UNITAT 5

RISCOS CAUSATS PER FENÒ MENS

GEOLÒ GICS EXTERNS
1. RISCOS ASSOCIATS A FENÒEMENS DE VESSANT O MOVIMENTS DE MASSA I
INESTABILITAT GRAVITATÒRIES.

Fenòmens deguts a la força de la gravetat, són causats per les accions de d’intempèrie, per un
fenomen anomenat Meteorització), i sobretot pels moviments dels agents geològics externs:
 Aigües de vessament o escolament
 Aigües salvatges canalitzades: rius o torrents
 Vent
 Gel
En ocasions aquests fenòmens es produeixen com a conseqüència indirecte d’accions internes, com
per exemple les erupcions volcàniques, els sismes, etc.

1.1 Tipus de inestabilitats gravitatòries

1. Lliscaments o esllavissades: el moviment dels material mai es aèria sinó que la massa de
terreny es mou seguint una superfície de lliscament, que pots ser estructural (seguint uns
plans d’estratificació inclinat), diàclasis, etc. O no estructural, que sigui una superfície
topogràfica natural o bé resultat de l’activitat humana. Hi ha 2 tipus:
 Rotacional: la massa que cau deixa una superfície còncava.
 Translacional: el moviment es fa seguint una superfície més o menys plana. Tenim
importància la inclinació i les capes lubricades.

2. Despreniments
: caiguda de blocs de roques
compactes amb una part
del seu recorregut de
caiguda per l’aire. Es sol
donar en zones de
pendent fort, per tant en
zones muntanyoses.
Orígens:

 Soscavament: soscavament dels materials menys resistents de la base per erosió

diferencial, i combinats amb plans d’estratificació, diàclasi, etc.
 Soscavament: soscavament de la base d’un penya-segat per l’acció erosiva d’un
riu.
3. Fluxos: són lliscaments de materials poc consistents com són les lutites (margues, argiles),
que donen una pasta amb l’aigua i que fa que es comportin com un fluid, ja que estan
fluïdificats per l’aigua.

 Al·luvions: són materials de les terrasses fluvials (rius), també dels cons de dejecció
(torrent).
 Sòl

Tipus:

 Reptacions: són desplaçament lents del sòl capdavall per l’alternança d’hidratació i
deshidratació. La velocitat en zones temperades són de 1 a 2 cm l’any. En zones tropicals
és una mica més ràpid, de 3-6 cm l’any.
 Solifluxió: és un altre tipus de moviment fluïdal, és un fenomen complex on es barregen
mecanismes que fan que el sòl flueixi i que es deformi, juntament amb processos de
lliscament. També l’aigua i la plasticitat dels materials l’afavoreixen, afecten formacions
superficials de força gruix amb materials:

Col·luvions: materials se roca fi arrancat d’un vessant, procedent de la degradació de

roques Argiles
És més ràpida que la reptació.
 Corrents i allaus: són desplaçament ràpids, és a dir, per metre/dia o dm/dia, o molt
ràpids m/s. Si el material és homogeni i de gra fi (argiles, llims, etc.).
 Corrents de terra si la composició és de gra fi, si la composició és argilosa llavors es diu
colades de fang, i quan el material conté partícules grolleres o blocs s’anomena corrents
d’arrossegalls o allaus.
La majoria es produeixen durant l’hivern les nevades i les 24 hores posteriors. A partir
d’uns 35 cm de neu, si el vessant és molt inclinat, ja hi ha risc. Si s’acumulés 70 cm ja
existeix risc en zones més planes, on normalment no hi hauria risc.
A la primavera també es poden produir allaus ja que comença a fondre la neu, i
afavoreix al lliscament d’una massa de neu.
Altres factors que influeixen en les allaus és: intensitat nevada, vent, canvis temperatura
mentre neva, característiques del terreny i de la vegetació.

