—earrerg CARRERO DE LES BRUIXES General Goell, 11 Dipasit Legal: L-114-1978 PUBLICACIO ESPECIALITZADA. EN ESTUDIS CERVERINS DIRECTOR: Joan Miquel Camacho i Alti Imprimeix: Impramta Minerva: Major, 88. Tel. 53 08 04. — Cervera, CONSELL DE REDACCIO: Joan Colom i Farran ‘Josep Colom i Llamas ‘Antoni Elias i Fusté Joaquim Granell | Turull Pep Oriol | Canamasas Ramon Xucla i Comas. Max Turull | Rubinat is conceptes | opinions sostinguts als eserits signats que apareixon a Tos pigines de CARRERO DE LES BRUIKES no representen nocossiria: ment Fepinié daquesta revista, TRENS Cap a Lleida Cap @ Barcelona 7700 Ferrobis (Pobla 6°39 Ferrobis de Segur) 903 Ferrobis 932 Forrobis (Pobla 18°27 Ter de Segur) 1999 Ferrobis 10'56 Ter 2111 Ferrobis (sols, 1435 Ferrobis diumenges 1 fes- 172 Ferrobis (Pobla tius) de Segur) 20111 Ferrobus (Pobla de Segur) AUTOS DE LINIA Alsina Graells, Hispano Igualadina A Lleida: Sortida de Cervera: 9°30, 12°15, 16°90, 20 ‘einer: 7°10 | 1610 A Muntanya: festius: 16°10 9°30, 4°30 Sortida de Barcelona: A Barcelona: feiners: 12°15, 18°30 7°20, 9°30, 11°15, 16°30, 1780, 18°30, festius: 19'30 ‘Del 15 de juny al 15 de setembre Diumenges @ Salou 710: Sortida 1800: Tornada editorial Tres deveniments d'importéncia ens inviten a fa retlexié i el comentari en aquest estiu tan poc orto- doxe. Tres esdeveniments que incideixen plenament fen fa historia i vida, recent 0 lunyana, de fa nostra clutat i comarca. No tots els dies es descobreix un document que ‘confirma un fet historic ocorregut a la, aleshores, vila de Cervera; que marca I'nici de la institucié secular de govern de Catalunya pels calalans; que passa per diverses ofapes en les distintes époques, | que desa- paregué per obra i gracia de Felip V amb el “Decreto de Nueva Planta”. Després vindria la Generalitat con- temporania del senyor Macia I més endavant actual Generalitat. Tres institucions amb ol mateix nom i el ‘mateix esperit, Aquest descobriment avui a casa nos- tra t6 un nom: Josep Maria Llobet i Portolta. Cal que els cerverins no ho oblidem. Tampoc és massa normal que una exposicié tin- gui exit a la nostra ciutat, 1 aquesta de! Patrimoni Arquitecténie Catala que ens mostrava els tresors de Ja Segarra ha tingut un éxit dassisténcia i de resul- tats ben‘ notori. Cal lamentar, perd, 'abséncia en la ‘mateixa de! patrimoni de la zona de Calat | Prats de Rei —Alta Segarra— i de la zona de Santa Coloma de Queralt —Baixa Segarra—, degut a la causa de sempre: els limits politics de la Segarra no sén ni de bon trog els auténtics limits de la nostra comarca. Les distintes ponéncies toren clariticadores, instructives ino exentes d'un cert to de denuncia reivindicativa de cara a Ia conservacié i potenciacié del nostre patri- ‘moni, La feina feta per I’Aluntament, de manera par- ticular pel regidor de Cultura senyor Albert Liona, conjuntament amb els joves cerverins de! Consell de Ia Joventut, ha estat positiva i mereixedora de tot elogi. El tercer esdeveniment, és un aniversari, Ja fa un any de esclat de Ia crisi en empresa “Tres Uves” i la situacié encara continua incerta. Aquest aniver- ‘sari trist, ens torne 2 la realitat i ens indica que cap solucié dels nosires mals és possible per Ia via so- brenatural 0 esotérica; ens cal treballar de valent per Ja nostra ciutat i pensar en el futur. No ho oblidem alxd tampoc.—earrerg Una bona troballa és aquesta que ha fet aquest bon conciutada nostre sonyor Josep Maria Llobet i Portella; una bona troballa que mereix molt el nosire arxiu i a tols aquells que amb pocs mitjans han art culdant i preservant la nostra histéria escrita, topant 50 les més de les vegades amb la poca compransié i'ajud tan caracteristics en el nos:re ambient. El descobriment d'aquest document, a'gi l'uti- litzara, ara que els temps s6n_propicis, com instru: ment de mitificacié historica de la mateixa manera que s'han utlitzat altros ctapes historicues en altres moments en els que el vent de ponent bulava abas: segador. | encara hi hauran forea clutadans que tin- dran el gust de dormir-se en el record de la nostra densa historia ja passada ‘Aquesta acta final de les Corts Catalanes cole- brades a Cervera I'any 1359, mina suggorit de for una petita exploracié bibliogréfica en leviensa “Historia Nacional do Catalunya” del senyor Antoni Rovira i Virgili per tal de centrar els fois en ol s2u context i enfocar-ios segons poden ser considerals per aquells que defenscn !a causa catalana en analisi politica de la nostra his:dria de segles, Aquesia go- Badia, un xic arriscada, cal entendre-Ia com el ro flexe d'un punt de mira particular, tanmateix discu ble. EI del punyalet’, les Corts, i Mlur circumstancia Aleshores era rei de la Unié Catalano-Aragonesa Pere Ill el Cerimoniés o el del punyalet. Segons el cronisia Pere Tomic era un home de caracter tal com per a poder anomerarto el "segon Neré". Pere. Ii “amb el seu caracter violent, orgullés i cruel, era ho- me per a provocar conflictes interiors | exteriors; po: 1 Vastdcia i la intoligéncia el retenien sovint en ol pendent dels conflictes massa perillosos” ( pag. 338, vol. V, ed. 1828). No és d'exiranyar doncs que, dona: da ia Seva persoralitat | les caracieristiques de |'épo- a, deciarés guerres a dojo i que els alires també hi deciaressin fins i tot quan ell no les volia. Entre allres coses “el del punyalet”, durant els seus cin- quanta anys de regnat va tenir temps: de barallar-se amb Jaume Ill de Mallorca, de lluitar contra la Unid Aragonesa i Valerciana, de combatre les revoltes de Sardenya, de guerrejar amb Castella, denviar ols ca: Un bocinet d’bistoria, & amb una esberleta de «ets» i una engruneta de «uts» INS a Orient, de tenir pretensions sobre Sicilia, de casar-se | tornar-se a casar, i a les darreries de la se- va vida —per acabarho d'adobar— Ilita contra els seus propis fills i parents, Tot aixd succel en l'etapa que el sanyor Rovira i Virgili anomena com la de “la Catalunya imperial”, quan ef nostre pais tenia un pes especitic important de cara a Europa ia la Medi terrania, “El Cerimoniés” no solament guerrejava, sind que va tonir temps per dedicar-se a protegir | potenciar les arts j les ciéncies de! seu temps, i tambe va volor pasar a la posteritat a base descriure o fer Griure fa seva Cronica (et que avui diriem les me- ‘méries). Segons diuen els cronistes, Pere “el del pu- ryalet”, era-un bon orador i parlamentari, sigui pel que sigui no va tenir massa mandra a hora de con- vocar les Corts; en el transcurs de! seu regnal les va convocar unes quaranta vegades en els seus domi- nls de mar enca ide mar onila, Algures daquestes Corts varen resultar molt sonades, tal és ol cas de les Coris de Saragossa (1347): “L'esclat de la célera reial promogué un gros tumull. Liuiren les armes de- senvainades, els dos bans estigueren a punt d'es- cometre’s i ia geniada enval el convent de Predica- dors on les corts se celebraven” (pag. 321, vol. V, ed. 1928). Sembla ser, pero, que les cases ro resul- taven tan sorolloses quan el rei convocava les Coris| Catalanes en ei Principat, encara “que més s’estima- va fer Corts a Tortosa que a Barcelona, perque a Barcelona @ cascun dubie voldran fer Consell de Cent jurats” (pag. 232, vol, VI, ed. 1931), Mentre aquestes coses passaven, es de suposar que el poble devia estar-ne fins a la mateixa closca do tanta guerra | guerrota. Totes les querres i tots els afanys imperials costen peles i, el que és més impor- tant, continus sacrificis d'homes. Imaginem-nos al rei presentant-se davant de les Corts demanant diners homes, es de facil suposar la resposta da's prohoms a les peticions det sobira: 1 que de l'equilibri de po- ders entre el Rel i les Corts, que va ser caracteristic, d'aquest segle XIV, &s fécil imaginar que en sortis la majoria de les vegades, un amb diners i homes, i els altres amb més privilegis i poder politic. A les acaballes de any 1369 eren constituldes Jes Corts Catalanes a Cervera, Ens cal suposar dos motius dimportancia —si no n’ni ha d'altres, quo ara jo no conec— que devien fer possible la calebracio de les dites Corts a la nostra ciutat. Cervera era en quell temps una de les viles importants del Princi.