Curs de Valencià B1 (Elemental) de La UA Punt Per Punt (Publicat Al Diari Informac) PDF

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 5. El present de subjuntiu 2

verbs molt usuals de la 2a conjugació
tindre vindre ser fer voler poder dir saber escriure

Vols saber com sonen els verbs que
Jo tinga vinga siga faça vulga puga diga sàpia escriga
acabes de llegir?
Tu tingues vingues sigues faces vulgues pugues digues sàpies escrigues
https://web.ua.es/va/cau/documentos
Ell o ella tinga vinga siga faça vulga puga diga sàpia escriga /audios/b1-u05-a01.mp3
Nosaltres tinguem vinguem siguem fem vulguem puguem diguem sapiem escriguem
Vosaltres tingueu vingueu sigueu feu vulgueu pugueu digueu sapieu escrigueu
Ells o elles tinguen vinguen siguen facen vulguen puguen diguen sàpien escriguen
Com has pogut comprovar en el text, el present de subjuntiu sol anar darrere
A Comprensió escrita de la partícula que: que no estigueu, que em concediu, que em porteu, que
realitzeu, que neve, que regne...
Exercici 1. Saps que síndrome és una paraula femenina? Per això, en valencià diem
Llig el text següent: la SIDA. També són femenines la calor, la suor, la dent, les postres, una anàlisi...
ORAL
Exercici 2.
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
repetir-lo tu.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u05-a02.mp3
Estimats Reis de l'Orient, confie que no estigueu tan atrafegats com l'any passat,
ja que enguany vull que em concediu cinc desitjos. No espere que em porteu cap
Exercici 3.
cosa material. Tampoc vos demane que realitzeu fantasies impossibles com que Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
neve a l'estiu a Alacant o que regne a l'univers la pau mundial. És per això que vos següents:
demanaré coses més concretes i tangibles que puguen millorar el meu dia a dia.
a) En quina estació de l'any deu estar escrivint la carta Júlia?
En primer lloc, desitge que Joana i Gemma no seguisquen saturant-me el
WhatsApp amb àudios de més de cinc minuts. Jo els ho dic a tothora, però elles
com si sentiren ploure! b) A quina petició es fan les sordes Joana i Gemma?
D'altra banda, l'any passat em vau portar un microones massa potent i, en
comptes de fer roses, deixa el panís massa torrat, socarrat millor dit, i no hi ha qui c) Quin problema té Júlia amb la pasta de dents?
se’l menge. Per tant, vull aconseguir que les roses no es cremen quan seguisca les
instruccions impreses a la bossa o que no es queden sense fer si pose deu segons
menys del que marca la indicació. d) Què significa la paraula atrafegats en aquest text?
El tercer desig és que la bateria del mòbil em dure dos dies complets, tal com em
van assegurar que durava quan el vaig comprar. Vull evitar que el meu telèfon e) I què vol dir enguany?
patisca l'anomenada «síndrome de l'obsolescència programada prematura».
També vos demane que aconseguiu que la pasta dentífrica es redistribuïsca com
cal al llarg del tub i que no es quede tota concentrada al fons, com ocorre quan
Josep, el meu germà, l'usa.
Exercici 4.
Finalment, l'últim desig està relacionat amb la vostra nit màgica. Que no veja mai
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
el rei del tortell, passe, ho accepte, però ja podíeu estirar-vos i fer que no em
toque més voltes la fava, com m'ocorre any rere any, que ja estic farta de a) Júlia ha demanat cinc desitjos al Pare Noel.
convidar sempre tota la família!
b) Amb el microones que li van dur l’any passat, les roses mai li ixen bé.
Desitge ansiosa que em concediu totes aquestes peticions i promet a canvi no
demanar més regals al Pare Noel, ja sabeu, el de la competència. c) Considera que és una fantasia irrealitzable que neve a l’hivern a Alacant.
Bon any i bones festes, d) A Júlia li dura la bateria del mòbil menys de dos dies.
Júlia e) No li ha tocat el rei en el tortell els darrers anys.

Fascicle 5. El present de subjuntiu 2
B2. Els numerals cardinals
B Gramàtica En el text amb què hem començat el fascicle apareixen diferents números
cardinals (cinc, deu, dos). A continuació, t’oferim els números més habituals:
B1. El complement indirecte (CI) 0 zero 8 huit 16 setze 44 quaranta-quatre 1.000 mil
1u 9 nou 17 dèsset 55 cinquanta-cinc 2.000 dos mil
El complement indirecte indica la persona o ésser animat que rep l’efecte de
2 dos 10 deu 18 díhuit 66 seixanta-sis 1.000.000 un milió
l’acció expressada pel verb i és introduït sempre per les preposicions a o per a.
Per això, el podem identificar si preguntem a qui? o per a qui? al verb de les 3 tres 11 onze 19 dènou 77 setanta-set 2.000.000 dos milions
frases. En el text amb què hem començat aquest fascicle apareixen diverses 4 quatre 12 dotze 20 vint 88 huitanta-huit
oracions que contenen complements indirectes: 5 cinc 13 tretze 21 vint-i-u 99 noranta-nou
6 sis 14 catorze 22 vint-i-dos 100 cent
– Vull que em concediu cinc desitjos. (A qui? A mi)
7 set 15 quinze 33 trenta-tres 200 dos-cents
– També vos demane que... (A qui? A vosaltres)
– Ja els ho dic a tothora. (A qui? A Joana i a Àngela) Remarques:
– Promet a canvi no demanar regals al Pare Noel. (A qui? Al Pare Noel) • El número 1 (u) adopta la forma un, una si acompanya un substantiu: vint-i-un
amics, trenta-una preguntes.
Com has pogut comprovar, en els tres primers exemples el complement indirecte
el representen tres pronoms (em, vos, els). Els sis pronoms de complement • En valencià general, el número 2 es pronuncia i s’escriu sempre dos. En àmbits
indirecte són els següents: em, et, li, ens, vos, els. molt formals, és possible usar la forma dues per al femení.
Com funcionen aquests pronoms? • Al costat de les formes generals en valencià per als números 8, 17, 18, 19 i 80
(huit, dèsset, díhuit, dènou, huitanta), també es poden escriure i pronunciar vuit,
• Els pronoms em, et s’apostrofen si el verb comença per vocal. Per darrere, disset, divuit, dinou, vuitanta.
poden adoptar les formes ‘m, ‘t si el verb acaba en vocal o -me, -te si acaba en
consonant o diftong. • La centena flexiona en gènere (cents-centes). Així, per exemple, si el número
274 és refereix a euros, l’escriurem i pronunciarem dos-cents setanta-quatre. En
• Els pronoms li, vos sempre presenten la mateixa forma. Això sí, per darrere del canvi, si es refereix a persones, seria dos-centes setanta quatre.
verb, cal unir-los amb un guionet.
• Els pronoms ens, els només canvien si van darrere del verb: adopten les formes
ORAL
‘ns, ‘ls si el verb acaba en vocal i les formes -nos, -los si acaba en consonant o
diftong. Exercici 6.
Escolta com es pronuncien els números que apareixen en la graella i, després,
pronuncia’ls tu.
per davant del verb per darrere del verb
si comença per... si acaba per...
vocal consonant vocal consonant o diftong
em m’envia em porta traure’m enviar-me /b1-u05-a03.mp3
et t’envia et porta traure’t enviar-te
li li envia li porta traure-li enviar-li
ens ens envia ens porta traure’ns enviar-nos
vos vos envia vos porta traure-vos enviar-vos
els els envia els porta traure’ls enviar-los
En àmbits molt formals, el pronom vos també pot adoptar la forma us en els
contextos següents: us envia, us porta, traure-us.
Exercici 7.
Exercici 5.
Escriu amb xifres els números següents:
Substitueix els complements indirectes en negreta pel pronom feble corresponent:
a) Per Nadal, l'àvia sempre dóna les estrenes a les seues nétes.
/b1-u05-a04.mp3
b) Han trobat el regal ideal per a mi.
c) Com que sou tan llépols, he comprat un pastís d'ametla per a vosaltres.
d) Júlia sempre escriu la carta als Reis de l'Orient.
e) Joana i Gemma envien àudios massa llargs a Júlia. Encara que, com has vist, l’habilitat més important que has d’adquirir respecte
als números és identificar-los i reproduir-los en una conversa, en algunes
ocasions, per exemple en alguns exàmens de valencià, els hauràs d’escriure en
f) Mireu què han dut per a nosaltres! lletra. Per a fer-ho bé, recorda que:
• S'escriuen amb q els números quatre, quaranta i cinquanta.
• Els números del 21 al 29 s’escriuen amb una i que va entre guionets: vint-i-sis.
• Escrivim guionet entre les desenes i les unitats: trenta-cinc. I entre la quantitat
i el nom de la centena: dos-cents. Per tant, el número 473 s’escriu quatre-cents
setanta-tres.
• En canvi, no hi ha guionet entre la quantitat i el nom del miler: cinc mil. Per
tant, el número 6.824 s’escriu sis mil huit-cents vint-i-quatre.
Exercici 8.
Escriu en lletra els números següents:
a) 16.129 euros:
b) 27.254 sol·licituds:
c) 39.418 paraules:
d) 57.698 parlants:
e) 81.363 persones:
D Vocabulari
D1. La casa: electrodomèstics, estances i mobles

C Ortografia i pronúncia Totes les cases solen estar fornides d’una bona quantitat d’aparells electrònics.
Alguns són imprescindibles i alguns altres ens hem acostumat a creure que ho
són. Tant els uns, com els altres, apareixen en llista següent:
El so /dӡ/ de la g i la j El forn, el frigorífic o la nevera, el congelador, el rentaplats o el llavaplats, la
llavadora, l’eixugador de cabells, l’eixugadora de roba, la batedora, la
capoladora, el robot de cuina, l’espremedora, el microones, l’aspiradora, la
planxa i la post (o taula de planxar), la cafetera, l’extractor, l’ordinador, el
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios televisor, el telèfon (fix, mòbil, sense cable), la tauleta electrònica, el rellotge, el
/b1-u05-a05.mp3 despertador, la ràdio, la videoconsola, el porter automàtic, l’aire condicionat, el
ventilador, el calefactor, el radiador, l’estufa.
Els aparells anteriors els podem trobar a les diverses estances de la casa. Ací tens
el nom de les parts en què es pot dividir un habitatge:
Saps que les paraules que acaben en -atge, -etge, -otge i -utge s’escriuen
sempre amb tg? garatge, metge, fetge, rellotge, jutge... L’única excepció L’entrada o el rebedor, el corredor o el passadís, l’habitació, el dormitori, la
és trage. cuina, el rebost o el pastador, la sala d'estudi, el despatx, el menjador, el bany o
el lavabo, la sala d'estar, el balcó, les golfes o la cambra, l’àtic, la galeria, la
bugaderia, el soterrani, el terrat, el vestidor.
ORAL
Exercici 9. Saps que el rebost o pastador és el lloc de la cuina o pròxim a la cuina on
s'emmagatzemen els aliments?
En el text següent, apareix en moltes ocasions el so /dӡ/, tant en paraules
valencianes com en noms propis procedents d’uns altres idiomes. Escolta com
sona i, després, repeteix-lo tu.
Saps que les golfes són l’habitació que hi ha en la part alta d’algunes
cases, que se sol destinar a guardar collites?
/b1-u05-a06.mp3
Saps que el soterrani és el pis per davall del nivell del sòl que tenen
algunes vivendes i que se sol usar com a garatge o com a celler per a
guardar el vi?
Alguns mobles i altres elements que pots trobar dins de cada estança són:
Un armari, una taula, una cadira, un tamboret, un espill, un aparador, una tauleta
de nit, un llit, un sofà, una butaca, una hamaca, una catifa, un prestatge o un
estant, una prestatgeria o una estanteria, una calaixera, un xifonier, un escriptori,
un penja-robes, un sabater, una porta, una finestra, el timbre.
ORAL
Exercici 12.
Earvin “Magic” Johnson, James Worthy i Kareem Abdul-Jabbar van conformar un Escolta com sonen totes aquestes paraules i, després, repeteix-les tu.
trio estel·lar en el joc de Los Angeles Lakers de la dècada dels huitanta. Magic, el
genial base de somriure etern i de més de dos metres, una autèntica llegenda, va
ser el creador del show time, l’estil jovial i elèctric que va ser el segell dels Lakers
durant anys. James Worthy, jugador rapidíssim, solia culminar els contraatacs https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
penjant-se de l’anella o amb tirs a mitjana distància. Mentre que el longeu pivot /b1-u05-a07.mp3
Kareem Abdul-Jabbar, el màxim encistellador històric de l’NBA, es va erigir en un
puntal davall de les cistelles, amb el seu mític tir, l’sky hook, ‘el ganxo del cel’.
ORAL
Exercici 10. Exercici 13.

Classifica en la taula següent les quinze paraules del text anterior que contenen el Digues quines estances hi ha en cada planta d'aquesta casa:
so /dӡ/.
S’escriuen amb j
S’escriuen amb g
Exercici 11.
Fes el plural de les paraules del requadre. Recorda que escrivim j davant de a, o, u
i escrivim g davant de e, i.
lletja, roja, platja, pluja, politja, llotja, botija, enveja, corretja, mitja, barreja, sofraja
Exercici 14. d) Què significa el verb agreujar (m'heu agreujat els problemes)?
Classifica les paraules del requadre segons l’estança en què les solem trobar:
e) I què vol dir bon vent i barca nova!?
la capoladora, l’escriptori, el despertador, la prestatgeria, l’eixugador,
el rentaplats, el llit, el televisor, l’ordinador, el sofà, l’espremedora,
l’aire condicionat, la tauleta de nit, l’espill Exercici 17.
A la cuina a) Els Reis de l'orient li han concedit només alguns desitjos a Júlia.
Al dormitori b) Ara el microones li deixa tots els plats a mitjan fer.
A la sala d'estar c) Considera que els vídeos que li envien Joana i Gemma són insofribles.
Al bany d) A Júlia li sembla que la nova pasta de dents fa gust d’ametla rància.
A la sala d'estudi e) La inscripció al servei postal del Pare Noel està a mitat de preu.
Exercici 18. Dictat.

E Flexió verbal
Com ja saps, els verbs en valencià tendeixen a comportar-se de manera regular, /b1-u05-a09.mp3
fins i tot els d’ús més habitual. Així, quasi tots els verbs que hem presentat al
principi de la unitat fan el present de subjuntiu de la mateixa manera, que
podem resumir en els duets següents: tinga-tingues, vinga-vingues, siga-sigues,
vulga-vulgues, puga-pugues, diga-digues i escriga-escrigues.
Exercici 19. Expressió escrita.
En el cas de les persones 1a, 2a, 3a i 6a del verb fer, alternem entre c i ç:
faça-faces. Els verbs anar, veure i haver alternen j i g: vaja-vages, veja-veges, Ha vingut un tècnic a casa per a fer unes
haja-hages. Mentre que saber fa el present de subjuntiu exactament igual que el quantes reformes. Escriu-li en una nota tot el
verb cabre: sàpia-càpia, sàpies-càpies, etc. Tots dos verbs admeten també les que vols que arregle.
formes sàpiga-càpiga.
Exercici 15. Solucions:

Ompli els buits amb les formes verbals del present de subjuntiu dels verbs que hi ha Exercici 3 Exercici 15
entre parèntesis. a) A l'hivern. b) A la de no enviar àudios tan llargs. a) vulga, vaja, b) sigueu, vingueu, c) sàpia, escriga,
c) Que se li queda tota la pasta concentrada al d) tinga, faça, resolga, e) Diguen, diguen, siga,
fons del tub. d) Ocupats. e) L'any actual. f) tinguen, coneguen, g) sàpien, puguen, h) vages,
a) Qui no (VOLER) pols que no (ANAR) a l'era. hages
Exercici 4
b) Volem que vosaltres (SER) responsables i que aF, bV, cF (considera irrealitzable que neve a Exercici 16
l’estiu, no a l’hivern), dV, eV a) S'adreça als Reis de l'Orient. b) Es queixa
(VINDRE) a l'hora establida. perquè no li han concedit els desitjos que els va
Exercici 5 demanar. c) Al Pare Noel. d) Significa 'empitjorar'.
c) Que jo (SABER), no hi ha molta gent que a) els dóna, b) M'han trobat, c) vos he comprat, e) És una frase feta que s’usa quan ens acomiadem
d) els escriu, e) li envien, f) ens han dut d’algú que volem perdre de vista.
(ESCRIURE) correctament l'esperanto.
Exercici 7
15, 16, 27, 38, 47, 60, 58, 76, 93, 25, 51, 89, 102, 419, Exercici 17
d) Qui (TINDRE) més capacitat de concentració, que 523, 567, 656, 1.829, 3.200, 22.017 aF, bF, cV, dF, eV
(FER) el problema i el (RESOLDRE) adequadament.
Exercici 8
Exercici 18
a) setze mil cent vint-i-nou euros, b) vint-i-set mil
e) (DIR) el que (DIR) els diaris, no n'hi ha cap dos-centes cinquanta-quatre sol·licituds, Benvolguda Júlia,
c) trenta-nou mil quatre-centes díhuit paraules, Ens sap greu que no estigues satisfeta amb la
que (SER) totalment imparcial. d) cinquanta-set mil sis-cents noranta-huit nostra tasca nadalenca. Com a compensació,
parlants, e) huitanta-una mil tres-centes t'oferim un any debades perquè et repenses la
decisió. Estem perdent molts clients a causa de la
f) Tant de bo ells (TINDRE) bona sort i (CONÉIXER) seixanta-tres persones.
competència deslleial del Pare Noel i voldríem que
la felicitat. ens donares una segona oportunitat. Però, abans,
Exercici 10 unes explicacions:
S’escriuen amb j: Johnson, James, Jabbar, joc, Primerament, ¿no vas notar que al gener Joana i
g) Em fa feredat que (SABER, ells) tant de nosaltres i que jovial, jugador, penjant-se, mitjana.
S’escriuen amb g: Magic, Los Angeles, genial,
Gemma no t'enviaven àudios? Els vam bloquejar
l’aplicació, però no vam calcular que t’omplirien el
(PODER) detindre’ns per qualsevol motiu que s’inventen. llegenda, segell, longeu, erigir. mòbil de fotos i vídeos i que seria la bateria la que
patiria les conseqüències.
Exercici 11
h) Espere que, quan (ANAR, tu) a casa, no lletges, roges, platges, pluges, politges, llotges,
En segon lloc, hem de confessar que el microones
que et vam regalar era el més barat del mercat.
(HAVER) de donar moltes explicacions. botiges, enveges, corretges, mitges, barreges, Per això, enguany, t’havíem fet arribar en una
sofrages. bossa de roses un val per a un curs de cuina
especialitzat en l'ús d'aparells electrònics. Que tu
Exercici 13 (solució orientativa) no el veres i que ficares al microones la bossa de
En la planta baixa hi ha el garatge, la bugaderia, el roses, val inclòs, potser explica per què se’t van
Saps que la frase feta qui no vulga pols que no vaja a l'era s’usa per menjador i la cuina. En la primera planta hi ha el socarrar tant.
bany, dos dormitoris i el vestidor. En la segona D'altra banda, fer que ton germà use
a dir que, si no vols problemes, has d'evitar anar a trobar-los? I que planta hi ha una sala d’estar. En el soterrani hi ha adequadament la pasta de dents és una tasca
l'expressió tant de bo s'usa per a expressar el desig que ocórrega una cosa? el rebost i la caldera. impossible. Però hem aconseguit que te’n regale
un tub per a tu soles. Ja és un avanç!
Exercici 14 Per acabar, Júlia, en la pròxima nit de reis no et
A la cuina: la capoladora, el rentaplats, menges el tortell amb tanta quera. La fava la vas
l’espremedora. Al dormitori: el despertador, el llit, poder expulsar, sí, d’acord. Però, no et va
la tauleta de nit. A la sala d’estar: el televisor, el estranyar que el rei no apareguera enlloc? Te'l vas
F
sofà, l’aire condicionat. Al bany: l’eixugador, l’espill. engolir sencer en el mateix mos!
Comprensió oral A la sala d’estudi: l’escriptori, la prestatgeria,

l’ordinador.
I això és tot. Sempre teus,
Gaspar, Melcior i Baltasar
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 16 i 17.
Cita Cultural
10 de març, 18.30 h https://s.ua.es/iymt
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Seu Ciutat d'Alacant, edifici Sant Ferran 40
/b1-u05-a08.mp3 "Cinema en Valencià" amb motiu del Dia Internacional de la Dona
- Mustang - Entrada lliure
Exercici 16.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
Autoria:
següents: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
a) A qui s'adreça Júlia?
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
b) Quin retret els fa? Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
c) A qui ha decidit demanar nous desitjos?
Fascicle 7. El passat imperfet d'indicatiu

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
canviar estar anar ser prendre beure fer sentir produir

Jo canviava estava anava era prenia bevia feia sentia produïa
acabes de llegir?
Tu canviaves estaves anaves eres prenies bevies feies senties produïes
Ell o ella canviava estava anava era prenia bevia feia sentia produïa /audios/b1-u07-a01.mp3
Nosaltres canviàvem estàvem anàvem érem preníem bevíem féiem sentíem produíem
Vosaltres canviàveu estàveu anàveu éreu preníeu bevíeu féieu sentíeu produíeu
Ells o elles canviaven estaven anaven eren prenien bevien feien sentien produïen
Què pots fer amb el present d’indicatiu?

1. Indicar accions passades que s’estenen en el temps:
–Quan va arribar la visita, Pere feia els exercicis de valencià.
–A les tres de la matinada encara estàveu desperts.
2. Expressar accions habituals que ocorrien en el passat:
–Fa cinc anys, Joaquim anava a classe de ballet els dimarts i els dijous.
–Ara dissimuleu, però de joves bevíeu com un trull cada cap de setmana. que baquejaren de riure. Fins que, un bon dia, en plena celebració del Gran
3. Comunicar-nos cortesament: Esdeveniment, va anar a parar pel poble un venedor ambulant que es deia Saül.
–Volia preguntar-te diversos dubtes sobre l'ús del complement directe. L’home, en veure el cadafal enmig de la plaça, va pensar que eixa era la seua. Se’n
–Veníem a sol·licitar la cancel·lació del préstec hipotecari. va pujar sense demanar permís a ningú i va començar a escampar trastos inútils
de tot tipus: un sofà ronyós, dos o tres cadires coixes, una perxa desballestada,
un espill de cos tot abonyegat...
En eixes estava quan cinc veïns, pensant-se que Saül era un participant més, van
Saps que beure com un trull significa 'beure sovint i en gran quantitat'? pujar també al cadafal. Alguns seien en el sofà ronyós, uns altres en les cadires
El trull o cup és el recipient en què es trepitja el vi. coixes, tots deixaven barrets, bosses o jaquetes en la perxa desballestada... A
pesar que continuaven lluint les seues cares llargues com un dia sense pa, Saül
estava convençut que, amb eixa gent, faria el seu agost.
I així va ser, en efecte. Un dels veïns, anomenat Isaïes, de malnom «el
A Comprensió escrita Ploramiques», va alçar la mirada cap a l’espill de cos tot abonyegat. Sorprés per
alguna cosa estranya, es va acostar i es va quedar mirant-lo de fit a fit, mentre no
deixava de mostrar la seua cara de gos perpètua. Al moment, els altres quatre
van fer el mateix. I tots alhora, allí palplantats, miraven obsedits aquella cosa
Exercici 1. estranya, que no havien vist en la vida.
Llig el text següent: De colp i volta, els cinc pomesagres van sentir que alguna cosa se’ls movia en la
cara. I, al moment, van esclatar a riure com si el món s’acabara. Els altres veïns, en
Els pomesagres sentir-los riure així, no ho van poder evitar i no van tindre cap més remei que
imitar-los. Tots reien sense parar, immergits en una espiral de rialles de la qual no
Hi havia una vegada un poblet molt peculiar i xicotet, anomenat Pomesagres, que
podien –ni volien– escapar.
s'ubicava en una comarca que no se sap ben bé si era de costa o de muntanya, si
era baixa o era alta, ni quin riu la creuava ni si la creuava cap riu. En aquell poblet, I així va ser com els pomesagres van deixar arrere, per sempre més, les cares de
els veïns tenien el costum de reunir-se cada tres de juny, dia del canvi de nom del pomes agres. Gràcies a cinc veïns que es van veure reflectits en l’espill de cos, tot
poble, a la plaça principal, on any rere any muntaven l'entaulat i alguns voluntaris abonyegat, que duia Saül per a vendre. Un espill que, de tant de bony, deformava
feien cua durant dies per a participar en el Gran Esdeveniment. la imatge i el que hi havia dalt, apareixia baix. I el que hi havia baix, apareixia dalt.
I, per això, el morro tort i trist dels pomesagres s’havia pegat la volta i feia l’efecte
La singularitat d'aquell poble era la següent: tots els habitants, sense cap
d’un somriure alegre i fresc. Eixa era la cosa estranya que no havien vist en la
excepció, naixien amb cara de pomes agres, creixien amb cara de pomes agres i
vida: a ells mateixos somrient.
morien amb cara de pomes agres. Mai ningú els havia vist rient, ni tan sols
somrient o arquejant els llavis cap amunt. Per aquesta raó, en les poblacions
veïnes els anomenaven «els pomesagres».
Així doncs, des de feia un muntó d'anys –però en tot cas menys de mil–, cada mes Saps que estar més seriós que un cocot significa ‘estar molt seriós’?
de juny arribava al poblet un bon grapat d’experts en risoteràpia procedents I saps que un cocot és una empanada de farina farcida amb peix i
d'unes altres comarques, d'uns altres països o qui sap si, fins i tot, d’uns altres tomaca fregida?
continents. I intentaven canviar el semblant trist d'aquelles malaurades persones
amb acudits, paròdies, esquetxos, cosquerelles... Però mai no aconseguien els
seus propòsits: els pomesagres estaven més seriosos que un cocot.
Saps que les cosquerelles també es poden dir cuscanelles, pessigolles i
A mesura que passaven els anys, els lustres i les dècades, els desventurats picoretes?
habitants perdien l'esperança de trobar eixe heroi o eixa heroïna que aconseguira
Fascicle 7. El passat imperfet d'indicatiu
ORAL
Exercici 2. Substitueixen un substantiu:
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta Pronom Adjectiu més substantiu equivalent
repetir-lo tu.
algú alguna persona
alguna cosa
/b1-u07-a02.mp3 cada u cada persona
cadascú
ningú cap persona
Exercici 3. res cap cosa

Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes tots totes les persones
següents: tothom
a) Com intentaven els experts fer canviar el semblant trist dels pomesagres? u una persona
b) Per què celebraven el Gran Esdeveniment el tres de juny? Saps que l’únic pronom equivalent a alguna cosa de què disposa
el valencià és el cultisme quelcom, que només apareix en registres
molt elevats?
c) Per què va alçar la mirada Isaïes cap a l’espill abonyegat?
d) Què creus que vol dir l’expressió baquejar de riure? L’indefinit cap ens permet negar o qüestionar l’existència d’elements que es
poden comptar: No hi ha cap llibre a la taula. Teniu cap pregunta? És
equivalent a ningun, ninguna, ninguns, ningunes, però aquesta forma és
e) I què creus que significa acudits?
secundària respecte a cap en àmbits formals. En canvi, per als elements que
no es poden comptar, usem gens de: No hi ha gens de llet en la nevera. Hui
no fa gens de fred.
Exercici 4.
Digues si són verdaderes (V)
o falses (F) les afirmacions següents: Exercici 5.
a) Pomesagres s'ubicava en Posa els indefinits que hi ha al requadre en els buits corresponents:
una comarca de muntanya.
b) Feia més de mil anys que qualsevol, tots, uns quants, algun, res, gens de, cada, la mateixa
celebraven el Gran Esdeveniment.
c) Cinc veïns van pujar al cadafal Després d’aquell dia, al poble van començar a viure en un estat
en veure a Saül traginant. d’alegria descomunal, fins al punt que, volta que venia
d) Saül era un expert en risoteràpia. visitant, s’enduia sensació: ja no es respirava
tristor. De fet, el poble va canviar dràsticament:
e) Tots els veïns van esclatar a riure després que ho fera Isaïes.
cosa que recordara el passat va ser eliminada. I dies després,
ja no quedava de l’època dels pomesagres.
B Gramàtica
C Ortografia i pronúncia
B1. Els indefinits
Fixa’t en aquestes paraules del text inicial: cap riu, cada tres de juny, alguns La i
voluntaris, tots els habitants, ningú, unes altres comarques, els altres veïns. Hem
destacat en negreta els indefinits. Són uns quantificadors que ens permeten
referir-nos, d'una manera inconcreta, a coses o a persones. Poden acompanyar un
substantiu o substituir-lo. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u07-a03.mp3
Acompanyen un substantiu:
singular plural
masculí femení masculí femení Exercici 6.

