que determinen la formació de centres de baixa
pressió cap als quals convergeix l’aire de les zones properes. A les regions polars passa al revés: l’aire és fred i dens i tendeix a
formar corrents descendents. Això determina la formació d’àrees d’alta pressió en aquestes regions.
6.1. Zonació climàtica
3 dominis climàtics a la Terra:
- CLIMES FREDS  a les zones properes als pols (entre 60º i 90º de latitud nord i sud)
- CLIMES TEMPERATS  a la franja latitudinal intermitjana (entre 30 i 60º de latitud nord i sud)
- CLIMES CÀLIDS  a les zones properes a l’equador (entre l’equador i 30º de latitud nord i sud)
Aquestes grans àrees inclouen diversos tipus de clima
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DELS CLIMES DE LA TERRA
EQUATORIAL
- Règim tèrmic: Tº altes tot l’any
- Règim pluviomètric: precipitacions abundants tot i
regulars sota influència de baixes pressions
equatorials
TROPICAL ESTACIONAL
- Règim tèrmic: Tº altes amb porques variacions tot
l’any.
- Règim pluviomètric: estació de pluges causada per
apropament de les baixes pressions equatorials.
Estació seca sota domini d’anticiclons dels 30º
ESTEPARI
- Règim tèrmic: Tº altes amb poques variacions
durant l’any. Amb estacions a les zones subtropicals
- Règim pluviomètric: estació de pluges curta i
irregular causada per apropament de baixes
pressions equatorial. Estació seca sota domini
d’anticiclons dels 30º
DESÈRTIC
- Règim tèrmic: grans oscil·lacions diàries i
estacionals. Estius molt calorosos
- Règim pluviomètric: precipitacions escasses per
influència constant dels anticiclons subtropicals
SEMIÀRID
- Règim tèrmic: variacions estacionals més o menys
importants segons la latitud
- Règim pluviomètric: precipitacions escasses
influïdes per anticiclons subtropicals
TEMPERATU HUMIT
- Règim tèrmic: Tº suaus, però amb variacions
estacionals
- Règim pluviomètric: precipitacions abundants i
molt regulars al llarg de l’any per pas constant de
depressions subpolars
TEMPERAT D’HIVERN SEC
- Règim tèrmic: estius calorosos i hiverns suaus
- Règim pluviomètric: plujós d’estiu. Sec a l’hivern
pel domini de l’anticicló subtropical
TEMPERAT D’ESTIU SEC
- Règim tèrmic: estius calorosos i hiverns suaus
- Règim pluviomètric: estiu sec. Precipitacions no
gaire abundants i irregulars que depenen
directament o indirectament de les depressions
subpolars
CONTINENTAL SENSE ESTACIÓ SECA
- Règim tèrmic: variacions estacionals i forts
contrastos tèrmics
- Règim pluviomètric: precipitacions abundants i
regulars causades per les depressions subpolars
CONTINENTAL AMB HIVERN SEC
- Règim tèrmic: hiverns molt freds. Variacions
estacionals amb forts contrastos
- Règim pluviomètric: hiverns secs pel domini de
l’anticicló siberià. Precipitacions moderades la resta
de l’any causades per les depressions subpolars
TUNDRAL I SUBÀRTIC
- Règim tèrmic: estius curts i frescos. Hiverns llargs i
freds
- Règim pluviomètric: precipitacions moderades sota
la influència de les depressions subpolars
POLAR
- Règim tèrmic: Tº amb variacions estacionals però
gairebé sempre per sota 0
- Règim pluviomètric: precipitacions escasses pel
domini de l’anticicló polar
ALTA MUNTANYA
- Règim tèrmic: fred
- Règim pluviomètric: precipitacions abundants però
irregulars geogràficament

7. CATALUNYA I LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA GENERAL

Hi ha molts factors locals que determinen el clima o microclima de cada indret.
Catalunya està situada entre 40º i 42º de latitud nord. Això fa que sigui més propera al domini anticiclònic dels 30º N que a la zona
depressionària dels 60º N. Aquest factor determina unes precipitacions, en termes generals, més aviat escasses.
Només a la Vall d’Aran i les zones properes reben pluges o nevades importants, generalment quan passa una pertorbació
procedent de l’Atlàntic.
La major part de les precipitacions que rep Catalunya tenen origen mediterrani.
La conca mediterrània, amb mar interior temperat i envoltat de muntanyes, afavoreix la presència de masses d’aire humit i més
aviat càlid. Aquesta massa d’aire mediterrani és responsable d’altres peculiaritats climàtiques de Catalunya.
Al final de l’estiu i durant la tardor, les pertorbacions atlàntiques, malgrat que arriben desgastades al Mediterrani, en entrar en
contacte amb l’aire humit i càlid que es troba sobre el mar es poden reactivar notablement i originar fortes precipitacions (GOTA
FREDA)

7.1. Els climes de Catalunya

Catalunya disposa d’una gran diversitat climàtica per la seva situació geogràfica i especialment pel seu relleu. Hi ha dos dominis:
- Domini mediterrani  gairebé tot el territori català (clima temperat d’estiu sec)
- Domini atlàntic  Vall d’Aran i zones properes (clima temperat humit)