— earrerg —— amb un pes especitic que ara dissortadament no 18. En aquell any, el rei els cataians, eren amb guer- ra contra Castella i ef seu rei Pedro “el cruel”. La guerra s*havia iniciat any 1356 | tot just any 1353 Siiniciava ‘a segona campanya d'aquosta guerra que duraria tretze anys. El nou de juny del 1359 es pre- senta davant de Barcelona un éstol enemic | l'ataca; Pore Ill {els catalans resistiren i guanyaren e! combat que duré tres dies. La categoria de Cervera | les cir cumstancies del moment devien aconsellar de cele- brar les Corts en lloc segur al bell mig de Catalunya. De tot el que s‘acorda en aquellos Corts els ente- 0s ja ens en faran cine c&ntims, perd avul ens cal destacar el que ja s’ha dit: per primera vegada es constitu una comissié de 12 prohoms que s'anome- naria després la Diputacié del General. E senyor Ro- vira i Virgili div que: “La designacié de diputats no consta en el procés de les dites Corts oficialment ublical: perd en una lista procedent del monestir de Poble:, que conté, amb tots els senyals d'exactitud Jos noms de tots los qui sén stats diputats de! Gene- zal de Catalunya, de any MCCCLVIII! a enca, aparei- xen aquell any els noms de dotze diputats, quatre per feada un dels tres bracos”, | alegelx: "L’esmentat ma- rnuscrit poblet@ confirma que 'any 1959 va iniciar-se amb caracter regular, !actuacié de la Diputacié del General _propiament ‘di:a” (pagina 262, volum Vil, edicié 1934) Semblanga i dissemblanca entre fa Diputacié de! General fe Generalitat actual El primer punt de coincidéncia entre una institu: 16 1 altra és en el nom, car la Diputacié del General era coneguda també sota el nom de Generalitat. Un altre parentiu indubtable, el tenim de cercar en l'act tud dels catalans, que en tot temps hem demostrat una volutad ciara’ de ser ets auténtics regidors de la nostra vida i del nostre futur, per sobre dels reis | per sobre dels que desitgen ensorrarnos | colonitzar-nos, Es aquest sentit i vocacié el que més conecta una Institucié amb altra, Les dissemblances sén també importants, i no es poden amagar tot | que hi hagi qui —dins 0 fora del pais— vulgui canviar-nos el sentit dels mots per tal de fernos creure que, el que tenim avui sota el nom tradicional de Generalitat, é igual sind millor ue Ia Institucié constituida en el sogle XIV. | alxd, cal dirho, no és veritat Totes les Institucions, igual que els pobles, han canviat moll des de l'Edat Mitjana fins ara; no sols fen l'aspectes t8cnic i de funcionament, en aquest cas ‘que ens ocupa també ha canviat el contingut polltic i'la capacitat de decisi6. Tant 6s alxi que "La Dipu: tacid del General esdevingué plenament, en el s0- gle XV, un organisme politic, | en els seus millors ‘moments fou el centre de la vida nacional" (pag. 267, vol. Vil, ed, 1934), 1 encara cal dir que “El régim catala, ‘ding el segie XV, evolucionava en el sentit dluna Repiblica dirigida pels diputats del General, d'acord amb els consellers de Barcelona, i sota au: torltat nominal, 0 presidéncia podriem dit, del comte- rei 0 del seu lloctinent” (pag. 269, vol. Vil, ed. 1934). Es evident que entre una i aitra institucié hi ha una diferéncia que és substancial i absoluta: Les Corts Catalanes, la Diputacié de! General i el rei, eren les Institucions cabdals d'una nacié lliure i sobirana. Ca- talunya era en aquell moment de 1359 un Estat —tal com s‘entén avul I salvant les distancies— amb tots els ets | uts, Impresos Comercials - Propaganda - Etiquetatyes Més de 200 models amb PARTICIPACIONS BODA Tel. 530804 - GERVERA Major, 58° -—e@arrerg DE QUASI TOT UNA MICA Organitzat per Obra Cultural de Santes Creus | amb la collaboraci6 del Ministeri de Cultura, Dipu- tacié Provincial de Tarragona i la Caixa dEstalvis, acava de cellebrarse en aquest mes i en el monestir de Santes Creus, un cicle musical dedicat a Sant Be- net, anys enrera Patré d'Europa, Segons ha dit arquebisbe de Tarragona, aques- ta nova edicio de concerts remembra el naixement de Catalunya ara fa mil anys, amb el suport de fa regia de Sant Benet, desde Cuixa i Ripoll, fins Santes Creus J Pobiet. El qué vol dir qué, que la commemoraci6 és significativa I transcendent El qui suscriu, segarrenc convengut, amb fondes isi més no sblides arrels d'admiracié envers el nostro Santuari de Sant Ramon Nonat i la Vila de Verdd, bressol de Sant Pere Claver, veritable reserva espiri- tual de Ia nostra comarca, sent perd, una indeclinable atraccié per els monesiirs de Santes Creus | de Po- biet el seu mon circundant. Tant es aixi, que si algu na vegada tingués que cercar la pau, aquella pau ‘equilibrada, definitiva i total, imposible’ d'aconseguir a Thome, miraria d'anar-se'n a un d'aquests dos mo- nestirs tarragonins. EI programa que s'ha ofert en aquest cicle de concerts, és variat | coherent. Esta planificat pensant fen mostrar una gama d'estils musicals fins on o per- mmeten sis actuacions diverses, a través de destacades pereonalitats del mén del pentagrama, Aquest fet de que Vorde cistercenc obri les portes del seu convent de Santes Creus perque | entri la gent i es gaudeixi d'urs actes essencialmant culty: rals, que no rligiosos, és un cas veritablement nota: ble i consequent que ens remet directament al Conc- Hi Vatiea i, Aquesta comunicacié com qualsevol d'al- tra, és sense cap mena de dubte un encer. Mercés, doncs, a tota la successié d'encerts con: ciliars, hem vist com en aquest tltim cicle de con- carts cellebrat a Santes Creus, i per ésser més exac- tes en l'antic dormitori dels monjos, com hi partici ava un grup de masics enomenat “Diabulus in Mu- sica”. El nom d'aquest conjunt orquestral classic, és prou elogient per a no dir per si matex quan sha eraiitzat Església, puig anys enrera, el nom sol d'aquest conjunt ens hauria fet senyar a tots plegals, avul fins i tot, ol trobem dins les naus d'un convent fent misica. Els tomps veritablement tot ho trasto- quen mercado nacional de ocasion Coches de segunda mano que! merecen confianza El coche usado es una buena solucién: cuando no es indispen- sable un coche nuevo, o-cuando: se desea un “segundo coche”, adquirido con ventajas econé- micas. Acuda con plena confianza a nuestro Mercado Nacional de Ocasién, donde encontrard va- tiedad de marcas, modelos, ci- lindradas y buenos precios. Y lo mas importante: coches revisa- dos y puestos a punto por espe- cialistas. Nos interesa la seguri- dad de su compra «++ alguien en quien confiar VDA. J. XANDRI CERVERA Tel. 530410Marxa Antinuclear Eo 0 | 80 Lactivitat del moviment ecologista i antinuclear de Catalunya segueix desenvolupant-se a prou bon ritme, sense intermitencias apreciables. Aquesta continuitat és afavorida pel creixement i progressiva implantacié del propi moviment que ha arrivat ja a una certa maduresa i consolidacié. Fruit d’aquesta consolidacié és la Marxa Antinuclear d'aquest estiu en la que patticipen i collaboren bona part dels grups i collectius antinuclears existents arreu del Principat. Parallelament a la preparacié de la “Marxa” sfesta desenvolupant un procés de debat “intern” que ha tingut una primera cristallitzacié en les jornades teériques que es varen celebrar els proppassats 28 i 29 de juny @ Martorell en les que uns quants grups varem analitzar la situacié actual del moviment i do la problematica de la lita ecologista | antinuclear. Es discutiren també diverses qlestions relatives a les bases ideoldgiques, organitzacié, estratégia, formes de lluita | d'altres, amb resultats forca positius tot | tractant-se d'un primer contacte de cara a la preparacié d'unes properes ornades a celebrar a la tardor. | aci a les nostres contrades hem de fer esment de la "JORNADA EN DEFENSA DE LA NOSTRA TERRA", feta a Calaf el 6 de juliol en la qué es realitzaren diverses activitats de caracter festiu, informatiu, ete, amb el lema de "No a les explotacions perilloses de I'Alta Segarra”. El texte que segueix és un extracte del “Full de la Marxa Antinuclear”, nim. 1, on es fa una presentacié i justificacié de la Marxa i en el que es passa revista a l'actual estat de coses en els dife- rents fronts del procés de nuclearitzacié de Catalunya: centrals nuciears, tren radioactiu i mines d'urani Els grups antinuclears i eco!ogistes de Catalunya hem decidittirar endavant la MARXA ANTINUCLEAR DE CATALUNYA. | per qué ara una Marxa? El seu objectiu vo! ser el d’augmentar la sens bilitzacié de la pob!acié contra el procés continuat dagressié nuclear que amenaca les nostres terres. La inddstria nuctear 6s una pega fonamental d'a- quest model de socielat basat en la malversacio d’e- nergia, de primeres matéries, en a contaminacié de les aigues aire, la destruccié do les terres fertils, la ruina dels pagesos, l'enriquiment dels especula: dors, la desertitzacié de moltes comarques i la sobre saluracié angoixosa en ures poques, l'augment de Fratur | de la violéncia, 1a morotonia ‘de les nostres Vides, ‘augment de la dependancia, V'allunyament de qualsevol forma real d'autonomia, Vextensi6 cada cop més gran del poder multinacionai, ete, Per aixd durant aquesta Marxa diem NO a moltes LA NUCLEARITZACIO DE CATALUNYA Aqui a Catalunya la nuclearitzacié es manifesta ‘© amenaca directamente 30 de les 38 comarques que Ta composen, perd el seu impacte s'extén i s‘exten- dria a la resta, Les centrals nuclears, el tren radioac- tiu {les zones de prospeccié de mineral durani, com- posen tres formes del matelx perill nuclear. LES CENTRALS NUCLEARS. Primer va ser Vandellés |. En silenci i sense que la gent sabés ben bé qué era, 'any 1972 va comengar fa funcionar. Els seus efectes els han sentit els pesca- dors de '‘Ametlla de Mar i de Cambrils; la modificacio de les condicions ecolbgiques de les algues han ro- percutit negativament sobre la pesca. Els estudis de ‘eontaminacié radioactiva dels fons marins propers a Ja central mai no han estat lliurats a l'opini6 publica, Per ordre de la "Junta de Energia Nuclear Ara al costat d'aquesta central n’hi volen posar— carrera una altra (Vandellds 11), de doble poténcia. El govern espera el moment opoitd per a concedir el permis, ENHER i HECSA pero, no els cal esperar i ja fa temps que hi treballen. Alli on n’hi ha un n’hi pot haver dos © tres (Vandellés Ill, promogut per FECSA) pensen les compayies eléctriques. Perd nosaltres diem: a Vandeliés, ni una ni dost ‘A Asco, des de 1973 les quatre companyies el&c- triques “cataianes” estan construint dos reactors nu- Clears. De moment ja porten abocals en el meandre de I'Ebre, uns 130 mil milions de pessetes (el doble del que havien previst de bon comengament), i tant ‘mateix les abres no s'acaben mai, els problemes t&c- ‘ics es multipliquen cons‘antment. Des del moviment del 61 que sosté els reactors, fins a les fisures i es- querdes de l'edifici de contencid, etc. A alxd cal afe- gir la llarga lista d'infracciors legals, d'obres