algun alguna alguns alguns Classifica les paraules que escoltaràs en l’àudio en els requadres següents.
un altre una altra uns altres uns altres Recorda que només poden dur accent o dièresi les del primer grup:
l’altre l’altra els altres les altres
cada
cada un cada una /b1-u07-a04.mp3
cadascun cadascuna
cap
La i és una vocal plena
gens de
cert certa certs certes

el mateix la mateixa els mateixos les mateixes
La i és semivocal en un diftong
qualsevol qualssevol
tot tota tots totes

un una uns unes
La i és una consonant
uns quants unes quantes
diversos diverses
Exercici 8a.
Tria entre els adjectius del requadre el que més s'ajusta a cada personatge:
ros | grossa | pèl-roja | geperut | lleig | bigotut | canosa | pigada
a) b) c) d)
Saps que almoina és el que es dóna a una persona per a socórrer-la d’una
necessitat? I que beina és l’estoig en què s’insereix la fulla d’una espasa?
De beina deriva embeinar i desembeinar.
Exercici 7.
En el quadre següent, hi ha deu paraules que s’escriuen amb dièresi en la i. Ompli
els buits del text amb la paraula adequada al sentit:
e) f) g) h)
heroïcitat, empedreïts, amoïnats, fortuïtament, fruïció,
agraïment, veïns, lluïen, atapeïa, increïble
ORAL
Exercici 8b.
No cal dir que el poble, aleshores, va sentir un enorme cap a
Saül, l’home que havia procurat aquella . Gràcies a l’espill deformat, Aquestes persones han canviat molt de caràcter amb els anys. Si ara són d’una
els ja no feien cara d’ , sinó que un manera, en el passat eren just al contrari. Busca entre els adjectius que has llegit
somriure d’orella a orella. A partir d’aleshores, cada cap de setmana, la vila més amunt el contrari per a cada cas:
s’ de visitants curiosos, que volien observar aquella metamorfosi a) Maria és molt valenta. Abans Maria era molt .
: aquells seriosos s’havien convertit, b) Llúcia era una xica nerviosa. Ara és molt més .
, en persones alegres, que somreien a tothora amb c) Pere s’ha fet un home prudent. Abans era molt més .
. d) Les ties eren molt agarrades. Ara s’han fet molt .
e) De jove, Màrius era molt optimista. Ara la vida l’ha fet molt .
f) Ara és molt riallera. Però de xicoteta plorava molt, era una .
D Vocabulari
E Flexió verbal
D1. La descripció de persones
Per a formar l'imperfet d'indicatiu, afegim a l’arrel verbal la desinència -ava en
En moltes ocasions, ens trobem en la necessitat de fer una descripció física o tots els verbs de la 1a conjugació i -ia per als verbs de la 2a i de la 3a: pensava,
psicològica d’alguna persona. Per això, t’oferim a continuació alguns adjectius que perdia, partia. Mira el quadre següent i, després, llig atentament les remarques:
et poden ser útils:
Per a descriure l’aspecte físic: alt-alta, baixet-baixeta, gros-grossa, prim-prima, 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
bell-bella, esvelt-esvelta, jove, vell-vella, guapo-guapa, lleig-lletja, fort-forta,
guanyar rompre oldre viure traure sentir lluir
robust-robusta, fluix-fluixa, dèbil, escanyolit-escanyolida, geperut-geperuda,
guany – ava romp – ia ol – ia viv – ia tre – ia sent – ia llu – ïa
pèl-roig-pèl-roja, moreno-morena, canós-canosa, castany-castanya, ros-rossa,
guany – aves romp – ies ol – ies viv – ies tre – ies sent – ies llu – ïes
pigat-pigada, bigotut-bigotuda, barbut-barbuda, pelut-peluda, àgil, hàbil,
guany – ava romp – ia ol – ia viv – ia tre – ia sent – ia llu – ïa
desmanotat-desmanotada, templat-templada, polit-polida...
guany – àvem romp – íem ol – íem viv – íem tré – iem sent – íem llu – íem
Per a descriure el caràcter: alegre, seriós-seriosa, graciós-graciosa, rialler-riallera, guany – àveu romp – íeu ol – íeu viv – íeu tré – ieu sent – íeu llu – íeu
ploró-plorona, ploramiques, malhumorat-malhumorada, trist-trista, guany – aven romp – ien ol - ien viv – ien tre – ien sent – ien llu – ïen
xarrador-xarradora, tímid-tímida, tranquil-tranquil·la, nerviós-nerviosa,
llest-llesta, curt-curta, intel·ligent, solidari-solidària, generós-generosa, Remarques:
agarrat-agarrada, babau-babaua, simpàtic-simpàtica, antipàtic-antipàtica,
optimista, pessimista, valent-valenta, covard-covarda, atrevit-atrevida, prudent, • Els verbs acabats en -ndre i -ldre perden la d també en aquest temps:
rabiüt-rabiüda... prendre > prenia, doldre > dolia.
• Els verbs ploure, beure, deure, moure, escriure i viure canvien la u per una v:
plovia, bevia, devia, movia, escrivia, vivia.
• Els verbs dir, dur, traure, caure, riure, veure, fer i creure incorporen una i
consonàntica: deia, duia, treia, queia, reia, veia, feia, creia.
• Els verbs de la 3a conjugació similars a agrair (vocal abans de la desinència -ir),
com ara obeir, lluir, produir, proveir, etc. presenten una i vocàlica, que porta
dièresi o accent: agraïa, obeïa, produïa, proveïa.
Exercici 9.
Ompli els buits amb l'imperfet d'indicatiu dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) El gel es (FONDRE) quan (EIXIR) el sol.

b) Sempre que (CONDUIR, nosaltres),
(REDUIR) les marxes amb suavitat.
Saps que rabiüt significa ‘irascible, que s’irrita amb facilitat’? Amb
aquest mateix sentit, també podem dir d’algú que té el geni pudent. c) Carles i Laura (PRETENDRE) que els resolguérem els
problemes que ells no (RESOLDRE).
d) Sempre que ens (CONTAR, ell) un acudit, (RIURE) Exercici 11.
per complaure’l i no li (DIR) mai que ja el (SABER).
e) Quan (SER, nosaltres) uns xiquets, els pares ens
(DUR) sovint a patinar. a) Els pomesdolços somreien constantment perquè eren molt feliços.
f) Recorde que (CAURE, nosaltres) moltes voltes, però mai ens b) Es burlaven de qualsevol aspecte físic de qualsevol animal.
(FER) mal! c) La bruixa era prou poderosa per a actuar contra els homes.
g) Vosaltres, a quina hora vos (ALÇAR) quan d) Després del malefici, les pomes eren grans i sucoses, però molt agres.
(ANAR) a la universitat?
e) La bruixa va fer el malefici una nit del mes de juny.
h) De xicotet era molt innocent: (CREURE) que la gent
(VIURE) la vida sense jutjar la dels altres.
i) Aquells professors eren tan orgullosos que no (AGRAIR) Exercici 12. Dictat.
que els corregiren cap errada de les moltes que (COMETRE).
Fixa’t en la paraula innocent. S’escriu amb doble nn, com també ho fan unes /b1-u07-a06.mp3
altres paraules com annals, annex, bienni, cànnabis, connectar, innocència,
innocu, mannà o mil·lenni.
Exercici 13.
Expressió escrita.
En una reunió d’antics alumnes de
l’escola, heu decidit posar en comú els
records que compartiu. Escriu un text
en què contes com eres tu en aquell
temps, com recordes els dies d’escola,
a què jugaves en el carrer, quines
aficions tenies...
Solucions:
Exercici 3 Exercici 9
a) Amb acudits, paròdies, esquetxos, a) fonia, eixia, b) conduíem, reduíem, c) pretenien,
cosquerelles... b) Perquè era el dia del canvi de resolien, d) contava, réiem, déiem, sabíem,
nom del poble. c) Perquè es va sorprendre per e) érem, duien, f) quéiem, féiem, g) alçàveu,
F Comprensió oral
alguna cosa estranya. d) Vol dir ‘riure molt’.
e) Significa ‘historieta curta d’humor’.
Exercici 3
anàveu, h) creia, vivia, i) agraïen, cometien
Exercici 10
a) Eren les més grans, les més sucoses i les més
aF, bF, cV, dF, eV dolces de la contornada. b) De tots: de la serp, del
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 10 i 11. teixó, de la puput, del cervo, del corb, del conill i
Exercici 5 de la rabosa. c) Va fer que les pomes foren
Després d’aquell dia, tots al poble van començar a xicotetes i agres. d) Significa ‘fer agut el tall d’una
viure en un estat d’alegria descomunal, fins al ferramenta, afilar’. e) És la fulla del cep o de la
punt que, cada volta que venia algun visitant, figuera. Se sol usar pejorativament per a referir-se
s’enduia la mateixa sensació: ja no es respirava a les orelles.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios gens de tristor. De fet, el poble va canviar
dràsticament: qualsevol cosa que recordara el Exercici 11
/b1-u07-a05.mp3 passat va ser eliminada. I uns quants dies després, aF, bF, cV, dF, eV
ja no quedava res de l’època dels pomesagres.
Vocal plena: pati, vida, ídol, creïlla, ritme, idea, Després d’haver passat els pomesagres tot un any
naïf. Semivocal: aire, beina, comboi, remei, aigua, somrient, Saül va ser escollit alcalde al juny
bonsai, almoina. Consonant: ien, iode, ioga, següent. Isaïes va ocupar el càrrec de tinent
sequoia, epopeia, ianqui, talaia. d’alcalde i els altres quatre veïns que van pujar al
cadafal, Lluïsa, Blai, Laia i Raül, van assumir les
regidories d’agricultura, urbanisme, hisenda i medi
Exercici 7 ambient, respectivament.
No cal dir que el poble, aleshores, va sentir un En el primer plenari que van convocar, hi havia
enorme agraïment cap a Saül, l’home que havia entre el públic una dona molt velleta, que ningú
procurat aquella heroïcitat. Gràcies a l’espill del poble recordava haver vist mai i que duia una
deformat, els veïns ja no feien cara d’amoïnats, gran cistella en les mans. Quan van acabar de
sinó que lluïen un somriure d’orella a orella. A debatre els punts de l’orde del dia, la velleta va
partir d’aleshores, cada cap de setmana, la vila sol·licitar parlar: «Estic ací per posar-vos una
s’atapeïa de visitants curiosos, que volien prova.»
observar aquella metamorfosi increïble: aquells Aleshores, la velleta va traure set animals de la
seriosos empedreïts s’havien convertit, cistella, l’un darrere de l’altre. Cap habitant de
fortuïtament, en persones alegres, que somreien a Pomesagres va proferir cap burla. Al contrari,
tothora amb fruïció. Raül, el regidor de Medi Ambient, va dir, tot
embromat: «Senyora, allibere eixos animalets, que
Exercici 8a en la cistella estan massa estrets.» L’ovació dels
a) pigada, b) geperuda, c) ros, d) canosa, pomesagres fou tronadora.
e) pèl-roig, f) bigotut, g) grossa, h) lleig. Arran d’això, la velleta va respondre: «Heu passat
molt bé la prova, enhorabona. Enguany, collireu
de nou les pomes més grans, sucoses i dolces de
Exercici 8b la contornada.» I així va ser com Pomesagres, al
a) covarda, b) tranquil·la, c) atrevit, d) generoses, cap d’un any, va passar a dir-se, de nou,
e) pessimista, f) plorona Pomesdolces. I ja no va canviar mai més de nom.
Exercici 10.
següents: Cita Cultural
24 de març, 20.30 h https://s.ua.es/ivc8
a) Com eren les pomes que conreaven a Pomesdolces abans del malefici? Seu Ciutat d'Alacant, edifici Sant Ferran 40
Projecció documental - "De la il·lusió al mite" Capitán Trueno -
Entrada lliure
b) De quins animals es burlaven els pomesdolços?
c) Quin malefici va practicar la bruixa del bosc?

Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
d) Què creus que significa el verb esmolar?
e) I què vol dir pàmpol? Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 8. El passat imperfet de subjuntiu

estar anar ser perdre veure fer vendre dormir obeir

Jo estiguera anara fóra perdera vera fera venguera dormira obeïra
acabes de llegir?
Tu estigueres anares fores perderes veres feres vengueres dormires obeïres
Ell o ella estiguera anara fóra perdera vera fera venguera dormira obeïra /audios/b1-u08-a01.mp3
Nosaltres estiguérem anàrem fórem perdérem vérem férem venguérem dormírem obeírem
Vosaltres estiguéreu anàreu fóreu perdéreu véreu féreu venguéreu dormíreu obeíreu
Ells o elles estigueren anaren foren perderen veren feren vengueren dormiren obeïren
Què pots fer amb el passat imperfet

de subjuntiu?
1. Expressar des del passat tots els valors del present de subjun-
tiu (simultaneïtat, voluntat, probabilitat, temor):
–Va ser molt injust que et deixaren fora de l’equip.
–Cristina volia que tots els dies la convidàrem a dinar.
–Pel que sabem ara, és probable que estiguera equivocat.
–Em feia aprensió que agafàreu insectes amb les mans.
2. Plantejar fets irreals en oracions condicionals:
–Si tingueres un poc de coneixement, no et comportaries així.
–Podríem fer el viatge sempre que venguérem abans la casa.
poblacions autòctones entengueren que eixe tipus de turisme és bo per a ells

seria demanar massa.
A Comprensió escrita Pels motius adduïts, el destí del lleó africà podria assemblar-se en poques
dècades al del seu cosí asiàtic (Panthera leo persica), amb poc més de 300
exemplars reclosos a la península índia de Kāthiāwār, o, encara pitjor, al del ja
desaparegut lleó de l’Atles. Podrien canviar les coses si hi haguera una presa de
Exercici 1. consciència a escala mundial? Només si evitàrem la indulgència cap a les elits i els
Llig el text següent: grups de pressió que creuen que exterminar la vida pot ser un entreteniment.
Només si assumírem que no tenim dret a matar –ni a maltractar– cap animal, cap
Què passaria si el lleó s’extingira? ni un, per simple, estúpida i esbojarrada diversió.
El lleó africà (Panthera leo) es considera el rei dels animals. La majestuositat del
mascle, la destresa de les femelles en la caça o la dolçor que desperten els cadells
ens encisen i ens fan establir, des de la distància, un important vincle afectiu. Saps que elit és una paraula aguda que prové del francés élite
Però, què passaria si el lleó s’extingira? Com reaccionaríem si sabérem que (pronunciat també /elit/, amb accent sobre la i)? En castellà són
l’extinció del lleó no és un llindar tan llunyà com voldríem pensar? possibles la forma esdrúixola élite i la plana elite.
Cap a mitjan segle XX, hi havia al voltant de 450.000 lleons a l’Àfrica. Hui dia en
queden prop de 20.000. El retrocés és espectacular, com el de la major part de la
Saps que l’adjectiu esbojarrat vol dir ‘propi d’un boig, d’un irracional,
fauna salvatge. Hi ha dos factors fonamentals que actuen contra la supervivència
d’algú curt d’enteniment’?
del lleó africà: l’activitat humana i la caça esportiva. Què caldria perquè
s’encengueren les llums d’alarma? Que el procés fóra ja irreversible?
Els parcs naturals a Tanzània, Kenya, Namíbia, Zimbabwe, Sud-àfrica o Botswana
ORAL
són alguns dels últims santuaris del lleó. Tanmateix, el desenvolupament humà en
aquests territoris al llarg del segle XX va provocar que se’n reduïren i Exercici 2.
fragmentaren els hàbitats i, conseqüentment, que les manades de lleons es veren Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
afectades per greus problemes de consanguinitat, com ocorre amb l’escassa repetir-lo tu.
població que sobreviu al Cràter del Ngorongoro, a Tanzània.
No obstant això, aquest factor podria capgirar-se si el benefici econòmic del
turisme recaiguera directament sobre les poblacions indígenes. Però no és gens https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
senzill, ja que xoca contra el segon factor: la caça esportiva. L’estampa d’un /b1-u08-a02.mp3
caçador occidental, sanguinari i covard, còmodament assegut en un jeep mentre
dispara contra un lleó estàtic, és patètica, repugnant i fastigosa. Que les
Fascicle 8. El passat imperfet de subjuntiu
Exercici 3. –No obstant això, aquest factor podria capgirar-se.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes –Tanmateix, el desenvolupament humà (...) va provocar que...
següents: –[El caçador està] assegut en un jeep mentre dispara contra un lleó estàtic.
a) Quants exemplars de lleons asiàtics es considera que hi ha hui dia? –Què caldria perquè s’encengueren les llums d’alarma?
• La conjunció però, quan apareix a l’inici d’una frase, es construeix sense posar
b) Quins són els factors que provoquen el descens del nombre de lleons? coma a continuació. En canvi, va entre comes quan apareix inserida dins d’un
fragment: No és, però, gens senzill.
c) Per què algunes poblacions de lleons presenten problemes de consanguinitat? • La conjunció no obstant va preferentment seguida del pronom neutre això i de
coma. També és possible canviar aquest pronom pel fet concret: No obstant la
victòria, continuen en posicions de descens.
d) Com qualifica l’autor del text els caçadors de lleons?
• La conjunció tanmateix també és adversativa, més o menys equivalent a les dos
anteriors. També cal escriure-la seguida de coma o entre comes: És un bon
e) Què creus que vol dir la paraula llindar? treball, tanmateix, molt millorable.
• La conjunció mentre (o mentres) té valor temporal i significa ‘durant el temps
en què ocorre una altra acció’. En canvi, mentre que també és adversativa i
contraposa dos idees: Els teus companys són uns ganduls, mentre que tu eres
Exercici 4. molt treballador.
D’acord amb el text, digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions
• La conjunció perquè pot tindre valor causal (Ho faig perquè vull) o final (com en
següents:
l’exemple). En aquest últim sentit equival a a fi que o per a que. Aquesta última, la
a) L’extinció del lleó africà encara no és un procés irreversible. més general en tots els parlars valencians, només és pròpia de l’àmbit col·loquial.
b) El benefici econòmic del turisme recau sobre les poblacions indígenes.

c) L’autor del text reclama que no siguem indulgents amb les elits. Exercici 6.
d) Només es pot maltractar un animal si és per diversió o per tradició. Escriu mentre o mentre que segons el sentit de l’oració:
e) Els caçadors solen abatre els lleons només quan suposen un perill. a) Fem-ho junts! Jo pelaré les creïlles tu piques les cebes, d’acord?
b) Estic decebut amb tu: jo m'esforce molt, tu no en fas ni un brot.
c) M’agrada molt contemplar el paisatge camine per la serra.
B Gramàtica d) Ells prefereixen mirar la televisió, jo m’estime més llegir un llibre.

e) Mon germà viu a Alacant, ma germana viu a Gandia.
B1. El verb haver f) Vam vore l’accident travessàvem el pont.
Fixa’t en aquestes dos oracions que han aparegut en el text inicial:

Saps que no fer-ne ni un brot és una frase feta que significa ‘no
–Cap a mitjan segle XX, hi havia al voltant de 450.000 lleons a l’Àfrica. treballar gens’?
–Hi ha dos factors fonamentals que actuen contra la supervivència del lleó africà.
Com veus, hem destacat en negreta el verb haver i el pronom hi. En valencià, el
verb haver presenta dos usos bàsics:
• Com a verb auxiliar, forma els temps verbals compostos: he vist, havies dit, etc.
B3. Contraccions
• Com a verb amb sentit ple, assumeix el valor de ‘existir’. Fixa’t en aquests fragments del text inicial: rei dels animals, al Cràter del
Ngorongoro, pels motius adduïts. Les quatre paraules que hem destacat en
És aquest segon valor el que apareix en les dos frases dels exemples. Com pots negreta són contraccions, és a dir, la unió en un únic mot d’una preposició i d’un
comprovar, en aquests casos el verb haver sempre va acompanyat del pronom hi article. En valencià, les contraccions es produeixen entre les preposicions a, de,
i es conjuga només en singular. per seguides dels articles masculins el, els: al, als, del, dels, pel, pels. La contracció
es desfà quan l’article s’apostrofa: a l’home, de l’animal, per l’amic.
El verb haver-hi va acompanyat del pronom en quan l’objecte no apareix
mencionat: –Hi ha ous en la nevera? –N’hi ha tres. –Hi havia aigua en
la botija? –No, no n’hi havia. Com veus, els pronoms en + hi es combinen ORAL
així: n’hi. Exercici 7.
Transforma aquestes oracions canviant del femení al masculí les paraules
en negreta:
Exercici 5. a) He dut a la iaia les fotos de la neboda de la tia Lluïsa.
Ompli els buits d’aquestes oracions amb el verb haver-hi conjugat: b) Demana consell a la infermera que treballa en la consulta de la metgessa.
c) Les excuses argüides per la jugadora i per l’entrenadora no se sostenen.
a) Al poble dos agrupacions musicals.
d) Tot això ho sé per l’amiga de la veïna.
b) En la classe anterior més alumnes, veritat?
c) L’any que ve tres assignatures més en valencià.
d) Aprovarem la norma quan consens.
La ll
/b1-u08-a03.mp3
B2. Remarques sobre algunes conjuncions ORAL

En les frases següents del text inicial han aparegut cinc conjuncions que et volem Exercici 8.
remarcar:
Llig atentament la següent llista de paraules. Després, escolta l’àudio per a saber
–Però no és gens senzill. com sonen. Finalment, intenta repetir-les tu.
Peixos, mol·luscos i crustacis
llac, lloc, llebre, lledó, llit, enllaç, besllum, agulla, abella, ovella, colla,
pell, martell, castell, metall, segell, perill, soroll, orgull, caramull l'abadejo (o el bacallà o el bacallar), l’aladroc, l’anguila, el besuc, el bonítol, el
calamar, la cavalla, la cigala, la cloïssa, la clòtxina, el congre, el cranc,
l’emperador (o el peix espasa), l’escopinya, la gamba, el llagostí, el llamàntol, el
llenguado, el llobarro, el lluç, el llucet, la manta, el mero, el moll, la mussola,
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios l’orada (o la dorada), la petxina, el polp, el rap, el salmó, la sardina, la sépia (o la
/b1-u08-a04.mp3 sípia), el tauró, la tonyina, la truita de riu
Exercici 11.
Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:
Saps que caramull significa ‘porció que sobreïx, muntó’? I que a caramull
és una expressió que vol dir ‘en abundància’? Ompli’m el plat a caramull.
clòtxina, cranc, mero, petxina, polp, tauró, tonyina, truita de riu
D Vocabulari
a) b) c) d)
D1. Els animals
Mamífers
l’ant, l’arruí, l’ase, la balena, el bisó, el bou, el búfal, la cabra, el camell, el cangur,
el castor, el catxalot, el cavall, el cervo, el conill, el dofí, el dromedari, l’egua,
l’elefant, l’eriçó, l’esquirol, el facoquer, el furó, la gasela, el gat, el gat cerval, la
geneta, la girafa, el goril·la, el gos, el guepard, l’hàmster, la hiena, l’hipopòtam, el e) f) g) h)
jaguar, el licaó, el linx, la llebre, el lleó, el lleopard, el llop, la llúdria, el mico, la
mona, el mufló, la mustela, el nyu, l’orangutan, l’orca, l’òrix, l’ós, l’ovella, la
pantera, el peresós, el porc, el porc espí, el porc senglar, la rabosa, la rata, la rata Rèptils i amfibis
penada (o el mosseguello), el ratolí, el ren, el rinoceront, la somera, el talp, el
la boa, el caiman, el camaleó, el capgròs, el cocodril, la colobra, el drac de
teixó, el tigre, la vaca, el visó, la zebra
Komodo, el dragó, el dragonet, l’escurçó, el fardatxo, la granota, el gripau (o el
renoc), la iguana, el pitó, la salamandra, la sargantana, la serp, la tortuga
Exercici 9.
Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada: Exercici 12.
dofí, eriçó, esquirol, llúdria, porc senglar, rata penada, talp, teixó
caiman, camaleó, capgròs, drac de Komodo, escurçó, fardatxo,
granota, sargantana
a) b) c) d)
a) b) c) d)
e) f) g) h)
e) f) g) h)
Aus
l’àguila, l’ànec, l’astor, la cadernera, el cigne, la cigonya, el colibrí, el colom, Insectes i altres invertebrats
el còndor, el corb, la cotorra, el cucut, la cueta blanca, l’esparver, l’estornell,
l’abella, l’alacrà, l’aranya, la caparra, el caragol, la caragola, el cuc, el cuc de seda,
l’estruç, el faisà, el falcó, el flamenc, el gafarró, el gall, la gallina, la garsa,
l’eruga, l’escarabat, la formiga, el grill, la libèl·lula (o l’espiadimonis), la lluerna (o
la gavina, el gran duc, la grua, la guatla, el lloro, la merla, el milà, el mussol, l’oca,
el cuc de llum), la marieta, la mosca, el mosquit, la palometa, la panderola, la
l’òliba, l’oriol, l’oroneta, el pelicà, la perdiu, el pica-soques, el picacarrasques (o
papallona, el peixet de plata, el porquet de Sant Antoni, la processionària, la
el picot), el pit-roig, la puput, el soliguer, el teuladí, el titot, el tord, el trencalòs,
puça, el pugó, el saltamartí (o la llagosta), el tave, el tèrmit, la tisoreta, el
el tucà, el verderol, el voltor
tocacampanes, la vespa

Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada: Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:
ànec, cigonya, estruç, gavina, mussol, oroneta, picacarrasques, teuladí, alacrà, eruga, libèl·lula, lluerna, marieta, papallona, saltamartí, tocacampanes
a) b) c) d) a) b) c) d)
e) f) g) h) e) f) g) h)
Exercici 14.
Relaciona les frases fetes següents amb el significat corresponent: https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
a) No dir a algú ni gos què fas ahí. 1) Ser molt llest. /b1-u08-a05.mp3
b) Veure les orelles al llop. 2) A un regal no se li busquen defectes.
c) Comptar els pèls a una rabosa. 3) Insultar a algú greument.
d) Posar el carro davant dels bous. 4) No tindre gens de força ni de poder.
Exercici 16.
e) A cavall regalat, no li mires el dentat. 5) No fer gens de cas a algú, no dir-li res.
Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60
f) No alçar un gat pel rabo. 6) Cal ser astut i previsor.
paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
g) A la rata que només sap un forat, 7) Fer les coses al revés. escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.
prompte se la fa el gat.
8) Trobar-se en perill.
h) Dir a algú el nom del porc.
Saps que rabo és un terme propi de l’àmbit col·loquial per a referir-se
a la cua dels animals terrestres?
/b1-u08-a06.mp3
E Flexió verbal
Per a formar l’imperfet de subjuntiu, afegim a l’arrel del verb les desinències -ara
(1a conjugació), -era (2a) o -ira (3a). En aquest temps, els dos models verbals de
la 3a són similars. Quant als verbs velaritzats, segueixen partint de la primera
persona del present d’indicatiu: bec > bega > beguera. A continuació t’oferim els
cinc models de conjugació bàsics:
Imperfet de subjuntiu
1a conjugació 2a conjugació 2a velaritzada 3a conjugació 3a incoativa

guanyar rompre prendre sentir servir
guany – ara romp – era pren – guera sent – ira serv – ira
guany – ares romp – eres pren – gueres sent – ires serv – ires
guany – ara romp – era pren – guera sent – ira serv – ira
guany – àrem romp – érem pren – guérem sent – írem serv – írem
guany – àreu romp – éreu pren – guéreu sent – íreu serv – íreu
guany – aren romp – eren pren – guren sent – iren serv – iren
Solucions:
Remarques:
a) Com has pogut veure en el quadre inicial, els verbs ser, veure i fer funcionen a) Poc més de 300. b) L’activitat humana i la caça a) tocacampanes, b) libèl·lula, c) marieta,
esportiva. c) Perquè se’ls han reduït i fragmentat d) alacrà, e) saltamartí, f) eruga, g) papallona,
de manera molt similar: fóra, vera, fera. els hàbitats. d) Com a sanguinaris i covards. h) lluerna
e) Vol dir ‘límit a partir del qual comença un estat
o un fenomen’.
b) Els verbs poder i voler canvien la u dels presents (puc-puga, vull-vulga) per Exercici 14
una o: poguera, volguera. Exercici 4 a5, b8, c1, d7, e2, f4, g6, h3
a) V, b) F, c) V, d) F, e) F
c) Els verbs viure, créixer, eixir, meréixer i nàixer mantenen el grup sc sense Exercici 5 Exercici 15
sonoritzar: visquera, cresquera, isquera... a) hi ha, b) hi havia, c) hi haurà, d) hi haja a) tinguéreu, poguéreu, b) estigueren, mogueren,
c) feres, isquera, d) diguéreu, reconeguéreu,
Exercici 6 e) suspenguéreu, traguéreu, f) véreu, gojàreu,
d) Els verbs de la 3a com obeir (amb vocal davant de la desinència -ir), posen a) mentre, b) mentre que, c) mentre, d) mentre g) volgueren, prejutjaren
dièresi en les formes en què no es pot posar accent: produïra, produïres, produïren. que, e) mentre que, f) mentre
a) He dut al iaio les fotos del nebot de l’oncle El període de gestació de les lleones sol durar poc
Lluís. b) Demana consell a l’infermer que treballa menys de quatre mesos. A l’hora de parir, les
Exercici 15. en la consulta del metge. c) Les excuses argüides femelles s’aparten del grup i busquen un cau aïllat
i amagat, on donen a llum ventrades d’entre dos i
pel jugador i per l’entrenador no se sostenen.
d) Tot això ho sé per l’amic del veí. quatre cadells, generalment.
Ompli els buits amb la forma correcta de l’imperfet de subjuntiu del verb entre Les cries naixen cegues i no obrin els ulls fins a
una setmana després de nàixer. Aquesta
parèntesis. Exercici 9
circumstància era vista amb fascinació en l’edat
a) teixó, b) rata penada, c) llúdria, d) porc senglar, mitjana. Així, els bestiaris medievals recollien que
e) dofí, f) talp, g) eriçó, h) esquirol els lleonets naixien morts i que, en passar tres
a) Si (TINDRE, vosaltres) temps i (PODER) dies, anava el pare i rugia tan fort que els feia
Exercici 10
ajudar-nos, vos ho agrairíem molt. a) gavina, b) ànec, c) teuladí, d) cigonya,
viure.
Les cries comencen a caminar cap a les tres
e) mussol, f) picacarrasques, g) oroneta, h) estruç setmanes de vida. La mare les transporta
b) No m’agradava que (ESTAR, ells) allí mirant-nos i que no sostenint-les per la pell del bescoll a fi de
Exercici 11 canviar-les de lloc freqüentment i evitar que
(MOURE) ni un dit. a) petxina, b) truita de riu, c) clòtxina, d) tauró, siguen detectades per uns altres depredadors. Es
e) mero, f) cranc, g) polp, h) tonyina reintegren a la manada quan els cadells ja tenen
c) Era molt difícil que (FER, tu) l’examen per primera volta i Exercici 12
nou o deu setmanes. Són alletats per les femelles
fins que compleixen els sis o set mesos. Tot i que
que t’ (EIXIR) l’únic tema que t’havies estudiat. a) escurçó, b) fardatxo, c) sargantana, d) drac de comencen a desenvolupar gestos de caça des
Komodo, e) camaleó, f) caiman, g) capgròs, dels tres mesos, no solen participar en les caceres
h) granota del grup fins als dos anys d’edat.
d) Em molestava que em (DIR, vosaltres) mentires a tothora i que
no ho (RECONÉIXER) mai.
e) Fills, si no (SUSPENDRE) cap examen i (TRAURE)
avant totes les assignatures, em faríeu molt feliç. Cita Cultural
1 d'abril, 19.30 h https://goo.gl/o5tYpV
f) De menuts vos dúiem molt d’excursió a la muntanya perquè volíem que
Campus d'Elx UMH
(VEURE) els paisatges i que (GOJAR) de la natura.
Cinema en valencià i tallers d'animació - Gru 2. El meu dolent preferit -
g) Nosaltres els ho explicaríem detalladament, sempre que Entrada lliure
(VOLER, ells) escoltar-nos i no ens (PREJUTJAR) constantment.
F Comprensió oral Autoria:

Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
sobre les idees que consideres més importants:
Fascicle 9. El passat perifràstic

canviar posar callar perdre oldre eixir fugir llegir

Jo vaig canviar vaig posar vaig callar vaig perdre vaig oldre vaig eixir vaig fugir vaig llegir
acabes de llegir?
Tu vas canviar vas posar vas callar vas perdre vas oldre vas eixir vas fugir vas llegir
Ell o ella va canviar va posar va callar va perdre va oldre va eixir va fugir va llegir /audios/b1-u09-a01.mp3
Nosaltres vam canviar vam posar vam callar vam perdre vam oldre vam eixir vam fugir vam llegir
Vosaltres vau canviar vau posar vau callar vau perdre vau oldre vau eixir vau fugir vau llegir
Ells o elles van canviar van posar van callar van perdre van oldre van eixir van fugir van llegir
Què pots fer amb com ara els aljubs, els forns de pa o els obradors de terrissa. També es mantenen
importants fragments de les muralles, les bases de les torres defensives
preromanes i una necròpolis musulmana dels segles X-XI. Tot això compon un
el passat perifràstic? conjunt arqueològic molt valuós, que es troba en molt bon estat de conservació
després d’haver evitat la desaparició com a conseqüència de l’especulació
urbanística en l’últim terç del segle XX.
1. Expressar fets que han ocorregut abans del dia de hui:

