8-2-19

MIRADAS CRUZADAS: el encuentro con el otro, el encuentro con la

alteridad. Oriente en occidente y Occident a Orient.

Quan entrem en contacte amb una cultura nova i desconeguda es pot snetir admiració,
temor, etc. ho veiem per exmeple en el s. XVII amb els jesuites a l'arribada al Japó i la
Xina i com es maravellen amb aquests paisos. Ho veiem gracies a gravats i escrits. Es
potencia allò diferent, es fan relats de la diferencia, des de l'admiració però reforçant
l'exotisme i la fantasia.

Marco Palo, molt abans, també es va maravellar.

Fray Juan Gonzàlez de Mendoza, Historia del Gran Reino de la China, 1575 ---> es el
cronista de la xina. Figura clau del nostre context.

Al segle XIX hi ha un canvi de mentalktat pel que fa la Xina, hi ha les guerres de l'opi,
es vol apropiar d'aquest, es fa un discurs envers a la Xina com un país en decadencia,
que se la de salvar, etc. Hem de tenir en compte el marc historic i politic per l'imaginari,
per entndre els canvis de relats.

SAID, El Orientalisme → llibre clau sobre aquests cliches, topics, exostisme sobre el
món oriental.
Dawson, Raimond, El camaleón xino → fa des de lantropologia i la sociologia el mateix
relat. Aquests prejudicis.

1890 primera retrospectiva d'Ukiyo-e.

Chinoiserie en el segle XVII, XVIII i XIX es quan es comensaran a fer obres europeas
influenciades per aquesta culñtura oriental. El moment de maxim esplendor es el XVIII
gracies a Lluis XV. Destaquem que aquesta chinoiserie neix com a influencia d'obres
com les de Kircher , escrits d'aquesta Xina fantastica i falsa.

Boucher farà una serie de 10 tapissos inspirat en aquesta Xina fantastica. Observem
unes actituds de vesallatge, de ivinització de les dinasties i els emperadors. Alhora hi ha
una intenció de voler mostrar les robes i les peces d'una manera bastant “realista”. El
rococó absorveix la chinoiseire.

Europeanoiserie → com des de la Xina, i també Japó, veuen Europa i que agafen
d'Europa.

27-2-19

ZHAO LIANG artista dels 90 i 2000 que parla de la destrucció de Pekin. Treballará del
1996 al 2009 sobre la gent que va a Pekín a demanar ajuda per les irregularitats en les
províncies.
China Bangard exposició dels 90.

28-2-19

Moviment de gravat en fusta, China, 1930

El gravat de l'expresionisme alemany va servir d'influència pels gravats xinesos dels
anys 20 i 30. Però sobretot, destaquem a Käthe Kollwitz (1867-1945). aquesta artista
primer va ser pintora però després per la 1a guerra mundial i la segona guerra mundial
es va tornar amb gravadora, ho va fer per poder mostarr les sevs ideologies, era
pacifista, i així poder difondre. Parlará de la gana, la misera, la pbresa, el dolor, etc.
Veiem un gravat titulat Els nens d'Alemanya es moren de gana! (1924) i serà aquesta
funció i aquesta temàtica que influenciarà els gravadors xinesos. La mort i la mare o
Sacrifici, 1935 → un tema universal que no està adscrit a un context.

Lu Xun serà un dels defensors de la literatura i la cultura per tothom, que fos accesible
per tothom. A més defensava unes obres literàries en un conetxt contemporani i no en
temps remots. Ell va ser un dels impulsors d'aquests movimenst de gravat en fusta, no
només és un moviments en són molts i molt diferents.

Del 1927 al 1949 tenim una guerra civil entre el partit nacionalista que serà més
conservador i el partit comunista. Entre 1937 al 1945 va haver la guerra sinojaponesa i
els dos partits “ajuntaran” forces per poder aplacar les forces nipones, encara que ho van
fer amb complicacions. És una època molt convulsa. El gravat xinés d'aquesta època
buscarà mostrar la realoitat, a diferencia del ravat tradicional. Volien que amb el
llenguatge realista arribessin al poble per això van utilitzar els gravats. → Li Hua,
Struggle, 1947: un dels millors representats d'aquets gravat realista però clarament
expressionista. Els artistes xinesos de la revolució del 4 de maig de 1919 aniràn a japó
ha tenir contacte amb l'art internacional i després viatjaran a occident on entraran en
contacte amb aquesta gravadors expressionistes. Lu Xun serà un d'aquests artistes que
tindran conatcte amb l'art occidental.

Masereel, The Idea, 1920 → serà aquests tipus de series les que agradaràn i
coleccionaràn els artistes xinesos.

Lu Xun treballarà i formarà amb el grup MORNING FLOWER SOCIETY i editarà

volums de llibres amb les obres de les que s'influenciaràn: el decadentisme, Moreau,
Kollowitz, etc. Un altre via de promoció de les seves obres seràn les revistes. També es
interessant veure les dones que Lu Xun ia quests artistes valoraven: les treballadores de
Millet, dones trebalaldores i no dones riques i “inutils”. Hu Yichuan, Horror, 1931 →
ens mostra el capitalisme i com és la personificació de l'horror. Faran als anys 30 dos
expos comunistes.

LI HUA
Una de les persones més representatives d'aquest moviment. Va abandonar la pintura al
oli perquè ell deia que eren metodes burgesos europeus.

Roadworkers, 1934

Roar, China, 1935 → està lligat però si observem el cos veiem que té una intenció de
lluita. Em de tenir enc ompte el context. Primer van venir les guerres de l'opi i depsrés
les guerres contemporanies. Els xinesos volien lluitar, estavan cansats d'aquetsa
humiliació i volen acabar amb aquetsa violencia. No volen mostrar la passivitat. és una
crida en contra a la passivitat i a no tirar la tovallola.

Les seves màximes influències són Kollwitz però també amb els gravats soviètics.
March of the Weavers from the series Weaver's Revolt de Kollowitz ens serveix per fer
una comparació perquè és la revolució, les ganes de lluitar però des de una miseria.
Aquests imatges desapareixeran després en l'època maoista. Que buscarán imatges
idealitzades.

Rage, China, 1935 → escenes de lluita

Take Him in!, 1946/ When de rquisition officers leave, 1935 ---> observem com també
crea gravats que denuncien l'abús a la societat.

Parla de les quetsions universals, que ens toquen a tots, com la gana, la miseria, la mort,
etc.

GU YUAN

Començarà una nova línea en la represnetació del gravat. Ell començarà a parlar de
escenes on es veurà violencia en contra de les persones riques xineses, terratinents i
amos, entre altres.

Marriage Registration, 1944 → voldrà mostrar aqueste srenovacions que s'estan

produint. Aquests canvis en el matrimoni, lleis que van impulsar la opció de divorci si
hi havia maltractament. Línea combativa.

Beijing labor people culture palace, 1951 → ens mostra unmoment d'oci, rostres
relexats i dialeg amb el Palau Imperial.

Workers go to night school, 1950 → veiem com ens msotra una escena d'uns obrers
anant a l'escola. Ens mostra esperança. Observem que les seves infkuències són Millet i
els realistes francesos que msotrens els obrers. En el món de Gu Yuan no hi ha aquests
ambients càlids i melancòlics de Millet. Ell genera la seva pròpia proposta. Veiem com
ens msotra una vida més esperançadora, més bónica es contraposa amb Li Hua que el
seu tipus de gravat anirà desapareixent fins que al 1950 amb Mao al poder estaràn
compeltament desapareguts. Gu Yuan era membre del partit comunista i hem de
tenir en compte que aquets artistes formaven part de grups i partits i ells
realitzaven obres com a eina per fer arribar les seves idees. Com una eina més
d'aquesta ideologia i partit. No hem de tenir la idea d'artista occidental sinó que
fan un art perquè tingui consequencies i que arribi a tothom les idees del partit o
dels grups.
New Nianhua
una de les critiques que es farà aquests gravats que hem vist quan el régim amoista
s'establirà es que són molt occidentalitzats. Es busquen nous models. És crítica el blanc
i negre. Es demana tirnar a models propis i locals. Es busquen colors molt llampants,
que mostrin anys de bonança i riquesa. El canvi de discurs és espectacular.

Laboriously Fishing, Yangjibau, Shandong, 1950 → veiem molt realisme, es busca

idealisme, només cal mirar els peixos tan grossos. Seguiràn la imaginaria dels cartells
de l'any nou xinés.

Revolutionary Wedding, Yangjibau, Shandong, 1950 → mostren nous tipos de

casaments, més austers i més normals, no “bodorrios”. La manera de vendre aquests
casaments sense ostentació i de baixos costos ho faran amb el gravat.

1942 Mao Zedong estiopularà les “regles” de l'art i destaquem que no hi haurà idea
d'autoria, no es firmaràn els obres.

1-3-19 FALTEN APUNTS

7-3-19 FALTEN APUNTS

14-3-19

Grups vantguardistes dels 80

Del 1985 al 1989 són uns anys on passen moltes coses. Abans del 1985 els artistes i
aquests grups que es van crear tenien més lñlibertat, després van començar a perde-la.

Cos col·lectiu, aquest pensament com a mentalitat xinesa es trasllada en aquests grups
que formaran una xarxa d'influencies i ajudes.

1989 → China Avantgarde. Exposició: és la priemra gran exposició en un context

oficial que recull instal·lacions i performances.

XIAMEN DADA Group, 1986

Va haver un intercanvi entrre els estudiants de belles arts parisins i els de pekin, llavors
van entrar altres maneres de fer. Si ens fixem abans feien intercanvis amb Rusia i ara
amb França i entraran happenings, performances, etc.

