Les Bruixes de Salem (en anglès: The Crucible) és una obra de teatre d'Arthur Miller, escrita

el 1953. Està basada en els fets del judici a les Bruixes de Salem a Massachusetts el 1692.
Miller va escriure sobre l'esdeveniment com una al·legoria del maccarthisme que succeí
als Estats Units els anys 1950, quan el govern perseguia a les persones que eren acusades de
ser comunistes.[1]

L'obra es va representar per primera vegada al Martin Beck Theatre, a Broadway, el 22 de

gener de 1953. Aquell mateix any, l'obra va guanyar el Premi Tony a la millor obra i, passat el
temps, se l'ha acabat considerant obra central del cànon del teatre americà.

Judicis de Salem (context històric)[modifica]

Els judicis de Salem per bruixeria fan al·lusió a un famós episodi del període de colonització
dels Estats Units el 1692 a l'aldea de Salem (Massachusetts), en què, com a efecte col·lateral
de lluites internes de les famílies colonials i fanatismes puritans, foren condemnades a mort 25
persones acusades de bruixeria, sobretot dones, i s'empresonà un nombre molt més alt. El
nombre d'acusats per bruixeria en aquests judicis pogué fluctuar entre els 150 i 200 i àdhuc un
nombre molt més gran si es consideren els casos d'empresonament.

Moltes teories han intentat explicar per què la comunitat de Salem esclatà en aquest deliri de
bruixes i pertorbacions demoníaques. La més difosa insisteix a afirmar que els puritans, que
governaven la Colònia de la Badia de Massachusetts pràcticament sense control reial des del
1630 fins a la promulgació de la Carta Magna el 1692, passaven per un període d'al·lucinacions
massives i histèria provocades per la religió. La majoria dels historiadors moderns troben
aquesta explicació una mica simplista. D'altres teories es recolzen a analitzar fets de maltracte
de nens, adivinacions invocant el dimoni, ergotisme (intoxicació amb pa fermentat que conté
elements químics semblants al LSD), el complot de la família Putnam per destruir la família
rival, els Porter, i d'altres fan al·lusió al tema de l'estrangulament social de la dona.

Resum de l'obra[modifica]

1r acte[modifica]
La narració inicial explica el context de Salem i dels colonialistes puritans de Massachusetts,
els quals són descrits pel narrador com una societat teocràtica aïllada i en conflicte constant
amb els nadius americans. El narrador especula que la manca de llibertats civils, l’aïllament de
la civilització i la falta d’estabilitat a la colònia van provocar tensions internes latents que
contribuirien als esdeveniments representats a l’obra.

La resta del primer acte succeeix a un dormitori de la casa del sacerdot del poble, el
mossèn Samuel Parris. La seva filla de deu anys, la Betty Parris, es troba inconscient al llit. El
mossèn està convençut d’haver enxampat a la Betty, a algunes altres noies i a la seva
esclava barbadiana, la Tituba, ballant despullades al bosc mentre feien una mena de ritual
pagà durant el vespre anterior. Va ser just en el moment que les va enxampar que la seva filla
es va desmaiar de l’ensurt. La nena encara no s’ha despertat, raó per la qual jeu al llit.

Al poble hi circulen molts rumors de bruixeria i una gentada s’ha reunit davant la casa del
mossèn. Aquest està preocupat ja que, a causa d’aquest esdeveniment, ell podria ser retirat de
la seva posició de sacerdot del poble. Així doncs, interroga a la que sembla la líder del grup de
noies; la seva neboda Abigail Williams, a la que Parris s’havia vist obligat a adoptar després
que els pares d’aquesta fossin assassinats brutalment durant la guerra del rei Felip. L’Abigail
nega que estiguessin fent bruixeria, al·legant que només estaven ballant. Al acabar-se la
conversa, entren a l’habitació el ric i influent Thomas Putnam i la seva dona, Ann. Parris els
revela de mala gana que ha convidat el mossèn John Hale, expert en bruixeria i demonologia,
per investigar el cas. Els adults marxen per dirigir-se a la multitud.

