03.

535 – DRETS HUMANS

Semestre set. 16 – feb. 17

Mòduls 1 i 2

Prova d’avaluació continuada – PAC 1

PAC 1

DANIEL LAZARO DOMINGUEZ

Fonaments teòrics i garanties dels drets humans

 Presentació i objectius

 Enunciats
 Competències

 Materials

 Criteris d’avaluació

 Format de lliurament

 Data de lliurament
 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

Enunciats

Apartat I: Els fonaments dels drets humans.

Exercici 1:

Paràgraf 5 de la Declaració i Programa de la Conferencia sobre Drets Humans, Viena (1993).

“5. Todos los derechos humanos son universales, indivisibles e interdependientes y están
relacionados entre sí. La comunidad internacional debe tratar los derechos humanos en forma
global y de manera justa y equitativa, en pie de igualdad y dándoles a todos el mismo peso. Debe
tenerse en cuenta la importancia de las particularidades nacionales y regionales, así como de los
diversos patrimonios históricos, culturales y religiosos, pero los Estados tienen el deber, sean
cuales fueren sus sistemas políticos, económicos y culturales, de promover y proteger todos los
derechos humanos y las libertades fundamentales”.

Respongui a les següents qüestions:

1) Comenti quines conseqüències es poden extreure d’aquest mandat declaratiu des del
punt de vista del comunitarisme i des del multiculturalisme.

El model comunitarista és liberal per tres raons: primer, perquè considera vàlids certs conceptes
típicament liberals, com a llibertat, igualtat, drets, justícia distributiva, etc; segon, perquè no veu les
institucions liberals com alguna cosa que ha de ser abolit o modificat íntegrament, sinó més aviat
les considera com alguna cosa que ha estat aconseguit a través de la pràctica política de certs
grups socials; tercer, perquè distingeix entre la justícia en general i la justícia distributiva: mentre
que un comunitarisme socialista tractaria de canviar, per exemple, una certa estructura econòmica i
social com el capitalisme, el comunitarisme liberal afirma que s'han de conservar certes estructures
millorant-les mitjançant un sistema de justícia distributiva.

No obstant això, encara que el model comunicaríeu afirma certs valors liberals, explica d'una
manera diferent, així, abandona l'individualisme ètic, polític i econòmic per adonar nova del subjecte
social, de la cooperació i de la justícia distributiva.

Charles Taylor recorre a la idea aristotèlica de l'home com a animal social i polític que no pot
autorrealizar-se fora de la comunitat.

Segons aquesta idea, l'home només pot constituir-se com a subjecte moral dins d'una comunitat on
existeix un llenguatge i on hi hagi un discurs moral. Tots els conceptes morals i polítics que usem
com el de persona, de dignitat, d'autonomia, són assoliments històrics i culturals que van
necessitar, per ser acceptats, de l'existència de certes institucions i associacions estables i
contínues. Aquests conceptes no poden ser considerats com a elements a priori que l'home
posseeix en una situació hipotètica, prèvia al sorgiment de la política, sinó que aquests conceptes
són el resultat de moviments polítics i socials, que han quedat plasmats en les institucions.

La discussió sobre el multiculturalisme és l'intent de definir una societat democràtica en un món

socialment cada vegada menys homogeni. Atendre a la manera en què diferents cultures puguin
desenvolupar-se sota un sistema polític és una qüestió liberal, comunitària i, essencialment,
democràtica. En una societat complexa, on ja no caben grans vinculacions i en la qual ja no podem
renunciar a veure en la referència comunitària un interès, cal buscar el vincle comú que fa possible
la vida en societat d'individus, situacions i comunitats molt dispars: des de la tancament total a nous
grups i la imposició poc sensible d'una cultura política determinada, fins a la desintegració en
mònades culturals, ha d'haver-hi un camp que sigui on juguin les nostres democràcies avui.

Semestre set. 16 – feb. 17 2

 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

Existeixen dos enfocaments bàsicament diferenciats del multiculturalisme: un d'ells es concentra en

la promoció de la diversitat com a valor en si mateix; l'altre posa l'accent en la llibertat de raonament
i de presa de decisions, i celebra la diversitat cultural en la mesura en què és triada amb tanta
llibertat com sigui possible per les persones involucrades”. Enfocaments que es tradueixen en el
que es coneix com a multiculturalisme “comunitarista” i multiculturalisme “liberal”, respectivament.

