TEMA 6.

EL SÒL: PROCESSOS I RISCOS

1. EL SÒL

El sòl és el producte de la meteorització de les roques, és a dir, una capa sotmesa a

canvis produïts per la interacció entre la litosfera, la biosfera i l’atmosfera. No és
només una entitat biològica, sinó que intervenen mecanismes bioquímics i biològics.

Característiques:

- És un sòl natural, dinàmic i obert, això vol dir que entra i surt matèria i energia.
- És un recurs natural no renovable que cal protegir.
- El volum més petit de sòl que pot ser considerat com individual (té vida) es diu
pèdon.
- La part superior i transformada del pèdon on té lloc l’activitat biològica i on els
processos bioquímics són molt intensos s’anomena sòlum.

1.1 FORMACIÓ DE SÒLS

Factors que formen un sòl:

Roca mare És la roca original que donarà la textura (argilós...) i la

composició química i mineral del sòl.
Relleu topogràfic Farà que variï la intensitat dl transport dels materials i el grau
d’erosionabilitat del sòl.
Clima La temperatura i el balanç hídric són els que més influeixen la
formació del sòl i en la seva evolució. Especialment el balanç
hídric, el qual controla el desenvolupament de la flora i la fauna.
Activitat biològica - Els éssers vius aporten matèria orgànica.
- Alguns microorganismes fixen el nitrogen atmosfèric i el
transformen en nitrats i nitrits.
- Les plantes protegeixen el sòl de l’erosió i les oscil·lacions
tèrmiques
- L’activitat dels cucs afavoreix la porositat del sòl.
Temps Determina l’evolució dels sòl:
- Els sòls joves es troben en els primers estadis de formació,
- Els sòls madurs són els que es troben en equilibri.

1.2 ELS PROCESSOS DE LA PEDOGÈNESI

Són les diferents vies mitjançant les quals es du a terme l’evolució, hi ha tres
processos i es donen simultàniament:

1. Descomposició i alteració del material original : inclou tots els processos de

meteorització i formació de nous minerals a partir dels minerals primaris que hi ha
en la roca mare.
2. Formació i mineralització d’humus: inclou la biodegradació de les restes
orgàniques del sòl per acció dels microorganismes i la formació d’humus.
3. Transport i acumulació de material soluble i col·loïdal del sòl: amb la formació
d’horitzons de rentat i horitzons d’acumulació.
1.3 EL PERFIL D’UN SÒL

Són les diferents capes horitzontals que es formen i s’anomenen horitzons. (Fitxa).

2. COMPONENTS D’UN SÒL

Els components d’un sòl es troben en tres fases:

1. Fase sòlida: està formada per matèria mineral inorgànica i també per matèria
orgànica formada per vegetals i animals que es troben en procés de
descomposició i microorganismes.
2. Fase líquida: hi ha solucions aquoses que omplen els espais buits que hi ha
entre la matèria sòlida. Aquesta fase actua de transport de les substàncies del
sòl.
3. Fase gasosa: és l’aire que ocupa els espais buits, està format per oxigen i CO2.

2.1 COPONENTS INORGÀNICS

Aquest components inorgànics provenen de la meteorització física i química de les

roques de la capa més superficial de la Terra. Aquest dos processos actuen alhora.

TIPUS DE METEORITZACIÓ I PRODUCTES RESULTANTS

TIPUS DE PROCESSOS BÀSICS PRODUCTES

METEORITZACIÓ
Físics Gelivació Ruptura de la roca a causa de Formació rebles
l’augment de volum per la
formació de gel en les fissures
Termoclàstia Modificacions successives del Genera petites ruptures i
volum pels canvis de T. disgregacions
Descompressió Expansió de les roques de Fragments de roca de
l’interior de l’escorça al ascendir a guix petit i superfície llisa
la superfície.
Acció éssers Disgregació granular per l’acció Cosntibueixen els canals,
vius de les arrels dels arbres i caus i galeries
l’activitat dels éssers vius.
Químics Hidròlisi Destrucció de les xarxes Dona lloc a nous minerals
cristal·lines per l’acció de H+ i amb propietats químiques
OH-. diferents
Carbonatació Dissolució en la qual intervé el El CO2 es dissol en aigua
CO2 i dóna lloc a l’àcid
carbònic.

