Professional Documents
Culture Documents
L2 Tema1-Introducció PDF
L2 Tema1-Introducció PDF
En general, el comportament de la matèria sota l’acció de Les substàncies reals s’aproximen en el seu comportament a
forces externes, s’aproxima a un dels següents casos límit: algun d’aquests casos límit, segons la seva naturalesa, estat
Comportament elàstic . Per l’acció d’un sistema de d’agregació i característiques de les forces que actuen sobre
forces externes (isotròpiques(1) o anisotròpiques(2)), la elles.
matèria es deforma i canvia de volum. Si aquestes deixen Les pressions isotròpiques uniformes, al actuar amb la
d’actuar, la matèria recobra la seva forma i volum mateixa intensitat, normalment a la superfície límit de
originals, recuperant-se el treball realitzat per les forces qualsevol substància, determinaran només un canvi de volum
durant la deformació. d’aquesta, sense afectar la seva forma, independentment de la
Comportament viscós . Per l’acció d’un sistema de seva naturalesa o estat d’agregació. En aquest cas totes les
forces externes (anisotròpiques i no homogènies(3)) per substàncies s’aproximen al comportament elàstic, això
petites que siguin, la matèria flueix, experimentant una constitueix el Primer Axioma de la Reologia (ciència que
deformació que varia contínuament amb el temps. Si les estudia les deformacions i el flux de fluids).
forces deixen d’actuar, la matèria queda en l’estat que en Les forces rasants, al actuar tangencialment a la superfície
aquest moment hagi assolit, sense recuperar la seva forma límit de les substàncies, determinen que el comportament
i volum originals. El treball que realitzen aquestes forces d’aquestes s’aproximi a l’elàstic si són sòlides i al viscós si són
durant la deformació es dissipa contínuament fluides.
Contingut
INTRODUCCIÓ AL TEMA 1 1
FENÒMENS DE TRANSPORT
En condicions estàtiques hi ha fluids que la seva densitat Aquesta simplificació deixa de ser vàlida quan el recorregut
pràcticament no varia, encara que estiguin sotmesos a lliure mitjà de les molècules en la direcció del flux és del
elevades pressions. Aquests fluids són els líquids, mateix ordre de magnitud que la longitud significativa més
pràcticament incompressibles. Els fluids que en condicions petita del sistema on es trobi el fluid. D’acord amb el
estàtiques la seva densitat varia apreciablement amb la nombre de Knudsen (Kn):
pressió són els gasos i es coneixen com a compressibles. λ
Kn = (3)
Cal remarcar que aquesta classificació només és possible D
en condicions estàtiques. Per evitar confusions cal distingir λ separació mitjana entre les molècules
entre un fluid i el flux del mateix. D diàmetre de la conducció
k ⋅R ⋅T
Mecànica de fluids
c= (2)
M La mecànica de fluids s’ocupa del moviment d’aquests i
u velocitat del gas, m/s dels factors que l’afecten, es divideix en cinemàtica i
c velocitat del so en el gas a la mateixa temperatura, m/s dinàmica. La cinemàtica considera la geometria del
k relació de capacitats calorífiques (cp/cv)
moviment: velocitat, acceleració, deformació i vorticitat.
M massa molecular del gas, kg/kmol
T temperatura, K La dinàmica s’ocupa de les forces que actuen sobre els
R constant dels gasos, 8314,3 J·kmol-1·K-1 fluids, com les de fregament o viscositat (normals i
tangencials), les de pressió i les degudes a camps externs
El flux rep diversos noms en funció del nombre de Mach:
com el gravitatori.
Si Ma < 0,3 Flux subsònic incompressible
Si 0,3<Ma<1 Flux subsònic compressible El transport de quantitat de moviment, energia i matèria
en els fluids estan regits per la mecànica d’aquests,
Si Ma ≈ 1 Flux transsònic compressible
resultant fonamental el seu coneixement per a l’estudi
Si 1<Ma<3 Flux supersònic compressible
d’aquets.
