1

La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

TEMA 4: ESPANYA EN EL SEGLE XIX

2
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

TEMA 4: ESPANYA EN EL SEGLE XIX

4.1. La guerra de la Independència (1808-1814). Les Corts de Cadis
4.2. El regnat de Ferran VII (1814-1833)
4.3. La independència de les colònies hispanoamericanes
4.4. El regnat d’Isabel II (1833-1868)
4.5. El Sexenni democràtic (1868-1874)
4.6. Els inicis de la Restauració
4.7. Revolució industrial escasa.
4.8. Transformacion socials

3
 La ciència és el gran antídot
contra el verí de la superstició
4.1. La guerra de la Indepèndencia (1808-1814)
1788 comença regnat Carles IV
Esclata la Revolució Francesa
i Espanya es va aliar amb
altres països europeus per a
atacar a França
1807 Tractat de
Fontainebleau. Espanya deixa
passar els exèrcits francesos
per a què ocupen Portugal
Napoleó convoca a Carles i
Ferran a Baiona i aconseguís el
tron per al seu germà Josep
José Luis Lorenz Andrés
HISTÒRIA
Deixa el govern en mans de Godoy
Es derrotada i torna a ser 1805 derrota
aliada de França com quasi franco-espanyola batalla
tot el segle XVII Trafalgar front al Regne
Unit.
L’exèrcit francés aprofita per
ocupar ciutats espanyoles. Els Carles IV va abdicar en el seu
espanyols es rebel·len contra el fill Ferran VII i Godoy va
rei i Godoy dimitir
Març de 1808
2/05/1808 revolta popular contra
els francesos. Va començar la guerra
de la Indepèndencia 4
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

5
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Dos bàndols:
Esclata la guerra de la Indepèndencia - Afrancesats. Reoneixen a Josep I
- Fernandinos fidels Ferran VII
Tres etapes de la guerra
- Després de la sublevació de Madrid i la derrota de Bailén els francesos es
van retirar de Madrid.
- 1808-1812 les tropes de Napoleó van ocupar quasi tota la Península.
- 1812-1814 Declivi de Napoleó a Europa, les tropes franceses són
derrotades pels anglesos i espanyols. Ferran VII torna i recupera el tron.

Com lluitaven els espanyols front als francesos? Guerrilles

6
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Les Corts de Cadis i la constitució

Buit de poder per la guerra Es creen juntes per organitzar 1810 es convoquen Corts a Cadis,
i perquè el rei està a Baiona la lluita i després la Junta única ciutat no ocupada pels
Central Suprema francesos

Hi havia 3 grups diferenciats: Obra legislativa que suposarà la base de l’Espanya

- Liberals, volien reformes contemporànea. Destaquem:
polítiques. - Supressió inquisició, senyorius i gremis.
- Absolutistes, mantindre l’Antic - Llibertat d’impremta.
Règim - Abolició tortura.
- Diputats americans, defensar - Declarar igualtat dels ciutadans davant la llei.
interessos colònies. - Constitució de 1812: Sobirania nacional,
monarquia hereditaria, religió catòlica, divisió
de poders. Legislatiu rei i parlament, executiu
No es va poder aplicar per la el rei i judicial els jutges.
guerra però serà un referent
per a tot el segle XIX.
7
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.2. El regnat de Ferran VII (1814-1833)

a) El Sexenni absolutista (1814-1820)
Privilegis de nou per a
Març/1814 Ferran VII torna a Ferran VII va abolir la l’Església i els nobles.
Espanya. Un grup de diputats Constitució de Cadis i torna a Persecució liberals. Van
absolutistes li lliuren el l’Antic Règim protagonitzar
Manifest dels Perses pronunciaments que van
fracasar

b) El Trienni Liberal (1820-1823)

Se formen dos bàndols:
1820 triomfa pronunciament - Moderats: Reformes suaus
coronel Riego. Obliga al rei a acceptades pel rei i les
jurar la Constitució de 1812. classes dominants.
Es posen en pràctica les - Exaltats: Reformes
reformes de les corts de radicals i aplicació
Cadis constitució 1812
1823 la Santa Aliança va
enviar a Espanya els 100.000
fills de Sant Lluís i reposà a
Ferran VII com a rei
8
 La ciència és el gran antídot
contra el verí de la superstició
c) Dècada Ominosa (1823-1833)
Forta crisi al regnat de
Ferran VII per:
- Crisi hisenda pública
- Pèrdua majoria colònies
americanes
- Pronunciaments liberals
La guerra acabarà amb la
derrota dels carlins. Conveni
de Vergara. Tanmateix
tornaran a enfrontar-se
HISTÒRIA
Final de l’absolutisme
A més a més problema
dinàstic. El rei no té fills
varons. Pragmàtica Sanció.
La seua filla serà la nova
reina a la seua mort. El
seu germá Carles Maria
Isidre no està d’acord.
José Luis Lorenz Andrés
1833 mor Ferran VII i
esclata la 1ª guerra carlina.
Conflicte dinàstic i ideològic.
- Carlins donen suport a
Carles i al absolutisme.
- Isabelins donen suport
a Isabel i al liberalisme.
9
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.3. La independència de les colònies hispanoamericanes

Causes:
- Minoria criolla descontenta perquè encara que tenia el poder econòmic no tenia poder
polític i no controlaven el comerç en mans dels espanyols.
- Van arribar les idees del liberalisme i el nacionalisme. Triomf de la Revolució
Francesa i Independència EEUU.
- Interessos Regne Unit que volia la independència d’Espanya per comerciar lliurement.

