een Hagiating Daniel Gelabert i Fontova a Generalitat ntament amb el d'unes capacitats ns pots dir algun haver estat prou it siné de pats. c deixara de ser 18s estat normal. 4 personalitat no [ no parlo de la més enlla d’aixd afs i per la seva rtida en la seva : un gran pastor gener de 1997 Durant 'estada ‘alec va néixer la meva passié per la vall del Corb, que m’ha descobert un ahihdnicaitiy. altre mén. Vaig conéixer 'arquitecte Daniel Gelabert Tany 1981, en ocasié de la fonoteca i biblioteca ptibliques del seu poble, Belianes, en el ines, bell perd disseny de les quals havia participat. Que un poblet com Bel de petites dimensions, pogués tenir una biblioteca tan acollidora indicava ja lexistencia dialgun seny ordenador... Després de Iacte oficial, ens invitaren a entrai casa de 'arquitecte, situada ben a prop. Fou, per a nosaltres, com entrar en un recinte sagrat! Quina casa més extraordinaria! 19Es una casa o un museu? Havent estat el nostre arquitecte un constant viatger ha anat recollint centenars de peces de ceramica, tapissos o altres objectes dels diversos indrets que ha recorr gut ..i els ha anat repartint per les diferents sales i cambres de la casa. El conjunt, on es conjumina Festil mediterrani de Sert amb la senzillesa de les Garrigues, é una meravellat... A més hi ha alguna troballa fascinant, com Tescala que puja des del jardi seguint la teulada, que ens fa semblar a Mexic Una casa aixi ja demostra que ens trobem amb una persona poc corrent, amb rampells genials. La s fa arquitectura té coses que a mi em semblen troballes extraordinaries junt an b aspectes que demostra que, com fan graciadament massa arquitectes, pensa més en l'aspecte estetic dels edificis que en el seu manteniment i Gs posterior Daniel Gelabert, tan alt i prim, fa pensar una mica en una figura d'El Greco 0 per no anar tan enrere, en un monjo de Montserrat. En té Vascetisme, la suavitat... ila tenacitat. L’entrevista la tinguérem Testiu del 96 i poc temps després, anant amb la seva esposa Maite, tingueren un terrible accident automobilistic a Jorba del qual shan restablert afortunadament prou bé. De les moltes coses que em suscitaren interés en entrevista, destaca Vallusié al Grup R Fexisténcia del qual, Havors, desconeixia. L'exposicié recent, commemorativa, al MACBA, ha divul daquest grup pels que no som del gremi. En la Hlibreria del museu va comprar el libre Opiniones sobre Arquitectura de José M. Sostres, editat pel Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid, any 1983. En el proleg J. O. —suposo que José Quetglas— parla de el esfuerzo que les ha costado a los actuales mand: at plausiblement la tasca rines/mandatarios de la cultura arquitectonica catalana auparse hasta las mas al na as posiciones que por ¢ y guapeza les corresponden, teniendo primero que desplazar, anh borrar a José Maria Sostres de su natural posicion de ra y sélido m ‘ufa indiscutible stro» jem sembla_un text que pot fer més tunes de les coses que es digueren, l'estiu passat, a Belianes, Vaketa: Podries plicar, per comengar, els teus origens familiars. Grtasert: Molt bé. Es dificil anar molt enrere, perqué Vorigen de la familia és meitat mallorquf i meitat leidata. Si que pue dir, de les meves investigacions, que «Gelabert» ve de «Gil» i d'«Albert». Gelabert és una contraccié dels dos noms, tots dos d’origen alemany. Quant a «Fontova iom, n’hi ha bastants arreu de Catalunya. Es diu dels Gilalbert que en Jaume I se'ls va emportar a la conquesta de Mallorca els va treure de la confluencia de les provincies de Lleida i Tarragona A Mallorca, de Gilaberts n’hi ha moltfssims i aquf poes, perd n’apareixe moltes variacions: Gelabert, Salabert ...i ara Jalabert V: El ciclista francés, sil... Neixes aqui o a Mallorca’ Getavert: La meva naixenga va ser a Belianes, al carrer de Baix, ¢ 4 d'abril de 1929, un mes abans d'inaugurar-se 'Exposicié Internacional 120 de Barcelona, que Catalunya, no? Sc Francesc, em pos? que en castella V: Ta professi Getaverr: El p va estar a Barbens Lleida, al Front d’A a Linyola, que és | pare es retira iva V: La mare ta Grtapert: Si Francese vivien er V'Ajuntament. D'aq Pages» la qual cos V: Devia ser u Getanert: Clar pagesia no m’ha a jescobrint, molt a V: Tens germé Getanerr: A ca Peri jo séc fill tini Rient.) V (rient): No o set fills! Getaseer: Si, b V: Es curids qu essent fill tinic poden jugar o Getaserr: Jo a¢ particularitats d He estat sempre 1 b la iscut poc s de seguretat res anys de la iment especial. Be Barcelona, deu V: Et quedares Getaperr: Si, f ara!: Belian V: A Getaaerr: No, :ste un constant apissos o altres | anat repartint n es conjumina escala que puj exic! ona poc corrent mi em semblen 1 que, com fan cte estétic dels una figura dE] ntserrat. En té srem Testiu del », tingueren un han restablert revista, destaca xia, Llexposicié jement Ia tasca del museu vaig Sostres, editat Je Madrid, 'any de «el esfuerzo s de la cultura es que por cuna lazar, anular y \ia indiscutible que pot fer més sat, a Belianes, ens familiars. Vorigen de la ir, de les meves, ielabert és una nt a «Fontova va. Es diu dels 2 de Mallorca i la i Tarragona. ero n’apareixer rrer de Baix, ¢ 6 Internacional de Barcelona, que em sembla una data prou definitoria d’una aixecada per Catalunya, no? Sobretot per Barcelona... El meu padri, el meu oncle Francesc, em posa el nom, Daniel perqué es pronunciava igual en catala que en castella Vi La professié d Getapert: El pare era militar, guardia civil. Quan vingué de Mallorca va estar a Barbens i després a Arbeca. Durant la Guerra Civil va estar a Lleida, al Front d’Aragé, la Guardia... idesprés Pontevedra. Finalment torna a Linyola, que és l'época que jo feia batwillerat a Lleida. any 46 el meu pare es retira i varem venir iota la familia a Belianes, V: La mare també és filla d'aqui? Geuasert: Sf. T la seva familia també... L’avia i els oncles Teresa i Frances vivien en aquesta mateixa casa on estem ara, a la placeta de YAjuntament. Dlaquesta casa, que hem ampliat i modificat, en deien a «cal P. » Ia qual cosa vol dir que el besavi, V: Devia ser un bon pages! Gexapert: Clar! Quan un poble reconeix un nom|... En canvi a mi la P no m'ha atret gens, per cert. Només ara, en plena maduresa, vai descobrint, molt admirat, la natura! V: Tens germans: Getapert: A casa la meva mare eren deu germans i a la del pare, cine. Perd jo séc fill Gnic. El més gran i el més petit, que deia sant Francesc (Rient.) V (rient): No obstant aixd, has esmenat la tendéncia, amb els vostres set fills Getanerr: Si, he canviat l'esquema familiar. Ara, n'estic molt content! V: Es curids que a mi m’ha passat el mateix. Els meus pares cadascun tenia set germans i jo, fill inic també, n’he tingut quatre, de fills, Em sembla que essent fill tinie no es passa gaire bé! Sempre es té enveja dels amics que poden jugar o enfadar-se amb els seus germans, Getaperr: Jo aquesta consideracié no me Ihe fet mai, perd. Potser sén les particularitats de la meva vivencia. Me trobat molt bé essent fill «nic! He estat sempre molt comprés, molt recordat... El que passa é& que he viscut poc amb la familia, Durant la guerra civil, jo tenia set anys i, per raons de seguretat, mentre els meus pares estaven a Lleida jo em vaig passar els tres anys de la guerra refugiat a Nalec, a casa d'uns oncles, sense cap patiment especial. Després vingué el batxillerat a Lleida, als maristes. Set anys més, intern, separat de 'ambient familiar. Després vingueren els anys de Barcelona, deu anys, per fer la carrera. V: Et quedares a Barcelona Gevanerr: Si, perd la qiiestié dels meus origens Hleidatans jo la tine molt clara!: Belianes, la Vall del Corb, Lleida: V: Anaves a Vescola d'aqui? Grtaseer: No, a Arbeca, on lavors estava el pare. En aquells moments, no sé ara, un guardia civil no podia estar on tenia familia propia. Per aixd 121vaig néixer aqui perd de seguida andrem a viure a Arbeca. Allf anava al i de les dominiques —curiosament també la meva dona en fou del mes de Maria, de alumna, a Lleida!—. Diaquells anys me'n record moltes flors i poesies... i també dels Fets d’Octubre del 34: la quantitat de foes i presoners, el soroll dels camions per la nit, carregats de gent, cap a la presi de Tes Borges Blangues. En tine una imatge infantil molt niti da de tot allo V: Has dit que el Getanenr: Sf, perque Havors elf, nascut ef 1896, a Arta, tenia 40 anys, Lenviaren a 'Ebre —el feriren i va estar un temps a hospital a Barcelona: perd a part d’aquest fet no va tenir més enfrontaments directes. V: Ell, si es trobava a Lleida, devia fer la guerra al bandol republica. Getaseer: Si, La cosa curiosa va ser que a entrada dels nacionals a Lleida es pensaven que sobrepassarien el Segre, perd no succet_aixi Aleshores, en aquell interval de temps que hi va haver, amb la idea d'estar més a prop de la familia, estigueren amagats a la zona de Bell-lloc. Jo e V: Es va amagar tot esperant entrada dels nacionals: Getaseer: Si, i un cop acabada la guerra Tenviaren un any a Pontevedra V: Lexpedientaren, tal v Getanert: No. En absolut V; Tanmateix, no deixa de semblar com una mena de «cura de desintoxicacié»... Quines eren les idees politiques del teu pare? Grtanerr: Tenia només una idea politica: no fer politica! (Rient.) A part que el meu pare era un home molt discret, ja de natural V: Si ja recordes alguna cosa dels Fets d’Octubre la Getapert: La vaig passar molt dolea, la guerra, a casa dels meus oncles de Nalec, que eren pastissers! (Rient.) De manera que la fam que hi havia a Lleida jo no la vaig patir. L’estada a Nalec em va fer conéixer molt la vall del Corb ja que amb la tia anavem a peu de Belianes a veure els padrins i tornavem. A Malda tenia un altre oncle.... O sigui que aixi, en aquells tres anys, va néixer la meva passi6 per la vall del Corb, que m'ha descobert un altre mén, La guerra civil? Per a mi va ser molt pausada. Vaig rebre les primeres i Uniques ensenyances en idioma catala d'un mestre menorqui de Fornells, ial, a més, ens ensenya a nedar i a embassaments del riu Corb. Recordo també el bombardeig 1 Belianes una bomba caigué a tres-cents metres de casa— i, sobretot, tine present un combat aeri de més de cent avions sobre el camp d'aterratge de Bellu V: Cent avions? Quin any era aixd? Geuanerr: Sf, sil... Va ser increible! L’any 38... I una altra cosa que ecordo, molt rapida, és que quan Lister anava cap al front d’Arago amb Is seus tancs, els amaga sota els ametllers que hi ha al costat del cementiri Aquesta imatge la tine molt clara! Aixd també era el 1938, per la Batalla de l'Ebre. He bi dibuixat aques hi h 2 un pas V: Pels moi Getanerr: S bel-lic dels marr la Hlenya del for als, espera V: T que va Getaserr: O és que a Tesglés pensaven que e carrer i les obri V Getaperr: L Qué havia pass joguets pels nen tot el que recor. molt dolgal (Ri V: Després Getaperr; Si a Linyola i, esta ia la familia er aig prendre’n mossén Pallero maristes, a situ V: Tinflui | Getaperr; A hi vaig estar set sempre dic que il pare segui V: Recorde Getaperr: L també I'cherma L'chermano» U manera, esporti Valumnat. Sabi V: Fou cor Getaperr: J volia seguir er enviaven notes Pasqua ia Tes Bare advocatca. Alf anava al va dona en fou es de Maria, de la quantitat de ts de gent, cap fantil molt ni ivil? tenia 40 anys al a Barcelona. directes, ndol republic b la idea d’estar a de «cura de 1 pare i! (Rient.) A part ieara més de la lels meus oncles am que hi havia oneixer molt la eure els padrins en aquells tres m’ha descobert ada. Vaig rebre estre menorqui, pescar en els Jeig_a_Belianes (ot, tine present itge de Bellpuig Itra cosa que nt d’Aragé amb at del cementir , per la Batalla de lEbre. He buscat documentacié en Vautobiografia del Lister i hi surt dibuixat aquest indret de Belianes. La cosa anecdatica de hi havia un panic molt ran quan s'avangaven els nacionals, el 39, V: Pels moros sobretot, no? Getanerr: Si, Ara s6c un enamorat del Marroc perd he ti . panic bel-lic dels marroquins! Tothom s'amagava! Nosaltres, a Nalec, aprofitant la Henya del forn, haviem fet una cova als soterranis de la casa i alli, tots amagats, esperant Ventrada dels nacionals! V: T qué va passar? Getasexr: Que enlloc dentrar els moros ho feren els italians! L’anécdota és que a lesglésia de Nalec hi havia unes caixes enormes que tothom es pensaven que eren darmes i quan els italians varen treure les caixes al carrer i les obriren... eren plenes de joguines! V: Carai Gexavert: Lexperigncia, per a un nen d'aquesta edat va ser majiscula! Qué havia passat? Dones que els republicans tenien una consignacié de joguets pels nens dels refugiats que anaven seguint la retirada... I aixd és tot el que recordo de la guerra! Com ja t’he dit, per a mi fou ur molt dolga! (Riu V: Després ja cap a Lleida, intern. Getaserr: Si, any 41, Quan el meu pare torna de Galicia ens destinaren a Linyola i, estant alli, vaig anar als maristes... Previament, com que a mi ia la familia ens agrada ser molt previsors i el Ilati era la «bestia negra vaig prendre'n classes els tres mesos destiu amb el rector de Linyo mossén Pallerola, Aquesta previsié em dugué de seguida, un cop als maristes, a situacions d'estudiant molt aplicat V: Tiinflut el canvi d’ensenyanga? Grtaperr: A mi l'ensenyanga marista em marca totalment. Pensa que hi vaig estar set anys intern. Amb moltes dificultats de la familia i per aixd sempre dic que si s6c alguna cosa a la vida és gracies als meus pares. La meva mare era una bona brodadora, amb un sentit artistic de les coses, i el pare segut fent de guardia. Sum V: Recordes al Gruanert: L’chermano» Honorato, molt rigid pero necessari. Hi havia també l'«hermano» Farreras, del Pallars, que ens donava classes d’italia t Tesforg dels dos jo podia estudiar L’chermano» Uzcudum, germa del boxador, era una persona molt a la seva manera, esportista i molt interessant des del punt de vista del domini sobre Valumnat. Sabia ser amable o dur quan calia V: Fou comoda V'adaptacié a aquell ambient? Getanert: Bé, com que no tenia altre remei que creure i estudiar si wuir endavant, no vaig tenir cap problema. En aquella époc: enviaven notes a casa cada setmana i solament teniem vacances per Nadal, Pasqua ia Vestiu!... Entre els meus companys recordo Enric Esquerra advocat a Barcelona, que era fill d'un mestre d’Almenar, i en Roc Pifarré gran metge cardiovascular a Chicago.V; Els pares eren molt exigents? Geuaneer: No tenien perqué ser-ho! Ells eren exi >roporcionar Vajuda, i jo ho era amb la meva, estudiar V: A Tinternat vho vas passar bé 0 malament? Gexanert: Bé, A mi F'internat m’ha donat una sistematica, que considero necessaria, Ho dic per Vexperigneia amb els meus fills que han tingut logicament una Hibertat diferent de la meva, quant a sistematitzacié de la forma adquirida... Aquella epoca de la postguerra fou molt dura! Recorde Je combatre Lleida un mes seguit sense sol i un fred enorme que es mirava amb calefaccié a base de carbé de Mequinensa. Sovint ens sortien penellons i ara els nens no saben qué s6n! Doncs bé, la duresa d'aquella etapa jo Vagraeixe V: Creus que potser ara Veducacié é massa tova? Grtanerr: No, no! Tot el contraril... Es evident que sorgeix el tema de quina educacié dones als teus fills, després dhaver-ne viscut una i haver la aprofitat. No crec que sigui necessaria la duresa en leducacié siné que és una relacié de confianga professor-alumne, pare-fill. I es pot anar molt enllal... El que passa és que un pensa que si ha sortit de zero i ha fet ur salt, els fills com a minim haurien de comengar a partir d’aqui endavant no? Es la confianga que un pi V (somrient): Que no sempre s‘acompleix! S'ha d'acceptar que cada fill faci el seu cami Gevapert: E Josep, Dany i Marius— i, cadascti amb les seves qualitats, sn molt diferents. Son set cosmogonies