PATRIMONI DE CATALUNYA - 25

La xarxa de canals agrícoles de 1'Emporda

Descripci6:
la xarxa de canals agrícoles
de I'Emporda
Comarques:
I'Alt Emporda
i el Baix Emporda

1
.
Característiques:
xarxa hidraulica
d'origen privat
Origen:
possiblement anterior
a 1'2poca romana

LWTlC ESTANY P A M SAVAROERA

o r u n r i r b D'EMPURIO
dh compreses entre el golf de Ro-
ses i les planes del Ter i del Dar6,
podem trobar moltes velles skquies
i canals Wicials que recullen l'ai-
gua dels rius i dels antics estanys
dessecats.
La majoria d'aquests recs van ser
construIts a partir dels segles XW
i xw~. encara que n~ ha alguns I
que datar. dels segles XIV
XV. Inicialment eren destinats a
producci6 d'energia hidrilulica com
ded~lmde l'existkncia de nombro-
sos molins fariners que encara avui
podem trobar a les seves vores, a
diferents punts del terme munici-
al de Ponts de Molins o a la riba
C
.
L ,=' :- -
ksquerra de la Muga; entre els
indrets de Font de Molins i Molins
en podem trobar dos: l'un 6s de
planta rectangular, acabada en
semicercle, on hi ha les sortides de

l'any 1891. L'altre, al costat de

I'anterior, conserva la volta i

Lloren~de la Muga, a Albanyh, a

Boadella de l'Empordh, etc.
La primera meitat del segle XW,
amb la f i del conflicte dels remen-
ces que va fer possible la pacifica-
ci6 del camp catali i la limitaci6
dels poders dels senyors, va donar
lloc a l'aparicib d'una classe de
pagesos benestants, i l'economia
agrhria va comenpr a recuperar-
se. Posteriorment al segle XVIII,
amb la revoluci6 agrhria a
Catalunya a causa de la forma de
tinen~ade la terra, grhcies al con-
tracte emfitkutic i a la supervivkn-
cia del dret civil catal&,que asse-
gurava el manteniment de les
dimensions adients de les explota-
cions agrbies, va augmentar molt
la productivitat i es van fer fortes
inversions al camp, com ara els
recs de la plana de 1'Empordh que
ara comentem.
Entre els m6s importants podem
destacar:
Al nord de la Muga: el rec Madral,
la Mugueta i el rec del Salins, que Mbs al sud, els recs de la zona dels molins formen una xanca hidriluli-
recullen les aigües dels antics antics estanys de Siurana i Vilama- ca d'origen privat mplt destacable i
estanys de Castell6 d'Emphries i colum, que, en ajuntar-se, formen encara per estudiar pel que fa a les
del tram final de la Muga. el rec Sirvent. El rec Corredor tb antigues edificacions i al seu ori-
un recorregut transversal entre el gen, com, per exemple, el molí de
A l'esquerra de la Muga trobem el rec Sirvent i el marge esquerre del les Puces a Boadella de I'Empordh,
rec del Moli de Castell6. Fluvih. A la dreta podem trobar el un estrany edifici en forma de
Entre la Muga i el Fluvih tenim el rec del molí de llArmentera, que naveta, de construcci6 alto-medie-
rec del Molí d'en Dorra que traves- coincideix en part amb l'antic bras val i potser d'origen romh. &s pos-
sa la plana de nord a est fins a les final d'aquest riu, i 6s anomenat el sible, doncs, que l'origen d'alguns
llacunes prbximes a la desemboca- riuet &Empúrieso Fluvih Vell. aprofitaments esmentats siguin
dura del Fluvih. Aquest conjunt de canals i antics anteriors a I'kpoca citada.