INTRODUCCIÓ AL TEMA 1
Lectura 2
Eulàlia Planas
Estats físics i comportament de la
matèria
La matèria es presenta sempre en estat sòlid o fluid. L’estat
sòlid es caracteritza per la relativa immobilitat dels seus
constituents (ions, àtoms, molècules). Els fluids en canvi, es
caracteritzen per la mobilitat dels seus àtoms, molècules o
ions (a més de la rotació i vibració al voltant de la seva
posició, tenen moviment de translació i, per tant, no tenen
una posició fixa a l’espai).
En general, el comportament de la matèria sota l’acció de
forces externes, s’aproxima a un dels següents casos límit:
Comportament elàstic . Per l’acció d’un sistema de
forces externes (isotròpiques(1) o anisotròpiques(2)), la
matèria es deforma i canvia de volum. Si aquestes deixen
d’actuar, la matèria recobra la seva forma i volum
originals, recuperant-se el treball realitzat per les forces
durant la deformació.
Comportament viscós . Per l’acció d’un sistema de
forces externes (anisotròpiques i no homogènies(3)) per
petites que siguin, la matèria flueix, experimentant una
deformació que varia contínuament amb el temps. Si les
forces deixen d’actuar, la matèria queda en l’estat que en
aquest moment hagi assolit, sense recuperar la seva forma
i volum originals. El treball que realitzen aquestes forces
durant la deformació es dissipa contínuament
Contingut
1. Estats físics i comportament de la matèria
2. Fluids. Definició
3. Fluids i flux de fluids compressibles i
incompressibles
4. Els fluids com a medis continus
5. Mecànica de fluids
6. Representacions de Lagrange i Euler
7. Règims de flux
8. Altres règims de flux
Setembre 2016
transformant-se íntegrament en calor.
Comportament plàstic . La matèria ofereix un
comportament elàstic mentre les forces aplicades a la
matèria no superin un cert valor crític. Una vegada s’ha
superat aquest, la matèria presenta un comportament
viscós.
(1) Forces que no varien d’intensitat amb la direcció
(2) Forces que varien d’intensitat amb la direcció
(3) Forces que varien d’intensitat amb la posició
Les substàncies reals s’aproximen en el seu comportament a
algun d’aquests casos límit, segons la seva naturalesa, estat
d’agregació i característiques de les forces que actuen sobre
elles.
Les pressions isotròpiques uniformes, al actuar amb la
mateixa intensitat, normalment a la superfície límit de
qualsevol substància, determinaran només un canvi de volum
d’aquesta, sense afectar la seva forma, independentment de la
seva naturalesa o estat d’agregació. En aquest cas totes les
substàncies s’aproximen al comportament elàstic, això
constitueix el Primer Axioma de la Reologia (ciència que
estudia les deformacions i el flux de fluids).
Les forces rasants, al actuar tangencialment a la superfície
límit de les substàncies, determinen que el comportament
d’aquestes s’aproximi a l’elàstic si són sòlides i al viscós si són
fluides.

Fluids, definició
“Fluid és tota substància capaç de canviar de forma sota l’acció d’una
força rasant o tangencial a la seva superfície”. D’aquesta definició es
dedueix el Segon Axioma de la Reologia, segons el qual, si
un fluid està en repòs no pot actuar sobre ell cap força
rasant.

INTRODUCCIÓ AL TEMA 1 1
 FENÒMENS DE TRANSPORT
Fluids i flux de fluids
compressibles i incompressibles
En condicions estàtiques hi ha fluids que la seva densitat
pràcticament no varia, encara que estiguin sotmesos a
elevades pressions. Aquests fluids són els líquids,
pràcticament incompressibles. Els fluids que en condicions
estàtiques la seva densitat varia apreciablement amb la
pressió són els gasos i es coneixen com a compressibles.
Cal remarcar que aquesta classificació només és possible
en condicions estàtiques. Per evitar confusions cal distingir
entre un fluid i el flux del mateix.
Els líquids són fluids incompressibles i el flux dels líquids
es pot considerar pràcticament sempre incompressible (a
temperatures allunyades de la temperatura crítica). Mentre
que els gasos i els vapors són fluids compressibles però el
seu flux pot ser compressible o incompressible, depenent
del nombre de Mach (Ma) al que es trobin.
u
Ma = (1)
c
k ⋅R ⋅T
c= (2)
M La mecànica de fluids s’ocupa del moviment d’aquests i
u velocitat del gas, m/s
c velocitat del so en el gas a la mateixa temperatura, m/s
k relació de capacitats calorífiques (cp/cv)
M massa molecular del gas, kg/kmol
T temperatura, K
R constant dels gasos, 8314,3 J·kmol-1·K-1
El flux rep diversos noms en funció del nombre de Mach:
Si Ma < 0,3 Flux subsònic incompressible
Si 0,3<Ma<1 Flux subsònic compressible
Si Ma ≈ 1 Flux transsònic compressible
Si 1<Ma<3 Flux supersònic compressible
Si Ma > 3 Flux hipersònic compressible

Els fluids com a medis continus
Els fluids, constituïts per àtoms i molècules, són medis
discontinus. El seu estudi rigorós exigeix la consideració
del comportament individual d’aquestes partícules
mitjançant mètodes mecànic-estadístics de la teoria
cinètica. Ara bé, des d’un punt de vista tècnic és
convenient considerar-los com a medis continus i utilitzar
els valors mitjans de les seves propietats.
Aquesta simplificació deixa de ser vàlida quan el recorregut
lliure mitjà de les molècules en la direcció del flux és del
mateix ordre de magnitud que la longitud significativa més
petita del sistema on es trobi el fluid. D’acord amb el
nombre de Knudsen (Kn):
λ
Kn = (3)
D
λ separació mitjana entre les molècules
D diàmetre de la conducció
Aleshores:
Si Kn >>1 Flux molecular
Si Kn ≈ 1 Flux entremig (“slip”)
Si Kn <<1 Flux laminar o viscós

Mecànica de fluids
dels factors que l’afecten, es divideix en cinemàtica i
dinàmica. La cinemàtica considera la geometria del
moviment: velocitat, acceleració, deformació i vorticitat.
La dinàmica s’ocupa de les forces que actuen sobre els
fluids, com les de fregament o viscositat (normals i
tangencials), les de pressió i les degudes a camps externs
com el gravitatori.
El transport de quantitat de moviment, energia i matèria
en els fluids estan regits per la mecànica d’aquests,
resultant fonamental el seu coneixement per a l’estudi
d’aquets.