Les altres noies implicades en l'incident s'uneixen a l’Abigail i a la Betty, que s’ha despertat
breument i ha intentat saltar per la finestra. L’Abigail coacciona i amenaça a les altres perquè
mantinguin la versió de la història d’estar simplement ballant al bosc. Les altres noies tenen
por que es reveli la veritat (en realitat, estaven intentant conjurar un malefici contra Elizabeth
Proctor) i que se les etiqueti de bruixes; així doncs, fan cas a l’Abigail. La Betty es desmaia altre
cop.

Entra a l’habitació en John Proctor, granger del poble i marit d’Elisabeth. Envia a les altres
noies fora (incloent la Mary Warren, la criada de la seva família) i planta cara a l’Abigail, que li
assegura que ella i les noies no feien bruixeria. Es revela que l’Abigail havia treballat com a
criada dels Proctor, i que ella i en John van tenir una aventura, raó per la qual va ser
acomiadada. L’Abigail encara té sentiments per en John i creu que són recíprocs, però en John
ho nega. Enfadada, l’Abigail es burla d’en John per negar els seus veritables sentiments cap a
ella. Mentre discuteixen, se sent com es canta un psalm al pis inferior. La Betty s’incorpora de
cop i volta i es posa a cridar.

El mossèn Parris entra de nou al dormitori i, amb ell, arriben diversos vilatans: el ric i influent
Thomas i la seva dona, Ann Putnam, la respectada Rebecca Nurse i el veí dels Putnam, el
granger Giles Corey. Els vilatans, que no havien escoltat la discussió, suposen que el psalm
que estaven cantant al pis inferior ha provocat els crits de la Betty. Aviat sorgeixen tensions
entre ells. La senyora Putnam ha patit set avortaments naturals; ella assegura que les seves
pèrdues i l’estat de la Betty són causats per bruixeria. La Rebecca, més racional, suggereix que
cridin a un metge. En Putnam i en Corey es discuteixen per la propietat d’unes terres. En Parris
no està satisfet amb el sou i condicions de vida que té com a sacerdot i acusa a en Proctor de
dirigir una conspiració per expulsar-lo de l'església. L’Abigail es mira l’escena des d’un racó de
l’habitació.

Arriba el mossèn Hale i comença la seva investigació. Abans de marxar, en Giles comenta que
ha vist com la seva dona llegia llibres estranys i li demana a en Hale que ho investigui. En Hale
interroga al mossèn Parris, a l’Abigail i a la Tituba per saber més sobre les activitats de les noies
al bosc. A mesura que van explicant els fets, l’Abigail assegura que la Tituba va obligar-la a
veure sang i la Tituba afegeix que l’Abigail li havia suplicat que llancés un malefici mortal. En
Parris amenaça amb assotar la Tituba a mort si no confessa que ha fet bruixeria. La Tituba es
posa a plorar i confessa que el dimoni l’ha embruixat a ella i a altres noies del poble. Llavors,
acusa a la Sarah Osborne i a la Sarah Good de bruixeria. La senyora Putnam identifica a
Osborne com la seva antiga llevadora i afirma que deu haver assassinat els seus fills. L’Abigail
decideix seguir el corrent a la Tituba per evitar que altres persones descobreixin la seva
aventura amb en Proctor, la dona del qual havia intentat maleir per gelosia. Ella salta, comença
a contorsionar-se i diu que Osborne, Good i la Bridget Bishop han estat “ballant amb el
diable”. De sobte, Betty s’aixeca i imita els moviments i les paraules d’Abigail, i també acusa
en George Jacobs. Quan es tanca el teló, les tres continuen amb les seves acusacions mentre
en Hale ordena l'arrest de les persones nomenades i envia a buscar els jutges per fer un judici.

2n acte[modifica]
En una segona narració, el narrador compara la colònia amb la societat de post-guerra de
després de la Segona Guerra Mundial, dient que el fanatisme purità és similar a les normes
culturals tant dels Estats Units com de la Unió Soviètica. A més a més, compara la por
al satanisme que es vivia a Europa i a les colònies americanes durant el segle XVII amb la por
al comunisme que es va viure durant la Guerra Freda quan aquest va ser implementat a
la Xina i a l’Europa de l’Est. (Aquesta narració no es troba en totes les versions de l’obra).

