HARMONIA REALITZACIO D'HARMONITZACIONS A QUATRE VEUS © Les realitzacions a quatre veus s‘acostumen a fer per a cor mixte. Aquestes veus, del greu a lagut, s‘anomenen Baix, Tenor, Contralt i Soprano, i les seves tessitures aproximades sén les segients: Tessitura de les veus Soprano —— Contralt ———— & La separacié méxima entre dues veus consecutives és d’una octava (a excepcié de la separacié entret baix i tenor que pot arribar a les dues octaves) & En els acords triades en estat fonamental la millor nota per duplicar és la fonamental, excepte si aquesia nota és la sensible de la tonalitat @ Durant aquesta primera etapa escriurem I'harmonia en 2 pentagrames: el Baix en clau de Fa en el pentagrama inferior, i el Tenor, Contralt i Soprano en clau de Sol, en un mateix pentagrama superior} ® En els acords triades en estat fonamental. quan hi ha nates comunes al més habitual ds mamtenieles & També s‘accepta que les tres veus superiors es dirigeixin en moviment contrari amb el baix per tal de millorar la tessitura 0 interés melédic de la linia superior. Aquest moviment s'anomena contraposicid Exemple: En aquest exemple veurds que hem buscat fer el minim moviment de les veus i mantenir les notes comunes En I'enllag del segon acord amb el tercer, com que no hi ha notes comunes, hem triat el moviment contrari amb el baix® gue en els acords triades en estat fonamental el més habitual és duplicar la fonamental de | fambé podem duplicar la tercera o la quinta de l'acord per moviment contrari o per ment oblic Exemple: DoM Ses i 8es paral-leles jons les regles de I'enllag harménic, els moviments paral-lels de 8es i 5es s’han d’evitar Enllas V- VI Vencadenament dels acords V-VI en estat fonamental, especialment quan el trobem en. cadencia, el més habitual és que la sensible del primer acord es condueixi a tanica, i per i ¢s duplica la tercera de l'acord del VI Enllag.V - IV En aquest encadenament s‘ha de procurar que la sensible del primer acord, quan es ndveix a la ténica, no es trobi a la veu superior (soprano). Aquest encadenament, que hem vitor, es diu falsa relacié de trite possible habitual en la falsa relacié de correcte cadéncia trencada — rité (cal evitar)HARMONIA ENLLAGOS HARMONICS Proposem una faula d’enllagos harménics habituals, basada en lobservacié de la misica i en les practiques més comunes dels compositors. No et recomanem, perd, que aquestes praictiques te les prenguis com un dogma Enllagos més habituals I VolV, avegades VI o II Il ——_ V,avegades IV 0 VI RS a av a WV Lone V —— _Lavegades IV 0 VI Vie oy, Yt ee IL i ELS PROCESSOS CADENCIALS El conjunt de factors ritmics, melédics i harménics que creen una sensaciéd de descans s'anomena procés cadencial. Els factors harménics sén els més decisius en els processos cadencials i els classifiquem segons l’enllag dels dos vltims acords d’una frase, semifrase © qualsevol altra arficulacié musical que tingui imporlancia Veu Piano:( Cadéncia: procés cadencial que es caracteritza perqué l'acord final és un I (o substitut) Cadéncia perfecta (0 auitntica): D-T La més habitual és V-I. Es una cadancia conclusive Cadéncia plagal: S-T La més habitual és IV-I. fs una cadéncia conclusive Cadéncia trencada: DT, amb grav diferent de I La més habitual és V- VI. Es una cadéncia suspensiva Semicadéneia: procés cadencial suspensiv que es caracleritza pel seu final en un grav diferent de I (o d’un substitut de I). El més habitual és que l'acord final sigui un V En les semicar és la seva dominant jes perfectes l‘acord que precedeix el V seugemarors CalHARMONIA POSICIONS DELS ACORDS. Lestat fonamental i les inversions 1 Acords en 1a inversié Col-locar un acord en primera inversié significa el segUent: Prenem com a exemple un acord tricida de Do Mojor Sien el baix col:loquem la 3a de l’acord (mi) ia les alires veus les altres notes de l’acord (do i sol), tindrem un acord en 1a inversié La 1a inversié d'un acord s‘indica amb el xifrat 6 Val a dir que hi ha alguns acords que tenen menys tendéncia a duplicar el baix o la quinta de l'acord quan estan en primera inversié El més clar és I’acord de dominant, perqué la tercera d’aquest acord, la sensible, no és bona de duplicar & No s‘acostuma a duplicar un baix amb 6 perd s‘accepta la seva duplicacié en els casos segients: Dom El baix amb 6 (el Mi) es duplica per moviment oblic El baix amb 6 (el Fa) és una nota tonal El baix amb 6 (el La) es duplica en un enllag que és un canvi d'estat o disposicié =D Hi egernonHARMONIA ACORDS EN 2A INVERSIO Els acords en 2a inversi6 acostumen a tenir carécter de notes extranyes. Les disposicions més habituals sén les seguents: DoM Observe aquest