2

Viure i treballar
al Vallès Occidental
descobrir valles.indd 13 4/12/07 14:27:30
 2 Viure i treballar al Vallès Occidental
Evolució de la població
Les primeres estimacions de població es poden datar a l’edat
mitjana, concretament al segle XIV, quan es calcula que la
població de la comarca era d’uns 6.000 habitants, nivell que
es mantindria, amb alts i baixos, fins als segles XVI-XVII.
És a partir del segle XVIII quan gràcies a les millores en les
feines del camp s’inicia un període de clar creixement demo-
gràfic: s’arriba als 15.000 habitants a finals de segle.
Durant el segle XIX, amb la industrialització de la comarca,
continua aquest creixement: el 1857 ja se superen els 50.000
habitants i Sabadell i Terrassa es consoliden com les dues
grans capitals comarcals, amb 14.000 i 11.000 habitants res-
pectivament. Aquest creixement ja no tindrà aturador i s’ac- I durant els noranta, la mateixa tònica (731.844 habitants el
centuarà cada vegada més: el 1900 la comarca frega els 2001), que de moment sembla no tenir intenció de canviar
70.000 habitants i el 1950 els 170.000. (836.077 habitants el 2006), amb creixements molt superiors
A partir de la segona meitat del segle XX el creixement és ex- a les mitjanes de creixement catalana i espanyola. Sabadell
tremadament intens. Sabadell i Terrassa superen els 100.000 i Terrassa superen els 200.000 habitants per primera vegada
habitants a la dècada de 1960. En un període de trenta anys, en la seva història el 2006, però els creixements més impor-
el Vallès Occidental augmentarà uns 430.000 habitants, assolint tants dels darrers anys, percentualment, han estat els dels
els 598.324 habitants el 1981. És ben evident que aquest crei- municipis més petits a l’entorn d’ambdues capitals, en un
xement, percentualment més del doble que la mitjana de creixe- procés de reequilibri demogràfic i territorial.
ment catalana, només va ser possible a causa de la immigració. El creixement demogràfic més recent a la comarca s’expli-
Al llarg d’aquest període arribaren a la comarca gent d’arreu ca principalment pel creixement natural de la població, per
de Catalunya i d’arreu d’Espanya, sobretot d’Andalusia i Ex- l’arribada de població vinguda de Barcelona i la seva àrea
tremadura. Durant els anys vuitanta el creixement demogrà- metropolitana cercant millors estàndards de qualitat de vida,
fic s’alenteix, tot i que no s’atura: 649.699 habitants el 1991. i pels nous fluxos migratoris.

Rambla de Sabadell Zona comercial de Terrassa Badia del Vallès

Descobrir el Vallès Occidental

Matadepera Ullastrell Sant Llorenç Savall

14

descobrir valles.indd 14 4/12/07 14:27:37

 La distribució de la població
Avui dia el Vallès Occidental és una co-
marca essencialment urbana, amb una
elevada densitat de població (1.398
hab/km2 enfront dels 218 hab/km2 del
conjunt de Catalunya), si bé al seu
interior podem trobar grans dispari-
tats, amb municipis que tenen algu-
nes de les densitats més elevades de
Catalunya, com ara Badia del Vallès
amb 15.811 hab/km2 i, a l’altre extrem,
municipis rurals de la Serralada Preli-
toral, com és el cas de Gallifa amb tan
sols 12,8 hab/km2.
En aquest sentit, cal distingir els muni-
cipis de la part central de la plana i sec-
tor sud de la comarca dels municipis de
la part nord de la comarca.
Els primers estan caracteritzats per
altes densitats de població, obtenint
com a resultat del procés de gran crei-
xement demogràfic nuclis altament
urbanitzats i industrialitzats, amb una
elevada presència de polígons industri-
als i comercials, situats a l’entorn dels
grans eixos de comunicació.
Els segons, situats a la zona més mun-
tanyosa (Serralada Prelitoral), tenen un
caràcter més rural o residencial, amb
una elevada presència d’urbanitza-
cions de baixa densitat.