Huang Yongping, History of chinese painting and Concise history modern

painting Washed for two minutes in a washing machine, 1987

Veiem que és un tornar a començar, al simple fet de rentar també es destrueix per crear
de nou amb aquetsa nova massa de paper que obtenim.
 Wu Shanzhuan, Red Humour, 1989

Una instalació plena d'anuncis de paraules, d'argots, etc. al terra hi ha una frase que resa
“ningú ho pot compremdre” en el sentit que hi ha tants imputs i tantes frases que ningí
ho pot entendre, el caos d'informació. També fa referencia a una semnatica buida de
contingut.

Xu Bing, A book from the sky, 1987-1991

format per 12.000 falsos caracters perque t'apropes i no pots llegir res. És un altre cop la
semantica buida de contingut. → ho podem relacionar amb una obra del mateix autor
però dels 1994-5 anomenada Cultural Animals, a case study of transference. Una
famella de porc en l'acte de cupulació esta recoberta amb caracters xinesos i cupula amb
un mascle que esta recobert paraules llatines. Al terra esta ple de llibres.

1989 China Avantgarde, la coneguda exposició va tenir com a simbol un no hi ha marxa

enrerre.

Xiao Lu, Dialogue, the pistol shot event, 1989

Una obra que va formar part l'exposició del 89 i com a obra final de la seva graduació.
Una obra que es tarcta d'un home i una dona a una cabina i al centre un telefon
despenjat. La Xiao Lu va agafar una pistola i es va posar a disparar l'obra i li va donar
l'arma a Tang Song, un alttre artista. Els dos van ser arrestatsi van anar a la presó però
van pòder sortir en res per la seva situació familiar
benestant. Son Tang es va apropiar també l'obra cosa que només era de Xiao Lu. Xiao
Lu va manifestar en un llibre que era només seva una anys més tard, molte sobre
sfutures parlarn de l'autoria.

Si parlem de crítics importants tenim a Liao Wen, una de le spoques dones critiques i el
seu marit Li Xanting. Gao Minglu i Wu Huang. Li Xanting va ser qui va atribuir la obra
a Tang Song també, en canvi Gao Minglu si que va ajudarla.

Xiao Lu, 15 shots, 1989-2003

Una serie de 15 fotografies amb 15 trets que representen cada any que ha etsta amb el
Tang Song com a parella.

Xiao Lu, Wedlock, 2009

Una performance en que es casa amb ella mateixa.

Va partricipar amb lluites feministes i colectius feministes com les Bald Girls, que es va
rapar amb elles al 2012.

21-3-19

REALISME CÍNIC DELS 90

Desapareix qualsevol pensament utopic que siq ue veiem amb els moviments dels 80,
ara ens trobem amb una veritat absoluta, una realitat econocmica, politica i social
bastant conflictiva per això es perd el snetiment d'ilusió de la utopia dels 80. Van
participar a la Biennale dels 93.

Fang Lijun, Series No. 22, 1992

Veiem com esta badallant, la perdua d'esperança total. Aquest pais que ja no crea
esperances ni ganes de lluitar sino crea desasosec, desidia, excistancialisme. Ës una
serie de personatges que es van repetint al llarg de la serie.

Al mateix moment ens trobem el Pop polític i com aquetss dos moviments viuran una
mateixa realitat i veuran d'aquesta realitat. El seu art esta molt influenciat per això.

Zhang Xiaogang, Bloodlines series, 1998

Retrats de families on els nens tenen rostres colorejats diferents coma simbol del futur
de la Xina. Aquestes obres no es volien mostarr al món en el seu moment, ara ja es com
que formen part de l'imaginari colectiu i són populars però abans no.

Yue Min Je, Le liberté guidant le peuple, 1996

Veiem el cinisme de l'obra, com els personatges es tan amb somriures grotescos. En el
fons veiem ja les construccions modernes que van començar a construir en aquest
moment destruint hutongs.

Yue Min Je, 2000 A.D., 2000

Veiem com torna a utilitzar el cinicisme ¡.

Yue Min Je, Everybody connected

Yue Min Jun, The resurrection, 2010

Veiem com continua amb la seva imatge, aquets personatges amb aquests somriures
grotescos i com sels fa seu.

Yue Min Jun, Execution, 1995

Una de les obres més rellevants del moment, que mostra un episidi molt dur. Veiem
com agafa referents occidentals: Goya. Sarcasme, Cinisme. Ës molt important la
quotització que tindrà.

Tenim en compte que els compradors en una part de la seva carrera van ser
euroamericans, a més hem de tenir en compte la descontextualització quan arriben les
obres a occident i la recontextualització.

POP POLÍTIC, 1990

LI XIANTING va ser qui va utilitzar el terme pop polític. Ell estava molt en contacte
amb el realisme cínic i el pop. Hem de tenir present la figura de Warhol i el perquè ell
es tan important pels xinesos als anys 90. Warhol va anar al 1982 a Hong Kong i va fer
turisme per tot Xina. Warhol va fer un diari i un fotograf l'acompanyava. Warhol va fer
un viatge molt fertil, va ser convidat per un empresari i allà va fer una serie de polaroids
deixant presnet el seu art. Rauschenberg també es determinant.

L'obrer, el camperol i el soldat són la triada que protagonitzaràn l'art pop, els tres
personatges que van ser la base de l'època de Mao. El que voldran es rescatar i criticar
aquetsa època de Mao.

WANG GUANGYI, Great criticism, Series-Pepsi, 1992

Un dels primers i gran artistes del pop polític. Veiem com el pop es molt més explícit
que les pintures de Fang Li Jun. Yuxtaposa dues imatges: els protagonistes d'una línia
política socialista i l'estetica de Pepsi. Hi ha una crítica a les dues. La capitalista a que
consumeixes pèrquè siguis d'aquesta manera i també la crítica a la manipulació
socialista.

WANG GUANGYI, Study for Mao Zedong, 1988

utilitza les reticules per veure com utilitza una escala que torna a Mao a un nivell més
realista, no tan sobrenatural.

Falten coses

Li Shan, Mao with red background, 1995

Durant el régim amoista va haver-hi una gran persecució als homosexuals i aquesta obra
que s'ha relaxat l'ambient represneta un Mao molt més femení. Va continuar fins el
2005, v fer una serie. Com que son artistes que agraden a occident es tornen en una
fabrica en serie per realitzar i vendre obres. Veiem com desacralitza l'imatge.

Li Shan, Mao and the artist, 1994

Una imatge que mai haguessim vist abans, que l'artista es situa al costat del gran líder i
mensy en una manera tan comica.

22-3-19

GAUDY ART

Neix al 1996 perquè hi ha 4 expsoicoons que aglutina les obres de tots aquetss artistes
que comisaria Li Xianting. El critic s'inventa aquest terme. Es relaciona directament
amb lo kitsch. Li Xianting és l'historiador, critic i curador més lligat aquest grup. Luo
Brothers són els autors més lligats al Gaudy Art.

Luo Brothers → obres fetes amb laca, perque brillin.

Veiem com surten nens fundosos coma simbol de prosperitat i de bona vida. Són uns
dibuixos de nens que van ser molt utilitzats i que decoraven els calendaris de cada any.
Alhora també es barrejen amb els productes de consum nord-americans. El gaudy art
s'inspira amb el pop polític. La diiferencia és els models: el pop politic utilitza els
personatges maoistes i els del gaudy art el dels calendaris d'any nou, hiha refrencia al
món xines contemporani però no és una crítica tan directe. El gaudy art critica la
opulencia, la societat de consum, etc. → Luo Brothers, Welcome to the world's most
famous brands, 2002

Chang Xugong

L'obra esta feta amb fils de seda. Veiem com presneta persones de classe populars que
es vesteixen com burgesos amb trajes occidentals molt kitsch, estan disfressats. Ens
msotra aquests personatges en oci. També veiem una irradiació com personatges
celestes, una nova societat. És una refrencia a la societat de consum i com la classe
mitja rural s'ha enriquit i ha de mostrar que és ric.

Wu Yihui

Boy reading Mao book, 1998-1999 → un nen que llegeix el llibre vermell de mao i li
cau una llagrima. Veiem el desencant i el desencis de la població, perquè no s'ha
complert lo que deia el llibre. Ës porcellana--> brillantor és molt clau pel que fa aquest
art.

Wang Qingsong

Requesting Buddha series n.1, 1998 → es va donar conmpte que la gent anava els
temples demanant bens de consum, no coses inmaterials. Veia que s'havien perdut els
valors. És com la divinitat del capitalisme. Multipes llenguatges artistics, juga i
construeix imatges amb varis llenguatges artistics.

Thinker, 1998 → reflexiona sobre que està passant amb el budisme, com a budista
reflexiona en com s'esta acabant i s'esta viciant la religió.

Preencarnación, 2002 → veiem com segueix fent series al llarg del temps reflexioannt
sobre el paper i la rellevancia de la religió. Es preocupa perquè els temples
transg¡formen els temples amb merchandaising pels turistes.

La seva manera de treballar és una preocupació sobre un tema, normalment amb un

tema social raderre i va construir la seva obra, jugant amb llengutages diversos.

Ofrenda, 2003 → tota aquesta gent s'aproxima a la divinitat amb diners, bens tangibles,
objectes de consum per demanar a buda que els hi donguin a canvi també aquestes coses
de consum.

Temple, 180x300cm, 2011 → una fotografia a plató però alhora és performativa.

Persones que no totes són budistes i s'embaduren amb fang.

28-3-19

APARTMENT ART 90'

Gao MINGLU serà l'historiaodr essencial per aquest grup, ell serà qui els hi posarà
aquets nom. El nom prové de on feien les exposicions, a casa seva, per lluitar contra la
censura. Gao Minglu el que feia era recorre el pais a les diferents afcultats de belles arts
i les es¡xposicions que hi havien al voltant d'aquestes. Llavors ell va posarlos en escena
artística gracies a les revistes però hem d etenir en compte que era tot autogestionat,
llavors les revistes van servir per donar-los a coneixer. Hemd e ser conscients que eñl
tema revistes era popular als 80 i als 90 la censura era més estricte, llavors no tenien
tanta llibertat com als 80.

