Unitat 02.

El present d’indicatiu 2
verbs molt usuals de la 2a conjugació
tindre vindre ser fer voler poder dir saber escriure
Jo tinc vinc soc faig vull puc dic sé escric
Tu tens vens eres fas vols pots dius saps escrius
Ell o ella té ve és fa vol pot diu sap escriu
Nosaltres tenim venim som fem volem podem diem sabem escrivim
Vosaltres teniu veniu sou feu voleu podeu dieu sabeu escriviu
Ells o elles tenen venen són fan volen poden diuen saben escriuen

A. Comprensió escrita. Exercicis 01-02. Llig el text següent mentre l’escoltes:

He anat a la consulta de la meua psiquiatra perquè últimament em trobe un poc accelerada.
Per a comprovar si patisc estrés, m’ha demanat que li escriga què solc fer al llarg d’una
setmana. Jo crec que exagera amb això de l’estrés, perquè al meu parer ho tinc tot ben
controlat. Mireu què li he dit: De dilluns a divendres m’alce ben enjorn, a les sis estic en
peu, em dutxe ràpidament i prenc per a desdejunar-me un got de llet i una torrada amb
melmelada mentre escolte el noticiari de la televisió. Tot seguit, trie la roba que em posaré
i em vist i, a continuació, em Ilave les dents i me’n vaig a treballar. Comence a les set i mitja,
no solc parar per a esmorzar quasi mai i faig la jornada sencera fins a les tres o tres i quart.
En acabar, dine en un tres i no res per a poder aprofitar bé les vesprades. Si no m’ho
impedeix la faena, normalment els dilluns i els dijous vaig a l’acadèmia d’anglés de quatre
a sis i mitja. Sovint, després de les classes vaig a una cafeteria amb Mireia, la meua parella
de conversa, i prenem dos o tres cafés, parlem anglés i practiquem durant hores. Els dimarts
a mitjan vesprada solc anar als tallers de costura de Fet a mà, una merceria de Sant Vicent
del Raspeig, on les meues companyes i jo fem ninots molt graciosos amb fil, llana, feltre...
Sempre ho passem de categoria, riem moltíssim, xarrem de tot un poc i gaudim d’un ambient
molt familiar. Els dimecres aprofite les vesprades per a aprendre valencià amb Punt per
punt. Escolte els àudios atentament, faig i corregisc les activitats i aprenc un bon grapat de
vocabulari. A les set, quan ja he estudiat una bona estona, vaig a la Universitat a fer classes
de conversa i millorar la meua expressió oral. Els divendres, quan isc de la faena, me’n vaig
directa a casa i em pose a treballar en la meua tesi doctoral sobre els beneficis d’una vida
harmònica calmada. Algunes voltes fins i tot se m’oblida dinar i sopar, però estic en forma i
puc amb tot. Això sí, a diferència dels altres dies, em gite sempre abans de la una, perquè
estic esgotada de tota la setmana. Per sort, els caps de setmana recupere l’energia, ja que
no em desperte fins a les huit i, per tant, dorm més hores. Els dissabtes, en alçar-me, faig
les tasques domèstiques i, de vesprada, vaig a fer la compra. Els diumenges, en canvi; són
molt més relaxats: de matí m’ho prepare tot per a la setmana que comença i, almenys una
vesprada al mes, faig alguna excursió amb la família o quede amb els amics.
Saps que en un tres i no res és una locució adverbial que significa ‘molt de pressa’? Unes altres
locucions amb un sentit pròxim són a corre-cuita (‘precipitadament’) o en un tancar i obrir d’ulls (‘en
un temps molt breu’).
Saps que triar vol dir ‘elegir, seleccionar’ i també ‘separar les impureses d’una cosa’? L’han triat
capità de l’equip. Amb el segon valor, podem usar igualment el verb garbellar: Este xiquet garbella
el menjar com si fóra una gallina.
El verb alçar-se significa ‘eixir del llit’. A quina hora t’alces habitualment? A més, si l’usem
sense pronoms, alçar també significa ‘elevar’ (han alçat la paret un metre), ‘suscitar, provocar’
(l’article ha alçat una agra polèmica) o ‘guardar una cosa al seu lloc’ (alça els llençols en l’armari).
1
Exercici 3.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
següents:
a) A quina hora se sol gitar la protagonista del text entre setmana?

b) Per què la narradora explica què fa a diari?

c) A què dedica les vesprades del dimarts?

d) Què significa la paraula enjorn en aquest text?

e) I què vol dir sovint?

