TALLER: LA RÀDIO ESCOLAR

Curs 2008-09
CEIP Margarida Xirgu
Badalona
La Ràdio

La ràdio: un treball cooperatiu

 La Ràdio
La ràdio: és un instrument de comunicació potent amb moltes
possibilitats didàctiques
● Promou la comunicació amb l'entorn i el seu coneixement
● Potencia la cohesió social
● Facilita el treball cooperatiu
● Facilita el treball amb les habilitats lectores
● Ajuda a organitzar el centre com un espai de comunicació
 Propietats de la ràdio
•La immediatesa, la heterogeneïtat de l'audiència, la seva
accessibilitat o la credibilitat dels seus missatges.

•A més, la ràdio, comparada amb la premsa o la televisió, és

barata i tècnicament senzilla.

•No cal disposar de grans infrastructures per emetre, ni

traslladar càmeres, ni equips d'il·luminació, ni posar en
marxa impressionants rotatives.
 La Ràdio
La ràdio d’avui és una ràdio de tercera generació: s’ha fet un
salt dels sistemes analògics a la tecnologia digital, tant pels
processos de producció com els de difusió. La ràdio a Internet
és ja una realitat que camina simultàniament a la tradicional
ràdio per ones hertzianes.
En una època de globalització mediàtica, es consolida la
presència de la ràdio local, o millor, de la ràdio de proximitat.
Aquest nou terme adjectiva molt millor aquesta nova ràdio
caracteritzada pels seus continguts d’àmbit territorial pròxim,
però no pel seu abast de difusió, que amb Internet
ha deixat enrera el localisme.
 La Ràdio
En relació amb altres mitjans de comunicació, la ràdio
genera una situació comunicativa molt particular, en la
qual l'emissor i el receptor es veuen sense ser vistos; es
perceben espais sense ser percebuts; sobre el no res, es
dibuixen mars, rius, muntanyes, animals, cares,
somriures, tristesa...

La ràdio, com a vegades es diu, és un mitjà cec, però

també és, al mateix temps, un món de color.
 El Llenguatge radiofònic.
Per entendre què és la ràdio ens cal entendre quins són els seus principis
constituents:
La ràdio la fan un equip de professionals que creen, dissenyen i produeixen els
missatges. Cal tenir present, per tant, la intencionalitat comunicativa de
l’emissor.
La ràdio fa servir una tecnologia específica que li permet la captura, el
tractament i l’emissió de so.
La ràdio té en el so radiofònic la substància expressiva bàsica. El so radiofònic
s’organitza pel que es coneixen com a formes sonores i no sonores, és a dir, per
l’expressió oral o paraula, la música, els efectes sonors i el silenci.
La ràdio s’adreça als receptors, que perceben i interpreten els missatges
atenent a les seves peculiaritats perceptives i la seva experiència sociocultural.

D’aquest conjunt, de les formes sonores i no sonores i del repertori de recursos

en diem llenguatge radiofònic.
El Llenguatge radiofònic.

La paraula i l’expressió oral

La música
Els efectes sonors
El silenci
El Llenguatge radiofònic.

La paraula i l’expressió oral.

La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major
força estètica i significativa.
De les paraules radiofòniques hem de considerar dos nivells
expressius: el dels continguts, és a dir, el què es diu; i el de la
forma, és a dir, com es diu, com es fa servir la veu i la seva
expressivitat sonora.
Els textos radiofònics cal que siguin interessants per tal de
captar l’atenció de l’oient, però i sobretot, que siguin
capaços de mantenir-la, de generar-li interès per seguir
escoltant.
Els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser:
Clars:
Redundants:
Adaptats als objectius comunicatius:
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral
Són diverses les qüestions a les que cal atendre per tal de treure
el màxim rendiment de l’expressió oral i del seu instrument
bàsic, la veu. Per tal de resultar entenedors i pràctics parlarem de
dos nivells de treball de l’expressió oral:

Un primer nivell, orientat al coneixement i ensinistrament

dels aspectes relacionats amb la producció i ús correcte
de la veu.