El multiculturalisme “comunitarista” promou a la diversitat cultural com un valor en si mateix i fa del

seu respecte la fi última. Sota aquesta concepció, les diferents llibertats no suposen un límit. La
promoció i respecte a la cultura es converteixen en l'ideal motivador. Per aquest motiu, el fonament
d'aquest tipus de multiculturalisme sigui el relativisme cultural. Així mateix, per al multiculturalisme
comunitarista la identitat (cultural) es funda en la pertinença comunitària i és alguna cosa atès que
es descobreix. Per als comunitaris l'individu és un ser intrínsecament social i aquest tret que ho
caracteritza és el que defineix la seva identitat. Tal com afirma Michael Sandel, “la comunitat
descriu no només el que tenen com a conciutadans, sinó també el que són; no una relació que trien
(com en l'associació voluntària) sinó un llaç que descobreixen; no merament un atribut sinó un
component de la seva identitat”.

2) Partit d’aquest paràgraf, ¿és possible que una formulació universal dels drets humans
determina límits al projecte comunitariste i al projecte multiculturaliste?
La formulació universal de drets humans pot determinar límits en ambdós projectes, els motius
son clars, no es pot tenir content sempre a tothom. Hi ha punts que el multiculturalisme s’oblida
de minories i per tant aquestes queden afectades ja que no hi ha una sensació de comunitat
però per altre banda si es busca l’ideal de comunitat es impossible ficar-hi dintre totes les
cultures. Es doncs un problema de principi ja que cap de les teories pot, de manera justa o
equitativa, englobar totes les possibilitats i tenir a tots els col·lectius satisfets al mateix temps.

Exercici 2:

Cas pràctic: assumpte Folgero i altres v. Noruega, Gran Sala, Sentència 29 de juny 2007.

Els pares, que no professen la religió cristiana, es queixen davant del Tribunal Europeu de Drets
Humans de la negativa de les autoritats educatives noruegues a atorgar l’exempció total de
l’assignatura obligatòria Cristianisme, religió i filosofia (KRL), prevista en el programa escolar de 10
anys a Noruega, conforme als article 9 del Conveni Europeu de Drets Humans (llibertat de
pensament, consciència i religió) y l’article 2 del Protocol addicional al Conveni (dret a la instrucció),
ja que no es garantia que el seu currículum plantegés la matèria de forma objectiva, crítica, ni
tampoc pluralista.

Tal com es diu en el paràgraf 55 de la sentència es queixen del següent: “Siendo el primer objetivo
reforzar la identidad religiosa de los alumnos, el marco jurídico que comprende una cláusula de
vocación cristiana, un programa de enseñanza que adopta plenamente una óptica religiosa y que
alaba la fe y la tradición cristianas, unido a unos manuales que contienen sermones cristianos
tradicionales, indicaría claramente, en síntesis, que esta enseñanza carece de objetividad”.

Cal recordar que Noruega té una religió d’Estat oficial (evangèlica luterana) a la qual pertany
aproximadament el 85% de la població.

Els següents desequilibris foren tingut en compte pel Tribunal Europeu de Drets Humans per
condemnar a Noruega, per la manca de objectivitat, crítica i pluralisme i la conseqüent no
exempció sol·licitada, per violació de l’article 2 del Protocol addicional:

89. Estas intenciones se reflejan, por otra parte, en el artículo 2-4 de la Ley de 1998 de Educación (apartado 23
supra). Tal y como se deduce de su redacción, esta disposición ponía énfasis en la transmisión del conocimiento no
solamente del cristianismo sino también de las otras religiones y filosofías del mundo. Insistía asimismo en la promoción
de la comprensión, el respeto y la capacidad para el diálogo entre personas de creencias y convicciones diferentes. Esta