diferents i és el pare qui sha d'adaptar a cada fill acte. A casa tenim set fills — Esther, Tomas, Xavier, Anna, Es alld que es diu que no se'ns ensenya a ser pares. Falten assignatures a la Universitat! V: No penso que sigui tant qilestié d’assignatures com d’actitud personal, de disponibilitat... Perd tornem als maristes: quan veus clar que vols fer arquitectura? Getaseer: Uil Es molt curiés! Amb poques peces que Hliguin i ajudin a formar una argumentacié... Una vegada van demanar un noi per ajudar a prendre mides a un paleta que feia unes obres per reformar la coberta del cob-legi. Daltra banda a mi m'agradava molt el dibuix. La meva mare brodava molt i, quan feiem vacances, jo Tajudava a fer dibuixos perque ella pogués brodar. I bé, va sortir aixi!.. No havent-hi antecedents de tipus familiar és molt dificil triar una direcci6. En aquell moment hi havia tres, carreres classiques: advocat, capella o mesire. Ah!... Un altre antecendent a Linyola miencarregava de dibuixar els anuncis de la cartellera de la I, em feia programacié cinematografica del diumenge... I !amo, pel trel un descompte del 50% V: Pai Geaserr: ..0 ant la meitat? No era un amo excessivament generés! ‘ui que tenia una disposicié familiar, per part de la mare, al dibuix. Ella no tenia cap estudi perd si tenia una intel-ligencia natural una intuicié molt elevades. Per aixd que amb aquestes condicions 124 previes, quan coi qué passa!» V: Perqué el Getanerr: Te V: Eel mon Getanerr: Te de pare als qua V: El pare « de promocionar GeLanerr: Si de caracter mili acabat d'arrodo: estimava molt, ¢ igual, encara qu V: Reprener Getanerr: De als maristes era estava a Mallorc me fou la meva que estava a la ( shi havien form * Bassegoda, pare Senyora, per ct No. Té graduaci¢ (Rient,) Era Pep Aquell va ser el jue la meva ma qué no fas d'apar intentar_arquite V: Dius qui Getanerr: S presenciat. Un p doric, el jonic, et una mica estride marcharsels, liv comengar I'exam dos anys, el nor! V: Valga'm 1 Getanerr: Si a dues assignatu hi havia un pro} V: Ah! El vais Enrique Linés, ¢ Getanerr: Et Tres anys amb |nb la seva tasca, tematitzacio de { dura! Recordo wa de combatre ortien penellons \quella etapa jo wgeix el tema de at una i haver- ucacié sind que s pot anar molt ro i ha fet un aqui endavant eptar que cada s, Xavier, Anna molt dife ptar a cada fill com d’actitud in veus clar que lliguin i ajudin 1 noi per ajudar rmar la coberta libuixos perqué -edents de tipus re antecendent cartellera de la treball, em feia prévies, quan comences a pensar: «Qué seré?», dius, «Miral, pujo, a veure que passa! V: Perqueé els orfgens de la mare sn del mén agricola d'aqui, no? Getanert: Totalment V: Tel mon del pare? Getanent: També iricola. El que passa és que el pare es queda orfe de pare als quatre anys i la meva padrina porta el pes de cine fills V: El pare evia agafar la sortida de guardia civil com una manera de promocionar-se, com ho va fer el pare de la meva dona Geiaperr: Si, aixi és, Perqué el meu pare no tenia absolutament res caracter militar. Era un home extraordinariament pacifista! ..i jo he abat d'arrodonir aquest sentit de la idea de pau. El meu pare, a qui estimava molt, era una al, encara que en ella hi havia més connotacions d'activitat V: Reprenem el fil de Tarquitectura. Gexapert: Després de Vexamen d’Estat amb un notable | als maristes, estava a Mal me fou la meva mare i va trobar el secretari de Escola d’Arquitectura, que estava a la Universitat Literaria, a factual Plaga de la Universitat. Alli s’hi havien format en Gaudi, en Jujol.. 1 amb el secretari, Bonaventura preparacié ié [a matricula a arquitectura. No sé si prea O qué passa, perd el cas é que qui ana a matricular- Bassegoda, pare de Tactual Joan Bassegoda es produi el segiient dileg ‘Senyora, per curiositat: el seu marit é arquitecte? No. Es estraperlista No. Té graduacié militar? No... Dons aleshores el seu fill ho té molt dificil!» (Rient,) Era Tepoca en qué els ingressos a l'esc ola eren bastant inhumans, Aquell va ser el primer embat contra les meves aspiracions. De manera que la meva mare vingué cap aqui, espantada, i em di qué no fas d’aparellador?» «Ne intentar_arquitectura Escolta, per mare, no. Abans faig de fuster!» I vaig decidir V: Dius que els ingressos a Tescola eren inhumans Getasear: Si. I sovint arbitraris. Et posaré un exemple, que jo he presenciat. Un professor d'anomenada que jutjava daric, el jonic c., repta un estudiant que es presentava amb una corbata una mica estrident: «Vd. quiere ser arquitecto con esta corbata? Ya puede marcharse! el catedratic. Aquell estudiant no va ni poder comengar V'exament... Per aixd, encara que per lingrés oficialment requeria Jos anys, el normal era estar-s/hi sis, set anys! Jo en vaig necessitar cinc V: Valga’m Déu! ...Cine anys per lingrés? Getaserr: Si. Una carrera completa, El greu era que tot estava supeditat a dues assignatures: el dibuix i el calcul infinitesimal, D’aquesta darrera hi havia un professor durissim, Linés. V: Ah! El Enrique Linés, tot un personatge, realment! g tenir de professor d’Analisi, a la carrera de matematiques. Grianerr: Et puc ben assegurar que vaig tenir amb ell una aventura! Tres anys amb I’Analisi I del Rey Pastor, I per Analisi II em vaig tancara Belianes, amb el propasit decidit de treure-me'l, nou hores diaries. I el mateix any vaig aprovar Analisi I i Analisi IL, Ara! Jo he somniat el Linés quinze, vint anys després d’haver acabat la carrera! V: A veure si ho he entés bé: cine anys di Grtasert: Aixd mateix. En el meu cas, deu anys en total! La nostra és i després la carrera? carrera és molt dificil perqué cal compaginar Thumanisme amb la tecnologia. V: Durant aquests deu anys, on vivies? Griaseer: En una pensi6, sempre en la mateixa, amb altres companys. Carrer Bailén, 8 V: I Teconomia com anava? Grtaseet: Els pares m’ajudaven, Els darrers anys feia alguna cosa, classes de dibuix. Perd no massa coses perque pensava que Tpoca destudiant era l@poca destudiar. Perd d'altra banda, tampoc necessitava massa diners. Em limitava a estudiar i estudiar V; No trobes una barbaritat la Hlargaria dels estudis? Getaseer: La duracié hauria estat suportable si realment el contingut de cada materia hagués estat actualitzada al temps que corresponia, Per®, 6s clar, condicionar entrada a la carrera d'arquitecte al dibuix! Es evident que el dibuix és educatiu perd un bon dibuixant no és necessariament un bon arquitecte! V: No vas tenir cap moment de dubte, de dir que ho engegaves tot a rodar? Getanent: No, perqué ho tenia molt clar. Sf que capac dacabar d'una v 1m preguntava si seria dal V: Els pares no es neguitejaven? Getasexr: Els pares? Al contrarit Jo vai arat dels viure tota la vida sej pares, sense tenir els conflictes propis de la convivencia de proximitat. En Canvi aquesta llunyania i dependéncia altruista dels pares, que Cajuden, per mi ha estat una cosa meravellosa! Per aixd deia que m’he trobat molt bé essent fill nic. No he tingut temps de jugar, aquesta és una altra cosa Ni a cartes! Sempre he estudiat! V; Estudiaves molt Getaserr: Si. I em vaig envoltar d'amics que també tenien els mateixos issos. Quan érem estudiants de segon curs es crea el Grup R, amb la missi6 de tenir incidencia sobre la manera de funcionar de VEscola d’Arquitectura. Varem participar en concursos que organitzava el grup R, i hi estavem molt amb contacte. V: Qué era el Grup R? Getantrr: El Grup R, que formaven exchusivament set arquitectes, ha estat molt important en levolucié de Varquitectura a Catalunya, Hi havia en Bohigas, en Sostres, Valls, Moragas, Martorell, Gili i Pratsmars6... En Coderch s‘hi va posar perd ho deixa poc després Va ser la primera connexi, seriosa, amb Varquitectura moderna després inte: Shi afegiren daltres. de la guerra, a Barcelona. 126 V: Larquit civil Getapert: N durant la Sego Torres, GATPAC nalisme europet la guerra, la m: Ja continuitat ¢ V: Comene: Getaperr: E oposicid es qua ser la primera Organitzava ex moment, a les Vestranger! Tim tfadones que el Aparegué el «D: tenia una valua V: Comptat Escola? Getanerr: N “ilcera!... Perd | nosaltres matei V: Per situa quants éreu Getanerr: D V: Clar, és | noms que dest: Getaperr: ) ningu... Ja anire de larquitectur pue dir que aqu paisos d’Eur V: Explica’n social Getaperr: S la societat. Ci Es una c¢ 1a. cosa que vivendi», no? C Perd després hi politic... No m'ires diaries, I el ymniat el Linés otal! La nostra nisme amb la tres companys. va que lepoca poe necessitava nt el contingut responia. Perd, yuix! Es evident ) engegaves tot untava si seria ida separat dels pximitat. E s, que t'ajuden, he trobat molt una altra cosa! en els mateixos | Grup R, amb nar de I'Escola zava el grup R, arquitectes, ha lunya. Hi havia ratsmars6... En. fegiren daltres. oderna després V: Larguitectura també havia rebut un cop molt fort amb la guerra civil Ganerr: Molt fort! Si penses en Fevolucié de 'arquitectura veuras que durant la Segona Repiiblica s‘arriba a un nivell molt bo: Sert, Tllescas, Torres, GATPAC... Sthavia connectat amb l'arquitectura moderna, el racio. nalisme europeu. Aqui Catalunya, a Madrid, el Pais Basc... Després vingué Ja guerra, la majoria d'arquitectes emigra a l'estranger i com que fallav la continuitat els estudiants varem veure, de seguida, que allé no anaval V: Comengareu a buscar pel vostre compte Getaserr: Exacte. Buscarem bibliografia especialitzada, estrangera, En vaig estudiar tanta, que al campament del final de carrera els meus companys m’anomenaven Grdpius! (Rient.) Jo sempre dic que quan hi ha oposicié es quan t'esforces més. Per aixd és tan important el Grup R, per ser la primera connexi6 després de la guera amb la bona arquitectura. Organitzava exposicions de l'obra propia i de la indistria puntera del moment, a les Galeries Li jetanes, a la Gran Via, Feien venir arquitectes estrangers com Alvar Aalto, Nikolaus Pevner... La idea era contactar amb 1! T'imagines qué és un pais tancat? Ara, ananta Raissia o Bulgaria vadones que el pitjor que li pot passar a un pais és no tenir connexions! Aparegué el «Dau al Set» en pintura... Va ser el ressor tenia una valua cultu V: Comprat Escola Ge.anerr: No, no! Al contrari. En tine un mal record i fins i tot una ilceral... Pero hi ha el principi de supervivencia i mentre els professors ment de tot el que 1. Nosaltres {tiem alld en plena carrera. alu, perd, consideres que vas sortir ben format de 7 GeLABeRT: Disset la destacar ningu... Ja anirem avancant en el tema, perd jo tine de la concepcié social de Tarquitectura espanyola una visié bastant critica, Havent viatjat molt pu dir que aqui hi ha una conformacié atipica, que no es déna en altres paisos d'Europa. V: Explica'ns qué vols dir amb aixd de la visié critica de larquitectura Getanerr: Si, sil... Tu acabes la carrera d'arquitectura i t’introdueixes a la societat. Com un artista 0 com un element al servei de la societat? Es una cosa que no esta definida. Tothom agafa la carrera com un «modus ivendi», no? Cosa que fins un cert g no? Bé stha de viure Peri després hi ha manipulacions d ups, grupets, desviacions de tipus politic... No m’interessa!V: A daltres paisos no funciona ¢ Grtaseet: Hi poden ser, perd d'una altra manera. Hi ha concursos. i guanyen els bons! sistema de capelletes V: Tu has anat sempre per Iliure, déna la impressic. Geasert: Sempre per Iliure! Gracies al fet que jo m’he espavilat a viatjar. Vaig ser el primer estudiant de Escola d’Arquitectura que va viatjar a Vestranger amb una beca de 10.000 pts., any 54, al s Va ser un viatge per Dinamarca, Alemanya i Suissa... H dies i, en tornar a casa encara vai V: Carai! Getasert: Havia aprés a viatjar: Als Youth Hostels, a universitats. V: Liidioma no va ser problema? Getasert: No, Havia estudiat angles al batxillerat i n’havia legit molt durant la carrera, Es pot dir que la me V: Abans has dit que durant la carrera ja havies treballat Geiapert: Només quatre mesos amb en Sostres, fent la casa de Vescriptor Ignasi Agusti a Sitges i uns apartaments que s6n classics, a Torredembarra. Vaig aprendre moltissim amb en Sostres!... I aqui va comengar la col-laboracié amb en Sostres amb el qual, ja acabada la meva carrera, varem fer un mercat magnific a Badalona. En Sostres té poca obra perqué donava classes a I'Escola i les donava a la seva manera, era una persona molt retreta, molt especial... Era una personalitat dificil perd amb mi, potser pel fet de tenir origens familiars lleidatans la relacié fou facil. V: L'Oriol Bohigas a les seves memories descriu Sostres com una persona molt complexa, sf Getasert: Les memories de Bohigas sén ents d'un vidre de no gaire qualitat!... L'inic problema d’en Sostres era que tenia una personalitat interior molt especial. Era un home que s‘havia criat sempre sol i, en aquesta solitud, elaborava umes idees de molta valua que encara avui son plenament vigents! Com hon s6n, en un ambit m plantejaments de Coderch de Sentmenat. En Sostres ha estat, probabl el millor critic d'arquitectura que ha tingut Espanya! V: Vas fer més treballs? Getanert: Donava classes de dibuix, al final, en una académia. Perd tenia molt clar que el primer era estudiar, disposar del temps necessari per a la meva formacié. Quan algun amic em demana que el seu fill 0 filla faci practiques al meu despatx, per exemple, li dic que s‘equivoca, V: Creus que és millor que estudit Getanert: Si, Jo en aquella epoca em vai humanisticament. Anava al teatre davantguarda, concerts. musicals. Entenia que entre la maisica, el teatre i Yarquitectura hi ha, en el fons, moltes trames lligades. V: Diversions? on any de carrera, aig estar quaranta poder donar als meus pares 3.000 pts.! de humanisme arquitectonic, els nent, Ge.anerr: Diversions? No... Ja em divertia molt fent el que feia! (rient), Jo el que potser trobo que mvha faltat en la meva vida ha estat lesport. 