Eren parelles d'artistes qui creaven aquestes exposicions als seus apartaments. Per
exemple Ai Wei Wei i Lu Qing. També cal destacar:

• Yin Xiuzhen: 1 the period of baby, 1998: està parlant de la seva memoria però també
de moltes dones que han viscut el mateix. Són sabates de treballar. Artista que
treballa molt amb la instal·lació.
• Yin Xiuzhen, Shoes with Butter, 1996, Tibet: sabates portadores d evida, de memoria
i la manega és la font de l'aliment de la gent del Tibet.
• Washing River, 1996: agafa aigua contaminada del riu Funan i la congela en uns
blocs. Nateja els blocs amb aigua contaminada. Ës una acció que parla de la
nateja metaforica.
• Ens presenta un llit que va salvar dels enderrocs dels barris de Futon igual que les
teules. Parla de les memories, etc.
• Portable cities, 2002- 2004: una serie llarga que veiem une smalates, perque per
l'artista és un objecte que molta gent utilitza i que no aporten segurata i una vida
segura. Crea unes ciutats amb teles dins de les maletes. Vol parlar de la perdua
d'identit de les ciutats per culpa de la globalització--> homogenització.
• Weapon, 2003: armas recobertes de teles. Narracions de vida que yuxtaposa aquetss
elements.

Estem parlant d'un circuit alternatiu, underground, utilitzen objectes casolans, que tenen
al seu voltant. Tematiques quotidianes, personals → Lo personal és polític. Gao Minglu
v aorganitzar a New York al 1998-99 anomenada Inside Out i va obrir al món tots
aquests artistes.

Parlem de la figura de Song Dong, marit de Yin Xiuzhen. Com la seva dona té un gran
numero d'obres que parlen de la destrucció de les ciutats.

• Song Dong, Eating Cities, Barcelona , 2008: estem parlant d'un problema global de
destrucció de ciutats. Aquí en certa manera va passar al 1992.
• Respirando, 1996, Pekin: una performance que es tractava d'ell estirat a la plaça de
Tiang an Meng durant 40 minuts i amb el seu alé fonia la capa de gel. Parla de la
necesistat de fer, perquè ell don el gel però al cap de poc torna a ortir, però
qualsevol acció és necessaria, és d'això del que parla. És millor fer alguna cosa
que no fer res, encara que sigui inútil.
• Lin Tianmiao, 1995: artista molt undergronud que ha arribat a un gran reconeixement
a nivell mundial.
• Family Portrait, 1998: no veiem les fotografies en els quadres, tot el contrari. No hi
ha res.
• Treballa molt amb fils i boles de fil, com la Louise Bourgoise, artista que admira,

29-3-19
BEIJING EAST VILLAGE, 1993-1997
Veiem que serà un conjunt d'artistes que treballaràn amb el cos, l'art d'acció necesita el
cos com a objecte principal. Seran un grup que treballaran el cos individual però dins
d'uns cossos col·lectius però no colectius com la Revolució Maoista va establir. Aquests
artistes defensen que se'ls hi torni el seu cos. Els artistes americans seràn fonts
clarissimes d'inspiració: Gilbert and George, Marina Abramovich, etc. “Give us back
our bodys”.

Liu Xiaobo, reflexiona amb la necesitatd e passar a l'acció a partir dels aconteixements
de la plaça Tiananmen. Veiem com l'acció guanya protagonisme, veiem com es demana
un treball directe. No ho demana tant pels artistes sinó als pensadors i activistes.

Julia F. Andrews i Gao Minglu parlen de que formar part d'una comunitat etra una
manera de poder desenvolupar les seves accions. Necesitaven treballar en grup per
poder tenir ajudes, ja que e strobaven en situacions de precariatat i alhora de guanyar
força que en individual seria molt dificil. Hemd e tenir en compte que el pop polític va
tenir molta sortida a occident inmediatament però aquests grups més performatics van
tenir molts mes problemes.

Aquests artistes vivien en un barri molt precari per això van tenir la necessitar de fer un
art performatic perd enunciar la situació. Rong Rong va ser un fotograf que va
fotografiar el context d'aquest grup, on vivien, en un barri periferic. També va ser el
fotograf de les primeres accions del grup. Un personatge molt principal per entendre
aquest grup. Aquest grup va apareixer per que tots els seus artistes van anar a viure a
Beijing per poder ser artistes, havien estudiat Belles Arts., però la situació en que e svan
trobar al arribar van ser que van haver d'anar a viure als anells exteriors de la ciutat
perquè la vida més centric era molt inaccesible.

El tema del cos nuu és molt rellevant ja que van treballar amb ell i hem de tenir en
compte que no és el mateix context la Xina que EEUU. El cos nuu era vist com
pornografia, llavors treballar amb ell era tot un maniofest d'intencions.

Fem un salt en el temps: Rong Rong i Inri, la seva esposa japonesa van crear el Free
Shadows als 2000, una associació per retornar allò que havien guanyat durant els 90 i
per acollir altres fotografies per mostrar la Xina contemporania. Mirar pagina web.
Rong Rong treballarà amb blanc i negre, per el seu daltonisme i també per unes ganes
de mostrar la realitat.

• Rong Rong i Inri, LiuLiTin, 2003 : una serie on es passegen per casa seva destruida,
com fantasmes. Una serie exposada a Espanya.

Ma Liuming

• Fen Ma Liuming: l'artista crea un alter ego femení, parlant del androgynia, parla del
cos. Fen Ma Liuming walking the great wall, 1997 → el grup havia “acanbat”
però veiem com aquí l'artista amb l'alter ego camina nuu a la muralla xina i
veiem com el seu cos es masculí, prala del androginia. Posa sobre la taula temes
de genere. La seva proposta performativa és ell mateix presnetatse com a home i
 dona, és totalment subersiu. Potencialitat de la figura. Denuncia i provocació.
Transitar aquests espais es apropiar-se d'ells.
• Fen Ma Liuming in London, 1999: entrar en un circuit en festivals de performance.
Posava una camara i posava nuu (tenir el conetxt de londres i lisboa que la
nuuesa no esta perseguida). Prenia uns somnifers i s'dormia sobre un sofa i el
públic anava passant i es posava amb ell fent-se una foto. Parla de la
vulnerabilitat.
• Baby no. 4, 2003: nou mil·lení i abandona la performance i l'art d'acció. Incia una
serie de pintures, escultures on ell és el protagonista. Tornem a veure com el seu
cos és el protagonista però aquets cop a partir de la pintura.

Zhang Huan

• Angel, 1993: davant de la galeria d'art de Beijing. Té una nina plena de pintura
vermella, com si de snag es tractes. Parla de la llei d'un sol fill, com es va
realitzar un infanticidi molt important. Ara a la Xina hi ha més homes que dones
→ desigualtat de gènere. La realotat bactual es que ara ja es eixen tenir més d'un
fill però la gent no vol per la precarietat laboral. Posa aquests en públic i sobre la
taula aquests temes tan polemics els hi porta molts problemes als artistes.
• 12 metres cuadrats, 1994: fotografies de Rong Rong. Parla de la realitat dels artistes
i immigrants de passar al poble a la ciutat i com han de viure en llocs molt petits
i molt precaris. Es coloca en una litrina i s'hi està durant 1 hora recobert de mel
bisceres de peix. Veiem com es presenta molt estoic aguantat en un lloc amb una
olor molt forta, quasi marejable, ple de moscas, etc. quan acaba la hora surt de la
latrina i va a un estany a “purificar-se”. L'aigua i la seva importància. Observem
la nuuesa una altre vegada. Una de les interpretacions és un homenatge al pare
de Ai WeiWei, Ai Qing.
• 65 kg., 1994, Beijing: una idea de dolor, infringir-se dolor al seu propi cos. Cossos
expropiats, retorneunos els nostres cossos. Porten el seu cos al limit per arribar a
recuperar el seu cos. Influencia de Marina Abramovich i un artista taiwanes.
Dimensio ritualistica de dolor.
• To raise the water level in a fishpond, 1997: interpretació tradicional montanya
home i aigua dona.
• Pilgrinaje wind and water in New York, 1998: veiem com parla de la inmigració i
parla d'ell com a inmigrant als estats units. Finals dels 90 els autors marxen de la
Xina i s'estableixen als estats units o europa. Alguns parlen de diaspora, altres
d'exili o d'autoexili. Les seves influencies són la Marina Abramovich i l'artista
taiwanes Teching Hsieh (artista que també va exiliar-se a estats units → mirar la
pagina web). L'obra ens parla de les percepcions al arribar una ciutat nova. Com
es sent aillat d'aquest nou pais, com es troba sobre el gel per la diferencia
cultural però sobretot per la incertesa. Parla de les diferencies d'etnies a new
york comparantho amb les diferents rases de gossos que hi ha però alhora també
es sent apart de tota aquetsa gent. Alhora com aquetss gossos tenen mes bona
vida que ell.
• My America (hard to aclimatize), New York,1999: hi ha una cinquentena de
voluntaris caucasics. Aquests fan un exercisis zen de yoga, rituals dels monjos
del tibet i Zhang Huan és qui els executa i els voluntrais el segueixen. Parla
d'aquest interes per aquestes practiques a occident però com les adaptem, les
adaptem com una practica o trobar la pau interior per trobar exit. Tornem a
veure el nuu. Al final els americans es coloquen a un endami i li tiren trossos de
 pa. La idea del otro, de la otredad, donar menjar al pobre xines que no te per
menjar. L'acció acaba amb una sneyora tirant-li un ou al cap.
• Family Tree, New York, 2000: diferents cal·ligrafs li pìnten a la cara diferents
paraules a la cara fins a tenir-la tota cara. Reflexió sobre que mai et treus de
sobre la idea de que ets xinés, que ets un inmigrant. Capes de contingut que se li
van posant a la cara.
• Mi Nueva York, 2002:

Pagina web Zhang Huan.