Semestre set. 16 – feb. 17 3

 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

asignatura se concebía para ser una asignatura como las demás, que debe normalmente reunir a todos los alumnos, y no
para ser impartida a modo de homilía. Las diferentes religiones y filosofías debían ser presentadas a partir de sus propias
características, según los mismos principios pedagógicos para la enseñanza de las distintas materias. Los trabajos
preparatorios muestran que el legislador pensaba que se lograría mejor el objetivo perseguido –evitar el sectarismo y
favorecer el diálogo y la comprensión entre las culturas– gracias a un dispositivo como el previsto, en el que los alumnos
se reunirían en el marco de una asignatura común, en lugar de a través de un mecanismo basado en la exención total y la
separación de los alumnos en grupos que estudiasen materias distintas (…). Por otra parte, (…) la segunda frase del
artículo 2 del Protocolo núm. 1 no contiene el derecho para los padres de dejar a sus hijos en la ignorancia en materia de
religión y filosofía. Planteado esto, en opinión del Tribunal el hecho, en sí mismo, de que el plan de estudios de la
enseñanza primaria y del primer ciclo de la enseñanza secundaria conceda una parte más amplia al conocimiento del
cristianismo que al de las demás religiones y filosofías, no puede considerarse que vulnera los principios de pluralismo y
objetividad llegando a constituir un adoctrinamiento (…). Teniendo en cuenta el lugar que ocupa el cristianismo en la
historia y la tradición del Estado demandado, cabe considerar que esta cuestión depende del margen de apreciación de
que goza éste para definir y planificar el programa de estudios.
90. El Tribunal señala, sin embargo, que si se pone énfasis en el hecho de que la enseñanza se basa en
conocimientos, el tercer párrafo del artículo 2-4 dispone que esta enseñanza debía tomar como punto de partida, sin
perjuicio del acuerdo de cooperación de los padres, la cláusula de vocación cristiana definida en el artículo 1-2.1, en
términos de la cual, en primaria y en el primer ciclo de secundaria, la enseñanza debía contribuir a dar a los alumnos una
educación cristiana y moral (..).
91. Es necesario asimismo señalar que la cláusula de vocación cristiana se veía reforzada por una marcada
preponderancia del cristianismo en la composición del plan de estudios de la asignatura.
92. A este respecto, ha de indicarse que el artículo 2-4.1 i) de la Ley de 1998 de Educación establecía que la
asignatura tenía como finalidad «transmitir un conocimiento profundo de la Biblia y del cristianismo como patrimonio
cultural y desde el punto de vista de la fe evangélica luterana» (itálica añadida). Por el contrario, no se exigía que el
conocimiento a transmitir de las otras religiones y filosofías fuese profundo (…).
Además, en términos del artículo 2-4.1 ii), la asignatura pretendía asimismo transmitir un conocimiento de las demás
comunidades cristianas (ibidem).
Esta diferencia de acento se halla asimismo en el programa de enseñanza, en el que aproximadamente la mitad de
los puntos enumerados se referían solamente al cristianismo, mientras que el resto se repartía entre las demás religiones
y filosofías. La introducción enunciaba que «El estudio de esta materia trata[ba] de dar a los alumnos una comprensión
profunda del cristianismo y de las implicaciones de la visión cristiana de la existencia, así como un buen conocimiento de
las otras religiones y filosofías que existen en el mundo (…).
93. No se sabe exactamente si la palabra «fe” empleada en el artículo 2-4.1 i) revelaba unas diferencias cualitativas
respecto a otras distintas a la luterana y a las otras filosofías (…). En todo caso, los elementos, evocados anteriormente,
que ponían el acento en el cristianismo no dejaron de tener consecuencias en la búsqueda de uno de los demás objetivos
enumerados en el artículo 2-4.1, a saber «iv) promover la comprensión y el respeto de los valores cristianos y humanistas
(itálica añadida – ibidem–), indicando así que estaba en juego algo más que la mera transmisión de conocimientos. A este
respecto, cabe señalar que el programa contenía ciertos matices en cuanto a los objetivos de la enseñanza. Por ejemplo,
los alumnos de los niveles 5 a 7 «[debían] aprender los principios fundamentales de la fe y de la moral cristianas a la luz
de las tomas de postura que figuran en el pequeño catecismo de Lutero» mientras que, para las otras religiones, «los
alumnos [debían] estudiar las características principales y grandes relatos del Islam, del Judaísmo, el Hinduismo y el
Budismo” y debían « tener una idea de la orientación secular, de la evolución de las tradiciones humanistas» etc. (itálica
añadida). Para el nivel 6, «los alumnos [debían] tener la ocasión de aprender de memoria los diez mandamientos y de
familiarizarse con los ideales morales que subtienden al sermón de la montaña [y] aprender a grandes rasgos cómo han
sido utilizados los textos fundamentales en la historia del cristianismo y cómo se aplican actualmente». En lo que respecta
al capítulo «Otras religiones, judaísmo», no hay nada equivalente en la lista de aquello con lo que debían familiarizarse
los alumnos (…).
94. Además, el artículo 2-4.4 implicaba que los alumnos podían ser llevados a participar en «actividades religiosas»,
lo que abarcaba concretamente los rezos, los salmos, el aprendizaje de memoria de textos religiosos y la participación en
obras de carácter religioso (…). Si bien no se precisaba que tales actividades se referían exclusivamente al cristianismo
sino que podían referirse también a otras religiones, como la visita a una mezquita para el islam, el acento que en el
programa se ponía en el cristianismo no podía sino reflejarse en la elección de las actividades educativas propuestas a
los alumnos en el marco de la asignatura de KRL. Como se reconocía en la norma de exención parcial que figura en el
artículo 2-4 de la Ley de 1998 de Educación y en la circular F-03-98, era razonable por parte de los padres notificar una
exención para las citadas actividades religiosas. En opinión del Tribunal, se puede suponer que el hecho de participar en
al menos algunas de las actividades en cuestión, concretamente para los niños (…), podía influir en su mentalidad de tal
manera que se plantea una cuestión desde el punto de vista del artículo 2 del Protocolo núm. 1.
95. Así, combinada con la cláusula de vocación cristiana, la descripción del contenido y de los objetivos de la
asignatura de KRL que figuraba en el artículo 2-4 de la Ley de 1998 de Educación y en los demás textos que constituían
el marco legislativo, hacía pensar que existían unas diferencias no solamente cuantitativas sino también cualitativas que
distinguían la enseñanza del cristianismo de la de las demás religiones y filosofías. Vistas estas disparidades, cabe
preguntarse cómo podía lograrse el objetivo enunciado en el punto v), consistente en «promover la comprensión, el
respeto y la aptitud para el diálogo entre las personas con creencias y convicciones diferentes». Para el Tribunal, estas
diferencias son tales que difícilmente se verían atenuadas por la obligación impuesta a los maestros por el artículo 2-4 de
utilizar una pedagogía uniforme para las diferentes religiones y filosofías (…).

