TEMA 8: ANALOGIES

Lectura 10 Maig 2018

Eulàlia Planas

Introducció A continuació, es mostra un esquema general tenint en compte

el tipus de flux per el qual s’han desenvolupat les analogies més
En els capítols precedents s’ha vist la semblança que existeix conegudes i emprades:
entre els fenòmens de transport de quantitat de moviment,
energia i matèria. En aquesta lectura es mostra com es pot
Q. de moviment i energia
relacionar matemàticament la semblança entre fenòmens. TURBULENT
Q. de moviment i matèria
Reynolds (1874) va ser un dels primers científics que va estudiar
l’analogia entre la transferència de calor i el fregament en fluids,
arribant a establir la relació coneguda com Analogia de Q. de moviment i energia
LAMINAR i
Reynolds. Més tard, Prandtl (1910) revisà i millorà l’analogia de TURBULENT
Q. de moviment i matèria
Reynolds, i proposà una nova analogia entre la transferència de
calor i la transferència de q. m. coneguda amb el nom d’Analogia
de Prandtl.
LAMINAR, Q. de moviment i energia
TRANSICIÓ
A partir d’aquest moment es desenvolupà una sèrie i TURBULENT Q. de moviment i matèria
d’investigacions que van portar a diferents analogies teòriques
entre els fenòmens de transport: Analogia de Sherwood-Karman 
entre la q. m. i la matèria, Analogia de Prandtl-Taylor entre la q.
m. i l’energia, Analogia de Colburn entre la q. m. i la matèria,
Analogia de Karman entre la q. m. i l’energia, Analogia de Relacions bàsiques
Sherwood entre la q. m. i la matèria, així com d’altres (Martinelli,
 Se suposa un fluid situat entre dues plaques planes
Lyon, Sebani i Shimazaki, Deissler, etc.). separades respecte a l’eix una distància z0, el qual es
mou en règim turbulent i estat estacionari.
 Se suposa que el fluid és una barreja de components i
que les seves propietats no varien excessivament, per
tant, poden prendre’s valors mitjans de les mateixes.
Contingut  Es considera que en el fluid poden tenir lloc els tres
fenòmens de transport (q. m.., energia i matèria).
1. Introducció
CA,o, To
2. Relacions bàsiques
3. Analogia de Reynolds
4. Analogia de Sherwood-Karman z zo
Fluid amb Ux
5. Analogia de Prandtl-Taylor
x
6. Analogia de Colburn
7. Analogia de Karman
8. Analogia de Sherwood
9. Problema exemple CA,o, To

TEMA 8: ANALOGIES 1
 FENÒMENS DE TRANSPORT
A una distància z qualsevol del pla central (com ja s’ha vist al Zona laminar (y+≤ 5): U   y  (14)
capítol de flux turbulent) es tenen les següents relacions:
Zona de transició (5 < y+ ≤ 30):
 J *A   *  z
   JA

 S 


z  S
 
 z
o o
(1)  
U   5  Ln y   3,5 (15)

z
zx   zx o  (2) Zona turbulenta (y+ ≥ 30):
zo

q q z
 
U   2,5  Ln y   5,5 (16)
     (3)
 S z  S o zo 

el subíndex 0 indica a la superfície de la placa.

Analogia de Reynolds
D’altra banda, segons la teoria de Boussinesq:
L’analogia de Reynolds es basa en suposar un fluid que circula
 J *A 

 S 
   D (AB
m)
 (t) dC
 D AB  A
dz
 (4)
de forma molt turbulenta a través d’una conducció com la de la
figura anterior, per tant, en qualsevol punt d’aquest flux altament
 z
turbulent pot negligir-se la contribució molecular. Així:


 zx     ( m )   ( t )   ddzU x
(5) (m) <<< (t)

(m) <<< (t)

q

     C p   ( m )   ( t ) 
dT
 (6) Integrant entre 0 i z0 les equacions (5) i (6), s’obté:
 S z dz

Per la teoria de la longitud de mescla de Prandtl:  zx 0 2  z0

(t )
 (17)
dU x   Ux z 02  z 2
D (AB
t)
 (t )  (t )   (7)
dz
q
 
De les equacions de definició dels coeficients de transport:  S 0 2z
 2 02
 J *A 
(t)
  C p    T  T0 z0  z  (18)

   k c  C A ,o  C A  (8)
 S 
 o I tenint en compte l’equació (7), on (t) = (t), s’arriba a la següent
igualtat:
1 
 zx o  f      U x2  (9)
2  q
 
 zx 0  S 0
q
   h  To  T   (10)
Ux


  C p  T  T0  (19)
 S o

A més, en el capítol de flux turbulent s’han definit els següents Si s’introdueixen les equacions (9) i (10) a l’equació (19), s’obté:
paràmetres i equacions:

 zx o f

h
 St (20)
Velocitat de fricció: U*  (11) 2 Cp  Ux


Ux L’equació (20) relaciona el nombre d’Stanton amb el factor de

Velocitat no dimensional: U   (12)
U* fregament, f, essent aquesta relació l’Analogia de Reynolds.

