ANNA CARLES MIRALLES

​ legeix les històries del Jaime i l’Alisha

L
1- Identifiqueu les principals idees en relació a:
○ El dèficit i la discapacitat. Elements moduladors del context.
○ L’educació/escola.
○ La inclusió social.
○ Les barreres que aquestes persones troben
○ Els elements que afavoreixen la superació de barreres

En primer lloc, un ​dèficit ​ho anomenem a aquella manca o anomalia que pot ser temporal o
permanent, carències físiques, psíquiques o sensorials que poden afectar a un individu de
diferent manera. En aquest cas, relacionant-ho amb el vídeo i amb el cas de la Constanza
Orbaiz, ens conta que va tenir dos parades respiratòries el mateix dia de néixer, això li va
deixar una lesió permanent al cervell que va afectar a la part motriu. La seva discapacitat la
va acompanyar sempre i ens destaca a l’etapa de primària uns mestres que
l’acompanyaven i li feien el camí i la convivència més fàcils, i per contra, d’altres que la
mantenien apartada de tot i de tots ja que no sabien com tractar-la, no estaven preparats.
La diversitat ​s’ha de valorar com a part de lo quotidià i no mirar-la amb ulls de
desconeixement o raresa. Amb això, cal destacar que les coses que et passen o amb les
persones que et vas trobant et marquen. Cal saber tractar i respectar els temps per a tot,
encara que un nen tingui un dèficit i discapacitat en alguna cosa, no hem de formar part de
la minusvalidesa que després l’entorn i la manca de recursos li provocaran a aquesta
persona. No tot es crear recursos per a facilitar l’accés a aquestes persones, que també,
sinó ​crear entorns ​on puguin ser ells mateixos, amb les diferències que ens caracteritzen a
les persones i no tenir que aparèixer-se a ningú. En aquest últim punt, la ​inclusió social és
un dels factors més importants per a tractar aquestes discapacitats en la societat, com un
enriquiment, com una diferència de les mils que tenim entre tots i així facilitar la tolerància i
que entre tots farem un món millor i més intel·ligent.

En el cas del Jaime, diagnosticat amb un glaucoma des de ben petit, amb un dèficit visual i
amb una discapacitat a la vista. El seu problema va sorgir quan ell tenia clar el seu futur i
sempre havia volgut ser arquitecte, però degut a la seva ceguera, amb 28 anys es va
quedar cec, es va fer moltes operacions que momentàniament milloraven aquest dèficit però
això no ho era tot. Ell va renunciar a ser arquitecte però les condicions de l’entorn li van
donar l’oportunitat de poder ser gestor de construccions. Això el va deixar formar part de
l'estret vincle de les construccions i l’arquitectura. Tot això va ser possible perquè va
estudiar a una universitat on el grau era per a persones amb discapacitat visual. Aquest
suport educatiu ​va suposar un reforç per n’ell i a la llarga va acabar canviant la seva forma
de vida, el seu futur i els seus somnis. Així com totes les persones que li van anar donant
d'oportunitats per demostrar que ell valia i que estava plenament capacitat per dur a terme
aquest treball.

L’últim cas que hem treballat, és el de l’Alisha, amb una distrofia muscular, i amb una futura
mort que va de la mà d’aquesta malaltia. En un principi ens planteja tots els símptomes o les
dificultats que té al seu dia a dia, per respirar, per moure’s, però que són fàcilment resoltes
amb l’ajuda d’un respirador mecànic i d’una cadira de rodes elèctrica que ella mateixa pot
manejar amb un joystick fàcilment manipulable. Aquí ens trobem que les diferències o les

1
 ANNA CARLES MIRALLES
barreres no son a nivell instrumental sinó socials, ella es veu massa aclaparada pel servei
de les infermeres, cuidadores i auxiliars que l’acompanyen al seu dia a dia. Aquesta ajuda
també és un endarreriment per totes aquelles habilitats socials que estan eclipsades, ja que
ella es relaciona més ben poc amb els seus companys i tot degut a l’inestimable ajuda dels
cuidadors. La inclusió a la normalitat i a la vida que portaria un jove de la seva edat forma
part del creixement i del que hem nombrat en el primer cas, respectar les edats i les etapes.
La socialització forma part d’un dels processos més necessaris per als éssers humans, i
quan ets adolescent així és com es forgen els primers vincles i els suports.

