Què passa a cada etapa del cicle cel·lular?

Etapa G1:Aquesta etapa que succeeix a la divisió cel·lular és la més variable en durada. Les cèl·lules filles recentment originades presenten
una gran activitat metabòlica produint-se un augment accelerat de la mida cel·lular. Els orgànuls de la cèl·lula precursora han estat repartits
de manera més o menys equitativa entre les cèl·lules filles, deuen llavors augmentar de mida i també en nombre per mantenir les
característiques del seu tipus cel·lular. Es sintetitzen així ribosomes i microtúbuls a partir de les proteïnes i altres molècules que la
conformen. Els orgànuls de sistema de membranes, augmenten considerablement de grandària, ja que les dues cèl·lules filles han rebut part
d'aquests orgànuls. No obstant això, poden ser sintetitzats de nou en cas de no existir precursors. Això no passa amb mitocòndries i
cloroplasts que s'originen per divisió d'aquestes estructures preexistents. Com es recordarà tots dos orgànuls contenen ADN i ribosomes que
els permet dividir-se de forma relativament independent del nucli cel·lular.
En aquest període s'observa, al seu torn, una gran síntesi d'ARNm com així també ARNt i ARNr. Aquests àcids seran utilitzades per a la
síntesi de proteïnes estructurals, per a la construcció i o augment dels orgànuls, com així també la producció d'enzims necessàries per a
aquesta síntesi. Cal destacar que durant aquest període també es sintetitzen els enzims que seran utilitzades en l'etapa següent, és a dir en
la duplicació de l'ADN, com així també molècules precursores dels àcids nucleics.
Quan les cèl·lules deixen de créixer (si s'esgoten els nutrients o per inhibició per contacte) ho fan en G1. Això implica que també es sintetitzen les
substàncies que estimulen o inhibeixen diferents fases del cicle cel·lular.
Etapa S: el període S o de síntesi d'ADN té com a característica fonamental la síntesi de nou material genètic, perquè les cèl·lules filles
tinguin la mateixa dotació. No obstant això persisteixen els alts índexs de síntesi d'ARN per obtenir enzims requerides en la síntesi d'histones
que formaran part de la macroestructura de l'ADN i tubulinas relacionades amb el procés de divisió cel·lular.
Etapa G2: En aquesta fase, ja amb l'ADN duplicat, la cèl·lula acobla les estructures necessàries per a la separació de les cèl·lules filles durant la
divisió cel·lular i la citocinesi (separació de l'citoplasma).
Etapa M: Durant M, l'embolcall nuclear es desintegra, la cromatina es condensa en forma creixent fins a ser visible els cromosomes a
l'microscopi òptic. Aquests cromosomes formats cadascun per dos cromàtides (cromosomes duplicats) passaran per cadascuna de les fases
de la divisió cel·lular (mitosi o meiosi) per concloure amb la formació de les cèl·lules filles, cadascuna amb una única còpia del seu ADN
(cromosomes sense replicar), que marquen l'inici d'un nou cicle.
Profase:La cromatina segueix condensant-se i es formen els cromosomes, constituïts per dues cromàtides unides pel centròmer. Al mateix
temps desapareix la membrana nuclear i, en cèl·lules animals, té lloc la duplicació del centríol. Cada centríol es desplaça cap a un dels
pols de la cèl·lula
Metafase:Els cromosomes ja es distingeixen perfectament i s’ordenen cap el pla equatorial, entre els dos centríols, ubicats un en cada pol
cel·lular. Apareix un estructura microtubular proteica, el fus mitòtic o acromàtic, format per fibres que connecten cada centríol amb el
centròmer de cada cromosoma.
Anafase:Els microtúbuls del fus acromàtic es contreuen i arrosseguen les cromàtides dels cromosomes. El centròmer acaba escindint-se, i
les cromàtides se separen i es mouen cada un cap a un extrem diferent de la cèl·lula.
Telofase: Desapareixen els microtúbuls del fus mitòtic i els cromosomes es comencen a desespiralitzar. Es formen uns nous embolcalls
nuclears, que envolten els dos nuclis. Es formen els nuclèols i el citoplasma comença a dividir-se