28 DIÀSPORES I RITUALS

29

r e p r e s e n t a un seguit de debats doctrinals i polítics, sobre la base de la definició de 3. Els contextos comunitaris de l'islam a Catalunya
l'autoritat religiosa, e n c o n t e x t e u r o p e u p r e n u n significat e n c a r a m é s substantiu,
en la m e s u r a q u e a q u e s t a autoritat no està institucionalitzada.

Q u a n h o m i n t e n t a reconstruir la presència d ' u n col·lectiu de recent immigració, el

recurs m é s habitual és fer-ho m i t j a n ç a n t l'estadística, a m b n ú m e r o s , percentatges
i progressions aritmètiques. Estem t a n t atrapats p e r la necessitat de quantificar,
q u e p e n s e m q u e les estadístiques són el recurs m é s i m p o r t a n t per p o d e r delimitar
la dimensió real d ' u n col·lectiu social concret. Aquest treball no té u n a orientació 4
sociogràfica, i p e r t a n t no p r e t é n establir un b a l a n ç q u a n t i t a t i u de la presència
m u s u l m a n a a Catalunya. El n o s t r e objectiu no ha estat calcular q u a n t s m u s u l -
m a n s v i u e n al país o q u a n t e s m e s q u i t e s estan obertes. Des de la Direcció General
7
d'Afers Religiosos de la Generalitat de C a t a l u n y a es p r o p o r c i o n e n informacions
quantitatives sobre l'evolució del n o m b r e d'oratoris m u s u l m a n s en territori català.
A continuació, r e p r o d u ï m algunes d'aquestes dades:

Taula 1. Evolució del nombre d'oratoris musulmans a Catalunya

2004 2007 2010 2012 2014

Alt Pirineu i Aran 8 9 8 2 3

Barcelona 60 76 89 107 120

Catalunya central 12 13 16 20 25

Girona 27 33 40 51 52

Lleida 20 23 22 19 21

Tarragona 10 12 16 23 23

Terres d e l'Ebre 2 3 4 9 12

TOTAL 139 169 195 231 256

Font: w e b de la Direcció G e n e r a l d'Aters Relìgiosos. Consulta: 15 de g e n e r de 2 0 1 5 .