senso Permisos, la desobediéncia de les ordres municipals, eteatera, La central d'Ascé és una amenaca permanest al capdamunt de les Terres de I'Ebre; les hories de la Ribera, el Baix i el Delta de I'Ebre quedaran sempre sota la seva influencia. Minva de fa qualitat de ies aigies, cantaminacio radioactiva, térmica i quimica, is continuat de 70 mil litres d'aigua de MEbre per segor; posa en perill Ia venda a preus justos de la produccié agricola de la zona, amenacada per la con- taminacid, si més no “psicolégica”, en mol!s mercats, LES MINES D'URANI Sense saber com, la meitat del territori catala ha quedat, per ordre de I'Estat, sola la concessié de “zones de reserva por a la prospeccié de mineral d'urani*. Prop de 16.000 Km* queden a partir d'aquest moment sota la possibilitat de la visita de tecnics de les companyies expioladores d'urani (la Chevron, per exemple) per tal de buscar les zores més indicades per a una explotacié comercial de 'urani. En cas que Irobessin lacs econémicament explotables, names caldria 'expropiacié de les terres per tal que comen- 6s I'extraccié de tones de terres i roques, sempre @ cel obert, de les quals es pogués recuperar uns quants quilos d'urani natural, Limpacte d'una explo- acid d'urani va des de I'obertura de grans forats amb la destruccié de camps i boscos, fins a la propia cor taminacié radioactiva de I'aire i les aigiles i per tant també los persones, passant per la necessitat de grans exlensions per a acumular ols esierils, fer el Tentat amb acid sulfdric del mineral, ete. Tal i com diuen les conclusions del dictamen de Vintorme de l'instiut d'Estudis Catalars, lexplotacio de mines d'urani a Catalunya (i per tant a qualsevol altra terra), “un pafs de dimensions reduldes, escas- ses terres fértils | poblament molt disseminat, no po- dria soportar un devastament com el que suposaria Vexplotacié previsibie”, EL TREN RADIOACTIU Els residus de 1a central nuclear de Vandellés son massa perillosos per a tenirlos quardats dintre de la mateixa contra, Per alxd els han de portar {fortament protegits a Franca, fins a la planta de repro- cessament de La Hague, Alli aquests residus podran ser enmagatzemats provisionalment, després d'haver- los extret el Plutonl. D'aquesta manera cada tres 0 quatre mesos, un tren especial, carregat amb uns quatre contenidors fempren la ruta que els ha de portar fins La Hague, travessant tota Catalunya, precisament per la sova zona més poblada: Salou, Tarragona, Vilanova, Sit- ‘ges, I'Hospitalet, Barcelona, Granollers, St. Celoni, Girona, Figueres, Perpinya, etc., sén algures de les poblacions que travessa, Particularment perillés 6s el seu pas pel sublerrani que travessa Barcelona, des de Sants fins el Clot, passant pel passeig de Gra- cia. Un accident ding l'estretor dels tinels, per on hii passen molls trens, molts diells de mercaderies i ‘amb tota mena de carreques ({ins i tot combustibles), podria provocar una sifuacié sense precedents dins fa ciutat de Barcelona, que, com tota la resta de po- blacicns, no t6 el més minim pla d'emergéncia, per a situacions semblants, preparal, Gracies al tren radioactiu, la part més perillosa de les centrals nuclears, els sous residus, es passe ‘gen periddicament per uns tres-cer ts quilometres de terres catalanes (i bastants més de franceses), repar- tint aquest perill entre uns quants milions de per sones. ‘Ara, per reduir una mica I'enorme rise de passar per sota de la ciutat de Barcelona, esta previst que aviat sera dosviat per una nova ruta en construccié, ‘que passaria pels pobles i ciutals segiients: Sant Vi cceng de Caldors, El Vendrell, Vilafranca de) Peneds, Martorell, Publ, Sant Cugat, Ripollet i Mollet, on en- llagara amb la via de Franga. EI perill quedara una mica desplagat perd sera igual de greu, | no cal oblidar tot alld que va inevitablement lligat a la societat nuclear i corsumista, Caldra tam- Dé dir NO al transvassament de 'Ebre (maxi o mini transvassament), a les ampliacions de los petroqui- miques de Tarragona, als incandis forestals provocats i les plantacions d'eucaliptus sobre les seves cen- dres, | a tantes accions, prolectes i fets que estan destruint les possibilitats de carviar reaiment les fcoses aqui a Catalunya, oF. Perd ta Marka no sera solament per a dir NO. La Marxa és també per a dir SI, Si al desenvolupament racional | harmonic de tota Gatalunya, sf a lelimins- cié dels desequilibris territorials, si a la descentralit. zacid, sf a és correcte de l'energia, sal reciclatge de les primeres matéries (matéria organica, paper. Vidre, metalls, plastics, etc.), si a agricultura, si al transport pablic i al transport no contaminant, si a V'ds de les energies renovables netes i descentralitza-— earrerg bles (hidréulica, solar, eblica, biomassa, geotérmica, etcstera...) La MARXA ANTINUCLEAR vol ser, no una forma de pasearies vacances, sind una forma nova de co- ‘municacio, una forma diafavorir e debat, la circulacié 1 intercanvi d'informaci6, de condixer els problemes dels diferents llocs, una'forma dincitar a la partici= pacié, a la colaboracid, a la reflexid colectiva sobre Situacions anémales i de recarca de solucions vali des; en definitiva facilitar la difussié dels coneixe- ments i els elements de judici com per permetre ia possibilitat d’opinar sobre uns fets que ens s6n impo- sals de grat o per forga, basant-se en la falta din: formacié i en la seva manipulaci6, Velem com cada cop més la presa de decisions siallunya de nosalires i 6s Ia ignorancia ila falta d'i- formacié que ho facilta, Dificiiment podem discrepar d'una decis{6 si només coneixem les tedriques aver tatges (molt sovint interessades) que ens proporcio- raré a través dels miljans de comunicaci, pero se'ns amaguen tots els inconvenients, tots els perills | re Percussions negatives sobre les nostres vides. La Marca es un element més de la feina quotidia- ra quo realitzem els comités antinuciears i els grups ecologistes per facilitar informacié sobre el problema nuclear a les nostres terres, perd per la seva llargada i intensitat, les seves dificultats, el seu cost, etc., ne- cessita més que mai la collaboracié | l'ajut de tots aquells que creuen necessari aquest debat i aquesta informacié sobre el tema nuclear i energatic. La MARXA ANTINUCLEAR seré un moviment de persones que sortiran de diferents punts de Catalu ‘nya per tal de confluir el dia 10 d'agost a Asco (Ri- bera d'bre). Estara composada per diverses colum- Res que a peu, en bicicleta, | si cal en algunes otz- es amb altres mitjans de iranspor, intentaran pas- sar pol maxim de pobies, ciutats, viles i comarques, de Catalunya, a fil efecte de fer-hi actes informatius, festius, de rolacié entre marxaires i els habitants de Ia pobiacié, etc. La MARXA comengara el dia 25 de julio! 1 les dues primeres columnes seran les so- ‘dents: Columna de! Tren Radioactiu: Sortida de Perp- raya | arribada el dia 9 @ Agco. Les poblacions pr ipals que travessara seran: Perpinya, Port Bou, Fi gueres, Girona, Santa Coloma de Farmers, Sant Ce- Toni, Granollers, Gallecs, Terrassa, Martorelt, Vilatran- ca- L'Arbog, El Vendreli, Valls | després directament Asc6. Columna de les Terres de 'Ebre: Sortida d'El Vendrell passant per: Tarragona, Reus, Vilaseca, Salou, Montroig, Cambrils, L'Hospitalet, "Vandeliés, Lametila de Mar, Deliebre, Amposta, Tortosa, Gar desa, Méra | Ascé. En el moment d'escriure aquestes ratlles estan pper confirmar una possible tercera columna que sor- lint de Caiaf i passant per Manresa s'ajuntaria amb Ja columna del Tren Radioactiu, aixi com diversos acies antinuclears aillats que es realitzarien en les zones on no ha estat possible la constitucié d'una columna, ‘A Aseé hi ha projectat un festival pel vespre del dissabte dia 9 1 2 endema una manifestacié cap a la central amb la que conciuiria la MARXA ANTI NUCLEAR, COORDINADORA ANTIURANI DE LA SEGARRA. Reparacions de Fontaneria i Flectricitat RAMON Major, 43 SEGURA Teléfon, 531101 CERVERA (Lleida)PLANXISTERIA « La Segarra > Germans VICENTE SERVE] DE GRUA = =D w= YS _ Ctra. Nacional I], Qmt. 520 Teléfons 530 854 - Part. 531 310 CERVERA — (Lleida) ® Gran surtido en prendas de 7 Exclusiva en las firmas: LA CHEMISE LACOSTE, LEVIS STRAUS, FRED PERRY, JOCAVI, ALTON, PEYTON, GENFINS, WRANGLER, PIERRE CARDIN, CIMARRON, LEE Sastreria y Confecciones MIBET .. Lliberacia, Il Tel. 53 07 05 CERVERA . Para trabajo de investigacion, COMPRO tebeos y todo tipo de comics antiguos, desde sus comienzos, hasta 1967. De particular a particular. Razon: Avda. Cataluia, 88 - Tel. 530014— earrerg ————— Conversa amb el professor JOAN ORO Joan Oré i Florensa, neix a Lieida l'any 1923, festa casat | 18 quatre filis, ura noia i tres nois. €s Hlicenciat en Quimiques i la’ seva professio es la din- vestigador dins del mén de la Bioquimica on ha fet importants estudis sobre els compostos organics exis- tents on sediments terrestres, meteorits i mostres lunars. Ha estat el primer a ‘obtenir la sintosi de adenina (1958) i de I'adenosino en condicions pre- bidtiques. Ha escrit diferents tractats | darrerament ‘acaba de publicar els “Planetes Compara: Es catedratic en excedéncia de Housion i efectiu 2 Bellaterra, ‘Actualment és Diputat dol Parlament de Catalu- nya, Hem aprofitat la seva estanga a Cervera en la ul Asamblea Provincial del Gremi de Forners de Llei- da, per mantindre aquesta conversaci6. —Si bé sabem el motiu de la seva estanga a Corvera, esta satislet d'aquesta visita? Hi ha cine motius de satisfaccié per estar aqui: Perqua estic a terres de Licida. Porque estic entre forners o pastissers. Perqué estic entre Universitaris —com aquell qui diu— aqui teniu una Universitat que fa molt temps que @s va oroar. Tine eniés de que la Generalitat va tenir els seus comengaments aqui; aleshores estic també en un lle d2'Parlamentaris, per dir-ho aii Finalment com a Lieidatans, forers, | com a tots de {3 nostra terra tenim els nos'res amics aqui, entre ells en Joan Salat, fa Roser Trepat, | companys que vam estudiar junts, Principaimert he vingut perqué amb el Sr. Mique! Liaras vam estudiar junts, i ens coneixem desde fa ‘molts anys. Hem sigut els dos forners, ell va fer una ‘carrera | jo una altra, | qua'sevol oportunitat que nim d'estar junts ho aprofitem, Si bé havia estat altres vegades a Cervera, no la coneixia com ara la conee, diguem en detall; aquesta visita 68 molt agradable perqué a vegades no donem importancia al que tenim a casa, sens duble aqui al ‘Museu tenen coses molt valuoses que requeriran un studi profund perqué es posi més a coneixement de la gent. No podem oblidar que Cervera va jugar en ‘aquells temps de comencament de Catalunya, un pa- er molt important, —La sova tormada a Catalunya ha sigut un cop defecte dels politics catalans, 0 bé ja tenia previst tornar aviat? —Com la gent ja sap he intentat des de que vaig sortir any 1952 cap els Estats Units poder tornar ‘aqui. No he estat totalment separat del pais, doncs vaig vindre unes 40 vegades; inclds vaig fer el primer Congrés Internacional sobre origen de la vida a Barcelona. En aquestes vegades que he tornat hi ha hagut diferents intens de quedar-me aqui, perd no es podien realitzar, degut a que no es compiien les pro- meses que m'havien fet; | per tant al presentar-s'em questa oportunital, aquest moment historic de resta- bliment de nou govern estatutari a Catalunya, vaig ccreure que podria aludar una mica al desenvolupa- ‘ment de la ciéncia al nostre pais. | aquest és senci- lament el motiu i Vobjectiu més important que m'ha mogut a tornar. —U han ofert cap Conselleria en algun moment doterminat? —No, perd de fet al menys tinc un carrec que ‘erccara que no soni tant, de fet encara és més que una Conselleria, que és el ser President de la Comissi6 Interdepariamental de recerca o innovacié tecnold- gica; que com aquell qui diu hauré d’agrupar a repre~ sentants de totes les conselleries, | hauré d'ajudar al ‘govern a planificar fa investigacié i fa innovaci6 tec- ologica per a tot Catalunya. ‘Ara s'esia determinan l'estructura inicial i habi- litan el pressupost que sigui necessari per poder mengar a funcionar. Hem de posar gent preparada ‘que cuidin de consolidar els centres de recerca que hi ha a tot Catalunya, alguns d'elis depenen del Con- sell Superior d'investigacions Cientifiques, que ara shauran de traspassar a a Generalitat; aleshores haura dhaver-hi també persones que coordinin les activitats de la investigacié amb les Universitats, i també amb les institucions j els laboratoris relaci nats amb la indistria, Vagricultura i amb el control del medi ambient, No creu que Lleida, és ta ventatocs de Cate ‘unya?— Carrer —Lieida forma part de les terres de Ponent i té tuna tradicié histérica tan o més extensa que molts al- tres llocs i que avui dia esta dedicada principalment a ragricultura, sabem que és la provincia més desta- cada d'Espanya en aquest camp, i sense dubte ol que convé a Lleida és la formacié professional neces- saria relacionada amb l'agricultura, aix! com la crea cid d'una Universitat agraria, que ademes dels En- ginyers agronoms aculli @ Llicenciats de Fisiolégiques de uimiques, necessaries per l'agricultura, | que ¢efectivament pugui ajudar a millorar la riquesa natural que tonim al nostre pais, permetent i fent possible tina explotaci6, un desenvolupament més racional de Vagricultura a les terres de Lleida i a totes les co: marques. Aixd 65 una feina que no es pot resoldre mb un dia; jo diria que és una foina possiblement de dues generacions, no colament d'una; perd que sind ‘comencem ara, sent tan destacades, perdrem una {gran oportunitat. Crec que és questio d'ajudar aquest desenvolupament, permetent ala gent jove que trobi Toportunitat de fer els estudis necessaris | després ‘ls pugui aplicar. ‘Cree que hem de crear fes institucions necessa- Ties, per les nostres terres perqué es pugui fer la lar bor pel benefic! dels ciuladans de Catalunya } conore- tament dels agricultors de Lleida. Sha de modernit zar en tot el que sigui possible, augmentar la indus. trialitzacié introduint naves t@cniques, noves metodo- lagies en quant a cultius, i en quant a transformacions dels productes agricoles en productes finals, que va- gin ja direotament al consumidor. | aqui és on cree Que juga un paper molt important empresa familiar agraria, les cooperatives | aquells professionals que uguin ajudar al mén pages, a que trequi un rendi- ment encara més alt dels sous treballs de cada dia. —Si la seva labor cientitica no ta pot realitear ‘aqui, tornara als Estats Units? —Jo he dit moltes vegades que no he vingut com ‘ politic sind com a cientific. No puc passar un temps indefinit deixant de fer coses que jo tinc ganes de fer dinire la eiéncia, Si bé el meu desig 65 quedar-me aqui, alxd sera sempre que lirgui un lloc per seguir investigant. La Fundacié March va donar un edifici a la Diputacio de Barcelona any 1975 perqué pogués Venira treballar aqui; hi van gastar 400 milions de pessetes en acondicionar ledifici Flor de Maig, perd per coses burocratiques no es van en‘erdre, Si les coses no van bé, tinc ol mou equip als Estats Units | tinc la possibilliat de tornar cap all ‘Aqui des de! descobriment d'América tenim una Psicologia de viure de les colénies; no hi ha com I'U- hamuno que va dir: “que inventen ellos”. Sembla que la investigaci6 no és per nosaltres, que ho facin ells. Perd en aquest mon modern en qué hi ha tanta competicid, si un no es dedica, no.a fer coses noves, Sind.a fer una adaptacio del que els altres paisos ja han fet i posarho a la practica, sempre estaram con: dicionats, —Com ha vist 6! procés de democratitzacié de! nnostre pais? —Fins ara séc optimista; malgrat aquestes defi- clencies nostres, veig que e! Pariament ho fa be: re- cordo amb satisfaceié les reurions que fins ara sthan fet al Parlament de Catalunya i prircipalment del de- bat de presentacié del govern de C. i U., va ésser un debat d'altura, un bon examen de Doctorat, perd ‘molt superior. Quant a la retranmissié total dels debats Parla- mentaris, crec que no és massa bo, ja que llavors la funcié parlamentaria pot quedar candiclonada en ter un spectacle, més que en anar al contingut i al ra- ciocini ‘Aquest element que afecta a la cosa emotiva, a vegades fa fer filigranes i no podem convertir el Par- lament en una plataforma teatral. —En ol sou camp hi ha alguna novetat en rela i6 a la curacié del cancer? —S'esta tyeballant molt, en diferents aspectes del cancer, ara bé jo diria que avui dia potser una de les Coses més destacades és Ia possibilitat quo aquosta molécula que es diu “Interferon” pugui ajudar a aug: mentar la capacitat del cos de lluitar contra la invasio de céllules canceroses; aixd s'esta fent en varis hos- pitals d'Estats Units. A Houston, a I'inslitut Anderson fenen un programa per a certes persones que tenen un tipus de cancer determina, | s6n escollides per ser tractades amb I"Interferon, No esta disponible feneara per a tothom, perqué la quantitat d'aquosta molécula natural és molt limitada, pero esparem que pugui ser una resposta al tractament d'un gran nom- bre de cancers especials. Durant aquestes decades passades, el cancer ha experimental grans avan¢os fn el seu tractament mijtancant la cirurgia (extirpacié) —radioterépia (dasis molt precises, per matar solament les cblules malaites) I tractament quimic (que dona certs resultats, positius). El tractament dol cancer és fonametalment una labor d'equip, no sols d'un especialista amb Immu- nologia, cirurgia, radioterapia o iractament quimic, sind que maltes vegades han de ser varis tractaments a la vogada. —Per acabar, sols amb resta donariiles gracies per la seva amabilital en rebre'm i concedirnos a la revista, Phonor de poder transmetre les seves parau- les. —Gracies a vostds, estic disfrutant molt visitant Corvera | als seus Iresors histories i artistics que te- hen agui. Eslic molt content d'haver pogut veure aquest document que es'ableix la creacié de la Dipu- acid General o Generalitat, un dels documents més importants que hi han, ‘Avui també estem continuant o intentant conti- nuar aquesta Generalitat amb el Parlament de Cata- Tunya, per donar un govern amb una certa autonomia al pais, per poder resoldre els problemes reals de la Rostra lerra, | aixi a la vegada trobar solucions a més curt termini Eduard MONTIU DE NUIX—earrerd Exposicid Patrimoni Arquitectonic Catala de la SEGARRA Del 28 de juny al 13 de juliol s’ha colebrat a Cer- vera, per ser capitalitat de la Segarra, l'esmentada exposicié, Aquesta ha estat la quar'a; les altres s'han celebrat respectivament al Segrid, Noguera i Urgell Per voure com esta muntada aquesta exposicié hom anat a visitar-la. El primer efecte 0 panoramica ‘general ha estat el sobresortiment de la Creu de Sant Nicolau de V'any 1435, dos retaules, dos escul:ures, 25 plénols, 225 fotos i unes 1.000 filmines que han es- tat projectades durant aquests dies d'exposicié, un audiovisual, 2 projectors continus de diapositives, un projector de seleccié de