128 A Lleida formava vaig deixar. El ful Perd no necessit trobo a faltar ¢ limitacions, és u V: Acabes Ia Getapert: Si. als Estats Units, a Barcelona —lz a veure a Hotel moments. No hi V: Tornant especialment? Graver: Li eren absurdame primer moment projectes i const la resta de com) A mi m'escau 1 V: Quins hi Geuasert: N mites: Mies Van a Kandinskij me arquitecte. Per la Bauhaus per tenir als Estats gent de la Bauh: un Tlibre del q comprendre l'ar sense una xara de la arquitect he tingut dive Foster, Rogers, V: Dels pre Gtaperr: N perd ningit em oposades. Aque V: Creus at més paral-leles GrtaneRr: ( temps perd les, passotisme a I de larquitectur volgut mai, Crn’he espavilat a ra que va viatjar pares 3.000 pts.! 1 universitats, ravia legit molt ballat ent la casa de son classics, a qui va \cabada la meva res té poca obra dificil pero amb lacié fou facil ostres com una, dre de no gaire ina_personalitat soli, enaquesta i son plenament rquitectonic, els , probablement, academia. Perd jemps necessari jue el seu fill o Jue S'equivoca, eris_ musicals. ha, en el fons, que feia! (rient), a estat l'esport A Lleida formava part de lequip de futbol dels maristes per després ho vaig deixar, El futbol és un espectacle que no m’interessa i els toros tampoc Pero no necessito grans coses... Per a mi l'essencial és la formacié i no cié de coneixements, sense trobo a faltar cap entreteniment. L'ampli limitacions, és un objectiu basi V: Acabes la Getagerr: Si. I Tany 58 vaig fer un intent d'anar a treballar amb en Sert als Estats Units, que esta 4 Barcelona —Ilavors ja tenia el permis d'entrar a Espanya— el vaig a anar 4 veure a 'Hotel Colon. Perd ell em va convéncer de les dificultats laborals per als estrangers que representava el fet d'anar a treballar a USA en aquells moments. No hi vaig poder anar, dones, fins 'any 64, després de casat V: Tornant a la carrera, quines son les lectures que (‘han influit de la meva vida wa de deg’ a Harvard. Aprofitant una vinguda seva especialment? Getaperr: La eren absurdament tedriques i poc pl arrera estava n a d'assignatures. Un 40% matiques. Vaig arquitecte havia de ser un bon alumne en tenir clar des del primer moment que per se projectes i construccions. Jo sempre Hliurava el projecte tres di abans que la resta de companys i aix em permetia posar-hi palmeres, ornaments. A mi m'escau més Tart que no les matematiques. V: Quins han estat els teus models d’arquitecte? Getanert: N’he tingut dos molt clars. Durant l'época d'estudiant, els mites: Mies Van der Rohe Breuer, de la Bauhaus, que té una cadira dedicada a Kandinskij molt bonica! En Breuer an era hongares, gran dissenyador arquitecte. Per exemple l'edifici de la Unesco a Parfs és seu. Va estar a la Bauhaus pero el seu desenvolupament maxim com a arquitecte el va tenir als Estats Units, quan per la por al nazisme alemany quasi tota la gent de la Bauhaus emigra als Estats Units. Un altre mite era Le Corbusier un libre del qual, Cuando las catedrales eran bl comprendre arquitectura moderna ila creacié de les ciutats. Un arquitecte sense una xarxa de base, tant en historia de larquitectura com en filosofia de la arquitectura, no pot fer gran cosa. Aixd quan era estudiant... Després nihe tingut diversos de models i només te n’indicaré els darrers: Scarpa Foster, Rogers. V: Dels professors de l'escola, cap que et marqués especialment? Getabeet: No, no... Hi havia professors coherents en la seva formacié perd ningd em marca gi oposades. Aquest és el drama: una carrera de deu anys no aprofitada! V: Creus que actualment professors i alumnes caminen en direccions ire perqué ells i nosaltres anavem en direccions més parab-leles? Getapert: Crec que ara hi ha una formacié molt superior a la daltres temps perd les condicions socials fan que l'estudiant vag passotisme a 'escola, He de dir, pero, que segueixo poc lambit academic de larquitectura, No el vise. Em proposaren de fer classes perd no ho he volgut mai. Crec que cal limitar-se els camps... perd no la profunditat i potser amb més 129V: Tinteressa més apronfundir que estendre't Griasert: Aixd mateix. Només accepto donar conferéncies, de tant en tant, a Tescola sobre ans habili de dir q cada conferencia que dono téel seu ressd perqué és el fruit de viatges, vivencies emes comercials als Estats Units, sobre ¢ tacions als Estats Units: ferrocarril, borses, grans edificis... I hail re i estudis... A mi compartir la concepeié d'una idea que veus materialitzada el que minteressa més i per aixd mai em nego a donar-les. V: Resumint, creus que els arquitectes surten ara més ben preparats que abans? Grtanerr: EI nivell mig ha pujat molt, i d’aquest nivell mig sempre n’hi lant. Si abans érem disset i n’hi havia un o dos de brillants, ara que en s6n 400 es manté la proporci6, V: Quan abes la carrera, com t'insereixes en el mén professional de Getaserr: Ja durant la carrera, amb dos companys més, Anglada i Ribas »nzalez, vam formar un equip. Era up AGR. Ens presentavem a cursos, projectes d'habitatges de segona residéncia, etc. Hem estat vallant 29 anys junts i publicarem un Ilibret amb la nostra obra. V: Alguna obra d la qual estiguis especialment orgullés. daquesta Lanert: Home, vatries!... Perd citaré que varem obtenir el primer premi I concurs nacional pel Mercat Municipal de Caceres i els premis FAD lany V: Fins quan dura el grup AGR? Grape: Fins Yany 85 que ens separdrem. Llavors varem formar, amb altres arquitectes, el despatx Gelabert i Associats. V: Lany 60 hi ha la descoberta dels Estats Units... perd abans hi ha la descoberta de la M. Teresa, Com es produeix? Getaserr: Ella nasqué a Cubells perd la seva familia és de Belleair d'Urgell. Jo era a Linyc 1 i Veia passar una noia que anava a les dominiques quan les vacances s‘acabaven, Després, altra vegada, | al tren en els iatges a Barcelona. Alla ens presentarem... i, al final, varem coincidir a a Biblioteca de Catalunya que hi anavem perquéa casa no tenie calefaceié i s'hi estava molt bé! Ella feia farmacia, reprenent una tradicié familiar Es diu M. Teresa Valentines Nart: els Valentines tenien farmacia a Os de Balaguer des de 1714 i després a Bellcaire d'Urgell i la familia Nart és de metges, Em va encarregar una reforma a casa seva i... ja va estar! Ens casarem l'any 60, V: Ara j Getaserr: El viatge de nuvis fou estrictament per Espanya pe xien els fills —Esther, Tomas, Xavier—, férem viatges a Finlandia, Anglaterra... A » d'Estats Units va ser quan havia de néixe VAnna que varem dir: «Aixd s'ha de celebrar!» i anarem a la fira mundial 1 Nova York l'any ial. Aquest va ser el primer d’uns quell gran pais! 130 V: Devies a Getanert: Si seus edificis a Ca Sert al Col-legi eer eetiee primers vegade els anys 68-69, j le la Fundacié N que Sert no pog dir-ho perd ales V: D'en Se professionals, q Getaperr: E V: Tens un arquitecte, ¢ mundologia destacant sobre V: Dels asp Gevaverr: T Varquitectura, | la Muita per la E infantils... Des la linia de Teilh familia noble preocupava mo Segona Repi tecte, és qui ha V: Abans arquitectonique Gruapert: J la mateixa po magrada, i cad Tenim una ma en definitiva. D perd com a ge Fundacié Mir6 V: Creus Geuanerr: § una barbaritat V: En Boh del Patronat, v. que finalmentncies, de tant en sobre grans habili Thaig de dir que le viat terialitzada nar-les, Il mig sempre n’hi s, Anglada i Ribas nS. presentavem, c. Hem estat 1 nostra obra. rrgulls d’aquesta premis FAD an a és de Bellcaire a les dominiques cia al tren en els, rem coincidit a tenfem calefaccié tradici6 familiar farmacia a Os de amilia Nart és ¢ ja va estar! Ens a la fira mundial + el primer duns V: Devies anar a veure en Sert, naturalment Griapert; Si, perd resulta que ell... era a Europa! Aixd no obstant vaig fer la recensié de la seva obra. Va seus edificis a Cambridge Boston. En tornar vaig donar una conferéncia sobre Sert al Col-legi d'Arquitectes i vaig fer un article a Serra d'Or. Van ser les primers vegades que es parlava piblicament de Sert a la postguerral... D'aqui far un taxi | anava seguint tots els lavant, dur la direccié de les obres de Sert a les Escales Park els anys 68-69, ja que ell no podia signar encara com a arquitecte, i les obres de la Fundacié Mir6, Jo vaig intentar, anant a Madrid, remoure la prohibicio que Sert no pogués signar projectes perd no me'n vaig sortir. Em sap dir-ho perd aleshores qui decidia aixo a Madrid era un arquitecte catala V: D'en Sert, amb el qual després hi has tingw nts_contactes, professionals, quina valoracié en fas: Getapert: Extraordinaria! Com a intel-ligencia, com a dedicacié, com a etica, com a home dinamitzador V: Tens un gran respecte per en Sert! Griapert: Si, un arquitecte, com a forma de fer les coses, per la seva visié i la seva ‘an respecte! Ha estat un gran mestre com a mundologia. Ara tine el compromis d’escriure un Ilibre sobre en Sert destacant sobretot la seva obra americana, la més desconeguda V: Dels aspectes humans d’en Sert Geuaperr: Tenia la arquitectura, les arts, el dinamisme social... Ultimament era activista en fa Tiuita per la Pau i uns terrenys a Bivissa els dona infantils... Des del punt de vista religids estava, en els darrers temps, en la Iinia de Teilhard de Chardin... Era una persona que havia nascut en una familia noble perd ell renuncia a tals privilegis, i laspecte social el preocupava moltissim, com ho demostren els habitatges que va fer durant sins destacaries? ategoria mental d'un superdotat! En el camp de ra unes fundacions la Segona Reptiblica. Ell, que volia ser pintor perd ha estat un gran arqui tecte, és qui ha analitzat 'arquitectura mediterrania amb més profunditat! V: Abans m’ha donat lain arquitectoniques i les d'Oriol Boh Grvaserr: Arquitectoniques si que ho sén, no endebades som fills de la mateixa epoca. Perd no sempre combrego amb les seves idees. A mi ada, i cada vegada més, ser respectuds amb les opinions dels altres. ra diferent d'apreciar all que pressié que les teves concepcions Tenim una mane en definitiva, Des del punt de vista arquite: perd com a gestor politic estic molest amb l'ampliacié de lobra de la no sigui del nostre gust nic ha fet coses interessants Fundacié Miré, per exemple. V: Creus que no svha fet bé? Grtanerr: Sha ampliat la Fundacié imitant l'estil de Sert perd aixd és una barbaritat V: En Bohigas a les seves memories explica que, com a responsable del Patronat, va dubtar entre fer una ampliacié ben diferenciada o fer el que finalment es decidi: una ampliacis imitant Vestil SertGetabenr: Jo sé positivament que Sert no tenia prevista una ampliacié V: Es estrany que havent dirigit tu Vedifici original de la Fundaci6 Miré, Bohigas no t'encarregués !ampliaci6. Tens alguna explicacié per a aquest oblit Getasert: No en tine cap. Sert acostumava a dir que havia fet més per Catalunya que Catalunya per S t... Sempre sol ésser més magnanim la persona que l'estament, no? Dones bé, de manera similar puc dir que jo he fet més per la Fundacié Mir que no la Fund; i6. Miré per mi V: Diaixd que tu denuncies, no ha protestat ningti més? Getanerr: No, no. Ningi ha dit res, Es una cosa estranya, perd és aixi Els meus fills, que han viscut la creacié de lobra original de la Fundacié Miré com jo, van alla i surten amb les mans al cap V: Quants fills tens que siguin també arquitectes? Gruanerr: Tres. En Xavier que estudia a la Universitat de Barcelona en Tomas a l'escola del Valles i el tercer, en Dany, que treballa a Londres, A més tenim una nora arquitecte, Gemma Goday, i una altra possible nora Cristiane, arquitecte alemanya que estudia a Londres...! V: Ospa, quanta arquitectura! Getaperr (rient): Ja veus que el prondstic d’en Bassegoda ha resultat V: I tant! Per qué, per a la formacié d'un fill, canvies l'Escola d’Arquitectura de Barcelona per la del Valles? Getanerr: Potser a la de Barcelona hi havia massa grupets i, a més, predominava el dibuix pel dibuix. En canvi a Bellaterra era una mica més humanistica la carrera, Pel tercer vaig dir: «S'ha acabat!» i varem volta per Oxford, Cambridge... Varem triar I'inica escola d’arquitectura privada que hi ha a Anglaterra, al bell mig de Londres. V: Com es diu? Getaserr: AA, Arquitectural Association, Es una escola que determinats arquitectes varen crear, fa molts anys, per ensenyar els seus fills. Es precisament en aquesta escola que Frank Lloyd Wright dicta la seva tinica conferéncia a Anglaterra. V: Estas content, dones? Getanerr: Realment és una esi ador puntera. No forma técnics sin creadors. No dic artistes, dic c en aquesta escola és molt interessant. Cada any fan un viatge internacional 2 Viena, Istanbul, estudien el pais... Sempre agafen un pintor de fam ndial, estudie Is elements escultdrics de la seva pintura i amb aquests cS componen arquitectura en un espai urbanistic. Les elements esculté Ells solden, etc. Es una altra ensenyangal A més, tenen un contacte amb la professié molt més important que aqui. Cada mes hi ha set o vuit conferéncies amb tecnics. D’alira banda, l'aula amb seients d’aqui all no existeix. Alla estan deu o dotze alumnes al voltant d'una taula, treballant amb el tutor V: Ja veig qu Getaperr: Me la imatge no corr democracia i tot Com es van form gent va lluitar! | Getasert: ..« V: Retreus Getaperr: Un realment passa V: Perd el n Getaperr: Si vol fer creure, I un estatus que i V: Tornant metodologies de Getaperr: All de més creacié, n del dibujante, d pragmatisme ans vols passar el cu dies, En Daniel ha an important per a] temps llargs és | V: Esta bé a manera, alld recc treballareu princ Getapert: Be Vepoca de la forte els problemes d ‘administraci6, es. V: On eren Getapert: Ur ocupar-nos catalana en els 1 ha un article den amb paraboloid També treballare en Sostres col-lal amb els dirigent1 una ampliac | Fundacié Miro, e havia fet més ilar puc dir que Mir6 per mi va, perd és aixi de la Fundacié t de Bare alla a Londres. a possible nora, yoda ha resultat anvies I'Escola rupets i, a més, i varem voltar itectura privada que determinats s seus fills. Es n Yensenyament xe internacional pintor de fama a i amb aquests arbanistic. Les b fusta o ferro. n contacte amb i ha set o vuit s daqué alla no aula, treballant V: Ja veig que n’estas, de content! Getanerr: Molt content! Aqut si la ima p donar molt bé la «imatge» perd no correspon a la realitat dels estudis que es necessiten. Durant la dictadura cap europe volia saber res d'Espanya. Ara ha vingut la emocracia i tot s6n admiracions... perd pensem en qui s6n els artistes! Com es van formar? En Joan Miré va luitar, en Chillida va Iluitar.,. Molta gent va lluitar! Un artista necesita... (Busca la paraula.) V: ...confrontacions, daly Grtaperr: ...confrontacions, si, estimulacions! V: Retreus lexisténcia, aqui i ara, d'un cert cofoisme, potser? Grinpeet: Una mica sf i, si ho dic, és perqué tine informacié del que realment passa a Anglaterra, Estats Units... He Hlegit libres, viatjo! V: Perd el nivell d'arquitectura a Catalunya sembla alt, no? Getanerr: Sf, és alt, sil... Es una bona época perd no tant com se'ns vol fer creure. I ara comenga a ser una mica mondtona perqué es crea tun estatus que impedeix la floracié d'una renovaci¢ V: Torn metodologies d'enseny nt.a 'AA, digues quines diferéncies més grans veus entre les nent a Anglaterra i aqui? Graperr: Alla s'ensenya a pensar. El tutor ajuda i hi ha una metodologia nés creacié, més practiques reals... Has vist aquella pel-icula El contrat jante, de Peter Gre ragmatisme angles portat a Varquitectura, T ensenyen a pensar! Aqui si naway? Dones és una mica aixd: é& el vols passar el curs has de fer el dibuix en tants dies, el projecte en tants dies, amb les daries del professor: «ara vés cap aqui, ara vés cap alll En Daniel ha arribat a entendre, amb els anglesos, que el temps és molt important per a la professi6! Amb temps curts es fa una cultura curta, amb temps llargs és fa una cultura larga! V: Esta bé aquesta ideal... Recuperem, perd, la teva professié: durant 29 anys l'equip AGR ha anat feinejant. Abans hem esmentat, en certa oficialment, mitjangant premis. Perd en quins locs treballareu principalment? LaneRt: Basicament hem treballat a Barcelona i el seu voltant. En Vapoca de la forta immigracié hi va haver necessitat de resoldre rapidament Is problemes d’h fat, Construiem poligons en els quals feiem, per a Vadministracié, tots els equipaments: lesglésia, correus, 'ajuntament escoles. V: On eren aquests pc Getaerr: Un al Prat i altre a Sant Boi de Llobregat... També varem scupar-nos de mercats, Varem ser els primers a tornar a utilitzar la volta atalana en els mercats, concretament a la plaga Virrei Amat. Per cert, hi ha un article d’en Bohigas que ho diu!... Després també varem fer un mercat amb paraboloides hipert den Cesar Martinell També treballarem amb temes de turisme, fent molts hotels a Eivissa. Amb en Sostres col-laborarem en el mercat de Llefia i aixd ens posa en contacte amb e dirigents de Mercasa que ens encarregaren, després, un centre 133,comercial a Sabadell i arran d'aquest em cridaren a Salamanca a fer un centre comercial. Aquest fou un equipament dificil ja que Salamanca és una ciutat mitica en Fart V: Devien extremar la prudéncia els de Mercasa!: Griapert: Si, els feia mol MERCAGARRIDO, esta als utilitzar fibra de vidre reforca formes que lliguessin amb la ciutat. Vaig fer via ‘oses quie em poguessin servir a Salamanca... O sigui que, de mica en mic por! Lequipament comercial, que es di a construccié varem -a de Salamane es a Italia per veure sense deixar Vequip, em vaig anar especialitzant en centres comercials. Per exemple varem fer el centre GETAFE, molt gran (20.000 m? coberts i 50.000 m® d'aparcament exterior), al sud de Madrid, que