Oratòria: L’oratòria és l’art de parlar davant d’un auditori amb la finalitat

d’agradar i persuadir-lo en algun sentit. El coneixement i domini de les regles

d’aquest art és l’eloqüència, per tant l’orador ha de ser un expert en l’art de
parlar.

Retòrica: Conjunt de regles o principis que es refereixen a l'art de parlar o

escriure de forma elegant i amb correcció per tal de delectar, commoure o
persuadir. Posidoni de Rodes va incloure la retòrica entre les anomenades arts
liberals, aquelles en les que un ciutadà s’instrueix sense ànim de lucre. Sorgida
en les ciutats democràtiques de Grècia en el segle V aC. Amb les conquestes
dels segles III i II aC els romans van poder conèixer la cultura grega i la retòrica
va ser acollida amb entusiasme. Finalment la retòrica va acabar formant part,
juntament amb la gramàtica, dels plans d’estudi dels joves patricis. El lloc on
l'eloqüència adquiria el seu valor ple era al fòrum: al Comitium on es celebrava
l'assemblea legislativa de Roma; o a la Cúria on es reunia el Senat i els
senadors feien els seus discursos.
Durant el segle II aC van sorgir diverses escoles de retòrica:
- L’asiàtica: té un estil molt recarregat i florit.
- L’àtica: té un estil sobri.
- La ròdia: és una barreja dels dos estils anteriors.

Ciceró: Neix l’any 106 aC a Arpí, pertanyent a una família poc coneguda però
acomodada. Va fer els seus estudis superiors a Roma. La seva primera
formació oratòria va ser amb Apoloni de Rodas.