Maurice Merleau-Ponty

Maurice Merleau-Ponty (Rochefort, 1908 - París, 1961) fou un filòsof francès, fortament influït
per Edmund Husserl. És freqüentment classificat com a existencialista, a causa de la seva
proximitat amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, així com per la seva concepció
heideggeriana de l'ésser, encara que posteriorment a causa del seu litigi amb Sartre, Merleau-
Ponty negava pertinença o acord amb aquesta filosofia.

Després d'acabar els seus estudis al Liceu Louis-li-Grand de París, Merleau-Ponty va ingressar a
l'Escola Normal Superior de París, en la mateixa època que Sartre, on va acabar la carrera
de filosofia com segon de la seva classe en 1930. Va començar a donar classes en Chartres,
però després va tornar a l'Escola Normal Superior per un doctorat en lletres en 1945, que va
aconseguir amb dos llibres molt importants: L'estructura del comportament (1942) i
la Fenomenologia de la percepció (1945).

De seguida es converteix en professor de filosofia a la Universitat de Lió (1945 a 1948), i

després en professor de psicologia infantil a la Sorbona (1949 a 1952). Al final, es converteix en
titular de la càtedra de filosofia del Collège de France a partir de 1952 i fins a la seva mort en
1961, sent un dels més joves a accedir a l'esmentat Collège de France.

Merleau-Ponty també va formar part del comitè editorial de la revista Les Temps
modernes com a editorialista polític, des de la seva fundació a l'octubre de 1945 i fins al
desembre de 1952. Va morir d'una aturada cardíaca la nit del 3 de maig de 1961 als 53 anys,
aparentment mentre preparava una dissertació referida a Descartes. El seu cos està enterrat
en el Cementiri de Père-Lachaise de París.