diapositives i una bistia de suggeriments, Per a que ens dongui informacié sobre com s'ha Gesenrotllat aquesta exposici6, hem cregut que es- tant present a l'exposicié el regidor de Cultura de ’Ajuntament de Cervera, senyor Albert Liona, podria ser una de les persones més indicades. Comenga ex: Plicant-nos que la inauguracié va ésser el 28 de juny a les 7 de la tarda, al salé de sessions de l'Ajunta- ment amb assisténcia dels representants dels muni cipis de la Segarra. La presentacié va anar a carrec del Batlle de Cervera senyor Joan Salat, | posa fi a les diferents intervencions "Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat que presidi els actes d’inau- guracié, senyor Max Cahner. Proguntat per quina 6s la finalitat d'aquesta ex- posicié diu que és fer un itinerari per les 38 comar- ques de Catalunya tinguen ta colenda a Barcelona, exposant i donant a conéixer la nostra riquesa Patri monial i Artistica. Quant als objectius, 6s conéixer la situacié en que estan els nostres monuments, i la difusié dels mateixos. La participacié ha sigut, per part dels po- bles molt considerable, i per part dels conferenciants la seva desinteressada aportacié és d'un gran merit. ‘Ahora de coordinar la feina hi ha hagut dificultats pel retard en el Iliurament del material fotografic; ai- xi et podria dir que el muntatje audiovisual del primer dia no va ésser suficientment representatiu de la co- marca i va ésser necessari cambiar-ho, malgrat la ca- réncia de mitjans tecnics que comporta un nou mun- taige. El marc és molt adient, perd no reunelx les condicions acistiques indispensables, perd a desgrat de procurar subsanar aixd, no s'ha conseguit trobar les condicions dptimes o almenys necessaries. Les dates de I'exposicié no sén les més adecua- des, dones el curs escolar ja esta acabat i la gran pobiacié estudiantil que té Cervera, no sols no hi ha pogut assistir, sind tant sols treballar sobre algun te- ma monogratic de Vexposicié. Hem tingut en compte les suggeréncies que svhan anat rebent en aquests dies, principaiment de la. gent que ho estaven visitan 0 bé per la bistia de suggeréncies. Cal remarcar que estem molt contents, de la nombrosa assistancia, especialment els dissab- tes i diumenges, demostrant un interés per la cultu- ra no sempre palpable, A titol d'anécdota va passar tun fet molt curiés a la bistia de suggeriments hi va haver qui hi va tirar pessetes, agraim dones, la bona voluntat d’aquest donant andnim.% — Carrere Com a novetat cal remarcar que per primera ve- ‘gada s‘exposava una fotocdpia dei manuscrit de constitucié de la Generalitat recentment trobat. En quant als agraiments sempre és dificil per- qué involuntériament te'n pots deixar algun, perd en linies gonerais es pot dit que en primer lloc als pro- motors d'aquesia exposicid, a tots els collaboradars, Visitants, als joves del Consell Municipal de Joventu de Cervera que en Ia forma més andnima no hi han mancat dedicacio i eticdcia, com han sigut els amics Oriol, Marti, Santacana, Razquin, Granell | Puig Cas- tell, Mancaria per reconéixer també l'agraiment a persones que no cito per figurar ja en els opusclas in- Jormatius que s'han lliurat durant exposicié o trame- 808 als particulars en les raspectives invitacions, Es moment de cloure aquesta xerrada amb al regidor i bon amic Albert Lona, que com ja ens 6 acostumats els qui hem tingut la sort de conéixerio cen la tasca del seu treball quotiaia, 1a seva labor és sempre responsable, silenciosa, i eficag. Crec que tols els que han pasast per l'exposicié en poden do- nar fe de Vinterés que hi posa en les coses que se ti fencomanen i per tant els resultats sén els que ta ma- joria hem pogut comprovar. Eduard MONTIU DE NUIX XII Convocatoria de la UNIVERSITAT CATALANA D‘ESTIU ‘que enguany se celebrara novament @ PRADA DE CONFLENT contre els dios 18 1 28 d'agost. Igual que la tongada de l'estiu passat, es man tindra la dinamica segient ‘Matins: Seccions. Tardes: Grups de treball, debals | taules rodones Vespres: Vetlles (2 la plaga de Prada). Les seccions previstes, en nombre de 19, s6n les seguents: —"Gurs diniciacié a la Cultura Catalana’, Co- ordina: Miquel Mayol —"Linglifstica 1 sociolingUfstica” —"Literatura”. Coordina: Joan Ategret. "Historia —"Economia”. Coordinen: Francesc Artal } Eu- ‘art Catala”, Coordina: Antoni Mercader. ‘Cigncies Socials”. Coordina: Jordi Estivil, "Biologia, Fisica i Quimica”. Coordina: Joan Miré. —"Psicologia Aplicada’, Coord.: Mercé Trullen aller de Psico-drama pedagdgic, terapeutlo i de comunicacié ro-verbal”, Coordina: Ruth Tarquin’ i Marylin Vicente. “Ulengua Elemental". Quatre nivells: ‘Coordina: Roser Latorre, : No catalano-parlants, Diiniciaci. Mitia i Superior. ;ntropologia Sexual”. Coord.: Frederic Boix. jinema”. Coordina: Miquel Porter. eatre”. lier, d'Expressié i Confeccié d'Elements Festius”. Coordina: Wenceslao Soler. —"Exprossié dinamica’. Coordina: Mariona Cor- tes I Antoni Fabregat. —"Folklore Viu | Danses Catalanes Robert Roqus, "Agricultura | Cooperativieme” reng Planes i J. Castatio, Coordina: Coordina: Lio —"Comunicacié i Disseny”. Coord.: Jordi Berrio,—earrerd Exposicié de treballs escolars. Trobem a faltar aquells festivals de cloenda de curs (sainetillo, ba- Wet i escala en hifi) dels temps del pantalé curt i la cama peluda. Ara en canvi la cosa resia més elegant I menys tabarrera. La setmana del 15 al 20 de juny verem poder admirar en la sala do cultura do la Cai- xa lexposicié de treballs dels nostres escolars, Un aplaudiment pels organitzadors ue es mes DiFici: FER PA, MENJAR-LO 0 PORTARLO DE TARREGA? Nuestro amigo el corrector urbano ataca de nue: vo: Por cierto, una excelente y publica correccién del cartelito-pasquin municipal que nuestro excelentis mo Ayuntamiento puso en circulacién para anunciar- comunicarhacer saber de la inmediata y en estos momentos histérica apertura de las Victoriosas, Ver daderas y Voluminosas piscinas municipales, fue rea eada en los aledafios del Casino-Casal de Cervera mientras el piblico en pie aplaudia emocionado. Es cierto, muchas gracias seftor corrector, en catalan ‘quedardn" es “restaran” verbo y si usted quiere complemento directo. ‘ue es mes DiFiciL: FER PA, MENJAR-LO © PORTAR-LO DE TARREGA? | del 14 de [uliol al 10 d'agost, Ia presa de ta Bastille i les represalies pert... ah! no! no... volem dir cursets de ratacié a les piscines municipals, “on- ly" per nens inenes de seca fue €s més oiFIen; FER PA, MENJAR-LO 0 PORTARLO DE TARREGA? Malgrat la preséncia del cientific parlamentari senyor Or6 i dal homenatge al senyor Ramon Cufé Torrades @ qui des d'aci transmitim la nostra enho- rabona, us exhortom a recordar que el transtons de Ja reuni6 de gremi de panificadors era e! prev del pa, com que tot s'apuia ‘ue €5 mes biFici: FER PA, MENJAR-LO 0 PORTARLO DE TARREGA? Art Junior (que vol dir art juvenil). Organitzat per la Jove Cambra, s‘ha celebrat lexposici6 | llura- ment de premis del ja tradicional concurs de pintu- ra juvenil. Segons dades faciltades per el nostre contre de calcul, 6! nombre de premiats fils de mem- bres de Jove Cambra, enguany no sobrepassa el 20 per cent perd queda molt a prop. ove €s mes biFIcn: FER PA, MENJAR-LO © PORTARLO DE TARREGA? x—earrero Foc de Sant Joan, Organitzat pel Consell de Jor ventut perd fet efectiu per I"Agrupament Escolta, véi- rem saltar el foc, varem dansar, varem cantar els, darrers axits del moment, ‘Anaconda, el meu cosi Eugene, el Regalamalama ding dong. Bum! se sentia de tant en tant, eren els petards i fuets que permetien al gamberramen realitzar-se a ple pulmé. Tant es va fer I'indi que adhuc i va haver un ferit; per sort no va ser greu. ‘ue ¢5 mes DIFici: FER PA, MENIAR-LO © PORTAR-LO DE TARREGA? Un altra de pets. Condemnem l'atemptat que so- fri el dia de Sant Joan la vivenda det secretari de rajuntament senyor Raga. ‘ue és mes DIFIci: FER PA, MENJAR-LO O PORTAR-LO DE TARREGA? Festa de Sant Pere, A Sant Pere el Gros, només una missa i sense coques amb arengada al final Ens extranya, doncs aquesta temporada es porten les sortides comunitirios arxiprestals al camp. La co- munié potser si que es fara a Verda perd Sant Pere el Gros, esdevindra Sant Pere el Prim. (QUE €s Mes DIFICK: FER PA, MENJAR-LO © PORTARLO DE TARREGA? Patrimoni Arquitecténic. Amb gran afluéncia de piblic | dlite en general (sobretot a hora d'endra- par) fou inaugurada el proppassat dissabte 28 de juny lexposicié del Patrimoni Arquitectonic de la Segarra malgrat que el cartell anunciador portava una foto de la Seu de Llelda. Durant els quinze dies que dura exposici6, aquesta fou molt visitada, sobre- tot el darrer dia. Agraim a l’Ajuntament i a tots els organitzadors aquesta iniciativa. ‘ue es Mes DiFici: FER PA, MENJAR-LO © PORTAR:LO DE TARREGA? Troballes. Per casualitat es va trobar el docu: ment reial mitjangant el qual i en temps d'En Pere “el del punyalet” quedava constituit "Lo Concell de Ge- eral" arrel de la Generalitat de Catalunya. Sembla ser que la signatura del preciat document fou efec- tuada en l'església de Santes Crous (actualment Ca- sa Caritat | Companyia), un nou santuari pel catala- risme. La nostra enhorabona als descobridors i el nostre pesar al propietari del candnic parking que hi ha als voltants (per no dir dintre mateix) de l'esme- nada esgiésia fue €§ Mes DIFici: FER PA, MENJAR-LO © PORTAR-LO DE TARREGA? Com cada any a estiu, Cervera torna a tindre set. Ja se sent a dir de cases que s'han quedat sense aigua. Seria interessant que alguna Conselleria