2.1.

Dimensions conceptuals de l’empresa

L’empresa pot ser estudiada per diferents àrees del coneixement.

Es poden observar dimensions conceptuals principals i a partir d’aquestes s’estudia
l’empresa, n’hi trobem 5 de dimensions:

o la dimensió “funcional” que justifica que l’empresa participi en l’economia de

mercat i que s’associï amb la figura de l’empresari qui te la funció directiva i
que redueix els costos de mercat augmentant el benefici.
o la dimensió “tecno-económica” es la activitat que produeix béns i serveis, en que
l’empresa va en busca d’augmentar el seu benefici.
o la dimensió “económico-finançera” es l’activitat econòmica que crea riquesa,
valor i moviments de capital a traves del mercat sobretot financer.
o la dimensió “jurídico-mercantil” activitat que s’ocupa de generar relacions
contractuals, empresa que disposa de personalitat jurídica per contractar amb
altres propietaris de factors econòmics i configurant estructures simples o
múltiples.
o la dimensió “social” està originada per relacions humanes y de poder amb el
qual representa un dels aspectes més rellevants de l’empresa com organització.
En les relacions s’observen diferents qüestions funcionals, polítiques etç.

Un cop definides les dimensions conceptuals, podem observar les característiques de

l’empresa com unitat econòmica:

o L’empresa es una organització: que disposa d’una jerarquia o estructura interna,

amb lo que es pretén obtindre un benefici empresarial.
o L’empresa es una unitat de producció: a traves d’un plantejament i disposant
d’un conjunt de factors econòmics s’obté uns productes o serveis.
o L’empresa es una unitat financera: en el qual s’inverteix un capital per satisfer la
demanda de béns i de serveis, amb el qual si tot surt bé s’obté un benefici i un
creixement equilibrat per a l’empresa.
o L’empresa es una unitat de decisió o de direcció: aquesta ha de assumir riscos
que se li plantejaran en el seu sistema econòmic, com també haurà de assumir
decisions pel futur de l’empresa.
o L’empresa es un sistema social: dintre de l’empresa també es produeixen
relacions entre persones, comunicant-se les seves motivacions de cadascú i la
seva manera de actuar segons la cultura o el poder.

2.2. Evolució de la teoria de l’empresa: enfocaments

La primera formulació de teòrica de l’empresa es va originar amb la teoria

microeconòmica, la teoria de mercat, i que es desenvolupa entre el s.XIX-XX, gracies
als economistes Jevons, Menger, Walras i Marshall.
A final del s.XX sorgeixen noves corrents, unes que procedeixen de la teoria
microeconòmica i d’altres sorgides de la teoria de l’administració de l’empresa.

2.2.1. L’enfocament neoclàssic

Dintre d’aquest es formulen les bases de la teoria que investiga la participació d’aquest
agent econòmic dins l’economia de mercat, aquesta estudia l’equilibri de l’empresa per
poder optimitzar el seu objectiu i maximitzar el seu benefici.
L’enfocament neoclàssic parteix de certes hipòtesis necessàries per a que es compleixen
les propostes com:

o Hipòtesis de la conducta racional dels agents econòmics individuals

o Hipòtesis d’una economia estàtica i d’un futur econòmic cert
o Hipòtesis sobre l’existència de funcions econòmiques continues
o Hipòtesis sobre l’existència de valors marginals
o Hipòtesis sobre l’existència d’una adaptació quasi perfecta de factors a
productes, tan a curt com a llarg termini
2.2.2. L’enfocament administratiu
Davant els plantejaments de l’enfocament neoclàssic sorgeix una nova teoria de
l’organització o teoria del comportament administratiu de les organitzacions
empresarials que neguen el comportament econòmic neoclàssic, aquest es centra en la
hipòtesis de la racionalitat humana i es liderat per H.A.Simon.
En aquesta teoria es bàsica la autoritat o jerarquia amb un diseny complex de
comunicació i altres relacions entre el grup humà.
Simon fa un plantejament a partir del principi de l’equilibri de l’organització.