Un segon nivell de treball del discurs oral on es treballa el

domini dels elements que contribueixen a la creació de
sentit i a la expressivitat.
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral i la paraula
Primer nivell de treball: producció i ús de la veu
La veu és l’instrument fonamental de comunicació dels
humans i, òbviament, l’eina bàsica del mitjà radiofònic.
Els paràmetres bàsics que constitueixen el so de la veu, i amb
els quals ens és possible de descriure quines característiques té
una veu, són el to, la intensitat i el timbre.
El to
Des d’un punt de vista físic el to d’un so depèn del nombre
d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to
d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs
vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista
perceptiu, el to l’associem a la sensació d’agut o greu que
percebem en escoltar una veu.
El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral

La intensitat
Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del grau
d’obertura o amplitud dels plecs vocals. A major obertura
més intensitat.

Timbre
Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la
complexitat del so. És l’element identificador d’un so que en
marca la personalitat .
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral
Les tècniques de l’expressió oral, que ajuden a que la parla
sigui clara, intel·ligible, comprensible són:

la dicció: vocalització i articulació

la respiració
la velocitat
l’actitud
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral
Segon nivell de treball: creació de sentit i expressivitat sonora
L’expressivitat sonora i els valors expressius del to:
l’entonació
el ritme,

La pausa és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor

de la veu
Les variacions controlades de to, és a dir, l’entonació, també
tenen valor sintàctic.
El ritme es relaciona amb l’organització dels diversos
components sonors i la seva durada en el temps, és a dir, amb el
nombre i ordre d’aparicions i durada de cada forma sonora o no
sonora que s’inclogui en el producte radiofònic.
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral

Tractament i valor expressiu de la intensitat.

Possiblement es tracta del paràmetre més controlable. Ho
podem fer de diferents maneres:
1)fent una manipulació fonològica, és a dir, parlant amb més o
menys intensitat.
2)Manipulació de la distància entre el locutor i el micròfon
(aproximació o allunyament físic del parlant del micròfon que
capta el senyal de la seva veu).
3)Tractament tècnic de la intensitat o manipulació de l’amplitud
del senyal acústic de la veu a través de la taula de so o equip de
d’edició.
inexperiència, i a situacions d’alegria i també de tensió
emocional.
 El Llenguatge radiofònic.
L’expressió oral
Tractament i valor expressiu del to
En el cas del to ens referirem exclusivament a les manipulacions
fonològiques que pugui fer el parlant. El valor expressiu del to
s’associa entre d’altres coses amb la descripció de distàncies –
tons aguts = més llunyania -, i de colors i textures –tons aguts =
colors clars, lluminositat; tons greus = colors foscos, foscor -. I
també en la construcció de personatges i actituds emocionals:
així els tons més greus s’associen a personatges de més edat, de
major volum corporal, a situacions de dramatisme, de por,
tràgiques. En canvi els tons aguts es relacionen amb personatges
joves, amb inexperiència, i a situacions d’alegria i també de
tensió emocional.
 El Llenguatge radiofònic.

La música

No ens fixarem en la música com a contingut en sí mateixa, sinó

en el paper que juga com a element del llenguatge radiofònic, i les
seves possibilitats semàntiques i expressives en relació a la resta
de sistemes. Així, la música pot servir per diverses tasques:
La podem utilitzar per organitzar i estructurar els continguts, per
marcar transicions, marcar pauses, anunciar canvis de seqüència, ..
 El Llenguatge radiofònic.

La música
La durada dels fragments musicals i la seva relació amb el
context generarà diferents tipus de separacions o insercions
musicals:
Sintonia: es tracta d'un fragment musical que apareix
a l'inici i al final d'un programa.
Cortina: és un fragment musical que determina un
període de transició des d’una escena a una altra.
Ràfega: és una frase musical, que també pot formar
part de la sintonia, i que separa aspectes dins d’un
mateix bloc temàtic.
Cop musical: és una frase musical extremadament
curta o un fragment de dos o tres acords, amb una
modulació tonal ascendent (“in - crescendo”).
 El Llenguatge radiofònic.

Els efectes sonors

Anomenem efectes sonors a tots aquells sons inarticulats o sorolls

(que no són ni música ni paraula), que serveixen per representar la
realitat ja sigui de manera objectiva, però també subjectiva. Els
efectes sonors juguen un paper fonamental en la construcció del
que anomenem imatges auditives, és a dir, les imatges mentals que
l’oient imagina a partir dels sons que escolta.
La funció que poden jugar els efectes sonors en la narració
radiofònica: en general es fan servir per representar mimèticament
la realitat
Les tasques dels efectes en la producció radiofònica són les
mateixes que per a la música. Així els efectes poden servir per
organitzar i estructurar els continguts, i marcar transicions, pauses,
o canvis de seqüència.
El Llenguatge radiofònic.