Tot i això, ens plasma un sentiment d’impotència i d’encoratjament ja que veu que la realitat
dels seus pares és d’un treball incansable i d’una profunda lluita per n’ella, pels seus
germans i per millorar la seva qualitat de vida i adequar la seva realitat a tot allò que
necessita.

2- Reflexiona sobre els conceptes següents i les idees que pressuposen

○ Deficiència/discapacitat/minusvalidesa
○ Diversitat/integració/inclusió
○ Educació/formació

- ​La deficiència ​és aquella manca o anomalia que pot ser temporal o permanent, de
carències físiques, psíquiques o sensorials que poden afectar a un individu, des del principi
de la seva vida, o amb el pas del temps.

- ​La discapacitat ​és tota restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la
forma i dins del marge que es considera normal per a un ésser humà.
Es caracteritza per la manca temporal o permanent en el desempeny i comportament d’una
activitat quotidiana.

- ​Una minusvalidesa ​és una situació desavantatjosa per a un individu determinat,

conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat, que limita o impedeix el desempeny
d’un rol que es normal en el seu cas.
Les mancances de l’entorn son les que fan que les persones amb discapacitat siguin menys
vàlides que les altres, trobant-se així barreres en la realització de les tasques quotidianes.

Per relacionar aquests tres aspectes, es podria posar d'exemple el cas del Jaime, té un
glaucoma diagnosticat des de ben petit, que aquesta malaltia provoca una pèrdua de la
vista fins provocar la ceguera permanent o completa. La discapacitat d’en Jaime seria el no
veure correctament i com a conseqüència el no poder llegir el no poder diferenciar els colors
i al cap i a la fi no poder dur a terme tasques visuals en precisió.

Però no sempre la relació dels tres conceptes segueix l’ordre establert

“deficiència-discapacitat-minusvalia”, ja que no totes les persones amb una deficiència
sofreixen una discapacitat, ni totes les que tenen una discapacitat sofreixen una minusvalia.

La inclusivitat engloba una educació centrada en les persones amb discapacitat, en

considerar un ensenyament que no discrimine a ningú, que capacite a l’individu per tal que
es desplegui de forma plena i independent. Basa el seu model en la equitat, la cooperació i
la solidaritat.

2
 ANNA CARLES MIRALLES

La integració acull als alumnes diagnosticats amb necessitats especials, que provenen
d’altres cultures i amb llengües diferents o amb determinades característiques físiques,
sensorials, emocionals i cognitives.

La diversitat és un fet consubstancial a l’educació i totes les persones són diferents. La

diversitat és una realitat natural, legítima i habitual. L’atenció a la diversitat suposa el
reconeixement de l’altra persona amb les seves pròpies característiques.

El moviment de l’escola inclusiva, concebeix els espais educatius, des de la diversitat de

necessitat educatives trobades en els espais formals d’ensenyament. Amb un objectiu que
va més enllà de la integració.

L'educació ​consisteix en una preparació per a la vida i de per vida. És un procés i una sèrie
d’activitats orientades a capacitar a un individu i a assimilar, a desenvolupar coneixements,
tècniques, valors i comprensió. L’educació agrupa un conjunt de factors que es relacionen
no solament en un camp d’activitat reduït, sinó que engloba una àmplia gama de problemes.

La formació ​capacita a un individu per tal que pugui realitzar convenientment una tasca o
un treball determinat, ja sigui com a conseqüència del canvi tecnològic o una nova
organització del treball, entre d’altres.

3- Llegeix la notícia del Cristian Gonzalez i digues quin concepte és el més adient.
Justifica breument la resposta

- En la notícia ens explica que el noi pateix atròfia muscular espinal, això li deu provocar una
deficiència muscular, i de mobilitat com es pot veure en el problema que ens planteja. Dins
d’aquesta deficiència trobem la discapacitat que seria no poder moure’s lliurement a causa
de les diferents barreres que ens anem trobant i per últim i crec que més adequat, la
minusvalidesa que trobem és que el tren no està preparat per a les dificultats de mobilitat
que té aquest noi. Plantejant-se així barreres de mobilitat i restringint les accions i la voluntat
de l’individu.