Àngel Guimerà

Va néixer a Tenerife el 6 de maig de 1845 i va morir el 18 de juliol de 1924.

Va ser un dramaturg, polític i poeta català.

Era fill de pare català i mare canària, però al cap de poc temps de néixer va venir a
viure a Catalunya.

Entre obres poètiques (9) i dramàtiques (41) té un total de 50 obres.

LA FILLA DEL MAR

Personatges principals :

Pere Màrtir: : és el desig de totes les dones. És un noi adinerat, un jove atractiu, amb molt
mala reputació en el poble al haver sortit amb moltes joves i haver-les deixat el cor trencat.
Festeja amb la Mariona però mai ningú hauria dit (ni tan sols ell mateix) que s'enamoraria d'una
noia com l'Àgata. Al final de l'obra es demostra que s'havia enamorat de debò de l'Àgata. és un
mujeriego, odiat per tot el poble,

Àgata: és la filla del mar, molt simpàtica i agradable. : És un personatge marginat, que no
se sap d'on prové, i que va ser adoptada de petita quan la trobaren com a supervivent d'un
naufragi. És una noia pobra, amb mal geni, i no té família. Creu que ningú no l'estima, és molt
impulsiva i misteriosa. Té arrels mores ja que la barca on la van trobar duia una figura del cap
d'un moro. Ningú la vol perquè no és cristiana. 

Mariona: és la neboda del Cinquenes, un home amb una gran fortuna. Sap que si el seu oncle
se n'assabenta de la seva relació amb el Pere Màrtir la desheretarà. És molt gelosa i per amor és
capaç de tot, però també li preocupa els diners i l'herència. L'Àgata se l'estima molt però la
Mariona no li té massa apreci. 

Personatges secundaris

Catarina, Mòllera, Lluïseta, Filomena, Baltasanet,Gregori i homes del poble de la

costa catalana.

Filomena: és una dona xerraire, malpensada i tafanera. És la dona d'en Rufet. 

Catarina: És la dona del Gregori i és molt tafanera. Havia estat liada amb el Pere Màrtir i ara
tenia enveja de qualsevol dona de la qui s'enamorés. És molt venjativa. Està casada amb en
Gregori. 
Lluïseta: una altra de les dones que es dediquen a xafardejar. És una noia jove sense parella
també molt tafanera. 
Mòllera: un dels homes que treballa a la platja. És un busca-raons però en el fons un bon home.
Està enamorat de la Lluïseta. No intervé gaire en l'obra però li té gelos al Pere Mártir. 
Rufet: el noi que treballa amb en Mòllera. És espavilat encara que una mica despistat. Ho arregla
tot amb la “no-violència”. 
Cinquenes: Un home gran i egoísta , és l'oncle de la Mariona. Un vell ric que haurà de donar tota
la seva fortuna a la seva neboda. Amenaça a la Mariona en no deixar-li la fortuna si continua
amb el Pere Màrtir. 
Gregori: és el marit de la Catarina. Estan molt units. Al principi de l'obra sembla un simple
observador ja que L'única cosa que fa és fer callar a la seva dona o donar-li la raó en tot. Més
endavant crea la seva personalitat i es posa molt nerviós amb el tema del Pere Màrtir. 
Baltasanet: pare d'en Gregori. Molt unit a l'església. És un home gran, avi de la Mariona.
S'estima molt a l'Àgata perquè ella és molt desgraciada i perquè no té ningú: és molt compassiu i
l'ajuda i la defèn.

Resum ACTE I
El primer acte (a la platja) comença amb Caterina, Lluïseta i Filomena criticant a en Pere
Màrtir per ser un fastigós i un dropo. En Rufet està de part d'en Pere, l'alaga davant de les
noies. En Mòllera també li hi te fàstic. Aquesta conversació acaba amb una discussió,
després, cadascú torna al seu lloc de treball. En Pere Màrtir i la Mariona passen per la platja,
i els treballadors arriben a la conclusió que ells dos estan festejant.i li van a dir al Cinquenes,
què la seva neboda, festeja amb el Màrtir.
I el Cinquenes va directe a buscar al Pere i discuteixen.
Al acte següent, es queden la Caterina i el Pere sols, i parlen sobre la seva antiga relació i en
Pere li diu que si l'ha oblidat podrien ser amics,
però arriba Gregori en una barca amb Àgata, Baltasanet, Rufet i Lluïseta, en Pere marxa, tots
preparen la missa de l'Àgata, la filla del mar,
què ja fa un any que és al poble. Àgata s'estima molt als seus amics.
En Pere i la Mariona tenen una crisi, i s'han de deixar de veure, i tenen que dissimular la seva
'relació', el Cinquenes odia al Pere. En Pere i
la Mariona critiquen l'Àgata.