Fases:
1808-1815: Buit de poder a Espanya per la guerra de la Independència. Es formen juntes
que es proclamen independents. Tornada de Ferran VII i restauració poder espanyol.
1816-1824: General San Martín proclama independència Argentina 1816 i la de Xile 1818.
Simón Bolívar proclama la independència de Colombia al 1819 i va formar la Gran Colombia
(Colombia, Veneçuela, Panamà i l’Equador). Mèxic ho va aconseguir al 1821. Perú al 1824.
Bolívia al 1825 i Uruguai al 1828.
10
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.4. El regnat d’Isabel II (1833-1868)

Quan Ferran VII va Ha de fer front a la 1ª
M.Cristina, mare de Isabel Guerra carlina i buscarà els
morir(1833), Isabel només II serà la regent
té 3 anys suport dels liberals
(moderats i progressistes)
Moderats Progressistes

Sobirania Compartida rei i corts Nacional

Sufragi Censitari restringit Censitari més ampli Diferències

Poder legislatiu Corts amb rei. 2 cambres Corts. 1 cambra. Parlament

Poder executiu Rei. Nomena al govern Rei. Nomena al govern

Poder judicial Tribunals i jutges Tribunals i jutges

Drets individuals Limitats Més amplis

Confessionalitat Estat confessional catòlic Estat confessional catòlic amb

sense llibertat de culte llibertat de culte
11
 La ciència és el gran antídot
contra el verí de la superstició
Inicialment M.Cristina
vol continuar amb
l’absolutisme però
necessita els liberals.
Té el suport dels
moderats però...
1840 M.Cristina abdica i
deixa pas al general
Espartero com a regent
José Luis Lorenz Andrés
HISTÒRIA
Posar fi a l’Antic Règim amb mesures
com:
Motí de la Granja 1836 - Desamortització Medizàbal 1836
suposa govern en mans - Constitució 1837
progressistes
1843 revolta que va
Els progressistes al
suposar nomenar Isabel
poder però Espartero va
II com a reina amb 13
governar de forma
anys. El govern va
autoritaria
quedar en mans dels
moderats amb la figura
de Narváez
12
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

La Dècada Moderada (1844-1854)

- Isabel II va deixar el poder sempre als moderats. Narváez al poder.
- Estat molt centralista.
- Constitució 1845 molt moderada. Sufragi molt censitari, sobirania
compartida rei i corts o limitació drets individuals.
- Progressistes es radicalitzen. Es formen els demòcrates que volen el sufragi
universal i els republicans que volen una República.
Pronunciament de Vicálvaro posa fi a aquesta etapa

El Bienni Progressista (1854-1856)

- Gran reforma econòmica: Llei dels ferrocarrils i desamortització de Madoz
de béns de l’Església i ajuntaments.
- Crisi econòmica i lluites de poder van fer que la reina els llevara el poder.

13
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Moderats i unionistes (1856-1868)

- Els unionistes eren un partit de centre creat per O’Donnell que es va
alternar en el poder en els moderats. Època d’estabilitat fins a 1864.
- A partir de 1866 conspiracions demòcrates i progressistes per derrocar a la
reina.

14
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.5. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

1868 Isabel II va abandonar Espanya. Per què?
- Revoltes per la crisi econòmica. 1868 revolució la
- Burgesia i militars rebutjaven l’autoritarisme del govern Gloriosa liderada perls
- Progressistes, demòcrates i republicans exclosos del generals Serrano i Prim
poder. No els agrada el conservadurisme del govern.
(1866 pacte d’Ostende per endorracar la reina)
- Cada vegada més impopular Es convoquen eleccions i
s’elabora una nova
constitució (1869). És la
Però diu que és una primera democràtica de
monarquia. I no hi ha la història d’Espanya.
rei. Regent temporal Reconeix el sufragi
Serrano universal masculí

15
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Monarquia d’Amadeu (1871-1873)