U * z o  z  
Distància no dimensional: y   (13)


Distribució universal de velocitats:

TEMA 8: ANALOGIES 2
 FENÒMENS DE TRANSPORT
Analogia de Sherwood-Karman
Aplicant les mateixes suposicions que Reynolds, però aplicades
a les equacions de q. m. i matèria, seguint el mateix procés que
la demostració anterior, s’obté l’Analogia de Sherwood-Karman:
f k
 c  St AB  Sh I (21)
2 Ux
L’equació (21) relaciona el nombre d’Stanton màssic, també
conegut com nombre de Sherwood I, amb el factor de
fregament, f.
D’aquesta analogia i de la de Reynolds es dedueix que:
f
St  St AB  (22)
2 Les analogies de Prandtl-Taylor i Colburn són bastant
Aquesta relació general es desvia al voltant d’un 35% respecte
als valors experimentals dels coeficients de transferència de calor
i matèria en gasos amb nombres de Pr i Sc propers a 1. Per a
altres fluids amb valors de Pr i Sc més grans la desviació és molt
més elevada.

Analogia de Prandtl-Taylor
Aquesta analogia considera dues regions en el si del fluid com a
predominants durant el seu moviment a través d’una conducció:
la capa laminar immediata a las parets de la conducció, on només
hi ha transport molecular, i la regió central turbulenta, on només
hi ha transport turbulent.
Tenint en compte aquestes suposicions aplicades a la
transferència de q. m. i de calor, i seguint un procés demostratiu
(el qual no es desenvolupa en aquesta lectura) similar a la
demostració feta per a l’analogia de Reynolds, s’obté:
h f 2
St   (23)
  Cp  Ux 1  5  f 2  Pr  1
Com per a les analogies anteriors, l’equació (23) relaciona el
nombre d’Stanton, amb el factor de fregament, f, però ara amb
una expressió una mica més complexa.
Cal indicar que l’Analogia de Prandtl-Taylor, quan el nombre de
Pr és igual a 1, se simplifica a l’analogia de Reynolds.

Analogia de Colburn
Colburn, suposant les mateixes regions predominants en el si
d’un fluid en moviment a través d’una conducció i aplicant les
mateixes consideracions que per a l’analogia de Prandtl-
Taylor a la transferència de q. m. i de matèria, va obtenir la
següent expressió:
kc f 2
St AB   (24)
U x 1  5  f 2  Sc  1
que és l’Analogia de Colburn.
En aquest cas, si el nombre de Sc val 1, l’analogia de Colburn se
simplifica a l’analogia de Sherwood-Karman.
coincidents amb els valors experimentals dels coeficients de
transferència de calor i matèria en fluxos de gasos i líquids poc
viscosos, els quals tinguin valors de Pr i Sc inferiors a 10.

Analogia de Karman
Karman va estudiar l’analogia entre el transport de q. m. i el
transport d’energia basant-se en la llei universal de distribució de
velocitats, la qual pel flux d’un fluid a través d’una conducció
defineix tres zones: capa laminar, zona de transició i regió
turbulenta, considerant que aquestes tres zones oposen tres
residències en sèrie als transports de q. m. i energia.
A partir de les relacions bàsiques anteriors, tenint en compte que
en aquesta situació el transport de les propietats ha de superar,
com ja s’ha indicat, tres resistències en sèrie, Karman va
demostrar que la relació entre el nombre d’Stanton i el factor de
fregament tenia la següent expressió:
h f 2
St   (25)
  C p  Ux   1  5  Pr 
1  5  f 2  Pr  1  Ln 
  6 
Igual que per a l’analogia de Prandtl-Taylor, l’Analogia de
Karman, quan el nombre de Pr val 1, passa a ser l’analogia de
Reynolds.

Analogia de Sherwood
Sherwood amb les mateixes hipòtesis que Karman, és a dir, que
el transport de les propietats en un fluid en moviment a través
d’una conducció ha de superar tres resistències en sèrie, va
arribar a la següent relació entre el nombre d’Stanton màssic i el
factor de fregament:
TEMA 8: ANALOGIES 3
 FENÒMENS DE TRANSPORT

kc f 2
Problema exemple
St AB   (26) Aigua a 20 ºC circula amb un cabal de 10-3 m3/s per l’interior
Ux   1  5  Sc 
1  5  f 2  Sc  1  Ln  d’una canonada de parets llises de 2,54 cm de diàmetre interior i
  6  2 m de longitud. Si la paret interna de la canonada es manté a
temperatura constant i igual a 80 ºC, determineu la temperatura
L’Analogia de Sherwood, quan Sc = 1, se simplifica a l’analogia mitjana de l’aigua de sortida emprant:
de Sherwood-Karman. a) L’analogia de Reynolds.
b) L’analogia de Prandtl-Taylor.
Nota: Compareu els resultats amb els que s’obtindrien emprant
Les analogies de Karman i Sherwood són bastant coincidents l’equació experimental proposada per Dittus-Boelter per a
amb els valors experimentals dels coeficients de transferència de calcular el coeficient de transferència de calor:
calor i matèria en fluxos de fluids que tenen valors de Pr i Sc Nu = 0,023·Re0,8·Pr0,4
elevats (5  35 o superiors). Dades: Flux completament desenvolupat. El factor de
fregament es port calcular a partir de l’equació:
 f = 0,0014 + 0,125·Re-0,32
Propietats de l’aigua:

Analogia de Chilton-Colburn
Les analogies de Reynolds i Sherwood-Karman són bastant
restrictives perquè només es poden aplicar si Pr = 1 i Sc = 1,
respectivament. A la pràctica, s’ha observat que les relacions
establertes en aquestes dues analogies es poden aplicar per a un
rang més ampli dels nombres adimensionals si es fa una
correcció en funció del nombre de Prandtl i del nombre
d’Schmidt, respectivament. D’aquesta manera s’obté l’analogia L’equació que ens permet calcular la temperatura de l’aigua a la
de Chilton-Colburn: sortida de la canonada (T2) en aquest cas és:
f 2⁄
= St · Pr 3 0,6 < Pr < 60 ṁ · Cp (T0 − T1 )
2
f 2 h= · Ln
= St AB · Sc ⁄3 0,6 < Sc < 6000 π·D·L (T0 − T2 )
2

Aquesta analogia és només aplicable en el rang especificat. On T1 és la temperatura de l’aigua a l’entrada de la canonada i
Tenint en compte els dos rangs, podem concloure doncs que: T0 és la temperatura de la paret interna de la canonada.

1⁄
a) De l’analogia de Reynolds (Eq. 20):
Sh = Nu · Le 3 0,6 < Pr < 60; 0,6 < Sc < 60
f h  Ux Cp f
Aquest analogia es vàlida per a configuracions en què tot el   St  h 
fregament prové de la fricció, i.e., no hi ha fregament de forma. 2 Cp  Ux 2
Per tant, és vàlida per a coeficients de transport en capes límit
de parets planes i canonades. En concret, aquesta analogia no és Per a calcular el factor de fregament prendrem com a
aplicable per a coeficients de transport al voltant d’esferes. temperatura mitjana de l’aigua dins la canonada 30 ºC, que,
aproximadament, és la temperatura mitjana més probable per

aquest cas. Aleshores:
És important remarcar que cap analogia és bona si els fluxos de
transferència d’energia o matèria són elevats. En aquests casos, 10 3
Ux   1,97 m/s
les capes límit queden distorsionades perquè interaccionen entre  4  0,0254 2
elles. Els gradients de temperatura i concentració alteren les
1,97  997  0,0254
propietats físiques del fluid fins a tal punt que la relació de Re   62360
similitud entre la capa límit hidrodinàmica i les altres capes límit 8  10 -4
es trenca, destruint la utilitat d’una analogia. f  0,0014  0,125  62360 0 , 32  5,05·10 3

Per tant:

997  1,97  4178  5,05·10 3

h  20729 W·m -2 ·K 1
2

TEMA 8: ANALOGIES 4
 FENÒMENS DE TRANSPORT

Emprant l’equació per a calcular T2:

ṁ · Cp (T0 − T1 )
h= · Ln ⇒
π·D·L (T0 − T2 )
−3 (80 − 20)
10 · 997 · 4178
20729 = · Ln
𝜋 · 0,0254 · 2 (80 − T2 )
⇒ T2 = 53℃

b) De l’analogia de Prandtl-Taylor (Eq. 23):

h f 2 f 2   C p  U x
St   h 
  C p  Ux 1  5  f 2  Pr  1 1  5  f 2  Pr  1
D’altra banda:

4178  8  10 -4
Pr   5,45
0,613

Per tant:

h
5,05·10 3

2  997  4178  1,97
 9783 W·m -2 ·K 1
1  5  5,05·10 3
2  5,45  1

Emprant l’equació per a calcular T2:

ṁ · Cp (T0 − T1 )
h= · Ln ⇒
π·D·L (T0 − T2 )
10−3 · 997 · 4178 (80 − 20)
9783 = · Ln
𝜋 · 0,0254 · 2 (80 − T2 )
⇒ T2 = 39℃

Si es comparen aquests resultats amb el valor de T2 obtingut a

partir del valor del coeficient de transferència de calor calculat
mitjançant l’equació de Dittus-Boelter:

Nu = 0,023·Re0,8·Pr0,4  h = 7496 W·m-2·K-1  T2 = 35 ºC

s’observa que la desviació respecte a la temperatura determinada

mitjançant l’analogia de Reynolds és del 51% en excés, mentre
que la desviació pel que fa al valor obtingut mitjançant l’analogia
de Prandtl-Taylor només és de l’11%, també en excés.

TEMA 8: ANALOGIES 5