Accions col·lectives

• To raise an anonymous mountain by one meter, 1995: performace colectiva amb

voluntad de buscar espais on la censura no es pogues aplicar. Una de les obres
claus de l'art xines. Dimensió col·lectiva i de la colaboració és clarament
capdalt.

Un dels artistes que treballara l'art d'acció i serà un dels mes rellevants, arribaran a
Roma, Paris, Santiago de Compostela, etc. Comença a rebre encarrecs per diferents
institucions i fara les obres per cada una d'aquetses, pe, nsades personalment amb
aquetsa institució. Ho farà fins al 2005 que torna a Shangai i deixarà de fer
performance. Crearà una mena de factory plena de gent que vindrà de belles arts
(escultors, pintors, gravadors, etc.), serà una mena de taller del ranaixmeent que ell
arrodinarà les obres.

• Long isalnd Buddha, 2011

• Q Confucuius no. 2, 2011
• Ash Jesus, 2011 → les cendres serà un material molt utilitzat per l'artista. Veiem com
e¡ho agafa dels temples i té una doble lectura.

Beijing East Village Nine Holes, 1995 → nou membres del grup de diferents sexes.

Zu Ming

Un dels autors que comença a explorar les bombolles. Treballa amb bombolles i es posa
a dins per parlar de l'aillat, la vulnerabilitat, la gestació, una crisalida, etc. Ho converteix
amb la seva marca. Alhora treballa amb diferents medis: el foc, l'aigua, la tinta, etc. Ha
estat 30 nays treballant amb aquesta bombolla però alhora ha sigut el que més fetsivals
de performance ha organitzat.

Cang Xin

• Identity exchange → serie fotografica

• Comunication → l'artista voldrà treballar el sentit del gust, ja que està intyeressat en
treballar els snetits menys utilitzats i densnevolupats pels humans. Veiem una
serie de fotografies on llepa diferents objectes i també es situa a llocs de la Xina
emblematics llepant al terra. A Vitoria va fer-ho també rodejant l'espai de
l'Artium. Comunication 2006 va fer una escultura d'ell mateix llepant al terra.
5-4-1

Ara veurem dos artistes que no forman part del Beijing East Village però són dels 90.

Zhu Fadong

• This person is for sale, 1994: veiem que és un artista que ens mostra la migració del
poble a la ciutat, de la zona rural a la capital. Marxen buscant un futur millor i es
troben en una precarietat molt important.

• Al mateix any una de les obres és ell penjant cartells a Pekin dient que es busca a ell
mateix. Una part esencial és la migració interna.

• Zhu Fadong en el nou mil·leni ens presenta una fotografia d'ell mateix amb una
estrella al front. Està encarnant la bandera xinesa, tant per el vermell com per
l'emblema. Veiem com es presenta maquillat parlant de lo femeni i masculí,
trasgradeix el tema del genere.

Al 2010 farà una escultura d'ell mateix amb la performance Person for sale.

Lin Yilin

Aquest artrista forma part del col·lectiu Big tail Elephant de Cantón. El corador Hou
Hanru ha escrit molt sobre aquest col·lectiu, els acompanya i donen a coneixer sobre la
seva obra.

• Safely crossing Linhe Street, 1995: Parlem de la dificultat que es la construcció i

reconstrucció d'una ciutat, com entorpeix el ritme de la vida de la gent. Enfonca
i visibilitza aquesta idea de construeixo i deconstrueixo la ciutat. Es interessant
veure que no només passa a Pekín sinó a Cantó també.

[Tema especial]INTERPRETACIONS DE LA LLEGENDA DEL

VELL FOLL QUE VOLIA DESPLAÇAR LA MUNTANYA

Observem com la llegenda del Vell Foll s'anirà recuperant al llarg del segle XX per
voler donar interpretacions diferents. Veiem diferents obres que tracten aquest tema:

Xu Beihong, The Foolish Old Man who emoved the mountains, 1940 → el context
d'aquesta obra es la guerra sinojaponesa. Vol donar suport a la seva patria des de la
India, l'artista havia anat aviure a la India i si ho veiem els personatges són hindus.
Observem la interculturalitat perquè també observem personatges xinesos, com l'àvia.
Context abans de Mao Tse Tung.

Mao Tse Tung fa un simposi al 1945 sobre la literatura i utilitza la llegenda del Home
vell foll que va moure les muntanyes.

Zhang Lin, Today's Foolish Old Men Create New Scenes, Shnagi, 1975: és la
construcció d'una presa hidraulica que ens remet a la revolució de Mao de voler renovar
la Xina. Podem interpretar-ho com un reclam d'esforç titànic a la població. → se li
demana un esforç sobre humà als ciutadans i ho veiem en el desig de crerar “cossos
revolucionaris”, cossos que treballen pel país i que no té importància el cos individual.

Lligat al tema del cos recordem que els intelectuals depsrés de la mort de Mao
reclamaven que se'ls hi tornessin els seus propis cossos. Lligem aquesta lectura amb el
Beijing East Village i la seva performance a la muntanya.

Anem a veure a Zhang Huan i la seva obra To raise teh water level in a fishpond, 1997:

He Yunchang, Moving Mountain, 1999: un artista que fa art d'acció que mai ha
abandonat això sino que continua posant el seu cos al límit. Agafa unes cordes i les lliga
a la muntanya per fer veure que mou la muntanya. Durant 30 min estira les cordes de
l'oest a l'est a Yunan. L'acció hi és, amb tota la teva força, tota la teva energia intentar
emular aquestes accions heroiques però a la vegada utopiques i inutils.

He Yunchang, Dialoguie with water, 1999: es penja d'uan grua al revés a sobre d'un riu
en un ambient idilic de muntanya. Es fa uns talls a l'esquena i la sang li regalima per
caure al riu i tallar el curs del riu. És un ritual, la dimensio ritualistica molt important.

He Yunchang, River docuemnt Shanghai, 2000: durant 8 hores agafa aigua del riu i la
torna a tirar més ednavant del curs del riu.

He Yunchang, Heavy drinker, 2011: durant mitja hora dins del mar va beebnt aigua
salada i la vomita.

FUCK OFF, 2000

Exposició que es va fer al 2000. En aquest any va ser el primer cop que es va voler fer
una biennal a nivell internacional a Shanghai. Un dels encarregats en porrar aquesta
biennal va ser Hou Hanru. Però encara hi havia moltes interferències a nivell polític,
que molts artistes i curadors denuncien. Molts artistes i curadors questionen aquesta
Biennal perquè molts artistes no hi entrenen. Serà en part per això que Wei Wei Boyi
Faran la contraexposició Fuck off. Era una resposta a la Biennal oficial de Shanghai.

Peng Yu y Sun Yun

• Link with the body, 2000: nadons morts. Van presnetarla al fuck off.
• Peng Yu y Sun Yun, Matando el alma, 2000: veiem com hi ha un cadaver d'un gos
i situen una llum al seu cap figurant l'anima matada. Van presentarla al fuck off.
• Peng Yu y Sun Yuan, Civilization Pilar, 2001: veiem altres obres per veure
l'evolució, observemc om agafen ala grassa que la gent e streu a les operacions
de cirurgia. Són les coses que la societat no vol i les retorna a la societat dient
que es el pilar de la civilització una civilització creada a partir de l'aparença, el
que diran, etc. Obra posterior al fuck off.
• Casa de persones ancianas, 2007: observem figures hiperalistes de diferenst
religions sobre cadires de rodes que van chocant entre ells. Observem la lectura i
el dialeg, com els pares de les religions xoquen entre ells.

11-4-19
Yang Zhichao

Un artista que treballa amb l'art d'acció i que va formar part de l'exposició Fuck Off
perquè a la biennal oficial no va pdoer entrar per lo fortes que són les seves obres.

• En el cuarto cinturón, 2000: aquí observem com va estar un any vivint com un
rodamon i com es fotografia com a tal. És esencial el control fisic i psiquic.
• Jiayu Pass, 1999: ell voldrà arribar al límit, viurà durant 1 mes a un psiquiatric per
poder mimatitzar-se en la situació dels interns. També es interessant rumiar
envers els marcs legals, fins a on arriba la llei per poder que aquest artista entri
sense estar malalt. S'explora la vulerabilitat, la fragilitat i la empatía.
• Branding Iron, 2000: s'imprenta uns numeros amb foc com si fos un animal, la
denuncia a la deshumanització, la despersonalització de la societat.
• Planting grass, 2000: sense anestesia li planten dues branquetes de pi a l'esquena.
Denuncia la ruptuira tan gran enrre els espais naturals i la ciutat, la
desforestació, la destrucció de la natura. Quan li planten el seu cos ho rebutja.
• Esconder, 2002: li coloquen a dins al cama un objecte que decideix Ai WeiWei.
• Tierra: amb una operació quirurgica li injecten terra al seu estomac. Ell rebutja la
terra.

He Yunchang

El seu lloc d'origen es Yunan on farà les seves primeres performances. Ara viu a Pekin
• Casting, 2004: fa la performance a la galeria “Beijing Tokyo Us” del barri 798, es un
barri on es trobaven els artistes però es va anar fent gran i es va transformar amb
un lloc on hi havia galeries i una zona turística. Tracta la vulerabilitat dels cosos,
la fragilitat i la voluntad dels cosos, per la seva força en aguantar això.
• Dragon Fish, 2006: hem de tenir en compte el temps que s'hi està a les seves obres, és
important. En aquesta s'hi va etsar 24 hores fent voltes al voltant dels simbols
drac i peix, lligat amb un fil en un piercing → lligat com un hamster fent voltes,
criticant el mont de l'art, com està lligat aquest, sense poder alliberar-se.
• Touring round great britain with a rock, 2006-2007: durant 3 mesos va amb una roca
bordejant gran bretanya. Ell trenca amb els tempos que la població et diu que
has de tenir, ell va al ritme que ell vol.