Respongui a les següents qüestions:

Semestre set. 16 – feb. 17 4

 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

3) Comenti la tipologia de legislació i pràctica noruega reflectida en la sentència des de la

perspectiva del comunitarisme i del multiculturalisme; ¿seria diferent el nivell de crítica o
d’acceptació del criteri de l’òrgan jurisdiccional des de les dues perspectives?
La legislació i pràctica noruega entra dins d’un clar posicionament comunitarista, es veu clar en que
hi ha una “minoria” que es queixa perquè “s’obliga” als seus fills a rebre classes de religió i ells no
processen aquesta religió. En cap cas seria igual la critica, ja que si la legislació fos multicultural hi
hauria problemes amb la protecció de minories a Noruega la qual cosa portaria també a conflicte
entre el multiculturalisme i la legislació.

4) ¿Seria la mateixa l’aproximació a la norma jurídica internacional i la seva interpretació des

d’una perspectiva jusnaturalista racionalista i una perspectiva jusnaturalista teològica?
La sentencia dicta sobre els marges del multiculturalisme, ara bé; aquesta sentencia només genera
un posicionament des d’un àmbit general, sense tenir en compte la tradició i la cultura que envolta
el país. Observem que un 85% de la població es evangèlica luterana i que, entenem que dintres
dels marges legals dels drets humans, l’estat processa una religió i que el poble també per tant, es
normal que s’imparteixi una assignatura que en cap cas adoctrina si no que, explica historia d’una
cultura religiosa. D’altra banda, cal respectar els principis de la llibertat religiosa tot i tenint en
compte que es un estat religiós, aquests principis permeten que cadascú sigui lliure de decidir la
seva religió sense que ningú pugui manipular-lo. En aquest cas al ser un estat religiós també hi
hauria problemes ja que, el 85% de l’estat es evangelista i es una majoria absoluta. Es per tant, un
terreny una mica fangós en l’àmbit de les perspectives ja que en les dos queden grups exclosos o
que es poden sentir menyspreats i per tant aquesta situació pot crear malestar.