7
http://govemacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_afers-religiosos.
30 DIÀSPORES I RITUALS
N o m é s q u a t r e de les 41 c o m a r q u e s de C a t a l u n y a no disposen de cap oratori
m u s u l m à , i és al Barcelonès on s e ' n localitzen 34. S'estima q u e a C a t a l u n y a hi
v i u e n mig milió de m u s u l m a n s : això, en sí m a t e i x , no ens està dient gaire cosa, ja
q u e e s t e m d a v a n t d ' u n col·lectiu força h e t e r o g e n i , t a n t pel q u e fa a la composició,
orígens i, per descomptat, a m b nivells m o l t diferents d'observança religiosa. Tenint
això present, en aquest capítol v o l e m fer un esbós dels contextos c omunita ris de
l'islam a Catalunya, ja és on s'explica el d e s e n v o l u p a m e n t de les diverses pràcti-
q u e s rituals del cicle festiu m u s u l m à . I la d e t e r m i n a c i ó d'aquests contextos, c o m
8
dèiem, va m o l t m é s enllà de la seva quantificació estadística.
Hi ha u n a p r i m e r a anotació q u e cal fer respecte a la premissa s u p o s a d a m e n t
descriptiva d'aquests exercicis estadístics, i q u e té a v e u r e a m b la doble d i m e n s i ó
espacial i t e m p o r a l en q u è s'evidencien els fluxos migratoris. D a v a n t de la consta-
tació d ' u n e s presències cada cop m é s p r o p e r e s i quotidianes, en u n s espais socials
c o m barris o m u n i c i p i s q u e e s d e v e n e n els principals escenaris de la interacció
e n t r e p e r s o n e s de diversos orígens, es g e n e r e n percepcions socials respecte a la
immigració, q u e es t r o b e n m a r c a d e s p e r un principi de creixent visibilitat, d ' u n a
b a n d a , i p e r u n a sensació de ràpida acceleració, de l'altra. La representació dels
fluxos migratoris cada cop m é s visibles i a m b un creixement exponencial contribu-
eix a c t i v a m e n t a reforçar els a r g u m e n t s reactius d a v a n t del q u e cada vegada m é s
s'interpreta c o m « u n a arribada massiva». En aquest sentit, els indicadors n u m è r i c s
i estadístics q u e es p u g u i n elaborar n o m é s corroboren u n e s percepcions socials q u e
sovint h a n estat m o l t m é s condicionades p e r la influència del t r a c t a m e n t d o n a t
9
des dels mitjans de c o m u n i c a c i ó q u e no a partir d ' u n a experiència individual i
q u o t i d i a n a de contacte i interacció a m b la realitat d'aquestes presències.
8
És i m p o r t a n t t e n i r p r e s e n t q u e a l'Estat e s p a n y o l no hi ha cap m e n a d'estadística oficial en relació
a l'adscripció religiosa de la població, ja q u e així ho d e t e r m i n a el t e x t c o n s t i t u c i o n a l (article 16.2). Les
e s t a d í s t i q u e s p o b l a c i o n a l s sobre r e s i d e n t s e s t r a n g e r s t a m p o c n o p r o p o r c i o n e n cap m e n a d ' i n f o r m a c i ó
sobre la seva pràctica religiosa, i a m é s p o d e n p r o v o c a r i m p o r t a n t s desviacions e s t a d í s t i q u e s en asse-
n y a l a r c o m a m u s u l m a n s r e s i d e n t s originaris d e països o n h i h a i m p o r t a n t s m i n o r i e s n o m u s u l m a n e s
( c o m p o d r i a ser e l cas del L í b a n ) . I g u a l m e n t , é s m o l t difícil establir u n a e s t i m a c i ó d e l n o m b r e d e
c o n v e r s o s a l'islam p r e s e n t s a C a t a l u n y a .
5
És cíclica l'atenció m e d i á t i c a a les situacions q u e es g e n e r n en les fronteres s u d - e u r o p e e s , q u e c o n -
t r i b u e i x a g e n e r a r e n l'opinió pública l a idea q u e h i h a u n a «pressió m i g r a t o r i a » d e milers d e p e r s o n e s ,
disposades a e n t r a r a E u r o p a sigui c o m sigui. Valgui c o m a e x e m p l e la t e n d e n c i o s a p o r t a d a del diari
El País del 16 de febrer de 2 0 1 4 , a m b el s e g ü e n t titular: «30.000 i n m i g r a n t e s a g u a r d a n en M a r r u e c o s
p a r a saltar a C e u t a y Melilla».
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA ~¡1
D'altra b a n d a , i a m b la perspectiva d'anys d'estudi sobre aquesta presència, s'ob-
serva com el d e s e n v o l u p a m e n t de la c o m u n i t a t m u s u l m a n a i el del debat e n t o r n
al seu encaix social a Catalunya h a n progressat a velocitats diferents. Per u n a clara
influència del c o n t e x t e u r o p e u , el debat s'ha enfocat vers u n a sèrie de qüestions
q u e t a m b é es d e b a t i e n a E u r o p a , m a l g r a t q u e el grau d'evolució c o m u n i t à r i a i
l'estat de l ' a s s e n t a m e n t dels m u s u l m a n s a C a t a l u n y a no és ni q u a n t i t a t i v a m e n t ni
qualitativa c o m p a r a b l e . E n l'àmbit del debat, h e m progressat m o l t r à p i d a m e n t e n
poc t e m p s . Per contra, els indicadors de d e s e n v o l u p a m e n t del col·lectiu m u s u l m à
confirmen q u e c o n t i n u a sent u n a realitat social a m b un encaix recent i encara
poc s e d i m e n t a d a . Aquests debats no n o m é s progressen de m a n e r a diferent de la
m a n e r a en q u è e v o l u c i o n a l'encaix social de les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s , sinó
q u e c o n t r i b u e i x e n a d e t e r m i n a r u n a sèrie d'expectatives respecte a c o m s'hauria
de p r o d u i r tal encaix. Aquesta projecció d'expectatives acaba g e n e r a n t un estat
d'opinió que, sovint, influeix de m a n e r a rellevant en l'evolució d'aquesta realitat.
Hi ha un cas en q u è es p o t m o s t r a r c l a r a m e n t c o m aquestes expectatives són
les q u e c o n d i c i o n e n el debat social q u e es genera: és el del nivell formatiu dels
i m a m s q u e e x e r c e i x e n la seva tasca a Catalunya. Se n ' h a dit q u e no s e m p r e r e u -
n i e n les condicions a d e q u a d e s per d e s e n v o l u p a r aquesta feina, i aquesta evidència
no s e m p r e contrastada ha p e r m è s g e n e r a r un debat a partir del qual c o m e n ç a r a
suggerir la necessitat de d e s e n v o l u p a r iniciatives a favor de la formació d'aquestes
figures religioses (Moreras, 2 0 0 9 ) . Malgrat q u e el ventall de matisos q u e m o s t r a
la realitat dels i m a m s a C a t a l u n y a r e q u e r e i x revisar l'orientació d ' a l g u n e s de
les propostes formatives q u e s ' h a n d e s e n v o l u p a t fins avui, el cert és q u e a q u e s t
e x e m p l e ens m o s t r a c o m el d e s e n v o l u p a m e n t d ' u n estat d'opinió, basat sobre u n a
realitat q u e sovint és m é s i m a g i n a d a q u e no pas contrastada e m p í r i c a m e n t , acaba
condicionant la dimensió d'aquest àmbit. En síntesi, avui en dia estem deixant que,
a Catalunya, l'opinió e n t o r n al q u e h a n de fer els m u s u l m a n s «per integrar-se»
prevalgui sobre els a r g u m e n t s analítics q u e p o d e n explicar les d i n à m i q u e s q u e
c o n d i c i o n e n a q u e s t a presència, o les evidències e m p í r i q u e s de la seva inserció
objectiva. Tenim un excés d'opinió i u n a injustificable m a n c a d'anàlisi rigorosa
i aprofundida.
Al llarg de q u a t r e dècades, l ' a s s e n t a m e n t de col·lectius p r o v i n e n t s de països
m u s u l m a n s h a configurat l a forma actual d ' u n a presència h e t e r o g è n i a e n orí-
gens i formes d ' i n t e r p r e t a r l'islam. Progressivament, les formes c o n t e m p o r à n i e s
de l'expressió islàmica a C a t a l u n y a h a n deixat de ser ú n i c a m e n t un i n t e n t de
32 DIÀSPORES I RITUALS
m a n t e n i r actius els vincles a m b la societat d'origen p e r expressar u n a v o l u n t a t
d'elaborar un n o u m a r c d'identificació pel seu encaix a E u r o p a . Això no vol dir,
c o n t r à r i a m e n t al q u e sovint s'argumenta, q u e l'islam e u r o p e u s'estigui configurant
en base a un t r e n c a m e n t total a m b els lligams que el r e l a c i o n e n a m b les societats
m u s u l m a n e s , ja q u e és en aquestes societats on es c o n t i n u e n g e n e r a n t discursos
i debats doctrinals q u e afecten d i r e c t a m e n t les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s e u r o p e e s .
Tal vinculació ja no s'ha d ' e n t e n d r e en clau de d e p e n d è n c i a , e n c a r a q u e t a m p o c
de desvinculació total, malgrat q u e t a n t els marcs de reelaboració doctrinal c o m
les pràctiques i els discursos s'ajusten cada vegada m é s a un c o n t e x t social espe-
cífic c o m és l'occidental. En el laboratori d'idees i de pràctiques q u e r e p r e s e n t a
l'experiència de l'emigració, i en el m a r c d ' u n espai diaspòric en q u è reformular
la d e p e n d è n c i a a m b l'origen, l'islam a C a t a l u n y a cerca n o v e s vies vers un encaix
actual i futur, no m e d i a t ú n i c a m e n t pel seu passat migratori, sinó vinculat a m b
u n e s pertinences m o l t m é s transnacionals a m b e l conjunt d e l ' u m m a m u s u l m a n a .
A l m e n y s això és el q u e r e c l a m e n de m a n e r a cada cop m é s insistent els catalans
q u e h a n optat p e r l'islam, així c o m les n o v e s generacions de m u s u l m a n s nascuts
en terra catalana, dos dels indicadors de q u e l'islam c o m e n ç a a deixar de ser u n a
realitat aliena a Catalunya.
Les diverses fases q u e es p u g u i n establir per p a u t a r l'evolució de la seva confi-
guració c o m u n i t à r i a s ' h a n d ' e n t e n d r e c o m l'expressió dels successius i n t e n t s p e r
part dels col·lectius m u s u l m a n s p e r afavorir i millorar les condicions en q u è p o d e r
acomplir les seves observances religioses en la societat catalana. La reconstrucció
de la història col·lectiva de les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s r e q u e r e i x fer e s m e n t a
històries locals, en q u è s ' e x p r e s s e n les trajectòries c o m u n i t à r i e s d ' a q u e s t s col-
lectius en diverses poblacions catalanes. La s u m a de les experiències col·lectives
a nivell local configura u n a història q u e es defineix en clau h e t e r o g è n i a i q u e ,
p e r tant, no es deriva d ' u n ú n i c eix conductor, d ' u n a m a t e i x a línia evolutiva o
d ' u n a estratègia d'implantació territorial p r è v i a m e n t d e t e r m i n a d a i p r o g r a m a d a
p e r a l g u n a instància oficial estrangera. L'islam a C a t a l u n y a ha d e m o s t r a t ser un
islam autoorganitzat, no d e p e n d e n t de cap país estranger, a m b vincles comunitaris
basats sobre un principi de solidaritat, p e r ò q u e es t r o b a feblement estructurat. El
fet q u e les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s locals h a g i n h a g u t de recórrer als seus propis
i limitats recursos ha fet q u e cadascuna hagi h a g u t de trobar el seu propi encaix
social. Totes les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s locals a C a t a l u n y a h a n h a g u t de passar
per les mateixes fases de d e s e n v o l u p a m e n t comunitari, fet q u e no vol dir q u e totes
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'iSLAM A CATALUNYA 33
l'hagin passat al m a t e i x t e m p s , ni q u e es trobin al m a t e i x nivell d'evolució. Hi ha
c o m u n i t a t s q u e ja t e n e n al darrere u n a llarga història, a través de la qual s ' h a n
m o s t r a t m o l t actives en el t e r r e n y associatiu. D'altres, en canvi, tot just a c a b e n
de c o m e n ç a r a obrir els seus espais de culte c o m u n i t a r i .
Tot a v a l u a n t a q u e s t procés en la perspectiva de q u a t r e dècades, s'aprecien u n a
sèrie d'indicadors q u e p e r m e t e n afirmar q u e l'organització de l'islam a C a t a l u n y a
s'ha d e s e n v o l u p a t fins a l'actualitat en clau de precarietat. U n a precarietat q u e
es t r o b a c o n d i c i o n a d a p e r l'escassa p r o v i s i ó de r e c u r s o s i de mitjans q u e p o t
a p o r t a r u n col·lectiu q u e m a j o r i t à r i a m e n t està compost per p e r s o n e s i m m i g r a d e s
i q u e , a m é s , es t r o b a m i n o r i t z a t socialment, pel q u e suposa la seva definició
c o m a col·lectiu d e p e n d e n t . A q u e s t a p r e c a r i e t a t t a m b é en dificulta el r e c o n e i -
x e m e n t públic, requisit f o n a m e n t a l per tal de p o d e r a t o r g a r la dignitat q u e es
m e r e i x a q u e s t a (i qualsevol altra) expressió religiosa en un m a r c d e m o c r à t i c i
de llibertat religiosa.
L'islam a C a t a l u n y a és un islam tradicional, modest, quotidià i p r o f u n d a m e n t
vivencial q u e s'allunya de qualsevol artifici institucional extern, i q u e a c t u a l m e n t
c o n t i n u a r e c l a m a n t u n r e c o n e i x e m e n t e n clau d e dignitat. Més v i n c u l a t a m b
u n procés d e transmissió d ' u n a tradició religiosa e t n o c u l t u r a l q u e n o p e r u n a
reformulació c o n t e x t u a l de la doctrina islàmica. És un islam d'oratoris i no de
m e s q u i t e s i m i n a r e t s , construït sobre c i m e n t i no sobre m a r b r e , de locals i garat-
ges transformats en espais de culte i no d'edificis de n o v a planta, de p r o x i m i t a t
comunitària i no de recreació elitista. L'estat dels oratoris m u s u l m a n s a C a t a l u n y a
és el principal indicador de la forma en q u è l'islam s'insereix en la nostra societat:
d ' u n a m a n e r a discreta, a p e n e s identificada socialment.
3.1. La reconstrucció de la presència m u s u l m a n a
L'islam de C a t a l u n y a avui és fruit de l'acumulació d u r a n t q u a t r e dècades de p r o -
cessos i circumstàncies q u e h a n afavorit l'emergència d ' u n c a m p religiós islàmic.
Les diverses fases q u e p o d e m establir s ' h a n d'interpretar c o m la combinació de la
v o l u n t a t dels mateixos col·lectius m u s u l m a n s per tal de p o d e r millorar les con-
dicions de la seva observança religiosa col·lectiva, a m b les reaccions força varia-
des q u e al llarg d ' a q u e s t t e m p s ha m o s t r a t la societat catalana d a v a n t de la seva
incorporació. De l'encaix q u e p r e n g u i n v o l u n t a t s i reaccions sorgirà en el futur
i m m e d i a t u n a història compartida que, de m o m e n t , ja ha d o n a t les fases següents:
 3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA 35
34 DIÀSPORES I RITUALS