de ta Casa Gran orgenitzés la dansa de la pluja amb ca- reoter obligatori per cada cap de familia ‘ue €s mes oiFict: FER PA, MENJAR-LO © PORTARLO DE TARREGA? No ploris per la posta del sol car les Hagrimes: no et deixaran veure la iHuminacié de la pica baptis: mal de la parroquia, ove ¢s mes piFict: FER PA, MENJAR-LO © PORTAR-LO DE TARREGA?ro OFICIAL ey CAREERS "% A? Les ofrece sus servicios de: Ctra. N-Il, Km.520- Tel.530370 - CERVERA (Lérida) Galler asistencial Seat ADhgencias festivos (8 horas) Servicio grda Llanchisteria = Lintara Mecdnica y servicio diagnosis Gxtensa gama Vebiculos ocasién pton oa Bub SERVE] DE COCKTELS Maduixes amb nata = Especialitat amb granissats Sangria - Assortiment de tapes Local climatitzat Llibertat, 11 - Cel. 53 05 49 Ambient selecte Cervera‘Cenvens: Visto general Olor de camp, Ocell, Finestra oberta Lavor fecunda, Anima desperta Caneé de sega. Sol. Serenitat Un home i una dona, Claredat Cami, La creu de terme. Paw madura Campanada. Migdia. Terra pura. Josep Sousoxa t Duran Un "Inventari grafic” del patrimoni arquitectonic de la Segarra a l’Arxiu Historic de Cervera Una de les seccions de I'Arxiu Historic de Cer- vera que potser roman més desconeguda es la que fou titulada eInventari Grafies, Va ser formada pels anys 30 quan, sota I'aixoplue de la Generalitat, el Centre Comareal de Cultura de Cervera anava con- solidant In seva estructura. Tamhé aquesta seccid, com totes les altres del Centre, neixia sota el mes. tratge del senyor Duran, pero no ens és desconegut que per a ell mereixia una especial atencié, ja que valorava altament el document grafic com a reflexe d'una situacié que si bé hom tendeix.a considerar perpetua, la perspectiva histdrica es mostra sovint cefimera. T ell, historiador i mestre d’historiadors, prou bé ho sabia. L'cInventari Grafies, en Vactualitat, esta com: post duns centenars de fitxes que recullen tant les obres artistiques, siguin de tema arquitectdnic, es- cultdric o pictoric, com les representacions despec- tacles, festes populars 0 qualsevol esdeveniment diinteres local 0 comarcal. Aquestes fitxes a l'anvers porten adherida una fotografia i al revers mostren diferents apartats que Joser M. Luowur 1 Porreia ns permeten saber —quan ha estat anotat— la pro- cedéncia, data, descripci6, situacié actual, estat de conservaci6 i altres detalls del motiu inventariat Ara, pero, només ens interessa una de les parts de I'cInventaris. Precisament la que fa referencia al patrimoni arquitectonic de In Segarra. Seguint, per tant, Ia temitica proposada oferirem tot seguit, pas- sat en diapositives, un breu resum del contingut del dit eInventaris que a ella fa referéncia, Hem escollit una trentena de fotografies, dew de les quals sén d'edificis comarcals i les restants per- tanyen a monuments cerverins. Totes elles volen ser una simple mostra del contingut arquitectonic de Velnventari Grafiey i no pretenen pas valorar el mé rit, la bellesa o la importancia historica de Fobra presentada. Perd si que hem volgut fer evident que ‘menire uns edificis s'han mantingut gairebé intac- tes al pas dels segles, altres, en poes anys, la ma de Thome els ha arrasat fins a no deixar-ne el més pe- rastre. Potser aquest aspecte caldria que fos me- reixedor d'uns moments de reflexié per part de tots nosaltres.La Conca del Llobregés dintre ”La Segarra” Dintre fa comarea de la Segarra, podem dir que la vila de Tora, és també cap d'una ‘petita comarca, la de la «Conca del Llobregds»; capttalitat per Hei natural i també perqué n/ha sapigut guanyar-se, amb el seu esfore de treball i prosperitat La «Conca del Llobrezoss, posseeix monuments. de gran interés: Santa Maria de PAguda Bell exemplar del romanic del segle XII. Esta edifi- cada damunt d'una altra més antiga. Leany $39 ja slesmenta sisi erciem que les restes s6n visigotiques. ae Gant Salvador de T'Aguda Església romanica del segle X11. ‘Sant Donat La data és de Vany 1607. Esta edificada damunt diuna torre romana del segle 111 dC. I Monestir de Cellers Esplésia romanica de tres absis i eipula cega del segle XIII, té una cripta amb pilans Monestir de Canens Claret Te una esplésia romanica del segle XII 7 Vila de Tora ' La seva església ha siput varies vegades ampliada desde Tany 1438, El scu interior es un barrejat de diferents stil, J. Conee6 1 Coueno El convent de Sant Antoni de Padua El convent fou construit l'any 1697 i lesglésia fou consagrada Tany 1704, La casa de la Vila i capella dels Sants Metges, Cosme t Dania ‘el més bell de tota Aawestconjntangultectoni El portal dojrera Tancavg tn via find Tany 1605" Es do consruceé molt més antiga en bane mela ot de a Vila baci, La data de la sev construccis 61704. Ei Powe de tes Meretes EL Due de Cardona dona per la seva construcci6 vis Fieschrtegues de sal Construt Tany 1724 EI pontet del Diable Es un petit pontet dareada de punt d'ametla (gb fic), Fou constrait Vany 1542. Servia d equaducte, Santa Marta de Castellfullit Esplésia romanica dabsis pla amb arcuacions i ci pila copa, Es del segle XI Stnt Bere de Sa Serra Capella romani dl Sele XIIL TE la porta amb arsivotes Lloberola Hi ha restes del castell junt a V'esplésia, que formen tun bell conjunt. Talleaill Església romanica de dos absis, de influtncia mossi- rab i amb restes d'una gran torre Tvorra Guarda una bella i antiga imatge romanica del s. XT. Taixi és «La Conca del Llobregés», més caldria que alguns d’aquests bells i interessants monuments artistics els veilléssim, doncs alguns estan en plena ulna j altres esperen prontament reparacié i restau racio si els volem conservar per les nostres noves generacions, Lalta ribera de UOndara, situacié actual Com ja és notori, Yalta vall de 'Ondara havia ‘ocupat una bona franja d’aquella zona fortificada durant cent anys, en epoca reconqueridora, abans del definitiu aac cap a les terres de I’Urgeil i del Segria. Es una época austera, sense floritures. Per aixo, les construccions més antigues no s6n, aparent- ment, cap cosa de laltra’ mon. El valor li ve del conjunt; és una gran quantitat de petits castells i viles closes que vetllaven el cami de penetracié i de comers cap a les terres de ponent. El meu intent és presentar Vestat actual de la major part d/aquest conjunt, no pas d’una manera exhaustiva, sind simplement de la sitwacid angoixo- ssa que ens’ presenta la realitat. My. Joaw Canes Briones Havia estat una vila closa. Dins della s'hi trobava tun temple romani. Església Timor Havia hagut una església romanica. omar Una altra vila closa, té una església romanica, ‘Montfar Una altra església romanica. 7 lesa, Sama Fe Ina petita església, Rubinat amb Monilles Sén les tiniques esglésies romaniques de tres naus daquesta vallTalavera De I'església en queda la portalada rominica tapiada Ja clau de volta de cand. Pavia La linda de la porta, insinuant un are de ferradura, podria indicar-nos uns elements més antics que tot el conjunt romanic. Palterols Té Vesglésia romanico-gotica, Sane Antoli Església romanica posteriorment ampliada, i cartel Sant Pere dels Arquells La seva església és Tedifici que té més probabilitats de conservacié, en haver-se iniciat expedient de de- claracié de monument. CASTELLS Torre Timor Hi ha molts detalls que ens parlen d’una fortalesa important Rubinat E] seu castell és avui un munt de pedres i garrics. Monifar Un altre excastell. Sant Ancolt - El seu castell restaurat per particulars. Pallerols Com a pega tinica, el seu colomar. I per acabar mencionar les runes malmeses per les maguines replanadores del que havia estat el po- bat iberic que déna nom a aquesta vall: Ondara. Aspectes oblidats del Patrimoni Arquitectonic cerveri La nostra intencié es donar a conéixer els aspec- tes arquitectonics de Cervera que per a molta gent passen desapercebuts, i d’altres que estan totalment oblidats, El titol d’aquesta ponéncia I'interpretem de tres maneres: 1. Aspectes oblidts de rothont que segueixen el camt de la propia ruina. 2. Aspectes oblidats perqué no han estat me- surats en la seva autentica valua, degut a = que ningit sha preocupat de fer-ho i de do- narloshi la importincia que es mereixen, 3. Aspectes oblidats perque ja 10 hi sén, no es poden apreciar o aviat no es podra fer-ho, 4 Primera par Conservacid —Propiesat Sant Francese (Església) —Mitjana—Parroquial Sant Francese (convent) Deficient Particular ‘Sant Doménee (eselésia) Deficient. Particular ‘Sant Domenee (convent) Deficient Particular "Santa Magdalena Deficient Municipal Sant Antoni Mian Parvoguial ‘Sant Tgnasi Mitjona ——Parroquial ‘Muratleseastell Seyons la zona Municipal Col.LEcTIU De JOvES DE CERVERA F. Goma, A. Martt RM, Razquin, J. Santacana SECONA PART: Consta d'un conjunt d’edificis que haurien de tenir una valoracié més elevada que 'actual. Els classifiquem en tres grups: a) Edificis antics Conservacis Esplésia dels Dolors Mitjana Portal de Sant Marti Bona (cases del carrer major Segons el cas b) Fdificis modernistes Bateo can Castells Detiient | * —Claustre Sant Agusti “ "Bona Botigues Bona i Coliegi Hispano Frances Bona Can Lobet MicjonaDeficient | Can Gti) Bona ! Sindieat Bona Magatzems Bona en general i Excorsador Mitjana Magatzem Goma Bona Serradora Mart! Bona Capella det Bon Conse Deficent ©) Panteons de cementiri Panteons Bona en general ‘TenceRA Pant: La tercera part és una petita mostra dels desas- | tres urbanistics que s’han portat a terme en la nos- ita ciutat en els 10 darrers anys (des dels pisos de «la Caixa» fins ara).El Patrimoni Historic i Artistic