Pentateuc

El Pentateuc, també conegut com la Torà, són els cinc primers llibres de la Bíblia o de
la Tanakh "‫( תָּ נָ ְך‬la Bíblia Hebrea). Conjunt integrat a l'Antic Testament cristià, també se'l coneix
com els Cinc Llibres de Moisès i, en la traducció de l'hebreu al grec en la Septuaginta, com a
Pentateuc. No obstant això, sovint els jueus també es refereixen a tota la revelació i els
ensenyaments jueus com la Torà.
Els cinc llibres són: el Gènesi (Bereixit ‫) ב ְֵּראשִׁית‬, l'Èxode (Xemot ‫)שְׁמֹות‬, el Levític (Va-yiqrà ‫) ֶויִּק ְָרא‬,
els Nombres (Bemidbar ‫ ) ְּבמִדְ בֶּר‬i el Deuteronomi (Devarim ‫)דְּ ב ִָרים‬. En la versió grega de la Torà,
aquests cinc llibres conformen el Pentateuc (del grec πεντάτευχος que vol dir "cinc
contenidors"), Hamixà Humxé Torà (‫תֹורה‬ ָ ‫ ; ֲח ִמשָׁה ֻח ְּמשֵׁי‬hebreu que vol dir "Les cinc parts de la
Torà"), i cadascun d'ells és un Hummaix (‫" ֻחמָּש‬cinquè"). Els llibres han estat redactats per la
fusió de textos diversos, segons la hipòtesi documental (que alguns crítics estenen a altres
volums bíblics).
A la tradició jueva, distints rabins, mestres de la llei, van anar afegint els seus comentaris al
text de la Torà, i les edicions més completes d'aquest llibre o d'altres, com ara el Talmud,
recullen aquests afegits. Són molt valorats els comentaris de Raixí. Torà (de vegades
transcrit Torah) és un mot hebreu que significa ensenyament, instrucció, o específicament Llei.
Per això també és conegut com el Llibre de la Llei.[1]
A nivell religiós, dins el judaisme, la Torà té quatre nivells o menes de ser interpretada, que
s'anomenen: Peixat (‫) ְּפשָׁט‬, Rémez (‫) ֶרמֶז‬, Deraix (‫ )דְּ ַרׁש‬i Sod (‫)סֹוד‬. Les inicials d'aquests quatre
mots formen la paraula Pardés, literalment "hort dels arbres fruiters" (el paradís,
pels cabalistes).[2]

1. Peixat: el nivell d'interpretació que pren en compte el sentit literal del text, tal com les
paraules són enteses a la vida diària per les persones.[2]
2. Rémez: pren en compte el sentit al·legòric del text bíblic, fa al·lusió a les coses tal com
les persones poden comprendre-les.[2]
3. Deraix: el nivell d'interpretació que pren en compte el sentit interpretatiu de les
escriptures sagrades, la qual cosa serveix per a la reglamentació i legislació
tradicionals del judaisme. Per aconseguir aquest objectiu, s'utilitzen mètodes com ara
les referències, les comparacions entre mots i versicles bíblics, i fins i tot les analogies.
[2]

4. Sod: és el mètode místic de la interpretació, del qual es deriva la càbala, i amb el qual
se cerca el sentit ocult del text sagrat, que només es podria trobar amb l'estudi dels
textos originals a les seves llengües originals.