1967-1973: Absència d'espais comunitaris i població en trànsit de la geografia catalana (primer p e r l'àrea m e t r o p o l i t a n a barcelonina, i després
p e r la resta del territori), d'acord a m b la d e m a n d a de mà d'obra, e s p e c i a l m e n t
Els p r i m e r s m o m e n t s de la presència m u s u l m a n a a Catalunya s ' e n t e n e n en clau
en les indústries del Baix Llobregat, l'agricultura del M a r e s m e , en el sector de la
de trànsit respecte a u n s fluxos migratoris el destí final dels quals era E u r o p a .
construcció en el cinturó metropolità, i en l'execució de grans estructures viàries.
Barcelona es convertí en u n a ciutat de pas per aquests emigrants, q u e tot just s'hi
Al m a t e i x t e m p s q u e progressava a q u e s t a presència immigrada, un altre flux
estaven el t e m p s imprescindible (a vegades n o m é s hores) per tal de canviar de
d'estudiants universitaris p r o v i n e n t s de països de l'Orient Mitjà es c o m e n ç a v a a
mitjà de t r a n s p o r t i c o n t i n u a r el seu viatge vers la destinació escollida. Les esta-
fer p r e s e n t a Catalunya. Es calcula q u e a Espanya, l'any 1977, hi havia u n s 7.000
dístiques municipals d'aleshores ja reflecteixen aquest trànsit q u e p r o t a g o n i t z a v e n
estudiants àrabs, originaris f o n a m e n t a l m e n t de Síria, Egipte, Jordània, el Líban o
magribins i africans. Entitats vinculades a m b l'Església catòlica es c o m e n c e n a fer
Palestina. Aquest flux d'estudiants es c o n c e n t r a v a a Madrid, Granada i Barcelona,
ressò d ' a q u e s t a presència, a p e n e s perceptible p e r a la població catalana. En el
i aplegava joves llicenciats de carreres tècniques i de la salut (en especial arquitec-
p r i m e r informe c o n e g u t sobre la immigració magribina a Barcelona {Situació dels
tura, farmàcia i medicina) q u e v e n i e n a doctorar-se a facultats espanyoles. Molts
treballadors nord-africans a Barcelona, Secretariat de Coordinació pel D e s e n v o l u -
d'aquests estudiants v a n acabar la seva formació i es v a r e n q u e d a r al país. U n a part
p a m e n t - J u s t í c i a i Pau, 1972), es concreta l'inici d ' a q u e s t a emigració l'any 1967,
significativa d'aquests estudiants va a d o p t a r la nacionalitat casant-se a m b d o n e s
q u a n a causa d ' u n a forta crisi laboral a Europa, s'inicien les p r i m e r e s restriccions
espanyoles. Si bé avui en dia la seva presència n u m è r i c a és p r o u discreta respecte
a l ' e n t r a d a de mà d'obra i m m i g r a d a (també l'espanyola) i s'expulsen treballadors
d'altres col·lectius m u s u l m a n s , l'estatus social q u e b o n a p a r t h a n aconseguit els
q u e h a v i e n finalitzat el seu c o n t r a c t e de treball. Així, els p r i m e r s i m m i g r a n t s
atorga u n a evident capacitat d'influència en d e t e r m i n a t s sectors professionals i
nord-africans q u e a r r i b a r e n a C a t a l u n y a no p r o v e n i e n dels seus països d'origen,
empresarials del país c o m a col·lectiu.
sinó d ' E u r o p a . En aquell t e m p s t a m b é es constata la irregularitat administrativa i
L'any 1974 cristal·litzen les p r i m e r e s iniciatives p e r tal de dotar el col·lectiu
la precarietat econòmica d'aquests treballadors, f e n o m e n q u e provoca les primeres
m u s u l m à d e B a r c e l o n a a m b u n espai p e r m a n e n t d'oració. Fins llavors, diver-
iniciatives d'atenció social p e r p a r t d'entitats catòliques.
ses institucions, vinculades a m b l'Església o a m b els sindicats (en aquell t e m p s
F o u un atzar condicionat per les transformacions en el m e r c a t laboral e u r o p e u
e n c a r a e n l a clandestinitat), oferien d e m a n e r a p u n t u a l u n espai p e r tal d ' e m -
el q u e va p e r m e t r e q u e u n a p e r m a n è n c i a t e m p o r a l i accidental es convertís a
prar-lo c o m a lloc de pregària. Així ho faria, p e r e x e m p l e , l'Associació d'Amistat
poc a poc en u n a n o v a destinació a considerar p e r aquests fluxos migratoris. És
a m b els Pobles Àrabs Bait al-Thaqafa, entitat p i o n e r a a Catalunya en l'atenció a
evident, però, q u e en a q u e s t p e r í o d e m a r c a t per la provisionalitat les expressions
i m m i g r a n t s magribins, q u e fou f u n d a d a per l'arabista i religiosa catòlica Teresa
d ' u n a religiositat m u s u l m a n a col·lectiva foren força limitades, ja q u e no existien
Losada. Altres p a r r ò q u i e s a r r e u del país t a m b é oferiren l'ús p u n t u a l dels seus
espais de culte i la pràctica es m a n t e n i a a nivell individual.
locals. Però fou gràcies a la iniciativa d ' u n grup d'estudiants àrabs a Barcelona q u e
s'obrí al barri de la Sagrera u n a delegació del Centre Islàmic de Madrid. Seria el
1974-1983: Creació dels primers oratoris
p r i m e r e q u i p a m e n t de culte m u s u l m à a C a t a l u n y a q u e , finançat per capital àrab,
Un factor q u e indica com l'opinió pública catalana c o m e n ç a a percebre la presència c o n t i n u a en f u n c i o n a m e n t avui en dia c o m un dels principals centres del país.
de col·lectius magribins són les p r i m e r e s informacions q u e a p a r e i x e n a la p r e m s a L'altre e q u i p a m e n t q u e veuria la l l u m l'any 1978 seria l'Amical de Treballadors
diària. Les seves estimacions, sovint força exagerades, d e n u n c i e n l'explotació labo- i Comerciants M a r r o q u i n s a Barcelona, entitat social vinculada a m b el Consolat
ral i la persecució policial q u e p a t i e n aquests treballadors. També serà als anys 80 del M a r r o c , q u e disposava d ' u n petit o r a t o r i a l'interior. Per la seva b a n d a , la
q u a n la presència d'immigració p r o c e d e n t del Senegal i Gàmbia es c o m e n ç a r à a c o m u n i t a t pakistanesa obriria en un pis de reduïdes d i m e n s i o n s la Casa i Centre
fer visible, t a n t políticament com a c a d è m i c a m e n t . Els primers grups de magribins i Islàmic del Pakistan el 1 9 8 1 . El 1985 es va m u d a r al seu e m p l a ç a m e n t actual al
africans se s i t u e n en els barris centrals de Barcelona, i es desplacen a altres indrets barri del Raval de Barcelona, on l'oratori es passaria a a n o m e n a r m e s q u i t a Tàriq
36 DIÀSPORES I RITUALS
ibn Zyad. D u r a n t a q u e s t període t a m b é s'obriria, el 1983, la m e s q u i t a R a h m a , a
mig camí e n t r e Barcelona i L'Hospitalet, per iniciativa de treballadors m a r r o q u i n s .
A l'aparició dels p r i m e r s espais de culte estables s'afegiria l ' o b e r t u r a de les pri-
m e r e s iniciatives de caire comercial vinculades a m b la producció i v e n d a de carn
halal i altres productes, elaborats segons les prescripcions islàmiques. La p r i m e r a
carnisseria halal s'obriria al carrer J e r u s a l e m de B a r c e l o n a p e r iniciativa d ' u n
comerciant paldstanès, q u e serviria a u n a clientela q u e sovint es desplaçava des
de fora de Barcelona p e r tal de p o d e r adquirir carn q u e s'havia sacrificat segons
el ritu islàmic.
1984-1994: Primera fase de dispersió territorial i creació d'un teixit comercial
És en aquest període en q u è es p o t dir q u e s'estableixen les bases sobre les quals
s'impulsarà la creació d ' u n c a m p religiós islàmic a Catalunya m é s enllà de la ciutat
de Barcelona, tal c o m el p e r c e b e m a v u i en dia. En a q u e s t a fase es defineix un
procés de dispersió territorial en l ' e m p l a ç a m e n t d'aquests espais de culte, alhora
q u e es genera un teixit comercial e n t o r n als p r o d u c t e s elaborats c o m a halal, q u e
estableix el p r i m e r estadi d ' u n procés de configuració c o m u n i t à r i a .
L'obertura de n o u s oratoris arriba a altres poblacions fora de Barcelona, cosa
q u e indica el g r a u d ' a s s e n t a m e n t q u e c o m e n c e n a m o s t r a r els col·lectius q u e
resideixen en aquests m u n i c i p i s . De l'àmbit m e t r o p o l i t à , es passa a apreciar la
presència d'aquestes sales d'oració, en p r i m e r lloc, al Vallès Occidental, el M a r e s m e
i Osona, i, p o s t e r i o r m e n t , vers altres c o m a r q u e s de Girona i Tarragona. En a q u e s t
període s'obren oratoris q u e p o d r í e m a n o m e n a r clàssics, ja q u e avui en dia encara
r o m a n e n en f u n c i o n a m e n t : L'Hospitalet, Viladecans, Girona, Premià de Mar, Pala-
frugell, Roses o Sant Vicenç dels Horts en serien alguns dels exemples. Tanmateix,
i coincidint (o, fins i tot, avançant-se) a m b l'obertura dels oratoris locals, es c r e e n
n o v e s carnisseries m u s u l m a n e s , t a n t a l'interior del districte de Ciutat Vella a
Barcelona c o m a la resta de barris d'altres municipis on c o m e n ç a v a a residir el
col·lectiu m u s u l m à . Aquestes iniciatives comercials p e r m e t e r e n la creació d ' u n
p r i m e r circuit de producció i v e n d a d'aquests p r o d u c t e s halal.
Malgrat tot, l'obertura d'aquests espais de culte i iniciatives comercials es feia
exi u n e s condicions precàries, t a n t pel q u e fa a la m a n c a de recursos financers del
col·lectiu com de la inscripció legal d'aquests centres. No n o m é s es m a n t e n i a el
principi d'invisibilitat d'aquests oratoris, sinó q u e c o n t i n u a v a persistint un cert
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA 37
s e n t i m e n t de provisionalitat respecte a u n s locals q u e , en la g r a n majoria dels
casos, e r e n de lloguer i sense gaires b o n e s condicions per al culte.
En a q u e s t p a n o r a m a de precarietat, s'arriba a la signatura de l'Acord de coo-
peració de 1992 e n t r e l'Estat i la Comissió Islàmica d'Espanya. En aquella data
n o m é s hi havia dos centres a Catalunya q u e estaven inscrits com a entitats reli-
gioses islàmiques: l'Associació Islàmica de Lleida i la C o m u n i t a t M u s u l m a n a de
Terrassa. No seria fins m é s e n d a v a n t q u a n començaria la inscripció d'altres entitats.
El m a t e i x es podria dir de la inscripció c o m a associacions culturals, q u e t a m b é
esdevé discreta fins a q u e s t període.
10
Igualment, es d e s e n v o l u p e n a Catalunya les xarxes lligades a les c o n f r a r i e s
M u r i d i Tijaan, vinculades a la immigració senegambiana, en gran m e s u r a d'ètnia
wòloí (la p r i m e r a ) i fulbe (la segona). A q u e s t a organització en forma de daires
r o m a n d r à , però, e n u n pla d e m e n o r visibilitat.
1995-2001: Presència d'oratoris arreu del territori i major visibilitat del col·lectiu
Aquest és el principal període de creació d'oratoris m u s u l m a n s a Catalunya. És la
fase en q u è es consolida a q u e s t teixit associatiu a r r e u del país, i en q u è es c o m e n ç a
a definir un c a m p religiós islàmic. Des del p u n t de vista organitzatiu, els diversos
oratoris locals e s d e v e n e n espais de referència p e r al col·lectiu a s s e n t a t en un