Un artista que continua treballant amb la performance, és un dels artistes que amb la
seva obra arriba als extrems però ha decidit continuar treballant amb el seu cos. El
comissari Huan Chun Zeng, va ser qui va comisariar l'obra.

• 1 metre de democràcia: va fer votar a 25 persones del seu etorn si fer-se un tall de 1
metre al seu cos. 12 van votar que si, 10 que no i 3 abstencions. Veiem com vol
parlard e al demoracia, quines consequencies té i sobretot de quina manera es fa
aquesta democracia, com es duu a terme → el tall va ser sense anestesia, podem
veure com realment s'implanta aquesta democràcia.

El ritual es clau, es troba a dins de la religio zen, llavors li don molta importància.
Chen Lingyang

Es va graduar en Belles Arts.

• Doce flores mensuales, 2000: Va tenir una crisi personal i es va tancar a casa seva
durant un any. Durant tot l'any va fer una foto cada mes del seu cicle menstrual
juntament amb una flor. Relació amb el cicle vital i cicle de la naturalesa. Obres
que van ser retirades del Fuck Off i que van ser cosniderades pornografia.
Retornar amb naturalitat la menstruació i el cos a les dones, a cada una.

Aquestes obres es creen per anar empuixant a lña societat a obrir la seva mentalitat,
encara que es censuriin es fan perquè el públic vagi obrint la ment envers a certs temes
com la menstruació, la democracia, el temps, etc.

12-4-19 FALTEN APUNTS

26-4-19

• Els peus de LotusSempre que veiem aquests peus són amb una mena de sabates
bordades. Mao va prohibir la pràctica, tot i que es va continuar exercint. Amb
aquesta pràctica es buscava bellesa i sensualitat per tal de trobar marit. Estem
parlant de cossos submisos. Era indispensable pel matrimoni i a la vegada
indicava una classe social. És una pràctica que es va anar popularitzant i
estenent cap a zones rurals. El resultat (tant els peus, com el caminar) tenia un
component eròtic que buscaven els homes.
Veiem una fotografia de Nina Kuo (d’ascendència xinesa però formada als Estats
Units). Es tracta d’un retrat de la seva àvia. En aquesta veiem la pràctica de l’embenat
de peus. És una imatge molt inusual perquè es mostren els peus nus, sense la sabata.
Això gairebé mai es veu. Normalment es presenten embenats o amb les sabates. Hi ha
una voluntat de mostrar lo íntim, lo privat. Jung Chang va escriure un llibre on parla de
les tres generacions (la seva àvia, la seva mare i la seva experiència com a filla).
Connecta molt bé la seva història familiar amb la del país.

Yingmei Duan

Va ser una de les participants de Com fer una muntanya un metre més alta, del grup
Beijing east village. Al 98 marxarà a Alemanya, on desenvoluparà la seva carrera i on
treballarà amb la Marina Abramovich.

Del nou mil·lenni hem de recordar a

He Chengyao

Veiem cossos femenins on no apareixen els rostres. La transgressió també la veiem

a Opening the Great Wall.És interessant el tema de la nuesa. D’ella veiem l’obra 99
needles(2002). Se’ns presenta nua, com artista. En aquesta obra presenta el cos des d’un
altre angle. És interessant l’obra Public Broadcast Exercises, que fa referència als
exercicis que executen els xinesos en determinats moments lliures del dia. Aquí es
presenta embolcallada amb cines, que li impossibiliten el moviment lliure. Fa pensar en
la idea dels cossos disciplinats. Es vol subvertir els cossos disciplinats. Del 2006 tenim
l’obra La possibilitat del cabell. És un any en que hi ha moltes obres d’artistes xinesos
que han assolit uns preus astronòmics. Aquesta artista reflexiona sobre el tema de les
subhastes i el preu de l’art. Va fer una performance en que subhastava la seva trena. Un
col·lectiu va obtenir la trena. Fa una denúncia al sistema de mercat. El cabell, a més, té
una connotació molt clara en el context xinès: en moltes dinasties no es podia tallar
(significava faltar el respecte a la teva dinastia i llinatge). Els diners que va guanyar els
va retornar a la seva família.
Hem de recordar també a Chen Lingyang. Fa The first month, narcissus(2000). Gao
Minglu relaciona la seva obra amb l’art feminista nord-americà. L’any 2000 el passarà
tancada a casa seva. Després es graduarà a la facultat de belles arts de Pequín. En
períodes menstruals fa un seguit de fotografies on apareixen miralls, els seus genitals i
flors. Aquestes imatges van ser censurades en aquest any 2000. El que va fer va ser
posar aquestes imatges en capses per tal que d’aquesta manera el conjunt de l’obra fos
acceptada.

Juntament amb l’obra Lady’s room, de Cui Xiuwen, són les obres que Gao Minglu
considera més properes a l’art feminista nord-americà. En aquesta obra, l’artista va en
una discoteca de Pequín i amb una càmera oculta va gravant com les noies es van
canviant de roba, es preparen per possibles clients, converses, etc. Fa un retrat de la
necessitat d’aquestes dones de vendre el seu cos per sobreviure. Tota l’acció transcorre
en un bany de la discoteca. És interessant també l’obra Toot, del 2001. També té una
llarga sèrie titulada Angel. Es tracta de fotografies tractades digitalment. Se’ns
presenten dones embarassades i plenes de morats. Amb aquest mateix model també en
farà escultures. En el rerefons de les imatges podem veure des de la Ciutat Prohibida
fins a construccions. Aquestes imatges mostren tant les ferides exteriors (morats) com
les psicològiques, les invisibles. Hi ha una altra sèrie titulada Existential Emptiness. La
protagonista és la mateixa nena, vestida d’escolar, i porta una nina de grans dimensions,
com una rèplica d’ella mateixa, un alter-ego. Són espais retocats i editats. A la vegada
hi ha quelcom inquietant, sinistre, tràgica. La voluntat de clonar ja la vèiem a l’obra
anterior. A l’obra Toot(2001) veiem com l’artista es cobreix de paper i tot seguit va
caient aigua fins que aquest es desfà i queda nua.

UNA NOVA GENERACIÓ D'ARTISTES

O Zhang

Una d’aquestes és O Zhang amb obres com Daddy & I, on veiem un clar desequilibri.
És una artista nascuda a la Xina però que treballa als Estats Units.

Cao Fei

Una altra artista d’aquesta generació és Cao Fei. Va entrar en un circuit internacional i
va tenir molta visibilitat. Al 2003, amb Ou Ning, realitza San Yuan Li. És un vídeo on
registren les experiències de la gent que ha de moure’s per buscar feina, buscar una vida
millor, etc. Sobretot se la coneix per una sèrie,Cosplayers(2004), que va tenir un gran
èxit. Agafa elements de l’estètica manga japonesa i ho combina amb objectes
surrealistes i urbans. Ens interessa molt tenir-la present perquè juntament amb altres
artistes treballen amb altres disciplines. Hi ha un seguit de capes: fotografia,
performance, instal·lació, etc. També treballarà amb la realitat virtual. Veiem la
combinació d’edificis nous amb tradicionals. També fàbriques i elements que remeten a
la tradició com el panda o la Ciutat prohibida. Hi ha una visió crítica claríssima. Una
altra obra de Cao Fei és Whose Utopia. En una fàbrica introdueix diferents relats. Hi ha
una contraposició molt poètica. En la tercera part ens mostra diferents treballadors de
fàbrica. Fa un retrat social amb les quatre obres que hem vist; reflexiona sobre la
destrucció del passat.

Chen Chieh-jen

De Taiwan i d’una generació anterior, té un treball anomenat Factory, del 2013, molt
interessant. Treballarà molt amb el silenci. El film es basa en el treball de les dones a les
fàbriques tèxtils. També fa ús d’imatges antigues, també de fàbriques, com a
contraposició. Recupera una història recent. Alhora parla de la globalització; la
deslocalització de les fàbriques i les conseqüències que comporta (com per exemple la
pèrdua de feina d’aquestes dones).
Paul Gladston és un gran expert en l’art contemporani xinès i ha organitzat diverses
exposicions. En relació a aquestes hem de parlar de Peng Yun, obra de la qual es va
exposar en una d’aquestes exposicions. una obra és Jieyu’s Debutante(2013). Veiem
una noia que van maquillant unes mans que surten del darrere. La persona que maquilla
no veu el que fa; maquilla a cegues.
27-4-19 Falten apunts NOSE SI FALTA EL 26 O 27

2-5-19

AFFECTIVE LANDSCAPES: PARA-THEATRALITY, FANCY DRESS AND

RUINS
Dialeg entre dos grans eixos: tradició i modernitat. Serà molt recorrent per molts
artistes.

Wang Qingsong, The glory of hope, 2007// Li Wei, Li Wei falls to the Relic, 2003

Hem de tenir en compte dos dates essencials: el 2008 pels jocs olimpics i el 2010 com a
Shanghai ciutat cultural.

Zhu Qì i el concepte de la fotigrafia como disfraz → ens parla de que molts artistes
utilitzen la fotigrafia per poder desenvolupar un rol performatiu.
WANG QINSONG

• Home → observem com construeix una casa en un plató i mostra la realitat dels
Futongs.
• Dream of Migrants, 2005 → l’artista fa molte shistories dintre de la historia. Hi ha
dialeg amb una altre obra → Dormitory, 2005: observem la realitat de molts
migrants, la seva situació de dormitori. Cada artista enfocarà la seva propia
experiencia.
• The Glory of Hope, 2007 → la familia de WQ mira cap al sol, cap al futur, però al
darrera hi ha una realitat, la realitat dels jocs olimpics, la destrucció de les
 ciutats, de cases. a més, també podem fer una reflexió envers la tradició agraria
xinesa.