em dugué a estar dos anys a Madrid entre la preparacié i Vexecuci6. Aquesta epoca m’obli estar en contacte amb congressos europeus i americans sobre els tsos urbanistica. El comerg és un mén a part! V: ..L ara et podem considerar un especialista en urbanisme i comers! Graber: Bé, el comerg no es pot considerar ailladament. De manera que l'urbanisme comercial és basic, no? Abans de fer una cosa en una area determinada cal fer estudis previs de viabilitat. En el nostre pais no existeix Vurbanisme comercial ni lurbanisme de loci: qualsevol cosa creix on creix i, es clar, res no tiral... L'urbanisme no pot ser exclusivament d’habitat dindstria! Ha d'haver-hi un urbanisme integrat, plural... alhora que especialitzat. Aixd m’ha dut a Franga, a visitar centres comercials, a parlar amb els directors. V: Quines s6n les principals conclusions de tots aquests viatges? Geuasert: He vist moltes coses a Franga, Anglaterra... perd els reis de Turbanisme amb col-laboracié de la iniciativa privada sén els americans! Son gent ¢ x el que ha de cedir, amb anim que els problemes es resolauin bé La regulacié dels grans trets urbans, la n facilitat a América del Nord! Un cas tipic que conec bé és el de Richmond, capital de Virginia. A Anglaterra també hi ha un gran respecte per entorn i adequen Vurbanisme a la necessitat del moment. Pot costar més o menys, perd es nota que hi ha un dialeg! A Franca hi ha una certa competéncia amb Vadministraci6 perd encara funciona. On no funciona és aqui V: Per qué no? Getapert: Perqué l'administrador es pensa sempre que té la raé i que els altres van contra ell i aixd no és veritat! Els grans problemes no es poden resoldre sense aquesta educacié previa, de tracte, entre la iniciativa privada i la iniciativa publica. Es un tema important aquest de saber les obligacions de cadascun! La iniciativa privada porta dinamisme, empenta moltes vegades capital, etc. La iniciativa publica ha de dur la responsabilitat conciliaci6 entre els interessos privats i el bé piiblic, es fa amb que el producte final estigui adequat a les necessitats, que tingui la 134 infraestructura v realitats! Perd a els promotors p V: No la bu Getaperr: Bs suficients per c« pais és un urba V: Perdo. Getanerr: A ‘ono. Es massa t que menys als urbai V: Ei, aixd Gevaserr: E vindra! Aquest | V: Els urba Getanerr: I el detalls, cada : un pla i hi tre V: No hi ha marge de Mliber Getaserr: E V: Tampoc Getasert: A casuistica és tat dels edificis, con a la gent, Es la que [usa malan lentissim, V: Sovint é Getapert: T loc! V: El capit Getapert: E sempre dic que V: Que vol Geaserr: E fotografia norm una lent per fot la a arreglar! Ca estudis seriososanea a fer un Salamanca és ial, que es diu de Salamanc alia per veure comercials. Pe oberts 50.000 1é a estar dos oca m'obliga a sobre els usos e larquitectura de Vhabitat i ent, De manera pais no existeix nent d’habitat © ul... alhora que ercials, a parlar ests viatges? perd els reis de 1 els americans! amb Vanim que trets urbans, la mb gran facilitat chmond, capital sntorn i adequen mpeténcia amb + aquil ¢ 16 la rad i que roblemes no es ntre la iniciativa jest de saber les nisme, empenta, 4 responsabilitat que tingui la infraestructura viaria adient... De la conjuncié dels dos esforgos surten les realitats! Perd aqui sempre hi ha massa por, des de l'administracié, que els promotors privats nom V: No la busquen, a v Getanerr: Es possible que la busquin, perd 'Administracié té recursos suficients per controlar-ho. Perd l'urbanisme que estem patint en aquest pais és un urbanisme d'un premotllat V: Perd6...? Getaperr: Aqui l'administracié és un premotllo i thas d’adaptar tagradi 's busquin lespeculacio ono. Es massa rigid, aquest esquema! I ningit, almenys entre els urbanistes que jo conec, se les pot donar de futurdleg perqué no hi ha res que preocupi menys als urbanistes que saber coses d fort! (Som V: Ei, aixd és una mi Gevasert: Els urba V: Els urbanistes d’altres paisos son més flexibles? Gevaserr: I tant! Fan grans plans de trets, de coses importants. Sobre el detalls, cada any van aprofundint. No fan un pla i s‘oblida siné que far un pla i hi treballen continuament V: No hi hauria el perill de grans desastres estatics, si es donés més marge de Hlibertat? Geuasert: Em vols dir el resultat dels plans que fem ara: V: Tampoc és massa brillant, certament Gevapert: A més hi ha el rise que ens quedem sempre paratsl... La casuistica é tan iblimitada que tu no la pots preveure: superficie, altura dels edificis, condicions d'utilitzaci6... Aixd moltes vegades és tallar les idees a la gent. Es la monotonia, és absurd! Cal donar més Hlibertat i aquell ue Tusa malament, garrotada! La rigidesa actual provoca un urbanisme lentissim. V: Sovint és desesperant, sf Gevapert: Des del punt de vista de qui treballa amb urbanisme, s vegades es donen situacions kafkianes! El senyor inversor se'n va a un altre Hoc! V: El capital necessita solucions rapides, clar Gevapert: El capital vol solucions resoltes i sense dubtes. Per aixd jo sempre dic que lurbanisme hauria de ser com una Nikkon V: Que vols dir Getaserr: Es una maquina que té un sistema modular: tu vols fer fotografia normal? Fes fotggrafia normal, T’agraden les papallones? Tens una lent per fotografiar papallones. Se t’espatlla la maquina? No cal portar laa arreglar! Canvies un modul per un altre i ja esta. Si el projectista tingués estudis seriosos al seu abast, cosa poc habitual aqui on ni les estadistiques son fiables, podria fer una previsié de futur. Perqué no de comptar només amb una solucié per a cada problema siné amb dos o tres solucions, qitestié facil avui dia amb els ordinadors!... Per tant si hi ha una soluciéque no funciona no cal esperar a Vaprovacié d'un pla. Cal aportar immediatament una altra solucié: és a dir, la solucié és A, Bo C... i dins d'aquestes contingencies vost? adoptara tal alternativa! Perd aqui fem uns plans generals massa rigids. V: Perdona perd no t'acabo dentendre... Pots posar algun exemple concret on es vegi com funciona aixd que proposes? Grtanerr: Tho faré entendre per passiva. L'urbanisme es concep aqui com una disciplina que proposa solucions dassentament basicament per al'habitat urba. S xtrapola ala indtistria perd a poques coses més i, sempre amb un caracter eminentment urba... Aquest és l'error! Perqué tots aquel factors que son elements motors alguna cosa no han d'estar necessariament a les ciutats. Perd ning ha planificat aquests serveis complementaris, e eis basics de la industria, ning n’ha planificat la seva ubicaciol... Mira aragossa hi ha set poligons industrials i en tots els set no w’hi ha ni un que estigui al servei tecnoldgic dels altres. Tens un problema de qualsevol tecnologia i s'ha de resoldre a Barcelona 0 a Madrid. V: A daltres paisos les planifiquen millor aquestes questions? Getaserr: A Anglaterra hi ha poligons en els quals a part de la zona industrial hi ha els serveis posats al mateix pol La gestié és un pas més del producte! El que que les coses creixin anarquicament! Un altre exemple: aqui hi ha una tendencia a pensar que posar les oficines a lextraradio és una equivocacié ien canvi, a Holanda, es fa aixi! Aqui ens empenyem a ampliar les coses dins les ciutats amb tot el que comporta de negatiu, de dificultats d'accés V: © sigui, tornant als poligons, en qué s‘han de dotar millor? Getaseer: Tot poligon industrial ha de tenir elements de gestié basics podem fer mai és deixar al seu costat. Elements que ajudin a exportar, a tancar loperacié de sortida d'un producte fins al final, Aquest és el tema! Al costat dels poligons n'hi hauria ‘d’haver un que estigués salvaguardant les possibilitats comercials de creaci6. No fos cas que et ving 1i una multinacional a buscar coses de fora i les porti cap aqui dins. Aquest element de servei és essencial per poder sobreviure i competir! V: Com estem a Lleida, en relacié a tot aixd que expliques? Getaseer: A Lleida on sén els poligons de serveis? A Lleida cal crear un estat de conscitncia de la necessitat d'assessoraments. altament qualificats perque la informacié avui dia és vital! Si Lleida per la seva configuraci6 agricola actual necesita avangar pel cami tal, cal atreure inversors per poder avangar pel cami tal han d'anar pel davant dels fets i aqui V: Es pensen poc les coses, vols dir? Gruasert: Es pensa poc! Es déna poca importancia als estudis de Viabilitat, de prospecci6! Per molta gent encara sembla que fer-los és llengar els diners, V: Pero a lestranger existeixen molt aquests poligons de gestié igons-estimul, que expliques? Getagerr meravellosos i hi van a viure un espai inte V: T aqui, Getaperr: ( Viatjar molt! és nefast per al qué es fa a Fr gestié que dem V: Esta ent principals. A B GetapeRe Després, ja més nos en temes m més especials. F amb les iiltimes al centre come Barcelona, el C V: Quina | Getaperr convingui! No gracies a la int Et pue dir qu dinat a Londr V (rient Getanerr ( del temps... P treballar aqui V: Potser una mica llur Biblioteca Cer Getaper energies. I, fin V: A que | Getaper Diputacio, arribarem a kd cultural impor Maternitat: hi Tecnologies At universitari d’ un Centre de | de Illa i veins per un project1. Cal_aportar BoC... i dins aqui fem uns algun exemple es concep aqui basicament per qué tots aquells plementaris, els ibicaci!... Mira et no n’hi ha ni sma de qualsevol jiiestions? part de la zona les traductores. jer mai és deixar ‘aqui hi ha una ampliar les coses ificultats daceés! otar millor? s de gestié basics neracié de sortida Jels poligons n’hi ilitats comercials 2 buscar coses de i és essencial per expliques? A Lleida cal crear ments altament Lleida per la seva nf tal, cal atreure scents direccionals cia als estudis de ue fer-los és llengar oligons de gestid, Grtaveer: A tot arreu! Tu vas a Anglaterra i trobes poligons industrials meravellosos i amb una estetica extraordinaria! Alla ja hi ha enginyers que hi van a viure... Es tracta de donar un espai intel un espai intelligent és tecnologia, assessorament, Ile V: I aqui, per canviar el xip, qué caldria fer? at per treballar! 1 Geaseer: Gastar-se molts diners en inversions, en informar la gent Viatjar molt). La falta de referencies que tenim i el mirar-se massa el melic és nefast per al pais! El primer que hem de fer és mirar de forma sistematica qué es fa a Franga, a Anglaterra i, sobretot, Estats Units! [ el servei de gestié que demano hauria de coordinar aquestes investigacions. \V: Esta entés, Tornem ara, si et sembla, als teus treballs arquitectonics principals. A Barcelona hi teniu algun edifici emblemat Ge1asert: ...L'edifici Colom al final de les Rambles és de Fequip nostre Després, ja més cap aqui, hem anat deixant el tema d'habitatges i centrant- nos en temes més selectius, programes més dificils. Menys obra, vull dir, per’ nés especials. Per exemple «Kids Unlimited», un gran espai per a nens i nenes amb les tiltimes tecnologies de la psicolos infantil, el restaurant i espai liidic al centre comercial Mapfre davant del mar 0, posant un exemple de fora Barcelona, el Centre de Telecomunicacions Avangades, CITA, al Pallars Jussa. V: Quina és la filosofia d’aquest centre? Gruanert: Es tracta de servir una regié, captant i emetent el que convingui! No és necessari que el CITA estigui a cap ciutat ja que avui gracies a la informatica i les ones e mncepte de temps ha canviat Et puc dir que he sopat a Tokio, he esmorzat a Anchorage (Alaska), he dinat a Londres, he berenat a Barcelona i he sopat a Bellcaire d'Urgell! V (rient): Perd aixd no ho pot fer tothom! Gecaseer (rient): Era un exemple exagerat, perd real, de veure el canvi del temps... Perd i element espai, qué no ha canviat també? Que hi fa treballar aqui o a trenta quilometres? V: Potser tens raé en totes aquestes teories per em semblen encara una mica Ilunyanes per aplicar-les... A Lleida, perd, fas ledifici de la Biblioteca Central, a la Maternitat, que tindra una utilitat immediata! Getasear: Si, i aquest é un projecte en el qual hem invertit moltes energies. I, finalment, sortira amb menys ambicié del que estava pensat V: A qué et refereixes? Grtanerr: Mira, quan vaig rebre lencarree de l'aleshores president de la Diputacié, Ramon Companys, després de molts estudis de viabilitat arribarem a la conclusié que a la ciutat de Lleida li faltava un projecte cultural important i que aquest es podia fer a Ventorn de Tilla de la Maternitat: hi ha la biblioteca, hi havia 'Arxiu Provincial, un Centre de Tecnologies Audiovisuals Avangades que podria ser un centre de formacié universitari d'aquests temes, un espai comercial per als propis edificis i un Centre de Premsa, a més d'un gran aparcament per a tots els edificis de Filla i veins més propers. Aquest projecte ha estat denegat i substituit per un projecte sense cap criteri cultural!V: A mi em sembla, perd, que aquest projecte ambiciés que reclames és encara possible, malgrat que potser no s‘hi faci exactament el que has esmentat. Per exemple, lafer, importantissim, de lArsiu Historic em dén la impressié que ja esti desencallat, precisament en la direccié que Getaserr: El Hoc té massa escala i massa potencialitat per no fer-hi una cosa molt important! Pensa que esta a cavall entre i Teixampl V: Qué caldria fer? Getaserr: Un debat urba a Tentorn d'aquesta quiesti6. Aquest espai no € pot condemnar a la impoténcia, ja que té una potencialitat tremenda! V: Bé, un debat no faria cap mal, és clar, i reflexionar sobre les qiiestions que plante es és ben interes t. No se'n fan gaires de debats a fons sobre nisme, a Lleida! Perd em permeto de ser una mica optimista sobre el futur de Illa, si bé a tots ens agradaria resultats aviat!... Per cert, deixant tot i la seva importancia, aquest tema, com veus el nivell de Varquitectura recent a Lleida? Grape: No em veig amb atribucions serioses per contestar-te aquesta pregunta, Puc dir, si, que Lleida té, com a interrelacié de coses, una ubicacio extraordinaria! Perd el creixement ha estat molt sobtat, amb falta de criteris i dexigencies per tal que el creixement fos més equilibrat i més seriés, Hi ha una falta de consciéncia urbanistica al pais i d'exigencies!... Aixd és el que passal V: No podries concretar una mica més? Geapert: Dones mira, per exemple, el front del riu no s‘ha cuidat. 