m u n i c i p i i garanteixen, en la m e s u r a del possible, la continuïtat a m b la societat
d'origen. A poc a poc, les condicions en q u è es d e s e n v o l u p a aquesta pràctica col-
lectiva milloren, els oratoris locals s'inscriuen al Ministeri de Justícia de M a d r i d
10
En català fem servir la p a r a u l a confraria p e r t r a d u i r la p a r a u l a à r a b tariqa, l i t e r a l m e n t 'via', ja q u e
es tracta d ' u n a organització d'inspiració sufí d e s t i n a d a a t r a n s m e t r e i difondre els e n s e n y a m e n t s del
s e u fundador, u n a f o r m a d'accedir a D é u a través de d e t e r m i n a t s rituals, p r à c t i q u e s i c o n e i x e m e n t s
esotèrics. Les turuq (el p l u r a l de tariqa) t e n e n un g r a n p e s en la societat senegalesa, no n o m é s p e r la
seva organització religiosa, sinó t a m b é en aspectes e c o n ò m i c s i socials. La vida religiosa i social està
m a r c a d a p e r la p e r t i n e n ç a a u n a c o n t r a r i a , i la M u r i d i y y a , la Tijaniyya i la Qadiriyya s ó n les m é s
i m p o r t a n t s al país. La tariqa té u n a organització p i r a m i d a l liderada p e r un califa p o s s e ï d o r de b a r a c a ,
un p o d e r carismàtic q u e es t r a n s m e t p e r h e r è n c i a . En la pràctica diària, la p e r t i n e n ç a a u n a o altra
confraria passa p e r la relació p e r s o n a l q u e s'estableix e n t r e el deixeble (taalibe) i el seu m e s t r e (seriñ
en wòlof o ceerno en fulbe), de q u i r e p i n d i v i d u a l m e n t el wird ( u n c o n j u n t de f ó r m u l e s , s u r e s de
l'Alcoià i o r a c i o n s q u e es m e m o r i t z e n , r e c i t e n o c a n t e n en d e t e r m i n a t s m o m e n t s i q u e s ó n p r ò p i e s
de cada confraria), p e r la zyara (la visita en q u è s ' h o n o r a el f u n d a d o r de la tariqa o a l g u n s dels s e u s
d e s c e n d e n t s o deixebles) i p e r les intercessions, o r a c i o n s , b e n e d i c c i o n s q u e h o m p o t sol·licitar al seu
m e s t r e p e r o b t e n i r u n a ajuda, u n a curació, etc. Els m e m b r e s d ' u n a tariqa, a m é s a m é s , s ' a g r u p e n
en daires, a g r u p a c i o n s q u e es r e u n e i x e n p e r i ò d i c a m e n t i o r g a n i t z e n activitats c o m vigílies, o r a c i o n s ,
p e r e g r i n a c i o n s , etc.
 38 DIÀSPORES I RITUALS
c o m a entitats religioses i s ' a b o r d e n altres q ü e s t i o n s relacionades a m b el culte
m u s u l m à : és el cas dels e n t e r r a m e n t s segons els principis islàmics, m i t j a n ç a n t
l'obertura, el 1997, d ' u n a parcel·la r e s e r v a d a pels e n t e r r a m e n t s m u s u l m a n s al
C e m e n t i r i de Collserola de Barcelona.
Paral·lelament al d e s e n v o l u p a m e n t d'aquesta presència, l'opinió pública cata-
lana c o m e n ç a a percebre l'impacte social i la t r a n s c e n d è n c i a política de la q ü e s -
tió migratòria. En ple debat sobre la idoneïtat o no de les polítiques elaborades
p e r a l'acollida d'aquestes poblacions, el m e s de j u n y de 1999 es p r o d u ï r e n les
manifestacions racistes a Ca n ' A n g l a d a a Terrassa, fet q u e p r o v o c à un fort sotrac
social. La creixent visibilitat de la presència i m m i g r a n t n ' a d o p t a c o m a indicadors
expressions q u e es relacionen, en b o n a part, a m b els col·lectius m u s u l m a n s . C o m
a c o n s e q ü è n c i a d'això, l'aparició de n o u s oratoris q u e confirma l ' a s s e n t a m e n t
local dels col·lectius m u s u l m a n s c o m e n ç a a despertar els p r i m e r s recels i reaccions
contràries d ' u n a part de la ciutadania catalana.
Els responsables polítics catalans c o m e n c e n a formular la necessitat de trobar un
interlocutor vàlid del col·lectiu m u s u l m à . Dins d'aquest creixent interès s'emplaça
la presentació, e n t r e 1998 i 1999, del projecte de creació d ' u n g r a n centre cultural
islàmic a Barcelona, q u e no s'acabà de concretar, i la constitució del Consell Islàmic
i Cultural de Catalunya, el j u n y de 2 0 0 0 , q u e aplega un c o n j u n t de c o m u n i t a t s
m u s u l m a n e s locals, f o n a m e n t a l m e n t d'origen m a r r o q u í .
Els a t e m p t a t s de l'I 1 de s e t e m b r e de 2 0 0 1 t a m b é v a r e n c o n t r i b u i r q u e la
població catalana c o m e n c é s a descobrir l'islam en el seu territori, sovint en t e r m e s
d ' u n recel barrejat a m b el d e s c o n e i x e m e n t respecte a u n a presència fins llavors
p r à c t i c a m e n t ignorada. E v i d e n t m e n t , això generà conseqüències ambivalents, ja
q u e u n a major visibilitat t a m b é v a h a p r o d u i r u n a major atenció mediática, e n
q u è l'islam i els m u s u l m a n s a C a t a l u n y a s ' h a n identificat p e r la seva p o t e n c i a l
«problematicitat social».
2002 fins a Vactualitat L'impacte del recel social envers la presencia musulmana
Si al final del període anterior les reaccions contràries a l'obertura d'oratoris m u s u l -
m a n s h a v i e n arribat al seu p u n t c u l m i n a n t , les conseqüències de la generalització
d'aquest recel social es v e u r i e n en a q u e s t a n o v a fase. La progressió en la creació
de n o u s oratoris s ' i n t e r r o m p b r u s c a m e n t , ja que, en relació a el p e r í o d e anterior,
en l'actual no n o m é s són r e l a t i v a m e n t pocs els oratoris q u e s'obren (uns setze),
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'iSLAM A CATALUNYA 39
sinó q u e s'acaben r e t i r a n t altres projectes q u e s'havien plantejat d a v a n t de les
reaccions contràries de la ciutadania i les tèbies reaccions en ocasions expressades
p e r part de les administracions municipals locals.
Mentrestant, es v a n concretant altres iniciatives institucionalitzadores de l'islam
a Catalunya, i les relacions d'aquestes representacions a m b les administracions
p ú b l i q u e s són m é s freqüents. En aquest període el Consell Islàmic i Cultural de
Catalunya signa els p r i m e r s convenis de col·laboració a m b la Generalitat de Cata-
lunya, i esdevé l'entitat de referència de l'islam al país. Les seves iniciatives, j u n t
a m b les d'altres col·lectius m u s u l m a n s , no aconsegueixen, però, canviar aquestes
situacions de recel envers a q u e s t a presència, malgrat les propostes de mediació
d e s e n v o l u p a d e s en els casos de P r e m i à de M a r o Reus.
En a q u e s t a fase, i h a v e n t - s e reactivat després de l'11-S, es p r o m o u e n a Cata-
l u n y a tot un seguit d'iniciatives i activitats a favor del diàleg interreligiós q u e
afavoreixen la presència pública de representacions de l'islam. Aquest clima de
recel social es veuria encara m é s reforçat després de l'impacte sobre l'opinió pública
catalana dels a t e m p t a t s del 14 de m a r ç de 2 0 0 4 a Madrid. El recel g e n e r a t prèvi-
a m e n t d a v a n t de les possibilitats reals dels col·lectius m u s u l m a n s p e r integrar-se
a la nostra societat es va r e e m p l a ç a r p e r un s e n t i m e n t de sospita d a v a n t d ' u n a
presència q u e es percep c o m u n a a m e n a ç a a la seva seguretat. En aquest context,
casos c o m la c o n d e m n a , l'abril de 2004, de l ' i m a m de la m e s q u i t a de Fuengirola
p e r la publicació d ' u n llibre en q u è s'excusava el m a l t r a c t a m e n t físic envers les
dones no contribuïen a enviar missatges de tranquil·litat a l'opinió pública catalana.
En l'actualitat, i malgrat h a v e r transcorregut gairebé q u a r a n t a anys des de l'inici
de la presència m u s u l m a n a a Catalunya, s o m testimonis de c o m encara c o n t i n u e n
existint t e m e s p e n d e n t s en l'organització de l'islam, en la seva representació ins-
titucional i, en definitiva, en el seu encaix social en aquesta societat. A l g u n e s de
les circumstàncies formulades en fases anteriors c o n t i n u e n en vigor p l e n a m e n t ,
p e r ò el q u e c o m e n ç a a canviar són les reaccions socials i les respostes polítiques
q u e es g e n e r e n al seu voltant. Decididament, ja sigui a nivell estatal, a u t o n ò m i c
o local, existeix el c o n v e n c i m e n t q u e serà imprescindible d e s e n v o l u p a r accions
polítiques p e r tal de resoldre les circumstàncies p r o b l e m à t i q u e s q u e e n v o l t e n la
creació d ' a q u e s t c a m p religiós islàmic a Espanya i a Catalunya.
En aquesta direcció c o n t r i b u e i x e n les decisions preses per les dues direccions
d'afers religiosos, la del Ministeri de Justícia de M a d r i d i la de la Conselleria de
Presidència de la Generalitat q u e , si bé a m b orientacions diferents, a d v o q u e n per
40 DIÀSPORES I RITUALS
la creació d ' u n m a r c institucional i polític favorable a l'encaix d'aquests col·lec-
tius. La p r i m e r a , a través de l'acció de la F u n d a c i ó n Pluralismo y Convivencia i
les seves subvencions p e r al d e s e n v o l u p a m e n t d'activitats socials i culturals p e r
part de les entitats religioses inscrites en el registre del Ministeri. La segona, pror-
r o g a n t i a m p l i a n t la dotació e c o n ò m i c a destinada al Consell Islàmic i Cultural de
Catalunya, a m é s d'oferir la possibilitat a altres associacions islàmiques de finançar
alguns dels seus projectes de tipus social i cultural (com és el cas de les j o r n a d e s
de p o r t e s obertes d u t e s a t e r m e en els darrers a n y s ) .
Des del p u n t de vista local, un indicador de l'inici de transformació del recel
a n t e r i o r respecte al t r a c t a m e n t de la presència m u s u l m a n a es m o s t r a en el seguit
d ' i n a u g u r a c i o n s dels n o u s locals d'oratoris q u e h a v i e n canviat d ' e m p l a ç a m e n t o
q u e h a v i e n ampliat les seves d e p e n d è n c i e s . La participació activa de r e p r e s e n -
tants públics municipals en aquests actes (sense gaire c o b e r t u r a mediática, però)
manifesta un n o u canvi d'escenari de la resposta local, sovint força q ü e s t i o n a d a .
Per contra, i des del p u n t de vista d'implicació dels r e s p o n s a b l e s del col·lectiu
m u s u l m à , p e r tal de p o d e r p r e s e n t a r els seus projectes d ' o b e r t u r a o trasllat dels
oratoris, no n o m é s d'acord a m b la n o r m a t i v a vigent, sinó t a m b é a m b el procedi-
m e n t habitual de relació a m b les administracions públiques, de n o u , alguns oratoris
q u e s ' h a n obert en els darrers dos anys ho h a n fet d'amagat, sense notificar-ho a
les instàncies municipals i sense les condicions a d e q u a d e s . E n c a r a és d ' h o r a p e r
fer u n a valoració del p e r q u è del r e t o r n a aquesta pràctica q u e havia estat habi-
t u a l en anys anteriors. M e n t r e s t a n t , caldrà p r e g u n t a r - s e si aquestes iniciatives de