–Ahir vaig fer un pastís de carabassa, però no el vaig tastar perquè mon
pare se'l va menjar tot! És un llépol!
–Quan va vindre Joan ens en vam anar tots.
2. Fer referència a accions passades que remeten a un temps llunyà:
–L'any passat vau agafar les vacances a l'abril i vau treballar tot l'estiu.
–En quin any vas nàixer?
Saps que un llépol és una persona a qui agrada molt menjar coses
dolces? Com llepolies, pastissos, etc.
Saps que els antics romans distingien entre dos termes per a referir-se al
color blanc? ALBUM significava 'blanc mat' i LUCENTUM 'blanc lluent o brillant'.
A Comprensió escrita Saps que un tossal fa referència a una elevació de terreny i que equival
a mont, coll o lloma?
Exercici 1.
ORAL
Llig el text següent: Exercici 2.
Lucentum Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
repetir-lo tu.
Lucentum, així van anomenar en llatí la ciutat iberoromana ubicada en un indret
pròxim a l'Albufereta i a la muntanya del Benacantil, a Alacant. La ciutat està
assentada sobre el tossal de Manises, una elevació propera a la costa que els
grecs van designar com a Akra Leuke, és a dir, 'la muntanya blanca', a causa del https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
color càlcic que caracteritza la composició dels sòls d'aquests paratges. No és /b1-u09-a02.mp3
casual que es faça referència a l'actual Alacant com a capital de la zona turística
denominada «Costa Blanca».
Els estudis arqueològics van permetre distingir l'existència de tres estrats o nivells
en la ciutat de Lucentum: l'inferior, corresponent a la primera fase de la ciutat
ibèrica (segles IV-III aC); el mitjà, culminació de la segona fase de la ciutat ibèrica
(segles III-I aC); i, finalment, el superior, quan va ser erigida la ciutat romana (des Exercici 3.
de l'època imperial fins al segle III dC). Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes
La ciutat de Lucentum, com també la resta de poblacions que van formar part de següents:
l'imperi romà, va ser romanitzada. La romanització és el procés d'assimilació
a) Com anomenaven Lucentum els grecs? Quin era el motiu?
política, lingüística i cultural que va afectar el conjunt de pobles que van formar
part de les diverses províncies que componien l'imperi.
En el jaciment arqueològic de Lucentum podem distingir molts tipus b) Quins elements defensius es poden trobar encara en el jaciment?
d'edificacions: les termes, el fòrum o els habitatges amb les seues dependències,
Fascicle 9. El passat perifràstic
c) Sobre quina elevació es troba Lucentum? Exercici 5.
Posa els quantitatius del requadre en els buits corresponents:
d) Quins estrats o nivells es poden distingir a Lucentum?
bastants, gens de, menys, tanta, massa, més, quantes, moltes, prou
e) Què creus que significa la paraula aljub?
El conjunt arqueològic de Lucentum va estar anys desprotegit.
Per això, no se sap restes històriques es poden haver espoliat i
perdut per sempre. A hores d’ara, les excavacions han permés recuperar
Exercici 4. fragments ceràmics, joies i armes, però els arqueòlegs esperen
D’acord amb el text, digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions trobar-ne gràcies als treballs actuals. Si bé el jaciment de
següents: Lucentum ja no corre perill de ser assolat, es troba encaixonat
entre edificacions de grans dimensions, i això, desgraciadament,
a) Lucentum es troba situada damunt del Benacantil. fa lluïdora la ciutat. Hem fet esforços per a
b) La denominació turística «Costa Blanca» té a veure amb el significat de conservar-la com cal? En Lucentum hi ha història, que no podrem
Lucentum. saber-ho mai a ciència certa.
c) La romanització és el procés pel qual es van independitzar les diverses
províncies que formaven part de l'imperi romà.
C
d) El conjunt arqueològic de Lucentum va estar a punt de desaparéixer el
segle passat. Ortografia i pronúncia
e) Lucentum, en els seus orígens, era una ciutat ibera.
La u
/b1-u09-a03.mp3
B Gramàtica Exercici 6.
Classifica les paraules que escoltaràs en l’àudio en els requadres següents:
B1. Els quantitatius

Els quantitatius són uns tipus de determinants que expressen una quantitat sense /b1-u09-a04.mp3
tanta exactitud com la que podem expressar per mitjà dels numerals:
molt, molta, molts, moltes ‘en quantitat abundant’

Hi ha moltes persones prenent tanda en la cua del forn de pa. La u és una vocal plena
bastant, bastants ‘en quantitat considerable’

Té bastants anys i encara fa camí tots els dies.
La u és semivocal en un diftong
poc, poca, pocs, poques ‘en quantitat escassa’
No agafes llepolies, que en queden poques!
variables
quant, quanta, quants, quantes ‘en quina quantitat’ La u és una consonant
Quanta gent hi havia al cine! Quantes persones caben en
l’autobús?
tant, tanta, tants, tantes ‘en tal quantitat de’

Teníem tanta fam que ens vam menjar les llentilles que no
D
vam voler ahir.
gens ‘en absolut’

Vocabulari
La pel·lícula d'ahir no em va agradar gens.
gens de ‘en quantitat inexistent’ D1. Les ferramentes

Encara que no fa gens de fred, no tinc gens de ganes d'eixir.
l’aladre o el forcat, les alicates, l’aixada, l’aixadeta, la barrina, la broca, el cisell, la
massa ‘en quantitat excessiva’ clau anglesa, les claus fixes, la corbella, la dalla, la destral, les estenalles, l'escaire,
Hi ha massa animals abandonats. la falç, la forca, el garbell, el gat, la gaveta, la grifa, el llegó, la llegona, la llima, la
invariables maça, el martell, el nivell, el palustre, la plana, el punxó, la radial, el rasclet, el
més ‘en quantitat major’ regle, la serra, el soldador, el tallaferro, el tallatubs, les tisores, el tornavís o el
Vols més sucre? descaragolador (d’estrela, de boca plana), el trepant, el xerrac o el serrutx...
menys ‘en quantitat menor’

Hui tinc menys temps que ahir.
prou ‘en quantitat suficient’

Tens prou diners per a pagar el lloguer?
També ens permeten expressar quantitats els adverbis i les locucions almenys,
bona cosa de, gens ni mica, només, quasi, solament, tan sols, un grapat de, una
mica de, un muntó de...
Les formes molt, bastant, poc, quant, tant i prou solen incorporar la
preposició de si el substantiu que acompanyen és masculí singular: molt de Saps que la forca s'utilitza per a alçar la palla? Fixa't que en
pa, quant de temps, etc. En els altres casos, van sense preposició: poques les desfilades de Moros i Cristians, la comparsa dels llauradors sol portar
persones, tanta fam, prou sal, etc. aquesta ferramenta al muscle.
ORAL
Digues almenys quatre ferramentes de totes les anteriors que usa de normal cada Ompli els buits amb el vocabulari del carrer que hi ha al requadre:
una d’aquestes persones:
el camí, els afores, la vorera, el fanal, la bústia, el rastell,
la paperera, el pas de vianants
f)
a) la fustera b) l’obrer c) la llauradora d) el lampista e)
d)
Exercici 8.
Escriu davall de cada imatge el nom de les ferramentes corresponents:
h)
corbella, destral, estenalles, forca, grifa, llegona, palustre, tornavís g) a)
c)
b)
a) b) c) d)
E Flexió verbal
El passat perifràstic es forma a partir del present d'indicatiu del verb anar més
l'infinitiu del verb principal: vam anomenar, van designar, va ser... Però fixa’t que,
en aquest temps, la 4a i la 5a persones del verb anar no són anem i aneu, sinó
vam i vau:
Present Passat Un altre temps verbal, el passat simple,

d'indicatiu perifràstic és equivalent al passat perifràstic. Tots
e) f) g) h) dos s'usen per a indicar una acció
vaig vaig anar
realitzada en un període de temps que
vas vas anar
ja ha acabat. Per tant, solen anar
va va anar
acompanyats de locucions temporals
anem vam anar
Exercici 9. aneu vau anar
com ahir, anit, la setmana passada, el
mes anterior, l'any passat... En la parla,
Uneix les frases fetes de la primera columna amb el significat corresponent van van anar
el passat simple és propi del valencià
de la segona:
central. Mentre que el passat perifràstic sol predominar en la resta de parlars
a) Pegar-ne una en l’enclusa i l’altra 1) Enviar molt lluny. valencians. En l’escriptura, són habituals els dos temps i conviuen amb tota
en el martell naturalitat en un mateix text.
2) Estar molt tort.
b) Voler clavar el clau per la cabota
3) Robar grans quantitats.
c) Enviar a la quinta forca Passat simple
4) Encabotar-se en un mètode que no
d) Fer un compte com una maça funciona.
e) Estar més tort que una corbella 5) Fer coses inútilment, sense trellat.
f) Tindre llengua de destral 6) Equivocar-se molt sovint. guanyar estar ser rompre oldre viure sentir partir
guanyí estiguí fui rompí olguí visquí sentí partí
g) Poar amb garbell 7) Calcular malament en perjuí propi. guanyares estigueres fores romperes olgueres visqueres sentires partires
h) Robar amb cabàs i llegona 8) Ser una persona maldient. guanyà estigué fou rompé olgué visqué sentí partí
guanyàrem estiguérem fórem rompérem olguérem visquérem sentírem partírem
guanyàreu estiguéreu fóreu rompéreu olguéreu visquéreu sentíreu partíreu
guanyaren estigueren foren romperen olgueren visqueren sentiren partiren
Saps que l’enclusa és el bloc de ferro que s’usa com a suport per
als treballs de forja? En castellà, es diu yunque.
Exercici 11.
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en passat perifràstic:
D2. Les ciutats i el carrer a) Dissabte passat (ANAR, jo) amb mon pare al mercat i
el centre o el nucli històric, el carrer, l’avinguda, la mitjana, la plaça, el barri, el (COMPRAR, nosaltres) una tonyina que
raval, l’eixample, els afores, la circumval·lació, la carretera, el camí, el pont, el (PESCAR, ells) a l'almadrava de Santa Pola.
túnel, les tendes o les botigues, el mercat, el supermercat, els habitatges o les b) Vosaltres (ESTAR) l'altre dia amb l'alumna que
vivendes, els edificis, l’església, la mesquita, l’escola o el col·legi, els fanals, els (GUANYAR) el premi extraordinari de Batxillerat?
semàfors, la claveguera i els albellons, la bústia, les papereres, el pas de vianants,
la vorera, el rastell, el gual, el xamfrà, la cantonada, el cantó, el xamfrà, c) Tu no (VOLER) vindre quan et
l’encreuament o la cruïlla, els senyals de trànsit, els bancs... (CONVIDAR, nosaltres) el mes passat. Ara no et queixes.
d) Per què et (ENUTJAR) amb mi l'altre dia? Si et Exercici 12.
(OFENDRE), t’assegure que ho (FER)
sense mala intenció.
paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
e) El mes passat, nosaltres (VISITAR) els jaciments escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.
arqueològics de Lucentum, la Illeta dels Banyets i l'Alcúdia d'Elx i ens
(QUEDAR) embadalits. (APRENDRE,
nosaltres) molt sobre la cultura ibera i romana i (RESULTAR) Exercici 13. Dictat.
una ruta fascinant.
f) Miquel es (ENSENYAR) els números romans quan
(VISITAR) el MARQ amb els seus cosins. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u09-a06.mp3
g) Tots els alumnes (GAUDIR) molt de les exposicions sobre
l'edat antiga i (PARTICIPAR) en els tallers d'arqueologia.
h) –Pere, on (NÀIXER)? – (NÀIXER) a
Vigo el 1970 i (VINDRE) a viure a València quan tenia deu anys.
Solucions:
Exercici 3
Saps que l’almadrava és una xarxa de pesca de grans dimensions que a) Akra Leuke, ‘la muntanya blanca’. Pel color lampista: les alicates, la clau anglesa, les
càlcic (blanquinós) de la terra. b) Fragments de estenalles, la grifa, el soldador, el tallatubs...
s’usa per a pescar tonyines i altres peixos? les muralles i les bases de les torres defensives
preromanes. c) Sobre el tossal de Manises. Exercici 8
d) L'inferior, que correspon a la primera fase de la a) destral, b) tornavís, c) forca, d) corbella,
ciutat ibèrica; el mitjà, corresponent a la segona e) grifa, f) llegona, g) estenalles, h) palustre
fase d'aquesta ciutat; i el superior, en què es
Saps que el MARQ és el Museu Arqueològic Provincial d'Alacant? basteix la ciutat romana. e) Vol dir ‘cavitat que
Exercici 9
arreplega l'aigua de la pluja i funciona com a
A banda d'exposicions i esdeveniments puntuals, també ofereix depòsit d'aigua’. a6, b4, c1, d7, e2, f8, g5, h3
exposicions permanents perquè aprenguem un poc més sobre la prehistòria, Exercici 10
Exercici 4
les cultures ibera i romana, i les edats mitjana, moderna i contemporània. aF, bV, cF, dV, eV a) la vorera, b), el pas de vianants, c) el rastell,
d) el camí, e) els afores, f) el fanal, g) la paperera,
h) la bústia
Exercici 5
El conjunt arqueològic de Lucentum va estar Exercici 11
massa anys desprotegit. Per això, no se sap
quantes restes històriques es poden haver a) vaig anar, vam comprar, van pescar, b) vau
F
espoliat i perdut per sempre. A hores d’ara, les estar, va guanyar, c) vas voler, vam convidar, d)
Comprensió oral excavacions han permés recuperar bastants

fragments ceràmics, joies i armes, però els
arqueòlegs esperen trobar-ne més gràcies als
vas enutjar, vaig ofendre, vaig fer, e) vam visitar,
vam quedar, vam aprendre, va resultar, f) va
ensenyar, va visitar, g) van gaudir, van participar,
treballs actuals. Si bé el jaciment de Lucentum ja h) vas nàixer, vaig nàixer, vaig vindre
no corre gens de perill de ser assolat, es troba
Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum encaixonat entre moltes edificacions de grans Exercici 12
dimensions, i això, desgraciadament, fa menys La Illeta dels Banyets és un jaciment arqueològic
breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes lluïdora la ciutat. Hem fet prou esforços per a que es troba a la ciutat del Campello, a la
conservar-la com cal? En Lucentum hi ha tanta comarca de l’Alacantí. Actualment està
sobre les idees que consideres més importants: història, que no podrem saber-ho mai a ciència connectada amb la costa a través d’un istme
certa. artificial. Originàriament, es tractava d’una
península, però l’acció erosiva del mar la va
Exercici 6 convertir en illa després de l’edat mitjana.
Vocal plena: porus, diürn, iogurt, lupa, madur,
única, duna. Semivocal: qüestió, peu, quadre, La Illeta presenta rastres d’ocupació des del
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios lingüística, aigua, riure, lleixiu. Consonant: cauen, tercer mil·lenni abans de crist i l’edat de bronze.
peuet, riuada, trauen, uadi, uombat, creuar. Els ibers la van poblar cap al segle V aC i la van
/b1-u09-a05.mp3 destinar com a magatzem agrícola i de peix.
Sobre les ruïnes ibèriques, els romans van
Exercici 7 reutilitzar la Illeta com a terreny agrícola i hi van
a) la fustera: la barrina, la llima, el punxó, la instal·lar unes termes i unes basses, que van ser
serra, el trepant, el serrutx... b) l’obrer: el cisell, usades com a piscifactoria. Aquestes basses són
la gaveta, la maça, el nivell, el palustre, la les que expliquen el nom popular de la Illeta (“Els
plana... c) la llauradora: l’aixada, l’aixadeta, la banyets de la reina”), gràcies a la creença que les
corbella, la falç, el llegó, la llegona... d) el usava la reina mora per a banyar-se.
Cita Cultural
7 d'abril, 10.00 - 18.00 h https://goo.gl/1YI6jb
Centre Cultural Les Cigarreres d'Alacant
XV Trobada de Secundària i Batxillerat en valencià
Autoria:
Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 10. El participi

pensar trobar tindre atendre prendre beure conéixer dormir agrair

pensat trobat tingut atés pres begut conegut dormit agraït
acabes de llegir?
pensada trobada tinguda atesa presa beguda coneguda dormida agraïda
pensats trobats tinguts atesos presos beguts coneguts dormits agraïts /audios/b1-u10-a01.mp3
pensades trobades tingudes ateses preses begudes conegudes dormides agraïdes
Què pots fer amb La puresa del bon torró fa que no siga un producte barat, almenys en comparació
dels succedanis fabricats en uns altres països i comercialitzats en grans
el participi?
superfícies. Aquests últims, generalment afavorits per potents campanyes
mediàtiques, suposen una dura competència deslleial per dos motius: mentre
ofereixen uns preus aparentment molt assequibles, rebaixen encara més la
qualitat del producte, fins a desvirtuar-lo completament. Al remat, optar per mals
torrons barats és un mal negoci tant per als clients –que es queden sense tastar
autèntiques exquisideses–, com per a les fàbriques de torró genuïnes –que no
poden rebaixar els preus per davall del cost de producció–.
1. Pots construir tots els temps compostos de tots els verbs:
–Hui hem vist un documental molt interessant. Documentat en textos medievals, el torró és, probablement, d’origen àrab. L’auge
–Qui havia fet l’exercici de verbs? d’aquest dolç, però, està relacionat directament amb el caràcter comerciant i
emprenedor propi dels valencians. Així, els torroners xixonencs el van estendre i
2. Pots expressar la veu passiva: popularitzar al llarg dels segles XIX i XX per Europa i Amèrica. Actualment, a
–Eixe polític va ser condemnat per corrupció. Xixona se celebra una fira anual del torró al principi de desembre, en la qual es
3. Pots usar-los com a adjectius: comercialitzen, entre gran afluència de públic, moltes varietats de torrons i uns
–Tots els participants van acabar la prova esgotats. altres dolços d’excel·lent qualitat.
–Maria es va quedar sorpresa quan li van dir la notícia.
4. Pots introduir explicacions entre comes:
–Acabada l’obra, ens en vam anar a casa.
5. En alguns casos, pots utilitzar-los com a substantius:
–Faré una estada de cinc dies a Nàpols amb tres conegudes.
–En la trobada d’escoles en valencià serveixen begudes naturals.
A Comprensió escrita
Exercici 1.
Llig el text següent:
Saps que mòlt-mòlta és el participi del verb moldre? I que du accent
El torró de Xixona per a distingir-lo del quantificador molt-molta?
Conegut a tot el món, el torró de Xixona és un dolç molt valorat en l’àmbit de la
rebosteria. Al costat de l’orxata, la taronja i el raïm del Vinalopó, el torró forma
part de l’elenc més emblemàtic dels productes alimentaris de la nostra terra. Saps que la clara també es pot dir el blanc de l’ou?
Especialment indicat per a l’època nadalenca, sol estar present en la majoria de
llars valencianes durant eixes dates. De manera resumida, podríem dir que, sense
torró, no hi ha Nadal. I és que, igual que les estreles avancen l’arribada dels Reis
d’Orient, l’olor de les fàbriques de torró de Xixona, més o menys des d’octubre,
ORAL
assenyala que s’acosta Nadal.
Exercici 2.
El torró de Xixona és elaborat a base de sucre, mel, clara d’ou i, sobretot, ametla.
Es diferencia del torró d’Alacant, de textura més dura, per triturar la mescla en el
repetir-lo tu.
molí de pedra i refinar-la abans d’introduir-la en el boixet, un gran recipient on el
torró queda mòlt i cuit. A partir d’aquesta composició bàsica i natural, hi ha
lleugeres variacions que donen lloc a delícies com el torró a la pedra o el de rovell
d’ou, entre moltes altres. El torró a la pedra té un aspecte molt similar al torró de https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
Xixona, però no es fa al foc i incorpora com a ingredients ratlladura de llimó i /b1-u10-a02.mp3
canella. El torró de rovell d’ou, molt apreciat a Catalunya, està cobert per una fina
capa de sucre, cremat amb una planxa candent.
Fascicle 10. El participi
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes Completa aquest text breu amb les expressions del requadre. Per a fer-t’ho més
següents: fàcil, t’oferim entre parèntesis una breu descripció del significat que busquem en
cada buit:
a) Quins són els productes alimentaris valencians més emblemàtics?
a cor què vols | a la babalà | d’ara en avant | donar la cara

b) Per què el torró de Xixona té una textura més blana que el torró d'Alacant? a la millor | fer els possibles | a tot estirar | clar i ras
c) Quins són els ingredients diferencials del torró a la pedra? T’ho diré (1) (DE MANERA QUE NO DEIXA LLOC A DUBTES): després de
l’experiència de l’últim viatge, et comunique que, (2) (DES D’ARA),
ja no organitzaré cap excursió (3) (SENSE POSAR ATENCIÓ). Estic
d) Què sol beneficiar la venda dels succedanis del torró de menor qualitat?
convençut que cal (4) (FER TOT EL QUE CAL) per a evitar anar a
parar a més hotels roïns. Tinc ganes que em tracten (5) (AMB
e) Què creus que significa al remat? COMPLETA SATISFACCIÓ), que algun responsable isca a (6) (RESPONDRE
DELS PROPIS ACTES) si hi ha algun problema. I que el menú bàsic et coste uns quinze
euros, (7) (COM A MÀXIM). Així, (8) (POTSER, TAL
VOLTA), quan tornem a casa ens sentirem molt més contents.
Exercici 4.
següents:
a) El torró a la pedra té un aspecte molt similar al torró d'Alacant.
b) Els succedanis del torró solen ser molt més barats i de qualitat molt inferior.
c) Les fàbriques de torró mantenen el mateix ritme de producció tot l’any.
d) El torró de Xixona es promociona amb potents campanyes mediàtiques.
e) Actualment, se celebra a Xixona una fira anual del torró al principi de desembre.
B Gramàtica
L’article neutre
Fixa’t en aquestes dos oracions:
Els sons de la x
–El que més m’agrada de tot és eixir a córrer.
–El més important és que arribeu bé.
L’article el que hem destacat en negreta no acompanya un substantiu masculí, https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
sinó que presenta un concepte neutre (expressat amb una oració introduïda per /b1-u10-a03.mp3
que o amb un adjectiu).
En l’àmbit col·loquial, és freqüent usar l’article lo amb aquest valor: Lo que més
m’agrada... Lo més important... Aquest ús, però, és poc recomanable per a
registres formals, com l’acadèmic, l’administratiu o el periodístic.
Exercici 7.
Escolta aquestes paraules i classifica-les segons el so que represente la lletra x:
ORAL
Exercici 5.
Canvia l’article neutre lo per el, més adequat per a àmbits formals:
/b1-u10-a04.mp3
a) Lo que hem descobert és una sorpresa per a nosaltres.
b) Lo més important és fer avançar el projecte.
Sona com en peix /∫/:
c) Tot això és lo que explicarem al llarg del curs.
d) El president va afirmar que lo més preocupant és el mal finançament.
Sona com en cotxe /t∫/:
Fixa’t que, quan usem l’article neutre el davant d’un adjectiu (interessant, Sona com en luxe /ks/:
destacable), queda més natural si hi afegim l’adverbi més: el més
interessant, el més destacable. Tot i això, també és correcte dir l’interessant,
el destacable. Sona com en èxit /gz/:
Fixa’t ara en aquesta altra oració, pròpia també

de l’àmbit col·loquial:
–Mare de Déu, lo gran que teniu el xiquet! D Vocabulari
Aquest ús de l’article lo no és correcte.
El valor intensiu se sol expressar en valencià
amb l’adverbi que: D1. Els aliments
–Mare de Déu, que gran que teniu Fruites
el xiquet!
l’albercoc, l’alvocat, la bacora, la bresquilla (o el préssec), la cirera, el codony, la
figa, el kiwi, el llimó (o la llima), la maduixa, el mango, el meló d’aigua (o meló
d’alger), el meló de tot l’any, el nispro (o la nespra), la pera, la pinya, el plàtan, la
poma, la pruna, el raïm, la taronja
Fruita seca Exercici 9.
l’ametla, l’anou (o la nou), l’avellana, la bellota (o l’aglà), el cacauet, la castanya, Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:
el dàtil, el gerd, la móra, el nabiu, l’oliva, la pansa, la pipa, el pistatxo (o el festuc)
Verdures anxoves, cloïsses, llamàntol, pernil, vedella, julivert, orenga, safrà
l’albergina (o l’albergínia), l’alficòs, l’all, l’api, la bajoca (o la bajoqueta), la bleda,
el bolet, el bròquil, la carabassa, la carabasseta, la carlota, la carxofa, la ceba, el
cogombre, la creïlla, la dacsa (o el panís), l’escarola, l’espàrrec, els espinacs, la
floricol, la lletuga (o l’enciam), el llicsó (o el lletsó), el nap, la pebrera (verda o
vermella), el porro, el rave, la safanòria, la tomaca (o la tomata), el xampinyó
Llegums
a) b) c) d)
l’arròs, el blat (o el forment), el cigrons, les faves, els fesolets, els fesols, els
garrofons, les llentilles, els pésols, la soja
Exercici 8.
e) f) g) h)
bresquilla, maduixa, raïm, ametles, dàtils, gerds, alficòs, dacsa, blat,
cigrons, fesols, pésols
Exercici 10.
Digues almenys tres dels ingredients que apareixen en els plats següents:
a) b) c) d)
a) b) c)
e) f) g) h)
d) e) f)
i) j) k) l)
E Flexió verbal
Peix i mol·luscos
El participi segueix un procediment molt senzill i sistemàtic en quatre dels cinc
l'abadejo (o el bacallà o el bacallar), l’aladroc, l’anguila, l’anxova, el besuc, el models de conjugació del valencià:
bonítol, el calamar, el caragol, la cavalla, la cigala, la cloïssa, la clòtxina, el
congre, el cranc, l’emperador (o el peix espasa), l’escopinya, la gamba, el llagostí,
el llamàntol, el llenguado, el llobarro, el lluç, el llucet, el mero, el moll, la mussola, Participi
l’orada (o la dorada), la petxina, el polp, el rap, el salmó, la sardina, la sépia (o la 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 3a incoativa
sípia), la tonyina, la truita de riu
guanyar rompre sentir servir
Carn, companatge i embotits guany-at romp-ut sent-it serv-it
les botifarres, la cansalada, el conill, el corder, el formatge, el llom, les guany-ada romp-uda sent-ida serv-ida
llonganisses, la mortadel·la, l’ou, el pernil, el pernil dolç, el pollastre, el porc, les guany-ats romp-uts sent-its serv-its
salsitxes, el salsitxó, la sobrassada, les tarongetes (o les pilotes o les farcidures), guany-ades romp-udes sent-ides serv-ides
la vedella, el xoriço
Begudes Tots els participis de cada una d’aquestes conjugacions es formen igual. És a dir,
afegint a l’arrel les desinències -at, -ada (1a), -ut, -uda (2a) i -it, -ida (3a): anat,
l’aigua, el café, el café amb llet, la camamil·la, la cassalla, el cava, la cervesa, el estada, perdut, temuda, dormit, partida. Només segueixen un procediment
conyac, la gasosa, el licor d’herbes, la llimonada, la menta, l’orxata, el poliol, el diferent obrir, cobrir i compostos:
refresc, el rom, la sidra, el suc, el tallat, el te, la til·la, el timó, el vi (blanc, rosat
o negre) model masculí singular femení singular masculí plural femení plural
Condiments obrir obert oberta oberts obertes
l’alfàbega, l’allioli, la canella, el caramel, la farina, el julivert, la maionesa, la cobrir cobert coberta coberts cobertes
mantega, la mel, la mostassa, l’orenga, el pebre, el romer, el safrà, la sémola, el
sucre, el vitet En canvi, els verbs de la 2a conjugació velaritzada presenten comportaments
Dolços i postres diferents. Ens fixarem tot seguit en diversos models:
el bescuit, la coca, l’ensaïmada, el flam, les galletes (o les galetes), a) Participis en -s, -sa:
el gelat, el iogurt, les magdalenes, el massapà, la melmelada,
la neula, el pastís, els polvorons, els rotllets, el torró, model masculí singular femení singular masculí plural femení plural
el xocolate, els xurros
prendre pres presa presos preses
atendre atés atesa atesos ateses
emetre emés emesa emesos emeses
Saps que neula és la pasta difondre difós difosa difosos difoses
fina que s’usa com a base incloure inclòs inclosa inclosos incloses
d’alguns pastissos o que
s’enrotlla en forma de canut i Funcionen com cada model tots els compostos: prendre (aprendre, comprendre,
sol acompanyar els gelats? reprendre...), atendre (entendre, pretendre...), emetre (admetre, prometre,
permetre...), difondre (fondre, confondre...), incloure (cloure, recloure, excloure...).
b) Participis velaritzats en -ut, -uda: Exercici 13.
model masculí singular femení singular masculí plural femení plural Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:
beure begut beguda beguts begudes a) Quines són les dos principals destinacions del raïm conreat al País Valencià?
conéixer conegut coneguda coneguts conegudes b) Com s’anomenen la soca, les branques i les fulles de la vinya?
créixer crescut crescuda crescuts crescudes
córrer corregut correguda correguts corregudes c) De què depenen en bona part l’aroma i el color del vi?
tindre tingut tinguda tinguts tingudes d) Quins dos factors determinen la qualitat del vi?
oldre olgut olguda olguts olgudes
e) On es conrea la varietat que s’usa en la tradició nadalenca del raïm de la sort?
Funcionen com cada model els compostos i verbs com: beure (deure, moure,
riure, caure...), conéixer (paréixer, reconéixer...), créixer (meréixer, nàixer,
viure...), córrer (ocórrer, recórrer, incórrer...), tindre (vindre, mantindre, Exercici 14.
contindre...), oldre (doldre, valdre, voler...).
Digues si són verdaderes (V) o falses (F)
c) Participis irregulars: les afirmacions següents:
a) Al País Valencià només es conrea raïm de taula.
model masculí singular femení singular masculí plural femení plural
b) La fermentació és un procés químic provocat
resoldre resolt resolta resolts resoltes per l’acció del llevat sobre el sucre del raïm.
respondre respost resposta respostos respostes c) La tradició del raïm de la sort es fa amb raïm de taula blanc de la varietat Aledo.
traure tret treta trets tretes
veure vist vista vistos vistes d) Menjar-se els dotze grans de raïm amb les campanades és sinònim de bona sort.
coure cuit cuita cuits cuites e) La tradició del raïm de la sort és importada d’Itàlia en 1909.
escriure escrit escrita escrits escrites
dir dit dita dits dites
fer fet feta fets fetes Exercici 15. Dictat.
ser sigut siguda siguts sigudes
Funcionen com cada model els compostos i verbs com: resoldre (moldre, dissoldre),
respondre (pondre, compondre), traure (extraure, retraure...), veure (preveure), https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
escriure (prescriure, reescriure, inscriure...), dir (predir, contradir), fer (refer, desfer). /b1-u10-a06.mp3
Saps que coure fa el participi cuit-cuita quan significa ‘preparar un