1 és una llastima perqué la primera imatge de Lleida és el front del riu! Tan ben collocats que estan Gardeny, la Suda i la Seu... Santiago de Compostela tenia un pla de respecte a la silucta urbana! També trobo a faltar el concepte de qualitat. Aixd que passa a Lleida —i arreu— que el projectista pugui fer el que vol emparant-se en la Mlibertat!... Tal cosa no és possible a Paris! Les illes de cases sén igi una homogeneitat constructiva impressionant! uals i a Anglaterra hi ha V: En aquest punt thaig de donar la raé del tot! Sempre he demanat més bel-ligerancia de les administracions per arantit un creixement més harmanic de la ciutat. I la creacié d’una Comissié d’Estética a Lleida que vetllés pels aspectes que tu assenyalaves i que, pel que explicaves abans, @ Salamanca ja tenen en compte de fa temps! Aqui, en mesura menor, hi ha la nota positiva de la c a que sigui una acié dun Premi de Rehabilitacié en el Centre Historic, també reclamat que esperem que es conereti aviat... Per cert, tu que treballes en un edifici important del barri la Biblioteca Central, com veus el procés de recuperacié del centre historic de Lleida? Ge.asert: No opino. Liinic que die és que en urbanisme els aspectes formals es poden fer bé perd que s6n les activitats les que han de portar el ressc ment al barri! Una altra cosa és qui ha de promocionar aquestes 138 activitats: I'Aju iniciativa priva durissimes, en] privada que é ten 2 perque el les normatives V: Queda en urbanisme a Lleida Vober progrés de le daquesta quies GeLaperr: | camp, no? Aixé una superficie i aqui dius 40 abstractes que comercial de 1 tal comerg des si. Quin és el les estructures de la seva sup V: Tu defe adversari, el 5 Getaseer no existeix un comergos petit com sembla V: Els cor Geuaveset 1 petit perd aq i amb tractes ¢ que un de gra de la confiuen complementar V: Perd tu Getanerr V (rient): Geiaperr Llurbanisme ¢ una analisi e professionalitz estudis acaber La meva idea,5s que reclames ment el que has istoric em déna la direccié que t per no fer-hi | centre historic Aquest espai no alitat tremenda! pre les qiiestions ats a fons sobre optimista sobre estar-te aquesta es, una ubicacié falta de criteris ‘encies!... AIXd 0 stha cuidat. I ont del riu! Tan Santiago de a! També trobo rtat!... Tal nglaterra hi pre he demanat creixement més ca a Lleida que plicaves abans, d'un Premi de ortant del barri | centre historic me els aspectes han de portar cionar aquestes activitats: 'Ajuntament 0, a través de concessions molt limitades, la iniciativa privada? Jo s6c amant que les institucions siguin molt dures aa la iniciativa durissimes, en les concessions perd que després donin ent privada que é la que té forga! La meva concepcié liberal, americana, anglosaxona, no sé com dir-ho, no és la de dir «nosaltres controlarem el altres f eculacid, ete.» ...No! L'administraci6 ha de crear la infra sstructura, els mitjans, les normatives i a partir d'aqué controlar i deixar que es construcixi bé V: Queda clar. M’agradaria també conéixer, essent com ets especialista en urbanisme comercial, la teva opinié en la polémica de si convé 0 no. 4 Lleida Vobertura d'un altre gran centre comercial. S6n positives per al progrés de Veconomia o destrueixen el comerg urba? Qué en penses d'aquesta questi? Getter: Estem en el péndul de totes les accions i reaccions en aquest camp, no? Aixd de les grans o mitjanes superficies es relatiu, A Estats Units tna superficie normal sén de 100.000 m? i n’hi ha moltes de 250.000 m i aqui dius 40.000 m? i la gent ja s'esvera! Et parlaré, doncs, en valors abstractes que és I'Gnie que puc fer seriosament. Si no hi ha una iniciativa ‘omerc la tendéncia és que tal comerg desaparegui. Perqué Vestructura és familiar i no déna més de al de valors diferents al comerg tradicion: si. Quin és el valor de la superficie comercial mitja 0 gran? El de fer moure les estructures petites per tal que, d'alguna manera, agafin la conscieneia de la seva supervivencia. Perqué si no no Vagafen! V: Tu defenses que les grans superficies en Moc de veure-les com un adversari, el petit comerg les hauria de veure com un estimul? Getanerr: S6n un estimul! T'agradin o no tagradin s6n un estimul! Si ho existeix una gran superficie baixa la professionalitat i les idees dels comergos petits... D’altra banda els centres grans tampoc s6n tan negatits com sembla perqué la concentracié de loferta és un valor V: Els comergos al costat del Pryca no opinen igual! Getyntet: Potser sf... Estic d’acord que sembla que el centre gran esclafa el petit perd aquests també poden comprar productes d'una forma associada i amb tractes especials! El tracte personal sempre el fara millor un de petit que un de gran... Es a dir, lestimul o Vagressivitat no ve d’una Iluita, siné de la confluéncia de dues maneres de treballar que es poden, i s‘han, de complementar V: Perd tu a Lleida, una altra gran superficie la veus viable, sf 0 no? Getanerr: Tho diria, tho diria (dubta) V (rient): Després d'estudiar-ho! Grtaverr: Exacte, Exactel... (rient) Es que ja hi tornem a ser! cial tampoe és agafar una agéncia d'aquestes que fan una analisi en funcié de les botigues que hi ha, de la seva qualitat Llurbanisme come professionalitat dels botiguers, etc. Tot aixo s6n dades basiques només! Els La meva idea, en canvi, és que si es fes un estudi seriés de 'ambit comarcalde Lleida se sabria si hi ha rendibilitat per una altra opci6. Es absurd donar concessions de superficies noves si no hi ha una activitat viable per a uns i per als altres, V: Et veig més aviat favorable a les grans superficies, tanmateix Getavert: Neg professic shi no té cap sentit perqué hi conflueixen la tat, les compres en volum i sobretot la concentracis doferta, Aral... Per exemple a Italia als centres d jes ciutats —molt cuidats be V: Que hi diu el Collegi d'Arquitectes de Catalunya en tota aquesta problematica? Getanerr: No diu rest... Per aixd et d jeia que cal un debat. Nosaltre haviem estat educats en la idea que larquitectura ha destar al servei del ciutada i en Sert ho practica tota la vida. Iara, en canvi, ha sorgit el regne dels artistes, dels intocables...! V: Els molt critic! Getaseeer: Ho he de ser perqué m’estimo l'arquitectura i la voldria millor! No entene com s‘ha donat prioritat a Port Aventura, relegant el Parc Tematic Identirama», per exemple! V: Que és «dentirama: Getaserr: Un programa d'idees per al futur de C complexos en plena natura, programat per installar-se a Valls. Es un x cultural, Kidic, formatiu i de treball de futur, que formen un total 20 ha. Perd tot aixd esta aparcat..., de moment! Un no pot deixar de tenir la sensaci6 que la utopia logica per Catalunya no interessa prou. Perd tun dia es fara per pura necessitat per donar-nos a conéixer!... Ia mi, ser la veu profética ja m’agrada, V: Un bon arquitecte ha de ser una mica profeta, no? Precisem, p. quines qualitats ha de tenir un bon arquitecte? Getaseer: Hi ha moltes classes d'arquitectes: lurbanista, Vartista, el alunya, amb quatre de estic segur que stem molts milions restaurador, el calculista... Jo crec que el bon arquitecte és aquell que se a d'actuar i ho fa amb molta preocupacié social EI protagonisme de determinats arquitectes no m’interessa! V: En tenim massa o pocs, d'arquitectes? adaptar al Iloc fisic on Getasert: Sein necessiten, d'arquitectes, ja que han dactuar en molts ambits. Pero un dels problemes actuals de Varquitectura és la massificaci6. Es baixen els estandards, hi ha gent que desconeix la funci6 de 'arquitecte Una fa és que es tenen més coneixements tecnics. Per com deia en Coderch «Es important no el que tu veus, sind el que hi ha més enlla» de les coses bones d's V: A Coderch el consideres un model per als futurs arquitectes’ Getaner: En Coderch és un altre mestre, quant a ética i professionalitat Va fer poques obres perd de gran categoria! Tenia una capacitat didactica important. En Coderch fou una gran personalitat, I en Sert fou laltre mestre V: A les Terres de Lleida hi ha ara algun arquitecte que deptacaries? Gevanerr: | parlo d'arquite solament a ni se'n parli no es la receptora d poblacions, La amb temps cur Ara estem tu un bon produc V: Ho inter del Pallars est Graneer: § aqui vint any Tothom diu q habitants, pel de wuit! Pero, & pera cultura i moltes de dole d'avui dia dint ciutats. Perd Iz V: A qué e Getaoerr: } manera que hi debats d'aquest absolutament en el valor del area hi haa la Per aixd jo tine massificacié és V: Que hes Getaperr: E fa ben poc als Mira, una de les és que ¢ arg Liarquitectura ¢ promoure altre hi ha moltes co moment el Cer salvaguardar les V: De quin: Getanert: A precisament Pos absurd donar iable per a uns , tanmateix. conflueixen. la tracié d'oferta, molt cuidats n tota aquesta ebat, Nosaltres ar al servei del a voldria millor! el Pare Tematic va, amb quatre a Valls. Es un jormen un total 0 pot deixar de essa prou. Perd n molts milions ja m'agrada. Precisem, perd: sta, Fartista, el s aquell que se pcupacié social, actuar en molts la massificacié de larquitecte. ements tecnics. cus, sind el que arquitectes? professionalitat acitat didactica Sert fou laltre jue deftacaries? Getanert: Home, no els conec gaire... perd jo no parlo d'arquitectes, parlo d’arquitectura. L'arquitectura a Lleida costar de recuperar... i no solament a nivell de ciutat siné a nivell de territori perqué per molt que sein parli no es fa prow per a Vequilibri territorial. Fins ara la ciutat era la receptora de moltes activitats que ara ja es poden fer a les petites poblacions. La no connurbacié, el camp, significa temps. Recorda aixd: amb temps curts no es poden fer cultures serioses i amb temps Iai Ara estem tu i jo aqui, a Belianes, parlant sense tensions i aixd pot donar un bon producte! V: Ho intentarem, almenys! Aixd que deies esta molt bé perd la gent del Pallars esta amoinada per la desertitzacio de les seves comarques. Getaster: Sf, sf. Les previsions de la distribucié de la poblacié al mén aqui vint anys s6n horripilants i daqui quaranta encara ho sn més! Tothom diu que la ciutat de Mexic ja dew tenir més de vint milions habitants, perd és que Sei, ciutat mitjana Asia, ja en dew tenir més de vuit! Per®, é clar, mentre ens anem creient que la ciutat és Iinica que genera cultura i totes les coses! ...La ciutat genera coses positives perd també moltes de dolentes. I lespai no urba, el poble rural, amb les cond davui dia d'infraestructura logistica i informatica no necesita res de les ciutats. Perd la imaige de les ciutats atreu molt més que la imatge no urbana. V: A qué et sembla que és degut aixd? Getabeer: No ho sé... perd esta clar que s'ha d’analitzar, no? D'igual manera que hi ha debats politics per qualsevol matéria, per qué no hi ha debats d'aquesta qilesti6? Hi ha el mite de la ciutat quan aquest mite és absolutament fals! Desfer aquest mite pot ser el sacrifici de dues generacions, amb resultat incert! Cal una conscienciaci6... perd qui hi pensa el territori com a valor de convivencia per al futur? Quina ea hi ha a la Universitat que es dediqui a aquest tema? No hi ha res! Per aixo jo tinc dret a rebel-lar-me i dir: «Escolteu senyors !» ...HHi ha massa inconscigncia respecte a aquest tema, quan és una cosa logica: la massificacié és un senyal negatiu i concentrar é massificar! V: Qué hem de fer per capgirar la situaci6? Graperr: El que no proposaré sera el sistema xinés, que prohibia fins fa ben poc als xinesos marxar de la seva regid, Estaven immobilitzats...! Mira, una de les coses que he aprés, en el contacte amb el mén del comerg és que els arquitectes. sabem de contenidors perd no de continguts. Liarquitectura esta feta per contenir Vactivitat... perd lactivitat "han de promoure altres. El que ens falten sn programadors dactivitats, perque hi ha moltes coses que poden estar millor al Pallars que a Barcelona! De moment el Centre de Comunicacions n’és una! Tot i la necessitat de salvaguardar les ciutats, cal conscienciar la gent que la no-ciuitat és el futur! V: De quina manera es pot fer aquesta consciénciacis? Grtanerr: A través de Feducacié... Josep Lluis Sert té un Ilibre, titulat precisament Poden les grans ciutats sobreviure?, on parla d'aquestes 141qiiestions. Per qué totes les energies shan de gastar a Barcelona? Si aqui a Belianes puc tenir tota la informaci6 que necesito per al meu treball! Sense que ningti ens ho digui estem arribant a la ciutat regié... El vertader urbanisme és aquell que possibilita fexisténcia d'un urbanisme de formes al costat d'un urbanisme de logistica d'activitats V: Pots explicar-ho més? Graver: Si tu fas una ciutat tan maca com Barcelona i no funciona el transit —i a Barcelona no funciona— ja em dirs! No podem fer edificis macos en avingudes maques si després la logistica no funciona! I la le dactivitats que demana s‘aplica t nbé a les distancies del treball, de la relacié entre les persones. I s‘aplica al territori, que és el futur immediat! V: Sobre el territori no hi reflexionem prou, dius. Ge.asert: No. Tot es posa a la ciutat, ofegantla! Es una falta molt an de visi6 del tervitori! El territori és el futur... Si Thome no sap dial amb el territori, el millenni que ve estem perduts, Catalunya sera ciu V: Home, em sorprén una mica aquesta embranzida perque en el terreny de la descentralitzacié s‘ha avangat forga, per exemple en el terreny de les universitats, centres d’ensenyament secundari, ien el dassisténcia sanitaries. Getssert: No amb prou forga encara! Si no redre continuarem concentrant persones a les ciutats per al se et pensis que parlo amb paraules exagerades, eh...Per Tet preguntes, com pot passar aixd si la solucié la tenim aqui? Qualsevol empresa important a Suissa no es troba a Berna q em la situacié holocaust! No Es troba a Zarich que es una capital forta, perd sobretot a cinquanta llocs de Suissa Iluny de les ciutats. Als Estats Units la fabrica de tractors John Deere esta al mig del territori, luny de les ciutats. Es que no hi ha cap necessitat V: Veiem que ho fem malament pero no sabem reaccionar? Geiapert: Perd almenys comencem a meditar-hi, a fer campanyes, comencem a educar, a fer veure Només de rem en un terreny d'una certa proximit on els problemes es poden resoldre n ciutat. Amb els mils de milions que se'n podrien fer cinquanta més perfectes i adequades en el territori. Per qué se'ns neguen, aleshores, els poligons de servei que et deia? Avui en dia per parlar amb Berlin no cal anar a Barcelona. Ho pots fer des d'aqui juereix una operacié a Barcelona olo Soleri, que aplica la utopi a l'urbanisme. Ta mi em sembla molt bé, perque jo cree que un dels motors Jel canvi és la utopia. V: Quina és Ia utopia de Paolo Soleri? Gevaperr: EIl és un arquitecte format a Torino, que treballa amb Varquitecte nord-america Lloyd Wright. Crea Arizona la Fundacié «C a Scottdale i la ciutat «Arcosancti», en un loc una mica desértic, prop de Phoenix, prop de Cordes Junction. Aquesta ciutat la crea pensant en el 142 consumisme, I construccié de I Té una area de f gue pots fer. No i si ho fos, d’ar V: Quanta § Getaperr: U través de Mnsti Vexperiéncia d’A dotze plantes d persones. Com « agricola, els hat de lartesania... usen. Per exemp van dins un grai Saplica alla! V: Es una i Getanerr: Si el poble que inter mal que patim areelona? Si aqui ral meu treball 2i6... El vertader nisme de formes 1a i no funciona vdem fer edificis, ona! Ta logistica lel treball, de la futur immediat! una falta molt no sap dialogar anya sera ciutat qué en el terreny el terreny de les ncia sanitaries, em la situacié 1 holocaust! No | seu holocaust! aqui? Qualsevol capital politica’ cinquanta Ilocs le tractors John no hi ha cap fer campanyes, o-connurbacié! erta proximitat i6 a Barcelona el territori, Per deia? Avui en fer des d'aqui! iplica la utopia un dels motors > treballa amb acié «Cosancti sertic, prop de pensant en el EI principal mal que patim és que ningi es qiiestiona res. Tothom ho accepta tot. consumisme, l'ecologia... Estudiants de tot el mén hi treballen, en la construccié de la ciutat, sense cap subvencié oficial. Hi va gent de tot tipus. Té una area de formacié, de cursos accelerats, de quinze dies, on et diuen qué pots fer. No és cap muntage artificial, ch? Hi he estat varies vegades i si ho fos, dartificial, no m’hagués interessat V: Quanta gent hi viu? Grtaserr: Ui! Van i vénen. Fa poc la meva filla Esther em dugué, a través de l'Institut d’Estudis Nord-americans, un fulleté on explicava Vexperitncia d’Arcosancti. La idea és fer una espacie d'edifici amb deu 0 dovze plantes daltura prou allargat i ample perqué hi capiguen 5.000 persones, Com que el terme municipal, molt gran, és una area de reserva agricola, els habitants no viuran de la inddstria. Viuran de l'agricultura, de Yartesania... Eliminaran el consumisme reciclant tots els elements que usen. Per exemple amb l'aigua de rentar reguen els horts. Tots els cultius n hivernacle. Es tota una nova filosofia de la vida, la que van dins un g s‘aplica allay V: Es una idea que es va concretant encara? ELABERT: Si. Aqui ens vénen els grans plans des de dalt perd no és el poble que intenta formular-se noves formes de vidal... Pera mi el principal mal que patim aqui, és que ningii es qiestiona res! Tothom accepta