5) ¿Podria explicar la resolució judicial des de la perspectiva de la teoria de John Rawls?

Rawls proposa que si els individus signen el contracte sota les condicions imposades pel "vel
d'ignorància" estarien d'acord en dos principis bàsics:

Principi de llibertat: totes les persones han de tenir el dret a gaudir de les mateixes llibertats i en la
major mesura possible, sempre que aquestes siguin compatibles amb les llibertats dels altres.

Principi de la diferència: les desigualtats socials i econòmiques solament estan justificades si

beneficien als membres menys avantatjats de la societat (alguna cosa semblat al que avui es
denomina "discriminació positiva"). Això ha d'assegurar que qualsevol posició social ha d'estar
oberta a qualsevol membre en igualtat de condicions, és a dir, que ha d'existir una justa igualtat
d'oportunitats.

Aquests dos principis constitueixen l'essència del que Rawls entén per justícia, ja que per Rawls el
principi de llibertat és més important que el de la diferència —si hi hagués un conflicte entre tots dos
seria prioritari el principi de llibertat-.

Rawls manté que l'Estat, que solament és legítim si se sosté sobre els dos principis anteriors, ha de
complir un important paper en la redistribució de la riquesa, la protecció dels més febles i la creació
d'una situació de veritable igualtat d'oportunitats; però, per sobre de tot, garantir el gaudi i
ususfructe de les llibertats individuals.

Aquests dos principis venen delimitats dins de la intenció del govern Noruec i en la resolució
judicial, en cadascun de les dos bandes enfocats des de punts de vistes enfrontats i que son la
llibertat d’escollir que volen estudiar o que volen que s’ensenyi als seus fills dins del sistema
escolar. I el principi de la diferència que l’educació ha de ser assequible per tots, i no hi ha cap
desigualtat en l’ensenyament d’una assignatura, al cap i a la fi, la religió segueix sent història,
història d’un poble, d’una persona i d’un enfocament de vida que en cap cas s’imposa i s’obliga a
adoptar per part del govern Noruec.

Semestre set. 16 – feb. 17 5

 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

-------

Apartat II: la garantia dels drets en l’ordenament jurídic espanyol.

Cas pràctic

Nota: els personatges i situacions descrits en aquest cas pràctic són totalment ficticis i es plantegen
únicament a efectes pedagògics.

La Mary Doe, major d’edat i de nacionalitat liberiana, resideix de manera irregular a Espanya, a la
ciutat X a la comunitat Z,des de fa un any; no té ingressos fixes i viu de feines esporàdiques de
subsistència, i viu sota un pont, tot i que està empadronada al domicili de la seva germana gran,
Helen; la seva germana, - pot pagar-se una habitació on es troben empadronades ella i la seva
germana, però el arrendador de l’habitació li demana el doble si vol compartir-la amb la Mary, i no
ho pot assumir.

Una tarda es troba malament, per la qual cosa es presenta a la sala d’urgències de l’Hospital
General de X. Cal esmentar que la Comunitat Autònoma de Z aplica, sens cap modificació les
previsions de l’article 12 de la Llei Orgànica 4/2000 i la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i
qualitat del Sistema Nacional de Salut, modificada per Reial Decret 16/2012, de 20 d’abril, i, en
concret, el seu article 3ter.

A la recepció de la zona d’urgències, i després d’una ràpida exploració pel metge de guàrdia, li
donen dues aspirines i li recomanen que s’enlliti durant un parell de dies.

Quatre dies després un membre de la Policia Local de X la troba inconscient a un banc de la

avinguda principal de X; truca a una ambulància i aquesta la dur novament a l’Hospital General de
X. Operada d’urgència, el cirurgià li comenta en anglès que almenys feia tres dies que l’haurien
d’haver operat, i que, per això, havia està en greu perill la seva salut; afegint que, quan sortís de
l’hospital, hauria de seguir un tractament que costava uns 200 € que ella mateixa hauria de sufragar
ja que no tenia cobertura atesa la seva situació.

Qüestionari (les contestacions han de ser raonades):

1) ¿Quin/s dret humà/drets humans previstos en la Constitució espanyola es pot haver vist
afectat per els fets (i únicament els que ho són) que són explicats en el cas pràctic?
Sense entrar a valorar la nacionalitat, ja que es el que es demana en el següent apartat, els Drets
Humans que es tracten és el Dret al Treball, Dret a la Sanitat, Dret a la Vivenda, Dret a la Dignitat i
Dret a la No Discriminació, art. 10, 13, 14, 15, 35, 43, 47 de la CE.