SUPERFICIE ALTITUD Població Població Població Població

MUNICIPI
(Km2) (m) (1900) (1950) (1996) (2006)

*Badia del Vallès 0,90 118 - - 17.058 14.123

Barberà del Vallès 8,37 146 780 3.328 25.484 28.633

Castellar del Vallès 44,70 331 3.511 3.929 15.845 21.335

Castellbisbal 31,00 149 1.420 1.436 6.271 11.272

Cerdanyola del Vallès 30,00 82 928 4.007 50.503 57.959

Gallifa 16,37 502 223 168 150 216

Matadepera 25,40 423 560 728 6.082 8.169

Montcada i Reixac 23,50 38 1.710 8.656 27.068 32.153

Palau-solità i Plegamans 14,93 140 952 1.507 9.689 13.310

Polinyà 8,80 158 382 442 3.956 6.764

Rellinars 17,80 322 348 269 326 653

Ripollet 4,39 79 1.501 3.736 28.903 35.427

Rubí 32,30 123 4.400 4.400 6.953 70.006

Sabadell 37,80 190 23.294 59.494 185.798 200.545

Sant Cugat del Vallès 48,20 124 2.120 6.992 47.210 73.774

Sant Llorenç Savall 41,10 466 1.406 1.352 2.037 2.271

Sant Quirze del Vallès 14,10 188 752 1.493 10.342 17.138

Santa Perpètua de Mogoda 15,80 74 1.742 2.552 18.124 21.644

Sentmenat 28,80 241 1.256 1.829 5.253 7.209

Terrassa 70,20 286 20.360 58.880 163.862 199.817

Ullastrell 7,36 342 641 715 961 1.529

Vacarisses 40,70 382 808 404 1.711 5.094

Viladecavalls 20,12 274 743 622 4.882 7.036

VALLÈS OCCIDENTAL 583,20 - 69.837 169.492 686.600 836.077

Font: IDESCAT (dades 1 de gener de 2006)

Descobrir el Vallès Occidental

( * ) Badia del Vallès és un municipi creat el 1994 i inclou el nucli urbà homònim inaugurat el 1975 als termes de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

A escala funcional, la comarca s’es-
tructura en tres sistemes urbans deter-
minats en gran mesura pels eixos de
comunicació i per les grans ciutats. El
primer d’aquests sistemes es troba al
voltant de Sabadell i configura el sec-
tor de llevant de la comarca; en segon
lloc tenim la zona d’influència de l’altra
capital comarcal, Terrassa, al sector
de ponent de la comarca; i, a l’últim,
existeix una altra zona al sud de la
comarca formada per l’eix Sant Cugat
– Cerdanyola – Ripollet – Montcada,
amb una influència molt més directa de
la ciutat de Barcelona.
15

descobrir valles.indd 15 4/12/07 14:27:38

 Una economia industrial i de serveis
Paral•lelament a la seva importància demogràfica, el Vallès Occidental també té una gran importància econòmica: la comar-
ca representa l’11% del PIB català i el 3% del PIB espanyol. Durant els darrers anys, l’economia del Vallès Occidental ha
experimentat un creixement amb tendència similar al del PIB registrat per al total de Catalunya (el creixement acumulat en
el període 2001-2004 va ser del 9,5%, lleugerament inferior al de l’economia catalana en el mateix període: 10,8%).