1.2 Indicadors d’inestabilitat natural

1. Tipus de sòl: si aquest sòl és de partícules fines es produeixen fenòmens d’inestabilitat quan se
saturen d’aigua, però de vegades sense aigua també es produeix el fenomen. En els següents
casos:
 Materials solts: loess o volcànics. (no necessita aigua).
2. Orientació dels plans estructurals : si els materials s’inclinen en el mateix sentit que el pendent
topogràfic es poden donar lliscaments.
3. Excavacions al peu del vessant : quan en la base d’un vessant hi ha erosió degut a l’acció d’un
riu, a les costes escarpades o zones muntanyoses es poden produir despreniments.
4. Tremolors de terra: vibracions provocades per sismes, obres públiques o les voladures,
trenquen el material i faciliten l’inestabilitat.
5. Precipitacions intenses: l’aigua és un dels factors principals que origina esllavissades, ja que
actua com a lubricant entre els plans estructurals o entre les partícules del sòl, apart augmenta
la massa.
6. La forma del tal·lus: les formes còncaves corresponen a una situació estable del tal·lus, ja que
les corbes de nivell estan més juntes a la zona alta del tal·lus, en canvi les formes convexes
corresponen a una situació de risc, perquè les corbes de nivell estan més juntes a la part baixa
del tal·lus.
1.3 Causes humanes d’inestabilitats gravitatòries

Els materials solts tenen un angle de repòs natural; que no es mouen, que és l’angle màxim en un
pendent quan el material està en repòs i és estable, de manera que quan els materials s’acumulen
amb inclinacions superiors a la de l’angle de repòs es crea una situació d’inestabilitat gravitatòria.

 SITUACIONS DE RISC:
- Runams de les mines: els runams són roques de rebuig no aprofitades. Un altres nom que
tenen és escombreres. S’acumulen en molta quantitat i fan molt pendent, superen l’angle
de repòs dels materials, si a més a més absorbeix aigua també pot haver esllavissades.
- Abocadors d’escombraries: els residus dels abocadors es poden acumular i assolir una gran
alçada generant un gran pendent. I com el cas d’abans poden generar esllavissades.
- Excavacions al peu dels vessants: quan la base d’un vessant es va erosionant degut a la
construcció d’una carretera...; algo fet per l’ésser humà, els materials que hi ha a sobre
poden lliscar o caure.
- Sobrecarrega de la part superior del vessant : construcció d’edificis, autopistes, etc. que fan
que hi hagi un pes de més a més sobre els vessant, produint moviments de vessant.
- Alteració del drenatge natural: si augmentem la infiltració, al desviar el curs d’un riu o per la
construcció d’una sèquia o un canal construcció carretera, es pot produir pèrdues d’aigua
que poden saturar el terreny i activar el moviment del vessant.

1.4 Gestió del risc d’inestabilitats gravitatòries

 MESURES PREVENTIVES NO ESTRUCTURALS:

- Realitzar un estudi d’impacte i risc ambiental previ.
- Realitzar mapes de perillositat i risc que tenen com a finalitat l’ordenació del territori, és
a dir, que es fan per tal d’evitar la construcció en zones de risc o bé permetre-la, sempre
després d’aplicar mesures que minimitzin el risc.
 MESURES PREVENTIVES ESTRUCTURALS:
- Mesures per fixar el tal·lus: malles metàl·liques, ancoratges, contraforts o murs, cuneta,
drenatge, reompliment de graves.
- Reforestació per evitar el moviment : les arrels de les plantes fixen el terra. També es pot
utilitzar les fibres de coco.
- La cimentació és una mesura contraproduent perquè evita la sortida d’aigua i se satura la
roca.

2. SUBSIDÈNCIES I ESFONDRAMENTS

Són lliscament cap a baix ; vertical, i no al llarg d’una superfície. La diferència entre ells és que les
subsidències són més lentes i graduals, en canvi l’esfondrament passa de forma sobtada (col·lapse).