aliment’? En canvi, fa cogut-coguda quan significa ‘produir picor,
molèstia o amargor’: La ferida m’ha cogut tot el dia.
Solucions:
Exercici 11. Exercici 3
a) El torró, l’orxata, la taronja i el raïm. b) Perquè
Exercici 12
Llet batuda, arròs cuit, taronges escorregudes,
la mescla es tritura en el molí de pedra i es refina. carn rostida, olives trencades, café mòlt, blat
En el requadre següent pots trobar huit participis que funcionen com a c) La ratlladura de llimó i la canella. d) Potents picat, farinetes dissoltes, xocolate fos, formatges
substantius en les frases de més avall. Situa’ls en els buits corresponents: campanyes mediàtiques i preus molt assequibles. ratllats, creïlles fregides, ous caiguts
e) Significa ‘després de tot, finalment’.
posta, crescudes, dita, rebuts, succeïts, sabut, desfeta, contesa aF, bV, cF, dF, eV a) Producció de vi i raïm de taula. b) Cep,
sarments i pàmpols. c) De la pell i de les llavors
Exercici 5 dels grans. d) El procés d’elaboració i les
a) El que hem descobert... b) El més important... condicions ambientals. e) A la comarca del
a) Aquella militar va ser tan cruenta que va provocar una gran c) ...el que explicarem... d) ...el més preocupant... Vinalopó Mitjà.
en els dos bàndols.
(1) clar i ras, (2) d’ara en avant, (3) a la babalà,
b) M’encanta contemplar la de sol al capvespre. (4) fer els possibles, (5) a cor què vols, (6) donar
aF, bV, cV, dV, eF
la cara, (7) a tot estirar, (8) a la millor
c) Les pluges dels últims dies han causat importants en els Exercici 15
Exercici 7 L’orxata és una beguda d’origen vegetal,
rius valencians. /∫/ deixar, greix, reixa, moixama, cuixa. /t∫/ brotxa, procedent de diversos fruits com la xufa, l’ametla,
caputxa, dutxa, fitxa, fletxa. /ks/ taxa, relaxar, l’arròs o l’ordi. La més coneguda per tot el món és
d) Pere hauria de fer-se narrador: és un i té molta gràcia vexació, òxid, luxació. /gz/ exuberant, exacte,
èxode, exemple, exili
l’orxata de xufa, típica sobretot de la comarca
valenciana de l’Horta i de poblacions com Alboraia.
contant . Al marge del fruit, els ingredients de l’orxata són,
Exercici 8 exclusivament, l’aigua i el sucre. És un aliment
a) pésols, b) dacsa, c) bresquilla, d) raïm, molt nutritiu, ric en midó, greixos, proteïnes i
e) Va, desperta! Que no coneixes la ? Qui matina, fa farina! e) alficòs, f) fesols, g) maduixa, h) ametles, i) blat, vitamines. L’orxata de xufa se sol beure molt
j) dàtils, k) cigrons, l) gerds fresca, fins i tot granissada, i acompanyada d’un
f) Estic preocupat, no trobe els de la llum ni de l’aigua! dolç típic valencià: els fartons. L’orxata d’ametla
Exercici 9 se sol usar com a remei casolà per al mal de
a) julivert, b) llamàntol, c) orenga, d) anxoves, panxa i les indigestions.
e) cloïsses, f) safrà, g) pernil, h) vedella Si bé les orxateries artesanes treballen amb una
matèria primera d’indubtable qualitat, els grans
Saps que capvespre és la part del dia corresponent al crepuscle, quan Exercici 10 supermercats no sempre comercialitzen
l’autèntica orxata i això es nota de seguida en el
el sol es pon i va entrant la nit? a) arròs, conill, caragols... b) arròs, clòtxines, gust i en una textura aigualida.
cigales, gambes, julivert... c) sémola, cigrons,
corder... d) tarongetes, api, cansalada, botifarres, El nom de l’orxata prové d’una veu llatina que
cigrons... e) lluç, espàrrecs, pèsols, cloïsses, ou... significava ‘beguda d’ordi’. No obstant això, ha fet
f) vedella, creïlla, pésols, carlota... fortuna una simpàtica i fantasiosa etimologia
popular: durant la conquesta de València, el rei
Jaume I va tastar un got d’orxata que li oferia una
ORAL Exercici 11 jove valenciana i va exclamar: «Açò és or, xata!»
Exercici 12. a) contesa, desfeta, b) posta, c) crescudes,
d) sabut, succeïts, e) dita, f) rebuts
La crònica del rei fundador no en diu res, però,
certament, si non è vero, è ben trovato.
A continuació, et proposem diversos aliments i un infinitiu verbal. Fes-ne el
participi de manera que concorde amb l’aliment proposat per a cada cas:
llet BATRE I arròs COURE I taronges ESCÓRRER I carn ROSTIR

olives TRENCAR I café MOLDRE I blat PICAR I farinetes DISSOLDRE Cita Cultural
xocolate FONDRE I formatges RATLLAR I creïlles FREGIR I ous CAURE 19 d'abril, 19.30 h https://s.ua.es/iE6G
Biblioteca Pública "L'Espill", Callosa d'en Sarrià
Conferència "La nostra literatura: escriptores i escriptors valencians
F Comprensió oral
actuals", per M. Àngels Francés Díez
Autoria:
/b1-u10-a05.mp3
Fascicle 11. El passat perfet d’indicatiu i de subjuntiu

perfet d’indicatiu perfet de subjuntiu
anar prendre sentir pujar traure conduir

Jo he anat he pres he sentit haja pujat haja tret haja conduït
acabes de llegir?
Tu has anat has pres has sentit hages pujat hages tret hages conduït
Ell o ella ha anat ha pres ha sentit haja pujat haja tret haja conduït /audios/b1-u11-a01.mp3
Nosaltres hem anat hem pres hem sentit hàgem pujat hàgem tret hàgem conduït
Vosaltres heu anat heu pres heu sentit hàgeu pujat hàgeu tret hàgeu conduït
Ells o elles han anat han pres han sentit hagen pujat hagen tret hagen conduït
Què pots fer amb

Quan se n’ha anat, he pujat en aquella màquina que tantes vegades havia vist en
les pel·lícules i m’he adonat que no sabia com fer-la funcionar. Després de provar
tots els botons sense sort, he decidit prémer-ne un que deia “NO”. I sí, resulta
que la cinta devia tindre esperit de contradicció, perquè s’ha engegat. Després he
els passats perfets?

interpretat que, tal volta, el botó no deia «NO», sinó «ON», i jo li he respost que
no calia anar massa lluny, que hui era el primer dia.
En eixe moment, ha aparegut un dels monitors i m’ha oferit ajuda. Com que no
volia cansar-me molt, li he demanat que em regulara una velocitat baixa per a
anar a la marxeta. No m’ha fet molt de cas. Només em deia: «Tu pots, tu pots, un
poc més!» I allí m’ha deixat, camina que caminaràs.
1. Indicar accions acabades en un període de temps que inclou el
Mentre em movia a bon ritme, he començat a observar la gent que hi havia al
moment en què parles:
meu voltant. M’ha fet gràcia un homenet molt musculat, millor dit, unflat, això sí,
–Esta setmana he estat molt refredat. Hui de matí encara he esternudat dos
de cintura cap amunt, perquè tenia unes cametes tan primes com un fil d’aram.
o tres voltes.
És que ningú li ha recomanat que s’entrene també les cuixes i les natges?
–Enguany has tingut molt de temps lliure perquè has estat a l’atur.
En les màquines del costat s’han posat dos xiques. Una ha començat a córrer,
2. Expressar supòsits sobre accions del passat que no sabem si
però l’altra no ha fet gens d’esport, de fet ni ha engegat la cinta! Només s’ha
s’han acomplit:
dedicat a xarrar per setze i a contar-li el seu envejable cap de setmana, del qual
–Espere que hàgem aconseguit el primer premi.
ens hem assabentat tota la sala amb pèls i senyals.
–És possible que hagen dit el teu nom?
Després m’he fixat en dos xics que alçaven pesos. Sembla que els agrada la
3. Exposar accions acabades per valorar-les:
cuina, perquè parlaven tot el temps sobre batuts de proteïnes, plats sense greix i
–És una gran notícia que hagen pensat en mi.
ensalades de lletuga sense sal, ni oli, ni vinagre ni res més. I jo em pregunte: és
–No m’agrada gens que m’hàgeu desobeït.
això una ensalada? Home, almenys unes olivetes o una ceba tendra! Però bé, jo
4. Comunicar la certesa que una acció estarà acabada en el futur: no sóc molt de cuinar, sóc més de fer-me sàndwitxos amb pa de motle.
–Quan hàgeu resolt l’endevinalla, aviseu-nos.
–Em deixaràs el llibre en ser que te l’hages llegit? També he vist un xic molt ben pentinat amb la ratlla al costat. No feia gens
d’exercici, només es contemplava en l’espill, tot devanit, mentre es retocava la
cresta. Presumia del seu cos atlètic, que deixava entreveure, amb poc marge per
a la imaginació, a través d’unes malles molt cenyides i d’una samarreta de tirants
exageradament escotada.
Saps que la locució en ser que significa ‘en el moment en què’? Aquesta
expressió no apareix descrita explícitament en la Gramàtica Normativa Quan me n’he adonat, ja era l’hora d’entrar a classe. He volgut apagar la cinta,
Valenciana, però és molt habitual en els parlars valencians i usada per però no m’he aclarit i he acabat per terra rutlant. M’he alçat com un llamp,
escriptors com Enric Valor. mentre pensava: «Quina vergonya, tant de bo no m’haja vist ningú!» Però,
aleshores, m’he adonat que no calia patir: tots continuaven embadalits, mirant-se
entusiasmats en el reflex de l’espill.
Exercici 1.
Primer dia de gimnàs

Estimat diari, hui m’he apuntat per primera vegada al gimnàs. La veritat és que no
recorde quan va ser l’última volta que vaig fer exercici, potser quan anava a
l’institut i era obligatòria la classe d’educació física. Sempre que, és clar, no
comptem com a esport quan vaig eixir corrent amb l’ai al cor perquè els amics
m’havien gastat la broma que venia la vaqueta. O aquella vegada en la platja, que
em vaig posar a nadar com una boja perquè deien que hi havia un tauró. Saps que xarrar per setze vol dir ‘parlar molt’? Per a aquest sentit,
també podem dir xarrar pels colzes o pels descosits, xarrar com un
Bé, tant fa. Quan he arribat al gimnàs, un xic molt amable m’ha ensenyat les
lloro o com una cotorra, parlar per quinze, etc.
instal·lacions. M’ha dit que en mitja hora començaria una classe de tonificació
amb pesos i que, mentrestant, podia calfar en la cinta caminadora. I això he fet.
Fascicle 11. El passat perfet d’indicatiu i de subjuntiu
ORAL
Exercici 2.
Quan volem saber la causa d’alguna cosa escrivim per què separat. En canvi,
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta quan responen escrivim perquè tot junt: Per què has tancat la finestra?
repetir-lo tu. Perquè tinc fred.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Per a emetre una valoració, usem les paraules següents:

/b1-u11-a02.mp3
Exclamatiu Descripció Exemples
que Acompanya un adjectiu o Que bonic teniu el jardí!

un adverbi i enalteix una Oh, que malament que m’ha eixit.
Exercici 3. valoració.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes com de Acompanya un adjectiu o Com d’important és això!
següents: un adverbi i equival a en No saps com estic de content!
quina mesura.
a) Per què es produeix un equívoc quan la protagonista llig la paraula «ON»?
quin, quina, Acompanya un nom i Quina idea més bona!
quins, quines expressa admiració o Quin destrellat has dit!
b) Quin defecte té per a ella el primer xic que observa en el gimnàs?
enuig.
c) Per a què es deu haver apuntat al gimnàs la xica que no ha fet gens d’esport?
d) Quin tipus d’exercici estaven fent els xics que parlaven sobre gastronomia? Exercici 5.
Ompli els buits amb les partícules interrogatives o exclamatives que acabem
de veure:
e) Què significa anar a la marxeta?
a) fosc que s’ha fet! Que hora és ja?
b) heu fet la paella, amb llenya o amb gas? ingredients
heu comprat?
Exercici 4. c) calor fa en esta casa! no instal·les un aparell
d’aire condicionat?
següents: d) saps sobre Maria? viu ara?
a) Quan era jove, la narradora feia esport per afició. e) és el teu aniversari? anys tens?
b) Mai abans havia anat al gimnàs.
c) A la narradora li agrada cuinar i fer plats elaborats. ORAL
d) L’últim xic que descriu sembla un poc egocèntric o narcisista. Exercici 6.
e) La narradora ha caigut un bac i l’ha vista tothom. Formula una pregunta adequada per a
les respostes següents:
a) – ? –Em diuen Pere.

b)– ? –Tinc quaranta-set anys.
B
c)– ? –Visc a Alacant, al barri del Raval Roig.
Gramàtica d)– ? –Residisc ací des de 1990.
e)– ? –El meu llibre favorit és La casa de les flors.
Interrogatius i exclamatius f)– ? –Perquè sou una empresa puntera molt solvent.
g)– ? –Han dit que hui farà sol.
Quan participem en un diàleg, solem interpel·lar l’altre interlocutor amb preguntes
o valoracions sobre el que ens diu. Per a preguntar per un aspecte del discurs, h)– ? –Mónica Oltra, Alberto Fabra i Joan Lerma.
utilitzem els pronoms i els adjectius interrogatius. Són els següents:
Interrogatiu Descripció Exemples
què Equival a quina cosa. Què ha passat ací?

Què heu fet hui a l’escola? C Ortografia i pronúncia
qui Equival a quina o Qui ha trencat el got?
quines persones. Amb qui faràs el treball? Els grups tl i tll
quin, quina, Selecciona un o diversos Quins veïns s’han queixat?
quins, quines elements d’un grup. Quina revista t’has comprat?
quan Equival a en quin moment. Quan arribarà el paquet? /b1-u11-a03.mp3
Fins a quan aguantaràs?
on Equival a en quin lloc. On serà la manifestació?

D’on véns? A on vas?
com Equival a de quina manera. Com et va la vida?

Com es fa l’exercici? Exercici 7.
Classifica les paraules de l’àudio següent segons continguen el grup tl o tll:
per què, Equivalen respectivament Per què no has anat al gimnàs?
per a què a per quin motiu i amb Per a què has fet eixa foto?
quina finalitat.
quant, quanta, Equival a quina quantitat. Quants germans sou? /b1-u11-a04.mp3
quants, quantes Quanta farina necessites?
tl
Saps que tremolar significa ‘agitar-se amb moviments ràpids, curts i
repetits’? Per exemple, tremolem de fred o de por. I també tremola
el terra quan hi ha un terratrémol.
tll
Exercici 9.
Saps que esquitllentes sempre forma part de la locució d’esquitllentes, que Completa les oracions següents amb la frase feta adequada segons el sentit.
significa ‘obliquament, amb cautela per a no ser vist’? Se’n van eixir de Fixa’t que hauràs de conjugar el verb amb la forma corresponent:
classe d’esquitllentes.
agafar un mal, agarrar la pallola, caure-li el moc,
no voler-ne ni els mocs, ser més vell que la tos, fer-ne un gra massa,
ser de la corfa amarga, daurar la píndola
D Vocabulari a) T’has embromat perquè he demanat un altre plat d’olives? No creus que estàs
?
b) Hui fa molta calor! Lleva’t eixe abric o !
D1. Les malalties c) A on vas amb eixos pantalons de campana? Si això !
Algunes de les malalties que podem patir són:
d) Acceptem treballar una hora més, però, per favor, no ens vulgues
al·lèrgia, varicel·la, refredat o constipat, anèmia, mal de panxa (de cap, de gola, de dient-nos que és bo per a la nostra formació. Que
queixal...), migranya, úlcera, anorèxia, grip, xarampió o pallola, rubèola, pulmonia treballem de cambrers.
o pneumònia, gastritis, angines, càries, paperes, pigota, insolació, tos ferina...
e) De tan innocent que és, al teu amic . Millor pregunta
Alguns dels símptomes són: el teu dubte a persones més espavilades.
malestar, mocs, insomni, tos, esternuts, febra o calentura, estrenyiment, suor,
f) No sabia jo que ton pare . Quin estufit m’ha pegat!
èczema, afonia, grans, hemorràgia, vòmits, nàusees, singlots o xanglots, desmai,
inflamació, flegmó, irritació, diarrea... g) Com continues alterant-te tan fàcilment, t’ .
Algunes lesions òssies, musculars o cutànies: Tranquil·litza’t!
blaüra, bony, corfa o escorfa, berruga, ferida o nafra, cicatriu, bambolla, h) Eixa gentola, que vaja a la seua. D’ells, !
cremada, llaga, infecció, picada o fiçotada, tall, trencament, revencillada,
fractura, esquinç o esgarro, luxació, lumbàlgia...
I alguns remeis mèdics o casolans:
ibuprofé, aspirina, paracetamol, pastilles, píndoles, xarops, una ceba partida (per
a les congestions), una poma o una infusió de camamil·la (per al mal de panxa),
suc de taronja (per a l’estrenyiment), mel amb llimó (per al mal de gola),
pomades, supositoris, una dent d’all (per a fregar sobre les picades), amoníac
(també per a les picades), benes, esparadrap, tiretes, un drap banyat (per a
rebaixar la febra), aigua oxigenada i alcohol (per a desinfectar), iode,
mercromina, gel d’àloe vera (per a ferides de la pell)...
Exercici 8.
Ompli els buits d’aquesta anotació del diari amb les paraules del requadre:
diarrea, esternudar, paracetamol, virus, gastritis, febra, nàusees, mocs,

suor, desmaiar-se, refredat, al·lèrgia
Jeroni, el meu company de pis, no ha vingut finalment hui al gimnàs. Sembla que
ha agafat un que l’ha trastocat del tot. M’ha contat que este matí
li ha afectat la panxa. Sentia en oldre el menjar i, de seguida, ha D2. Accions quotidianes
hagut d’anar al vàter per la que tenia.
alçar-se, gitar-se, descansar, dormir, adormir-se, fer la sesta (o pegar una becada
Cap al migdia, la s’ha convertit en un ben molest. o una cabotada), despullar-se, dutxar-se, vestir-se, cordar-se les sabates, menjar
Ha començat a i no ha parat de llevar-se els en tota (desdejunar-se, esmorzar, dinar, berenar, sopar), afaitar-se, depilar-se,
la vesprada. De tan congestionat que estava, pareixia que tenia pentinar-se, eixugar-se els cabells (o el monyo), entrar, eixir, conduir, agafar
primaveral. l’autobús (o el tren o el tramvia), caminar, passejar, anar, vindre, tornar, arribar,
pujar, baixar, netejar (agranar, escurar, llavar la roba, fregar el pis), fer esport,
A poqueta nit, me l’he trobat tombat al sofà, tremolant, cobert per una capa de parlar, avorrir-se, començar, acabar, jugar, divertir-se, llegir, escoltar música,
freda. Li he tocat el front i estava bollint: arribava quasi als 39 °C mirar la televisió, comprar...
de . Pareixia que podia en qualsevol moment.
Per això, li he posat un drap banyat sobre el front i li he preparat un got de llet ORAL
calenta amb un . Per sort, quan s’ha gitat a dormir, ja es trobava Exercici 10.
molt millor. Respon a les preguntes següents:
a) –Què sols estar fent a les set del matí? –A les set del matí, solc estar .
b) –Què prens habitualment per a desdejunar-te? –Per a desdejunar-me, .
c) –A quina hora entres a treballar cada dia? – .
d) –Quines accions relacionades amb la higiene fas després de dutxar-te?
–Després de dutxar-me, .
e) –On dines per regla general? I a quina hora? –Dine , a partir de .
f) –Què sols fer després de dinar? –Si estic a casa, solc . Si estic fora,
solc .
g) –Quan t’avorreixes? – .
h) –Què sols fer quan et gites en el llit a la nit? – .
E Flexió verbal Exercici 12.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:
Els passats perfets d’indicatiu i de subjuntiu sempre segueixen el mateix
a) Quina lesió s’ha fet Gemma quan ha caigut de la cinta?
esquema: les formes corresponents del verb haver i el participi del verb principal:
b) Per quins hàbits descrits al principi diries que Gemma peca un poquet
de còmoda?
passat perfet d’indicatiu
c) Com es troba quan torna a casa després de la sessió de gimnàs?
he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet d) Quin criteri ha seguit Gemma a l’hora de triar les manuelles?
e) Per què afirma que no tornarà l’endemà al gimnàs?
passat perfet de subjuntiu
haja fet hages fet haja fet hàgem fet hàgeu fet hagen fet
Exercici 13.
Si et fixes, el passat perfet d’indicatiu sol anar acompanyat per expressions
de temps com hui, aquesta setmana, enguany, aquest mes, etc., que a) Generalment, Gemma escriu molts missatges a Júlia.
determinen un període que abraça l’acció que ja ha acabat i el moment en b) Ha tardat a reaccionar quan ha caigut de la cinta perquè estava adolorida.
què parlem: Esta setmana no he vist cap pel·lícula en la televisió. Encara no
c) En la classe de tonificació hi havia molta gent.
has menjat res hui? Si l’expressió temporal ja no arriba al moment de parla
(ahir, el mes passat, la setmana passada, etc.), usem el perfet perifràstic: La d) La classe ha durat tres quarts d’hora.
setmana passada no vaig vore cap pel·lícula. No vas menjar res ahir? e) Gemma té molta fam a causa de l’exercici.

Exercici 11.
Ompli els buits amb els verbs que hi ha entre parèntesis conjugats en passat
perfet d’indicatiu o de subjuntiu, segons convinga: https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u11-a06.mp3
a) Maria (VIATJAR) per mig món, pot ser que
(VEURE) mostres de centenars de cultures diferents.
b) Ho lamente, al final jo no (PODER) anar a la cita. Espere
que almenys Andreu sí que (APARÉIXER) pel museu. Exercici 15. Expressió escrita.
c) Com que m’ (MOURE, jo) per molts països, I tu, tens algun diari per a anotar les teues vivències? Si és que sí, ja saps què has
(CONÉIXER) persones molt interessants i obertes. de fer: escriu els apunts de hui en valencià. I, si no en tens, potser és un bon
moment per a encetar-ne un, no creus? Avant!
d) És incomprensible que Clara i Jaume no (APRENDRE)
la lliçó i s’ (ENDINSAR) de nou per eixe bosc tan inhòspit
sense brúixola.
Solucions: Exercici 10 (solució orientativa)
a) dormint, b) prenc café amb pa torrat, c) A les
huit, d) Em pentine i m’eixugue els cabells, e) a
e) Miquel, què t’ (OCÓRRER)? Espere que no Exercici 3 casa a partir de les tres, f) pegar una cabotada /
tornar al treball, g) M’avorrisc quan no tinc res a
(SER) res de greu. a) Perquè, en lloc d’interpretar-la en anglés fer, h) Llegir una mica abans d’adormir-me
(‘connectat’), la interpreta en valencià i pensa que
significa ‘a quin lloc’, és a dir, creu que és un Exercici 11
f) Si (CONCLOURE) la prova, escolteu-me: qui interrogatiu. b) Està descompensat: treballa molt a) ha viatjat, haja vist, b) he pogut, haja aparegut,
el tren superior i gens el tren inferior. c) Per a c) he mogut, he conegut, d) hagen aprés, hagen
(RESPONDRE) més preguntes correctament, guanyarà xarrar i presumir del que fa. d) Alçaven pesos. endinsat, e) ha ocorregut, haja sigut, f) heu
e) Significa ‘anar a poc a poc, però sense parar’.
el llibre. conclòs, haja respost, g) Han construït, hagen
desoït, h) hàgeu admés, heu confós
Exercici 4
g) (CONSTRUIR, ells) una carretera nova en el paratge aF, bV, cF, dV, eF
Exercici 12
a) S’ha fet una bona blaüra al colze i ara quasi no
natural protegit. És increïble que (DESOIR, ells) l’informe Exercici 5
pot moure’l. b) Per agafar el cotxe per a
desplaçaments curts, per mirar molt la televisió i
mediambiental. a) Que, quina, b) Com, Quins, c) Quina, Per què, per gravar àudios en lloc d’escriure missatges. c)
d) Què, On, e) Quan, Quants Cruixida. No es pot ni moure. Està baldada. d) El
h) Que vosaltres (ADMETRE) que vos color que més li agradava. e) Perquè no podria
Exercici 6 (solució orientativa) alçar ni una agulla.
(CONFONDRE) vos honra. a) Com et diuen? b) Quants anys tens? c) On
vius? d) Des de quan resideixes ací? e) Quin és el Exercici 13
teu llibre favorit? f) Per què vols treballar en esta aF, bF, cV, dV, eV
empresa? g) Què han dit hui en l’oratge? h) Qui
ha participat en el debat? Exercici 14
Des de fa un cert temps, és moda fer exercici. Les
Exercici 7 xarxes socials estan farcides de fotos de persones
fent esport, com també de receptes per a modelar el
Amb tl: ametlat, emmotlar, bitles, desvetlar, butla, cos segons els nostres desitjos. Gràcies a Internet,
espatlar, titlar, guardaespatles. Amb tll: ratllar, pots aprendre a fer rotllos de canella saludables,
bitlletera, butlletí, enrotllable, ratllador, butlleta, batuts amb ingredients inimaginables i plats sense
desenrotllar, esquitllentes, ratlladura. un gram de greix.
És cert que fer esport és un bon hàbit que ens ajuda
Exercici 8 a estar bé físicament i mentalment. Tanmateix,
virus / nàusees / diarrea / gastritis / refredat / algunes persones se’n passen de la ratlla, fins a
esternudar / mocs / al·lèrgia / suor / febra / l’extrem que poden arribar a patir trastorns mentals
desmaiar-se / paracetamol greus, com ara la vigorèxia, és a dir, l’obsessió per
cisellar un cos molt musculat.
Exercici 9 Si bé la pràctica excessiva d’algun esport pot ser
a) estàs fent-ne un gra massa, b) o agarraràs la nociva, també és molt negatiu dur un estil de vida
pallola, c) això és més vell que la tos, d) no ens sedentari. El cos necessita moviment. Si ens
vulgues daurar la píndola, e) al teu amic li cau el aficionem a fer esport de manera moderada,
moc, f) ton pare és de la corfa amarga, obtindrem importants beneficis per a la salut:
g) t’agafarà un mal, h) D’ells, no en vull ni reduirem el sobrepés, millorarà el nostre estat anímic
els mocs i tindrem menys risc de contraure algunes malalties.
F Comprensió oral Fins al 21 d'abril - Matricula't en les proves de la JQCV

Dates de les proves: A2 - 27 de maig / B2 - 3 de juny
Més informació en https://goo.gl/xzXn6z
/b1-u11-a05.mp3
Autoria:
Saps que les manuelles són els pesos de barra curta, que es poden manejar
amb una sola mà? N’hi ha de diversos colors i formes, i el pes sol oscil•lar
entre els 2 i els 9 kg. En castellà es diu mancuerna. Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 12. Els passats plusquamperfets d’indicatiu i subjuntiu

plusquamperfet d’indicatiu plusquamperfet de subjuntiu
estar prendre sentir anar fer partir

Jo havia estat havia pres havia sentit haguera anat haguera fet haguera partit
acabes de llegir?
Tu havies estat havies pres havies sentit hagueres anat hagueres fet hagueres partit
Ell o ella havia estat havia pres havia sentit haguera anat haguera fet haguera partit /audios/b1-u12-a01.mp3
Nosaltres havíem estat havíem pres havíem sentit haguérem anat haguérem fet haguérem partit
Vosaltres havíeu estat havíeu pres havíeu sentit haguéreu anat haguéreu fet haguéreu partit
Ells o elles havien estat havien pres havien sentit hagueren anat hagueren fet hagueren partit
Què pots fer amb els passats plusquamperfets?