2.2.3. De la revisió de la teoria econòmica de l’empresa a l’enfocament

contractual
Aportacions principals sobre la teoria de l’empresa:
o Teoria de l’empresa de negocis com a força directiva en el capitalisme
o Teoria de l’especialització davant el risc
o Teoria dels costos de mercat
o Teoria de l’organització definida per una relació d’autoritat
o Teoria dels drets de propietat basat en l’economia de producció en equip
o Teoria de la jerarquia organitzativa
o Teoria dels límits de l’organització
o Teoria de l’agencia
o Teoria contractual basada en un contracte entre els propietaris
o Teoria de l’empresa com organització, sistema sociotècnic obert

Aquest conjunt d’aportacions considera que l’empresa capitalista sorgeix com una
alternativa de mercat, enfocament que assumeix aquestes qüestions:
o Reconèixer els efectes que la organització te sobre els costos de mercat
o Reconèixer el paper de l’empresari i la seva realitat
o Reconèixer el paper fonamental de la tecnologia com una variable de la activitat
econòmica sobre la direcció de l’empresa

Para Williamson la qüestió estreba en l’anàlisi de les transaccions i en les formes

jeràrquiques que adopta l’empresa com organització.
En canvi per Arrow es justifica l’empresa com una organització complexa que adopta
un esquema jeràrquic amb el fi d’estalviar costos en la circulació de d’informació, lo
que vol dir més costos d’administració.
Per Cheung l’empresari disposa de uns drets limitats de us sobre els factors a través de
uns contractes o segons determinada relació d’agència.

2.3. L’empresa com sistema: Anàlisis de sistemes empresarials

Entrades: procés de transformació sortides:

(inputs) (outputs)
Diners Productes
Treball Serveis
Tecnologia Resultats
Regulació Control
Energia Dividends

Es pot observar que s’actua com un sistema obert relacionant unes entrades i unes
sortides i transformant uns inputs a uns outputs, els quals seran els objectius pretenent
per el sistema. Una de les categories dels sistemes es que poden ser oberts o relacionats
amb el entorn, raó que porta a una altra classe de sistemes, els regulats.

Una de les característiques principals de l’estructura del sistema es el principi de

jerarquia, aquí recollirem els principis generals de la teoria de sistemes: la
interdependència, la totalitat, el pla comú, la relació entrades-sortides, la transformació,
la entropia, la regulació, la jerarquia i la equifinalitat.
També nombrarem els elements conceptuals de l’empresa com a sistema: conjunt
d’elements, estructura del sistema, pla comú, funcions característiques i conjunt
d’estats.

2.4. Concepte d’empresa com organització: principis bàsics

L’empresa com organització està constituïda per elements que integren els diferents
aspectes, algunes vegades es lo tècnic i d’altres l’humà i social, el sistema sociotècnic
obert es pot estudiar per la interrelació o per cada un dels següents pentagrama
organitzatiu:
o Sistema tècnic, transformador de valors en termes reals i monetaris.
o Sistema de direcció, aspecte administratiu de l’activitat econòmica.
o Sistema humà, aspecte social, comportaments i motivacions.
o Sistema cultural, aspectes culturals que influeixen en l’organització
o Sistema polític, aspectes de poder.

Sistema Sistema de
Entorn Entorn
tècnic direcció
Sistema
humà

Sistema cultural Sistema polític

En aquesta figura es recullen aquets sistemes empresarials, integrats en un bloc amb el
entorn que representa el sistema bàsic de la organització.
En el segon bloc de sistema de aspectes es compon el sistema cultural i el sistema
polític, aspectes que serveixen per explicar la estructura i el comportament dels
anteriors.
Aquets objectius característics de cada aspecte son els principis bàsics que permeten
l’equilibri de l’organització o del sistema.
Aquets cinc aspectes o sistemes organitzatius permeten definir a l’empresa com un
sistema sociotècnic obert compost per 5 elements principals o aspectes organitzatius:
sistema tècnic, sistema humà, sistema de direcció....