v o lg u d a invisibilització es p r o d u e i x e n c o m a contrareacció a l'oposició c i u t a d a n a
expressada d a v a n t de la presència d'aquests espais de culte.
De f o r m a similar, el c o m p l i m e n t del cicle r i t u a l dels m u s u l m a n s e u r o p e u s
suscita escassa controvèrsia en un c o n t e x t de creixent pressió sobre la pràctica
religiosa islàmica a Europa, i q u e e m e r g e i x e n cada vegada m e n y s c o m a factors
o variables q u e suscitarien o justificarien el rebuig p e r p a r t de sectors no m u s u l -
mans. 11
Sostenim q u e a q u e s t fet està d i r e c t a m e n t relacionat t a n t a m b la creixent
discreció de q u è fan gala, limitant o c a s i o n a l m e n t el seu c a m p d'acció a l'esfera
privada, c o m a m b la seva adequació progressiva als principis legals q u e estan d ' u n a
m a n e r a o altra inspirats per la sensibilitat secular, i q u e p r o s c r i u e n ara la comissió
(i exhibició) d'accions c r u e n t e s a l'espai públic, cosa q u e afecta en particular les
11
Així h o c o n f i r m e n t a m b é treballs m é s r e c e n t s : López B a r g a d o s , Solé A r r a r à s , 2 0 1 6 .
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA 41
cerimònies associades a m b Yaixura i, p e r descomptat, la festa del sacrifici, q u e són
les q u e h a n suscitat majors suspicàcies en els últims a n y s . 12
3.2. El c a m p r e l i g i ó s i s l à m i c a C a t a l u n y a
El concepte de camp religiós d e s e n v o l u p a t p e r Pierre B o u r d i e u (1971) és especial-
m e n t a d e q u a t p e r referir-se al cas de Catalunya. La idea de p e n s a r l'islam a Cata-
l u n y a c o m u n c a m p concurrencial, e n p e r m a n e n t disputa e n t r e actors religiosos
q u e b u s q u e n ratificar la seva pròpia legitimitat d a v a n t del conjunt del col·lectiu
m u s u l m à , és útil p e r c o m p r e n d r e c o m a q u e s t c a m p religiós no n o m é s es t r o b a
creuat p e r d i n à m i q u e s q u e p r e t e n e n establir u n a h e g e m o n i a , sinó q u e se solapen
sobre un procés inacabat de construcció d ' u n s espais i u n e s referències doctrinals,
en el m a r c d ' u n p a n o r a m a religiós que, tot i q u e s'ha diversificat n o t a b l e m e n t en
13
els últims a n y s , c o n t i n u a estant c l a r a m e n t d o m i n a t per la tradició catòlica. En
aquest context, la disputa pel control d'aquest «capital religiós» de q u è parlava
B o u r d i e u , no n o m é s es limita a la disputa i n t e r n a en el si d'aquests col·lectius,
sinó t a m b é de cara al seu àmbit extern, c o m a forma de p u g n a r p e r aconseguir
u n a legitimitat social en un m a r c de creixent pluralitat religiosa.
El concepte de procés de configuració comunitària (que d e s e n v o l u p a r e m a c o n t i n u -
ació) r e p r e s e n t a el m a r c des del q u a l el col·lectiu m u s u l m à formula un principi de
recuperació o r e t r o b a m e n t a m b la pràctica i les referències religioses, protagonitzat
pels pares de família m u s u l m a n s q u e , al llarg de seu trajecte migratori, i un cop
instal·lats en la societat catalana al costat dels seus familiars, v a n d e s e n v o l u p a r
iniciatives c o m u n i t à r i e s a m b l'objectiu de preservar els referents socials i cultu-
rals propis. A a q u e s t m a r c , el va precedir u n a etapa q u e estava caracteritzada p e r
l ' a b a n d o n a m e n t t e m p o r a l de tals referències, en un c o n t e x t de recent instal·la-
ció, m a r c a t pels i m p e r a t i u s imposats pel m e r c a t laboral en q u è s'incorporaven.
Abdelmalek Sayad va analitzar a q u e s t context previ e x e m p l a r m e n t en el cas de
l'emigració algeriana a França als anys 70 (Sayad, 1991).
Fins avui en dia, a q u e s t m a r c de r e t r o b a m e n t a m b la tradició cultural i religiosa
d'origen (mesclades d ' u n a m a n e r a q u e seria b a s t a n t complicat separar) ha estat
12
H e m analitzat a m b m é s d e t e n i m e n t a q u e s t a q ü e s t i ó a : Alonso, Ghali, López B a r g a d o s , M o r e r a s i
Solé Arraràs, n . d .
13
Vegeu: E s t r u c h e t al., 2 0 0 4 .
42 DIÀSPORES I RITUALS
el principal corrent q u e ha p o r t a t a l ' o b e r t u r a d'espais relacionats a m b el culte
m u s u l m à , així c o m altres tipus d'expressions religioses, t a n t en el t e r r e n y públic
c o m d e s e n v o l u p a d e s en un àmbit familiar i privat, q u e es c o n v e r t e i x e n d'acord
a m b a q u e s t a lògica, en pols d'expressió del vincle c o m u n i t a r i . A q u e s t m a r c con-
t i n u a e s t r u c t u r a n t l'expressió de l'islam a C a t a l u n y a , al v o l t a n t p r i n c i p a l m e n t
d'oratoris c o m u n i t a r i s locals, gestionats sota la iniciativa a u t o o r g a m t z a t i v a dels
m a t e i x o s col·lectius. En l'última dècada ha c o m e n ç a t a d e s p u n t a r el q u e seria un
segon m a r c q u e caldrà v e u r e si v i n d r à a substituir l'anterior o a c o m p l e m e n t a r - l o ,
i a p o r t a r - h i un a v a n ç qualitatiu. Es tracta d ' u n a dinàmica q u e està c o n t r i b u i n t
a definir u n a p r e s e n t a c i ó de l'islam m é s propositiva d a v a n t de la societat cata-
l a n a respecte al seu encaix en a q u e s t a societat, p e r ò t a m b é m é s reivindicativa,
r e c l a m a n t u n lloc propi. U n a d i n à m i c a q u e i n t e r p r e t a q u e l'expressió religiosa
islàmica a C a t a l u n y a n o n e c e s s à r i a m e n t s ' e n t é n c o m u n a forma d e m a n t e n i r u n
vincle efectiu i afectiu a m b la societat d'origen, sinó c o m u n a m a n e r a de sentir-se
f o r m a n t part d ' a q u e s t a societat.
Els h o r i t z o n s identitaris d ' u n a i altra d i n à m i c a difereixen s u b s t a n c i a l m e n t ,
p e r ò encara es t r o b e n t a n e s t r e t a m e n t vinculats e n t r e si q u e es fa difícil a v e n t u r a r
q u i n a serà la seva futura evolució. El q u e sí q u e és evident és q u e el n o u m a r c
q u e es p r o p o s a s'elabora en part c o m a resposta als r e q u e r i m e n t s de la societat
catalana, que, cada vegada a m b m é s insistència, reclama dels m e m b r e s del col-
lectiu m u s u l m à u n a resposta m o l t m é s assertiva respecte la seva inserció social.
La hipòtesi principal q u e es p r o p o s a per descriure els c o m p o n e n t s del c o n t e x t
islàmic a C a t a l u n y a i la seva evolució futura afirma q u e ens t r o b e m d a v a n t d ' u n
c a m p religiós en d e s e n v o l u p a m e n t , en q u è la falta de concreció d'iniciatives orga-
nitzatives del col·lectiu m u s u l m à a nivell general, el b u i t doctrinal q u e g e n e r a
l'absència d'autoritats religioses legitimades, així c o m la falta d'espais on d u r a
t e r m e un debat i n t e r n j u g u e n a favor de la dispersió i la fragmentació en el recurs a
la referència islàmica. En a q u e s t a «aigua tèrbola» t e n e n m é s possibilitats de pescar
les lectures de la doctrina islàmica que, de m a n e r a autoreferencial, f o n a m e n t e n
la seva fegitimitat sobre u n a sèrie de criteris i a r g u m e n t s q u e són à m p l i a m e n t
r e c o n e g u t s p e r p a r t del col·lectiu m u s u l m à (com és, p e r e x e m p l e , fer referència
a la tradició islàmica c o m a resultat de la revelació profètica, i la salvaguarda del
seu missatge), q u e n o les q u e p r o p o s e n interpretacions m o l t m é s c o n t e m p o r à -
nies (que tradicionals), m é s h e r m e n è u t i q u e s (enfront de les exegètiques) i m é s
contextualistes (que literalistes).
3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA 43
Atesa la n a t u r a l e s a descentralitzada de l'autoritat religiosa en l'islam, i ja q u e
en el context occidental no existeix cap institució política m u s u l m a n a q u e serveixi
de legitimació d'aquestes autoritats, els m o v i m e n t s o orientacions doctrinals h a n
de c o n v è n c e r el c o n j u n t del col·lectiu de l'autenticitat de seu missatge. En a q u e s t
sentit, a q u e s t c o n t e x t de dispersió i « p è r d u a doctrinal», afavoreix les propostes
q u e , en n o m de la «tradició», p r o m o u e n el r e t o r n a les essències d ' u n islam
i m m u t a b l e i sense additius, ja q u e s'ajusten a a q u e s t principi de recuperació de
les referències religioses (i culturals) q u e a c o m p a n y e n el procés de configuració
c o m u n i t à r i a a n t e r i o r m e n t e s m e n t a t . D'acord a a q u e s t a lògica, s'intenta contra-
restar la influència a c u l t u r a d o r a de la societat occidental, així c o m els i n t e n t s
« m o d e r n i z a n t s » (expressió q u e inclou u n e v i d e n t c o n t i n g u t pejoratiu) d e les
relectures contextualitzadores de la doctrina islàmica a Occident.
U n a m e t à f o r a p o d r i a servir p e r sintetitzar a q u e s t a hipòtesi: el c a m p religiós
islàmic a C a t a l u n y a s ' e n t é n c o m un t e r r e n y de c o n r e u p e n d e n t de r o m p r e . Fins
ara, les traces q u e s ' h a n practicat sobre la terra gràcies a la iniciativa de col·lectius
locals són m e r a m e n t superíicials, fet q u e ha deixat les llavors d ' u n a consciència
c o m u n i t à r i a m u s u l m a n a a la i n t e m p è r i e de les influències de la societat catalana.
No obstant això, altres propostes, q u e utilitzen arades senzilles però b e n esmolades
(en n o m de la tradició), c o m e n c e n a deixar profunds solcs marcats c l a r a m e n t sobre
el terreny, on aquestes llavors es p o d e n enfonsar i protegir-se de les influències
externes, així c o m de les propostes d'introducció d'altres llavors «transgèniques»,
« m a n i p u l a d e s » , a m b l'objectiu de modificar el cultiu «original».
El c a m p religiós islàmic a C a t a l u n y a no es p o t e n t e n d r e de m a n e r a aïllada
respecte d'altres camps, siguin o no religiosos, siguin o no islàmics. U n a de les
qualitats interpretatives d'aquest concepte és precisament contemplar les relacions
i d i n à m i q u e s q u e s'estableixen e n t r e camps c o n c o m i t a n t s . I és en a q u e s t c o n t e x t
en disputa en q u è s ' e m m a r c a el procés de configuració c o m u n i t à r i a , c o n c e p t e
q u e e n s p e r m e t r à definir els c o n t e x t o s c o m u n i t a r i s q u e t r a c e n els col·lectius
m u s u l m a n s a Catalunya.
3.3. E l p r o c é s d e c o n f i g u r a c i ó c o m u n i t à r i a : d e f i n i c i ó o p e r a t i v a i i n d i c a d o r s
E n t e n e m p e r procés de configuració c o m u n i t à r i a el d e s e n v o l u p a m e n t p e r p a r t
dels m e m b r e s q u e c o n f o r m e n el col·lectiu m u s u l m à a Catalunya d'estructures for-
mals i informals de suport i solidaritat q u e , mitjançant la formulació d'estratègies
44 DIÀSPORES I RITUALS 3. ELS CONTEXTOS COMUNITARIS DE L'ISLAM A CATALUNYA 45