La resta del segon acte es situa a casa dels Proctor. En John i l’Abigail no es poden creure que
quasi quaranta persones hagin estat arrestades per bruixeria a causa de les declaracions de
l’Abigail i les altres noies. En John sap que la possessió malèfica d’aquestes i les seves
acusacions de bruixeria no són certes, ja que l’Abigail així li ho va dir quan estaven sols durant
el primer acte, però no està segur de com confessar-ho sense que es descobreixi l’aventura
que van tenir. L’Elizabeth es desconcerta al saber que el seu marit va estar a soles amb
l’Abigail. Ella creu que en John encara se sent atret per l’Abigail i li diu que mentre sigui així ell
mai no es redimirà.

Entra la Mary Warren i li dona a l’Elizabeth una nina de drap que ha fet al tribunal mentre
compareixia com a testimoni. La Mary explica que s’ha arrestat a trenta-nou persones
acusades de bruixeria, i que segurament seran penjades a la forca. També diu que l’Osborne
serà penjada però que la Sarah Good sobreviurà ja que ha confessat que va fer un pacte
amb Llucifer (el diable) per turmentar els cristians. Enfadat que la Mary hagi descuidat les
seves tasques de criada, en John l’amenaça amb pegar-la, però ella li respon que ara és una
oficial del tribunal, que hi ha d’assistir diàriament i que li ha salvat la vida a l’Elizabeth ja que
aquell mateix dia havia sigut acusada de bruixeria i se l’havia d’arrestar però la Mary havia
parlat en defensa seva. La Mary es nega a identificar a la persona que a acusat a l’Elizabeth,
però l’Elizabeth està segura de que ha sigut l’Abigail. Ella li implora a en John que es presenti
davant del tribunal i els digui als jutges que l’Abigail i les noies estan mentint. En John es
mostra reticent ja que si ho fa haurà de revelar públicament el seu adulteri.

Arriba el mossèn Hale i declara que ha d’entrevistar a totes les persones de les quals s’ha
parlat en els processos judicials, cosa que inclou a la Elizabeth. Comenta que també s’ha parlat
de la Rebecca Nurse però admet que no creu que sigui una bruixa ja que es molt devota, tot i
així emfasitza que tot és possible. Hale dubta de la devoció cristiana dels Proctor observant
que no van a l’església amb regularitat i que un dels seus tres fills encara no ha sigut batejat;
en John assegura que això és a causa de la seva falta de respecte cap al mossèn Parris. Desafiat
a recitar els Deu Manaments, en John desafortunadament s’oblida de “No cometis adulteri”.
Quan se la interroga, l’Elizabeth s’enfada de que no s’interrogui abans a l’Abigail. Al no saber
com procedir, en Hale es prepara per marxar i en John, sota la pressió de l’Elizabeth, li diu que
sap que les declaracions de les noies són falses. Quan en Hale li respon que molts dels acusats
han confessat els seus crims en John remarca que se’ls hagués penjat si no ho haguessin fet; en
Hale li dona la raó a contracor.

De sobte, en Giles Corey i en Francis Nurse entren a la casa i informen a en John i a en Hale
que les seves dones han sigut arrestades per bruixeria: la Martha Corey per llegir llibres
sospitosos i la Rebecca Nurse per haver sacrificat a nens. Una patrulla dirigida per el secretari
de la cort Ezekiel Cheever i el xèrif George Herrick arriben al cap de poc amb una ordre
d’arrest per l’Elizabeth, cosa que sorprèn a en Hale. En Cheever agafa la nina de drap que
estava a la taula i hi troba una agulla clavada. Informa a en John que l’Abigail havia tingut un
episodi de dolor estomacal aquell mateix vespre i que li han trobat una agulla clavada
al ventre; l’Abigail havia dit que l’Elizabeth li havia clavat l’agulla amb bruixeria, utilitzant una
nina. En John fa entrar a la Mary perquè expliqui la veritat; ella afirma que ella ha fet la nina i
hi ha clavat l’agulla, i que l’Abigail havia vist com ho feia. En Cheever no n’està convençut i es
prepara per arrestar a l’Elizabeth.

En John, enfadat, estripa l’ordre d’arrest i amenaça a Herrick i a Cheever amb un mosquet,
però l’Elizabeth el calma i s’entrega. Ell li diu a en Hale que és un covard i li demana per què no
es qüestionen les acusacions. En Hale es mostra dubitatiu, però suggereix que potser aquestes
desgràcies estan passant a Salem a causa d’un crim secret que s’ha de fer públic. En John li
ordena a la Mary que vagi davant del tribunal amb ell i reveli les mentides de les altres noies,
però ella protesta. Conscient de l’adulteri d’en John, ella l’avisa de que l’Abigail està disposada
a revelar-ho si és necessari. Ell es sorprèn, però decideix que s’ha de dir la veritat, encara que
hi hagi un cost personal.