Si Ma > 3 Flux hipersònic compressible
Representacions de Lagrange i
Els fluids com a medis continus Euler
Els fluids, constituïts per àtoms i molècules, són medis Les magnituds fonamentals en mecànica de fluids poden
discontinus. El seu estudi rigorós exigeix la consideració ser escalars (pressió, temperatura, densitat, etc.), vectorials
del comportament individual d’aquestes partícules (velocitat, acceleració, forces, etc.)o tensorials (tensor de
mitjançant mètodes mecànic-estadístics de la teoria velocitat de deformació, tensor de tensions, etc.).
cinètica. Ara bé, des d’un punt de vista tècnic és En mecànica de fluids hi ha dues maneres de representar
TEMA 1: INTRODUCCIÓ 2
FENÒMENS DE TRANSPORT
els camps, segons la forma d’identificar l’acció dels En el règim laminar o viscós, tots els elements del fluid es
mateixos: lagrangiana i euleriana. desplacen seguint trajectòries constantment paral·leles. Tot
transport de qualsevol de les tres propietats: matèria,
La representació de Lagrange es basa en fixar l’atenció en
quantitat de moviment o energia, en una direcció diferent a
un determinat element del fluid, seguint-lo en el seu
la del flux s’haurà de basar en el transport molecular, molt
desplaçament en virtut del flux. Així les coordenades
lent.
(x,y,z) corresponen a l’element del fluid i depenen del
temps, el camp de velocitats s’expressaria en aquest En flux turbulent, tots els elements del fluid formen grans
sistema: grups de molècules que van en direccions diferents a les del
flux global. El mecanisme de transport de les tres propietats
v = v [x( t ), y( t ), z( t ), t ]
en una direcció diferent a la del flux es deu a aquest
La representació d’Euler es basa en fixar l’atenció en un moviment turbulent, molt més ràpid que el molecular.
punt determinat del camp i contemplar el rosari continu
El canvi d’un flux a un altre depèn de la longitud
d’elements de fluid que desfilen pel mateix. Les
característica del sistema on es trobi el fluid, la velocitat
coordenades (x,y,z) corresponen a cada punt i són
d’aquest, la seva densitat i la seva viscositat. Aquest canvi
independents del temps. Així, en un punt (x1,y1,z1) el camp
pot determinar-se a partir del nombre de Reynolds:
de velocitats s’expressaria:
u ⋅ D⋅ρ F. inercia o cinètiques
v = v [x 1 , y 1 , z 1 , t ] Re = ≡ (4)
µ F. fregament o viscoses
En general, la més utilitzada i alhora la més senzilla és la
u velocitat del fluid, m/s
representació Euleriana. D longitud característica del sistema, m
ρ densitat del fluid, kg/m3
µ viscositat del fluid, Pa·s
Aleshores:
Flux perfecte, ideal o potencial és el d’un fluid perfecte o Si Re < 2100 Flux laminar
ideal, és a dir, sense viscositat i incompressible; encara que
Per la caiguda lliure d’una partícula en un fluid:
això no es dóna mai, facilita l’estudi de la mecànica de
fluids. Flux real és el que té lloc amb fluids reals, els quals Si el fluid és un gas per Re < 2 flux laminar
són viscosos. Si el fluid és un líquid per Re < 1 flux laminar
El flux real es pot dividir en tres tipus de règim, segons el En aquest cas la longitud característica del sistema
nombre de Reynolds (Re): laminar, transició i turbulent. és el diàmetre de la partícula (dp) i el nombre de
Reynolds va demostrar l’existència d’aquests tres flux amb Reynolds es coneix com a Reynolds de la partícula.
el següent experiment:
Flux Laminar
TEMA 1: INTRODUCCIÓ 3
FENÒMENS DE TRANSPORT
Això vol dir que les unitats del flux de matèria, energia i
quantitat de moviment seran:
kg
Flux de matèria =
s⋅m2
kJ kW
Flux d' energia = =
2
s⋅m m2
kg ⋅ (m/s ) kg ⋅ m N
Flux de q.m. = = =
2 2 2
s⋅m s ⋅m m2
TEMA 1: INTRODUCCIÓ 4