Els efectes sonors

Cal diferenciar entre un soroll i un efecte sonor. El soroll és
un senyal aleatori i no desitjat que és present en el canal de
transmissió, en el suport d'àudio...

El soroll es pot classificar segons sigui:

•Soroll electrònic.
•Soroll mecànic.
•Soroll en els suports.
•Soroll produït per les persones que intervenen en la producció
radiofònica: cops als micròfons, a les taules, passar fulls, etc.
•Soroll ambiental no específic.
 El Llenguatge radiofònic.

Els efectes sonors

Els tipus de sons que podeu usar com efectes sonors poden
ser:
•Sons naturals: són aquells sons en estat pur, com a
conseqüència de l'existència dels éssers vius i de la natura,
aliens a qualsevol procés tècnic.
•Sons creats: són tots aquells que l'acció humana ha introduït
en l'espai acústic.
•Sons reconstruïts: són aquells sons naturals que podeu
enregistrar i repetir a voluntat gràcies a la tecnologia.
•Sons recreats: aquells sons enregistrats en cinta, CD, DVD
que tenen com a finalitat comercialitzar-se.
El Llenguatge radiofònic.

El silenci

En general els autors defineixen el silenci radiofònic per

l’absència de la resta dels sistemes expressius. Quan no hi ha
ni paraula, ni música, ni efectes sonors, llavors hi ha silenci.

Però aquesta absència de so no és una absència real sinó

perceptiva. A la ràdio, el silenci absolut no el podem
aconseguir. Sí en canvi podem generar unes condicions
sonores que l’oient percebi i interpreti com a silenci.

El silenci, no obstant, no pot pas interpretar-se únicament

com una pausa llarga sense so, sinó que l’efecte silenci
afegeix, aporta, informació al discurs radiofònic.
 El muntatge radiofònic.
El muntatge radiofònic és l’operació que permet combinar,
integrar i organitzar les diverses formes sonores pròpies del
llenguatge radiofònic amb l’objectiu d’obtenir un discurs sonor
que resulti coherent, atractiu, clar i entenedor pel receptor.
Les possibilitats expressives del muntatge són il·limitades. Tot i
això, les formes d’organització dels fragments i substàncies
sonores es redueixen a dues grans possibilitats: la juxtaposició o
organització seqüencial de les formes sonores, és a dir, a la
disposició una darrera de l’altra; i la superposició o combinació
simultània de dues o més formes sonores
 El guió
El guió és una estratègia organitzativa que ordena els diferents
elements de la producció sonora abans de que aquesta es
realitzi.
El guió és el mapa que segueix la persona o persones que fan el
muntatge.
Qualsevol guió ha de perseguir:
•Identificar tots els elements del muntatge sonor.
•Ordenar els diferents sons que han d'aparèixer en la producció
final (veu, música, efectes i silencis) i preveure els moments en
què hi ha concurrència de dos o més sons.
•La planificació: en primer pla, en segon pla, de primer pla a
segon pla...
•Els efectes que cal aplicar-hi, si escau
•El destí final de la producció: per sonoritzar una presentació
d'imatges, per sortir per antena a la ràdio del centre.
•......
El guió.

Tipus de guions:

•Guions literaris. Són aquells en què el text és el més important.

Descriuen els procediments de forma literària. Són molt
intel·ligibles per tothom, però poc pràctics en les especificacions
tècniques. Habitualment són el primer estadi de la creació d'un
guió.
Guions tècnics. Són aquells
en què les indicacions tècniques
són prioritàries.
Probablement només els entendrà
un tècnic.
•Guions tecnicoliteraris o mixts. Els mixts incorporen la
informació textual i tècnica.
El pla d’enregistrament
•El guió determina, a part de les característiques de la
producció, l'ordre final d'aparició dels sons que
composen el muntatge final. Però no té perquè
coincidir amb l'ordre d'enregistrament dels sons.