LI WEI

• Li Wei falls to the earth, 2002 →

• Li Wei falls to a car, 2002
• 25 levels of freedom, 2004 → mostra kla situació de la població global actual, com
aquest sistema tan competitu crea atacs de panic, ansietat, marejos, vertigs, etc.
Ell fa aquesta fotiografia per parlar del suicidi com a llibertat a l’actualitat.
• Serie Mirror→ utiltza un mirall on entra el seu cap i reflexa diverses coses, vol
donar la sensació de cap flotant. Vol mostrar com es sent i quin es el seu rol a la
societat. També fa treballs amb la m+familia, perque vol que hi formin part de la
seva obra i procés creatiu però també perquè la familia es la base de la societat.

Constructing Imaginaries: apparations and phantasms

CHEN QUILIN (1975-)

Treballa en video.
• Hometown, 2004: veiem com la’artista es troba davant d’un tocador i d’un piano
enmig d’un pasiatge de cases destruides.
• Elisis, 2002: veiem una serie de fotografies d’ella davant d’un tocador vestida de
nuvia. al 2002 en mig de la performance un home apareix i li tira
pastissos.Observem com agafa un paistage real, situa l’acció en aquests
paisatges destruits. si ens fixem ella va vestida amb un vestit de nuvia occidental
igual que l’home. podem fer una lectura envers a la passivitat de les dones
contemporanies envers la violencia dels homes. Compara aquesta passivitat amb
l’esperit revolucionari i combatiu de les generacions passades. Veiem moltes
lectures.
• Rhapsody on Farewell, 2002: farà tres videos en la seva ciutat natal, apelant als
records i la nostalgia, on va creixer. En aquests videos veiem com ella va vestida
amb la roba de la opera tradicional de Pekin i com ens mostra la melangia, la
trsitesa mentre es passeja per aquesta ciutat destrosada. És un video, el primer,
de 9 minuts que va realitzar, el primer es mes cru mentree que l’últim és més
optimista.
• River River, 2005: dialeg entre la tradició i la modernitat, el passat i el present en un
escenari decrepit i molt destruit. El segon video.
• Garden, 2007: en aquest video hi ha certa esperança. Al llarg de 5 anys canvia la seva
perspectiva envers el problema.
• Peach Blossom, 2009, Video, 16min 37sec: veiem com mostra la realitat dels recent
casats que es compren una casa i com la casa estàdestrossada.

Yang Yi → Unprooted, 2007: jugadors de cartes sota l'aigua. Obervem una relació amb
Chen Qiu Lin i kla realitat que van viure amb la Presa de la Tres Gargantas i l'inundació
de les ciutats.
Yang Yonliang
• The Moonlight, Waning Crescent moon, 2012: fotografies retro-iluminades.
L'artista parla del conceptee Smok, una boira producte d'aquesta contaminació.
Dialeg clarissim amb Fan Juan, amb el pastage tradicional xines.
• Panthom Landscape, 2007: veiem una ruptura brutal, perque és el paisatge
tradicional i com el canvia perquè hi coloca grues, lones, etc. mostra la realitat
xinesa → tradició vs. Actualitat.
• Heavenly City, 2008: un paistage més espectacular, sembla una explosió atomica.
• The Peach Blossom Colony, Ode to the Goddess of Luo River, 2011:
impressionant. Les narratives són molt importants.
• Silent valley, 2012: veiem la parateatralitat, la construcció d'escenaris per explicar
el relat.

SONG DONG
• Eating the cities series: una serie que realitzarà a molts llocs del món i que
representa com la població ens menjem les ciutats i en les carreguem. Per Song
Dong lo important és la interpelació amb el públic i com la performance acaba a
casa de cadascú, perque la digestio continua. La Digestió i la reflexió de cada
un.
• Eating the world: fa el mateix però amb un mapa del món amb caramels.

YANGJIANG GROUP

Exhibition Tales of Our Time, 2016: També és una proposta interactiva al

Guggenhaim de NY. Quan entraves et contaven la pressió arterial i el ritme cardiaca i
quan sorties també. La zona és un moment de descans, una zona on es pren té, es fa
caligrafia, etc. buscaven aturar el ritme desenfrenat de la ciutat de NY, buscaven un lloc
de pau i de relaxació.

La contextualització, la descontextualització i la recontextualització ens acompanya al

llarg de tota l'assignatura.

10-5-19

YINGMEI DUAN

Performance es tradueix al xinès com art del comportament (xingwei yishu). Ës una de
les dones que es suma a participatr en el Beijing East Village i a viure en aquesta zona i
participar a les performances col·lectives. Veim com el fotograf Rong Rong la va
retratar als anys 90.
YingMei Duan va patir una operació als 20 anys del llavi biperí i al llarg de 10 dies de
la recuperació va patir una serie de somnis que li van fer veure que volia treballar en
l'art. Els seus pares li van donar suport. Decideix entrar al col·lectiu per lo que estaven
fent, per aquest lloc que estavan creant en aquesta comunitat. Treie la informació del
cataleg de Wu Hung sobre Rong Rong i els seus retarts dels membres del Beijing East
Village.
Rong Rong ems diu que és una noia dolça i tendra, indefensa. Però si veiem les seves
obres, que són autoretrats, no veiem una noia així, sinío que veiem ue sobres que ens
mostren l'angoixa, el dolor, una noia trista i fosca. Observem una gran influencia de
l'expressionisme alemany. Ella va ser la primera artista del BEV que va tenir una
exposició individual fora de la Xina l'any 1995 a Alemanya de les seves pintures.

• Corner, 1996: veiem aquest autoretrat que després faria una performance, observem
el dolor i la soledat.

Aquesta idea col·laborativa és molt important, ho veiem amb Nine Holes del 1995.
Com els homes de la perforamnce faran un forat a ña terra i posaran el seu penis a la
terra, estaran penetrant la terra. Les dones buscaran una pertuberancia a la terra i ficaran
la svea vagina a sobre. Veiem com volen parlar el lligam de la terra amb l'aire, el ying i
el yang, la connexió amb la terra. Zhang Huan serà una peça clau per aquesta
perforamnce. Es remet a la idea de Shan Shui, muntanya i mar.
En un cataleg anomenat YingMei Duan del 2009 ens explica que va marxar a Alemanya
a fer uns cursos amb la Marina Abramovich l'any 1998 i e sva quedar a viure allà i va
començar a treballar a la universitat. Serà en aquest moemnt que s'adonarà que el
llenguatge artístic que voldrà practicar és la performance. La performance amb video,
musica, foto, etc però sobretot performance --> fusió de llenguatges. Parla de la seva
quotidianitat, del seu dia a dia, les accions més comunes de la seva vida. Per això es
important el procés.

• Old Water, 2000: es col·loca amb un vetsit vermell que simbolitza un vestit de nuvia i
el public li tiren galledes d'aigua. La observem impassible davant dels cubells
d'aigua.
• My future, 2001: molt forta. Dualitat entre el món que avança i ella quieta tirada a
terra.

La Katie Hill parla d'aquestes practiques com d'autodenigració, de castig, que ella rep
un castig. Aquestes accions estaràn lligades a la seva propia vivencia.

• Ànima, 2001: pintura a l'oli on la veiem amb una cara pintada de clown i una ombra
que es l'anima també pintada de clown però somrient. Observem aquesta
dualitat.
• Clown, 2004: observem com vol increpar a l'altre, com ara treballa amb la relació
amb el públic , l'altre. Ara ens mostra un clown terrorific. Parla de l'estat de
l'outsider. Veiem com quetsiona lo mainstream, com ella es considera una
outsider per ser dona i com es relaciona amb el món mainstream.
• Sleepwalker, 2002: Una dimensió parateatral. Observem les ombres i el joc de llums.
 Va caminant molt a poc a poc i dona una bofetada a un dels del public i marxa
amb passivitat i tranquilitat. L'home que va ser bofetejat va ser escollit d'una
manera random. Veiem el diàleg entre la violencia i la vulerabilitat. Ara ens
mostra la vulnerabilitat dels altres.
• Help, 2002: com ens sentim nosalytres el veure ña vulnerabilitat. L'angoixa que ens
provoca al passar per davant i veure uina noia penjada i movent les cames.
• The girl squanting in front of the wall, 2002: sens mostra un altre cop com una
noieta amb un camisó i no una dona, com en l'anterior. Sembla com una nena
castigada, arreulida davant de la paret. La va portar a Santiago de compostela.
Veiem un dialeg amb la seva obra pictorica del 1996 Corner.
Katie Hill ens parla de peces de resistencia.
Per a ella Abramovich serà la seva mestre, serà qui l'ajudarà a fer aquest gran canvi cap
a la perforamnce. L'artista col·laborarà amb els seus alumnes i YingMei Duan serà una
d'elles. Aquetsa practica ajuda als artistes joves a tenir més visibilitat.
• Patience, 2004: aquesta performance està molt lligada a la performance Green
dragon lying de la Marina Abramovich. Igual que altres com In Between o
Sleeping (2004) i Sleeping in van gogh museum (2005) que fa al museu Van
Gogh. L'acció de la no acció és la idea de resistencia del monjos tibetans, un
pensament que va infleunciar a la Abramovich i així a Duan. També hem de
veure com el tema de la perduració en el temps és important i d'infleuncia de la
Marina Abramovich. Estarà moltes hores i varios dies.
• Talk to myself, 2002: voluntat de ser invisble, com la miren els altres. Relació amb la
felicitat i la tristesa.
• Yingmei in Wonderland, 2008: el món dels somnis, també va durar varios dies, etc.

