Pierre Bourdieu

Pierre Bourdieu (Denguin, 1 d'agost de 1930 - París, 23 de gener de 2002) fou

un sociòleg, antropòleg i filòsof francès.[1]

Va ser un dels més prestigiosos i polèmics pensadors contemporanis i un dels inspiradors

intel·lectuals del moviment antiglobalitzador o altermundista. Les seues aportacions són molt
rellevants en diversos camps, des de l'etnografia a l'art, la literatura, l'educació o la política. El
seu llibre més famós, La distinction: critique sociale du jugement ("La distinció: criteri i bases
socials del gust") (1979), va ser triat com un dels deu treballs sociològics més importants
del segle XX per la International Sociological Association (ISA).[2] Va ser professor
de sociologia al Collège de France, director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences
Sociales i membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts. Va dirigir la revista Actes de
la recherche en sciences sociales.[3]

Va nàixer a Denguin, un poblet dels Pirineus, al sud-oest de França, on son pare era
l'administrador de correus. De menut, a l'escola, va ser un estudiant brillant i bon jugador
de rugbi. Es va traslladar a París per estudiar filosofia a l'École Normal Supérieure, on va ser
company d'estudis de Jacques Derrida i es va interessar, fonamentalment, en els treballs del
jove Marx, de Maurice Merleau-Ponty, Edmund Husserl i Martin Heidegger. Durant un any va
exercir de professor de filosofia, però va ser reclutat per a la Guerra d'Algèria, en què va servir
durant dos anys. Entre 1959 i 1960, va treballar a la Universitat d'Alger i va investigar la
cultura berber, l'agricultura tradicional i el treball a Algèria. El 1960 va tornar a França com
a antropòleg.

Va aprofundir els seus estudis d'antropologia i sociologia i va fer classes a la Universitat de

París (1960-62) i a la Universitat de Lilla (1962-64). El 1962 s'havia casat amb Marie-Claire
Brisard. El 1964 va ingressar al cos de professors de l'École des Hautes Études en Sciences
Sociales i el 1968 va ser nomenat director del Centre de Sociologie Européenne, on va
començar un projecte d'investigació col·lectiva, extensa i pionera, que va ser l'inici dels seus
treballs sobre el manteniment dels sistemes de poder per mitjà de la transmissió d'una cultura
dominant. Durant aquesta segona part dels anys seixanta, manté una estreta relació de treball
amb Raymond Aron.

El 1975 va fundar la revista Actes de la recherche en sciences sociales, centrada en la publicació

d'articles d'investigació que mostren els mecanismes pels quals la producció cultural ajuda a
sostindre l'estructura dominant de la societat. El 1981 va ser nomenat per la prestigiosa
càtedra de sociologia del Collège de France. Cap a finals dels anys vuitanta, Bourdieu s'havia
convertit en un dels científics socials més citats als Estats Units i, cap a mitjans dels anys
noranta, inicià activitats fora dels cercles acadèmics, tot donant suport a molt diverses
mobilitzacions socials. Aviat es convertí en referent intel·lectual dels moviments socials
alternatius. Va morir de càncer a l'hospital de Saint-Antoine de París, el 23 de gener de 2002.

El treball de Bourdieu es dedica amb perseverança a la superació de les antinòmies que,

segons el seu plantejament, bloquegen els avanços en les ciències socials des del seu propi
interior, como ara l'antagonisme entre el coneixement objectiu i el coneixement subjectiu, o la
separació entre la dimensió simbòlica i la dimensió material de la vida social. En aquest sentit,
el projecte de Bourdieu consistia a elaborar una economia política unificada de les pràctiques
socials, capaç d'unificar la perspectiva fenomenològica i la perspectiva estructural. En el seu
llibre Choses dites, el mateix Bourdieu proposa d'anomenar la seua proposta com
a estructuralisme constructivista o com a constructivisme estructuralista.