el que 143ve, sovint molt fluix, i quan un idealista, Jo séc un ideali qiiestiona una cosa li eng jen que és fa! Jo s6c una persona que intenta canviar la realitat si no és prou bona! Ja tiensenyaré els planols... i diapositives d'Arcosancti! No deixa de ser una experiéneia amb urbanisme avalada per gent intelligent i, sobretot, sembla possible sense ajudes oficials. Ells fan campanyes, venen coses... A molta gent seriosa aixd els fa riure. Perd jo ho respecto molt! V: Sembla com una Nova Icaria, no? Getanerr: Exactament, si, pero mirant cap al futur! V Grianeer: A mi m’agrada tot, i aquest és el meu mal! En aquest sentit s6c una persona ambiciosa, el que passa és que un no ho abasta tot: he gaudit amb el teatre, ar Quines s6n les teves aficions? inema, m’encanta lescultura, la fotografia. i, naturalment, m'apassiona 'arquitectura i T'urbanisme. M'agrada anar a conferencies quan tenen un sentit... Tot el que si al més ampli possible, de les matéries que condicionen la vida d’una persona V: Al teatre hi vas molt? Geanert: Hi havia anat molt perd ara molt poc. Perd sempre que puc Hegeixo critiques de teatre.... Al cine tampoc hi va Valternativa en la creacié d'audiovisuals i ara video. V: Ah, si? Getawerr: Si, ja els veuras. Aquest era un objectiu basic: tenir motius ber aplegar tota la familia a casa, col-laborant per estar units, Hem arribat bastant Iluny en aquest sentit perd, ara, a mesura que passen els anys és Jogic que cadascti es torni més personal i més independent... i jo amb la muller, més units que mai. Amb la técnica de la unié familiar hem fet coses complexes: per exemple, hem fet audiovisuals sobre Israel, Kenia, Estats Units, india..., sobre obra de Josep Lluis Sert que es pass per totes les escoles de Barcelona. I varem fer un audiovisual sobre la lengua en el on Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que va ser la primera 1i el coneixement integral ige electronica que va entrar al Palau de la Musica després de vint anys. També he fet muntatges sobre la nostra vall del riu Corb. V: Aquest el vaig veure aqui a Belianes em sembla, i és realment excel-lent! La televisi6, la mires? Geant: Cada ve V: De lectures com anem? Getanerr: Em sembla que Hlegeixo poe. De la literatura tecnica si que nfestic al corrent perd he substituit el plaer de lle He canviat la lectura, en la qual tens el coneixemei » tactil de Fobjecte, pels diversos nivells del viatge: quan viatjo m’interesso pel plaer de viatjai t sense el sentit sensual per Farqueologia, la sociologia, art, la politica, la historia... Per comengay quan visito una area concreta d! pais. La g n pais no em Ilegeixo coses d’aquesta area limitada sind de tot la vida... M’encan 144 V: Prens ne Getapert: N I compro mol preocupacié 0 | puc. Hi ha gent manera intensa ocupat al cent | les. Després, an fase d'expansié centre i sud— pots analitzar « V: Quan vi ada més m Getaperr: N realment sap de cases, no? Peri v coneixement. T professié és evi intento sondeja buscar més avi V: Quants Getanert: N aproximadamer humanitat n’he V: Déu ‘hi Getaperr podiem fer dos gairebé sempre que la cultura en podem sorti ampliar! V: Del que Getanerr: C la del lac Turks descobrimen Miimpressiona era la vida sot Vagricultura! Fé a de les Vz I que pi Getanerr: C econdmica pe V: Més imiintenta canviar i diapositives sme avalada per oficials. Ells fan a riure. Perd jo jeves aficions? En aquest sentit 0 abasta tot: he . la fotografia. Wagrada anar a xement integral la d’una persona sempre que puc aire perd tine ic: tenir motius its. Hem arribat ssen els anys és nt... i jo amb la ar hem fet coses 1, Kenia, Estats SA per totes les a lengua en el a ser la primera 1 tecnica sf que slaer de viatjar +l sentit sensual atjo m’interessc Per comengar V: Prens notes dels teus viatges? Getaperr: No. Perd faig de Vordre de 3.000 diapositives cada vi I compro molta documentacié, que llegeixo abans de viatjar. La meva preocupacié o tesi és la de poder viatjar sense preguntar res a ningi, si pue. Hi manera intensa i rigorosa, com si fos un examen serids! Faig el via ocupat al cent per cent en visionar les coses, en fotografiar-les o filmant. les, Després, amb el material confegit i el que he comprat al pais, ve la fase d’expansi6 de les teves teories. Per exemple dels indis d’América centre i sud— tine una biblioteca a baix que he legit amb pots analitzar quina és la situacié d'Iberoamérica. V: Quan viaiges, perd, dius que parles poc amb la gent del Iloc. Que ntar... Jo els viatges me'ls preparo d'una Grtanerr: M'agrada més mirar, captar i fixar! Ara, si trobo un guia que realment sap de qué va m'explaio. Aleshores m’agrada aprofundir i coneixer coses, no? Perd més que res miagrada la visio de tot el que veig i el coneixement. Tine més tendéncia a apropiar-me del que veig que no pas a extrovertir-me en una altra cosa, Ara, si és un intellectual de la teva nnt que hi faig intercanvis. Quan vaig a comprar una pega intento sondejar la persona que ha fet la pega... Aquesta és Ia meva idea professio és evid buscar més aviat valors antropoldgics i historics. V: Quants paisos has visitat? Getaperr: No els he comptat perd et contestaré indirectament: dels aproximadament 140 edificis que la Unesco ha declarat monuments de la humanitat n’he visitat un cent V: Déeu n’hi do! ..En Getaserr; Amb menys intensitat, perd. Al comengament de casats ‘a segueixes viatjant? podiem fer dos, tres i fins quatre viatges args gairebé sempre dels nens! Tenia una necessitat de saber coses!... Penso que la cultura grecollatina és com un tampé que ens posen a tots i no en podem sortir. La meva rebellia era fugir, perd no per renegar siné per ampliar V: Del que has vist, quines coses t/han impressionat més? SeLAneRT: Com a filosofia de la vida, Kenia, No la Kenia turistica siné la del llac Turkana en el qual Leakey, 'antropoleg angles, ha fet importants descobriments antropologics: restes d’homes de 1,5 i 2,1 milions d'anys. Miimpressiona pel seu estat de puresa primitiva, com a constatacié del que era la vida sobre la terra. Algunes d'aquelles tribus Vagricultura! Fan la vida dels pastors. Aleshores compares aquella vida amb la de les grans ciutats: Nova York, Paris, V: T qué penses? Grawerr: Que un endoll electric et poi econdmica per mitja del con sistematicament, a l'esclavitud eres, rentadores, musica, tele- V: Més impressions.Getaserr: Kenia m’impressiona com a estat pur de home. Després les illes gregues com a model de civilitzacié. Siem demanessin on enviar un perqué s6n el producte de moltes civilitzacions. Llarquitectura és una meravella i hi ha una passié per la vida humana! Els origens de la nostra civilitzacié m/apassionen: Mesopotamia, Siria... cada cop m’interessen més. Molts Hocs es comencen a documentar ar V: Havent viatjat també explicacié a la terrible violencia que es pateix en alguns llocs: ¢ Perti, Bolivia...? Getanerr: El problema és que la nostra civilitzacié va irrompre en una civilitzacié en estat algid —amb traumatica. I em sembla que encara no se n’ha nt per América del Sud, trobes alguna jes seves tensions, dbviament—d'una forma refet. Dialtra banda, si bé hi ha hagut una dominacié de la civilitzacié espanyola sobre les seves cultures antigues, a America del Sud, a diferénc dels Estats Units, hi ha El dramatic és que hi ha indis que exploten altres indis. I les condicions de vida, la miséria, s6n terribles, V: Has passat per alguna situacié de perill en els teus viatgi Getanert: Tine un amic, 'antropdleg Eudald Serra, que diu que «no passa 1 es... fins que passa». Espants, perd, no n'he tingut cap. Com a anécdola, a Israel em prengueren per espia quan veieren que feia tantes fotografies, Era el meu primer viatge, que tenia connotacions reli jues..., i anava molt preparat per captar tot el que pogués. Portava dues camares Nikkon, una maquina filmadora de 16 mm, una gravadora i una pel-licula de raigs infrarrojos per filmar el desert del Sina‘. Quan retornarem a Elat, el mateix guia em denuncia. Perd després d’explicar- me a les autoritats militars em deixaren marxar si bé es quedaren els carrets de fotografies. Perd, al cap d'una setms Barcelona V Getaseet: Només mvfhavien segrestat tres diapositives. A partir de ‘arribaven les fotografies a Vexperiéncia d'aquell viatge respect d'una manera absoluta les déries que puguin tenir els diversos paisos... Abans passava de tot perd ara penso qui si posen normes per alguna cosa sera V: Tatreviries a donar algun consell per viatjar bé? Getanerr: Molt facil! Primer saber qué vas a veure. Segon que no hi ha cap condicié que timpedeixi viatjar. Si és car tu baixes els estandards de comoditat i viatges igual: no és cap problema el menjar, no és cap problema l'hotel... El que cal és la voluntat de viatjar! Jo sempre dic que el mén és dels ndmades i no dels sedentaris V: Has al-ludit a motivacions reli Ets un home nt? Getaserr (molt convengut): Si! Un creient absolut..., eneara que la paraula «absolut» no correspon associar-la gaire a la religié en tis. A mi nses en el teu primer viatge a Israel m'apassiona la religié com una dimensié humana. En el sentit que qui la 146 té és un valor posit sée catdlic i el que ¢ temps, no? Record Taquio i des d’all és el temal... hom religié no m'acaba Perd 'Esel la lum publica que bans era apo que aba P V: Aixo té un Getanert: Ho Catolica perd més i amb els coneixer no hi ha cap conce que una persona ca nd. Aixd po dir a l'arquebisbe « Soutentracléyla i ree que VEsglésia VT allo de 8 Geuasear, Be apaeenents anivell universal, V: Abans, par plantejaments mo Getanert: Efet V: Potser es p semblant? Getaperr: Es de replantejament seguira tenint una Minteressa l'esper mans buides: al fi i n’hi hauran que V: Bs una im Geazerr: Si aixd he intentat s¢ Que és també un V: Un altre vi Getaserr: Aqume. Després les es: Colombia —d'una forma ra banda, si obre les seves ats Units, hi h tres indis. T les e diu que «ni ngut cap. Com, que Feia tantes, ions religioses, vogués, Portava una gravadora el Sinai. Quan prés dexplicar- aren els carrets s foto A ves di ara penso que iatge a Israel encara que la 6 en tis. A mi té és un valor positiu i qu sée catdlic i el que esta en discussié és si la religi6 de Ror no en té pateix un deficit basic important, Jo del nostre temps, no? Recordo haver tingut discussions sobre religié amb un jesuita Toquio i des d'alli tot el que passa a Roma es veu un xic Hluny. Aquest és el temal... Lhomogeneitat que es pretén donar a les creences de la nostra ligié no m'acaba de convéncer. No hi poden haver senténcies totals! Perd Església té moltes coses bones que es callen i, en canvi, surten a la Ilum publica questions que no tenen cap sentit. Séc creient, si, Encara que abans era apastol de moltes coses i ara ho séc de menys. V: Aixd té un dring de decepeis, Getapeet: Ho entendras. De petit em sentia molt proper de PAccié Catolica pero més endavant, a la Universitat, amb !Opus Dei d’una banda i amb els coneixements i lectures per l'altra, he anat canviant. Veus que no hi ha cap concepcié que abasti absolut i a mi m’interessa la globalitat jue tna persona catdlica pugui dialogar amb un protestant i un tibet amb ada vaig viatges... Una ve in hind@, Aixd potser é la conseqi dir a Varquebisbe de Tarragona que un dels moments interiors més bons mple budista del Jap6. La de sensibilitat vers Déu el vaig tenir en un concentraci6, la introspecci6, no s6n patrimoni dels catdlics i, en definitiva italitzar la totalitat del sentiment religiés! rec que VEsglésia no pot ca V: [allo de ser apdstol de menys coses’ Getapert: Bé, en relacié a la religié he tingut diverses etapes. D'una ligio es he religié de postguerra molt rigida he anat evol més liberal i eu ypea, més catdlica en definitiva... A través dels viat nat confirmant que la religié é un valor que no es pot descuidar, molt important, en la persona i la societat, Ara, perd, m’interessa més lesperit a nivell universal, el budisme, el sintoisme... Veure quins punts daproximacié tenen amb el catolicisme. V: Abans, parlant den Sert, d plantejaments molt en la linia de Teilhard de Chardin. Getaneet: Efectivament! V: Potser es pot deduir, del que m’expliques, que segueixes una linia jes que al final de la seva vida tenia semblant? Grtanerr: Estic en un compas despera, ara! De lenta intros-peccié i de replantejament de moltes coses... El que si que et puc dir és que Tesperit seguira tenint una atenci6 preferent, sense deixar de vetllar el cos, és clar Minteressa lesperit i allo que em sembla era el titol d'una pel-licula, Les mans buides: al final de existencia n’hi haura que tindran les mans plenes i whit V; Es una imaige molt bonica, aquesta! Gruanerr: Sf, ..i com que tenir les mans buides no m’ha interessat per aixd he intentat donar a la meva professié un cert sentit altruista Que és també V: Un alire valor important per a tu és la familia Grtanerr: Aquesta qlestié és molt basica! un valor religiés. 147V: Com has aconsi un miracle! tenir-la tan aplegada al teu voltant? Es gairebé Getaperr: Es una labor de molis anys i també d'un estatus familiar La meva dona i jo estem molt aboca a la familia, encara que en altres @poques estavem incorporats en grups, en una sociologia més amplia. El que hem intentat amb la meva dona es donar la maxima llibertat a cadascun dels fills i no condicionar ni i cap als nostres plantejaments. Hem estat ‘espectuosos amb ells, deixant que agafin el cami que els sembli tant en ida espiritual com en la material. Tant la meva déna com jo hem tingu en part per haver estat molt temps fora de casa, llibertat de petits i aixd m volgut mantenir amb col-laborar amb ells com a amics i, ev fills. Si estan a prop de casa hem mirat dentment, aquesta casa cle Belianes la tenen perqué jo pensava que era una formula per aglutinar. No solament per la familia immediata siné la segiient i alguna cosa més, no? Pro- bablement si no tingués la familia que tine no tindria la forga per buscar V: Pero vols dir que no heu usat alguna técnica especial, la Teresa i tu per aconseguir aquest bon ambient familia Ge.aneRr: Ha! Hal... No, no! El que si que et puc dir és que hi ha una simbiosi de caracters, de respecte de les arees de cadascti en el matrimoni, Dificilment senten una disparitat d’opinions amb la meva dona i també és dificil de veure'ns enfadats. A mi si que a v ides m'hi veuen!... D’altra banda no tots els fills tenen amb nosaltres el mateix estil de relaci6. Cadaset és cadascii, amb el seu caracter'... Pero a mi em sembla que exemple que els hem donat a casa, d'una seriositat en els temes religiosos, d’una estima pel treball, de considerar que el valor col-lectiu de la familia és un fet, de compartir les coses, hi ha ajudat, Per exemple cada any sortir tots —tots els que volen, ch?