identitàries específiques (ja siguin dirigides cap a la societat r e c e p t o r a c o m cap al
seu m a t e i x col·lectiu), p r e t é n r e c u p e r a r i r e s t a u r a r els c o m p o n e n t s propis de la
seva societat i c u l t u r a d'origen a través de la referència religiosa, c o m u n a forma
de r e s p o n d r e a l'acció acultural de la societat en q u è s'incorporen.
Ens e s t e m referint a un p r o c é s q u e es d e s e n v o l u p a al llarg d ' u n a sèrie d'etapes
i m o m e n t s q u e se succeeixen t e m p o r a l m e n t , sota la influència de diverses dinà-
m i q u e s , a m b vista a restituir (formal o, almenys, simbòlicament) l'ordre social i
d'interacció a m b la societat catalana, es pot identificar com un indicador m é s des
del qual p o d e r i n t e r p r e t a r el d e s e n v o l u p a m e n t d'aquest procés de conformació
d ' u n a referència c o m u n i t à r i a activa en el si d'aquests col·lectius.
A la s e g ü e n t taula s'escriuen un total de catorze indicadors que caldria tenir
p r e s e n t s e n l'estudi d ' a q u e s t procés:
Taula 2. Indicadors del procés de configuració comunitària

les referències culturals i religioses originàries.