El tema de la sexualitat també estarà present, é sinteressant veure com li va canviar la

mentalitat sexual quan estava a la Xina i com la va viure a Alemanya. Body dialogue
with a japanese men, 2008: com esta nuua i es coloca a sobre d'un membre del public
d'origen japones, el dialeg tradicional dels dos paisos, etc.
Bluebell Wood Children Hospicis, 2010: Estarà treballant en un hospici de nens i farà
un treball de recerca amb entrevistes amb els pares, els nens, els doctors, les enfermes,
etc. I treballarà peqrue els nens comencin a pintar i crea dos contes per llegilsi aquetss
nens. Parla i vol invetsigar com l'art pot utilitzar-se i pot ajudar en l'educació i en la
teràpia. La voluntat es que sigui productiu i terapeutic. És important el tema de la
mediació, com es presenta com a voluntaria. Està molt interessada per l'art social, vol
fer més propostes d'aquest tipus ja que connecta amb altres persones a través de l'art, a
més va comentar: “Performance art should not be bound to galleries, museums, and
festivals; it can also happen in daily life. I am a performance artist and, at the same
time, a researcher. Using my performances to connect with different parts of society has
become a very important part of my work.” (Asia Art Archive, 2011). Va fer d'artista i
de voluntaria.
Happy Yingmei, 2011: una perforamnce que ha realitzat en varis llocs, al 2011 a
Suecia, al 2012 a Londres i 2014 a Sidney. Relació amb alicia en el pais de les
maarvelles, com es troba a dins d'una habitació, s'ha dnetrar per la paret --> relació amb
el món dels somnis. Ella està cantant, veiem la veu, i el so d'unes gotes d'aigua. En
aquetsa sala ha muntat un bosc. El pyublic que entra rep un paper de l'artista i fa
preguntes a la gent. Va vestida amb un camisó com una nena petita. Una de les fonts
d'isnpiració per fer aquesta perforamnce és el conte del Princep Feliç d'Oscar Wilde.
Ella donava unes reflexions, unes idees, compartia coneixements.
Father and Mother series, 2015-2016: una serie d'obres que reflexionava sobres le
srelacions paternofilials i familiars. Ella va estar anat periodicament a una escoal per
desnevolupar aquest treball. Destaquem el procés. El temps és molt rellevant.
Idea d'organisme i de fusió, que serà molt important en el seu treball. El treball en
comú.
Hem de parlar de la importancia dels contes en les seves obres, com ha fet un treball
d'investigació extens i profund sobre els contes de diferents cultures i països. Alhora
està molt interessada amb el somnis i dormir. També està interesada amb la música, esta
fent un album per depsres treballar amb la perforamance.
La fragilitat i la potencialitat (Hu bon) és lo que forma aquesta artista, els canvis de
registre.
Ella esta tot el dia en transit, va canviant de lloc de vuure constanment, però esta en
transit molt metaforicament.
Inmersió en els contextos, vol molta informació previa per saber contextualitzar qui és
l'audiencia.
Mediadora de l'art. Crea un mon magic entre els contes i la seva musica, connexio amb
la seva infancia, un mon fantasios i de somnis.
16-5-19
A Crazy for going abroad: migració, diàspora i exili en l'art d'acció
xinès
Wu Hung en el llibre Contemporary Chinese Art té un capitol que ens parla de tots
aquests artistes que marxen als estats units i europa i les seves obres. Aquests artistes
van marxar per culpa de la repressió que es trobava als anys 90. Veiem com utilitzaran
aquests concepctes com diàspora i exili. Veiem com historiadors com Wu Hung, Gao
Minglu, Hou Hanru i Melissa Chiu utilitzen el terme diàspora, exili, expatriar.
Un altre concepte molt emprat és el de “in-between”, el “tercer espai” que es
desenvolupa per Homi Bhabha a la seva obra The location of culture i els recullen Gao
Minglu i Hon Hanru entre d'altres.
Per últim parlem del cincepte Transexperiencia creat per Chen Zhen al 1998. Un
artista que desenvolupa una teoria i està interessat en crear una obra teoritzada a partir
d'aquest concepte.
Gao Minglu i Hou Hanru en el llibre On the mid-ground. Selected texts edited by
YuHsiao-Hwei parla d'un dialeg intercultural i com s'ha d etrencar la dicotomia.
Exemples d'artistes que reflexionen sobre la migració
El terme de la migració ja l'hem parlat amb la migració interior, com aquelles persones
que anaven del camp a la ciutat.
També Zhang Huan parla constament en la seva obra del seu periple i nova vida a NY.
L'artista també parla a Family Tree del seu propi background cultural, de on es queda la
seva cultural xinesa un cop va a NY.
MAD FOR REAL
El col·lectiu format per Cai Yuan i Jian Jun Xi emigren al Regne Unit als anys
vuitanta.
• Veiem en una obra seva Soya Sauce and Ketchup fight a Trafalgar Square que ja
ens diu que vol dir aquesta obra. Aquesta obra l fan per primera vegada en una
manifestació, que és clau el context. Veiem com hia ha un dialeg entre alta
cultura i baixa cultura. Irrompen en l'espai públic tant en aquesta obra com en
altres. Veiem com a l'obra també la fan a l'Arnolfini Gallery a Bristol fan aquesta
guerra de salses pero dins d'un quadrat de vidre. Veiem la neutralització i
descontextualització de la galeria.
• Mad for Real van saltar amb els cossos nuus i escrits al seu cos amb frases en angles i
xines i irrompen a la Tate Gallery a la obra d'una artista, es posen a sobre d'una
obra que era el paradigma de l'art contemporani del moment, una artista anglesa
amb grans oportunitats, era el futur de l'art anglès.
• Una altre de les seves obres és quan orinen a la font de Duchamp. Ho fancom un
homenatge al dada i a Duchamp, ells creuen que l'obra estigui dins d'una vitrina
trenca l'element transgressor del dada.
• Two Red Men, 2002, Central London: veiem com van d evermell, color molt lligat
a la Xina igual que unes lletres xineses pel cos. Alhora també la dels dos, com a
pluralitat i el treball entre dos. Ens parla de la dificultat que tenen els xinesos en
adaptar-se a Londres, com no s'i estaran un temps sino que és de per vida i la
població no els deixa adaptar.
• Paradox: fan una serie de fotografies nuus a llocs molt emblamatics de londres.
(Imatge power Point)
• Happy and Glorious, 2004: estan penjats al reves, amb una bandera del regne unit i
una pantalla adarrera amb una imatge de la reina feta per ells. Com volen parlar
de la obligació que té la gent al anar a Londres a identifucarse amb uns simbols.
Sembla utilitzen un sentit més comic, de mofa però alhora ens parlen d etemes
molt punyents, de temes molt dramàtics, de una gran discriminació. Lligan
l'imperialisme maoista amb l'imperialisme britanic i la seva hipocresia. Parlen
del procés dels estrangers per esdevenir britanics.

Ai Weiwei va fer l'obra de Fairytale al 2007 a Kassel i com convida als habitants
xinesos de Kassel.Vol parlar de la por dels habitants de Kassel al veure tots els xinesos
junts (la invasion amarilla). Poder mirar el docuemental al youtube.
Veiem com varis autors reflexionen sobre el tema d ela imigració des de diferents
perspectives i angles.
17-5-19

FOTOGRAFIA XINESA CONTEMPORANIA

El primer genere que es desenvolupa ala Xina, i també al Japó, és la fotografia
pictorialista als anys 30. això a Europa ja s'havia acabat i buscaven una nova manera de
fer fotografia. En aquesta època es volia revitalitzar l'art tradicional i hem de tenir
present la relació entre la pintura i la fotografia.
Lang Jingshan va ser un dels primers fotografs pictoralistes. Ell vivia a Shangai, la
ciutat on es trobava la modernitat.
• Rio y nubes, 1936: format per 4 negatius diferents i els uneix creant una foto. Ell
volia agafar la naturalesa i fer-la més bella. Està molt lligat al pasiatge xines que
buscaven una interpretació personal del paisatge.

L'altre tendencia és la de fotografia de reportage que desenvoluparà a la fotografia de