enllag dels acords I- V-I Les notes de l'acord de dominant del baix i de la contralt es mouen per moviment contrari, i la nota Re fa el dibuix d’una nota de pas. Valtra veu queda immobil Sc ik El $de pas 0 d’unié TeeVec=aT Tis SVG lie Ve Val LV 6 a6 G26, 626 66 4 4 4 4 Dom Observa aquesta ornamentacié del I Les notes del IV en 2a inversié, que no sén comunes amb les de I fan un dibuix de brodadures an Hg dfampliacié bé és habitual utilizar el § com a canvi de disposicié en un fragment harmonitzat amb un sieix acord gegen ecEObserva aquest enllag del acords I- V La sexta i la quarta del § codencial sén appogiatures de les notes de l'acord de dominant, per tant, aquest acord no té funcié de tonica § cadencial Exemples DoM 6 5 I (8) 3 Cad. Perfecta (3) + Cad. PerfectaHARMONIA XIFRAT GENERAL | XIFRAT EXCLUSIU EN ELS ACORDS AMB 7A B Per a qualsevol acord de 7a es pot utilitzar el segient xifrat Dom Estat fonamental lainy. 2a inv. 3a inv. rao Aquesis xifrats de exemple anterior sén generals. No has d’oblidar-te d’escriure les alteracions al davant dels nimeros quan sigui necessari Sol M. Es habitual usar el xifrat exclusiu per a I'acord de 7a de dominant. La creu (+) indica la sensible de la fonalitat DoM V estat fonamental V lainv. V 2a inv. V 3a inv. 5HARMONIA ACORDS QUATRIADES: 7a de Dominant Es un acord quatrfade sobre el V. Té funcié de dominant. En el seu enllag amb l'acord posterior cal observar que la sensible i la séptima resolguin correctament RESOLUCIONS DE L’ACORD DE 7A DE DOMINANT (exemples en Do M) & Acord de 7a de dominant en estat fonamental que resol a ténica en estat fonamental v 1 v I iy 1} serve Sa ® Acord de 7a de dominant en estat fonamental que resol a tonica en 1a inversié La Ta reslixegularment 1a Ta resol iregulesment _——_— v7 I v7 I 6 La sptima que resol irregularment ha de venir de la mateixa nota o de moviment de 2a ascendent & Acord de 7a de dominant en estat fonamental que resol a VI en estat fonamental v vt En l'enllag V7 - VI Facord de séptima és complet 1 ® Acord de 7a de dominant en inversié i les seves resolucions més habituals - I ¥ I - I v i = z Oo, =e = = © a {aa esol ineguanene 2 2 = = = 6 +6 6 6 46 x Ala séptima no s‘hi ha d’arribar per moviment descendent de més de 2aHARMONIA Vacord de 5a de Sensible Es un acord de dominant amb 7a sense la fonamental Té funcié de dominant XIFRATS: B Es poden utilizar els xifrats generals 5, 61 ¢ , tot i que el més habitual és usar els xifrats exclusius DoM Estat fonamental la inv, 2a inv, 6 Vu VIL vil Estat fonamental la inv, 2a inv. 4 +6 6 3 4 vir val val RESOLUCIONS DE L'ACORD DE 5A DE'SENSIBLE, En el seu enllac omb l'acord de ténica cal observar els mateixos moviments que aconsellem per Facord de 7a de dominant DoM La dissondncia resol irregularmeny eyes vil va. vil vil goxgervarontAARMONIA La moDULaAcIO Modular és canviar de to, passar d’una tonalitat a una altra. Hi ha moltes maneres de modular peré la forma més habitual de modular és aquella que prepara l’entrada de la nova tonalitat amb un o més acords que sén comuns entre la tonalitat d’origen ila d’arribada Després d’aquest/s acord/s de doble funcié, que normalment anomenem acord/s pont, cal reafirmar la nova tonalitat amb un enllag dominant-tnica Acords de la tonalitat 0 regié A { Acord/s de doble funcié o pont Dominant de la tonalitat o reg { Confirmacié de la nova tonclitat o regié a través d’una cadéncia Exemple a J. Haydn Ide Mim IVdeMim v I VI de Sol M Ide SolM Les modulacions més habituals sn les que es dirigeixen a la tonalitat de la 5a inferior (to de la subdominant), la 5a superior (el to de la dominant) i el relatiuHARMONIA DOMINANTS SECUNDARIES La dominant secundaria és un acord que momentaniament pren les. caracteristiques i les funcions d'un acord de dominant i per tant, es tractaré igual que un acord de dominant, encara que no sigui aquesta la seva funcié tonal en el context de la frase Aquests acords aporten molts colors a la misica. és habitual trobar-los en els temps dabils i que resolguin a la seva 5a descendent, que és I’acord de tdnica de la tonalitat transitoria que no s‘arriba a definir Fixa't en estructura harmanica d/aquest fragment de la SONATINA de Beethoven. Les dominanis secundaries estan encerclades Xifrat de les dominants secundaries S'utilitza la xifra romana de I'acord, ratllada per una linia horitzontal AE Es llegeix dominant del cinqua (V/V) HE Es llegeix dominant del sisé (V/V1) 4¥F Es llegeix dominant del segon (V/MI) Observa aquest exemple d’enllagos harménics que conté tres dominants secundaries i ol seu xifrat amb xifres romanes DoM 2 dom. sec, 3 dom.sec vi (\ VI VE\ Il Gan