Incorpora un e l e m e n t de r e c o n s t r u c c i ó , i no de t r a s p l a n t a m e n t de les pràcti-
ques (les observances religioses recontextualitzades), referències (la interpretació
de la doctrina) i institucions d'origen (les m e s q u i t e s ) . Això és així en el fet q u e
es redefineixen i s'ajusten a les n o v e s situacions q u e imposa el c o n t e x t migratori.
Parla de r e f e r e n t s q u e es v i n c u l e n a m b un d e t e r m i n a t o r d r e social i cultural
q u e , sovint, és idealitzat, substantivitzat, com a forma de destacar els límits q u e
defineixen u n a d e t e r m i n a d a especificitat c o m a g r u p .
Situa u n a sèrie de l í m i t s q u e es f o r m u l e n a través de discursos i, sobretot, de
p r à c t i q u e s q u o t i d i a n e s q u e , en forma de m a r c a d o r s identitaris, r e c o r d e n cap a
l'interior i cap a l'exterior del g r u p la distància q u e el separa de la societat recep-
tora catalana.
Defineix u n o b j e c t i u q u e , j u n t a m e n t a m b altres finalitats explícites (respondre
a u n e s d e t e r m i n a d e s d e m a n d e s i necessitats de tipus col·lectiu) o implícites (con-
figurar u n a d e t e r m i n a d a consciència identitària col·lectiva), i n t e n t a a c o n s e g u i r
el m a n t e n i m e n t i la r e p r o d u c c i ó del vincle c o m u n i t a r i c o m a forma d'evitar la
Indicador
Patrons de concentració residencial
Progressiva adequació d'espais per
al culte i altres àmbits (formació,
elaboració doctrinal, difusió)
Garantia i millora de les condicions de
l'observança religiosa (mentís halal,
cementiris, educació religiosa)
Lideratges i representacions
Determinació de figures d'autoritat
religiosa
Hàbits vestimentaris i corporals
Descripció
L'assentament residencial d'aquests col·lectius en àmbits concrets de la t r a m a
urbana permet el d e s e n v o l u p a m e n t d ' u n a x a r x a de relacions de base a un c o n t e x t
de p r o x i m i t a t i de quotidianitat. La p r o x i m i t a t espacial es m o s t r a c o m un dels
factors q u e p o l activar aquesta interrelació e n t r e m e m b r e s d ' u n m a t e i x col·lectiu.
Bis espais de culte de proximitat, habilitats c o m a p r i m e r a iniciativa p e r p a r t
d'aquests col·lectius p e r satisfer les seves necessitats religioses, p r o g r e s s i v a m e n t
es m i l l o r e n e s t r u c t u r a l m e n t (en condicions i en capacitat), i t a m b é s ' a d e q ü e n
a altres necessitats q u e sorgeixen a m b l ' a s s e n t a m e n t del col·lectiu (formació,
d e s e n v o l u p a m e n t doctrinal, activitats culturals, difusió, etc.).
Millora de les condicions p e r l'observança religiosa, m é s enllà de l'oració
c o m u n i t à r i a , mitjançant d e m a n d e s a les administracions públiques p e r q u è p u g u i n
a d e q u a r els seus serveis i institucions a l'especiflcitat del col·lectiu m u s u l m à .
D e s e n v o l u p a m e n t d'expressions de lideratge en el si d'aquests col·lectius, q u e
f o r m u l e n propostes de representació i interlocució d a v a n t de la societat catalana.
Progressiva evolució en el perfil d'aquests lideratges, p r o v o c a d a pel canvi
generacional.
Les c o m u n i t a t s locals es d o t e n d'especialistes religiosos encarregats de l'atenció
religiosa i del m a n t e n i m e n t dels espais de culte. R e p r e s e n t e n la p r i m e r a expressió
de l'autoritat religiosa, relacionada p r i n c i p a l m e n t a m b u n a funció de culte.
Relacionat a m b el d e s e n v o l u p a m e n t d ' u n ordre m o r a l comunitari, així c o m a m b la
introducció de d e t e r m i n a d e s interpretacions doctrinals, es genera un procés d ' u n a
certa h o m o g e n e ï t z a c i ó en els usos i hàbits vestimentaris i corporals, q u e afecten
t a n t h o m e s com d o n e s .