TREBALLADORS I EMPRESES PER GRUPS ECONÒMICS, 2006 TAXA D’ATUR REGISTRAT A DESEMBRE DE 2006

GRANS GRUPS
TREBALLADORS TREBALLADORS NOMBRE DIMENSIÓ
D’ACTIVITAT
AUTÒNOMS ASSALARIATS D’EMPRESES EMPRESARIAL TAXA D’ATUR
ECONÒMICA

Agricultura 225 984 108 9,1

Homes 6,48%
Indústria 7,855 92.184 5.766 16,0

Construcció 12.423 30.382 4.745 6,4

Dones 12,86%

Serveis 43.937 200.121 20.129 9,9

TOTAL 9,21%
TOTAL 64.440 323.671 30.748 10,5

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya

Empresa tèxtil a Palau-solità i Plegamans Mercat comarcal de fruites i verdures Mercavallès

Descobrir el Vallès Occidental

Polígon industrial de Montcada i Reixac

16

descobrir valles.indd 16 4/12/07 14:27:40

 L’economia vallesana recent mostra dues tendències per destacar. D’una banda, un intens i ràpid procés de transvasament
d’activitat econòmica i d’efectius des de la indústria vers als serveis, fent que la comarca passi de ser eminentment industri-
al a estar orientada cap als serveis. Es tracta d’una ràpida terciarització de l’economia, que segueix l’evolució pròpia de les
societats i dels territoris més avançats. Per una altra banda, el pes de la indústria encara és molt important a la comarca.

SERVEIS

55,4% En l’estructura del PIB comarcal, els serveis re-

presenten el 55,4% (xifra inferior a la mitjana ca- 63,1%
talana, que es troba en el 63,1%).

INDÚSTRIA

35,8% La indústria representa el 35,8% (superior a la

mitjana catalana: 27%). 27%

CONSTRUCCIÓ

8,7% La construcció suposa el 8,7% (percentatge si-

milar a la mitjana catalana: 8,2%). 8,2%

SECTOR PRIMARI

0,1% En darrer terme se situa el sector primari, amb

un irrellevant 0,1% (inferior a l’1,7% de la mitjana 1,7%
catalana).

Font: Oliver, J. (dir.) Anuari econòmic comarcal 2005. Caixa de Catalunya

Una economia dinàmica

Les fortaleses actuals de l’economia del Vallès Occidental són la seva excel•lent localització geogràfica dins de Catalunya,
d’Espanya i de l’Arc Mediterrani; el creixement de la població, que fa incrementar la població activa de la comarca, una
població jove i amb un bon nivell de formació; l’important teixit de petites i mitjanes empreses, molt arrelades al territori, un
Descobrir el Vallès Occidental

teixit àgil i flexible; una tradició emprenedora i un notable dinamisme empresarial, essent històricament i en l’actualitat un
dels motors econòmics del país.

També en destaca un elevat grau de diversificació i especialització sectorial de l’economia, sobretot en la indústria; una
notable vocació exportadora; i, finalment, un entramat universitari de primer nivell, la qual cosa garanteix que la comarca
generi innovació i coneixement d’alt nivell i de valor afegit, impulsant una economia cada vegada més dirigida cap al conei-
xement i la tecnologia punta.
17