Exercici 4.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) La protagonista del text odia cosir i fer punt de ganxo. V F
b) Normalment segueix uns bons hàbits alimentaris. V F
c) Fa les tasques domèstiques tots els dissabtes, en alçar-se. V F
d) Els dimarts i els dijous queda amb Mireia per practicar l’anglés. V F
e) Per a aprendre valencià, estudia i després practica la conversa. V F
Gramàtica. B1. L’article determinat i l’article indeterminat
L’article determinat acompanya un
substantiu (conegut per l’emissor i el receptor
del missatge), amb el qual concorda en gènere
(masculí o femení) i en nombre (singular o
plural).
Si un substantiu en singular comença per vocal o per h muda apostrofem l’article (I’):
l’home, l’advocat, l’advocada, l’alegria. En canvi, no apostrofem l’article la quan el
substantiu femení comença per i o u àtones: la hipòtesi, la infermera, la universitat. I
tampoc apostrofem quan la i representa un so consonàntic: la iaia, el iot, etc.
Exercici 5.
Tenint en compte el que t’acabem d’indicar, posa l’article determinat a les paraules
següents:
animal ungla imaginació hipopòtam
òpera entrepà hiena humor
actitud hípica iarda història
hamaca economia única esternut
oncles idea índex institut
L’article indeterminat també acompanya un
substantiu (que, en aquest cas, no és conegut
pels dos interlocutors), amb el qual concorda
igualment en gènere i nombre:

2
Exercici 6. (Oral).
Transforma les frases següents canviant l’article indeterminat pel determinat:
a) Una veïna ha anat a una agència immobiliària i s’ha comprat una casa prop de
la platja.
b) Una metgessa m’ha receptat unes pastilles miraculoses que em va recomanar
un infermer.
c) Maria ha trobat un anell i una polsera en una entrada dels grans magatzems.
d) En un robatori han furtat un televisor, un ordinador i uns estalvis que
guardaven en un calaix.
e) Una altra volta també vas vindre a una hora incorrecta, veritat?
Saps que en les construccions una altra i una hora la -a de una no es pronuncia perquè s’assimila
a la vocal següent? Es pronuncien [un’ora], [un’altra].
B2. El gènere
Els éssers vius animats tenen un gènere gramatical associat al seu sexe, que es pot
percebre sobretot en els substantius que designen oficis, parentius o animals, com
també en els adjectius que els acompanyen: el mestre, la mestra, el fill, la filla, l’home,
la dona, el gat negre, la gata negra. D’altra banda, els substantius inanimats han
adquirit un gènere determinat de manera arbitrària (és a dir, casual), que no és
coincident en totes les llengües. Per això, per exemple, el mot llet és femení en
valencià i en castellà (la leche), però és masculí en gallec (o leite).
En un grapat de paraules més, el femení presenta uns morfemes diferents del
masculí: actor-actriu, emperador-emperadriu, filòleg-filòloga, sociòleg-sociòloga, gall-
gallina, heroi-heroïna. Per contra, en uns altres oficis hi ha una forma invariable per
al masculí i el femení: gimnasta, taxista, modista, cantant, estudiant, conserge,
periodista, comptable, etc.
En alguns casos, és el femení el que actua com a base i formem el masculí afegint
el morfema -ot: abella > abellot, bruixa > bruixot, rabosa > rabosot, llebre > llebrot,
perdiu > perdigot. Finalment, alguns conceptes presenten paraules amb arrels
diferents per al masculí i per al femení: home-dona, bou-vaca, cavall-egua, gendre-
nora, marit-muller, ase-somera, etc.
En valencià, generalment (encara que no sempre), el masculí fa de base per a la
formació del femení. El procediment bàsic és tan senzill com afegir el morfema -a a
la forma del masculí: gat > gata, professor > professora, infermer > infermera. De
vegades es produeixen petits canvis ortogràfics: soci > sòcia, gos > gossa, llop >
lloba, amic > amiga, detectiu > detectiva.
Si la paraula masculina acaba en vocal tònica, afegim -na: germà > germana, alacantí
> alacantina, cosí > cosina, lleó > lleona. Aquesta n reapareix també en les formes
del plural (germans, germanes).
Per a alguns càrrecs, títols nobiliaris, oficis i uns quants mots més, cal afegir a la
forma del masculí el sufix -essa: jutge > jutgessa, comte > comtessa, tigre > tigressa,
metge > metgessa, alcalde > alcaldessa.
Saps que ase i somera (equivalents a burro i burra) donen peu a una fraseologia genuïna molt rica? Fer
l’ase. Anar carregat com un ase. Ser l’ase de la verga (‘ser qui rep tots els colps’). Arrancada de cavall,
parada de somera (‘començar una tasca amb gran ímpetu i abandonar-la al poc temps’), etc.
3
Exercici 7.
Has vist que estrany? Totes les imatges representen personatges femenins, però les
paraules han aparegut en masculí. Escriu-les tu en femení.