disgregació social i l'aculturació del g r u p per p a r t de la societat receptora.
Un procés q u e , no p o d r i a ser d'altra m a n e r a , s'expressa i f o r m u l a de forma
h e t e r o g è n i a , en el sentit q u e formula diversos models i propostes de reconstrucció
Iniciatives de socialització religiosa La formació religiosa de les n o v e s generacions es planteja com u n a de les
necessitats a a t e n d r e p e r p a r t del col·lectiu, p e r tal q u e p u g u i m a n t e n i r el vincle
c o m u n i t a r i q u e el lliga a m b l'origen. Les d e m a n d e s d'aquesta formació doctrinal
per part dels joves, però, s'orienten en u n a altra direcció q u e no passa p e r la
r e p r o d u c c i ó de l'origen.

d'aquests vincles c o m u n i t a r i s .
És possible identificar u n a sèrie d'indicadors de d e s e n v o l u p a m e n t d ' a q u e s t
procés de comunitarització e n t r e els col·lectius m u s u l m a n s a Catalunya. Hi apa-
Desenvolupament de línies doctrinals
molt ben definides
Al llarg d ' a q u e s t procés es d e s e n v o l u p e n diverses línies doctrinals, a m b
interpretacions m o l t diferents, q u e i n t e n t e n seduir els diversos col·lectius p r e s e n t s
sobre el territori. En el fet q u e a l g u n e s a c t u e n de m a n e r a expansiva, g e n e r e n
d i n à m i q u e s de p e n e t r a c i ó sobre el territori en q u è se solen m a r c a r les diferències
doctrinals q u e les s e p a r e n a m b altres interpretacions.

reix, en un lloc p r e e m i n e n t , l ' o b e r t u r a d ' e q u i p a m e n t s comunitaris, així c o m la
d e t e r m i n a c i ó d'estructures de lideratge i de figures d ' a u t o r i t a t religiosa, q u e són
els facilitadors del d e s e n v o l u p a m e n t d ' u n ordre m o r a l c o m u n i t a r i . Dins del m a r c
de la n o s t r a recerca, e n t e n e m q u e la celebració de les principals celebracions del
calendari islàmic, pel q u e suposa d'organització del col·lectiu, de previsió de recur-
sos ( h u m a n s , materials, econòmics...) i d'espais, així com t a m b é c o m a m e c a n i s m e
Elaboració de discursos identitaris
Reivindicacions i demandes públiques
El d e s e n v o l u p a m e n t d ' a r g u m e n t s identitaris té u n a doble orientació, t a n t cap
a l'interior d'aquests col·lectius c o m cap a l'exterior. D a v a n t d ' u n col·lectiu q u e
s'organitza de m a n e r a h e t e r o g è n i a (en q u è el factor religiós no sintetitza totes les
expressions identitàries), les construccions d'identitat seran, per definició, plurals.
La combinació de d e s e n v o l u p a m e n t s identitaris i d'expressions de lideratge actiu
p o d e n contribuir a la formulació de reivindicacions i d e m a n d e s , q u e se solen dirigir
a les administracions p ú b l i q u e s . Aquestes d e m a n d e s t a m b é es dirigeixen al conjunt
de la societat, de vegades a través dels mitjans de comunicació, c o m a f o r m a de
t r a n s m e t r e u n missatge reivindicatiu.
46 DIÀSPORES I RITUALS
Indicador
Mobilització col·lectiva
Organització del temps comunitari
festiu
Formulació d'un ordre moral
comunitari
Esfera pública de debat
Font: M o r e r a s , 2 0 0 9
Descripció
La possibilitat de convertir aquesta reivindicació en a r g u m e n t de mobilització
col·lectiva pot ser m o s t r a del d e s e n v o l u p a m e n t d'estructures organitzatives i de
lideratges influents en el si d'aquests col·lectius.
La celebració de les principals festivitats del calendari islàmic c o m a m e c a n i s m e
d'estructuració d ' u n t e m p s c o m u n i t a r i a n u a l .
Les relacions i n t r a c o m u n i t à r i e s g e n e r e n p a t r o n s de c o n d u c t a q u e socialment
s'acceptaren o es q ü e s t i o n e n . Tal valoració es porta a t e r m e a partir d ' i m a
formulació del q u e es considera a d e q u a t o reprensible en els c o m p o r t a m e n t s
socials, cosa q u e genera u n a m o r a ) c o m u n i t à r i a q u e actua c o m a i n s t r u m e n t de
control de les relacions intra i e x t r a c o m u n i t à r i e s .
La definició d'espais d'expressió c o m u n i t à r i a , en els q u e p o d e r d e b a t r e q ü e s t i o n s
q u e afecten al col·lectiu m u s u l m à en el seu c o n j u n t .
47
4. El ramadà com a efímera metàfora comunitària
El dejuni d u r a n t el m e s de r a m a d à és u n a de les principals observances religioses
q u e m a n t e n e n els col·lectius m u s u l m a n s a E u r o p a occidental, per sobre d'altres
p r à c t i q u e s principals dins del d o g m a islàmic. N o v è m e s del c a l e n d a r i hegíric
m u s u l m à (entre els mesos de sha'ban i shawwal), és considerat pels m u s u l m a n s
c o m el «mes sagrat», el p e r í o d e m é s propici p e r a l'expressió de la devoció reli-
giosa, ja q u e va ser d u r a n t a q u e s t m e s q u a n es va revelar la totalitat del text de
l'Alcora al profeta M u h à m m a d . L'islam, c o m la resta de les «tradicions del llibre»
anteriors, va v e u r e c o m D é u t r a n s m e t i a els seus textos revelats a través dels diver-
sos profetes ( Abr aham , David, Moisès, Jesús), i segons u n a cita q u e s'atribueix
al profeta M u h à m m a d , la revelació del text sagrat m u s u l m à tingué lloc d u r a n t
el m e s de r a m a d à .
El m e s de r a m a d à o c u p a un lloc central dins del calendari festiu islàmic, q u e
conclou a m b u n a de les principals festivitats assenyalades (l'id al-fitr, o festa de
la r u p t u r a ) . P r o b a b f e m e n t la pràctica del dejuni preceptiu q u e es relaciona a m b
aquest p e r í o d e (l'estreta relació e n t r e dejuni i r a m a d à facilita l'ús de l'expressió
col·loquial «fer el r a m a d à » ) fa q u e a q u e s t a observança religiosa sigui la m é s cone-
g u d a e n t r e els no m u s u l m a n s (a m é s del fet d'abstenir-se de m e n j a r porc i b e u r e
alcohol). En el c o n t e x t de la societat catalana, a q u e s t a observança no g e n e r a un
q ü e s t i o n a m e n t semblant al q u e p r o v o q u e n altres aspectes de la religiositat islàmica
c o m l'obertura de m e s q u i t e s o l'ús d'hàbits vestimentaris c o m el hijab. Nogens-
m e n y s , la generalització d ' a q u e s t a pràctica dins del col·lectiu m u s u l m à , i la seva
incidència quotidiana en espais i t e m p s d'interacció a m b la societat no m u s u l m a n a
(feina, hospitals, escoles e t c ) , c o m e n ç a a plantejar les p r i m e r e s iniciatives p e r fer
compatible el dejuni a m b la resta d'activitats ( a p u n t etnogràfic 1).
Sovint s'afirma q u e l'alt grau d'observança q u e s'observa en el s e g u i m e n t del
dejuni per part de les c o m u n i t a t s m u s u l m a n e s a Occident deriva del c o m p o n e n t
e m i n e n t m e n t social i c o m u n i t a r i q u e i n c o r p o r a , q u e el c o n v e r t e i x en a l g u n a