CAPÍTOL 2: CINÈTICA HOMOGENIA

MODEL
CINÈTIC

+ EQUACIÓ DISSENY
REACTOR QUÍMIC
MODEL DE
FLUX

Sistema químic  Una sola FASE

 Una sola reacció
νA A + νB B +……↔ νR R + νS S +

Variació de la composició amb el temps: cA(t), cB(t),........, cj (t)

ri = f’’’(T, P, cj ) ≈ f’’(T)· f (cj)

Arrhenius k(T) = A e-E/RT

S S’
ri = f (cj) = k(T)  cjj - k’(T)  cjj
j=1 j’=1
?
MODEL CINÈTIC POTENCIAL
iR
rj  
i 1
ij ri
 Tipus i forma de model .
FASES Experiments cj-t a T constant
CONSTRUCCIÓ
Variació de les constants cinètiques
MODEL amb la temperatura.
CINÈTIC Experiments variand la T

REACTORS OBTENCIÓ DADES EXPERIMENTALS:

 DISCONTINUO (agitat i isoterm) No precisa conèixer el

model de flux. S’obtenen dades cj –temps
 CONTINUS, es requereix conèixer el model de flux.
Normalment es treballa en un dels dos fluxos ideals
(mescla perfecta o flux de pistó) i en condicions
isotèrmiques. S’obtenen directament rj en el de mescla
perfecta i en el de flux de pistó (poc usat) si les
conversions no passen del 10% (condicions diferencials).

TRACTAMENT DE DADES EXPERIMENTALS:

 MÉTODE INTEGRAL. Consisteix en comparar les
concentracions observades (experimentals) en funció del
temps (reactor discontinuo preferentment) amb les
previstes pel possible model cinètic un cop s`ha integrat.
 MÈTODE DIFERENCIAL. La velocitat experimental,
rj, es compara amb la prevista pel possible model. En el
cas d’un reactor discontinuo cal diferenciar les dades c j-
temps per a obtenir les rj

Si el sistema reaccionant és de densitat constant (volum

reaccionant constant) es pot utilitzar les concentracions
com a variables sense problemes,

nj
d
1 dn j dc j
rj   V 
V dt dt dt

Però si la densitat varia,

1 dn j 1 d(c j V ) dc j c j dV
rj 
V dt

V dt
 
dt V dt ?
Si no es coneix dV/dt experimentalment, hom pot utilitzar
el model empíric de Levenspiel

V= Vo (1 + εj Xj)
amb εj definit com el coeficient d’expansió volumètric

VX j  1  VX j  0
j 
VX j  0

D’aquesta manera,

1 dn j n jo dX j  c jo dX j
rj   
V dt Vo (1   j X j ) dt 1  j X j dt

Irreversibles: d’ordre 1,2,3 o n

Autocatalítiques
Reaccions simples Homogènies catalitzades
Reversibles: reaccions senzilles

Reaccions en paral·lel de primer

ordre
Reaccions en sèrie de primer
Reaccions complexes ordre
Reaccions d’ordre superior
Xarxes de reacció