3r acte[modifica]
El tercer acte se situa trenta-set dies després a la Cort General de Salem, on s’hi està celebrant
el judici de la Martha Corey. Francis i Giles interrompen desesperadament el procés judicial
demanant que se’ls escolti. Se suspèn la sessió i es fa fora als dos homes de la sala principal.
Arriben en John Porctor i la Mary Warren i informen al vice-governador Danforth i al jutge
Hathorne de les mentides de les noies. Danforth informa a en John de que la seva esposa està
embarassada i que l’eximirà de la seva execució fins que neixi el nen, esperant que en John
retiri les seves declaracions. Ell es nega a fer-se enrere i presenta una declaració firmada per
noranta-un vilatans que confirmen la bona reputació de l’Elizabeth, la Rebecca Nurse i
la Martha Corey. En Herrick defensa la sinceritat d’en John.

Parris i Hathorne desestimen la declaració dient que no és vàlida. El mossèn Hale critica
aquesta decisió i exigeix saber per què se’ls hi prohibeix als acusats defensar-se a ells mateixos.
Danforth contesta que donada la “naturalesa invisible” de la bruixeria, no es pot confiar en les
paraules dels acusats i d’aquells que els defensen. Llavors ordena que s’arresti als noranta-un
vilatans que han firmat la declaració per tal d’interrogar-los. Entra en Giles Corey amb una
altra declaració que acusa a en Thomas Putnam d’haver obligat a la seva filla a acusar a
en George Jacobs per tal de comprar les terres d’aquest (ja que els condemnats per bruixeria
estan obligats a renunciar a les seves propietats). Quan se li demana que reveli qui li ha donat
aquesta informació, ell s’hi nega per por a que també s’arresti a aquesta persona. Danforth
acusa a Giles de desobediència i ordena que se l’arresti.
En John presenta la declaració de la Mary, en la que declara que l’Abigail la va coaccionar a
acusar a gent innocent. L’abigail nega l’acusació de la Mary d’estar mentint i es reafirma en la
història de la nina de drap i l’agulla. Quan Parris i Hathorne li demanen que faci veure que està
posseïda, a la Mary li fa massa por obeir. En John ataca la reputació de l’Abigail dient que el
mossèn la va enxampar a ella i a les altres noies ballant despullades al bosc a la nit en la que
suposadament es va “embruixar” a la Betty Parris. Quan Danforth comença a interrogar a
l’Abigail ella declara que la Mary l’està embruixant, intentant-la congelar amb vent fred, i en
John perd els estreps, dient-li a l’Abigail que és una meuca. Ell llavors confessa l’adulteri i diu
que és la raó per la qual van acomiadar a l’Abigail de casa seva i per la quau l’Abigail està
intentant que es mati a l’Elizabeth, per tal que els dos puguin estar junts.

Danforth fa entrar a Elizabeth perquè confirmi la història, i prohibeix que se li digui què acaba
de declarar en John. Al no ser conscient de la declaració del seu marit, l’Elizabeth tem que
l’Abigail hagi revelat l’adulteri per tal de desacreditar a en John i decideix mentir, dient que
mai va haver´hi cap aventura i que va acomiadar a l’Abigail a causa de les seves sospites. Hale
implora a Danforth que reconsideri la sentència ja que ara veu que l’Abigail menteix, però
sense resultat, Danforth desestima la declaració d’en John basant-se en la seva declaració
anterior en la que deia que l’Elizabeth mai mentiria.

La confusió i la histèria s’imposen a la sala. L’Abigail i les altres noies corren per la sala dient
que la Mary les està atacant amb un ocell groc, que ningú més és capaç de veure. Quan
Danforth li diu a la Mary que està sentenciada a la forca, ella s’uneix a les altres noies i revoca
totes les declaracions que ha fet contra elles dient que en John Proctor l’ha obligat a mentir i
que el diable s’alberga dintre seu. En John, desesperat i havent perdut tota esperança declara
que “Déu ha mort” i és arrestat. Furiós, el mossèn Hale denuncia la sentència i marxa.