•El pla d'enregistrament té com a objectiu l'economia

d'esforços de l'equip que enregistra, de les persones
entrevistades i la congruència amb la resta d'elements
de l'entorn on es fan els enregistraments. En el cas de
l'escola, el pla d'enregistrament ha de tenir en compte
els horaris dels alumnes enregistrats o enregistradors,
el de disponibilitat dels aparells d'enregistrament, les
entrades i sortides d'alumnes per qüestions de sorolls.
Gèneres i formats radiofònics:
Notícia
Reportatge

Crònica

Entrevista

Informatiu

Magazine

Ficció
Gèneres i formats radiofònics

La notícia

La notícia és el gènere informatiu per excel.lència, que presenta

els fets i les circumstàncies que envolten un esdeveniment que
mereix arribar al públic.

La seva estructura narrativa ha de ser simple, clara i eficaç i, en

el cas de la ràdio, ha d’assolir els objectius d’immediatesa
(dependrà, però, de la periodicitat del programa informatiu),
fiabilitat i comprensibilitat.
Gèneres i formats radiofònics

La notícia

En general és notícia tot allò que no forma part de

l'experiència quotidiana de la majoria de les persones

Les entrevistes informatives s'estructuren a partir de

sis preguntes bàsiques:
•Què ha passat?
•Qui ha estat?
•Com ha passat?
•On ha passat?
•Quan ha passat?
•Per què ha passat?
Gèneres i formats radiofònics

La notícia
Elements de la notícia:

•L'entrada:on es proporcionen les dades clau del succés

informatiu. Normalment a l’entrada de la notícia s’hi
explica què ha passat, qui n’és el protagonista, on ha passat
i quan.
El cos: desenvolupament de les dades presentades a
l’entrada i incorporació de noves informacions (com i per
què). Cal treballar de forma molt equilibrada la redundància
de les dades bàsiques i l’aportació de les dades noves.
El tancament: és el resum final on es redunden les dades
bàsiques de la informació per tal de fixar en l’oient el fet
explicat.
Gèneres i formats radiofònics

El reportatge

El reportatge no és una altra cosa que l'ampliació d'una

notícia. Quan es produeix un fet important, el periodista
resumeix què ha passat en breus paraules. En canvi, el
reporter intenta saber més coses. Per això investiga, s'apropa
al lloc dels fets i pregunta als protagonistes i als testimonis
més propers, de manera que, amb totes les dades que ha
recollit, acaba fent un treball que acostuma a tenir imatges i
textos.
El reportatge és un gènere que té com a objectiu la narració
dels fets informatius tot aproximant-s’hi amb una major
exhaustivitat i profunditat i usant un nombre ampli i divers de
fonts d’informació.
Gèneres i formats radiofònics

La crònica

La crònica també presenta fets, tal i com ho fan la

notícia i el reportatge. Però es distingeix d’aquest
gèneres amb el fet que la crònica també hi incorpora la
valoració, el punt de vista, la interpretació, l’enfoc ,
que en pot fer el reporter que es troba desplaçat al lloc
on s’han produït els esdeveniments noticiables.
Gèneres i formats radiofònics

L’entrevista

L’entrevista a la ràdio és una conversa entre el comunicador i

una persona de rellevància ja sigui pels seus coneixements, per
haver estat testimoni d’uns fets, per les seves opinions, o per
la seva pròpia personalitat o biografia. L’objectiu de
l’entrevista serà la d’explicar, interpretar, entendre la realitat
per tal que l’oient se’n pugui fer una idea més àmplia i precisa
d’allò sobre el que s’està conversant. En relació a l’objectiu
final de l’entrevista n’hi ha de diversos tipus. Les més
habituals són:
-les entrevistes informatives
-les entrevistes d’opinió
-les entrevistes de caràcter
 Gèneres i formats radiofònics

Els informatius

Parlar de programes informatius és parlar de diversos tipus de

producte:
- programes informatius breus (amb o sense temporalitat):
flash informatiu, butlletí.
- programes informatius de major durada (amb una o vàries
edicions diàries, o altres periodicitats): noticiaris / informatius.
- programes informatius especialitzats en temes específics:
d’esports, de cultura, de cinema, de política, etc.
- programes informatius amb opinió: debat, línia telefònica,
tertúlia, humor.
Gèneres i formats radiofònics

El magazine

El magazine és el format radiofònic per excel·lència, que

ocupa àmplies franges horàries. Es tracta de programes
anomenats “contenidor” perquè incorporen seccions i
continguts molt diversos, dels quals l’actualitat en resulta
fonamental, units per l’estil que marca el seu presentador.
En tant que programa contenidor, pot incorporar tot els
gèneres periodístics –entrevistes, cròniques, reportatges,
informes, etc.-, així com variacions d’altres formats –
tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.-
Gèneres i formats radiofònics

Dramàtics

Són l’adaptació radiofònica del gènere teatral.