- És elegit rei d’Espanya l’italià Amadeu de Savoia. El seu principal suport, el
general Prim es assassinat tres dies abans d’arribar.
- Va ser un rei democràtic però va tindre dificultats com la nova guerra carlina,
la guerra de Cuba, l’oposició de l’Església i monàrquics, els republicans volien
una República i gran part de la població perquè era estranger.
Primera República(1873-1874)
Amadeo va abdicar es proclamà la I República (Figueras, Pi i Margall, Salmerón i
Castelar). Però van tindre molts problemes
1) Moviment cantonalista. Moviment federalista radical. Es van crear cantons o
repúbliques independents dins d’Espanya com Catalunya, Cartagena, Málaga.
Per por a què es trencara la unitat d’Espanya, es va reprimir durament.
2) Guerra de Cuba. Descontentament població criolla opressió econòmica
d’Espanya. Va finalitzar Pau Zanjón 1878.
3) Tercera guerra carlina.
16
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.6. Els inicis de la Restauració

1874 colp d’estat del general Pavía. Al desembre el general Martínez Campos pronunciament
a Sagunt i proclama la Restauració. Tornada dels borbons.
Nou rei, Alfons XII, fill President del govern Aconseguirà posar fí guerra
d’Isabel II Cànovas del Castillo carlina i la de Cuba.
Sistema polític amb partits que
Com funcionava el nou sistema polític? accepten la monarquia
- Constitució de 1876 recull principis progressistes com àmplia declaració de llibertats
i moderats com confessionalitat de l’estat o la sobirania compartida rei i corts.
- Alternança en el poder de dos partits polítics, conservadors i liberals. Cánovas i
Sagasta.
El rei decidia quin partit havia de governar
Com?
Aquest partit convocava les eleccions i les guanyava
Corrupció en el
Caciquisme: Persones poderoses de les zones rurals amenaçaven o
poder.
feien favors a la població per votar a qui ells volien.
Tupinada/falsejament electoral: cens de morts, introducció de vots,...
17
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Aquest sistema propociona estabilitat social però socialistes, anarquistes i nacionalistes

bascos, catalans i gallecs van quedar al marge

18
 La ciència és el gran antídot
HISTÒRIA
contra el verí de la superstició
4.7. Revolució industrial escasa
Al segle XIX Espanya era un país agrari. Els cultius principals eren l’olivera,
vinya i cereals.
Els liberals intentaren alliberar
terres per augmentar la propietat
privada i la comercialització de la
producció agraria
José Luis Lorenz Andrés
Desamortització: Decomís
terres amortitzades, és a
dir, aquelles que no es poden
Com? comprar ni vendre i que
pertanyien a noblesa,
església o municipis.
Desamortització Mendizábal
Desamortització Madoz
Molts burgesos van comprar
aquestes terres i van introduir
millores però els camperols no van
accedir a la propietat i passaren a
ser jornalers 19
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

Problemes per a una revolució industrial

- Carbó escàs i de mala qualitat. Al nord d’Espanya hi havia jaciments de ferro però
s’exportava.
- Infraestructures per al transport eren deficitàries.
- No hi havia mercat interior. Reduïda capacitat de compra població.
- Escassetat de capitals propis per a invertir.

Desenvolupament de la indústria
- Indústria tèxtil del cotó a Catalunya. Ràpida mecanització. Capitals del comerç i de
l’agricultura.
- Indústria siderúrgica a Andalusia, Astúries i País Basc. Destaquem la zona del Pa´si
Basc que es va consolidar a finals del segle XIX.

Llei del ferrocarril 1855. Expansió del ferrocarril dècada següent amb ajuda del
estat, avanços tècnics i capital estranger.
20
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

4.8. Les transformacions socials Principis s. Finals s.

XIX XIX
Creixement de la població moderat respecte a la resta d’Europa
11,5 18,6
milions milions

Excedent mà d’obra el camp originà èxode rural i emigracions a Amèrica

Societat de classes
- Classes altes: aristocràcia i alta burgesia. Controlaven el poder polític i econòmic.
- Classes mitjanes: funcionaris, petits empresaris, oficials de l’exèrcit, professionals
liberals, petits comerciants,...
- Classes populars: camperols, obrers, criats,... Majoria analfabets i nivel de vida molt
baix.

21
 La ciència és el gran antídot José Luis Lorenz Andrés

HISTÒRIA
contra el verí de la superstició

El moviment obrer
- Primeres accions ludites en 1821 a Alcoi i a Barcelona en 1835
- 1840 primeres associacions obreres. Fins sexenni revolucionari no es
reconeixerà el dret d’associació.
- 1868 arriba a Espanya Giusseppe Fanelli deixeble de Bakunin. En 1870 es
formarà al Federació Regional Espanyola. Il·legalitzat al 1874. L’anarquisme
molta difusió a Catalunya, València i Andalusia. Es va dividir en dos
tendències: Una més partidaria de l’acció directa(atemptats) i una altra més
moderada (lluita sindical). En 1910 es crearà la CNT.
- 1879 Pablo Iglesias fundarà el PSOE, i en 1888 es fundarà la UGT vinculada
al PSOE.

22