TEMA 2 – EXTREMITAT SUPERIOR

GENERALITATS
Membres superiors o toràcics:
- El membre superior també s’anomena membre toràcic perquè que el seu punt d’anclatge al
tronc és a través de la part superior del tòrax.
- És una extremitat dissenyada per proporcionar una gran mobilitat, per poder generar moviments
amplis que ens permetin situar la mà (òrgan efector de l’ES) en qualsevol posició de l’espai.
Això permet que l’ES pugui realitzar una funció prènsil: d’agafar i manipular objectes. Capacitat de
manipular i treballar amb els objectes és el que ens ha permès evolucionar com a espècie. Això és
fonamentalment gràcies al moviment d’oposició del polze.
L’ES ens permet relacionar-nos amb l'entorn; a més té una funció fonamental sensorial, ja que
allotja gran quantitat de receptors que participen en el sentit del tacte.

Situació de l’ES:
- Es comunica amb la part lateral i inferior del coll,
s’uneix al tronc a través de la cintura escapular,
fonamentalment a través de l’articulació
esternoclavicular.
- Està unida a la caixa toràcica bàsicament per
músculs, i mitjançant l’articulació esternoclavicular.

Elements:
- CINTURA ESCAPULAR: Part de l’extremitat que es
fixa al tronc.
Espatlla → clavícula i escàpula.
- PORCIÓ LLIURE: element mòbil de l’extremitat.
- Braç → húmer.
- Avantbraç → cúbit, radi.
- Mà → 8 ossos carpians, 5 metacarpians, 14 falanges.
Zones de transició:
- Aixella (a nivell proximal)
- Fossa colze (a la cara anterior del colze)
- Túnel del carp (a la cara anterior del canell)
Tenen una importància especial perquè estan relacionades amb
estructures significatives vasculonervioses i tendinomuscualars:
Els vasos i els nervis (estructures que portaran la vascularització
i la innervació de l’extremitat superior) passen a través
d’aquestes regions anatòmiques.
Tots els vasos i nervis passen a nivell anterior.
Importància clínica i funcional.

Palpació òssia i muscular:

Anatomia palpatòria o de superficie: identificar i reconèixer estructures mitjançant la palpació →
constitueix la base de l’exploració física.

FUNCIONS
- Posicionament de la mà a l’espai
- Agafar i manipular objectes
- Funció sensitiva – sensorial

1. Posicionament de la mà a l’espai
Determinat pels moviments de les articulacions més proximals:

- Moviments de l’escàpula (de la cintura escapular):

És una pseudoarticulació: consisteix simplement en el lliscament de l’escàpula respecte les
costelles, aquests lliscaments permeten una certa rotació de l’escàpula, que permeten la
vasculació de l’escàpula: ajuda amb els moviments d’adducció i abducció.

L’escapula pot desplaçar-se respecte al tòrax: protacció (cap a anterior) i retracció (cap a
posterior) → antepulsió i retropulsió (són moviments de lliscament respecte a la caixa toràcica).
Això permet que l’art. glenohumeral adquireixi posicions més distals.
La vasculació de l’escàpula permet que poguem arribar als 180º de adducció, de manera que
amplia els graus de mobilitat de l’art glenohumeral.

- Moviments de l’espatlla o muscle (articulació glenohumeral – entre l’escàpula i l’húmer):

És una articulació ESFEROÏDAL → diartrosi, permet realitzar moviments en tots els eixos de l’espai:
- Flexió i extensió.
- Adducció i abducció.
- Rotació externa i interna.

Aquests 3 moviments combinats permeten el moviment de circumducció. El vèrtex o extremitat

de la ma descriu un moviment circular que es basa en una combinació de tots el moviments
anteriors.
- Moviments de l’articulació del colze:
Té una mobilitat més restrictiva, més reduïda que la cintura escapular. És una art TROCLEAR que
permet moviments de l’avantbraç només en 1 eix de l’espai:
- Flexió i extensió (eix transversal)
Permet apropar i allunyar la mà del cos.
El cúbit i el radi a nivell del colze s’articulen mitjançant l’art RCP i a nivell del canell mitjançant la
RCD (trochus), l’associació mecànica de les 2 articulacions determina que l’avantbraç tingui un
moviment de rotació:
• Pronació (rotació medial).
• Supinació (rotació lateral).