Tipus:
Transmissió d'una representació. En directe o en diferit.
Radioteatre. Adaptació o bé guió original d'una obra
dramàtica.
Serial. Novel·la fragmentada i dramatitzada en capítols.
Contes i narracions. Obres curtes d'un o pocs personatges,
emesos en una sola sessió :
Gèneres i formats radiofònics

La publicitat

No podem considerar la publicitat com a gènere periodístic o

radiofònic.
És cert, però, que té molta importància i ocupa bona part del
temps de la majoria d'emissores de ràdio.
Hi ha diversos tipus de publicitat: falques, espais patrocinats,
concursos
 La ràdio a l’escola
Formules organitzatives del centre
Dins de l'àrea curricular de llengua es pot treballar el llenguatge verbal i el
llenguatge escrit.
En altres àrees es poden elaborar programes referits a la matèria que es
treballa.
Els racons i els tallers són unes estratègies molt utilitzades. Tallers per a la
realització de programes concrets i també per aprendre l'ús dels aparells.
Hi ha molts tipus d'organització del funcionament de la ràdio escolar:
- Des de programes que funcionen portats íntegrament per alumnes fins a
programes que depenen exclusivament dels adults.
- Hi ha centres que ja al matí organitzen la benvinguda a través de les ones
radiofòniques o els altaveus del centre.
- Els migdies, menjadors i hores d'esbarjo són un altre moment en què
funciona la ràdio.
- Hi ha centres en què l'activitat radiofònica anirà estretament relacionada
amb les activitats docents que s'estan treballant en aquell moment.
 La ràdio a l’escola
Formules organitzatives del centre
L’emissora escolar
1. L’escola es sonoritza a través d’altaveus.
2. Es fa ràdio en un altra emissora: municipal...
3. Es fa ràdio a través d’Internet.
4. S’organitza un comissió de ràdio
.....
 La ràdio a l’escola
Metodologia de treball a l’aula
La línia metodològica, en general, s'ha de dissenyar pensant en el
treball per projectes que obliga que siguin els nens els que busquin
respostes a les seves curiositats, estratègies de cerca, de presa de
decisions i de repartiment de les diferents tasques i rols.
És convenient que es treballi cooperativament i col·laborativament,
és a dir, hem d'afavorir que els diferents grups equilibrin i adeqüin
les feines a les capacitats dels seus components, que hi hagi
transmissió de la informació i que la comunicació sigui fluida.
Un model de treball col·laboratiu sobre la ràdio:
Webquest del CEIP Drassanes
http://ceipdrassanes.ravalnet.org/webquest/femradio/index.htm
 Fem un programa de ràdio
Organització dels equips Treball cooperatiu
El Realitzador És qui dirigeix el programa de ràdio

Equip Tècnic Guionistes Redactors/res Locutors/res

- Equip de so: És l’equip que realitza Són els que llegeixen les
música, sintonies,.. el guió del programa, notícies, fan les
- Taules de mescles: pensa el tipus de entrevistes,
- Equip informàtic: programa, etc..
connexions,.. busca els recursos,
- Edició: les notícies, el·labora els
audacity guions de les entrevistes,
- Publicació: etc..
podproducer,
podcast Treball col·laboratiu
 El so a l’aula

Curs de formació telemàtic:

http://jasper.xtec.net:7451/cdweb/dades/actu/actual_matform/m
aterials/tdv33/index.htm

XtecRàdio:
http://phobos.xtec.net/audiovisuals/radio/index.php
 Bibliografia
Materials elaborats a partir del materials de XTECRÀDIO de:

Patrícia Lázaro i Pernias

Doctora en Ciències de la Informació per la UAB
Professora titular del Departament de Comunicació Audiovisual i
Publicitat

Recursos per fer ràdio als centres educatius d'ensenyament obligatori

a través del servei XTEC Ràdio. © Roderic Villalba i Pitu Martínez,
2003

Curs de formació telemàtic: DV33

Benito Mendoza Dueñas Assessor TAC
Departament d'Educació
Serveis Territorials a Barcelona II Comarques