Fastigós-asqueroso
Dropo- que non vol traballar.

Resum ACTE II

Rufet i Mòllera son a missa, i després marxen a la taverna. Al acte següent entren en Gregori
i la Caterina i parlen sobre l'ho estrany què és que en Cinquenes deixi a l'Àgata festejar amb
en Màrtir. En Gregori i la Caterina es queden sols i parlen de l'Àgata i de què estaven
enganyats, pensant que en Pere anava a per la Mariona, quan li agradava l'Àgata i després
fan bromes. Al acte següent entren Lluïseta i Filomena i es queixen de què en Cinquenes es
pot retardar per pagar-lis però ells no es poden retardar per anar a cosir.
Després en Gregori li conta a la Caterina què un cop quan hi havia molt mal temps va veure
en Pere entrant a una casa que no era la seva, per la finestra; anava a veure l'Àgata, però no
volen dir res al Cinquenes perquè mai els creuria. La Caterina es torna pescadora i s'en van a
pescar.
Al següent acte entra el Baltasanet i els desitja sort als pescadors i parlen de la mort de la
esposa del Baltasanet i de què el Baltasanet no ha anat a pescar pel mal temps. És queden
parlant i entra Mariona, què els demana que no cridin que el oncle s'amoïna li donen les
culpes al Baltasanet, l'Àgata encara està pescant, potser amb el Pere. La Caterina es disposa
a dir una cosa sobre el Pere i... Al acte següent entra Àgata cantant i el Baltasanet la fa callar.
Al final Caterina no diu res, ja que Àgata apareix i es posen a dissimular. Àgata torna a
cantar. El Baltasanet li diu a l'Àgata que la veu diferent i ella li diu què és perquè és
enamorada d'en Pere, Caterina i Mariona li diuen què es prepari per quan la deixi en Pere.
Àgata els diu que en Pere li té amor de veritat.

En Cinquenes entra i els diu què a partir d'ara cobraran el diumenge al matí, ja que no li
agrada rebre disgustos després de sopar, fa anar a la Mariona a pel calaixó i els hi paga (3
pessetes i mitja). A l'acte següent entra en Pere Màrtir i es baralla amb el Gregori, marxen
tots i la Mariona i ell parlen del seu amor i li demana que acabi amb la ximpleria de l'Àgata. A
l'acte següent entra l'Àgata i veu al Pere i la Mariona, els pregunta si parlen d'ella i Àgata ja
té la seva cançó llesta. En Pere i l'Àgata se'n van a parlar i en Pere i diu a l'Àgata que està
enamorat d'ella i en Pere vol ser un altre home i li demana matrimoni a l'Àgata.L'Àgata
accepta i li demana recolzament a en Baltasanet. En Cinquenes i la Mariona són encontra.
En Pere i el Cinquenes es queden sols per parlar. En Pere li diu que està enamorat de l'Àgata
i que ella es vol casar amb ella demà (al llibre). En Cinquenes li diu què no l'escolta perquè va
d'un lloc amb l'altre amb la conversació, en Cinquenes li diu què no li donarà res a l'Àgata
per la boda, però a en Màrtir li dona igual, però li demana que no digui res a la Mariona, i en
Cinquenes li diu què li faria un favor prenent a l'Àgata. La Mariona i l'Àgata es queden soles
ui la Mariona li pregunta que cop sap que en Pere l'estima, Àgata el defensa,. Mariona li diu
què en Pere li esta posant les banyes i es barallen, Mariona marxa enfadada. Àgata creu que
la Mariona s'estima a en Pere. Tornen a parlar de lo de la finestra. Li diuen a l'Àgata que no
és despegiu de la finestra, ja que està on dormen tots, i veu algú abaix, aquest home puja
per la finestra buscant a la Mariona, era en Pere. L'Àgata es posa a cridar i Àgata s'enfada.
Àgata li entrega a Mariona al Pere i es posen a discutir.S'acaba l'acte.