- Moviments de l’articulació del canell:

Articulació CONDÍLIA, només permet moviments en 2 eixos de l’espai:
- Flexió i extensió.
- Abducció (desviació radial) i adducció (desviació cubital).
Aquests 2 graus de moviments estan suplimentats pel moviment de pronosupinació de l’avantbraç
→ permet que el canell també pugui fer el moviment de circunducció.
Combinació de moviments de tota la cadena cinètica de l’extremitat superior permet col·locar la mà en
diferents posicions en relació al cos.
2. Agafar i manipular objectes
- Moviments dels dits:
Gràcies als moviments dels dits:
- Flexió i extensió.
- Abducció i adducció.
El moviment és produït gràcies a l’acció de músculs:
- Musculatura extrínseca (músculs extrínsecs perquè serveixen per moure els dits de la mà
que s’originen fora de la mà) → flexors i extensors dels dits que s’originen a l’avantbraç.
- Musculatura intrínseca de la mà → músculs curts que s’originen a nivell de la mà.

- Moviment d’oposició del polze:

El moviment d’oposició del polze fa efectiva la capacitat de manipular objectes.
Moviment propi d’espècie: primats (simis), ens diferencia de la resta d’espècies.
Capacitat d’oposar el pulpell del polze amb la resta dels dits combinant un moviment d’antepulsió-
flexió, adducció i rotació (pronació) del polze gràcies a la morfologia de l’articulació trapezi-
metacarpiana TPZ-MTC (encaix recíproc).
3. Funció sensitiva-sensorial
- Sentit del tacte.
- Capacitat de distingir objectes pel tacte: estereoagnòsia.
- Gran quantitat de receptors sensitius a nivell dels dits i del polze.

Homúncul de Penfield → representació topogràfica del cos a l’escorça cerebral (sensitiva i

motora). Representa la capacitat sensorial que s’acumula en el cervell. Mostra les àrees del cervell
destinades a la funció motora i sensitiva de la mà.

COMPONENTS
OSSOS I ARTICULACIONS:
CINTURA ESCAPULAR
Articulació esternoclavicular
- CLAVÍCULA
Articulació acromioclavicular
ESPATLLA: - ESCÀPULA
Articulació glenohumeral
- EXTREM PROXIMAL HÚMER

PORCIÓ LLIURE
BRAÇ ------------→ HÚMER
Articulació del colze
AVANTBRAÇ --→ CÚBIT (medial)
RADI (lateral)
Articulació canell
MÀ --------------→ OSSOS CARPIANS
Articulacions carpometacarpianes
METACARPIANS
Articulacions metacarpofalàngiques
FALANGES
Articulacions interfalàngiques (proximals/distals
MÚSCULS:
Cintura escapular Braç
Provinents del cap: Compartiment dorsal:
- Múscul trapezi. - Extensors.
- Múscul esternoclidomastoïdal. - Nervi radial.
- Múscul omohioïdal.
Compartiment ventral:
Dorsals de la cintura escapular i tronc: - Flexor.
- Músculs romboides major i menor. - Nervi musculcutani.
- Múscul elevador de l’escàpula.
Avantbraç
Ventrals de la cintura escapular i tronc: Compartiment dorsal:
- Múscul subclavi. - Extensors.
- Músculs pectorals major i menor. - Nervi radial.
- Múscul serrat anterior.
Compartiment lateral:
Espatlla (articulació glenohumeral) - Extensor carp.
Músculs dorsals: - Nervi radial.
- Múscul supraespinós.
Compartiment ventral:
- Múscul infraespinós.
- Flexor.
- Múscul rodó major i menor.
- Nervis medià / cubital.
- Múscul subescapular.
- Múscul deltoide. Mà
- Múscul dorsal ample. Regió tènar:
- Músculs intrínsecs del polze.
Músculs ventrals:
- Múscul coracobranquial. Regió hipotènar:
- Músculs intrínsecs del 5è dit.
Regió palmar mitja:
- Músculs interossis palmars i dorsals.
- Músculs lumbricals

INNERVACIÓ
Plexe braquial: conjunt de nervis que s’uneixen entre ells, en la sortida de la medul·la espinal
surtns junts, es forma per divisió dels nervis espinals cervicals C5 a C8 i T1.
- Miotomes → conjunts de músculs innervats per una arrel nerviosa. Equivalent motor del
dermatoma.
- Dermatomes → zona de pell innervada per una arrel nerviosa.
*Reflexos osteotendinosos → mostren la funció de les diferents arrels nervioses.

Diem C8 tot i que només hi hagi 7 vertebres cervicals, ja que estem parlant d’arrels espinals no de
vertebres. La 1a arrel (C1) surt per sobre de la 1 a vertebra cervical, de manera que hi ha una arrel
extra, això se soluciona anomenant C8 a l’arrel que surt per sobre de la 1 a vertebra toràcica. Així
les següents arrels si que corresponen amb la seva corresponent vertebra (T1 sortirà per sota de la
1a vertebra toràcica).