a) superheroi b) jutge c) meteoròleg d) ballarí

e) detectiu f) abat g) bruixot h) metge

B3. El nombre
El valencià, com també el castellà o l’anglés, tenen dos nombres gramaticals: el
singular i el plural. Si el morfema -a és la marca del femení, el morfema -s és la del
plural: gat > gats, professor > professors, serp > serps. Quan la paraula en singular
acaba en -a, en afegir la s del plural aquesta a es converteix en e: gata > gates,
professora > professores, taula > taules. Fixa’t que això pot provocar en ocasions
lleugers canvis ortogràfics: pluja > pluges, plaça > places, soca > soques, piga >
pigues.
Igual que en la formació del femení, les paraules que en singular acaben en vocal
accentuada afigen -ns: germà > germans, alacantí > alacantins, cosí > cosins.
En els casos de paraules que acaben en consonants sibilants (les que sonen com un
xiulit, és a dir, -s, -ig, -tx, -ix, -ç), per a fer el plural hem d’incorporar una o al morfema
s. Així: mes > mesos, passeig > passejos, despatx > despatxos, peix > peixos, dolç
> dolços. En el cas de paraules que acaben en -st, -xt o -sc, podem fer el plural afegint
-s o -os: gests o gestos, texts o textos, discs o discos.
Algunes paraules són invariables en plural: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
divendres, temps, llapis, cactus, virus, atles, tipus, etc.: Hem plantat uns cactus al
jardí. D’altra banda, els adjectius que acaben en vocal seguida de -ç (feliç, audaç,
veloç) són invariables en singular, però no en plural: un home audaç, una dona audaç,
uns homes audaços, unes dones audaces.
Saps que l’àrab, el grec antic o l’eslové, a banda del singular i del plural, també tenen el nombre
dual (grups de dos elements)? En altres llengües, com el rus o el hopi, també usen el nombre paucal
(grups de pocs elements).

4
Exercici 8
Transforma aquestes oracions canviant del singular al plural les paraules en negreta:
a) Eixa xica té una piga molt graciosa en la galta.
b) Tinc una amiga que té una tortuga com a animal de companyia.
c) El meu veí posa menjar per a pardals en el balcó.
d) M’agrada aprend la llengua d’un altre poble.
e) El millor atleta valencià s’entrena sovint en eixe gimnàs d’Alacant.
f) La persona que viu ací és molt feliç perquè pot passejar a diari per la platja.
Saps que veí s’accentua perquè és una paraula aguda acabada en vocal? En canvi, escrivim amb
dièresi veïns, veïna i veïnes perquè no podem accentuar-les d’acord amb les regles d’accentuació.

Fixa’t en les expressions sovint i a diari que apareixen en les frases e i f. Són adverbis o locucions
adverbials que indiquen la freqüència amb què fem alguna cosa. Uns altres exemples d’aquests
adverbis són: sempre, quasi sempre, habitualment, freqüentment, de tant en tant, de vegades, una
vegada a la setmana (o al mes, o a l’any), rarament, poques vegades, mai, etc.
Exercici 9. (Oral).
Conta’ns alguna cosa que faces amb la freqüència que t’indiquem més avall:
Exemple: Porte els meus fills al col·legi a diari.
a diari molt sovint de tant en tant
alguna volta a la llarga rarament mai
C. Ortografia i pronúncia.
C1. La esse sonora /z/
Exercici 10.
Les paraules següents contenen una esse sonora. Les dotze primeres s’escriuen
amb zeta i les altres dotze amb una esse enmig de vocals. Escolta-les i escriu-les
en el requadre:
Amb zeta Amb una esse

D. Vocabulari
Mesurar el temps: les hores, les parts del dia, els dies de la setmana, els mesos
i les estacions
Per a dir l’hora, en valencià usem hui dia un sistema híbrid, basat sobretot en els
rellotges digitals, però que també té en compte la divisió de l’hora en quarts:
• És la una (en punt) • Són les huit menys vint-i-cinc
• Són les quatre i quart • Són les deu menys quart
• Són les cinc i vint • Són les onze menys deu
• Són les set i mitja • Són les dotze menys cinc
Tradicionalment, en valencià déiem l’hora prenent com a referència els campanars dels pobles i,
per tant, els quarts. Així, les 9.15 és un quart de deu. Les 9.30 són dos quarts de deu. l les 9.45
són tres quarts de deu o un quart per a les deu.
5
El dia es divideix en les parts següents: el matí, el migdia, la vesprada, la poqueta
nit, la nit, la mitjanit i la matinada.
Els dies de la setmana són els següents: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,
divendres (entre setmana), dissabte, diumenge (cap de setmana).
Els mesos i les estacions de l’any són: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol,
agost, setembre, octubre, novembre, desembre.