Recolzament-apoyo
S’amoïna- se preocupaba.
Un cop- una vez
Calaixó-cajon
Baralla-pelea
Banyes-cuernos

ACTE III

L'acte comença amb la mateixa decoració que el primer acte, el poble s'enriu del
Pere Màrtir, és de nit, el Gregori ho ha organitzat tot i com,encén a discutir, van fora
a pegar-se, en Pere s'espanta i diu que pegarà a tot el que s'apropi i a part entren el
Baltasanet i la Caterina per parar-los. Estan en tots en contra d'en Pere per tot el que
li ha fet a l''Àgata. Entra el Rufet dient què en Cinquenes vol fer empresonar en Pere,
en Pere vol parlar amb en Cinquenes. En Cinquenes no escolta en Pere i vol trucar
al jutge per massillar donzelles i per mala gent. En Baltasanet es posa part d'en
Pere.

Entren la Caterina i el Gregori, també Filomena i Lluïseta, en Gregori està cansat,

parlen de la broma que li han fet al Pere perquè escarmenti. A l'acte següent l'àgata
es vol morir, per a després vol matar al Pere, Pere li explica tot el que li ha passat i
ha sentit i àgata dubta d'ell per la Mariona, Àgata fa jurar en Pere per sos pares que
mai més tornarà a parlar amb la Mariona, Pere accepta, Àgata amenaça de matar-lo
si el torna a veure amb Mariona. Ho arreglen i tornen a ser parella. Mariona li fa una
emboscada a el Pere i es posa a cridar, en Pere se li tira al damunt per ferla callar i
entren tots els personatges i creuen que s'estan abraçant, Àgata mata en Pere i Pere
li diu que ell només l'estimava a ella. Àgata se'n adona que la ha fastigiat, i es torna
al mar amb els seus pares. I el llibre acaba.
Llegeix atentament el text de La filla del mar (pàg. 125-126) de Guimerà i, després, con- testa les
preguntes:
a) ¿Creus que Àgata té una visió romàntica del naufragi, en el sentit que tendeix a idealitzar la
realitat? ¿La poetització de la realitat, és un dels trets del caràcter d’aquest personatge i alhora
un consol al seu complex d’òrfena? Cita si hi ha algun moment en què Àgata expressa aquesta
vo- luntat i la tendència a la fantasia.
Sí, Àgata té una visió romàntica del naufragi.
Sí, perquè l’estigma dels seus orígens li impedeix integrar-se a la comunitat de pescadors que l’ha
acolli- da; ella se sent diferent i les persones que l’envolten la titllen despectivament d’heretge.
Ella mateixa diu que s’ho fantasieja així: línia 37: «M’agrada creure-m’ho, que va ser aixís, i m’ho
fanta- siejo jo mateixa».
b) Al relat sobre el naufragi, Àgata fa una transmutació poètica dels seus orígens. ¿Després de la
pèrdua dels seus pares, què van esdevenir, per a ella, els ulls i la falda de la mare?; què simbolit-
za el sol i el mar? ¿Es considera filla dels homes o de la natura? Estableix-ne la relació amb el tí-
tol de l’obra i les connotacions romàntiques.
Les estrelles i el mar van esdevenir, per a ella, els ulls i la falda de la mare.
El sol: la cara del seu pare; el mar: la seva mare.
Es considera filla dels homes perquè té uns pares físics, però veu el sol i el mar com els seus pares
perquè la van portar fins a la platja sana i estàlvia.
L’Àgata és la filla del mar ja que és el mar la que la va bressar i la va dur cap a la platja, talment
com si fos la seva filla.
c) ¿L’autor hi utilitza una llengua col·loquial i planera o una de culta i elaborada? Exemplifica-
ho amb algunes expressions del text. ¿Creus que aquest registre lingüístic intenta reflectir la
par- la d’uns pescadors de la costa catalana? ¿Aquest intent aproxima aquest drama romàntic al
rea- lisme?
Hi usa una llengua col·loquial i planera.
Exemples: lín. 2: «Baltasanet, oi que a l’Àgata, la va llençar a la sorra una onada molt regrossa?».
Lín. 17: «No, no, que t’ho diré, que t’ho diré. Veureu que em trobo, quan hi penso, que m’estava un
dia tota petita, petita, ajagudeta a la falda d’una dona...».
Sí, aquest registre lingüístic intenta reflectir la parla d’uns pescadors de la costa catalana.
Sí. No seria creïble, ni realista, que els pescadors parlessin una llengua culta i elaborada.
-La filla del mar utilitza locucions i termes típicament mariners
-L’època de l’acció de La filla del mar és la contemporània de Guimerà,
-La caracterització exòtica d’Àgata vindrà recolzada pels vestits estranys que duia, quan van trobar-la,
i una fusta del vaixell amb un cap de moro.