1. Pots expressar accions anteriors a un moment del passat:
–Hui m’han encomanat dos exercicis, però jo ja els havia fet la setmana
passada.
–M’havien dit que ací venien fruita.
2. Pots fer suposicions sobre accions anteriors a un moment del
passat:
–Volíem que haguera vingut amb nosaltres, però no va voler.
–Teníem por que la decisió l’haguéreu presa vosaltres sols.
3. Pots plantejar fets impossibles en oracions condicionals:
–Si haguérem marcat eixe penal, hauríem guanyat la lliga.
–Tindríeu més opcions d’aprovar si haguéreu estudiat més en la carrera.
Exercici 1.
El Regne de València: cinc segles d’estat valencià

L’actual País Valencià va ser, amb la denominació de Regne de València, una
entitat jurídica, política i legislativa independent durant quasi cinc segles: des de
la fundació el 1238, fins al començament del segle XVIII. Durant aquest llarg
període, els valencians ens vam regir amb una legislació (els Furs), un parlament
(les Corts Valencianes) i un govern (la Generalitat) propis, i vam exercir un paper
preponderant en les relacions comercials a la Mediterrània i en la cultura europea.
Després que haguera pres Mallorca l’any 1229, el rei Jaume I el Conqueridor inicia
el 1233 la croada per a conquistar els regnats taifes que s’escampaven pel territori
valencià. Aquesta campanya es va dividir en tres fases. En la primera, va prendre
les terres del litoral nord, amb enclavaments estratègics com Borriana o
Peníscola. En la segona, s’havia proposat conquistar les extensions planes fins al
Xúquer. València va capitular el 28 de setembre de 1238 i el rei va entrar victoriós
a la capital el 9 d’octubre. En la tercera fase (1243-1245) annexiona els territoris
fins a la línia Biar-Busot, tal com havia sigut consignat en el Tractat d’Almizra de
1244, que delimitava els territoris de conquesta que corresponien a les corones de
Castella i Aragó.
El nét de Jaume I, el rei Jaume II el Just, va culminar la conquista dels Regnes de
València i de Múrcia entre 1296 i 1304. Aquestes terres, però, d’acord amb el
Tractat d’Almizra, havien de formar part de Castella. El conflicte que se n’havia
derivat entre les dos corones es va resoldre amb la Sentència de Torrelles (1304),
que determinava que les terres del nord del riu Segura passaven a formar part del
Regne de València, mentre que Múrcia s’incorporava a la Corona castellana.
Fascicle 12. Els passats plusquamperfets d’indicatiu i subjuntiu
El Regne de València havia funcionat des del seu naixement com a regne c) Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos valencians el 1609.
independent dins de la unitat dinàstica de la Corona d’Aragó. El paper
d) La derrota a Almansa el 1707 va suposar que el Regne de València fóra
preponderant de la capital, València, a la Mediterrània havia convertit el Regne en
conquistat per la Corona de Castella.
un centre comercial i cultural durant els segles XIV i XV. De fet, el segle XV, època
de gran prosperitat econòmica i de valuosíssimes aportacions literàries, sobretot e) Felip V va imposar una monarquia centralista i autoritària.
durant els regnats d’Alfons V el Magnànim (1416-1458) i Joan II el Gran
(1458-1479), és conegut com al segle d’or valencià.
Contrastant amb eixa esplendor, la castellanització de la cort en les acaballes del
XV, originada en bona part per la unió dinàstica dels territoris de la Corona
d’Aragó amb la Corona de Castella arran del casament el 1469 dels Reis Catòlics,
Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella, representa un primer pas en la decadència
B Gramàtica
del Regne de València.
Aquest context està en la base de la Revolta de les Germanies (1519-1522). Els verbs de moviment
L’alçament el 1519 dels burgesos, els artesans i els agricultors lliures davant del
En valencià hi ha un grup de verbs que ens permet expressar els nostres
buit de poder deixat per la noblesa autòctona va anar radicalitzant-se, de manera
moviments. En general, aquests verbs representen accions oposades: anar i
que l’objectiu inicial dels revoltats (millorar el govern municipal) va mudar en una
vindre, entrar i eixir, pujar i baixar, als quals afegim el verb tornar.
autèntica guerra civil sostinguda pels estrats socials més pobres. La derrota dels
agermanats i la repressió conseqüent per part de la monarquia van encetar un Aquests set verbs poden funcionar de dos maneres:
clima de conflicte durant aquest segle.
• Sense pronoms: Vaig a la tenda. Véns al parc? Entres a casa? Isc al jardí. Pugeu
La decadència del Regne de València es va agreujar arran del decret d’expulsió a la terrassa? Baixen al carrer. Tornem al poble.
dels moriscos de 1609, que havia signat el rei castellà Felip III. Els moriscos
• Amb pronoms: Me’n vaig a la tenda. Te’n véns al parc? Te n’entres a casa? Me n’isc
representaven un terç de la població valenciana i aquella decisió va provocar un
al jardí. Vos en pugeu a la terrassa? Se’n baixen al carrer. Ens en tornem al poble.
important sotrac econòmic, cívic i demogràfic: els camps es van quedar sense mà
d’obra, els llauradors cristians van passar a ser explotats per la noblesa i moltes Com veus, els sentits són pràcticament idèntics. L’única diferència, molt subtil, és
viles van ser abandonades, algunes definitivament. que, usats amb pronoms, destaquem que per a moure’ns cap a un lloc
n’abandonem un altre. A més, fixa’t que sempre hem de combinar dos pronoms:
No obstant això, el fet definitiu que va liquidar la història independent del Regne
[em, et, es, ens, vos] + [en]. De fet, és incorrecte usar els verbs de moviment
de València fou la derrota en la batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707. En la
sense el pronom en: *Em vaig a la tenda. *Et véns al parc?
Guerra de Successió Espanyola, els valencians havien pres part a favor de
l’arxiduc Carles d’Àustria, que representava una monarquia descentralitzada i La combinació d’aquests pronoms és molt senzilla:
pactista, enfront de la visió centralista i autoritària que encarnava Felip de Borbó.
El mateix 1707, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que abolia els
Furs, assimilava el Regne a les lleis castellanes «por justo derecho de conquista» i el verb comença per... em + en et + en es + en ens + en vos + en
prohibia el valencià en l’administració, l’ensenyament i el culte eclesiàstic.
consonant me’n vinc te’n véns se’n ve ens en venim vos en veniu
Saps que sotrac és una agitació brusca? Ací està usada amb valor vocal me n’isc te n’ixes se n’ix ens n’eixim vos n’eixiu
metafòric i significa ‘daltabaix, pertorbació profunda que canvia l’orde
de les coses’.
Recorda que, al costat de vos, general en tot el valencià, també es pot usar us,
forma més pròpia d’àmbits molt formals.
ORAL
Exercici 2. En molts parlars valencians, fem un plural analògic a partir del pronom de
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta singular: me *mos *mosatros. Quan combinem la forma *mos amb el
repetir-lo tu. pronom en, la s se sonoritza i cau, de manera que obtenim *mon (com en la
cançó La manta al coll: «mon’anirem al Postiguet...»). Aquestes formes (*mos,
*mosatros, *mon) són pròpies de l’àmbit col·loquial, però no són adequades
per als registres formals.
/b1-u12-a02.mp3
Exercici 5.
Exercici 3. Afig als verbs de moviment que apareixen en aquestes oracions els dos
pronoms febles corresponents:
següents: a) Xiquets, pinteu amb colors el dibuix, però no isqueu de les línies
del contorn!
a) Com s’anomena la legislació pròpia que regia el Regne de València?
b) Pere, quan entres a casa, tanca la porta amb clau.
c) Hui nosaltres pugem al poble. veniu?
b) Quin tractat delimita el domini sobre les terres conquistades entre les Corones
de Castella i d’Aragó? En quin any es signa? d) Estic que puge per les parets.
e) Ella baixa en la següent parada. I vosaltres, en quina parada
baixeu?
c) Per què es considera el segle XV el segle d’or valencià?
f) Nosaltres anem a les dotze perquè tornem amb
el tramvia.
d) Quins estaments socials van liderar la Revolta de les Germanies?
e) Quin decret anul·la les lleis pròpies i assimila el Regne de València a les lleis
castellanes?
Exercici 4. La m
a) La Sentència de Torrelles (1304) determina que les terres del nord del riu
Segura integren el Regne de València. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u12-a03.mp3
b) La unió dinàstica entre les Corones castellana i aragonesa va propiciar el
segle d’or valencià.
A continuació escoltaràs un dictat de 23 paraules. Algunes són formes verbals Relaciona el nom dels colors que apareixen en el requadre amb la imatge
que només es diferencien entre elles en la n o la m finals: corresponent:
aiguamarina, ambre, anyil, canella, cian, coure, granat, morat, ocre,

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios salmó, turquesa, verd oliva
/b1-u12-a04.mp3
a) b) c) d)
Saps que el tarquim és el fang

que es deposita en les aigües
estancades o en el fons d’una
séquia? I que el saïm (o sagí) és
el greix d’alguns animals,
especialment dels porcs i les e) f) g) h)
gallines? De saïm deriva
ensaïmada.
Saps que imam és un líder

espiritual musulmà? La pedra
que és capaç d’atraure el ferro i) j) k) l)
s’anomena imant.
Exercici 9.
D Vocabulari Relaciona les frases fetes amb les definicions adequades:
a) Estar més verd que una ceba. 1) Fer veure una cosa per una altra.
D1. Material escolar i d’oficina b) Passar la nit en blanc. 2) Anar errat o equivocat.
c) Fiar-se de l’ase negre. 3) Patir molta fam.
A la taula
d) Fer del blanc groc. 4) Estar molt irritat.
unes agafes, una agenda, un bloc, uns bolígrafs, un calendari, unes carpetes, uns
clips, un cúter, un estoig, uns fluorescents, uns fulls, una grapadora i unes grapes, e) No deixar fulla verda. 5) Desesperar-lo, fer que perda la paciència.
una goma d’esborrar, uns llapis, uns llibres, unes llibretes, una maquineta de fer
f) Estar blau de fam. 6) Matar-lo, assassinar-lo.
punta, una motxilla, unes notes adhesives, pegament, una perforadora, una
ploma estilogràfica, un pot, un regle, uns retoladors, uns sobres, unes tisores g) Fer a algú el cap roig. 7) No deixar res, destruir-ho tot.
A classe h) Eixir carabassa. 8) No respondre a les expectatives.
els altaveus, les cadires, el clarió o el guix, l’esborrador, l’estrada, uns mapes, i) Fer eixir a algú els cabells verds. 9) Passar la nit sense dormir.
l’ordinador, la pantalla, la pissarra, uns pòsters, el projector, els pupitres, el
j) Tindre la sang negra. 10) Ser immadur, no estar preparat.
rellotge, el tauler d’anuncis
Exercici 7.
Escriu les paraules del requadre davall de la imatge adequada:
unes agafes, una motxilla, uns llapis, una maquineta de fer punta,
un regle, el clarió, l’esborrador, la pissarra
a) b) c) d)
E Flexió verbal
Els passats plusquamperfets d’indicatiu i de subjuntiu sempre segueixen
el mateix esquema: les formes corresponents del verb haver i el participi del
verb principal:
passat plusquamperfet d’indicatiu
havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet
e) f) g) h)
passat plusquamperfet de subjuntiu
haguera fet hagueres fet haguera fet haguérem fet haguéreu fet hagueren fet
D2. Els colors El passat plusquamperfet de subjuntiu també es pot formar així: hagués fet,
aiguamarina, ambre, anyil, beix, blanc, blau, blau marí, canella, carabassa, cian, haguesses fet, hagués fet, haguéssem fet, haguésseu fet, haguessen fet.
coure, encarnat, fúcsia, granat, gris, groc, lila, magenta, marró, morat, negre, ocre, Aquestes formes, però, són molt menys habituals, tant en la parla, com en
porpra, rosa, salmó, taronja, turquesa, verd, verd oliva, vermell o roig, violeta l’escriptura.
Exercici 10. Exercici 13. Dictat.
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en passat
plusquamperfet d’indicatiu o de subjuntiu:
a) Els meus companys i jo (VINDRE) abans, però com que /b1-u12-a06.mp3
(VEURE) que no hi havia cap llum encesa, ens n’hem anat.
b) Els models meteorològics (PREDIR) que podria haver-hi
una tempesta, però no (ENDEVINAR) que seria tan forta.
c) Tenint en compte les vostres respostes, crec que ni
(ESTUDIAR) prou, ni (ENTENDRE) bé les preguntes de
l’examen.
d) L’entrenador estava disgustat perquè volia que
(DEFENDRE, nosaltres) millor aquell córner i que el rival no ens
(REMUNTAR) el partit.
e) Si m’ (OBEIR) i (OMPLIR) tots els buits,
hauries tingut més opcions de passar la prova.
f) Pere, no m’ (CONTAR) que se t’ (OCÓRRER)
a tu eixa idea tan bona.
g) Ho vam reconéixer: ens (CONFONDRE) i, per això,
(DETINDRE) la persona equivocada.
h) Si no (SER, tu) tan autoritari i (PERMETRE)
més llibertat a la resta de companys, haurien impedit que et relegaren.
Saps que llum és generalment una paraula femenina? El rebut de la

llum. Quina llum irradia este quadre! Em vaig deixar la llum encesa.
Quan fa referència als aparells que fan llum (bombetes, fars, intermitents,
etc.), es pot usar tant en femení com en masculí: S'ha fos un llum (o una
llum) del cotxe.
Solucions:
F Comprensió oral Exercici 3
a) Els Furs. b) El Tractat d’Almizra (1244).
c) Perquè és una època de gran prosperitat
econòmica i de valuosíssimes aportacions
Exercici 11
a) Hi ha dos teories: la van confegir a corre-cuita
els andalusins valencians, o bé la duia el mateix rei
Jaume I. b) En el Llibre dels fets del rei Jaume I.
literàries. d) Els burgesos, els artesans i els c) El Regne d’Aragó, el Principat de Catalunya, el
agricultors lliures. e) El Decret de Nova Planta. Regne de Mallorca i el Regne de València.
Escolta atentament aquest text. d) Jaume II. e) En l’Arxiu Històric Municipal de
l’Ajuntament de València.
Abans, llig les preguntes dels Exercici 4
aV, bF, cV, dV, eV
exercicis 11 i 12.
Exercici 12
Exercici 5 aV, bF, cF, dV, eV
a) vos n’isqueu, b) te n’entres, c) ens en pugem,
Vos en veniu, d) me’n puge, e) se’n baixa, vos en
baixeu, f) ens n’anem, ens en tornem Exercici 13
Alacant va ser l’última plaça del Regne de
Exercici 6 València conquistada per l’exèrcit borbònic.
imam, rom, cantàrem, cantaren, dirien, diríem, Després d’haver pres Madrid, les tropes
tarquim, immòbil, commoció, enmig, empenta, castellanes i franceses van iniciar les hostilitats
tombar, benpensant, flam, saïm, réiem, reien, contra les poblacions valencianes. Així, al final de
tanmateix, immune, emmarcar, fugíem, fugien, 1706, van caure Oriola i Elx. L’avanç borbònic es
betum va haver d’aturar per la presència a Alacant de
l’exèrcit aliat, format per tropes britàniques,
holandeses, germàniques, portugueses i
https://web.ua.es/va/cau/ Exercici 7
valencianes.
a) uns llapis, b) la pissarra, c) una maquineta de
documentos/audios/b1-u12- fer punta, d) l’esborrador, e) unes agafes, L’abril de 1707, gràcies a l’arribada d’un important
f) un regle, g) una motxilla, h) el clarió contingent de soldats holandesos, els
a05.mp3 austriacistes es van apoderar de Cabdet i Villena,
des d’on es van endinsar en Castella i van iniciar
Exercici 8 l’ofensiva per enfrontar l’exèrcit borbònic.
a) canella, b) morat, c) aiguamarina, d) salmó, Tanmateix, en arribar a Almansa, les tropes
e) anyil, f) verd oliva, g) turquesa, h) ambre, i) filipistes, comandades pel Duc de Berwick, van
coure, j) granat, k) ocre, l) cian véncer els aliats el 25 d’abril.
Aleshores, les tropes borbòniques es van dividir
a10, b9, c2, d1, e7, f3, g6, h8, i5, j4
en dos columnes. La primera es va dirigir cap a
València. La segona, cap a Xàtiva, que després de
ser assetjada, cremada i destruïda, va ser
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes Exercici 10
rebatejada com a San Felipe. El gener de 1708 va
caure Alcoi i el novembre Dénia. Les tropes
següents: a) havíem vingut, havíem vist, b) havien predit, aliades van resistir al Castell de Santa Bàrbara
havien endevinat, c) havíeu estudiat, havíeu entés, d’Alacant fins al 19 d’abril de 1709, quan van
d) haguérem defés, haguera remuntat, signar la rendició.
a) Quin és l’origen del Penó de la Conquesta? e) hagueres obeït, hagueres omplit, f) havies
contat, havia ocorregut, g) havíem confós, havíem
detingut, h) hagueres sigut, hagueres permés
b) En quina obra literària se’ns narra la reacció del rei Jaume en veure hissat
el Penó?
c) Quins són els quatre grans territoris que componien la Corona d’Aragó?
d) Quin rei va culminar la conquista del Regne de València entre 1296 i 1304?
Cita Cultural
e) On es conserva actualment el Penó de la Conquesta? Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
Obert el període de matrícula per als exàmens
de les universitats valencianes.
Exercici 12.
a) El 28 de setembre de 1238 els musulmans van rendir la ciutat de València.

b) Eixe mateix dia, en veure el Penó onejar, Jaume I va entrar victoriós en Autoria:
la ciutat. Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
c) El Penó conté les quatre barres de la senyera dibuixades sobre una tela groga.
d) La senyera apareix en els escuts de moltes viles reials valencianes. Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
e) L’església de Sant Vicent de la Roqueta està dedicada a Sant Vicent Màrtir.
t ja?
mat ricula e valencià
T'has s pro
ves d
nes.
n le ncia
atricula't e s ita ts vale :
M r
unive atrícu
la
de les de de m maig
ío e
Per
r il a l 12 d
b yvtJ6
6 d'a
del 2 /g o o.gl/g
:/
https
Fascicle 13. El futur simple i el futur compost

futur simple futur compost
estar anar fer oldre unir anar emetre pair

Jo estaré aniré faré oldré uniré hauré anat hauré emés hauré paït
acabes de llegir?
Tu estaràs aniràs faràs oldràs uniràs hauràs anat hauràs emés hauràs paït
Ell o ella estarà anirà farà oldrà unirà haurà anat haurà emés haurà paït /audios/b1-u13-a01.mp3
Nosaltres estarem anirem farem oldrem unirem haurem anat haurem emés haurem paït
Vosaltres estareu anireu fareu oldreu unireu haureu anat haureu emés haureu paït
Ells o elles estaran aniran faran oldran uniran hauran anat hauran emés hauran paït
Què pots fer amb

anòmala com espectacular i que va establir fites que seran difícils d’igualar:
pluges torrencials, granissades i nevades generalitzades per tot el País Valencià,
fins i tot en poblacions litorals, com ara Torrevella, on feia 91 anys que no queia
un floc de neu.
el futur simple i amb La gran nevada d’aquells dies de gener va emblanquinar el paisatge muntanyenc
valencià: la Carrasqueta, la Serrella, el Montcabrer, el Maigmó o el Benicadell van
dibuixar de blanc els cims durant dies. A la serra d’Aitana, el temporal va arribar a
el futur compost?
deixar acumulacions de més de dos metres d’espessor, fins al punt que la neu no
es va fondre definitivament en el vessant de l’ombria fins més d’un mes després.
Pel que fa a la pluja, durant la setmana que va durar el temporal es van registrar
acumulacions extraordinàries en moltes poblacions: a Tàrbena (la Marina Baixa)
van replegar fins a 692 litres per metre quadrat, a Castell de Castells i la Vall de
Gallinera (la Marina Alta) 552 i 483, respectivament, a Alcoleja (el Comtat) 317 o
1. Pots comunicar accions posteriors al moment en què parles: a Pinet (la Vall d’Albaida) 301, entre moltes altres dades de rècord.
–A la vesprada aniré a comprar fruita. Al marge dels danys materials que va causar, aquest episodi tan persistent, unit
–Despús-demà t’enviaré l’exercici. al que es va registrar entre el 15 i el 19 de desembre de 2016 (i que, entre altres
2. Pots expressar sorpresa: circumstàncies, va provocar el desbordament del riu Segura al seu pas per la
–Tindràs valor de dir això! monumental ciutat d’Oriola), va ajudar que es recuperaren els aqüífers
–No voldreu anar-vos-en sense pagar, veritat? valencians, que brollara de nou l’aigua de moltes fonts i salts i que rambles o rius
generalment secs tornaren a dur un important cabal.
3. Pots indicar que un fet és probable:
–Quants anys té ja Pere? –Jo crec que en tindrà catorze o quinze. Si situacions com aquesta seran aïllades o si es repetiran amb més freqüència en
–El telèfon! Corre, contesta, que serà Jaume! el futur és una pregunta que no podem respondre taxativament. D’acord amb la
majoria de les opinions científiques, com a conseqüència del canvi climàtic
4. Pots enunciar una acció anterior a un fet futur: assistirem d’ara en avant a una època de contrastos radicals: llargs períodes secs
–Quan vingues a casa, jo ja hauré acabat la faena.
i calorosos, acotats per copiosos i bruscos temporals. Per tant, n’haurem de
–Hauràs preparat el dinar abans de les dos?
prendre bona nota i estar ben preparats per a afrontar-ho.
Exercici 1.
El temporal de llevant de gener de 2017

El temporal de llevant que es va produir al País Valencià i altres territoris
limítrofs entre el 17 i el 23 de gener de 2017 passarà als annals de la història i
constituirà un referent que no oblidarem en dècades. Ben probablement, d’ací a
un bon grapat d’anys encara en parlarem. I és que aquest fenomen atmosfèric va
batre rècords de tot tipus, com veurem a continuació. Però, com es va originar? ORAL
Per a entendre el temporal de llevant que va assolar el País Valencià durant Exercici 2.
aquells dies cal partir d’una situació climàtica poc habitual: dos anticiclons de Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
molta intensitat situats sobre el nord d’Europa i sobre Rússia, que van desplaçar repetir-lo tu.
fluxos atmosfèrics molt freds, d’origen siberià, cap al sud del continent. Però cal
afegir-hi un altre fenomen més: la formació d’una borrasca a nivells baixos sobre
el Mediterrani, que va injectar aire humit en terra a través del que alguns
meteoròlegs van denominar «riu atmosfèric mediterrani d’humitat». https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u13-a02.mp3
Aquesta combinació de fred d’origen siberià i d’humitat procedent del
Mediterrani és la que va generar el caldo de cultiu idoni per a una gota freda tan
Fascicle 13. El futur simple i el futur compost
Exercici 3.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: O precedits d’uns altres pronoms:
a) On estaven situats els dos anticiclons que van generar aquesta situació climàtica? me te se ens vos
en me n’adone te n’adones se n’adona ens n’adonem vos n’adoneu

b) D’on procedien els fluxos atmosfèrics tan freds?
me’n faig càrrec te’n fas càrrec se’n fa càrrec ens en fem càrrec vos en feu càrrec
hi m’hi acostume t’hi acostumes s’hi acostuma ens hi acostumem vos hi acostumeu
c) Quin fenomen va provocar que entrara en terra humitat des del Mediterrani?
d) Quina espessor de neu va deixar el temporal en la serra d’Aitana?

El pronom en també ens permet substituir complements directes
indeterminats (ell té tretze anys i jo en tinc quinze) i apareix amb els verbs
e) Què creus que significa floc de neu? de moviment (me’n vaig). Mentre que el pronom hi acompanya sempre el
verb haver quan significa ‘existir’ (saps si hi ha pa?). Pots repassar aquestes
explicacions en les unitats 4, 12 i 8, respectivament.
ORAL
Exercici 5.
En els diàlegs següents hem repetit un complement introduït per la preposició
de. Evita eixa repetició usant el pronom en:
a) –Ens alegrem molt de la teua nota! –Jo també m’alegre molt de la meua nota!
b) –T’has assabentat de la notícia? –Sí, m’he assabentat de la notícia.
Exercici 4. c) –Heu parlat del preu? –No, encara no hem parlat del preu.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: d) –Coneixes els detalls del problema? –No, no sé res del problema.
e) –T’encarregues tu de fer la factura? –No cal, s’encarrega Pere de fer la factura.
a) La neu al Maigmó, la Carrasqueta o la Serrella es va fondre un mes després.
f) –Et recordes de la iaia? –Sí, em recorde molt de la iaia.
b) A Tàrbena (la Marina Baixa) van replegar 692 l/m2 en un sol dia.
c) El riu Segura es va desbordar a Oriola per les pluges de desembre de 2016.
d) A Torrevella va nevar després de 91 anys sense fer-ho. Saps que assabentar-se significa ‘informar-se d’alguna cosa, arribar a
e) Aquest episodi de pluges va provocar molts danys en els aqüífers. conéixer-la’? És equivalent a la forma col·loquial enterar-se.
En la parla, el verb recordar-se se sol usar sempre amb el pronom en

fossilitzat: No me’n recorde d’això. Te’n recordes de la iaia? Aquesta
estructura és correcta en l’escriptura si separem el complement amb una
coma: No me’n recorde, d’això. Te’n recordes, de la iaia?
ORAL
Exercici 6.
B
I ara, fes-ho igual amb els diàlegs següents. Substitueix amb el pronom hi els
Gramàtica complements introduïts per a, amb i en que hem repetit innecessàriament:
a) –Estàs d’acord amb la meua decisió? –No, no estic d’acord amb la teua decisió.
Els pronoms en, hi b) –A quina hora arribaràs a casa? –Crec que arribaré a casa a les deu.
c) –Has renunciat a la beca? –Sí, he renunciat a la beca.
Fixa’t en els següents fragments del text inicial:
d) –Maria pensa molt en el futur. –Per què creus que pensa tant en el futur?
– encara en parlarem
– cal afegir-hi un altre fenomen més e) –Estic decebut amb la seua actitud. –Jo també estic decebut amb la seua actitud.
– n’haurem de prendre bona nota f) –Participaràs en el projecte? –És clar que participaré en el projecte!
Es tracta de tres estructures en què apareixen els pronoms en o hi substituint
diversos complements introduïts per preposicions:
Saps que decebut és el participi de decebre i que significa ‘no
– encara en parlarem [en = del temporal de llevant]
respondre a les expectatives’? Aquest verb és sinònim de decepcionar.
– cal afegir-hi un altre fenomen més [hi = a aquell fenomen]
– n’haurem de prendre bona nota [n’ = d’eixos contrastos]
Com veus, usem el pronom en quan substituïm un complement introduït per la
preposició de. En canvi, usem hi quan el complement és precedit per qualsevol
altra preposició (a, amb, en...).
Aquests pronoms, igual que tots els altres, solen anar davant del verb. Només van
per darrere quan els adjuntem a l’infinitiu, el gerundi o l’imperatiu: afegir-hi, C Ortografia i pronúncia
parleu-ne!
Els pronoms en, hi amb aquest valor poden funcionar sols: La h
en hi
verb començat per vocal n’opinem hi afegim https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios

/b1-u13-a03.mp3
verb començat per consonant en parlem hi posem
Exercici 7. En canvi, a partir de divendres ens afectarà una (PERTORBACIÓ
ATMOSFÈRICA DEGUDA A UN DESCENS DE LA PRESSIÓ) que vindrà acompanyada de vent de
Les 18 paraules que escoltaràs a continuació contenen una hac intercalada.
(VENT DE L’OEST) amb ratxes fortes de (VENT DEL
Escriu-les en el requadre:
NORD-OEST). Este canvi desfarà les (BOIRA POC ESPESSA) matinals que
ens han acompanyat els últims dies i evitarà que es forme el
(HUMITAT EN FORMA DE GOTES LÍQUIDES QUE ES FORMA DE NIT) que ha cobert els camps les
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios últimes nits.
/b1-u13-a04.mp3
La situació es complicarà i molt la matinada de dissabte. El front serà
fonamentalment sec, però es podran produir (ACCIÓ O EFECTE DE
NEVAR) en les comarques interiors de Castelló i, atenció,
(PRECIPITACIÓ EN FORMA DE PEDRA) en quasi qualsevol punt del territori com a
conseqüència del descens brusc de temperatures. No es descarta tampoc
alguna (PLUJA MOLT FORTA I CURTA) dispersa, però no plourà de
manera generalitzada. En canvi, la (PERTORBACIÓ VIOLENTA DE
L’ATMOSFERA) sí que portarà associat molt d’aparell elèctric: hi ha previstos
(DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES ACOMPANYADES DE RESPLENDOR) i
(SOROLL FORT POSTERIOR A LA DESCÀRREGA ELÈCTRICA) durant tota
la matinada.
Saps que aprehendre significa ‘copsar amb la ment’? I que nihilisme és

la doctrina filosòfica que nega tot coneixement, tota creença o tot valor?
Exercici 9.
Relaciona les locucions i frases fetes de l’esquerra amb el significat o l’equivalent
D
adequat:
Vocabulari
a) Bon vent i barca nova! 1) Ser alguna cosa molt inoportuna
b) Anar vent en popa 2) Mostrar indiferència davant
L’oratge c) Arruixa que plou!
d’alguna cosa
Fenòmens meteorològics 3) Enaltir, elogiar molt a algú

d) Sempre plou quan no hi ha escola
sol, cel ras, calor, calitja o calda, fred, pluja, aire o airada, vent (de tramuntana, 4) No fas cas de res!
e) No plourà d’eixa tronada
de gregal, de llevant, de xaloc, de migjorn, de llebeig, de ponent o de mestral), 5) Eixir d’un lloc on no es vol estar
ventijol, ventolera, vendaval, ventisca, broma, núvols (cúmuls, estrats, nimbes, f) Fer més por que una tronada
cirres), boira o blanura, rosada o reixiu, rosada blanca o gebre, serena, neu, 6) Adéu i no tornes!
g) Posar algú pels núvols
aiguaneu, flocs o volves, pedra o granís, pedregada o granissada, temporal, 7) Ser molt pesat, molt tossut
tempesta o tempestat, llamps o rellamps, trons, tronada, arruixada o ruixat o h) Escampar la boira
8) Anar tot molt bé, prosperar
xàfec, plugim, aiguarrada, diluvi, aiguavent, huracà, tifó, cicló, anticicló, borrasca i) Ser més pesat que la boira terrera
o depressió atmosfèrica, rufa 9) Causar alguna cosa molta por
j) No fer ni fred ni calor
10) Tranquil·litat, que no és tan greu
com sembla
Saps que la rufa és la tempestat de vent, pluja i neu que es desencadena
en àrees muntanyoses? I que la serena és l’aire fresc que es deixa sentir
de nit o de matinada?
E Flexió verbal
Accions El futur simple és un dels temps més fàcils de construir en valencià. Partim de
Quedar-se el cel ras, ploure, plovisquejar o gotinyar, bufar el vent, ennuvolar-se, l’infinitiu verbal i hi afegim les mateixes desinències en totes les conjugacions,
emboirar-se o emboiregar-se, reixiuar, nevar, pedregar o granissar, llampegar o com veurem tot seguit. Només has de tindre en compte que els verbs acabats en
rellampegar, tronar –e perden aquesta vocal. I que anar i fer presenten una lleugera variació. Fixa’t:
futur simple
Exercici 8. 1a 2a 2a 3a 3a
Completa els buits d’aquest text amb els fenòmens meteorològics conjugació regular velaritzada pura incoativa
corresponents. Per a ajudar-te, te’n proporcionem la definició entre parèntesis: llaurar perdre vendre collir partir fer anar
llaurar-é perdr-é vendr-é collir-é partir-é far-é anir-é
Bona nit. Els pròxims dies presentaran un oratge ben mogut. Demà dijous, llaurar-às perdr-às vendr-às collir-às partir-às far-às anir-às
encara estarem sota el domini de l’ (ÀREA D’ALTA PRESSIÓ llaurar-à perdr-à vendr-à collir-à partir-à far-à anir-à
BAROMÈTRICA), de manera que podrem gojar d’un cel (SENSE llaurar-em perdr-em vendr-em collir-em partir-em far-em anir-em
NÚVOLS) i una atmosfera quasi encalmada, amb a penes un llaurar-eu perdr-eu vendr-eu collir-eu partir-eu far-eu anir-eu
(VENT MOLT SUAU) humit de component marítim. llaurar-an perdr-an vendr-an collir-an partir-an far-an anir-an
Pel que fa al futur compost, cal unir les formes corresponents del verb haver i el Exercici 11.
participi del verb principal:
següents:
futur compost
a) Des de quin any es repleguen dades de pluja a la ciutat d’Alacant?
hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet
b) Quina expressió usen els valencians per a referir-se a la pluja que cau sense
fer mal?
c) Quants litres per metre quadrat es van replegar a Alacant entre les 19.30 i les
Exercici 10. 22.00 h?
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en futur simple o d) Quin dia es va registrar la major quantitat de pluja a Alacant? I quina quantitat?
futur compost:
e) En quina estació se solien donar els episodis de gota freda al País Valencià?
a) He llegit en el periòdic que demà (EMETRE) per televisió
un documental que ens (SORPRENDRE) a tots.
b) Saps ja què (FER) esta vesprada? Te n’ (ANAR)
Exercici 12.
a la serra o te’n (VINDRE) a jugar amb nosaltres? Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
c) Quines activitats complementàries (TRIAR) vosaltres? a) La previsió meteorològica havia advertit que hi podria haver pluges
Vos (LLEGIR) dos llibres o (VEURE) torrencials.
quatre pel·lícules? b) La gran aiguarrada sobre Alacant va començar a les sis i mitja de la vesprada.
d) Et (LLIURAR, jo) el treball demà a la vesprada. Si et pareix bé, c) En uns altres pobles es va acumular més aigua, però distribuïda al llarg del dia.
te l’ (ENVIAR) per correu electrònic.
d) A penes tres dies abans, s’havia polvoritzat el rècord absolut de temperatura
e) Despús-demà (ANAR, nosaltres) a la font del riu i a l’hivern.
(OMPLIR) les marraixes amb l’aigua de la pluja. e) La cota de neu va anar descendint a mesura que avançava el dia.
f) –Qui (ROMPRE) el gerro? –Crec que (SER)
el gat.
/b1-u13-a06.mp3
Solucions:
a) Al nord d’Europa i a Rússia. b) De Sibèria. a) emetran, sorprendrà, b) faràs, aniràs, vindràs,
c) La formació d’una borrasca a nivells baixos. c) triareu, llegireu, veureu, d) lliuraré, enviaré,
d) Més de dos metres. e) Significa ‘volva de neu, e) anirem, omplirem, f) haurà romput, haurà sigut
porció compacta de neu’.
Exercici 11
Exercici 4 a) Des de 1934. b) «Plou amb coneixement.»
aF, bF, cV, dV, eF c) Més de 70 litres per metre quadrat. d) El 30 de
setembre de 1997, 270 litres per metre quadrat.
Exercici 5 e) A la tardor.
a) Jo també me n’alegre molt. b) Sí, me n’he
assabentat. c) No, encara no n’hem parlat. d) No, Exercici 12
no en sé res. e) No cal, se n’encarrega Pere. f) Sí, aF, bF, cV, dV, eF
me’n recorde molt.
Exercici 13
Exercici 6 Els núvols són conjunts de gotes d’aigua, cristalls
a) No, no hi estic d’acord. b) Crec que hi arribaré de gel o tots dos alhora que es troben en
a les deu. c) Sí, hi he renunciat. d) Per què creus suspensió en l’atmosfera, a una certa altura
que hi pensa tant? e) Jo també hi estic decebut. respecte a la superfície terrestre. Aquesta és la
f) És clar que hi participaré! diferència respecte a la boira, ja que en aquest
altre fenomen el vapor condensat sí que contacta
amb el terra.
Exercici 7 Els quatre principals tipus de núvols són els cirres,
eccehomo, marihuana, almohade, anhel, adhesiu, els estrats, els cúmuls i els nimbes. Els cirres són
alcohol, bohemi, coherència, cohibit, mohicà, els núvols més alts, situats entre els sis i els deu
inhalador, inherent, conhortar, bonhomia, quilòmetres d’altura. Presenten forma de filaments
F
milhòmens, aprehendre, nihilisme, cohesiu, estrets i blancs i estan compostos per partícules
Comprensió oral
prohibició, aleshores de gel. Entre els dos i els sis quilòmetres d’altura
trobem els núvols mitjans, com els altocúmuls o
Exercici 8 els nimbostrats.
anticicló / ras / ventijol / borrasca / ponent / Els estrats, els cúmuls i els nimbes són núvols
mestral / bromes / reixiu / nevades / pedregades baixos, que apareixen entre la superfície i els dos
(o granissades) / arruixada / tempestat (o quilòmetres d’altura. Els estrats integren un banc
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 11 i 12. tempesta) / llamps (o rellamps) / trons de núvols grisos de base uniforme. Els cúmuls
presenten un contorn ben delimitat i l’aspecte d’un
bolic de cotó-en-pèl, amb torres que s’assemblen
Exercici 9 a una floricol. Finalment, els nimbes, de color fosc,
a6, b8, c4, d1, e10, f9, g3, h5, i7, j2 solen descarregar pluja, neu o granís.
/b1-u13-a05.mp3
Cita Cultural
Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
de les universitats valencianes.
Autoria:
Fotos: Torrevella ©Irene Henarejos López. Serrella i Aitana ©Víctor Cremades Payà
t ja?
mat ricula e valencià
T'has s pro
ves d
nes.
n le ncia
atricula't e s ita ts vale :
M r
unive atrícu
la
de les de de m maig
ío e
Per
r il a l 12 d
b yvtJ6
6 d'a
del 2 /g o o.gl/g
:/
https
Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost

condicional simple condicional compost
posar témer conduir acabar emetre agrair

Jo posaria temeria conduiria hauria acabat hauria emés hauria agraït
acabes de llegir?
Tu posaries temeries conduiries hauries acabat hauries emés hauries agraït
Ell o ella posaria temeria conduiria hauria acabat hauria emés hauria agraït /audios/b1-u14-a01.mp3
Nosaltres posaríem temeríem conduiríem hauríem acabat hauríem emés hauríem agraït
Vosaltres posaríeu temeríeu conduiríeu hauríeu acabat hauríeu emés hauríeu agraït
Ells o elles posarien temerien conduirien haurien acabat haurien emés haurien agraït
Què pots fer amb dóna bé i què regular... per dir-ho suaument. Com
que ja puc descartar cap professió que
el condicional simple
requerisca unes certes facultats
atlètiques, com bombera, policia o
astronauta, em basaré en les facultats
sensitives, vull dir, en la vista, l’oïda,
i compost?
l’olfacte, el gust i el tacte.
Anem a pams. Si excel·lira en el sentit
de la vista, potser podria ser pintora,
oftalmòloga o fotògrafa. Però crec que
descartaré aquest sentit, perquè dibuixant
faig uns empastres de por, quan mire algú
1. Indicar accions que eren probables en el passat: als ulls m’agafa plorera i, pel que fa a la
–A la ràdio van dir que ahir plouria i no va caure ni una gota. fotografia, a mi només m'agrada fer-me
–Mireia va suposar que arribaria abans d'hora, però, com sempre, va autofotos que compartisc en les xarxes
arribar tard. socials, però només comenten quatre gats:
la meua amiga Gabriela, el seu cosí Ricard...
2. Mostrar cortesia:
I para de comptar!
–Marc, podries ajudar-me, per favor?
–Seria tan amable de donar-me un got d'aigua? Estic assedegat. Seguim. Si tinguera més desenvolupada
l'oïda, podria ser música, otorinolaringòloga o
3. Expressar oracions condicionals irreals (que encara no han
traductora. Ausades que qualsevol d’aquestes
ocorregut) o impossibles (que ja no poden ocórrer):
seria una bona opció, perquè en la dutxa cante de categoria els grans èxits
–Si vingueres a vore'm et convidaria a herber.
d’Operació Xurro, conec un truc infal·lible per a destapar-me les orelles i sóc una
–Si haguérem acceptat la primera oferta, ja hauríem venut la casa.
màquina traduint llengües. Per exemple, l’altre dia una amiga francesa em va dir
4. Indicar dades aproximades, no contrastades: «je ne comprends pas» i la vaig enviar de seguida al forn: «Si no vols comprar
–A l'esdeveniment assistirien una vintena de persones. pa, no passa res, compra’t un tros de coca amb tonyina, que està ben bona».
–L'examen de l'any passat l'aprovarien cinquanta alumnes, més o manco.
En canvi, si fóra l’olfacte el sentit que tinguera més ensinistrat, podria ser
dissenyadora de perfums i fragàncies, sommelier prestigiosa o agent forestal
encarregada de detectar incendis. Però no sé si se’m donaria massa bé. Amb un
olfacte prou refinat per a dissenyar perfums, igual que gaudiria amb les bones
Saps que herber és l’aiguardent que es fa amb les herbes aromàtiques flaires, em farien ois les pudors fastigoses. Com a sommelier, agafaria una merla
procedents de la serra de Mariola? dia sí, dia també, perquè jo és tastar el vi i caure redona. I com a agent forestal
tampoc em veig: a mi sempre m’ha agradat més pujar a la planta de llenceria i
moda amb les escales mecàniques, que no pujar muntanyes tota suada.
Saps que l'expressió més o manco significa ‘aproximadament’? També
podem fer servir l'estructura més o menys. Si el gust fóra el meu sentit més paradigmàtic, podria ser mestra geladera,
fornera o cuinera en un restaurant: la Ferran Adrià de Banyeres! Però,
coneixent-me, si fóra geladera o fornera, seria una incompresa, perquè
inventaria mescles massa rares (jo què sé, gelat de botifarra, dolços d’allioli...)
que no agradarien a ningú. I, com a cuinera, m'engreixaria de seguida, perquè
A Comprensió escrita per a tastar els meus plats mai no en tindria prou amb només una cullerada.
Si el meu fort fóra el sentit del tacte, potser podria arribar a ser ceramista,
escultora o massatgista. Però, ara que ho pense, no m'agraden gens els treballs
manuals: de xicoteta, quan feia figures de plastilina, se'm quedaven totes
Exercici 1. pansides. A més, crec que tinc el sentit del tacte atrofiat, perquè ningú no sap
Llig el text següent: com fer-me cuscanelles. I, pel que fa als massatges, a mi el que m’agrada és que
me’n facen, per molt que em solc quedar adormida al minut de començar.
Quina professió estaria feta per a mi?
Bé. Després d'aquesta anàlisi, he arribat a la conclusió següent: si hi ha algun
Sóc Angèlica Llopis i visc a Banyeres de Mariola. Enguany ingresse en la sentit en què no faig figa, és en el de l’oïda: hi sent a la perfecció i pare l’orella
universitat i els professors de l’institut m’han aconsellat que vaja decidint quins amb gran precisió. Per tant, estudiaré per a ser agent secreta especialista en
estudis vull seguir. Ara com ara tinc la sensació de trobar-me en un atzucac i per espionatge. Cobraria per escoltar converses alienes clandestinament, just el que
això redacte aquest escrit, per a poder extraure'n alguna idea de trellat sobre el faig debades a l’institut, a la cafeteria, al parc... Seria tan divertit! «Angèlica,
meu futur llunyà. L’objectiu és saber molt bé com sóc. És a dir, saber què se’m l'agent secreta 006». Que per què m'anomenaria 006? Perquè també tinc un
Fascicle 14. El condicional simple i el condicional compost
sisé sentit, que de fet exercisc des de fa anys: per exemple, quan no trobava el A voltes, el possessiu va darrere del substantiu que acompanya. En eixos casos,
meu banyador fluorescent, vaig esbrinar xafardejant en Facebook que la funciona sense article: Ho fem així per una mania nostra. Ha sigut mèrit teu.
culpable havia sigut ma germana. O quan ma mare va fer bunyols de bacallà i
Si resulta obvi el vincle entre l’objecte i el posseïdor, el possessiu és superflu i no
intentava fer-me creure que eren de carabassa perquè els tastara, vaig descobrir
el posem. Això ocorre sobretot amb les parts del cos o les peces de roba: S'ha fet
que mentia gràcies a una subtil olor de peix que impregnava tota la casa.
un tatuatge al turmell. T'has embrutat el jersei. Tinc les entrades en la jaqueta.
Saps que un atzucac és un carrer sense eixida? I que l'expressió fer ois
significa 'causar fàstic, repugnància o nàusees'? Quan les preposicions davant, darrere, damunt o davall prenen com a
referència una persona, podem complementar-les amb l’estructura [de +
pronom] (davant de mi) o amb el possessiu (davant meu). En canvi, en
El verb engreixar-se sempre va amb el pronom reflexiu, com també uns castellà l’estructura amb possessiu és incorrecta (*delante mío) i només és
altres verbs que descriuen una acció que recau sobre el subjecte, com ara normatiu dir delante de mí.
desdejunar-se o aprimar-se: No ho entenc! Com més et desdejunes cada dia,
més t'aprimes!
Per a expressar les relacions de parentiu, com també amb les paraules vida i casa
i en algunes fórmules de tractament, usem els possessius àtons: ta mare, mon
pare, son germà, ton fill, sa vida, ma casa, ses majestats, sa senyoria...
ORAL
Exercici 2. singular plural
Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta masculí femení masculí femení
repetir-lo tu.
mon ma mos mes
ton ta tos tes
son sa sos ses
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios nostre nostra nostres nostres
/b1-u14-a02.mp3 vostre vostra vostres vostres
son sa sos ses
Exercici 5.
Exercici 3.
Completa els buits amb el possessiu corresponent. Fixa't que t'indiquem qui és
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: el posseïdor entre claudàtors:
a) Per què diu Angèlica que es troba en un atzucac? a) Disculpa, per error em vaig endur llibres [tu] i no [jo].
b) Anirem a Sagunt en cotxe [vosaltres] o en [nosaltres]?
b) Quin desavantatge considera que té per a ella la professió de cuinera? c) Necessita calculadora [tu] perquè [ell] no té piles.
d) ordinador [jo] no funciona bé des del dia que el va tocar
c) Per què descarta els oficis de geladera i de fornera? germà [tu].
e) Si vas a visitar iaios [tu], dus-los el dibuix que els ha fet
d) Què creus que significa l’expressió agafar una merla? fill [jo].
f) La comptabilitat de l’empresa és responsabilitat [tu], no vulgues
insinuar que l’errada és culpa [nosaltres].
e) I què deuen voler dir les paraules flaire i pudor?
Exercici 4.
a) Angèlica considera que tindre igual de desenvolupats els cinc sentits és

un avantatge.
b) Ella és una xicona molt popular a les xarxes socials.
c) No sol practicar mai esports de muntanya.
d) De xicoteta no li eixien bé les figures que feia amb plastilina.
e) Quan li fan un massatge, sent moltes cuscanelles.
B Gramàtica B2. Els numerals ordinals i partitius

Els ordinals indiquen la posició en una ordenació. Concorden amb el nom que
acompanyen (primer, primera, primers, primeres). Per a usar-los abreviats,
B1. Possessius escrivim el número cardinal i l’última lletra de la paraula, sense punt. Així:
Els possessius indiquen les relacions de pertinença d'algú o d'alguna cosa
respecte a les persones que apareixen en el discurs, com pots veure en el text primer 1r segon 2n tercer 3r quart 4t cinqué 5é
inicial: el meu futur, la meua amiga, el seu cosí... primera 1a segona 2a tercera 3a quarta 4a cinquena 5a
Les formes bàsiques dels possessius en valencià són: Fer els ordinals és molt fàcil. Des del número 5 en avant, simplement cal afegir les
terminacions -é, -ena, -ens, -enes als cardinals: seté, huitena, onzens, catorzena,
singular plural vint-i-dosé, trenta-quatrenes, quaranta-seté... En alguns casos, es produeixen
petits canvis ortogràfics: novens, desenes, denové...
masculí femení masculí femení
Alguns ordinals, com ara sisena, setena, desena, dotzena, etc. han consolidat un
el meu la meua els meus les meues
ús com a substantius i signifiquen ‘grup de tantes unitats’.
el teu la teua els teus les teues
el seu la seua els seus les seues
el nostre la nostra els nostres les nostres
el vostre la vostra els vostres les vostres Repassa els números cardinals en la unitat 5
el seu la seua els seus les seues
Al costat de les formes que hem vist, també podem usar els ordinals cultes.
Els més habituals són quint, sext, sèptim, octau i dècim. Aquestes formes
funcionen com a substantius en alguns casos: Pere i Roger són de la mateixa
D Vocabulari
quinta. Comprarem un dècim de loteria. He compost dos poemes: un sonet i
una octava. Els oficis
la fornera, la botiguera, la bombera, la pescatera, la cartera, la jardinera, la
Els partitius indiquen una proporció. Presenten la mateixa forma que els ordinals, sabatera, la cuinera, la cambrera, la llenyatera o la llenyataire, l'enginyera, la
excepte mig, mitja i terç, terça, terços, terces (al costat de tercer, tercera, pastissera, la fustera, la carnissera, la infermera, la llanternera, la perruquera, la
tercers, terceres). Per a abreviar els partitius, els escrivim en forma de fracció: 1/2 venedora, la professora, la locutora, la traductora, la gestora, la llauradora, la
(un mig), 2/3 (dos terços), 3/5 (tres cinquens), etc. Normalment, reforcem els pescadora, la pintora, la caçadora, la pèrita o la perita, la pedagoga, la geògrafa,
partitius amb la paraula part, amb la qual concorden: S'ha queixat una tercera la fotògrafa, l'astrònoma, la dependenta, la farmacèutica, la tècnica, la
part dels pacients. Només han vingut tres cinquenes parts de les persones informàtica, l'arquitecta, la psiquiatra, la pediatra, l'àrbitra, la mestra, la
inscrites. detectiva, l'executiva, l'administrativa, la funcionària, l'empresària, la veterinària,
l'advocada, la ballarina, la manyana, la sastressa, la metgessa, la jutgessa,
l'alcaldessa, l'actriu, la psicòloga, l'hematòloga, la geòloga, la biòloga, la
Exercici 6. comptable, la cònsol, la cantant, la policia, la fiscal, la guixaire, l'ordenança, la
intèrpret, la forense, l'auxiliar, la fisioterapeuta, la conserge, l'astronauta, la
Escriu amb lletra els ordinals i els partitius corresponents al cardinal, la fracció o dentista, la periodista, la taxista, la modista, l'artista...
a l’abreviatura que t’oferim entre claudàtors:
a) Carme viu a la [2a] planta del [4t]

bloc de pisos del carrer Nou. Saps que la persona encarregada de fer les tasques domèstiques és l'amo
de casa o l'ama de casa? En femení també es pot dir mestressa de casa.
b) Podria dir-me quant costa una [12] d'ous?
c) Fa [3/4] d'hora que t'estem esperant.
Saps que una persona que té diversos treballs és una persona pluriocupada?
d) Ramon anava el [21é] en la cursa, però el van avançar en I que qui no té cap ocupació i està en l’atur és un aturat o aturada?
l’últim tram i va acabar ocupant definitivament la [22a] posició.
e) Pere, quan tingues [1/2] hora lliure, quedem i ens fem
[2/3] de cervesa! ORAL
Exercici 8.
Digues en masculí tots els oficis anteriors destacats amb color verd.
C Ortografia i pronúncia Repassa com funciona el gènere en valencià en la unitat 2
El dígraf ny
Exercici 9.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Relaciona els oficis tradicionals amb les imatges corresponents.
/b1-u14-a03.mp3
ORAL
Exercici 7.
Imagina que estàs fent l'inventari del que queda al rebost i a la nevera del restaurant
on treballes. Mira les imatges següents i digues quina quantitat hi ha de cada a) b) c) d)
producte. Després escolta l'àudio per a veure si ho has pronunciat correctament.
/b1-u14-a04.mp3
e) f) g) h)
esmolador, ferrer, llaurador,

canterer o terrisser, llenyataire,
forner, caçador, fuster,
sabater, obrer
i) j)
Exercici 10.
Indica en quina vinyeta de l'exercici anterior apareixen els utensilis o materials
següents:
Saps que la locució un grapat de s'usa per a indicar una quantitat de
coses que caben dins de la mà? Si usem grapat en diminutiu (grapadet) 1) escopeta, 2) palustre, 3) enclusa i martell, 4) forcat, 5) destral,
vol dir que no arriba a eixa quantitat. 6) cuiro, 7) serra, 8) torn i argila, 9) pedra d'esmolar, 10) pala per al forn
E Flexió verbal
El condicional simple es forma afegint al verb en infinitiu les mateixes
terminacions en totes les conjugacions. Només has de tindre en compte que els
verbs en infinitiu acabats en –re perden aquesta vocal. I que anar i fer presenten
una lleugera variació. Fixa’t:
condicional simple
1a 2a 2a 3a 3a Exercici 12.
conjugació regular velaritzada pura incoativa Fes un resum del text que acabes d’escoltar. Haurà de tindre entre 40 i 60
llaurar perdre vendre collir partir fer anar paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
llaurar-ia perdr-ia vendr-ia collir-ia partir-ia far-ia anir-ia escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.
llaurar-ies perdr-ies vendr-ies collir-ies partir-ies far-ies anir-ies
llaurar-ia perdr-ia vendr-ia collir-ia partir-ia far-ia anir-ia
llaurar-íem perdr-íem vendr-íem collir-íem partir-íem far-íem anir-íem Exercici 13. Dictat.
llaurar-íeu perdr-íeu vendr-íeu collir-íeu partir-íeu far-íeu anir-íeu
llaurar-ien perdr-ien vendr-ien collir-ien partir-ien far-ien anir-ien
Normalment, usem el condicional simple en correlació amb l'imperfet de /b1-u14-a06.mp3
subjuntiu: Si el conegueres millor, et faries amic seu.
Pel que fa al condicional compost, cal unir les formes corresponents del verb
haver i el participi del verb principal:
condicional compost
hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet
Normalment, usem el condicional compost en correlació amb el plusquamperfet

de subjuntiu: Si t'hagueres preparat la roba anit, no hauries arribat tard este matí.
Exercici 14.
Exercici 11.
Imagina que pogueres tornar arrere i elegir de nou la teua professió. Escriu una
Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en condicional simple o reflexió d’unes 150 paraules en què exposes quin ofici t’agradaria exercir ara
condicional compost: mateix i per quins motius.
a) Si jo tinguera un gosset, (SER) un ciutadà exemplar i

(MANTINDRE) el carrer ben net.
b) Si no hagueres sigut tan porc, no t’ (DIR, jo) res. Solucions: Exercici 9
a) ferrer, b) llenyataire, c) fuster, d) forner,
e) obrer, f) canterer o terrisser, g) esmolador,
h) llaurador, i) caçador, j) sabater
c) Si tota la gent fóra com tu, no (PODER, nosaltres) Exercici 3
Exercici 10
passejar tranquil·lament per la vorera. a) Perquè no sap quina professió li agrada ni, per
1i, 2e, 3a, 4h, 5b, 6j, 7c, 8f, 9g, 10d
tant, quins estudis vol seguir. b) S’engreixaria,
perquè no podria tastar només una cullerada de
d) Ens casem i ens (AGRADAR) que vingueres a la boda. cada plat. c) Perquè faria creacions massa rares, Exercici 11
com el gelat de botifarra o el dolç d’allioli, que no a) seria, mantindria, b) hauria dit, c) podríem,
T' (AGRAIR) que ens confirmares que vindràs tan prompte agradarien a ningú. d) Significa ‘agafar una d) agradaria, agrairíem, e) hauríem preguntat,
borratxera’. e) Respectivament, volen dir ‘olor f) podríeu, arribaríem, g) donaríem, h) hauria
com pugues. generalment bona’ i ‘mala olor’. estudiat, hauria aprovat, haurien castigada
e) Si haguérem tingut mòbil amb GPS no vos (PREGUNTAR) Exercici 4 Exercici 13

aF, bF, cV, dV, eF La pesca i la cuina tradicionals.
res. Però no en tenim. Diu la dita tradicional: el que hi ha al cove és peix i
Exercici 5 el que hi ha a la mar, pesquera. Al llarg de la costa
f) Disculpeu: (PODER) indicar-nos com arribar a l'auditori? Si a) els teus, els meus, b) el vostre, el nostre, c) la valenciana trobem algunes poblacions amb una
teua, la seua, d) El meu, ton (o el teu), e) tos (o els important tradició marinera: des de Vinaròs fins a
vorejàrem el parc, (ARRIBAR) abans? teus), mon (o el meu), f) teua, nostra Santa Pola, passant pel Grau de Castelló, Dénia, la
Vila Joiosa o el Campello.
Exercici 6 Hi ha embarcacions menudes que fan sevir la
g) Si poguérem, et (DONAR) la bestreta que ens demanes, a) segona, quart, b) dotzena, c) tres quarts, canya com a mètode de pesca bàsic. En canvi,
l'almadrava és un sistema més sofisticat que
però no tenim prou liquiditat. d) vint-i-uné, vint-i-dosena, e) mitja, dos terços
permet la captura de tonyines i d'altres peixos
migradors. En primer lloc, els pescadors observen
Exercici 7 els moviments dels bancs de sardines. En segon
h) Si Laia haguera sigut més responsable, (ESTUDIAR) més, Hi ha una llanda de tonyina, mitja pinya, dos lloc, paren les xarxes i esperen que hi entren les
(APROVAR) i, per tant, els seus pares no l' codonys i mig, tres quartes parts de lasanya, tonyines que van seguint les sardines. Finalment,
quatre nyores, set castanyes i un grapadet de pugen les captures a les barques i tornen al port.
(CASTIGAR). pinyons La dura tasca dels pescadors dóna faena a altres
sectors, com els pescaters, que venen el peix
Exercici 8 després d’adquirir-lo en la llotja, o els cuiners, que
el pedagog, el geògraf, l'informàtic, l'arquitecte, elaboren amb enginy plats com la caldereta, el
el psiquiatre, el pediatre, el detectiu, l'executiu, fumet o diversos arrossos que tenen en el peix un
l'advocat, el ballarí, el manyà, el jutge, el psicòleg, dels ingredients bàsics, al costat d’uns altres
Saps que una bestreta són els diners lliurats anticipadament? el geòleg, el biòleg productes genuïns, com la nyora o el safrà.
Cita Cultural
Del 26 d'abril al 12 de maig. https://goo.gl/gyvtJ6
F Comprensió oral de les universitats valencianes.
Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum
breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes
sobre les idees que consideres més importants:
Autoria:
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Correu electrònic: puntperpunt@ua.es
/b1-u14-a05.mp3 Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
Fascicle 15. L’imperatiu

imperatiu
pensar menjar prendre beure créixer córrer dormir fugir obeir

pensa menja pren beu creix corre dorm fuig obeeix
acabes de llegir?
penseu mengeu preneu beveu creixeu correu dormiu fugiu obeïu
/audios/b1-u15-a01.mp3
Què pots fer amb

recorreu el barranc de la Pegunta fins a la Banyadera. L’anada es cobreix en
prop d’una hora, a penes hi ha un desnivell de 150 metres i és una ruta apta per a
fer fins i tot amb xiquets. La ruta verda és l’ascens al Penyagolosa. Des de la ruta
roja, endinseu-vos pel barranc del Forn cap al mas del Corralet. Des d’ací, pugeu
l’imperatiu?
en vora tres quarts d’hora els 300 metres de desnivell fins al cim. Les vistes són
espectaculars els dies clars. Aneu amb compte, però, amb els precipicis del
vessant sud. Per a tornar, desfeu camí. Finalment, la ruta groga és circular,
voreja el cim i demana unes tres hores de camí. És molt interessant des del punt
de vista etnogràfic: fixeu-vos en els masos i els camps abandonats o en les
neveres que trobareu al llarg de l’itinerari. Gogeu, també, de tota la diversitat
1. Pots expressar ordes: botànica del Parc i de les vistes de tot el voltant. En acabar la ruta circular,
–Calleu immediatament i apunteu els exercicis següents. enfileu de nou des de la Banyadera la ruta roja fins al santuari.
–Afanya’t i acaba el que estàs fent. Penyagolosa és un símbol per als valencians. La muntanya màgica, el gegant de
2. Pots interpel·lar l’interlocutor: pedra, la talaia des d’on albirem i estimem tot el país. Al cim, es poden llegir en
–Escolta’m atentament. una placa els versos del poeta castellonenc, Bernat Artola:
–Ateneu-me, que només ho diré una volta. «Penyagolosa, gegant de pedra:
la teua testa, plena de neu.
Penyagolosa, Penyagolosa,
a la tempesta, al sol i al vent,
fita senyera del poble meu.»
Exercici 1.
Rutes pel massís de Penyagolosa

El massís de Penyagolosa constitueix l’entorn muntanyenc més emblemàtic de
tot el País Valencià. Se situa entre els termes de Vistabella del Maestrat, Xodos i
Vilafermosa del Riu, entre les comarques castellonenques de l’Alcalatén, l’Alt
Millars i l’Alt Maestrat. El cim de Penyagolosa (1.814 m) és el segon més alt de tot
el territori valencià, només superat per l’Alt de les Barraques o Cerro Calderón
(1.839 m), al Racó d’Ademús. Saps que espaordidor és un adjectiu que significa ‘que provoca molta
por’? Eixa pel·lícula és espaordidora, vaig eixir del cinema tremolant.
El conjunt muntanyenc de Penyagolosa presenta un relleu molt abrupte, amb
pendents suaus que alternen amb precipicis espaordidors, només aptes per a
escaladors especialitzats. Es caracteritza per un clima que oscil·la entre el
Saps que la nevera que apareix en el text fa referència a un pou de neu,
mediterrani i el continental. Per aquesta raó, presenta una gran biodiversitat:
és a dir, un pou excavat en zones de muntanya per a emmagatzemar el
arbres com el pi negre, el pi roig, la savina turífera, el roure valencià o el teix;
gel procedent de les nevades?
plantes com el lliri de neu, el grévol, el coixí de monja, el timó, la sajolida o
l’espígol; o animals com l’àguila reial, el brúfol, el gat salvatge, la cabra, el teixó o
el cabirol.
ORAL
El punt de partida de la majoria de les rutes és el santuari de Sant Joan de
Penyagolosa, a l’interior del Parc Natural. S’hi pot arribar des de tots els pobles Exercici 2.
que envolten el massís. Si aneu per Vistabella, seguiu la carretera CV-170 i, en Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta
recórrer uns dos quilòmetres, agafeu a l’esquerra l’encreuament cap a Sant Joan. repetir-lo tu.
Des de Vilafermosa, encamineu-vos per la CV-175 cap a Puertomingalvo (Terol) i,
poc abans d’arribar-hi, preneu a la dreta una pista forestal que hi ha enfront del
cementeri i que va a parar al santuari. Des de Xodos, tireu cap a Vistabella i, a
uns 500 metres, agafeu a l’esquerra la pista cap al Pla de la Creu. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u15-a02.mp3
El Parc Natural de Penyagolosa té tres rutes bàsiques: la roja, la verda i la groga.
La ruta roja és la inicial i de baixa dificultat. Eixiu del santuari de Sant Joan i
Fascicle 15. L’imperatiu
Exercici 3. • Els pronoms el, la, en s’apostrofen com els articles si el verb comença per vocal:
me l’amaga, te n’amaga.
• Els pronoms ens i els s’apostrofen sobre el verb quan acaba en vocal:
a) Entre quines comarques se situa el massís de Penyagolosa? dóna’ns-en, dóna’ls-ho. I adopten les formes nos i los quan acaba en consonant o
semivocal: doneu-nos-en, doneu-los-ho.
b) Quin és el tipus de clima dominant a Penyagolosa?