descobrir valles.indd 17 4/12/07 14:27:48

 Sector primari
El gran creixement demogràfic de la
segona meitat del segle XX va provo-
car que el sòl de la comarca s’ocupés
amb noves zones industrials, barris i
urbanitzacions de nova creació, ser-
veis i noves vies de comunicació, la
qual cosa va comportar que l’activitat
agrícola s’anés abandonant.
Actualment menys d’un 10% de la su-
perfície comarcal és de conreu. La ma-
jor part de les terres en explotació es-
tan dedicades als cereals (ordi, blat o
civada). Amb menor extensió però amb
Indústria
Tradicionalment la indústria tèxtil, espe-
cialment la llanera, havia estat la més es-
tesa a la comarca, fins que es van donar
els processos de diversificació industrial a
partir de la dècada dels seixanta, als quals
cal afegir darrerament la presència d’àrees
industrials dedicades a la implantació de
factories de noves tecnologies.
El Vallès Occidental és la primera comar-
Font: J. Oliver, 2005
La importància de la indústria a la comarca queda reflectida en els 114 polígons industrials repartits pel seu territori, confor-
mant la major concentració industrial de Catalunya, juntament amb el Baix Llobregat.
Descobrir el Vallès Occidental
Polígon industrial (Montcada i Reixac)
18
descobrir valles.indd 18
major rendibilitat trobem l’horticultura
que, de fet, representa el 24,5% del
PIB del sector primari comarcal. Aquest
subsector produeix patates, verdures i
llegums, entre els quals la mongeta del
ganxet, que té denominació d’origen
comarcal. Per la banda de la ramaderia
destaca el sector porcí, amb el 20,3%
del PIB agrari comarcal. Amb l’objectiu
de promoure l’agricultura de proximitat
a les grans ciutats, algun municipi, com
és el cas de Sabadell, ha creat la figura
del Parc Agrari.
Parc Agrari de Sabadell
ca tèxtil de Catalunya i Sabadell el primer Hi ha siderúrgia a Cerdanyola del Va-
centre llaner i d’acabats de cotó de la pe- llès; material elèctric a Terrassa, Saba-
nínsula Ibèrica, seguit a poca distància dell, Sant Quirze del Vallès, Montcada
per Terrassa (llana, gèneres de punt, cotó, i Reixac, Rubí i Barberà del Vallès; me-
confecció). Aquest sector, tot i que havia cànica a Ripollet i Montcada i Reixac,
estat el dominant, ara només representa el que també té indústria de l’automòbil. I
9,1% del PIB industrial de la comarca. A la metal•lúrgia en general a Terrassa i Sa-
comarca també hi tenen una presència no- badell, Barberà del Vallès, Sant Cugat
table les grans empreses metal•lúrgiques. del Vallès i Rubí.
El sector de la metal·lúrgia i productes metàl·lics representa el 14,3% del PIB indutrial
El sector químic representa el 14,3% del PIB industrial
El sector d’equipament elèctric, electrònic i òptic representa el 11,2% del PIB industrial
Zona industrial a Viladecavalls
4/12/07 14:27:52
 Serveis
El sector terciari ocupa un lloc predominant a l’economia de la comarca.

Les immobiliàries i els serveis empresarials representen el 25,9% del PIB del sector serveis

Les administracions públiques, la sanitat i l’ensenyament representen el 23% del PIB del sector serveis
El comerç i la reparació representen el 22,1% del PIB del sector serveis
Els transports i les comunicacions representen el 10,3% del PIB del sector serveis

L’hoteleria representen el 8,1% del PIB del sector serveis

Aquestes xifres a escala comarcal són molt semblants a la mitjana catalana.

Font: J. Oliver, 2005

Avinguda de Catalunya Comerç artesanal Mercat de Comerç de

de Cerdanyola a Ullastrell Badia del Vallès Sant Cugat del Vallès

Oferta turística
TIPUS NOMBRE PLACES
ESTABLIMENTS HOTELERS 35 3.659

ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL 2 14

CASES DE COLÒNIES 3 217

RESTAURANTS 191 -

RESTAURANTS-BAR 817 -

El potencial turístic i de lleure de dustrial i empresarial que permet

la comarca és gran, atès que ofe-
reix un gran ventall de possibili-
tats d’ús gràcies als importants
recursos naturals i culturals de
què disposa, així com a la seva
pròpia estructura econòmica,
amb un alt nivell d’implantació in-
l’existència d’un turisme de ne- A través del col•lectiu Cuina Vallès s’impulsa una oferta gastronòmi-
ca de qualitat i que promou els productes de la comarca.
gocis en expansió. L’excel•lent
situació geogràfica de la comar-
ca fa que sigui un lloc de parada
per a moltes persones en el seu
pas per Catalunya o en les se-
ves visites a Barcelona.
Descobrir el Vallès Occidental