Exercici 11. (Oral).

Escolta com sonen totes aquestes paraules i després repeteix-les tu.
Exercici 12
Relaciona aquests hàbits diaris amb les parts del dia en què els realitzem
habitualment:
a) Ens alcem del llit i ens desdejunem 1) A poqueta nit
b) Arribem a casa després de la jornada laboral 2) De bon matí
c) Dinem 3) De vesprada
d) Ens gitem a dormir 4) De matí
e) Sopem 5) A migdia
f) Fem diverses activitats i els xiquets berenen 6) De matinada
g) Solem estar treballant i parem mitja horeta a esmorzar 7) A mitjanit
h) Dormim fins al dia següent 8) De nit

Exercici 13.
Relaciona les frases fetes amb el significat corresponent:
a) No tindre ni cap ni centener 1) No poder parlar a causa d’estar esgotat
b) Saber més que la fam 2) Exagerar la magnitud d’un problema
c) No poder dir ni fava 3) No tindre sentit alguna cosa
d) Ser pitjor que un deute 4) Ser molt sabut
e) Fer d’una puça un cavall 5) Abellir
f) Vindre de gust 6) Ser molest o inoportú
G. Flexió verbal
En les llengües romàniques, els verbs més habituals solen presentar algunes
irregularitats. Per això és molt important que aprengues bé com funcionen i que
establisques lligams que t’ajuden a recordar com es conjuguen.
Així, per exemple, els verbs tindre i vindre són idèntics (tinc-vinc, teniu-veniu, etc.) i
només canvien pels accents diacrítics que reben algunes formes (té).

6
De la mateixa manera, el verb dir fa la majoria de temps verbals exactament igual
que el verb riure (dic-ric, digues-rigues, etc.). I els verbs voler i poder presenten les
mateixes vocals en tot el paradigma de present: la u en la 1a persona (vull-puc), la
o oberta en la 2a, la 3a i la 6a (vols-pots, vol-pot, volen-poden) i la o tancada en la
4a i la 5a (volem-podem, voleu-podeu).
Exercici 14.
Completa els buits amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Carles, tu _____________ (TINDRE) dos gats, el meu cosí _____________
(TINDRE) tres gossos i jo _____________ (TINDRE) un lloro: entre els tres
_____________ (PODER) muntar un zoològic!
b) Jo _____________ (SER) una persona molt reflexiva i, per això, _____________
(ESCRIURE) cada nit en un diari les coses que _____________ (FER) diàriament.
c) Marta i Martí _____________ (SER) uns bocamolls i no _____________
(TINDRE) un gram de vergonya: _____________ (ESCRIURE) piulades a tothora
per dir tot el que _____________ (FER).
d) Joana _____________ (VINDRE) a dinar a casa perquè _____________
(TINDRE) una notícia important per contar-nos. Tu _____________ (SABER) què
pot ser?
e) Vosaltres sempre _____________ (VOLER) tindre raó, però realment mai en
_____________ (TINDRE). _____________ (SER) més tossuts que una mula!
f) Pere, si _____________ (VOLER) aprovar l’examen, parla amb eixos companys:
_____________ (DIR) que _____________ (SABER) les respostes a totes les
preguntes.
Saps que una piulada és la manera genuïna de referir-nos als missatges curts publicats
instantàniament en plataformes com Twitter? També podem usar el mot tuit, adaptació de l’anglés
tweet,’so que fan els ocells’.

G. Comprensió oral
Escolta atentament aquest text. Abans, Ilig les preguntes dels exercicis 15 i 16.
Exercici 15.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
següents:

a) Com s’anomena la patologia que té la pacient?

b) Què li proposa la psiquiatra que prenga en comptes de café?

c) Quina activitat qualifica la psiquiatra de relaxant i creativa?

d) Pel cap baix, quantes hores li recomana dormir cada nit?

e) En relació amb el seu treball, què li recomana que no faça de cap de les
maneres?
7
Exercici 16.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) La pacient no menja bé i no descansa prou hores. V F
b) La psiquiatra pensa que la socialització amb altres persones pot ser
V F
positiva per a la pacient.
c) La psiquiatra creu que memoritzar la gramàtica és el millor mètode per
V F
a aprendre idiomes.
d) La psiquiatra li aconsella practicar esports d’alta competició. V F
e) La pacient sol demanar ajuda en el treball i la psiquiatra li recomana no
V F
fer-ho.
Exercici 17. Dictat.
Exercici 18. Expressió escrita.
Un amic teu està fent una mudança i t’ha escrit un missatge per demanar-te que
l’ajudes demà dijous. Però tu vols fugir-ne com el dimoni fuig a la creu, així que, per
a excusar-te, has decidit explicar-li amb pèls i senyals el muntó de coses que has
de fer demà al llarg de tot el dia.