Exercici 5.
c) Quin és el punt de partida de la majoria de les rutes que recorren el massís? Amb l’ajuda del quadre anterior, substitueix els complements subratllats pel
pronom feble adequat:
d) Quant es tarda a fer completa la ruta roja?
a) La mestra mostra a l’alumne el resultat.
b) La mestra mostra a l’alumna la solució.
e) Què creus que significa la paraula talaia?
c) La mestra mostra als alumnes els resultats.
d) La mestra mostra a les alumnes les solucions.
Exercici 4.
Exercici 6.
Completa les respostes a cada pregunta amb els dos pronoms adequats:
a) L’Alt de les Barraques, al Racó d’Ademús, és el cim més alt del País Valencià.
a) –Porteu les pomes per als iaios? –Sí, ací portem.
b) L’altitud de Penyagolosa provoca una baixa biodiversitat.
b) –Porteu pomes per als iaios? –No, hui no portem.
c) Per a fer la ruta groga cal caminar durant sis hores.
c) –Porteu això per als iaios? –I tant, portem en la cistella.
d) La ruta verda és circular i molt interessant des del punt de vista etnogràfic. d) –Enviaràs això al teu cosí? –Sí, enviaré demà.
e) Les rutes principals parteixen de Sant Joan de Penyagolosa pel barranc de e) –Enviaràs dos invitacions al teu cosí? –No, enviaré tres.
la Pegunta.
f) –Enviaràs les factures al teu cosí. –Sí, enviaré despús-demà.
ORAL
B Gramàtica Exercici 7.
Completa les ordes amb els pronoms que t’indiquem:
B1. Combinacions de pronoms a) Maria, posa [a nosaltres / la pel·lícula del bateig].

b) Amics, poseu [a nosaltres / la pel·lícula del bateig].
Quan parlem o escrivim, usem contínuament pronoms per dos raons:
c) Jaume, compra [als xiquets / el joguet].
1. Evitem carregar un text repetint un element que ja ha aparegut prèviament.
d) Iaios, compreu [als xiquets / el joguet].
2. Cohesionem el text, és a dir, vinculem la nova informació amb l’anterior.
Fixa’t en aquest diàleg:
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –Li l’has donat ja?
Si no usàrem els pronoms, els textos resultants serien molt repetitius, o bé no
B2. Altres combinacions de pronoms
estarien cohesionats: També són possibles les combinacions de pronoms reflexius (em, et, es, ens, vos),
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –*Has donat ja el llibre a ta mare? de CD (el, la, els, les, en) i de CI (li, els) amb els pronoms adverbials hi, en.
–Vaig comprar un llibre per a ma mare. –*Has donat ja?
Complement indirecte + complement directe Repassa les unitats 12 i 13 per a recordar quan usem
els pronoms hi, en
En algunes ocasions, com en l’exemple anterior, necessitem usar més d’un
pronom per a donar sentit ple a una oració. Les combinacions més habituals són
les que uneixen un complement indirecte (CI) i un complement directe (CD). em et es ens vos el la els les en li
• Els pronoms de CI són: em, et, li (singular) / ens, vos, els (plural) en me’n te’n se’n ens en vos en l’en la’n els en les en - li’n
• Els pronoms de CD són: el, la, els, les (determinat) / en (indeterminat) / ho (neutre) hi m’hi t’hi s’hi ens hi vos hi l’hi la hi els hi les hi n’hi li hi
Repassa les unitats 4 i 5 per a recordar com funcionen Remarques:

aquests pronoms • En els casos en què poden anar per darrere del verb (imperatiu, infinitiu i
gerundi), mantenim els apòstrofs com acabem de veure i posem guionets en lloc
dels espais: alegra-te’n, veniu-vos-en, acostuma-t’hi, porta-la-hi.
Quan els combinem, aquests pronoms queden així:
• El pronom en s’apostrofa si el verb comença per vocal: se n’alegra.
el la els les en ho • Els pronoms ens i els s’apostrofen sobre el verb quan acaba en vocal:
em me’l dóna me la dóna me’ls dóna me les dóna me’n dóna m’ho dóna porta’ns-en, deixa’ls-hi. I adopten les formes nos i los quan acaba en consonant
et te’l dóna te la dóna te’ls dóna te les dóna te’n dóna t’ho dóna o semivocal: porteu-nos-hi, traeu-los-en.
li li’l dóna li la dóna li’ls dóna li les dóna li’n dóna li ho dóna
ens ens el dóna ens la dóna ens els dóna ens les dóna ens en dóna ens ho dóna
No és possible combinar dos pronoms en: Trau diners de la cartera Trau-ne
vos vos el dóna vos la dóna vos els dóna vos les dóna vos en dóna vos ho dóna
de la cartera / Trau-ne diners.
els els el dóna els la dóna els els dóna els les dóna els en dóna els ho dóna
El pronom ho no es pot combinar amb els pronoms en, hi.
Fixa’t que sempre posem en primer lloc el pronom de complement indirecte i,

després, el de complement directe.
Exercici 8.
Remarques: Ompli els buits de les oracions següents amb la combinació de pronoms
• En els casos en què poden anar per darrere del verb (imperatiu, infinitiu i adequada de les que acabem de veure:
gerundi), mantenim els apòstrofs com acabem de veure i posem guionets en lloc
dels espais: dóna-me’l, dóna-me-la, dóna-li’ls, dóna-li-les. a) Parla amb Pere i pregunta-li si vindrà amb nosaltres en el cotxe.
b) Pensava que hi havia caramels en el pot, però no ha. Plantes i arbustos
c) Han canviat la programació sense avisar, has adonat? l’albada, l’albarzer o esbarzer, l’argilaga o argelaga, el baladre, el bruc o
d) El nou horari és terrible! No acostumem! petorrera, la camamil·la, el canyís, el card, el coixinet de monja, la corretjola o
corriola, l’espart, l’espígol o lavanda, l’estepa, el fenoll, la ginesta, el julivert o
e) Els diners no estan en l’aparador, però jo et promet que he deixat.
jolivert, el llentiscle, el lletsó o llicsó, la malva, el raïmet de pastor, el romer,
f) Demà vaig a París. Si sou bons xics, portaré algun record. la sajolida, la sàlvia, el timó o tomello
Exercici 11.
C
Ortografia i pronúncia
albada, baladre, corretjola, llentiscle, lletsó, malva, bruc, sàlvia
La r
/b1-u15-a03.mp3
a) b) c) d)
Exercici 9.
Les 15 paraules que escoltaràs a continuació contenen una erre que sona com a erre
doble, però s’escriu amb una única erre. Copia-les en el requadre:
/b1-u15-a04.mp3
e) f) g) h)
Flors
l’assutzena, la begònia, la berbena, la buguenvíl·lea, la camèlia, la campaneta,
el clavell, la clavellina, el crisantem, la dàlia, la gardènia, el gerani, el gesmil,
el gira-sol, el gladiol, l’hibisc, l’hortènsia, el lliri, la margarida, el narcís, el nard,
l’orquídia, el pensament, la petúnia, la rosa, la rosella, la tulipa, la violeta
Exercici 12.
D Vocabulari Relaciona les paraules del requadre amb la imatge adequada:
begònia, buguenvíl·lea, clavellina, gesmil, hibisc, orquídia, petúnia, rosella

D1. Arbres, plantes i flors
Arbres
l’àlber, l’alzina, l’ametler, l’auró, l’avet, la carrasca, el castanyer, el faig, la garrofera,
el lledoner, el margalló, l’olivera, l’om, la palmera, el pebrer bord, el pi, el plataner
d’ombra, el roure, el salze, la savina, la surera, el teix, el xiprer, el xop
Exercici 10.
a) b) c) d)
ametler, carrasca, garrofera, lledoner, margalló, pebrer bord,

plataner d’ombra, surera
e) f) g) h)
D2. Muntanyes i rius valencians

a) b) c) d) Muntanyes
Aitana, l’Alt de les Barraques, el Benicadell, Bèrnia, el Cabeçó d’Or, el Caroig,
el Circ de la Safor, la Font Roja, el Maigmó, la Mola d’Ares, el Montcabrer,
el Montdúver, el Montgó, Penyagolosa, la Penya Migjorn (o Penya-roja), la Penya
la Safra, el Ponoig, el Puig Campana, la serra d’Algaiat, la serra de Crevillent,
la serra de Mariola, la serra d’Espadà, la serra d’Utiel, la Serrella, el Sit
Rius
riu Albaida, riu Amadòrio, riu Cabriel, riu Cérvol, riu Girona, riu Gorgos, riu
Guadalest, riu Magre, riu Montnegre, riu Millars, riu Montlleó, riu Palància, riu
e) f) g) h) Segura, riu de la Sènia, riu Serpis, riu Túria, riu Vinalopó, riu Xúquer
Exercici 13. Riu de la Sénia (FER) l’exercici 4. No (RESPONDRE) en el mateix llibre,
la Mola d’Ares sinó en la llibreta.
En el mapa següent hem indicat alguns Riu Cérvol
dels principals rius valencians, com b) Joan, (ALÇAR-SE) del llit que són quasi les nou!
5 (VESTIR-SE) i (ANAR-SE’N) corrents a l’escola, que faràs tard! No
també alguns dels cims més alts del (OBLIDAR) els deures i (PRENDRE) una poma per
nostre país. Tanmateix, ens ha faltat a esmorzar.
6
anomenar quatre rius (numerats de l’1 al Riu Millars
4) i quatre muntanyes (numerades del 5 c) Maria, (TINDRE) precaució. Compte!, no (CAURE)!

Serra d’Espadà
No (PUJAR) tan amunt, (VINDRE) ací amb nosaltres
al 8). Intenta fer-ho tu basant-te en la Penya Salada
i no (EIXIR-SE’N) de la senda.
informació que acabes de llegir: Riu Palància
d) Ja podeu assentar-vos a dinar: (SER) bons xiquets,
(MENJAR-SE) tot el que hi ha al plat i (BEURE’S) tots els sucs que
Serra d’Utiel
1 vulgueu. En acabant, (ANAR) a jugar al pati, però no
(CÓRRER)!
Riu Magre
Riu Cabriel
F
2
Masís del Caroig
Montdúver Comprensió oral
E Flexió verbal Riu Albaida Benicadell
Riu Girona
Riu Gorgos
Escolta dos voltes aquest text. Com que després hauràs de fer-ne un resum
Serra de Mariola 7
L’imperatiu és un temps que no es Riu Amadorio Bèrnia breu, et suggerim que, entre la primera i la segona audició, prengues notes
conjuga en totes les persones. Com 8 Puig Campana sobre les idees que consideres més importants:
que la funció principal de l’imperatiu és Sit Riu Montnegre
Maigmó
donar ordes, les úniques persones
3
pròpies són la 2a i la 5a, és a dir, els https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
receptors directes de l’emissor que /b1-u15-a05.mp3
formula l’orde. Per això, no és possible
4
conjugar-lo en 1a persona, mentre que
les persones 3a, 4a i 6a es prenen
directament del present de subjuntiu. Exercici 15.
Saps que quan ens donem una orde a nosaltres mateixos fem com si ens paraules (aproximadament, entre 4 i 6 línies d’un foli). Intenta reflectir en el teu
desdoblàrem i usem la 2a persona? Centra’t un poc, home! escrit les idees principals i desenvolupar-les breument.
En els verbs que funcionen de manera regular (l’enorme majoria), la 2a persona Exercici 16. Dictat.
de l’imperatiu és exactament igual que la 3a persona del present d’indicatiu:
pensa, calla, beu, corre, parteix, segueix. En el cas de la 5a persona, coincideix
plenament amb la 5a de l’indicatiu: penseu, calleu, beveu, correu, partiu, seguiu.
present d’indicatiu imperatiu present de subjuntiu /b1-u15-a06.mp3
prenc - prenga
prens pren prengues
pren
prenem
prenga
prenguem
prenga
prenguem
Solucions: Exercici 11
Exercici 3 a) llentiscle, b) sàlvia, c) bruc, d) baladre,
preneu preneu prengueu a) L’Alcalatén, l’Alt Millars i l’Alt Maestrat. e) albada, f) corretjola, g) lletsó, h) malva
prenen prenguen prenguen b) Oscil·la entre el mediterrani i el continental.
Exercici 12
c) El santuari de Sant Joan de Penyagolosa.
d) Dos hores, una per a l’anada i una altra per a la a) buguenvíl·lea, b) rosella, c) begònia, d) petúnia,
tornada. e) Significa ‘lloc elevat des d’on es pot e) clavellina, f) gesmil, g) orquídia, h) hibisc
Tot i això, hi ha un grapat de verbs molt usuals que presenten unes formes observar una ampla panoràmica’.
d’imperatiu particulars en la 2a i la 5a persones, que sovint coincideixen amb les Exercici 13
Exercici 4
1) Riu Túria, 2) Riu Xúquer, 3) Riu Vinalopó, 4) Riu
del present de subjuntiu: aV, bF, cF, dF, eV Segura, 5) Penyagolosa, 6) Alt de les Barraques,
Exercici 5 7) Aitana, 8) Cabeçó d’Or
a) La mestra li’l mostra. b) La mestra li la mostra. Exercici 14
estar anar fer dir veure saber dur c) La mestra els els mostra. d) La mestra els les a) calleu, ateneu, obriu, feu, respongueu, b) alça’t,
mostra. viste’t, vés-te’n, oblides, pren, c) tin o tingues,
tu, estigues o està-te vés fes dis-me o digues veges sàpies dus Exercici 6 caigues, puges, vine, te n’isques, d) sigueu,
mengeu-vos, beveu-vos, aneu, corregueu
vosaltres, estigueu o esteu-vos aneu feu digueu vegeu sapieu dueu a) Sí, ací els les portem. b) No, hui no els en
portem. c) I tant, els ho portem en la cistella. Exercici 15
d) Sí, li ho enviaré demà. e) No, li n’enviaré tres.
f) Sí, li les enviaré despús-demà. Les muntanyes del País Valencià corresponen
tindre vindre poder voler ser cabre vestir-se fonamentalment a dos serralades o sistemes
Exercici 7 muntanyencs: el sistema Ibèric i el sistema Bètic.
tu, tin o tingues vine pugues vulgues sigues càpies viste’t a) Maria, posa’ns-la. b) Amics, poseu-nos-la. Els cims que travessen el sud valencià des del
c) Jaume, compra’ls-el. d) Iaios, compreu-los-el. sud-oest cap al nord-est, com ara la serra de
vosaltres, teniu o tingueu veniu pugueu vulgueu sigueu capieu vestiu-vos Crevillent, el Sit, el Maigmó, la serra de Mariola,
Exercici 8 Aitana, el Montgó o Bèrnia, fins a acabar en el
a) se’n vindrà, b) n’hi ha, c) te n’has adonat, Penyal d’Ifach, formen part de la serralada Bètica,
d) ens hi acostumem, e) els hi he deixat, f) me’n en concret del sistema Prebètic. Aquest sistema
Si et fixes, quan al·ludim al receptor amb el seu nom propi, amb un pronom o vaig, vos en portaré s’estén des de les serres de Cazorla i de Segura
amb un vocatiu, en l’oralitat sempre fem una pausa, mentre que en l’escriptura (entre Jaén, Albacete i Múrcia) i es prolonga fins a
Exercici 9 la serra de Tramuntana a les Illes Balears.
posem una coma: antirobatori, antiradar, semiremolc, El sistema Ibèric presenta una orientació de
contrareforma, prerequisit, vicerectorat, nord-oest a sud-est, més o menys paral·lela a la
– Jaume, porta’t bé! autoretrat, extraradi, infraroig, multiracial, vall de l’Ebre. En formen part conjunts muntan-
suprarenal, monoraïl, antireglamentari, yencs com la serra de la Demanda (entre Burgos,
– Vosaltres, pareu quiets ja d’una! contrarèplica, arítmia la Rioja i Sòria), el massís del Moncayo (entre
Sòria i Saragossa), les serres d’Albarrasí, Gúdar i
Exercici 10 Javalambre (a Terol) i els cims més imponents del
Com veus, quan adjuntem pronoms febles a un verb en imperatiu, sempre han a) margalló, b) surera, c) ametler, d) pebrer bord, País Valencià, com Penyagolosa, la Mola d’Ares o
d’anar darrere: porta’t, ajuda’m. e) carrasca, f) plataner d'ombra, g) lledoner, l’Alt de les Barraques.
h) garrofera
Per acabar l’explicació sobre l’imperatiu, recorda que és un temps que només Del 31 de maig al 3 de juny, https://goo.gl/gyvtJ6
es pot conjugar en frases afirmatives. En les negatives, usem el subjuntiu: proves de valencià convocades per les universitats valencianes.
– Corre! No córregues! Prova de B1: 1 de juny, 16 hores, campus de Sant Vicent i Torrevella
– Vés-te’n a jugar. No te’n vages a jugar.
Exercici 14. Autoria:

Ompli els buits amb els verbs corresponents conjugats en imperatiu. Recorda
que, si la frase és negativa, hauràs d’usar el subjuntiu: Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
a) Comencem la classe. Xiquets, per favor, (CALLAR) i Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información
(ATENDRE) les explicacions: (OBRIR) el llibre per la pàgina 23 i
Fascicle 16. L'infinitiu

simple parlar ballar refer fondre afavorir traduir

compost haver parlat haver ballat haver refet haver fos haver afavorit haver traduït Vols saber com sonen els verbs que
acabes de llegir?
Què pots fer amb l'infinitiu?

mateix ocorre amb les porcions de coca, creïlles fregides o altres menjars
suposadament per a compartir. Hem d'engolir-nos-ho tot amb avidesa, quasi
1. Expressar diversos valors (com l’obligació, la probabilitat, sense mastegar.
la possibilitat, la imminència, la voluntat...) a través de perífrasis Alguns punts positius de ser família nombrosa són els descomptes que
verbals:
aconseguim en utilitzar els transports públics o a l'hora d'assistir a espectacles.
–Has d’atendre més!
Tanmateix, quan els bessons van fer deu anys, mon pare va haver de malvendre
–Ja ha enfosquit, deuen ser més de les huit.
el cotxe i fer un préstec per a comprar un monovolum de set places. Ara, des
–Ja pots mirar la televisió.
que van complir els 18 anys, he de fer torns amb ells i amb els pares per a poder
–No em distragues, estic a punt d’endevinar el misteri!
agafar el cotxe si vull desplaçar-me per separat. Un altre inconvenient el patim
2. Usar-lo com a un substantiu dins d’una oració: quan ens cal moure’ns per grans ciutats, ja que sempre ens toca agafar dos taxis.
–Fer esport sense haver calfat abans és molt arriscat. Per tant, els descomptes que aconseguim per un costat, els perdem per un altre.
–M’agrada molt menjar amb els amics.
M'estime la meua família, però, per tot açò i per moltes altres coses, no descarte
3. Indicar la destinació d’accions en què es produeix un moviment: la idea d'arribar a independitzar-me algun dia i no haver de compartir habitació
–He vingut a parlar amb tu. ni escoltar la música insuportable dels meus germans. El qui més ho agrairia
–Si ixes fora a jugar, posa’t la jaqueta. seria sobretot el meu malmés estómac, que fa anys que no sap què és poder fer
un mos amb tranquil·litat, assaborir cadascun dels ingredients i fer una digestió
4. Formar el passat perifràstic:
com cal. No obstant això, com els trobaria a faltar!
–Ahir vam comprar unes hamaques noves per al jardí.
–Quan vas regar les plantes per última volta?
Exercici 1.
Retrat d’una família nombrosa

Molta gent pensa que ser membre d'una família nombrosa és un privilegi. En
canvi, altres consideren que és un maldecap. Jo pertanc a una família nombrosa i
puc assegurar que hi ha un poc de tot plegat. A casa vivim set persones: els
meus pares, la meua germaneta petita, que acaba de fer els deu anys, dos Saps que trobar a faltar és una expressió que significa ‘sentir l’absència o
germans bessons de díhuit, l'avi Pere, que en té noranta-dos, i jo, que sóc la filla la llunyania d’algú’? I que de fit a fit vol dir ‘fixament, amb la vista fixa’?
major amb els meus vint anys i escaig. Bé, sí, i Saora, la gossa, que és quasi com
una persona més.
Saps que escaig fa referència a una fracció indeterminada que excedeix
A poqueta nit, tots ens afanyem a agafar lloc en la sala d'estar, ja que, llevat del una quantitat redona? En aquest cas, equivaldria a dir vint-i-tants.
iaio i la gossa, que tenen la llotja de preferència reservada al cantó dret del sofà,
la resta de la família ens les hem d'apanyar per a no haver de passar la vetlada
familiar amb el cul damunt de l'estora. Cada setmana un membre de la família
assigna quins canals televisius sintonitzem diàriament. Però de vegades és ORAL
debades, perquè no podem sentir bé què hi diuen, ja que l'avi sol passar-se una Exercici 2.
llarga estona enraonant amb la gossa i fent-li observacions sobre l'actualitat
política, meteorològica o esportiva. La gosseta sempre el mira de fit a fit mentre
repetir-lo tu.
inclina el cap cap a un costat i alça les orelles amb posat d'atenció. De tant en
tant, li respon amb llepades a la galta.
Un altre moment molt intens es produeix quan estem a taula. Tots ens hem
hagut d’ensinistrar, com a necessitat adaptativa, en l'art de pelar gambes i https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
llagostins amb eficiència i rapidesa, ja que, si t'encantes, no en tastes! Els /b1-u16-a02.mp3
bessons són uns especialistes en la matèria i ho arrasen tot en un tres i no res. El
Fascicle 16. L'infinitiu
Exercici 3. c) Cal respectar tots els senyals. [nosaltres]
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: d) Va caldre prendre mesures urgentment. [elles]
e) Ha calgut refer tot el treball. [jo]
a) Quants fills i filles tenen els pares de la narradora?
f) Cal menjar més sa i fer un poc d’esport. [tu]
b) Què ocorre si no s'afanyen per a agafar lloc en el sofà?

B2. L’expressió de la imminència
c) Quin vehicle té la família? Qui el condueix? En moltes ocasions, necessitem expressar que una acció ocorrerà d’una manera
imminent, és a dir, en un futur molt pròxim, quasi seguit a l’acte de parla. Per a
fer-ho, disposem de diversos recursos:
d) Quins avantatges veu la narradora en la idea d'independitzar-se?
• El present o el futur acompanyats d’adverbis com ara, de seguida, ara mateix,
tot seguit, a continuació, immediatament: Voleu saber què va passar? Ara vos ho
e) Què vol dir malmés, el participi del verb malmetre? conte! Tot seguit sabreu la veritat.
• L’estructura [estar a punt de + infinitiu]: Aguardeu un moment, que estic a punt
d'acabar.
• L’estructura [anar a + infinitiu], sempre que faça referència a una acció del
Exercici 4. passat: Què anaves a contar-me quan ens va interrompre Sebastià?
a) La narradora considera que pertànyer a una família nombrosa té avantatges i L’estructura [anar a + infinitiu] també ens serveix per a expressar un
desavantatges. moviment i una destinació: Vaig a comprar a la tenda. Amb els verbs vindre,
eixir, entrar, tornar, etc. podem formar estructures similars amb aquest
b) Cada mes li toca a un membre de la família triar la programació de la televisió. mateix valor: Venim a fer una reclamació. Eixim a prendre la fresca a la
c) Dels quatre germans, la narradora va ser la primera que va nàixer. terrassa? Entra a agafar la jaqueta, que fa fred.
d) A taula solen dinar tranquil·lament.

e) El transport públic els costa més barat per ser família nombrosa.
Exercici 7.
Ompli els buits de les oracions següents amb l’estructura adequada per a
expressar una acció imminent:
B Gramàtica a) Ara no em molesteu, que

b) Pere, et prometem que
resoldre el misteri!
avisar-te, però se’ns va avariar el mòbil.
c) Presteu-me atenció: vos explicaré una història increïble.
B1. L’expressió de l’obligació d) Comporteu-vos, que els convidats vindre!
A banda de l’imperatiu, per a comunicar a algú una orde, una instrucció o un e) Anit, quan dutxar-me, van tallar l’aigua.
consell podem usar diverses estructures que expressen obligació: f) No protesteu més, que ja aplegar!
• [Haver de + infinitiu]: Heu de parar davant del senyal de stop.
• [Caldre que + subjuntiu]: Cal que emplenes el formulari per a inscriure't al curs.
• [Deure + infinitiu]: Devem pagar l'endarreriment de la factura de l'aigua.
• [Ser necessari o menester que + infinitiu]: És menester que demanes la clau al
cambrer si vols anar al lavabo.
També podem donar una orde de manera més general, és a dir, sense que vaja
dirigida a cap persona en concret:
• [Caldre + infinitiu]: Per a votar cal tindre almenys díhuit anys.
• [Haver-se de + infinitiu]: S'ha de respectar l'orde de la tanda.
Exercici 8.
Si usem l’estructura [caldre + infinitiu] en una oració negativa, passa a
Ompli els buits amb les paraules del requadre.
significar que no és necessari fer alguna cosa: No cal que vingues demà si no
vols. En canvi, si passem a negativa l’estructura [haver-se de + infinitiu],
adquireix el sentit de prohibició: No s'ha de fumar en el menjador. ajocar, famolenques, safata, xafar, lladruc, terreny, de bon grat,
afanyat, comandament, penal
Els jugadors estaven a punt d'eixir al de joc quan els oncles

ORAL
arribaven a casa. Tots ens vam assentar davant del televisor per veure el partit.
Exercici 5. Els meus germans i els meus cosins es van en terra, perquè jo
Digues almenys dos consells vàlids per a les situacions següents. Utilitza les m'havia més que ells i m’havia quedat l’última cadira lliure.
estructures que hem vist adés: El pare duia la amb l'aperitiu, però, abans que poguera deixar-la
damunt de la taula del menjador, tots ens vam llançar com a bèsties
• A l'hora de seure a taula... a agafar qualsevol matèria comestible. Només el iaio gaudia de plat propi, que
compartia amb la gossa. L’animal, entre mos i mos, feia un
• Quan viatgem en avió...
d’agraïment.
• Si tens una primera cita...
El partit va ser molt emocionant. A falta d’un minut, amb empat en el marcador,
al nostre equip li van xiular un a favor. En aquell moment, mon
pare va saltar de l’alegria. En caure, va accidentalment el
Exercici 6. , el va desbaratar i es va apagar el televisor.
A continuació, t’oferim unes quantes oracions en què expressem l’obligació de

manera genèrica amb l’estructura [caldre + infinitiu]. Transforma-les usant Saps que afanyar-se vol dir ‘actuar ràpidament’?
[haver de + infinitiu] i aplica-les a la persona que t’indiquem entre claudàtors:
Exemple: Cal callar. [tu] Has de callar. Saps que ajocar-se deriva de joca (‘lloc on van a dormir les gallines’) i
significa ‘anar-se’n a dormir’? Per proximitat de sentit, també s’usa per a
a) Caldrà llogar un furgó per a fer la mudança. [ell]
indicar que ens assentem en algun lloc durant bastant temps.
b) Calia estar molt atents. [vosaltres]
Exemple: Roger i Antoni Roger és el pare d'Antoni i Antoni és el fill de Roger.
C Ortografia i pronúncia a) Àngela i Jordi

b) Anna i Agnés
e) Agnés i Jordi
f) Núria i Antoni
c) Antoni i Laia g) Àngel i Neus
Dos consonants en posició final
d) Àngel i Mercé h) Laia i Àngel
E
/b1-u16-a03.mp3
Flexió verbal
L'infinitiu és una de les tres formes no personals del verb, al costat del participi i
Exercici 9. el gerundi. L’infinitiu funciona de manera equivalent a un substantiu, mentre que
Escriu en el requadre les 20 paraules que escoltaràs en l'àudio següent: el participi i el gerundi equivalen, respectivament, a un adjectiu i a un adverbi.
La forma de l’infinitiu determina a quina conjugació pertany cada verb: 1a (-ar),
2a (-er, -re) o 3a (-ir). Els verbs dir i dur pertanyen a la 2a conjugació.
El valencià és molt regular a l’hora de crear derivats verbals. Així, per exemple, tots
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios els derivats de verbs de la 2a conjugació corresponen a eixa mateixa conjugació:
/b1-u16-a04.mp3
-cebre apercebre, concebre, decebre, percebre, rebre...
cloure concloure, excloure, incloure, recloure...
córrer concórrer, discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, socórrer...
fondre confondre, difondre, infondre, refondre...
-metre admetre, cometre, emetre, permetre, prometre, remetre, trametre...
rompre corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...
En ocasions, l’infinitiu verbal es consolida també com a substantiu ple: berenar,

dinar, esmorzar, sopar, menjar, saber, poder, dir: El dinar t’ha eixit molt bo. Tinc
el poder! Això és un dir. El saber no ocupa lloc.
D Vocabulari Hi ha dos estructures d’infinitiu que ens permeten introduir indicacions temporals:
• [en + infinitiu] indica accions puntuals immediatament anteriors a l’acció
D1. Els parentius i l’estat civil principal: En sopar, eixirem a caminar. En acabar la classe, vaig anar a la biblioteca.
• [al + infinitiu] indica accions duradores que ocorren simultàniament a l’acció
Parentius
principal: Al travessar el carrer, em va sonar el telèfon.
el pare, la mare, el fill, la filla, el germà, la germana, l'avi (o el iaio), l'àvia (o la iaia),
el besavi, la besàvia, el rebesavi, la rebesàvia, el nét, la néta, el besnét, la besnéta,
el rebesnét, la rebesnéta, l'oncle, la tia, el nebot, la neboda, el cosí, la cosina, el
cunyat, la cunyada, el gendre, la nora, el sogre, la sogra, el consogre, la consogra,
el padrastre, la madrastra, el germanastre, la germanastra, el padrí, la padrina, el Exercici 11.
fillol, la fillola, el marit o l’home, la muller o la dona, l'exmarit, l'exmuller (o l'ex) Ompli els buits amb els verbs del requadre. Per a ajudar-te, t’oferim les definicions
entre parèntesis:
L'estat civil
solter-soltera (o fadrí-fadrina), casat-casada, viudo-viuda, divorciat-divorciada, afalagar, conviure, enrogir, enutjar, estalviar, estavellar,
separat-separada, orfe-òrfena florir, gelar, llogar, marcir, tastar
Saps que dona significa ‘persona de sexe femení’, mentre que muller a) L'ametler va (TRAURE FLOR) a finals de gener, però es va
només fa referència a la dona casada en relació amb el marit? (SECAR-SE A CAUSA DEL FRED) i les flors es van
(PERDRE LA FRESCOR I ARRUGAR-SE).
b) Pere es va (FER-SE ROIG) quan el van
ORAL (LLOAR I DEMOSTRAR AFECTE) davant de tothom.
Exercici 10.
c) Quan cuina ell, sempre afig al plat alguna espècia exòtica. A tots ens agrada
Explica quina relació de parentiu tenen respectivament les persones que (DEGUSTAR) les seues creacions!
t'indiquem a continuació. Fixa't en l'arbre genealògic i segueix l'exemple:
d) El pare es va (ENFADAR) amb els meus germans perquè van
(FER XOCAR)el cotxe contra una columna. Els ha dit que ara
han d' (GUARDAR DINERS) per a pagar la reparació.
Agnés Roger e) Sort que m'agrada (VIURE JUNTS) amb la meua família,
perquè a hores d’ara no tinc diners per a (PAGAR PER VIURE
DURANT UN TEMPS EN ALGUN LLOC) un pis!
Antoni Enric Exercici 12.