TIPUS DE COMPOSTOS INORGÀNICS

- Argiles: composició silicatada, hi ha diferents tipus i un d’ells són les argiles

expansives.
- Òxids i hidròxids metàl·lics: responsables del color dels sòls. Hi ha dos tipus:
 Òxids de Fe: hematites (vermell) i limonita (ocres).
 Hidròxids metàl·lics: al·lumini, bauxita... (abundants en sòlids tropicals).
- Carbonats: característics de regions àrides i semiàrides, donen unes coloracions
blanquinoses.
 - Sulfats: el guix es troba en sòls de clima àrid, formen cloració blanquinosa. Són
negatius pel desenvolupament de les plantes.
- Clorurs sals: solen acumular-se a les superfícies dels sòls formant unes crostes
blanquinoses, sobretot quan l’evaporació és alta. Aquesta presència de clorurs és
desfavorable pel creixement de les plantes degut a que originen una disminució
de l’absorció de l’aigua i una pèrdua de l’estructura del sòl.

2.2 COMPONENTS ORGÀNICS

Provenen de les restes dels éssers vius més o menys transformades en productes de
fermentació i humus. Si són camps de conreu hem d’afegir-hi els adobs orgànics
(ferms, purins....).

- Plantes: són la seva font principal de matèria orgànica, li proporciona restes

vegetals i les arrels de les plantes.
- Animals: participen en la formació del sòl, ja que proporcionen matèria orgànica
en forma d’excrements, per altra banda, hi ha els cucs de terra i altres
invertebrats que digereixen les restes vegetals i afavoreixen la barreja amb la part
mineral.
- Microorganismes: aporten matèria orgànica a partir de l’excreció de substàncies
metabòliques. Els descomponedors transformen la matèria orgànica morta en
matèria inorgànica, donant lloc a productes com l’amoníac, nitrats i diferents
minerals.
- Humus: en general l’humus dona color fosc i si ho és, parlem de restes
orgàniques. Existeixen 2 tipus d’humus:
 Humus jove o brut: està format per restes orgàniques que encara
conserven les característiques dels organismes que l’han originat.
 Humus elaborat: està format per les substàncies orgàniques resultants de
la descomposició total de l’humus brut. És un material negre, molt fosc, amb
una barreja de compostos com l’amoníac, cel·lulosa, àcids húmics, àcids
fúlvics...

2.3 PROPIETATS D’UN SÒL

- Color: tres colors

 Color fosc: indica presència de matèria orgànica.
 Color vermell: indica presència d’òxids de ferro
 Color clar (gris/blanc): indica presència de carbonats, guixos o sals.
- Textura: és la proporció de partícules de mida inferior a 2 mm, és a dir, sorres,
llims i argiles. El sistema utilitzat per representar cada fracció és un diagrama
triangular, on els vèrtexs mostren el 100% de cada fracció. La textura ens
determina la permeabilitat i la fertilitat del sòl.
 Sòls sorrencs: retenen poca aigua, el rentat és més efectiu i es mobilitzen els
components amb més facilitat. Són molt permeables.
 Sòls argilosos: retenen molta aigua, no tenen rentat i són poc permeables.
- Fragments grollers: són fraccions superiors a 2 mm i inferiors a 25 cm; graves,
còdols, blocs...
- Pedregositat: proporció relativa de pedres de més de 25 cm que es troben damunt
o dins dels sòls.
- Agregats: unitats individualitzades de mida més gran en que s’agrupen les
partícules del sòl. Condicionen el comportament dels sòls.
- Estructura: és el resultat de l’organització espacial de les partícules de sorra, llim i
argila amb els òxids i hidròxids de ferro, alumini i l’humus. Es descriu segons 3
criteris:
1. Grau de desenvolupament. Quatre estructures:
 Sòls sense estructura
 Estructura dèbil
 Estructura moderada
 Estructura forta.
2. Forma agregats: sòls laminars, prismàtics i amb blocs.
3. Mida dels agregats: mida fina (argila), mitjana (llim) i grollera (mida sorra).
- Porositat: espai no ocupat per les partícules sòlides, s’expressa en tant per cent
de volum. Està controlada per la estructura, la textura del sòl i l’activitat biològica,
en els sòls agrícoles per la tècnica de conreu.