PAUTES PER A PARES DE NENS DIAGNOSTICATS AMB ALGÚN

TRASTORN DE L’ESPECTRE DE L’AUTISME (T.E.A.)

Dins del terme “trastorns de l’espectre autista” (TEA), trobem diverses

condicions caracteritzades per una alteració qualitativa de les capacitats
d’interacció social, la comunicació i la imaginació.
Aquests trastorns també es coneixen amb el nom de trastorns
generalitzats del desenvolupament, tot i que aquest terme tendeix a
desaparèixer perquè els nens afectats d’aquests trastorns no tenen afectades
totes de àrees de desenvolupament.
Els trastorns que formen part d’aquest espectre tenen una base
neurològica i un caràcter hereditari però el diagnòstic és clínic, es a dir, que no
contem amb cap prova que de forma determinant ens indiqui que una persona
pateix un TEA. Per a realitzar el diagnòstic es necessari recollir informació dels
principals educadors del nen (pares i mestres) i en general es fa amb
entrevistes i qüestionaris estandaritzats.
Segons el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV-
TR; 2002), publicat periòdicament per l’Associació de Psiquiatria Americana,
dins dels TEA s’agrupen els següents trastorns:
- Trastorn autista
- Trastorn de Rett
- Trastorn desintegratiu infantil
- Trastorn d’Asperger
- Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat

A continuació es comentaran breument els trastorns assenyalats en negreta.

Trastorn autista

L’autisme es caracteritza per l’alteració en major o menor mida de les

següents 3 àrees i que apareix abans dels 3 anys d’edat:

- Interacció social: Solen tenir dificultats per fer i mantenir amics. No

comparteixen objectius ni interessos de manera espontània amb els
demés. No tenen reciprocitat emocional, es a dir, que els costa
empatitzar i entendre els missatges emocionals expressats per la resta
de persones.
- Comunicació: Hi ha un retard o absència de llenguatge oral. La
conducta no verbal acostuma a estar molt alterada. Els nens amb
autisme mostren escàs o nul contacte ocular y són poc expressius.
Mostren poc interès per comunicar i tenen dificultats per iniciar o
mantenir una conversa. Poden mostrar una utilització estereotipada i
repetitiva del llenguatge o tenir un llenguatge idiosincràtic.
 - Comportaments repetitius i interessos restringits: Els nens/nois amb
autisme no realitzen joc realista espontani, divers o joc imitatiu social.
Tenen una preocupació absorbent per un o més patrons de conducta
que a més a més són repetitius i anormals ja sigui per la seva intensitat
i/o pel seu objectiu. Poden interessar-se persistentment per parts
d’objectes. Es mostren inflexibles davant el canvi d’algunes rutines o
rituals que per altra banda són poc funcionals. Poden mostrar moviments
repetitius com moure les mans, balancejar-se, etc.

L’ Autisme és un trastorn poc freqüent, es dóna en aproximadament 2-5

casos de cada 10.000 naixements. És més freqüent en barons.
Existeix el terme “autisme d’alt funcionament”, per designar a
aquelles persones que pateixen autisme però no tenen retard mental. En algun
moment s’ha designat amb aquest terme a les persones que patien Síndrome
d’Asperger.

Trastorno o Síndrome de Asperger

Com en l’autisme, el Síndrome d’Asperger es caracteritza per una

alteració greu en les relaciones socials i per presentar uns comportaments
repetitius i interessos restringits.

- Interacció social: Acostuma a existir una alteració del comportament no

verbal com un dèficit en el contacte ocular, expressió facial, postura
corporal i gestos. Mostren dificultats per fer i mantenir amics. No
comparteixen objectius ni interessos de manera espontània amb els
demés. No tenen reciprocitat emocional, es a dir, els costa entendre els
missatges emocionals que expressen els demés, el que pensen els
altres i també tenen poca imaginació i poc joc imaginatiu.
- Comportaments repetitius i interessos restringits: Tenen una
preocupació absorbent per un o més patrons de conducta que a més a
més són repetitius i anormals, ja sigui per la seva intensitat i/o pel seu
objectiu. Es mostren inflexibles davant el canvi d’algunes rutines o
rituals, que per altra banda són poc funcionals. Poden mostrar
moviments repetitius com moure les mans, balancejar-se, etc. Sovint
tenen un retard en el desenvolupament motriu i amb freqüència són
maldestres motriument.

A diferència de l’ Autisme, en el Síndrome d’Asperger no existeixen

retards del llenguatge clínicament significatius (per ex., utilitzen paraules
simples als 2 anys d’ edat i frases comunicatives als 3 anys d’ edat).

El llenguatge dels nens amb Asperger pot ser pedant, poden utilitzar
paraules una mica estudiades per la seva edat. El seu to de veu també pot ser
peculiar, potser amb una entonació exagerada o sense entonació i poc emotiu.
En ocasions pot repetir paraules que acaba d’escoltar (ecolalia). Li costa
mantenir un diàleg, la conversa gira al voltant dels seus temes d’interès i no te
en comte l’opinió o gustos dels altres. Interpreta els missatges de forma literal,
no entén algunes bromes, la ironia o la mentida. En qualsevol cas, acostumen
a ser millors en habilitats verbals que en les manipulatives.
 Per últim, comentar que els nens que pateixen aquest trastorn no
acostumen a presentar retards clínicament significatius en el desenvolupament
intel·lectual ni en les habilitats d’auto-ajuda pròpies de l’edat, comportament
adaptatiu (que no estigui relacionat amb la interacció social) i curiositat envers
l’ambient durant la infància. Amb freqüència presenten una bona memòria
mecànica i un adequat processament visual de la informació.

