Adel Belloudan i Emanuel Villaseca

SELECCIÓ NATURAL I L'ORIGEN D'ESPÈCIES

Selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics
esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció
diferencial dels seus progenitors. Charles Darwin va popularitzar aquest terme amb
un intent de comparar-lo amb la selecció artificial, o cria selectiva. Segons Charles
Darwin, en qualsevol població els individus són diferents entre si. Els individus d'una
població tenen un conjunt de caràcters hereditaris. Els individus contribueixen a la
següent generació de la població mitjançant l'eficiència biològica. Així doncs, la
selecció natural opera sobre aquest conjunt de caràcters. Els individus més ben
adaptats al seu ambient tindran una major descendència, i aquell caràcter tendirà a
fer-se més freqüent a cada generació. L'exemple més famós és el de "Els pinsans
De Darwin", en el qual Charles Darwin va descobrir a les illes Galápagos durant el
seu viatge en el Beagle. Viuen disset espècies a les illes Galápagos i una a l'Illa del
Coco (Costa Rica). Tots els ocells són de la mateixa mida (10-20 cm). Les
diferències més importants entre les espècies es troben en la mida i forma de bec.
Els diferents tipus de bec estan plenament adaptats a les diferents fonts d'aliment.
Tots els pinsans són de color negre o marró, el seu comportament és diferent i té
diversos tipus de cants. Posteriorment, des de 1973, Peter Grant i Rosemary Grant,
professors d'ecologia i biologia evolutiva de la Universitat de Princeton, als Estats
Units, van realitzar estudis exhaustius i detallats: analitzant més de 19 000
exemplars, de 25 generacions, han mostrat com les diferents espècies de pinsans
havien anat canviant en resposta als canvis ambientals. D'aquesta manera haurien
demostrat que els canvis molt ràpids en la grandària de el cos i escaig en resposta
als canvis en el subministrament dels aliments, són guiats per la selecció natural.

La selecció natural actua sobre el fenotip, o les característiques observables d'un

organisme, però la base genètica (heretable) de qualsevol fenotip que dóna un
avantatge reproductiu esdevindrà comuna en una població. Amb el temps, aquest
procés pot donar com a resultat poblacions que s'especialitzin en un nínxol ecològic
particular i finalment pot originar l'emergència de noves espècies. La selecció natural
és un procés important, però no pas l'únic, pel qual té lloc l'evolució natural dins una
població d'organismes. S'oposa a la selecció artificial pel fet que, en aquesta, els
humans afavoreixen característiques específiques. En la selecció natural, el medi
ambient fa de sedàs a través del qual només certes variacions poden passar.

El Terme de selecció natural va ser introduit per Darwin en el su llibre de 1859 On

the Origin of Species, en el qual la selecció natural era descrita com anàloga a la
selecció artificial. El concepte de selecció natural és va desenvolupà originariament
Quan mancava encara una teoria vàlida sobre l'herència. La va unir del darwinisme
tradicional con los descobriments posteriors en genètica clàssica i genètica
molecular va originar la síntesi evolutiva moderna. La selecció natural contínua va
ser la principal explicació per L'evolució adaptativa. El concepte d'aptitud és clau en
la selecció natural. A grans trets, els individus que són més aptes tenen més
potencial de supervivència, similar a la popular frase «supervivència del més apte».
No obstant això, i com passa amb el terme selecció natural, el significat precís és
més subtil. Tot i que la selecció natural opera sobre els individus, els efectes de
l'atzar fan que l'aptitud només pugui ser definida de mitjana per als individus d'una
població. L'aptitud d'un determinat genotip correspon a l'efecte mitjà sobre tots els
individus amb aquest genotip. Els genotips de molt baixa aptitud causen que els
seus portadors tinguin molt poca -o cap- descendència de mitjana. Es poden citar
com a exemples moltes malalties genètiques humanes, com la fibrosi quística. Hi ha
quatre tipus -de vegades considerats tres-de selecció natural, classificats segons els
individus que sobreviuen en cada tipus de selecció, és a dir, segons quants
sobrevisquin: -La selecció estabilitzadora És un tipus de selecció natural en què la
diversitat genètica decau segons un valor particular de caràcter. Lloc d'una altra
manera, els extrems d'una característica són seleccionats en contra, de manera que
els organismes amb característiques de la franja "mitjana" són els que més
sobreviuen. Aquest és probablement el mecanisme d'acció més comuna de la
selecció natural. - La selecció direccional: La selecció direccional és un tipus de
selecció natural en la qual les condicions del mig afavoreixen aquells individus
portadors d'un caràcter amb un fenotip extrem. És oposada a la selecció equilibrada,
on s'afavoreixen diversos al·lels, o a la selecció estabilitzadora, que elimina
mutacions malignes d'una població. -La selecció disruptiva: S'encarrega de
seleccionar en la població més de dos valors d'un caràcter i les formes mitjanes
disminueixen. -La selecció sexual: En línies generals, postula que certs trets
presents són el resultat de la competència entre individus d'un mateix sexe per
l'accés a la còpula (selecció intrasexual) i de la selecció per part d'un dels sexes,
usualment les femelles, d'individus de l' sexe oposat (selecció intersexual).