2.1 Causes naturals

- Processos tectònics: terratrèmols i compactació sediments pel propi pes.

- Carstificació: és un fenomen de dissolució de certes roques; com les calcàries, evaporítiques,
sedimentaries, roques solubles. Formen estructures característiques, com per exemple: les
dolines són depressions en el terreny que demostren que hi ha hagut un esfondrament, i que a
l’interior segurament hi ha galeries, coves... ja que s’ha dissolt.

- Compressió de roques febles i sòls: els esfondraments són més probables quan els materials
tenen un empaquetament poc dens, si col·loquem pes a sobre les partícules d’aquests
materials es compacten i, per tant, ocupen menys volum, produint-se una deformació vertical
d’assentament. El tipus de sòl que presenta aquesta característica és de materials llims rics
amb MO.

2.2 Causes antròpiques

- Mineria: les explotacions subterrànies de carbó i sal fan que hi hagi cavitats subterrànies ; ja
que s’extreuen els materials, i per tant es perd el suport d’aquest material generant-se un buit.
Els buits provoquen l’esfondrament de la roca de recobriment.
- Extracció de fluids: els fluids són l’aigua, petroli o gas, aquests fluids estan en els porus de les
roques i li donen suport, si s’extreuen poden donar fenòmens de subsidència.
- Rebliment antròpics: és originat per l’abocament de runes que es dipositen al peu dels tal·lusos
o per reomplir antigues pedreres. Aquest materials s’evoquen sense compactació, cosa que els
fa molt porosos i deformables. Si aquestes runes són escombraries aquestes es van degradant
creant forats.

2.3 Gestió dels riscos de subsidència i esfondraments

La subsidència causada per l’home és més fàcil de gestionar, prendre mesures, en canvi la
subsidència natural és més difícil de preveure pel motius següents:

1. Les cavitats subterrànies que hi ha a les roques solubles estan ocultes, i per tant són difícils
de detectar. Donen lloc a esfondraments.
2. La subsidència provocada per la tremolor de materials no compactats és més difícil de
preveure que el propi terratrèmol, ja que no totes les zones amb subsidència potencial al
final s’esfondren. Si totes s’esfondressin no seria tan difícil.
 MESURES:
- Ordenació territorial: és un estudi previ del sòl per veure si la construcció que volem fer es
pot realitzar o no.
- Mesures correctores: representen un cost econòmic molt elevat perquè s’han d’omplir els
buits/forats amb formigó per així estabilitzar els edificis pròxims.

3. Riscos costaners

La costa és la franja de terra que es troba sota l’influencià del mar i del continent.

Els processos que tenen lloc en el litoral són d’erosió, transport i sedimentació provocats per les
onades, corrents litorals, marees i les aportacions de sediments dels continents, de manera que el
modelat de les costes està condicionat pels factors següents:

- Alçària i pendent de la costa

- La direcció dominant i la intensitat del corrents i la intensitat dels corrents marins i del
vents
- Alçària de les onades
- Tipus de roques i inclinació dels seus plans
- Intensitat de les marees
- Aportació de material format per diferents mides de gra detrítics de rius i torrents
- Els moviments eustàtics que són les variacions del nivell del mar
- Corrents de deriva: és un corrent marí superficial causat per l’acció contínua del vent, el
qual arrossega els sediments que posteriorment erosionen la superfície un s’acumulen.
Quan l’home construeix al nivell del litoral fa modificacions del riu de sorra

3.1 RISCOS ASSOCIATS AL LITORAL

 Seixes: són elevacions del nivell del mar degut a les baixes pressions, que solen estar
associades a forts vents que poden fer elevar i fer més onatge. Si puja el nivell del mar,
això pot donar lloc a inundacions cap a l’interior del litoral.

 Platges: sempre són sediments temporals. Això significa que la sorra arriba per
l’empenyiment de l’onada quan el mar està tranquil i se’n va quan hi ha temporal.