El trastorn d’Asperger és més freqüent que l’ Autisme, i com aquest, es

dóna més en homes que en dones.

Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat

Aquest diagnòstic queda reservat per aquells nens en els que existeix
una alteració greu i generalitzada del desenvolupament de la interacció social
recíproca o de las habilitats de comunicació no verbal o en els que es donen
comportaments, interessos i activitats estereotipades, però no es compleixen
els criteris d’un trastorn generalitzat del desenvolupament específic o d’un
altre trastorn.

ALGUNES ESTRATÈGIAS PRÀCTIQUES

Les següents estratègies estan pensades per la majoria de nens que

pateixen algun tipus de TEA, especialment trastorn d’Asperger. Alguna
indicació pot no ser aplicable o necessària pel seu fill.

- Tenir l’ambient organitzat. Les rutines poden ajudar a fomentar la seva

autonomia i organització. Establir seqüències de passos per completar
tasques, recordatoris visuals, ús d’agenda.
- Ajudar-los a ser flexibles i a tolerar la frustració ja que els canvis en les
seves rutines poden facilitar rebequeries (por ex. Tot i ser les 17:30 no
hem d’anar ràpid a berenar, o avui podem tornar a casa per un altre
carrer en lloc d’anar sempre pel mateix recorregut...).
- Elogiar el comportament adequat.
- Minimitzar el càstig, establir pèrdua de privilegis i conseqüències
naturals davant el comportament no desitjable (ex. Com has tardat molt
de temps en anar a la dutxa, has perdut temps per poder jugar).
- Donar ordres concretes, de una en una, formulades en un llenguatge
directe i positiu (ej. Rentat les mans abans de dinar).
- Minimitzar l’ús del llenguatge irònic i amb doble sentit, pot confondre al
nen.
- Explicar els missatges de doble sentit, les frases fetes, etc., aprofitant
les situacions quotidianes per ex. davant dels anuncis de la tv o explicant
acudits…
- Ajudar a entendre les situacions socials i pensaments dels demés.
Podem assenyalar explícitament les característiques del que succeeix
en una situació, assajar i gravar-se en vídeo.
- Mantenir contacte visual al parlar amb ells i intentar que ells també el
mantinguin amb nosaltres (ex. dirigir la seva cara, elogiar quan ens
miri…).
- Ser models en expressió emocional (ex. Avui estic cansada, avorrida,
trist, enfadada, frustrada… perquè…, o també reflexar els seus
sentiments “veig que això t’enfada…” per potenciar el seu auto-
coneixement).
- Facilitar el reconeixement emocional en els demés (ex. “aquest
senyor sembla enfadat perquè té les celles frunzides...”). S’han de
ressaltar les “pistes”, en principi físiques, i poc a poc més subtils, que
ajuden a detectar els sentiments en els altres. Podem començar fent
comentaris dels dibuixos animats o dels contes per passar després a fer-
ho amb sèries televisives o pel carrer, i sempre millor davant de
situacions quotidianes.
- Davant una rebequeria el millor és tranquil·litzar-se i permetre que el
nen també es pugui calmar. Prendre’s un temps per sortir de la situació i
parlar després.
- Recordar estratègies d’autocontrol emocional; ens podem posar de
models “quan jo estic nerviosa m’agrada escoltar una mica de música, o
explico a l’altre que estic nerviosa i marxo a l’habitació, respiro
profundament, em rento la cara amb aigua freda...”
- Fomentar la realització d’algun esport per a millorar la seva motricitat.
Per altra banda, si realitza alguna activitat extraescolar també li estem
donant l’oportunitat de relacionar-se socialment amb altres nens (ex. fer
piscina o una altra activitat que li agradi).
- Fomentar relacions socials: festes d’aniversari, colònies, sessions de
joc estructurat... Es recomanable que aquestes oportunitats d’interacció
social siguin, en principi, breus, supervisades i estructurades per a
facilitar l’èxit social.
- Facilitar l’adquisició d’hábits d’autonomía adequats a la seva edat
(vestir-se sol, fer el seu llit, para la taula, desplaçaments, etc.). Això
també contribuirà al sentit de la seva pròpia autovàlua i millorarà la seva
autoestima.
- Ajudar-li a resoldre problemes socials evitant la sobreprotecció.
Facilitar que pugui decidir-se i fer eleccions. Per exemple, quan ens
expliqui una dificultat podem intentar conduir la conversa realitzant unes
senzilles preguntes: 1- Quin és el problema?, Com et vas sentir?, Com
es va sentir l’altre?, 2- Què podies haver fet? (fomentar que digui moltes
possibilitats encara que algunes siguin absurdes), 3- Quina és la
conseqüència de cada solució proposada?, Què passarà si…? (valorar
conjuntament els pros i els contres de cada solució plantejada), 4- Què
opció veiem que és la millor?, Què faràs la propera vegada que et torni a
passar alguna cosa semblant?. A l’utilitzar aquesta estratègia de reflexió,
val la pena fomentar que el nen s’autoavalu-hi i s’autoreforci per seguir
el seu “pla” i transmetre-li que ell té el control de la situació (pot fer
alguna cosa per canviar) així minimitzarem que es desanimi davant
qualsevol dificultat.