de Guissona Manet, PAu Recasens « Gaises Lthome a través del temps, stha realitzat mit fancant l'art fa cuttura, deixant la seva emprempia arreu dels llocs on ha viscut, conformant aixf un pa- trimoni tinie de tots nosaltres, que és Ia font dels nostres origens, i déna fe de la vida i exisiencia dels nostres avantpassals. No volem deslligar I'home de les seves 0 que som conscients de que un patrimoni artis se anar acompanyat de la seva historia, ens portaria a fer una antologia de «pedres velles» sense gaire Sentit, solament el de testimoniar un passat mort Conscients d'aquestes premises, enumerarem (perque no disposem de més espai), el Patrimoni Historie i Artistic de Ja Vila de Guissona, el qual no volem que sigui un «Cementiri del passat», sind que ‘oneixent Ia seva «vida», passi a ser el del nostre passat. Dels temps prehistories hem rebut els primers cocuments: ceramica, sflex, enterraments 1 petits utillatges. Del comengament de la Historia daten les monedes de Jeso, (primera llavor de la nostra Guis: sona), Jes muralles romanes, e) pou del gel, i dife- Fontes lapides amb inscripeions diverses. Destaca en: fre totes elles, la que avui esta en la facana de Tes: alésia, 1a qual essent feta en el segle I, ha sigut tes timoni Fefaent de totes les vissicituts de Ia vida de Guissona, essent una d’elles el fet de que va ser el suport de I'ara de V'altar major de Vesglésia que Sant Odon consagrit Pany 1098, La propia configuracié urbana del case antic, és el més ampli document del nostre passat, contenint dins el seu recinte, bona part dels nostres testi- monis: Portal de l’Ange! s. XV, el Palau dels Nobles c'Erill s. XV, els Porsos de la placa Major s, XV-XIX les cases Montroig i Argerich s. XVII, cal Parisa se- gle XVII, la casa Guillem s. XVII, i la propia esl s. XVII. Per fora del recinte historic (amurallat), tonim es runes de Tobra de Fluvia s. XVIXVIL, les eCanelies» de la Font i la casa Carulla s. XVITE Darrerament, ja del nostre segle, ens ha arribat fins avui: «La Farinera», Ia casa Piteu, la casa Con: domines, i la casa Vague, Amb aquesta brew exposicié, solament volem ho- nora el nostre passat, deixant constancia dell, res- ponent a la responsabilitat hisiorica del moment {ue vivim, millorant aisi el nostre futur. CGuussost: Portlada de Tesgésia Planols de la Universitat de Cervera La senyoreta Francina Solsona i Climent, Cap de Seccié de ’Arxiu de la Corona d’Arags, de’ Bar- celona, va oferir les primicies d'un treball que esta preparant conjuntament amb el professor Santiago Aleolea, Catedratic d’Art Modern i Contemporani de Ja Universitat de Barcelona, sobre el conjunt de pla nols referents a la construccié de ledifici de la Uni- versitat de Cervera. Especialment, va examinar els conservats a Yar- xiu_de'Simancas’ (Valladolid), oferint la fotocdpia dels mateixos a I’Arxiu Historie Comarcal de Cerve- FRANCINA SOLSONA, +a, com a complement dels que ja flguren incorpo- Va aprofitar també V'ocasié per a comentar 'a- paricié recent d’algunes histories de Catalunya, que Critiquen la creacié i després, 'actuacié de la Univer- sitat cerverina, repetint els mateixos topics, i dedica tun record al senyor Duran i Sanpere, que’ als seus treballs analiza d/una manera licida'j realista els, diferents aspectes dels seus 125 anys d'existénci aixi com els motius de la seva ereccié.Sant escorial de la Segarra Una mica dhistoria Sant Ramon mort el 1240, el seu cos va quedar aqui ala capella de Sant Nicolau. Sant Pere Nolase dndador dels mercedaris, va adguirir Termita i construl una església senzilia. erp Tany 1626 el Papa Urba VIII aprova et culte al Sant i es decideix construlr una’ esplsia digna. Comencen les obres any 1614 fins fany 169! 1 mitjans del segle XVIII, side Ia construccis del monestir, les obres comencaren Vany 1748. L'o bra no es va acabar mai, Els religisos hagueren de deixar el convent tres cops 1. Guerra contra els francesos 2) Quan Texclaustracid de any 1835. El San- funni va restar abandonat 62 anys 3. Quan la gucrra civil espanyola, que és quan es'va perdte el cos de Sant Ramon. El monestir es veu de Ihiny, per les seves dimen- sions; d= un conjunt singular Convent antic Bl primer edificl quan s‘arriba de Cervera: es veu una data del 1625, Ramon, fi P. Xamicr Antera \ J Portada de Uesglésia Es la part més noble de tot ledifici. D'estil bar- roe catala, Quatre grans columnes salomoniques. Sobresurt al mig Vescut mercedari, en pedra, 1 a sota es Hlegeix clar any 1722. Aquesta portada és el comengament, a nya, de lestil salomonic. Església Es de gran capacitat i senzillesa, Es comenc’ Vany 1674, La capula del creuer te 32 metres d’al- ura, Cambri Darrera el_presbiteri esti antic cambril de Sant Ramon, Hi-ha una vidriera de la Verge de la Mere’, verdadera obra d'art Claustre Es d'amples dimensions. Les columnes d'una so- Ja peca, cilindriques. Els capitells son d'elements semzills. Al centre del claustre crida I'ateneié un templet coctogonal de pedra que és el brocal d’una Catal. Els castells i monestirs a la Segarra M. Tenssa Satat 1 Nocusra En el segle XI la Segarra era una terra erma i deshabitada, frontera entre musulmans | cristians Els nostges castles construten al capdamunt dels furans, dominant els anties camins que paseaven per les valls dels rius segarrencs. Al vollant dlls es po- blaren les terres i naixeren els pobles | els monestirs A mitjans del segle XII molts d'aquests castells seran propictat de les ordes militars: Es crew que Granyena va ser la primera donacio feta als tem- plers a Catalunya. L’Ametlla, Guardiotada, eren des del segle XII propietat dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem establerts a Cervera, ete Molts convents durant I'Edat Mitja s'establiren en la nostra comarea: Sant Pere el Gros era des de ‘meitats del segle XII un. priorat benedicti depenent de Ripoll; Santa Magdalena era V'església d'un hos- pital que en els segles XIIT i XIV cuidaven dels lle- prosos, i després, els malalts atacats per les pide ‘mies tan normals en el segle XVI A Sant Antoni s'hi havien establert en el segle XIII els Antonians Hospitalers per a curar als ma- ialts atacats pel mal del foc. La torre del campanar és I'énic que queda d'aquella epoca. El convent de franeiscans ha tingut_moltes trasformacions perquo al estar a extramurs era ocu- pat pels extreits cada vegada que hi havia una guerra, Els dominies en el sogle XIV s'establiren al cos- tat del castell demanant gue les muralles tanquessin amb els seus murs el convent. Passada I'Edat Mitja a finals del segle XV i en el seple XVI la nostra comarca era terra de cereals, tun bon graner. Llavors va canviar Vaire dels caste que es convertiren en eastellspalau, Thabitacle del Senvor, amb une. caracteristiques comns! "rans artalades amb arc de mitja punta i grosses dovelles {ina.o dues planes amb finestres que tenen motlura ala linda de tradicio gotica, | una altra planta amb tina petita galeria dares de mitja punta Montcor- ts, Les Olujes, TAreny6, ete. Alguns, com el Castell de Mein, conservaran la primitiva tarre de guaita Aquests monuments a més de ser el nostre pa- trimoni arquitectonic, formen part del nostre patri- ‘moni historic | ja que és dificil pensar en la seva re- construccid, al menys els hem de respectar i amanya- far com part important del nostre passat.VeRDO: Sintesi Verdi és una vila separrenca d'antigues acres, ina fandacio satribuete a gent vinguda del nord de" Franca, celtes virudonenses,Introductors del Ferre Fou conquerida pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I, Per saptissior pass a Arnald Company aque a'Tany 1061 la cedex Guillem Bernat pos Blement de la casa dels Anglesoles, Berenguera @An- esola la rep coma. dot al esposurse amb. Cul fiom it de Cervera (1164), El seu fill Guillem 117 fa ven a Poblet fany 1227 A partir dagui Ia vila quedari integrada a aquest Genobi per espal de 600 anys crelx extraor. dinariament sota el domini suat dels senyors abate ula eonguehen am ores dart al ase la arroquia, amb nombrosos i substanciosos privile: fis. La poblacio conserva elcastell | murailes,elscs- lers ils de Tabat Copons, una de les me belles mostres del primer elie cata, i el pati darmes Festi renaisement. ‘in: Vista generat historica i artistica Rawoy Borns Llesglésia_parroguial posseeix una magnifica portaiada romanica de escola Heidatana, Posseeix {in arxiu parroqutal amb documents que comencen Tony 1200: a més a més guarda un ic tresor de cus- todies i calzestalttes objectes, El Sant Crist de Ver. ddi-és una magnifica tala de principis del segle XIV. Santa Maria del 14341 una magnifica talla CAgusti Pujol de la Mare de Déu per damunt de la genealo- sit de David La vila ofereix un conjunt medieval amb carrers i places amb porxos, aix? com un Casal de factura noble, entre els quals cal senyalar la Casa Municipal amb ls balxos recentment restaurats on shi troba ia biblioteca, Sén fills de Verdi: Sant Pere Claver jesuita nascut al carrer Ma- jor, el 4 de juny de 1580. Missioner a Colombia i re- Jats negres. Es conserva I’habitacié on va néixer. Aixi mateix nasqueren a Verdd, Joan Te- rés i Borull, cl 1528, que fou Arquebisbe de Tarrago- na i mori a Barcelona essent virrei de Catalunya, Els avantpassats del General Prim, noble pa- {riarcal casa conservada parcialment de’la que so- sn clergues, metges i militars entre els quals juen el doctor Bartomeu Prim catedratic de medicina de la universitat de Cervera, El reverend Joan Prim, publicista contra la invasié napolednica i Ramon Prim i Gasol advocat, avi det famés Gene- Pel que he dit i pels terrissaires la vila rep mol- tes visites turistiques Els cantirers tenen el seu origen a T'época roma- na ben documentat per les troballes arqueologiques, Es per tant, una de Tes industries més antigues del pais Arquitectura rural religiosa de la Segarra Senzillesa rominica de les primeres esglésies. 