2) ¿És titular d’aquest dret humà o drets humans la Sra. Mary Doe d’acord amb la Constitució
espanyola?
Per quant al Dret a la vivenda, Dret a la Dignitat, Dret a la no discriminació, Dret a la Sanitat bàsica, si
té Dret. Per quant al Dret al treball i al Dret Universal a la Sanitat, parlant del copagament, no té dret
debut a la seva situació irregular administrativa.
Respecte al dret a la sanitat solament tenen dret a ella els que ostenten la condició d'assegurats(RD
1192/2012, de 3 d’agost) , amb l'excepció de les urgències i l'embaràs.

3) ¿Canviaria la resposta a la pregunta anterior si la Sra. Mary Doe fos espanyola?

Semestre set. 16 – feb. 17 6

 03.535 – DRETS HUMANS
PAC 1

Els drets serien els mateixos fos o no espanyola, el fet seria si treballes o no, per tant, si estigues
assegurada o si fos com diu el RD 11192/2012 de 3 d’agost mencionat a l’apartat anterior, que fos
beneficiari d’una persona assegurada.

4) ¿Tindria la Sr. Mary Doe dret a instar un procediment preferent i sumari?

Si que tindria dret a instar un procediment preferent i sumari per vulneració d’un dret fonamental en
aquest cas el 15 de la CE. Agafem aquest article tal i com cita diferents punts en la doctrina del TC.
L’article 13 de la CE serveix també per lligar-ho en l’apartat 1, que es pot invocar a traves de la
LOEx.

5) Identifiqui davant de quina jurisdicció ordinària i òrgan judicial en concret es podria

presentar, en el seu cas, aquesta acció judicial i els articles de la llei processal que
regulin aquest tipus de procediment (no reproduir-los). És indiferent, en aquest cas, si ha
donat resposta negativa a la pregunta 3).
L’article 114 i ss de la llei 29/1998 de 13 juliol de la Jurisdicción Contencioso-Administrativa parla
sobre el procediment d’empara judicial de les llibertats i drets que trobem a la CE. Per tant la
jurisdicció seria la Contenciosa-Administrativa i l’òrgan seria el jutjat Contenciós administratiu. En
aquest cas no es diferent ja que l’article 14 CE ens fa a tots iguals i per tant no hi hauria cap tipus
de diferencia entre el sol·licitant .

6) ¿Podria presentar, en cas de que fos procedent, un recurs d’empara constitucional?

Si, tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, així com el Defensor del Poble i el
Ministeri Fiscal estan legitimats per interposar un recurs d'empara.

7) ¿Quines condicions hauria d’acomplir per poder-ho fer? És indiferent, en aquest cas, si ha
donat resposta negativa a la pregunta 4).
És requisit insubsanable i comú a totes les modalitats de recurs d'empara que el demandant
justifiqui l'especial transcendència constitucional del recurs. El recurs d'empara s'inicia mitjançant
demanda dirigida al Tribunal Constitucional on, a més d'acreditar-se el compliment en aquest cas
de l'articulo 43 de la CE, han de fer-se constar amb claredat i concisió els fets que la fonamentin,
els preceptes constitucionals infringits i fixar amb precisió l'empara que se sol·licita per preservar o
restablir el dret o llibertat que es consideri vulnerat.

8) ¿Podria intervenir en aquest cas el Defensor del Poble? Respongui a la pregunta comentant
les condicions per fer-ho i el valor de la seva intervenció.
Qualsevol ciutadà pot acudir al Defensor del Poble i sol·licitar la seva intervenció, que és gratuïta,
perquè investigui qualsevol actuació de l'Administració pública o els seus agents, presumptament
irregular. També pot intervenir d'ofici en casos que arribin al seu coneixement encara que no s'hagi
presentat queixa sobre ells.
El Defensor del Poble adona de la seva gestió a les Corts Generals en un informe anual i pot
presentar informes monogràfics sobre assumptes que consideri greus, urgents o que requereixin
especial atenció. Amb això cal remarcar que l’actuació no te caràcter vinculant.

Semestre set. 16 – feb. 17 7