Representacions de Lagrange i
Euler
Les magnituds fonamentals en mecànica de fluids poden
ser escalars (pressió, temperatura, densitat, etc.), vectorials
(velocitat, acceleració, forces, etc.)o tensorials (tensor de
velocitat de deformació, tensor de tensions, etc.).
En mecànica de fluids hi ha dues maneres de representar
TEMA 1: INTRODUCCIÓ 2
 FENÒMENS DE TRANSPORT
els camps, segons la forma d’identificar l’acció dels
mateixos: lagrangiana i euleriana.
La representació de Lagrange es basa en fixar l’atenció en
un determinat element del fluid, seguint-lo en el seu
desplaçament en virtut del flux. Així les coordenades
(x,y,z) corresponen a l’element del fluid i depenen del
temps, el camp de velocitats s’expressaria en aquest
sistema:
 flux global. El mecanisme de transport de les tres propietats
v = v [x( t ), y( t ), z( t ), t ]
La representació d’Euler es basa en fixar l’atenció en un
punt determinat del camp i contemplar el rosari continu
d’elements de fluid que desfilen pel mateix. Les
coordenades (x,y,z) corresponen a cada punt i són
independents del temps. Així, en un punt (x1,y1,z1) el camp
de velocitats s’expressaria:
 u ⋅ D⋅ρ
v = v [x 1 , y 1 , z 1 , t ]
En general, la més utilitzada i alhora la més senzilla és la
representació Euleriana.

Règims de flux
Flux perfecte, ideal o potencial és el d’un fluid perfecte o
ideal, és a dir, sense viscositat i incompressible; encara que
això no es dóna mai, facilita l’estudi de la mecànica de
fluids. Flux real és el que té lloc amb fluids reals, els quals
són viscosos.
El flux real es pot dividir en tres tipus de règim, segons el
nombre de Reynolds (Re): laminar, transició i turbulent.
Reynolds va demostrar l’existència d’aquests tres flux amb
el següent experiment:
Flux Laminar
Flux de Transició
Flux Turbulent
En el règim laminar o viscós, tots els elements del fluid es
desplacen seguint trajectòries constantment paral·leles. Tot
transport de qualsevol de les tres propietats: matèria,
quantitat de moviment o energia, en una direcció diferent a
la del flux s’haurà de basar en el transport molecular, molt
lent.
En flux turbulent, tots els elements del fluid formen grans
grups de molècules que van en direccions diferents a les del
en una direcció diferent a la del flux es deu a aquest
moviment turbulent, molt més ràpid que el molecular.
El canvi d’un flux a un altre depèn de la longitud
característica del sistema on es trobi el fluid, la velocitat
d’aquest, la seva densitat i la seva viscositat. Aquest canvi
pot determinar-se a partir del nombre de Reynolds:
F. inercia o cinètiques
Re = ≡ (4)
µ F. fregament o viscoses
u velocitat del fluid, m/s
D longitud característica del sistema, m
ρ densitat del fluid, kg/m3
µ viscositat del fluid, Pa·s
Aleshores:
Pel flux en l’interior de tubs cilíndrics:
Si Re < 2100 Flux laminar
Per la caiguda lliure d’una partícula en un fluid:
Si el fluid és un gas per Re < 2 flux laminar
Si el fluid és un líquid per Re < 1 flux laminar
En aquest cas la longitud característica del sistema
és el diàmetre de la partícula (dp) i el nombre de
Reynolds es coneix com a Reynolds de la partícula.

Altres règims de flux
Si les propietats i característiques del flux d’un fluid en cada
punt del mateix no varien amb el temps, el règim de flux es
denomina estacionari, uniforme o permanent. En cas
contrari es denomina no estacionari o transitori.
S’anomena flux extern al flux al voltant de cossos com
TEMA 1: INTRODUCCIÓ 3
 FENÒMENS DE TRANSPORT

vaixells, coets, avions, partícules, etc., on el contorn del

flux està relativament distant del cos i no és prou definit i
concret.

S’anomena flux intern al flux que es desenvolupa a

l’interior de canonades o qualsevol altre tipus de
conducció, presentant un contorn del flux definit i concret.

S’anomena flux unidimensional a aquell on totes les seves

propietats i característiques estan expressades en una sola
coordenada de posició i temps. És bidimensional quan
aquestes propietats s’expressen en dues coordenades de
posició i temps i tridimensional quan s’utilitzen les tres
coordenades de posició i el temps.

En el context d’aquesta assignatura quan es parla de flux es

fa referència a:
magnitud que flueix
Flux =
unitat de temps × unitat de superfície

Això vol dir que les unitats del flux de matèria, energia i
quantitat de moviment seran:
kg
Flux de matèria =
s⋅m2
kJ kW
Flux d' energia = =
2
s⋅m m2
kg ⋅ (m/s ) kg ⋅ m N
Flux de q.m. = = =
2 2 2
s⋅m s ⋅m m2



TEMA 1: INTRODUCCIÓ 4