's construccions, anteriors, a Vestil fom- ‘Aprofitament de la pedra del pais, de cearreus. Shi troben els trets essencials del romanic. La influéncia de Ripoll, i les eselésies de tres absis. Freixenet, Montlleo, Rubinat i potser de Solsona, 0 Santa Maria de 'Estany. Ornamentacié lombarda: Rubinat. El romanic del segle XII, o Iestil Heidati: Talavera, Belblloc de Santa Coloma de Queralt. Domina lespadanya: Portell. Estaris, Sant Mx. Axroxt Bacit Antoli, Belllloc, Pallerols, ete. Campanar ro- manic’ potser només a Sant Antoni, Fora de Cervera i Santa Coloma de Queralt, en tipus més senzill, Sant Pere dels Arquells, i potser Ci cl gotic es troba com un afegit o adaptacié de Var terior església romanica: Pallerols, Sant Antoli, Portell. Successives adaptacions, que deixen veure el pas dels diferents estils i epoques de construcci6, en que es cereava| més Ia utltzaié que Fenbellimeat i po- resa destCoordinacié d’investigacié local: Grup de Recerques de les Terres Lleidatanes El primer embrié I'hem de buscar en una de les assemblecs intercomarcals destudiosos, celebrada a ‘Tarrega l'any 1973. E] sistema previ emprat en ague- Ia assemblea crec que va ésser un dels més positius de tota la historia d’aquest organisme: unes mini. assemblees de temes locals per diversos pobles de la comarca d'Urgell durant tot un any, com a prepa- racié de Tesmentada assemblea, El dia 9 de maig de 1976 es fe nada de Treball a Verdi, seguida per les d'Artesa de Lleida, Cervera (en Ihomenatge al Sr. Duran i Sam- pere) Solsona, Santa Coloma de Querali, Tarrega, Prats de Rei ila que es prepara, per al setembre, a Belianes, L'eleceio d'un poble, per a ser-ne el loc on hi celebrem ta Jornada, ha d'ésser justificada: intentem coHlaborar amb un grup ja existent 0 que estigui organitzant-se, per estimular-los i oferir-los- hiel nostre ajut i, com a grup, editar els treballs que shi presenten. la primera Jor. b aquesta brew Més 0 menys ja heu vist qui ent, Obert a tot historia Shi reflexa el nostre Mx. Joay Caus quell que hi vulgui ésser present, Fins ara s‘han presentat 33 treballs diversos i d’elis ja se n’ha edi- fat cine i sén a limpremia quatre treballs més. Sén publicacions que molts coneixeu (#Els imprecisos lit mits de la Segarra», ja esgotat, i «Recerques Lleida. tanes-I»). Una part daquesta edicié fou inclosa, pel bon amic Ramon Turull, a la Biblioteca de Cervera ila Sogarra, A més, per als membres del Grup —ara en som uns 80—, s‘edita una circular que té intencions din- {re poc temps de convertir-se en una revista-noticia- ride tots aguells temes i fets que, per la brevetat dexposici6, no tindrien Moc en els opuscles en que Shi presenten temes més amp initius. Lied- cid d'aquest material t€ una justifieacié: facititar material ‘als investigadors professionals, rescatant tot aquell munt de dades que no tenen a’ ma en els, arxius més coneguts del pais, 0 bé que desconeixen com els desconeixem gairebé tots. Arquitectura segarrenca i paisatge jormacio ht intervenen tant el factor propiament fisic com, "humdi cultural. EL factor fistc hi posa el clima, Torosrafia, Vhidrogra- fig. El cultural la forma dels camps, el pus. de cultin, la xarxa de camins | comunicacions 1 Purba hisme. Aquest tim ¢3 fonamental en 1a construe. cig f caracterivzaci6 del paisatge L’arquitectura, i amb ella Turbanisme, és una branca de Tart que té una rad immediatament prac. Hear permetre Fadaptaeis de Phome al seu entora De tot aixd Ia Segarra n'és un exemple clar, on svhan integrat amb perfecta harmonia una topogra: fia d'estretes estribacions de poca alearia, tallades per algun rierol, amb petits nuiclis poblacionals. El Fellew actia de plataforma i fa que els pobles, es izgonats, siguin pereebuts faliment en la seva to talitat La peda autdctona ha estat el material més uti litzat fins ben entrat el segle XX. Aquesta pedra des- pulllada i les discretes teulades han fet que no exi teixi dicotomia entre el paisatge urba tel paisat Monrsernat CANELA, 1 Joser VILLA fisic, sind que Ia vista percebeix I'un com a conti rnuaci6 logica de Valere, Pero el paisatge, & queleom viu, es va cons twuint constabment & partir de fa segona mettat del Scgle XX la industrahtzaclé aceslerada {dso nitzada del pals ha delsat les seves, marques en el paisaige de [a Segarra. El chutady sha convertit en Fest de vida desitble, mentre que el pages el re butjats Aixd sta reflectit en el patsaige én tn desig, dTimtar les formes clutadanes, ant et la forma com Gn els materials. El rencament, no c sols 2 nivell trbantti, sind fambe de tote! pafsatge, puis aques- tes son formes no tortides d'una evolucl, sing en- clastades sense cap nocié Testi, sense cap preo ‘supacto per Fentorn. Cal entendre el paisatge i assimilarne el ten- aige visual que sein desprén, per després cons: a truirfo, | recrearlo harmoniosament.Lvesglésia romanica de Pelagalls i alires aspectes monumentals de la Ribera del Sié aquests petits monuments artisties de la nostra co marea, mes nombrosos del que una consideracis precipitada podria pensar, i quo sin expressio del mes genul aft popullr, exccutat amb una impressio- Mant since per alin since amp artsy {que normalment es acta dobres fetes pels page. Sess, com les definels Puig { Cadafalch co la seve bra eLarguitectura romaniea a Catalunya. I pre tenen tambe ser un clog! de Fesfore que una petita parrogula de 92 habitants integrada pels dos pobles 4e'Polagalls i Cisterd, ha realitzat test realitzant Per recuperar el valor arquolbge {artistic dun mo- fiument que acusa en la sova estructura les xacres propies de la vellesa {i les conseqiincies de succes tes transformacions. Liesglésia de Pelagalls és sens dubte la més in- teressant de tot aquest conjunt monumental que hem intontat descobrir a la Ribera del Sid. Aisi ho han reconegut els nombrosos historiado que més o menys extensament s‘han roferit a Pela galls i més coneretament a la seva portada, gu Folement més artistic i interessant. Aquest interes va quedar justificat Ja afortunada troballa de acta de consgracié de V'esqiésia i altar, escrita en llatf sobre un pergami, acuradament con” servat entre les pedres del primitiu altar, que fou enderrocat any 1968 per acomodar el presbiteri a les noves normes litdrgiques Altres monuments. Nombrosos castells i cases Coclusions ALBERT LLONA Aquestes sén les conclusions a les qué hem arri- bat, després descoltar les 13 ponéneies que al llarg de dos caps de setmana han tingut loc, en aquesta Primera Exposicio sobre el Patrimoni Arquitectonic de la Segarra. Sén un intent de resumir en uns apar- tats, el que podem treure de profit d’aquestes jorna- des per tal de donar a conéixer, conservar i valorar el nostre Patrimoni. 1 Un monumersarqutectnie#ha evatuar no so lace pr Fintets sti snd tbe por Pe ‘ane 2 Els elements arquitectonics, d'un notori interes srmilectnk hor, prombone elf Seis po parreugrs Sher de detinar fe ma Sect nd conseranas vendre pls ds pa 1 FE nn tl ; Sas sac spn pepe pare ha ser conservats pels mateixos propietaris, 0 passar a ser administrats pel Patrimoni Piiblic. 4 Creacié d'un organisme comarcal que vetlli, es- Tad asses ot ef Perinont dea comarca al seu cap una persona oficialment reconeguda. 5 Aoosterar labora de es Normes Subcatres de Mlaneuce Urbana es gus comport le creacié d'un catileg arguitectonic, historic, pai- scat de Contre MN, Maurier Cire, senyorials tots ells destil gotic 4 posteriors a les esglésies, les seves pedres ens patlen d'una concep: is feudal do fa soeivtat, donant origen aixt als dt fevents pobletsentorn dal respoctin castell Ant tro- ‘bem en aquesta zona cl castell de Mela, de TArany6, de Montcortés, de Concabella, de Ratera | ol de Fa: Targues. Mencid especial a la creu de terme de Hos- tafranchs Les ruines dluna esplésia ales afores del poble Gis, Fel frontls neocltssie de Tesglesia de Mo- Pruscus: Portalada de Peslésia 6 Amb defecte del Pla d’Urbanitcaci6, I’Ajuntament hauria d'elaborar unes normes de composicié de les facanes dels edificis a construir en el case an- fie 1 que aquest sigui generosantent ampliat, 7 Elaboracié d'una Wet que veilli per la tipotogia propia en tes coustruccons de eada comared ¢ ‘que han de tenirdes en compte quan es redactin els Plans d’Urbanisme. 8 Que el concepte de Patrimoni s‘extengui a altres conceptes Patrimonials de Uhome com sén: ParmiMont Grocrarie a) Recuperacié dels limits histories de ta Co- ‘marea de la Segarra, b) Recuperacid del paisatge comarcal en ta me- gra gue sigut possible (fonts, baneals, petits joscos i garrics) PaTRIMONE CULTURAL a) Recuperacié de Ja nostra historia (homes i jets) en vistes a leducacid escolar, b) Creacid en poblacions on hi hagi un centre escolar d'un museu Etnoldgic local, ©) Cheaci dart fotografie sobre el Patrimo- ni i sobre els fets actuals. 4) Recuperacié de tot el Patrimoni popular i ar- lst: canons, danses, fetes, caramelles, ©) Que cada any ta Generalitat promocioni i subvencioni estudis monografics sobre el Pa- trimoni Artistic, historic, geografic..nn CONEGUEM = IFEM @ CONEIXER ELNOSTRE PATRIMONICAIXA DE Pree a Fu Or be: rata Dipdsit Legal: L 114-1978 Imprimet