1. Pregunta clau.

Entre el s.IX i el s.X una sèrie d’invasors van devastar tota l’Europa
Feudal.Pel nord van arribar el normands,pel nord,els musulmans,i per l’est
els hongaresos. Els monarques no van poder fer front a aquesta situació
d’inseguretat. No tenien mitjans per protegir la població,receptar recaptar
impostos i mantenir un exèrcit estable. Per poder gobernar necessitaven el
suport dels nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions
personals conegut com a vassallatge. Aquells qui poden pagar-se les
armes i un cavall es van convertir en vasalls seus, mentre que els pagesos
van anar caient en la servitud.
La societat feudal era profundament desigual. Al capdamunt s'hi trobava
la monarquia, i els seus súbdits s'agrupaven en tres estaments, es
pertanyia a cada estament per naixença i era per a tota la vida. Els
estaments privilegiats els constituïen la noblesa i el clergat,. Els estaments
no privilegiats eren la majoria de la població (pagesos i artesans).
El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia en una doble
cerimònia: L'homenatge, en el qual el vassall, agenollat davant del rei, li
prometia fidelitat, consell en el govern i també ajuda militar. La
investidura,

3. Els nobles
Un dels estaments més privilegiats era la noblesa. La noblesa constava
de dos persones: els cavallers i les dames.
Els cavallers acostumaven a entrenar-se pels combats i al seu temps
lliure feien; caça, acompanyats de cavalls, caçaven porcs senglars, cérvols
o guineus i falconeria que consisteix en entrenar a un ocell rapinyaire
(falcó) per a la caça.
En canvi, les dames feien les tasques domèstiques, s’ocupaven del servei.
Durant el seu temps lliure tocaven música, bordaven, passejaven a cavall
pels boscos i practicaven la caça.
La vida al castell era que normalment sempre acabaven amb festes i
homenatges de nit dins al castell. També les seves vides les feien per
moure’s normalment a cavall. Als banquets quasi sempre es servien plats
de carn, sempre amb una bona quantitat.

4. Cavaller
L’Arnau és l’únic fill mascle d’una família noble que ha sigut entrenat per
ser investit cavaller.

Entrenament
a els 6 anys va deixar el castell del seus pares per traslladar- se a la fortalesa
del marquès de Rocamora.
Primer va ser patge per aprendre a comportarse entre nobles i damas.
Als 14 anys va ser escuder, va portar l’escut del senyor i va rebre un
entrenament fisic.
Si ho consegueix als 20 anys ‘investiran una gran ceremònia.
Ceremonia d’investidura
1. bany ritual i vetllar les armes tota la nit resant
2. Es presenta davant del senyor
3. El padrí li posarà una espasa sobre l’espatlla o li donarà un cop al
clatell mentres li lliuren el seu armament

Armament
- escut
- cota de malla
- Justes
- espasa
- llança
- esperons
- elm
Amb el armament els cavallers no es reconeixien i gràcies al escut
s’identificavan pels seus colors i dibuixos

Activitats
- Guerra
- torneig
- caceres
- participen en el exèrcit del seu senyor (mainades)

Torneig eran enfrentaments entre grups de cavallers

justes era un convat entre 2 cavallers
La celebració dels esdeveniments era una gran diversió

L’amor cortés
El cavaller s’havia de comportar amb la dama estimada d’una manera
semblant com o feia el vasall amb el seu senyor.

5.
. A l'edat mitjana, la majoria dels habitants del continent europeu eren
cristians. Les creences religioses regien l'espiritualitat de les persones i
també, alhora, organitzaven la vida comunitària. L'Església regulava la
vida social L'església era l'edifici més important de qualsevol poblat o
ciutat. L'Església també feia una tasca social important: tenia a càrrec
seu l'assistència als pobres, la cura dels malalts als hospitals i
l'ensenyament a les escoles dels monestirs i dels bisbats.L'organizació de
l'Església Tots els homes i dones que dedicaven la vida a l'Església
constituïen el clergat. Al capdamunt de la jerarquia hi havia el papa, que
vivia a Roma. Segons la destinació i la dedicació, el clergat es dividia en:
Clergat secular: format per sacerdots, rectors i bisbes que atenien els
creients. Clergat regular: integrat per monjos i per monges dedicats a
l'oració. Al camp, vivien en monestirs, i a les ciutats s'estaven en convents,
i es dedicaven a treballar i a resar. No tots els clergues gaudien del mateix
nivell de vida. L'alt clergat (cardenals, bisbes, abats...) tenia els mateixos
privilegis que tenien els nobles. El baix clergat (sacerdots de les
parròquies rurals, monjos...) portava una vida d'humilitat semblant a la
dels pagesos.
6. El feu: senyors i pagesos.

Senyor: rendes senyorials. Lis pagaven als pagesos per conrear les terres i
explotar-les a canvi de pagaments. Els pagesos a canvi, havien de
treballar determinats dies de l’any en les prestacions personals (la reserva
del senyor). A més a més per fer servir altres serveis, com el molí, la
ferreria, la premsa, el forn i altres serveis, havien de pagar-li. Drets de
monopli.
A canvi del seu poder fins els pagesos, el senyor feudal havia de garantir
la seguretat i la protecció dels pagesos en cas de guerra o perill. És a dir
que els drets del senyor eren, podien posar tases o impostos per alguns
serveis, multes, dictar sentències, jutjar als pagesos, implantar ordres… a
això se li diuen (drets jurisdiccionals).

A l'edat mitjana, la majoria de la terra estava a les mans dels privilegiats,

fossin laics (nobles) o religiosos (clergat), i constituïen un feu o senyoriu. El
feu no era una propietat privada, sinó vinculada. Això vol dir que el senyor
tenia el dret d'explotar-la per treure beneficis de la terra i la podia
transmetre en herència als seus descendents, però no es podia ni
comprar ni vendre. Els senyors vivien de les rendes senyorials Les terres
que dominava un senyor constituïen el senyoriu territorial. Per explotar-
les agrícolament, cedia parcel·les a pagesos que les conreaven a canvi
del pagament d'unes rendes (rendes senyorials). A canvi, els pagesos
estaven obligats a treballar determinats dies a l'any en la reserva del
senyor , entregar-li una part de la collita i contribuir al sosteniment del
castell i dels serveis comunitaris.