4t acte[modifica]
El quart acte se situa tres mesos més tard a la presó del poble, d’hora pel matí. La Tituba, que
comparteix cel·la amb la Sarah Good, sembla que s’ha tornat boja a causa de la histèria, diu
que sent veus i que pot parlar amb Satanàs. El xèrif Herrick, afectat per haver hagut d’arrestar
a tants veïns seus, s’ha donat a la beguda. Molts vilatans han sigut acusats de bruixeria; la
majoria han confessat i han sigut sentenciats a una llarga condemna ala presó i el govern els ha
embargat les seves propietats; dotze han sigut penjats; set més seran penjats a trenc d’alba
per negar-se a confessar, entre aquests s’hi troben en John Proctor, la Rebecca Nurse i
la Martha Corey. En Giles Corey va ser torturat amb la premsa fins que va morir, el tribunal
estava intentant, sense resultat, que es declarés culpable; al no haver declarat res, Giles es va
assegurar que els seus fills heretarien les seves terres i les seves propietats. El poble s’ha
tornat disfuncional, amb tanta gent a la presó o morta, i amb l’arribada de la notícia de la
rebel·lió contra els tribunals a Andover, corren rumors de que el mateix passarà a Salem.
L’abigail, temorosa de les conseqüències, roba tots els estalvis a en Parris i fuig amb un vaixell
a Anglaterra amb la Mercy Lewis.

Danforth i Hathorne tornen a Salem per reunir-se amb Parris i els sorprèn saber que Hale
també ha tornat i que s’està reunint amb els condemnats. En Parris, a qui l’Abigail li ha robat
tot, explica que ha rebut amenaces de mort. Suplica a Danforth que ajorni les execucions per
tal d’aconseguir alguna confessió, esperant no haver de penjar a alguns dels vilatans més
respectats de Salem. En Hale, amb remordiment i culpant-se a si mateix per la histèria
col·lectiva, ha tornat per aconsellar als condemnats que facin declaracions falses per tal
d’evitar ser executats. Posa pressió a Danforth per tal que perdoni als set condemnats i s’oblidi
de l’incident, però Danforth s’hi nega, dient que perdonant i ajornant posarien en dubte la
veracitat de les confessions i execucions que ja s’havien dut a terme.

Danforth i Hale convocen a Elizabeth i li demanen que persuadeixi a John perquè confessi. Ella
li guarda rancor a Hale, tant per haver dubtat d’ella com per voler que en John cedeixi i arruïni
el seu bon nom, però accepta parlar amb el seu marit, almenys per acomiadar-se'n. Ella i en
John mantenen una llarga conversa, en la que ella l’elogia per no haver-se confessat. John li
diu que es nega a confessar-se no per convicció religiosa, sinó per menyspreu pels seus
acusadors i el tribunal. Els dos finalment es reconcilien, amb Elizabeth perdonant a en John i
entristida ja que ell no es pot perdonar a si mateix i veure la seva pròpia bondat. Tot i saber en
el seu cor que no hauria de fer-ho, John accepta confessar falsament haver practicat bruixeria,
decidint que no té cap desig ni dret a convertir-se en màrtir.

Danforth, Hathorne i un alleujat Parris demanen a John que testifiqui la culpabilitat dels altres
empresonats i dels executats. John s’hi nega, dient que només pot denunciar els seus
propis pecats. Danforth està decebut per aquesta reticència, però, per instància de Hale i
Parris, permet que John firmi una confessió escrita, que es mostrarà a la porta de l'església
com a exemple. John no n’està convençut, pensant que la seva confessió verbal és més que
suficient. Al pressionar-lo més, John acaba signant, però es nega a lliurar-se del paper, afirmant
que no vol que la seva família i, sobretot, els seus tres fills siguin estigmatitzats a causa la
confessió pública. Els homes discuteixen fins que Proctor renuncia completament a la seva
confessió, estripant el document signat. Danforth fa venir el xèrif i envia en John a ser penjat.
Davant d'una rebel·lió imminent, Putnam i Parris corren desesperadament per demanar-li a
Proctor que es confessi. Hale, que se sent culpable de la mort de John, demana a Elizabeth que
convenci al seu marit perquè es confessi, però ella s’hi nega, afirmant que John ha "trobat la
seva bondat".