L'origen de les espècies és un llibre de Charles Darwin publicat el 24 de novembre

de 1859, considerat un dels treballs precursors de la literatura científica i el
fonament de la teoria de la biologia evolutiva. El llibre de Darwin va introduir la teoria
científica que les poblacions evolucionen durant el transcurs de les generacions
mitjançant un procés conegut com a selecció natural. Va presentar proves que la
diversitat de la vida va sorgir de la descendència comuna a través d'un patró
ramificat d'evolució. Darwin va incloure les proves que va reunir en la seva
expedició en el viatge de l'Beagle en la dècada de 1830 i els seus descobriments
posteriors mitjançant la investigació, la correspondència i l'experimentació. La teoria
de Darwin de l'evolució es basa en fets clau i inferències extretes dels mateixos, que
el biòleg Ernst Mayr va resumir com segueix: -Cada espècie és prou fèrtil perquè, si
sobreviuen tots els descendents per reproduir-se, la població creixi. -Encara que hi
ha fluctuacions periòdiques, les poblacions segueixen sent aproximadament de la
mateixa mida. -Els recursos, com els aliments, són limitats i són relativament
estables en el temps. -Sobreviene una lluita per la supervivència. -Els individus
d'una població varien considerablement d'uns als altres. -Gran part d'aquesta
variació és hereditària. -Els individus menys adaptats a l'entorn tenen menys
probabilitats de sobreviure i menys probabilitats de reproduir-se; els individus més
aptes tenen més probabilitats de sobreviure i més possibilitats de reproduir-se i de
deixar els seus trets hereditaris a les generacions futures, el que produeix el procés
de selecció natural. -Aquest procés lent dóna com a resultat canvis en les
poblacions per adaptar-se a seus entorns, i en última instància, aquestes variacions
s'acumulen amb el temps per formar noves espècies. Ernst Mayr (un dels biòlegs
evolutius més importants de segle XX) distingeix cinc subteories en l'Origen: el fet
de l'evolució, la postulació d'un origen comú per a tots els organismes, la
diversificació de les espècies, el gradualisme i la selecció natural. Amb el pas el
temps la teoria de Darwin ha estat reescrita en bastants edicions, encara que
malgrat això "L'origen de les espècies" va ser responent a les crítiques i objeccions
més importants que se li feien, enriquint amb això la seva teoria, per la qual que en
l'actualitat es considera que és la sisena edició de 1872, i no la primera de 1859, la
més important i definitiva -la canònica- per analitzar la seva obra. A més, també
queda clar que, si bé no va arribar a modificar la seva teoria en resposta a les
crítiques científiques, si la va retocar, encertant en aspectes com el tipus de
variacions importants per a l'evolució. A més, el mateix Darwin va haver de
"evolucionar" la seva teoria trobant solucions, també encertades, per problemes com
el de les etapes inicials de certes estructures funcionals dels éssers vius (les ales).
Posteriorment s'han seguit produint objeccions a la teoria de Darwin, sent altres
professionals -genetistas, paleontòlegs, biòlegs moleculars, ecòlegs etc.- els que les
han tractat de solucionar, polir i completar la seva obra, però mantenint incòlume la
seva essència.