 Aportació de sediments: dos orígens: sediments que porten els rius dels deltes i l’erosió
que fa el mar sobre els penya-segats . Els corrents marins distribueixen aquests materials i
sempre arriben de forma obliqua; i això dona lloc a un transport de sorra paral·lel a la
costa, anomenat riu de sorra.

 Construcció de ports, esculleres i dics.

3.2 GESTIÓ DEL RISC D’EROSIÓ DE LES PLATJES

1. Mesures per a minimitzar l’erosió:

- Construcció d’estructures com esculleres, dics o espigons, ports.... tenint en compte la
dinàmica litoral; corrents de deriva, rius que desemboquen en aquella zona, vents
predominants....)
 - Restauració de platges:
 Dragar el fons marí: modifico els pendents del fons marí. (treure sorra). Estem
perjudicant espècies que viuen al fons del mar. (ex. Posidònia)
 Àrids de construcció: són fragments de roca que provenen de la trituració de roca de
construcció. Aquest tipus de roca sol ser una barreja de grava i argila.
 Transport de sorra des d’una altra platja

4. RISCOS PROVOCATS PER MATERIALS GEOLÒGICS

4.1 SOLS EXPANSIUS

Es produeix quan els sòls estan formats per certs materials com arguiles, margues, llims (lutites),
aquests sols augmenten de volum quan hi ha aigua, de manera que poden originar diferents
pressions en el sòl.

Originarà esquerdes, esfondraments, aixecament de paviments, trencament de canonades i les

causes de tot plegat són els períodes de pluges i sequeres que es van alternant, altres:
sobreexplotació aqüífers, sistemes de reg, pèrdues en les canonades.

» MÈTODES DE PREDICCIÓ: mostres o senyals en el terreny o bombaments, el pendent es

modifica, el coneixement dels materials que formen el sòl.
» MÈTODES DE PREVENCIÓ: són mesures estructurals, solen ser cares.
- Estabilitzar els sòls amb un tractament de productes químics que augmentin la
resistència (com ara les cals).
- Excavar els sòls i substituir-los per altres (com ara graves ¡, àrids...).
- Instal·lació d’un sistema de drenatge per mantenir constant la humitat
- Fer els fonaments sobre materials que no siguin expansius (com conglomerats o
gresos).

4.2 MATERIALS RADIOACTIUS

- Hi ha materials que presenten una radioactivitat una radioactivitat natural. El principal gas
radioactiu és el radó. La seva perillositat és deguda a la seva ràpida desintegració, donant lloc a un
sòlid radioactiu que s’instal·la en els pulmons i pot originar càncer de pulmó.

- El perill és que s’acumuli molt dins de les cases, i per això és molt important ventilar, ja que
aquest gas s’acumula en llocs tancats i ma ventilats.

És per això que s’hauria de conèixer el nombre de morts causades pel radó. Però saber el nombre
de morts és difícil per dos motius:

1. El radó produeix conseqüències letals només després de molts anys d’exposició.

2. El càncer de pulmó, a part de ser produït pel radó, també pot estar produït per altres
causes, i determinar-les és complicat.
5. RISCOS ENTERRAMENT PER DUNES

L’enterrament per dunes es dona en zones desèrtiques i regions litorals. Llocs on hi ha sorra i el
vent té una força considerable gràcies a la manca de vegetació. Riscos que poden originar:

- Tallar carreteres
- Cobrir edificis
- Fer desaparèixer oasis

Per valorar aquest risc és necessari detectar el moviment de les dunes. Per fer això s’utilitza una
tècnica fotogràfica que consisteix en obtenir imatges successives de la mateixa zona. És realment
difícil aturar l’avanç de les muntanyes de sorra.

La única mesura per evitar-ho és:

- Fixació de les dunes mitjançant la plantació de pins pinyoners i altres plantes.