propaganda. Trobem dues figures molt importants: Sha Fei, que fotografiarà els
treballadors de la ciutat, la gent més pobra. Aquest fotograf formarà part del partit
comunista i estarà molt lligat al regim. Hi ha moltes fotografies i obres d'art que van ser
destruides per ser fetes per els artistes de dretes, allunyats del comunisme. Un altre
fotograf és Wu Yinxian.
Hou Bo va ser una fotografa que va estar molt lligat a Mao Zedong, que els seguia i va
realitzar moltes de les seves famoses fotografies. Li Zhensheng també treballava per la
propaganda. La fotografia de reportage estava molt lligada al partit comunista però això
canviaria gràcies a una manifetsació espontanea a la plaça de Tiananmen el 4 d'abril de
1976. Van fer una manifestació en honor a un polític molt estimat pel poble que era
moderat i podia ser un politic que ajudes a passar la revolució cultural. Va morir al
gener i no es va fer una ceremonia oficial ni les exequies llavors el 4 d'abril la gent va
sortoir al carrer. La gent va sortir amb les seves camares i van fotografiar lo que veien.
Tots aquetss van crear una mena de fotollibre que li van enviar a la dona del polític. Un
cop va morir Mao Zedong es van recuperar els negatius i ho van vendre com un
moviment revolucionari i no contrarevolucionari, van girar el discurs.
Van crear l'associació fotografica AMPI?? per ajuntar els fotografs. Es van obrir dues
vies dins d'aquesta assosicació: la de Wang Zhiping, més formal, en el que el contingut
no era tan important. Ex: Ling Fei, only the mind flows: exemple d'aquetsa via. Li
Xaobin formava l'altre via que era una fotografia més reportatgista i social.
A partir d'aquí va començar a sortir una fotografia més reportatgista. Artistes com An
Ge, Hu Wugong (que foptografia les zones més internes del pais), Wu Jialin (que
retrata les minories) --> no veiem aquetsa fotografia paternalista i de vicitimisme que
veiem a la foto dels 50/60 a EEUU.
La foto va neixer d'un moment de revolució contra el partit però a poc a poc es va tornar
oficial. Hem de dir que hi ha més artistes revolucionaris que no tan fotografs.
Els fotografs experimentals tenen un punt de vista individualista i personal, molt més
que els del reportatge. Destaquem:
• Mo Yi: intenta reflexionar molt sobre el medium fotografic. Veiem com es posa la
camara al ombro i va fotografiant a la gent que te al seu darrera pel carrer.
També utilitza un pal i coloca la camara a la punta i fa fotos del carrer on ell
també surt.
• Zhang Hai'er: també viu a Guanhou i ell era fotograf de moda. A les seves
fotografies personals no busca una perfecció formal, obturadors molt oberts, fa
fotografies etsranyes, molt confuses, etc. Li agrada fer fotiografies de la gent del
carrer, sobretot les prostitutes de Ganjou. No vol fer reportatge sino que vol
mostrar la gent que viu al marge.
Aqiuests dos fotografs van ser els dos que van iniciar aquetsa via més experimental.
Destaquem a RONG RONG i Xing Danwen.
Liu Zheng vol mostrar la població xinesa, però sobretot els que viuen al marge. Va fer
un gran viatge personal.
Rong Rong i Liu Zheng fan una tevista no oficial, molt underground, pels amants de
l'art anomenada NEW PHOTO. Aquí Rong Rong parla de la fotografia conceptual.
El nou mil·leni
Rong Rong i Inri creen el centre Three Shadow, que és un centre d'exposició, galeria i
residencia per fotografs. Van crear dos fetsivals de foto: Jimei x Arles International
Photo Festival, més internacional, i el TSPA (Three Shadow Photgraphic noseque),
dedicat a fotografs xinesos. També hem de parlar de la Jia Zazhi Press i el Photofairs
Shanghai.
La fotografia personal
La veiem per tot el món. Destaquem al japones Araki. A Xina trobem aquesta fotografia
als 2000.
• Zheng Han: no busca un relat concret, fotos random.
• Lin Zhipeng: veiem com fotografia el seus amics. Està molt relacionat amb la moda i
les noves xarxes socials. Muy moderno.
• *me gusta* Ren Hang (1987-2017): veiem repetit la mateixa forma: fotos d'amics i
també certs simbols i formes molt importants per ell.
• Sun Yanchun: veiem que aquest ho fa a la seva provincia, ens allunyem del centre.
• Birdhead
• Chen Zhe: ella docuementa la seva experiencia d'autolesionisme, veiem com es
fotografia ella mateixa i les seves ferides. També contacte amb altres noies que
ho fan per ajudar-les.
• Luo Yang: una fotografa que mostra a les noies reals contemporanies. Vol allunyar-se
del cliche de la dona oriental feta per occident. Veiem que ho fa amb les seves
amigues.
• Zhu Lanqing:
• Liang Xiu: recentment ha guanyat el three shadows i es retrata a ella mateixa.
• Liu Yuan: utilitza fotografia feta amb pelicula i no digital.

Fotografia documentalista
Son invetsigacions llargues amb ebquadres originals. Huang Qingiun i Ma Hongiie.
• Zhang Xiao és un fotograf que mostra la destrucció del pais, sobretot del tema de lña
presa de les Tres Gargantas.
• Su Jiehao ens mostra la soledat, la manera com ha desnevolupat l'espai, el
creixement urbanístic.
• Lu Guang s'ha passat molts anys docuemntat-se en la contaminació a Xina.

Entre lo formal i lo conceptual

• Jiang Pengyi és un artista que evoluciono sobre l'ús del medium. A l'obra Everything
illuminates veiem com utilitza una llum florescent verda i la utilitza i posa en
molts objectes.
• Li Zhaohui fa la serie Specimen: Human organs under a ruler, 2012-2013 veiem com
fotografia els organs humans i vol parlar de la amteria i la medicina.
• Cai Dongdong sempre ha treballat com a fotograf d'estudi.
• Luo Dan
• Chen Xiaoyi, molt lligat amb la tradició zen. Veiem una certa connexió amb el
pictoralisme de principis del XX.
• Taca Sui estudia les rutes i coves sagrades a Grotto Heavens.
• Wei Bi un autor que torna al seu poble i retrata la vida dels seus antepassats a The
House of My Ancestors. El veu en clau d'escapisme. Hi ha una tornada a la
tradicio però esta la dicotomia del passat amb el present i al situació de la Xina
actual.

Gu Zheng és un historiaodr al tenir en compte --> Biblioteca del MACBA. Shashasha

pagina web de llibres asiatics.

30-5-19
MERCAT DE L'ART
L'any 1989 es va dur a terme l'exposició Les Magiciens de la terre al Centre Pompidou
de París on van incloure artistes xinesos com Huang Yongping, Gu Dexin i Yang
Jiechang. Se la va criticar per el tarctatamnet d'alteritat a aquests artistes, com els altres,
els xamasn de paissos llunyans.
El 1993 a la Bienal a Venecia, Bonito Oliva i gràcies a Francesca del Lago, vaconvidar
14 artistes xinesos a exposar. El moment del pop politic i realisme cinic. Aquests seran
rapidament absorbits pel mercat ja que han estat legitimitzats per estar a la bienal.
Al 1995, Inma Gonzalez Puy va fer l'exppsició Des del Pais del Centro: vanguardias
chinas en el Centre Arts Santa Monica de Barcelona. Va ser un fracas, per que la
incidencia va ser nul·la i a més va intentar enviarho per espanya i res.
1996, China! En Bonn
Docuemnta de Kassel al 1997, on participen artistes xinesos.
Inside-Out, New Chinease Art a NY al 1998 on es presnetara artistes alternatius al pop
politic o realisme cinic. Comisariada per gao Minglu.
Al 1999 a la Bienal de Venecia, Harald Szeemann va seleccionar vint artistes xinesos.
Va ser una gran exposició. Szeeman parlava de la seva fascinació per l'art xines
contemporani que diu que hi ha una potencialitat subversiva que s'haia perdut en un
context euroamericà i que des del 68 no es veia. Zhi Qi critica a Herald Szeeman pèrquè
és ell qui els legitima, qui els hi don la rellevancia.
China ja disposa d'un pabelló a la Bienal l'any 2004 o 2000.
Els artistes vivien en el barri 798 on es trobaven tots junts però es va convertir en una
mena de parc temàtic, on es va vendre merchandaising i es va convertir en un espai de
turisme, tan nacional i internacional. Ara els artistes estan al barri Chao Chang Di, no
està molt lluny del 798.
Hem de parlar de Uli Sigg, un empresari que va comprar obres d'art cocneptual, gràcies
als seus conatctes i amistats, a preus irrisoris i gràcies això té una col·lecció realment
impressionant. --> Chang Xuogong li fa un retrat a Uli Sigg que ens els mostra amb
robes tardicionals xineses, aquest homentage, el mateix artista feia amb els xinesos que
els vestia amb robes occidentals. Zeng Fanzhi els retrata molt bé, veiem com mostra la
seva ànima en aquets retrat, com sle veu una home que pensa i maquina però molt
inteligent.
1991 Hou Hanru organitza una exposició que contarrevolucionaria contra la manera de
veure i fer de l'art xines internacional. El fet de que lart xines etsigui de moda a
occident i facin exposicions pensant en el public occidental i no pensin amb l'art del
pais.

Artistes en el context del increment de popularitat de l'art xines a occident, finals 90 i

2000:
Yan Lei, Are you included at the show in germany?, 1996 --> veiem aquesta obra per
la pregunta que fa.
Yan Lei, May i see you work?, Invitation letter (in collaboration with hong hao),
1997 --> fa cartes falses als artistes que els hi diuen que els conviden a una exposició
internacional. Reflexionen sobre les aspectatives d'aquests artistes, d'aquesta ilusio
d'estar dins i critica tot el mon de l'art occidental envers el xines. Aquesta selecció.
Quan aquesta obra es fa famosa els artistes que no havien estat enganyats s'enfaden per
no estar-hi --> veiem com hi ha una diferencia enre els coradors i coleccionistes i
artistes, una diferencia abismal. Uns estan a dalt i els altres a baix. Relació de poders.
He Chengyao, The Possibility of Hair, 2006: era un festival de performance i fa una
subasta dels seus llargs cabells, que té una simbologia important per la cultura xinesa ja
que no et podies tallar el cabell perque té relaciño amb els teus avantpassats, i no es
podien tallar els cabells en dinasties!ella vol donar una reflexió davant del boom i la
bombolla de l'art xines a occident (el boom i bombolla son termes que ja ens diuen
molt, molt america`, hem de ser conscients dels termes que utilitzem). Amb això
visbilitza i denuncia aquesta realitat de vendre l'art xines ferotgament. Mad for real li
comprarà els cabells i l'artista tornarà els dinesr a la familia ja que els cabells
simbolitzen la familia.
He Chengyao, Moving, 2012: denuncia l'expulsió que li fan del seu taller perque els
preus ha pujat molt al barri 798 perquè els artistes s'han tornat populars. Llavors degut
aquetsa pujada ella va haver de marxar i fa una performance d'una mudança. Ella es
posa din d'una caixa, smebla un taud i es com si estigues morta, com un objecte. Ella ha
de marxar a un altre barri molt més llunyà. Fa una especie de ritual. D'una manera
culpidora ens parla d'aquest estat d'ànim, de perdre casa teva. Una de les poques dones
que fan performance del Mad for real. És una artista que viu moplt humilment, és
profundament budista, ella no vol viure luxes.
Wang Qingsong, Arte Exprés, 2002: veiem un grup d egent esperant a pujar a un bus,
els busos van a diferents biennals. Critica que la gent vagi passant cap a les bienals com
si fossin treballadors.
Wang Qingsong, Un party: una dinner partu de p`resnetació d'una exposició. Veiem
dues fotos, de la taula plena i buida depsres de la fetsa, veiem que és una realitat també
del món del art. Una diner party enorme ja que baans de la crisis del 2008 es feien
aquestes festes.