Hotel Campus UAB

19

descobrir valles.indd 19 4/12/07 14:27:58

 La comarca de la innovació i el coneixement
Oferta educativa de primer nivell
El Vallès Occidental ha esdevingut una
comarca amb una forta especialització
en el camp de la recerca, la innovació i
el coneixement. En aquest sentit, l’oferta
universitària a la comarca és molt àmplia.
Hi destaca, sobretot, la presència de la
Universitat Autònoma de Barcelona, situ-
ada a Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).
El campus ocupa 260 hectàrees i confi-
gura una gran universitat amb totes les
facultats i escoles dels àmbits humanís-
tic, científic i tècnic, i amb tots els serveis
complementaris propis d’una de les uni-
versitats més avançades d’Europa. La
mateixa universitat també té un campus
de dimensions més petites a Sabadell,
on s’ofereixen estudis de ciències em-
presarials i d’informàtica.
D’altra banda, la ciutat de Terrassa dispo-
sa d’un campus pertanyent a la Universi-
tat Politècnica de Catalunya, especialitzat
en enginyeries i carreres tècniques. Ter-
rassa, a més, compta amb la presència
de l’Escola Superior de Cinema i Audio-
visuals de Catalunya i de la delegació del
Vallès de l’Institut del Teatre. Finalment, a
Sant Cugat del Vallès hi ha l’Escola d’Ar-
quitectura del Vallès.
A Sant Cugat del Vallès hi ha el Centre
d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), conside- Campus UAB (Cerdanyola del Vallès)
rat un dels centres esportius més impor-
tants d’Europa. El CAR és una estructura
de suport de la màxima qualitat cientifi-
cotècnica per a l’esport d’alt nivell, on es
formen els esportistes professionals.
Pel que fa a la resta d’equipaments edu-
catius, la comarca disposa de 323 cen-
tres d’educació infantil i primària, 130
centres d’educació secundària i 20 cen-
tres de formació d’adults.
UPC (Terrassa)

Treballant amb les noves tecnologies

El Parc Tecnològic del Vallès (PTV) és
un parc empresarial concebut especial-
ment per acollir empreses i institucions
que treballen en el camp de les noves
tecnologies. Entre els objectius del PTV
cal destacar el de generar sinergies en-
tre empreses i institucions gràcies a la
complementarietat de les seves activi-
tats, la proximitat física i el coneixement
personal; el de fomentar l’acostament
de les empreses a les fonts del coneixe-
ment, i el de convertir-se en una platafor-
ma de llançament per a nous projectes
empresarials amb contingut tecnològic.
En aquest entorn és on s’ubica el La-
boratori de Llum Sincrotró Alba, una de
les infraestructures de recerca científica
més importants del sud d’Europa, que
es preveu que es trobi en ple funciona-
ment el 2010. Parc Tecnològic del Vallès
(Cerdanyola del Vallès)

Infraestructures
Al mapa de la pàgina 5 es pot obser- bé s’hi realitzen vols de caràcter pri- d’Esquadra (Sabadell-Terrassa). A ni-
var la xarxa d’infraestructures viàries vat, publicitari o fotogràfic. La situació vell d’equipaments sanitaris la comarca
Descobrir el Vallès Occidental

i ferroviàries del Vallès Occidental. A
banda d’aquestes, la comarca també
compta amb l’aeroport de Sabadell,
situat al costat de l’autopista C-58.
Aquest està destinat essencialment
als vols d’ensenyament, tot i que tam-
privilegiada del Vallès Occidental ha
estat un factor decisiu per a la ubicació
a la comarca de les respectives seus
centrals de Catalunya del cos de bom-
bers (Cerdanyola del Vallès) i del cos
de la Policia de la Generalitat - Mossos
destaca per tenir 470 centres extrahos-
pitalaris i 14 centres hospitalaris, entre
els que destaquen l’Hospital General
de Catalunya a Sant Cugat del Vallès,
l’Hospital de Terrassa, la Mútua de
Terrassa o el Parc Taulí de Sabadell.

20

descobrir valles.indd 20 4/12/07 14:28:01