ACTIVITAT 1: Quan el riu ens molesta

A la figura 12 hi ha quantificats els valors d’erosió i avanç del delta del Llobregat mesurats arreu del
litoral.

a) Tenint en compte que els corrents litorals venen generalment del NE, fes un comentari de
l’evolució del delta del Llobregat i digues quins són els factors que controlen aquesta evolució.

Com les corrents litorals van en direcció NE, les onades i vent també. Per tant quan les onades
portin sorres es trobaran amb el port de Barcelona i quedaran acumulades aquí i la zona N
s’erosionarà i perdrà quantitat de sorra.

b) La desviació de la desembocadura del Llobregat (Ca l’Arana), de quina manera pot afectar la
zona litoral compresa entre la desembocadura antiga i Ca l’Arana? Raona-ho.

Partim del fet que a causa del port la zona nord s’està erosionant, en estat de regressió, gràcies a la
desviació, ja que els rius porten sediments, aquesta regressió serà menor.

AVTIVITAT 3: De camí cap a l’infern

El barri de l’Estació de Sallent (bages) s’està enfonsant a causa de la presència de mines de potassa
al subsòl. Aquestes mines van ser abandonades com a conseqüència de la infiltració d’aigua de
pluja.

En la dècada dels anys seixanta es van fer diverses construccions de bolcs d’edificis justament
damunt de la mina Enrique. Des d’aleshores, en aquesta zona s’ha registrat una subsidència que en
alguns punts arriba a ser de 2 cm/any, i que provoca desperfectes als edificis. Des del 1994,
l’Ajuntament no atorga més permisos de construcció a la zona afectada.

a) Jo crec que s’ha donat una situació de subsidència perquè els materials del subsòl són
evaporites, sals, aquests materials poden provocar moviments de subsidència ja que són materials
plàstics. Això passa perquè poden absorbir aigua. Si fossin materials rígids és més probable que es
donés esfondrament.

b) La proximitat de les línies d’igual d’enfonsament indicaria una zona de més afectació ha d’haver
edificis, per exemple el quadrant B6, el B5 o el D6.

c) La presència del Llobregat prop d’aquesta zona fa sospitar de la infiltració d’aigües procedents
d’aquest riu a través de les evaporites, fet que provoca un procés de carstificació que agreuja el
problema. Es pot donar un procés de carstificació, aigua + evaporites.

ACTIVITAT 4: Cases amb esperits

a) Hi ha dues possibilitats:

1. La primera possibilitat seria que les cases es moguessin de lloc a causa del lliscament dels
estrats, això podria estar afavorit per l’aigua, que els podria arrossegar.
2. L’altra possibilitat és que les argiles siguin expansives, aquestes tipus quan l’aigua penetra
en elles pot incrementar el seu volum, aquest canvi de volum del terra pot provocar que les
estructures s’esquerdin, desplaçament dels edificis....
b) A l’enunciat diu que aquest fet només afecta a les cases de la part baixa de la urbanització
aquestes cases són més baixes que les altres, per tant no es produeixen en els alts, això és degut a
que el seu pes és major i l’argila no pot augmentar tant de volum.

Contraresta la pressió de les argiles.

Amb això es demostra que la hipòtesi correcta és la dos ja que si fos la primera també afectaria a
aquests edificis.

c) Degut a les argiles expansives que al augmentar de volum poden originar aquest tipus
d’esquerdes. La pressió de les argiles i la canonada pot originar les esquerdes. L’aigua que es perd
de les canalitzacions fa que augmenti el volum de les argiles.

ACTIVITAT 6: Terreny fals

a) Fer el tall

b) A partir del tall podem deduir que els esfondraments són deguts a que els material són guix i al
estar en contacte amb l’aigua es dissolen, donant lloc a un procés de carstificació que provoca
esfondraments.

c) És pel gruix del material, quanta més quantitat de guix més costa dissoldre’ls. A la zona de
l’ermita el gruix és més gran, al llarg del temps podria afectar a l’ermita.

d) Mesures: impermeabilitzar la sèquia.