8
 Solucions
Exercici 3
a) Després de la una.
b) Perquè li ho ha recomanat el metge per a
comprovar si pateix estrés.
c) Va a un taller de costura.
d) Significa ‘de bon matí, a una hora més
primerenca de la normal’.
e) Vol dir ‘freqüentment’.
Exercici 4
a) F, b) F, c) V, d) F, e) V
Exercici 5
l’animal, l’òpera, l’actitud, l’hamaca, els oncles,
l’ungla, l’entrepà, l’hípica, l’economia, la idea, la
imaginació, la hiena, la iarda, l’única, l’índex,
l’hipopòtam, l’humor, la història, l’esternut,
l’institut.
Exercici 6
a) La veïna ha anat a l’agència immobiliària
i s’ha comprat la casa prop de la platja.
b) La metgessa m’ha receptat les pastilles
miraculoses que em va recomanar l’infermer.
c) Maria ha trobat l’anell i la polsera en l’entrada
dels grans magatzems.
d) En el robatori han furtat el televisor,
l’ordinador i els estalvis que tenien amagats en
el calaix.
e) L’altra volta també vas vindre a l’hora
incorrecta, veritat?
Exercici 7
a) superheroïna, b) jutgessa, c) meteoròloga, d)
ballarina, e) detectiva, f) abadessa, g) bruixa,
h) metgessa
Exercici 8
a) Eixes xiques tenen unes pigues molt
gracioses en les galtes.
b) Tinc unes amigues que tenen unes
tortugues com a animals de companyia.
c) Els meus veïns posen menjar per a
pardals en els balcons.
d) M’agrada aprendre les llengües d’uns
altres pobles.
e) Els millors atletes valencians s’entrenen
sovint en eixos gimnasos d’Alacant.
f) Les persones que viuen ací són molt felices
perquè poden passejar a diari per les platges.
Exercici 10
Amb zeta: dotze, donzella, pinzell, catorze,
onze, ximpanzé, zero, colze, amazona, atzar,
magatzem, botzina.
Amb esse: brasa, espasa, fase, base, gasela,
asil, evasió, bellesa, allisar, bisó, llosa, brusa.
Exercici 12
a2, b1, c5, d7, e8, f3, g4, h6
Exercici 13
a3, b4, cl, d6, e2, f5
Exercici 14
a) tens, té, tinc, podem
b) soc, escric, faig
c) són, tenen, escriuen, fan
d) ve, diu, té, saps
e) voleu, teniu, Sou
f) vols, diuen, saben
Exercici 15
a) Trastorn dels hàbits alimentaris i de descans.
b) Infusions com el poliol o la camamilla.
c) La costura.
d) Unes set hores diàries.
e) No pot passar quasi huit hores tancada en
l’oficina.
Exercici 16
a) V, b) V, c) F, d) F, e) F
Exercici 17
Han passat dos setmanes des de la meua visita
a la psiquiatra i puc dir que ma vida ha canviat
considerablement. M’he adonat que no podia
seguir anant de bòlit, sotmesa a una pressió
excessiva per totes bandes, i que els consells
que em va suggerir eren molt valuosos i
interessants. Gràcies a això, ma vida és molt
més harmoniosa i tranquil·la. Continue anant a
les classes d’idiomes i de costura, però he
decidit que no llegiré la tesi enguany, que no tinc
gens de pressa per acabar-la. A canvi, dedique
temps de qualitat per a les meues aficions i,
sobretot, per a fer les activitats quotidianes
bàsiques, com ara els diversos menjars.
A més, cada cap de setmana faig un passeig per
la serra amb les meues gosses, que sempre
s’entusiasmen corrent entre la malesa a la
recerca d’alguna papallona. Mentrestant, jo
respire aire fresc i gaudisc de la bellesa d’un
paisatge encisador, envoltat d’alzines i de
roselles.
Ah, se m’oblidava! Estic millor que mai en el
treball: m’han despatxat. Ara han contractat un
xic que diuen que és molt més eficient que no jo.
Doncs, l’enhorabona!
Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro
Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel
Maquetació: Jesús Angel López Ramón i www.masuno.es
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant i
Información