—a fer un viatge en comti de quatre o cine dies, descobrint racons d'Espanya. També haviem viatjat molt amb ells, com ja t'he dit abans, encara que no sempre érem tots perd podien venir les niivies, a vegades érem catorze... Aquesta disponibilitat de dir: «fem-ho tot junts: deixa una marca i déna uns records extraordinaris, Per exemple en el sentit d'ajudar. Si algi té un problema sempre troba alg a prop per ajudar Ja veus que no hi ha cap técnica especial V: Tots set fills han seguit el mateix ritme 0 us n’ha sortit algun molt independent? Getanerr: També n’hi ha d'independents... Per®, és clar, ara ve una altra prova: els fills es fan grans, es casen i ens hem d’adaptar a tots. Es la nostra V (somrient): Lofici de pare no s'acaba mai, tampoc!... Abans deies que poques vegades els fills et veien enfadat. Qui Getaperr: La irracionalitat. Per exemple a la casa hi ha d’haver un ordre que tu cada dia vius i practiques, pot haver un moment que es vegi Pertorbat... I et trobes sobtat: qué hi fa aixd, aqui? No té sentit!... Jo sé 14s. que després ja | maristes una de li V: En led Getanert: N grau ha estat I’ V: Aixd no | GeLanerr: S V: Molt bi Getanerr: Es als fills ja comer problemes de I’ i segurament ta Varquitectura i | es quedin al cal anys que empen urbana perd en Ve wa a mi Grsanerr: N V: De salut Gevavert: A obligat a dur un anomenada de olor és bon V: Tens un Getapert: S V: Passer a més d'ascetism« Getanerr: L Potser he dedic: aquest tema p. jonalment totes les accion gairebé de filos jer em fa ag V: En quin Geaverr: T polis», ciutat, dels «ciutadans del territori? N a mi ambit de int és tot. Es | futur! Detant? Es gairebé status familiar fa que en altres més amplia. El tata cadascur ents. Hem estal sembli tant en n jo hem tingut de petits i aixo asa hem mirat sa de Belianes No solament orga per buscar ial, la Teresa i que hi ha una 1 el matrimoni: dona i també Daltra elaci6. Cadasctt Vexemple que s, una estima a és un fet, de rtir tots tots lies, descobrint ‘om ja he dit r les niivies, a 1-ho tot junts» ple en el sentit > per ajudar it algun molt ra ve una altra s. Es la nostra Abans deies aver un ordre que es vegi sentit!... Jo sé que després ja ho aprendran sols, perd de moment m’enfado. Jo, dels maristes una de les coses que agraeixo és aquesta sistematitzaci6 de ordre. V: En leducacié dels vostres fills hi ha hagut molta disciplina? Gexaseer: No. Molta Ilibertat, hi ha hagut. El que no sabem és si el grau ha estat l'adequat 0 no. V: Aixd no ho acabem de saber mai, els pares!... Escolta, Daniel, tu Gexaserr: Seixanta-set anys. V: ...Molt bé. Penses en anar deixant V'exercici de Varquitectura? Getaserr: Es dificil, dificil! Perd entenc que ho hauré de deixar perque els fills ja comencen a viure sols i m'interessa concentrar-me en els grans problemes de l'arquitectura. Tinc el deure d'escriure un Ilibre sobre en Sert i segurament també publicaré un paper amb el meu posicionament sobre Varquitectura i la vida. Viatjant s'aprenen tantes coses que sap greu que es quedin al calaix!... També em sap greu Foblit del mén rural, Fa molts anys que empenyo tant com puc la vall del Corb! No séc contrari a la vida urbana perd em preocupen les trampes de la vida urbana V: .... la mort, et preocupa? Getasexr: No, no...! Viatjo molt i si em preocupés no em mouria de V: De salut com anem? Geanerr: Anys enrere, als anys 70, vaig tenir una tilcera que m’ha obligat a dur una vida molt sacrificada perd tine entre els metges una certa anomenada de ser forga resistent al dolor. No ho faig per merits sind per una manera de ser perd em sembla que aquesta actitud esportiva davan el dolor és bona. V: Tens un cert sentit ascétic de Ia vida? Getaserr: Si V: Passem a un altre ambit de la teva persona, que en requiriria potser més dascetisme! (Rient.): la politica... tinteressa? Grane: Uil ( Potser he dedicat més temps a la meva formacié professional i he oblidat ent.) Jo crec que tots hi estem implicats en la politica aquest tema perd estic convengut que sense dedicar-me a la politica vocacionalment he fet politiques, en el bon sentit de la paraula. Per exemple tot mpulsat, en la millora de fets... ES una qiestid a e la vida, no? D’altra banda, la meva visié global de defensiva respecte de la politica les accions que bé de filosofia jer em fa agafar visions una mica a V: En quin sentit? Getaserr: Drentrada haig de dir que critico el nom «Politica» ve de «polis», ciutat, i ja saps que abogo pel territori. Els politics sempre parleu Is camperols, qué? Com farem la integracié, l'equilibri del territori? No es té clar, perdona, perqué es dirien les dues coses! Per a mi lambit de la politica no és laglomeracio. Es el camp, és la ciutat é tot. Es la integracié del tervitori! Aquest, per a mi, és el gran repte de futur! Després passa que la politica esta feta per partits. I aixi com estic dels «ciutadans»! 1 1491 i la tecnologia avancin tant, estic decebut perqué la sociologia avanci tan poc. Cree, en definitiva, que l'estructuracié actual de la politica esta desfassada. V: Per que? Getaperr: Perqué el pais ens necessita a tots i més units! Sense haver de citar noms conerets, jo no vei pas tantes diferéncies entre el partit A © el partit BI... Tots hauriem de confluir en ideals més comuns, no? V: Canviaries el sistema de partits, potser? s que cstudiessin un sistema que anul-lés Geaperr: No. Diria als soci? el concepte de «partits». Per a mi, 0! Vopcié esta claral... Perd opino que la democracia, tot i que sig dolent dels sist nes politics, és un sistema perfeccionable fins a linfinit! I ningd es pot negar a perfeccionar la democracia V: Cap on creus que hauria d’adrecar-s Getaserr: En passar d'una democracia r participativa. Tothom ha de poder estar més implicat en les solucions! aquest perfeccionament? esentativa a una democracia Mirant enfora sempre hi ha miralls per mirar-se V: Per exemple? Gruanert: Educant la gent respecte a la politica! Tu vas a Anglaterra rs i universitaries. Aqui, amb i la politic ateries escol quin coneixement vota la gent una determinada opcié politica? Llavors la fiabilitat d’aquest procés és escassa, no? Tot depen del vot! I d'aqui ve g sigui censurable Ia form fan les campanyes, com es cong} el vot. Hi hauria d’haver-hi més honestedat en la forma com es bu: més consciéncia en la forma com s'emet el vot! Diras que séc critic amb tot! Ha! Hal V: En tens la fama? Getapert: Si, encara que no sigui cap «core6». També v Olimpiades! V: Ah si? Gevapert: Sf perqué es van fer les coses amb una planificacié massa mb criticar les accelerada i no sempre amb la qualitat volguda i moltes vegades a previsions inexistents o totalment desfassades! V: Perd a vegades cal aprofitar les avinenteses. Potser encara estarfem esperant les millores si no hi hagués hagut loportunitat de les Olimpfades! GetaBert: Aquestes concessions no les vull donar jo! Una ciutat s'ha de fer dia a dia! Si nosaltres anem de l'exposicié del 88, una efemeride a la del 29, una altra efemeride, a la del 92, una altra efeméride, Barcelona no creix d'una forma logica sin6 a cops! V: Perd imagina't: com haguéssim fet els cinturons de ronda sense les Olimpiades? Getaperr: S'han f fins a la seva execucié final, hi ha hagut vint-i-cine anys d'endarrerimer amb retard! Des de la primera excavaci6 a Valldaura Brussel-les ja disposa del seu cinturé fa més de trenta anys!... No es poden far certs entusiasmes quan no s6n logics! V: No hi tr Geiaperr: M V: Em ref Geiapert: N error... Voperac al mar— esta to ‘experiment perd quan un ai efimera i propag A part que | la de Chica Amb els mils d es fan servir? F al segle passat executar, Ens hi la decadéncia d volucié de V: Tha sor reflexions que M que has viatjai Getaert: § sacrificis prime comarca, Catah Mediterrania. F sobre la Medite que ens han an el nord no faci dia que el Medit tots anirem mil V: Et dema Getaserr: E aprofundiment, d'universalitat, de le no n'he trobat 1 capacitat de trel V: BG, a Cat hi ha pobles d’ Getaperr: N mi m’encanta Esebut perqué la racié actual d ts! Sense haver ntre el partit A ma que anu ra i democracia sigui el menys ins a linfinit! ecionament? as a An ries. Aqui, amb aterra tica? Llavors la I d’aqui ve que es conquereix bm es busca i s6e critic amb vaig criticar les, a ncara estarfem les Olimpfades! Una ciutat s‘ha una efeméride ride, Barcelona ronda sense les ci6 a Valldaura endarreriment No es poden V: No hi trobes res de positiu en les Olimpiades? Grtaneer: Moltes coses foren positives! Per exemple leuforia de la gent V: Em referia al punt de vista arquitectonic Grtanert: No vull entrar en tal judicil... Tenim un Palau Sant Jordi que és un bon edifici perd la conservacié de lestadi olimpic ha estat un error... Lo acié de la villa olimpica —amb massa densitat i poca obertura nisme i arquitectura. S'ha fugit i aixd és indubtablement positiu perd quan un aixeca la vista enlaire es troba amb una imatge absolutament efimera i propagandista, Diaqu A part que les dues torres davant del mar impliquen una escala que és la de Chicago, no la de Barcelona. I no parlem dels equipaments esportius! Amb els mils de metres quadrats d'installacions que han quedat, quants es fan servir? Hi ha actes, les grans fires, les Olimpiades, que pertanyen passat i que solament, amb molis dubtes, certes ciutats poden executar. Ens hem gastat molt en g no es fan servi i, en canvi, sembla que no ens adonem de la pobresa de molts barris, de a decadéncia de molts carrers! A vegades em sembla que no ens adonem de levolucié de les coses fins que no ens passen. V: Tha sortit la part profética, dbviament! Quin ruixat!... I sén unes. reflexions que no es poden deixar de tenir en compte, naturalment ans infraestructures qui Magradaria, ara, con2ixi a teva opinié sobre un altre tema polemic. Tu que has viatjat tant pel mén, com veus el nacionalisme? Getaseat: Sense nacionalisme, jo primer sc de Belianes! Els meus sacrificis primers han estat per Belianes. Després intento dedi ar-me a la lobalitat de la Mediterrania. Fa poc vaig donar una conferéncia a Euromed, a Barcelona, comarca, Catalunya m’apassiona i també m/apassiona la sobre la Mediterrania i en vaig refer la historia, la successié de cultures que ens han anat banyant. Es un luxe el que tenim aqui! Em queixo que el nord no faci cas del sud i que siguem els grans ssconeguts. El nord no té consciéncia del sud i el sud la té del nord i aixd é greu, no? El dia que el Mediterrani torni a ser un llac interior, com en l'época del romans, tots anirem millor V: Et demanava pel nacionalisme Getanerr: El nacions isme és necessari! Per a mi el nacionalisme és aprofundiment, propi coneixement i en cap cas contrari a un afany d'universalitat, No hi hauria d/haver tensions per aixd siné més coneixement de les persones. Jo he viatjat molt per Espanya i mai he viscut una cosa negativa contra Catalunya! No vull dir que no hi hagi reticeneies, perd jo no n’he trobat mai. Més aviat he trobat admiraci6 pel nostre europeisme capacitat de treballl, Clar que estic parlant de temps anteriors als actuals. V: BG, a Catalunya hi ha coses en qué som superiors, perd en dialtres hi ha pobles d’Espanya que ens passen al davant Grtaserr: Naturalment! Andalusia, Valencia ...sén unes meravelles! A mi m’encanta Espanya! M'encanta Lleida, m‘encanta Catalunya, m’encantael Sahara!... M'encanta tot! I busco coses positives i no negatives. Des d'aquesta perspectiva, potser s6n els politics més que la gent els qui compliquen la convivencia!... Aquest és el mal! Quant a aixd de nacionalisme!... Bé, és una paraula. Els japonesos tenen la sort de tenir els ideogrames, que a mi mencanten: un simbol, que representa una idea. Potser el nacionalisme no esta tan fet per a l'home com per a la concepcié dels fets. V: Tatreveixes a opinar sobre els nostres liders politics? Ge.asear: No matreviria contingent... Jo ja t’he dit la meva visié d'una politica ideal i dir aixd pot semblar idealista... perd jo Muito per ideals! lir res de ningd. Perqué é una cosa molt V: Perd en general, sense haver de citar noms concrets, creus que tenim uns bons liders 0 s6n fluixos, mediocres, dolents? Geiasrer (llarg silenci): ...Home, ja és dificil aixd! ..Jo crec que, en general, hi ha una excessiva confrontaci6. Una confrontacié indtil. Clar al Parlament angles també es tiren les cadires per sobre... No sé qué dir te. No havent estat un element actiu de la politica estricta, costa d'entendre tot el que passa. Si al cap de quatre dies shan de donar les mans!... No seria millor anar a buscar els problemes reals d'una vegada? societat i resoldre'ls V (somrient): Aixd de «resoldre'ls d'una vegada» si que em sembla idealistal... Perd, en definitiva, és lobligacis dels politics d’intentar-ho, en aixd tens ra6! Abans parlavem de com acabariem la vida, si amb les mans plenes 0 buides... Des del punt de vista arquitectonic, qué duras a les mans? Geiaseer: He intentat sortir d'un esquema arquitectonic local, anant a buscar comnotacions universals a Tarquitectura. Vaig sortir de Belianes i Varquitectura japonesa, India, les conec perfectament, per exemple! He estic al dia de les darreres tendencies de Yarquitectura moderna...! No mvhe volgut en una visi6 localista 0 regionalista de Varquitectura! Aixd és aparentment facil perqué avui en dia les revistes ho publiquen tot, perd del que es tracta és de valorar a cada pafs quina és la seva essencia i refondre les visions. Tot aixd entene que és un valor que voldria que els meus fills seguissin perqu? és una connotacié que falta en aqui Varquitectura des del punt de vista que al segle xx hi ha un moviment modem a Paris 0 a Londres... aixd no és arquitectura! Tampoc és arquitectura fer cases perqué la gent hi visqui i no hi plogui dins. Aixd no és arquitectura! V: Qué és, dones, per a tu Parquitectura? Getawert: Arquitectura és una cosa d'un ambit més important! Com est pafs! Si tu vius en materia de religié abans, cal coneixer totes les tipolc del Sahara, connotacions de cultura, de climes... Inten que és un valor per a larquitectura. Després la sociolo; ia de V'arquitectura, que en aquest moment esta molt desprestigiada a causa de tants elitismes: un senyor que fa un museu per ell, sense pensar quines peces hi aniran Tot aixd é un caos! Aquesta ética de Varquitectura de la qual he rebut molt bones lligons den Sert! 152 V: Quan dius en Meier i el M. Getasert: Es a Dinamarea. L'A ha arribat ja est 6s inexistent i ain fer un edifici si Varquitectura an V: Hem d'an Getaoerr: Si que m’agradaria filosofia que ha molt bé les diver la meva obra! H meu pensament V: Et critica Getanerr: Té No és que em ¢ V: I els fills, Getaoerr: Si V: De tots els humanament? Getaert: Ur aquesta visi6 soc per fer un acte qu de dedicacié, pe Deixant la religi quan veus ser inevitables, les coses, de no é una falta de_ma tot el pais! V: Ja veus snegatives. Des ja gent els qui nt-a aixd del una cosa molt Ni dir aixd pot reus que tenim Jo crec que, en ci6 induil, Clar No sé qué dit costa d’entendre les mansl... No tat i resoldre'ls jue em sembla ‘intentar-ho, en i amb les mans ras a les mans? = local, anant a r de Belianes i emple! He estic No mbhe volgut ctural Aixd és, en tot, perd del e els meus fills ais! Situ vius wiment modern arquitectura fer és arquitectura! nportant! Com s: Vafricana, la ho tot, cree : Tarquitectura, tants elitismes: es hi aniran!, qual he rebut V: Quan dius aixd de 'arquitecte que fa el museu per a ell, estas pensant en Meier i el MACBA Getaneer: Estic pensant en tots, excepte dos tres museus que hi ha a Dinamarca. L’Ajuntament de Barcelona ha comprat un producte que quar ha arribat ja esta desfassat, ja no és actual. El que va en aq 6s inexistent i aixd es un error garrafal! No hi ha contingut!... Com es pot fer un edifici sino hi ha contingut, pregunto jo? Aquestes frivolitats de Yarquitectura a mi em pesen molt, Potser m’ho a ! V: Hem d'anar acabant, amie Daniel. No vull abusar Getaseer: Si que m’agradaria... ja sé que Vestudi és per a mi, perd sf est Museu que m/agradaria evidenciar la contribucié de la meva dona en tota aquesta filosofia que ha compartit plenament, a Tigual que els meus fills. Coneix molt bé les diverses cultures i arquitectures i és una critica molt dura de la meva obra! Ha estat una ajuda inestimable per a la conformacié del meu pensament V: Et critica molt? Geuanerr: Té una percepeid de les coses que jo sé que és molt real No és que em critiqui molt perd sé que estic ben assistit! V: I els fills, també s6n critics? Getaseer: Sf... (Somrient.) Perd ja no tenen tanta ascendéncia sobre V: De tots els personatges que has conegut quin t/ha impressionat més, humanament? Getaneer: Un enj Bilbao, del qual no recordo el nom, que tenia aquesta visi6 social de la professié que m’agrada:

You might also like

• It Ends with Us: A Novel

  

  From Everand

  It Ends with Us: A Novel

  Colleen Hoover

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (5841)
• The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good Life

  

  From Everand

  The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good Life

  Mark Manson

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (5819)
• The Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological Suspense

  

  From Everand

  The Perfect Marriage: A Completely Gripping Psychological Suspense

  Jeneva Rose

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (1137)
• • Magazines
  • Podcasts
  • Sheet music
• The 7 Habits of Highly Effective People

  

  From Everand

  The 7 Habits of Highly Effective People

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (353)
• The Art of War: A New Translation

  

  From Everand

  The Art of War: A New Translation

  Sun Tzu

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (3045)
• The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good Life

  

  From Everand

  The Subtle Art of Not Giving a F*ck: A Counterintuitive Approach to Living a Good Life

  Mark Manson

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (20105)
• The Handmaid's Tale

  

  From Everand

  The Handmaid's Tale

  Margaret Atwood

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (13282)
• Pride and Prejudice: Bestsellers and famous Books

  

  From Everand

  Pride and Prejudice: Bestsellers and famous Books

  Jane Austen

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (20479)
• Good Omens: A Full Cast Production

  

  From Everand

  Good Omens: A Full Cast Production

  Neil Gaiman

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (10972)
• Remarkably Bright Creatures: A Novel

  

  From Everand

  Remarkably Bright Creatures: A Novel

  Shelby Van Pelt

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (5781)
• Never Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On It

  

  From Everand

  Never Split the Difference: Negotiating As If Your Life Depended On It

  Chris Voss

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (3313)
• And Then There Were None

  

  From Everand

  And Then There Were None

  Agatha Christie

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (9007)
• The Hobbit

  

  From Everand

  The Hobbit

  J. R. R. Tolkien

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (25285)
• Art of War: The Definitive Interpretation of Sun Tzu's Classic Book of Strategy

  

  From Everand

  Art of War: The Definitive Interpretation of Sun Tzu's Classic Book of Strategy

  Stephen F. Kaufman

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (3321)
• Freakonomics Rev Ed

  

  From Everand

  Freakonomics Rev Ed

  Steven D. Levitt

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (7879)
• The 7 Habits of Highly Effective People: The Infographics Edition

  

  From Everand

  The 7 Habits of Highly Effective People: The Infographics Edition

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (2487)
• The Hobbit

  

  From Everand

  The Hobbit

  J. R. R. Tolkien

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (24589)
• American Gods: The Tenth Anniversary Edition

  

  From Everand

  American Gods: The Tenth Anniversary Edition

  Neil Gaiman

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (12956)
• Habit 3 Put First Things First: The Habit of Integrity and Execution

  

  From Everand

  Habit 3 Put First Things First: The Habit of Integrity and Execution

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (2508)
• The 7 Habits of Highly Effective People

  

  From Everand

  The 7 Habits of Highly Effective People

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (2572)
• Habit 1 Be Proactive: The Habit of Choice

  

  From Everand

  Habit 1 Be Proactive: The Habit of Choice

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (2559)
• Habit 6 Synergize: The Habit of Creative Cooperation

  

  From Everand

  Habit 6 Synergize: The Habit of Creative Cooperation

  Stephen R. Covey

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (2499)
• How To Win Friends And Influence People

  

  From Everand

  How To Win Friends And Influence People

  Dale Carnegie

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (6700)
• American Gods [TV Tie-In]: A Novel

  

  From Everand

  American Gods [TV Tie-In]: A Novel

  Neil Gaiman

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (12556)
• Wuthering Heights (Seasons Edition -- Winter)

  

  From Everand

  Wuthering Heights (Seasons Edition -- Winter)

  Emily Bronte

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (9975)
• The Great Gatsby: The Original 1925 Unabridged And Complete Edition (Original Classic Editions)

  

  From Everand

  The Great Gatsby: The Original 1925 Unabridged And Complete Edition (Original Classic Editions)

  F. Scott Fitzgerald

  Rating: 4 out of 5 stars

  4/5 (20573)
• Good Omens

  

  From Everand

  Good Omens

  Neil Gaiman

  Rating: 4.5 out of 5 stars

  4.5/5 (12072)