Relaciona les locucions i frases fetes de l’esquerra amb el significat o l’equivalent
adequat:
Neus Mercé
a) De pare músic, fill ballador. 1) Quedar-se una dona fadrina.
Anna Núria
b) Ni sopem, ni el pare es mor. 2) Fraternalment.
Pere Àngel
c) Tindre el pare alcalde. 3) Els fills s’assemblen molt als seus pares.
d) Quedar-se per a tia. 4) L’opinió dels iaios no compta.
e) Com a bons germans. 5) Deteriorar-se algú molt ràpidament.
f) Al vell, foc amb ell. 6) Trobar-se un assumpte en punt mort.
g) Qui no té padrins, no el bategen. 7) Poder valdre’s de bones influències.
Laia Àngela Jordi h) Ser fill de pare tendre. 8) Qui no té qui l’ajude, no sol aconseguir
el que vol
F Comprensió oral
https://web.ua.es/va/cau/documentos/au-
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 13 i 14. dios/b1-u16-a06.mp3
/b1-u16-a05.mp3 Exercici 16.
Acaba de passar l’aniversari del teu
millor amic o amiga i a tu se t’ha
oblidat comprar-li un regal. Escriu-li
un correu electrònic per disculpar-te i
explicar-li com li ho compensaràs (150
paraules).
Solucions:
Exercici 3
a) Tenen quatre fills: dos xics i dos xiques. e) Agnés és la besàvia de Jordi i Jordi és el besnét
b) Exceptuant l'avi i la gossa, si els altres no d'Agnés.
aconsegueixen lloc en el sofà han de seure en f) Núria i Antoni són cunyats. Núria és la cunyada
l'estora per a veure la televisió. c) La família té un d'Antoni i Antoni és el cunyat de Núria.
monovolum i el condueixen els pares, els germans g) Àngel i Neus són cosins. Àngel és el cosí de
bessons i la narradora. d) No haurà de compartir Neus i Neus és la cosina d'Àngel.
habitació, ni escoltar la música que posen els seus h) Laia és la neboda d'Àngel i Àngel és l'oncle
germans. A més, podrà dinar tranquil·lament de Laia.
sense presses. e) Significa 'danyat, en mal estat'.
Exercici 11
Exercici 4 a) florir, gelar, marcir, b) enrogir, afalagar,
aV, bF, cV, dF, eV c) tastar, d) enutjar, estavellar, estalviar,
e) conviure, llogar
Exercici 5 (solució orientativa)
• A l'hora de seure a taula... cal esperar que Exercici 12
estiguen presents tots els comensals / no s'ha de a3, b6, c7, d1, e2, f4, g8, h5
parlar amb la boca plena...
• Quan viatgem en avió... hem de arribar a
l'aeroport amb un mínim d'una hora d'antelació / Exercici 13
hem de desconnectar els aparells electrònics a) Es tracta d’una ironia, significa justament el
durant l'enlairament... contrari del sentit recte. b) Les flors, però se solen
• Si tens una primera cita... cal que sigues puntual pansir prompte i no són un regal original. c) Han
/ has de comportar-te amb naturalitat canviat els regals per a tots per l’amic invisible. d)
Com a mínim, cal saber-ne la talla, els colors
Exercici 6 favorits, l’estil de vestir... e) Significa que no s’han
de buscar defectes a un regal.
a) Haurà de llogar un furgó per a fer la mudança.
b) Havíeu d’estar molt atents. c) Hem de
respectar tots els senyals. d) Van haver de Exercici 14
prendre mesures urgentment. e) He hagut de aV, bV, cF, dF, eV
refer tot el treball. f) Has de menjar més sa i fer un
poc d’esport.
Exercici 15
Les famílies unipersonals
a) Ara no em molesteu, que estic a punt de
En el pol oposat de les famílies nombroses, es
troben les unipersonals. Es tracta de conjunts
resoldre el misteri! b) Pere, et prometem que familiars compostos per una única persona, que
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: anàvem a avisar-te... c) Presteu-me atenció: ara / viu independentment en una casa pròpia o de
tot seguit / ara mateix vos explicaré... d) els lloguer. Solen ser majoritàriament persones joves,
convidats estan a punt de vindre! e) quan anava a que transiten per una determinada etapa
a) El text parla de «dos somnis secrets». Creus que eixa expressió està usada en dutxar-me, f) ja estem a punt d’aplegar iniciàtica. Però algunes s’aficionen a eixa condició
i decideixen lliurement no canviar-la en la vida.
sentit recte o es tracta d’una ironia? La persona que viu sola no té al costat la figura
Exercici 8 d’un cònjuge amb qui compartirà experiències de
terreny / ajocar / afanyat / safata / famolenques / tot tipus, però també discutirà sobre què faran en
de bon grat / lladruc / penal / xafar / vacances o quina pel·lícula veuran al cinema.
b) Quin regal es considera apte per a diversos esdeveniments? Però, quines comandament Conseqüentment, tampoc no rebrà visites dels
sogres, perquè no en tindrà. No podrà gojar dels
pegues té? Exercici 9 suculents dinars als quals solen convidar, però
profund, desert, gest, vagabund, angoixant, assalt, tampoc haurà de suportar consells no demanats
rumb, basc, pretext, sarment, disgust, context, ni un bon cabàs de manifasseries.
sang, hort, solt, immund, agraïment, mol·lusc, En la família unipersonal tampoc no hi ha xiquets.
c) En què consisteix el gir revolucionari que han pres algunes famílies en matèria llamp, cranc Des d’un punt de vista pragmàtic, s’estalviarà
haver de vestir-los, fer-los i donar-los els menjars,
de regals? i dur-los a les revisions mèdiques rutinàries. Com
Exercici 10 a contrapunt, no coneixerà, almenys en aquesta
a) Àngela i Jordi són germans. Àngela és la etapa, la immensa alegria que suposa veure
germana de Jordi i Jordi és el germà d'Àngela. créixer al teu voltant els teus descendents.
b) Anna és la nora d'Agnés i Agnés és la sogra
d) Què cal saber del destinatari per a regalar-li roba? d'Anna.
c) Antoni és l'avi de Laia i Laia és la néta d'Antoni.
d) Àngel i Mercé són cònjuges. Àngel és el marit o
l'home de Mercé i Mercé és la muller o la dona
e) Què creus que significa el refrany «a cavall regalat no li mires el dentat»? d'Àngel.
Cita Cultural
19 de maig 19.30 h https://goo.gl/sOCnWp
Exercici 14. Seu Ciutat d'Alacant
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: Cinema en valencià - Buscant la Dory
a) Algunes persones fan regals per a després poder usar-los elles.

b) L’amic invisible és una opció alliberadora i, de retop, estalviadora.
Autoria:
c) Els llibres o els discos són un recurs idoni quan no saps què regalar. Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
d) Les flors són el regal més ben valorat per la majoria de la gent. Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
e) Si algú fa un agraïment molt exagerat pot ser símptoma que el regal no li
ha agradat.
Fascicle 17. El gerundi

gerundi
pensar menjar prendre beure créixer córrer dormir fugir obeir
pensant menjant prenent bevent creixent corrent dormint fugint obeint Vols saber com sonen els verbs que
acabes de llegir?
anar estar vendre moure conéixer escriure viure omplir partir
anant estant venent movent coneixent escrivint vivint omplint partint
Què pots fer amb

el gerundi?
1. Dir la manera com fas alguna cosa:
–Des del dia que va caure el bac, camina coixejant.
–Coloma té una veu molt bonica, pareix que parle cantant.
2. Expressar accions que ocorren simultàniament:
–Mirant eixa pel·lícula, se m’ha ocorregut una idea brillant.
–He vist els teus amics estudiant en la biblioteca.
3. Combinar-lo amb el verb estar per a expressar accions que
s’estenen en el temps:
–Estic llegint un llibre molt interessant. –Ai, mare, quin cas... Però bé, deixem això i parla’m de tu, Pere, que feia massa
–De què estaves parlant anit amb Josep? temps que no ens véiem. Què estàs fent a hores d’ara?
4. Formar perífrasis verbals amb els verbs anar, seguir, continuar –Fins fa un parell de mesos, estava treballant en una fàbrica del poble, però les
o acabar: condicions anaven empitjorant a poc a poc: més hores de faena, menys dies de
–A poc a poc, anirem introduint millores en el document. descans, un jornal més escàs... Al final vaig decidir deixar-m’ho.
–Si no em tracten millor, al remat acabaré deixant la faena. –I ara com t’ho fas? No treballes en res?
–Per sort, no estic pagant cap hipoteca, sinó que visc de lloguer i el preu és molt
assequible. He estat estalviant i no he deixat de fer alguna faena solta, de
manera que em puc mantindre mentre em dedique a estudiar.
–I què estàs estudiant?
A Comprensió escrita –Bé, un ventall molt ampli. Vaig començar assistint a cursets de comptabilitat i
informàtica. I ara m’he centrat en els idiomes. Últimament m’ha pegat per
l’alemany i estic valorant anar-me’n a Alemanya o a Àustria a passar una bona
temporada treballant del que siga.
Exercici 1.
–Però això és un poc arriscat, no creus? No vull tallar-te les ales, però molta gent
Llig el text següent: que se’n va fora a buscar-se les garrofes no troba res més que treballs precaris i
mal pagats.
Una trobada imprevista
–Què faries tu si estigueres en el meu cas? Esperar ací sense fer res?
–Ostres! Hola, Júlia! Xe!, què fas tu per ací?
–No, home, això mai! El que et vull dir és que, amb tota la formació que estàs
–Hola, Pere! Quant de temps! Mira, estava estudiant una mica en la biblioteca i
rebent, amb un poc de sort, tal volta podries trobar un bon treball ací, no creus?
ara he eixit una estona a respirar.
–Bé, sí, potser tens raó, per ara només estic plantejant-me diverses opcions...
–Estudiant? I què estàs estudiant? Tu no havies acabat ja la carrera?
Més avant ja decidiré què faré.
–Sí, la vaig acabar fa tres anys, però ara estic preparant-me per a unes
–Sí, és clar, no t’ho dic per dissuadir-te, sinó perquè a voltes és més atrevit
oposicions que acaben de convocar.
quedar-se ací i esprémer totes les opcions. No tens ara la sensació que alguna
–Mare meua, quins nervis! I dediques molt de temps a l’estudi? cosa està canviant? Que pareix que en els últims temps hi ha més possibilitats de
trobar faena per ací?
–Esta setmana, no molt. La setmana passada sí que vaig estar estudiant unes
cinc hores diàries, però vull anar dosificant-me per a no acabar rebentant. –Bé, sí, una mica sí. Per això també estic estudiant valencià pel meu compte.
–Tens raó en això. Conec un cas d’un company meu de la facultat que va passar –Ben fet! El valencià és molt important per a tots els que som d’ací o vivim ací.
mesos preparant-se per a unes oposicions a raó de més de dotze hores diàries. I tant en l’àmbit públic, com en el privat, cada volta és més valorat.
Quan va arribar el dia de l’examen, es va quedar en blanc i no va ser capaç
–Júlia, estava pensant... Què et sembla si continuem xarrant d’açò i d’allò mentre
d’escriure ni una paraula!
ens fem una cervesa? A la primera, et convide jo. Tinc el cotxe ací al costat.
–Redéu! Què li va passar?
–D’acord! Però preferisc que anem caminant. O, millor encara, que anem
–La pressió, que no la va poder assumir. Havia estat dedicant-se només a això passejant per la vora del riu, contemplant el paisatge i respirant la frescoreta de
durant massa temps i, pràcticament, havia deixat de viure. Es va col·lapsar. la vesprada. Què me’n dius? T’agrada la idea?
Fascicle 17. El gerundi
ORAL
Exercici 5.
Saps que xe és una interjecció molt habitual en tot el valencià que ens
permet expressar admiració, sorpresa, enuig o alegria? Compte, sona Digues què estan fent els protagonistes de les imatges següents:
amb e oberta!
Saps que ausades és un adverbi que significa ‘certament, realment,

en veritat’?
ORAL
Exercici 2. a) b) c)

repetir-lo tu.
/b1-u17-a02.mp3
d) e) f)
Exercici 3.
Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes: Saps que els balls populars que es fan de nit i a l’aire lliure per a
celebrar les festes d’alguns barris o d’alguns pobles valencians
a) Què va provocar que el conegut de Pere es quedara en blanc en l’examen? s’anomenen revetles? Ens vam divertir moltíssim en la revetla, l’orquestra
va estar tocant fins a les cinc del matí!
b) A què es dedica Pere actualment?
c) Com considera Júlia que són molts dels treballs que es poden exercir a l’estranger? Exercici 6.
A continuació, t’oferim unes oracions breus. D’acord amb les instruccions que et
proporcionem entre claudàtors, transforma-les usant la perífrasi de gerundi
d) Quin sentit té la paraula ventall en el text?
adequada per a cada sentit:
Exemple: Escolte música. [allarga l’acció en el temps] Estic escoltant música.
e) Què creus que significa l’expressió tallar les ales a algú?
a) L’estàtua de gel es desfeia per la calor. [subratlla el procés]
Exercici 4. b) En el futur t’adonaràs del teu error. [destaca la culminació]

a) Júlia està estudiant per a les oposicions almenys cinc hores cada dia. c) Alguns desconsiderats encara tiren coets. [reitera o manté l’acció]
b) Les condicions laborals de la fàbrica on treballava Pere van anar empitjorant.

d) El nombre de persones desnonades creixia cada dia. [subratlla el procés]
c) Júlia està vivint de lloguer a un preu molt assumible.
d) Pere té decidit anar-se’n a buscar faena a Alemanya o a Àustria.
e) El iaio encara treballa al bancal. [reitera o manté l’acció]
e) Júlia és optimista respecte a l’opció de trobar treball prop del seu poble.
f) Si jugueu així, vos guanyareu l’expulsió. [destaca la culminació]
B Gramàtica
Les perífrasis de gerundi

Estar + gerundi
Les oclusives en posició final
Aquesta perífrasi s’usa per a indicar accions que s’allarguen en el temps:
– Si vols, vés ara a saludar-lo, que està fent comptes al despatx.
– Demà no eixiré, perquè estaré estudiant tota la vesprada. https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios
/b1-u17-a03.mp3
Anar + gerundi
És molt similar a l’anterior, però permet subratllar el procés descrit per l’acció:
– El malalt va millorant, tinguem paciència. Per a entendre millor aquest quadre, abans escolta atentament l’àudio anterior:
– Els problemes s’anaven enquistant i ningú no feia res per resoldre’ls.
les oclusives en posició final
Seguir o continuar + gerundi Què fem? Exemples Excepcions
Indiquen la reiteració o el manteniment d’una acció: Escrivim les consonants tap, cap, llop, arrop, adob, aljub, tub, club,
– El vaixell s’afonava i l’orquestra seguia tocant. sordes p, t, c darrere de tot, mut, clot, embut, fred, sud, fluid, mag,
– És una persona tòxica: continua tenint el mateix comportament mesquí vocal tònica poc, grec, buc, atac... reg, pedagog...
de sempre.
Escrivim les consonants serp, verb, sort, sord, ànec, aràbic, càrrec,
Acabar + gerundi sordes p, t, c o les sonores turc, llarg, banc, fang, espàrrec, fàstic,
b, d, g darrere de vocal etíop, àrab, insòlit, mànec, préssec...
Destaca la culminació d’un procés: àtona o consonant segons càlid, còmic, nàufrag...
– O et tranquil·litzes o acabaràs caent molt malalt. quina aparega en els
– Era tan pesada, que sempre acabava eixint-se’n amb la seua. derivats
Hi ha un grup de paraules cultes, referides a conceptes abstractes, que solen
escriure’s amb t final: virtut, salut, joventut, senectut, soledat, autoritat,
gravetat... En canvi, s’escriuen amb d final les que acaben en -etud i -itud:
D Vocabulari
actitud, amplitud, exactitud, multitud, inquietud...
D1. Esports i jocs
Esports
Exercici 7. alpinisme, atletisme (carreres, llançaments i salts), bàdminton, bàsquet o
Llig les definicions que t’oferim tot seguit i intenta trobar la paraula que basquetbol, beisbol, boxa, ciclisme, criquet, equitació, escalada, esgrima, esquaix,
busquem en cada cas. Si necessites inspiració, repassa els exemples que t’hem esquí, futbet, futbol, gimnàstica, golf, halterofília, handbol, hoquei, judo, karate,
donat en el quadre anterior: lluita, muntanyisme, natació, pàdel, patinatge, petanca, pilota valenciana,
piragüisme, rem, rugbi, senderisme, submarinisme, surf, tenis, tenis de taula o
a) En masculí, natural d’Etiòpia: ping-pong, tir amb arc, vela, voleibol, waterpolo...
b) Part superior del cos, que es troba damunt del coll:
c) Referit al clima, contrari de fred: Saps que el valencià ha adaptat com a paraules agudes els anglicismes
d) Fortuna o atzar favorable: referits als esports d’equip que es juguen amb una pilota? Per això
e) Quantitat escassa, contrari de molt: sonen amb accent en l’última síl·laba i amb o oberta: futbol, basquetbol,
f) En masculí, natural de Turquia: handbol, beisbol, voleibol...
g) Element que serveix per a cobrir la boca de les botelles:
h) Rèptil amb el cos cobert d’escates i sense articulacions:
i) En masculí, que fa riure o que diverteix: Jocs tradicionals i de taula
j) En masculí, natural de Grècia: conillets a amagar, les dames, el dòmino o dominó, els escacs, la gallineta cega, el
k) Mescla d’aigua i de terra: gua, joc de bitles, joc del mocador, naips o joc de cartes, el parxís, pedra paper
l) En masculí, que pateix sordesa i no hi sent bé: tisores, saltar a la corda, el sambori, els trencaclosques o els puzles, la trompa o la
m) El conjunt sencer, contrari de res: baldufa, volar el catxerulo o la milotxa
n) En masculí, natural d’Aràbia:
o) En masculí, que és extraordinari, desacostumat: ORAL
p) Categoria de paraula que designa accions: Exercici 9.
q) En masculí, persona que ha patit un naufragi: Escolta com sonen tots aquests noms i, després, repeteix-los tu.
r) Que té una llargària considerable, contrari de curt:
s) Seient estret i allargat, generalment de fusta o de forja:
t) En masculí, persona que ha perdut la facultat de la parla:
/b1-u17-a04.mp3
Exercici 10.
Escriu davall de cada imatge de quin joc es tracta:
a) b) c) d)
Exercici 8.
Completa els buits d’aquest text amb la paraula adequada. Per a ajudar-te, te’n
proporcionem la definició entre parèntesis. Si necessites alguna pista més, moltes
de les paraules que busquem apareixen en la llista d’excepcions que t’hem donat en
e) f) g) h)
el quadre:
Diumenge vam fer una excursió al (TERRENY OCUPAT PER CONREUS I ORAL
BOSCOS) per recomanació del nostre (PERSONA QUE ES DEDICA A Exercici 11.
L’EDUCACIÓ, MESTRE). Vam anar a dinar de cabasset a la vora d’un
(MASSA D’AIGUA DOLÇA ACUMULADA EN UNA DEPRESSIÓ DEL TERRENY) ple d’ Digues almenys quatre esports que corresponguen als àmbits següents:
(EN PLURAL, AU PALMÍPEDA, DE POTES CURTES, BEC APLANAT I EXCEL·LENT NADADORA), que es
troba al (PUNT CARDINAL CONTRARI DE NORD) de la a) Esports de muntanya I b) Esports de punteria I c) Esports de raqueta
(AGLOMERACIÓ URBANA MÉS GRAN QUE UN POBLE). Vam menjar (BROTS d) Esports aquàtics I e) Esports de combat
COMESTIBLES DE L’ESPARREGUERA) amb maionesa i uns entrepans
(CONTRARI DE CALENTS). Volíem traure l’aigua d’un (DEPÒSIT D’AIGUA, POU),
però no feia bon aspecte: pareixia un (SUBSTÀNCIA LÍQUIDA QUE FLUEIX) Exercici 12.
dens que no valia ni per a (ACCIÓ DE REGAR). Quin
(REPUGNÀNCIA)! Per sort, l’aigua que queia del (CILINDRE QUE CONDUEIX A continuació pots veure diversos tipus de pilotes. Posa davall de cadascuna a quin
LÍQUIDS) d’una font era clara i feia bon gust. Per a les postres, ens vam menjar uns
esport correspon:
(BRESQUILLES) i vam descansar una estona.
En acabar, ens vam acostar a un grup de gent. Resultava que era un
(ASSOCIACIÓ AMB INTERESSOS O AFICIONS COMUNS) de (PERSONES QUE ES
DEDIQUEN A FER MÀGIA) que estava fent trucs molt diversos. Uns feien créixer fruites
sense cap tipus d’ (SUBSTÀNCIA QUE S’AFIG A LA TERRA PER A FER CRÉIXER a) b) c) d)
ELS VEGETALS). Uns altres feien jocs de mans amb els (JOCS DE CARTES).
Finalment, l’últim que va actuar, d’aspecte (PROCEDENT D’ARÀBIA,
ÀRAB), devia ostentar el (OCUPACIÓ O FUNCIÓ DINS D’UN ORGANISME)
més important de tots, perquè va agafar una espasa pel (PART
ESTRETA PER ON S’AGAFA UNA FERRAMENTA, UN INSTRUMENT, ETC.) i la va doblegar només
amb el poder de la ment. e) f) g) h)
c) Amb quina prova esportiva es compara en el text un procés d’oposicions?
D2. Gentilicis externs
africà, alemany, algerià, americà, andalús, andorrà, anglés, aragonés, argentí,
d) Quin és el millor moment del dia per a estudiar?
asiàtic, asturià, australià, austríac, balear, basc, belga, berlinés, bielorús, bolivià,
brasiler, britànic, búlgar, canadenc, canari, càntabre, castellà, català, colombià,
croat, danés, dublinés, egipci, equatorià, escocés, eslovac, eslové, espanyol, e) Quant de temps aconsella estudiar els tres o quatre dies previs a la prova?
estatunidenc, estonià, europeu, extremeny, finés, francés, gallec, gal·lés, grec,
holandés, hongarés, indi, iranià, iraquià, irlandés, islandés, israelià, italià, japonés,
letó, libi, lituà, lleonés, londinenc, madrileny, manxec, marroquí, mexicà,
moscovita, murcià, navarrés, noruec, palestí, parisenc, paraguaià, peruà, polonés, Exercici 16.
quebequés, romà, romanés, rus, serbi, sirià, suec, suís, tunisià, turc, txec, ucraïnés,
uruguaià, veneçolà, vienés, xinés Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) Les hores d’estudi han d’anar augmentant a mesura que s’acosta l’examen.
ORAL
b) Estudiar unes oposicions durant tres o quatre mesos és massa poc.
Exercici 13.
c) L’estudi ens ha de servir per al futur, tant si guanyem la plaça, com si no.
Saps dir de quin país són la capital les
cinquanta ciutats següents? Si no ho d) Cal estudiar un màxim de dos hores i parar cinc minutets.
tens clar, els gentilicis anteriors et poden
e) Els millors moments per a estudiar són just després de dormir.
donar alguna pista!
Alger, Amsterdam, Ankara, Asunción, Bagdad, Belfast, Belgrad, Berna, Bogotà,
Brasília, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Budapest, Buenos Aires, Canberra, Exercici 17. Dictat.
Caracas, Cardiff, Copenhagen, Damasc, Dublín, Edimburg, el Caire, Estocolm,
Hèlsinki, Kaunas, Kíev, Lima, Ljubljana, Minsk, Montevideo, Moscou, Nova Delhi,
Oslo, Ottawa, Pequín, Praga, Quito, Rabat, Reykjavík, Riga, Sofia, Sucre, Tallinn,
Teheran, Tòquio, Trípoli, Tunis, Varsòvia, Zagreb
/b1-u17-a06.mp3
E Flexió verbal
Solucions: (Suïssa), Bogotà (Colòmbia), Brasília (el Brasil),
Bratislava (Eslovàquia), Brussel·les (Bèlgica),
Bucarest (Romania), Budapest (Hongria), Buenos
El gerundi presenta com a desinència la terminació -nt, precedida de l’arrel Exercici 3 Aires (Argentina), Canberra (Austràlia), Caracas
a) La pressió que ell mateix s’havia imposat. (Veneçuela), Cardiff (Gal·les), Copenhagen
verbal i de la vocal pròpia de cada conjugació, a (1a), e (2a), i (3a): cantant, b) Es dedica a estudiar i fa algunes faenes soltes. (Dinamarca), Damasc (Síria), Dublín (Irlanda),
Edimburg (Escòcia), el Caire (Egipte), Estocolm
perdent, sentint. c) Precaris i mal pagats. d) En el text, ventall
(Suècia), Hèlsinki (Finlàndia), Kaunas (Lituània),
significa ‘gamma’. e) Significa ‘llevar a algú les
ganes de fer alguna cosa’. Kíev (Ucraïna), Lima (el Perú), Ljubljana
Aquest procediment regular es dóna en l’enorme majoria de verbs, inclosos el (Eslovènia), Minsk (Bielorússia), Montevideo
(Uruguai), Moscou (Rússia), Nova Delhi (l’Índia),
grup de verbs velaritzats de la 2a conjugació: prendre prenent, oldre olent, Exercici 4 Oslo (Noruega), Ottawa (el Canadà), Pequín (la
aF, bV, cF, dF, eV Xina), Praga (Txèquia), Quito (Equador), Rabat (el
conéixer coneixent, córrer corrent. Marroc), Reykjavík (Islàndia), Riga (Letònia), Sofia
Exercici 5 (solució orientativa) (Bulgària), Sucre (Bolívia), Tallinn (Estònia),
Tan sols has de tindre en compte aquestes remarques: a) L’home està mirant la televisió. b) Els xiquets Teheran (Iran), Tòquio (el Japó), Trípoli (Líbia),
estan jugant a bàsquet. c) Les xiquetes estan Tunis (Tunísia), Varsòvia (Polònia), Zagreb
pintant. d) La parella està passejant per la plaça. (Croàcia)
• Els verbs beure, deure, moure, ploure, viure i escriure canvien la u per v: beure e) Les xicones estan ballant en una revetla. f) El
bevent, escriure escrivint. xic està fent una excursió. Exercici 14
pujant, posant, baixant, ratllant, rompent, venent,
Exercici 6 creixent, resolent, movent, vivint, caent o caient,
• Els verbs traure, creure, veure, caure, seure admeten dos possibilitats: traure a) L’estàtua de gel s’anava desfent per la calor. excloent, fugint, llegint, eixint, cosint
traent, traient, creure creent, creient, veure veent, veient. En canvi, el b) En el futur t’acabaràs adonant del teu error.
c) Alguns desconsiderats encara segueixen (o Exercici 15
gerundi de incloure i coure és, només, incloent i coent. continuen) tirant coets. d) El nombre de persones a) Cal assumir que ens enfrontem a un repte que
desnonades anava creixent cada dia. e) El iaio requereix una dedicació molt important i constant.
segueix (o continua) treballant al bancal. f) Si
• El gerundi de tindre i vindre és tenint i venint, mentre que riure i dir fan rient i dient. jugueu així, vos acabareu guanyant l’expulsió.
b) Els qualifica d’encarcarats, avorrits i anodins.
c) Amb la marató. d) Abans de dormir, perquè un
son reparador ens ajuda a consolidar el que hem
Exercici 7 aprés. e) A penes uns quants minuts cada dia per a
ORAL a) etíop, b) cap, c) càlid, d) sort, e) poc, f) turc, repassar.
Exercici 14. g) tap, h) serp, i) còmic, j) grec, k) fang, l) sord,
m) tot, n) àrab, o) insòlit, p) verb, q) nàufrag, Exercici 16
r) llarg, s) banc, t) mut aF, bF, cV, dF, eF
Fes el gerundi dels verbs següents:
camp / pedagog / llac / ànecs / sud / ciutat / L’Orient Express
espàrrecs / freds / aljub / fluid / reg / fàstic / tub L’Orient Express va ser una línia de ferrocarril de
pujar, posar, baixar, ratllar, rompre, vendre, créixer, resoldre, / préssecs / club / mags / adob / naips / aràbic /
càrrec / mànec
llarg recorregut que travessava Europa i que va
funcionar des de 1883 fins a 2009. Generalment
moure, viure, caure, excloure, fugir, llegir, eixir, cosir associat a viatges de luxe, en el trajecte original
Exercici 10 unia les ciutats de París i Istanbul a través
d’Estrasburg, Munic, Viena, Budapest i Bucarest. En
a) el sambori, b) la trompa, c) els escacs, d) el la dècada dels anys 30, Londres va passar a ser-ne
gua, e) volar el catxerulo, f) joc de bitles, g) saltar el punt de partida, amb transbordament amb ferri
a la corda, h) joc del mocador inclòs per a creuar el canal de la Mànega.
Durant aquests cent vint-i-huit anys d’història, amb
F
Exercici 11 el nom d’Orient Express han funcionat diferents
Comprensió oral a) alpinisme, escalada, muntanyisme, senderisme,
b) criquet, golf, petanca, tir amb arc, c) bàdminton,
esquaix, pàdel, tenis, tenis de taula, d) natació,
rutes en funció de les circumstàncies comercials o
bèl·liques que es donaven a Europa. Així, aquesta
línia ha unit, d’oest a est, diverses ciutats franceses,
piragüisme, rem, submarinisme, surf, vela, italianes, alemanyes, suïsses, austríaques,
waterpolo, e) boxa, esgrima, judo, karate, lluita hongareses, romaneses, búlgares o turques, entre
altres territoris.
Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 15 i 16. Exercici 12 L’Orient Express forma part també de l’imaginari
col·lectiu europeu gràcies, sobretot, a la novel·la
a) bàsquet o basquetbol, b) tenis, c) futbol, d) Assassinat en l’Orient Express (1934), de
handbol, e) ping-pong o tenis de taula, f) beisbol, l’escriptora anglesa Agatha Christie,
g) voleibol, h) rugbi protagonitzada pel seu cèlebre personatge, el
detectiu belga Hercule Poirot, i duta al cinema el
Exercici 13 1974 pel director estatunidenc Sindey Lumet. La
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Alger (Algèria), Amsterdam (Holanda), Ankara pel·lícula va estar nominada a cinc premis Oscar i la
/b1-u17-a05.mp3 (Turquia), Asunción (Paraguai), Bagdad (Iraq), intèrpret sueca Ingrid Bergman va guanyar
l’estatueta a la millor actriu secundària.
Belfast (Irlanda del Nord), Belgrad (Sèrbia), Berna
Del 31 de maig al 3 de juny, https://goo.gl/gyvtJ6

Saps que fil per randa és una locució que significa ‘amb tots els detalls, proves de valencià convocades per les universitats valencianes.
minuciosament’?
Prova de B1: 1 de juny, 16 hores, campus de Sant Vicent i Torrevella
Exercici 15.
Autoria:
a) Segons el text, què cal assumir si volem encarar amb opcions d’èxit una oposició? Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.
b) Com qualifica el text els temaris estàndards d’oposicions?
Fascicle 18. Model d’examen de nivell B1 i quadre de continguts

Exercici 4.
1 COMPRENSIÓ ORAL Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
V F
a) No reservar habitació a temps en un hotel pot obligar-nos a
Text 1. Escolta el text sobre l'era digital. Després, fes els exercicis 1 i 2. cancel·lar el viatge.
b) Siga quina siga la nostra destinació, ens hem de vacunar.
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios c) L’al·lèrgia puntual a algun ingredient ens pot arruïnar les vacances.
/b1-u18-a01.mp3
Exercici 1. 2 COMPRENSIÓ ESCRITA

Respon a aquestes preguntes sobre el text:
a) Quin és el moment en què es considera generalment que comença l’era digital? Llig el text sobre el multilingüisme. Després, fes els exercicis 5 i 6.
b) Què és difícil de controlar per la presència de tanta informació en el ciberespai? Multilingüisme

Actualment, es calcula que hi ha al món al voltant de 6.000 llengües, les quals poden
c) Quin problema sol afectar tant els dispositius cibernètics, com els sistemes operatius? ser agrupades, d'acord amb criteris filològics i antropològics, en tretze grans famílies
lingüístiques, alhora que, obeint els mateixos criteris, podem analitzar-les i
subdividir-les en una gran quantitat de dialectes, subdialectes i parlars.
Les llengües romàniques, com ara el valencià, el castellà, el gallec, el francès, l’occità,
Exercici 2. l’italià o el romanés, procedeixen de l'evolució del llatí. Aquestes llengües formen
part (amb onze grups més) de la família lingüística indoeuropea, que s'estén entre
Completa aquestes oracions amb la informació que has escoltat: Europa i Àsia.
a) L’emmagatzematge del saber ha passat en trenta anys de... El manteniment de la riquesa i de la diversitat lingüística és un repte mundial, ja que,
a través de les llengües, els pobles que les parlen es comuniquen i transmeten la
seua cultura. Tanmateix, aquesta pluralitat pot anar reduint-se inexorablement a
b) Entre els avantatges de l’era digital hi ha la millora de l’accessibilitat i... conseqüència de les tendències globalitzadores i uniformitzadores que afecten la
societat contemporània.
c) De la perdurabilitat dels coneixements digitals depenen... La coexistència en un mateix territori de diverses llengües pot crear situacions de
conflicte lingüístic que solen conduir a la minorització i a la substitució de la llengua
menys implantada en els àmbits d'ús formals. En aquest sentit, l'escola i
l'administració han de col·laborar per a capgirar aquestes situacions mitjançant
l'extensió de plans educatius que promoguen el plurilingüisme i la recuperació social
Text 2. Escolta el text sobre viatges. Després, fes els exercicis 3 i 4.
de la llengua minoritzada.
D'altra banda, les investigacions psicolingüístiques demostren que el cervell de les
https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios persones plurilingües funciona de manera diferent del dels monolingües, ja que els
/b1-u18-a02.mp3 primers solen presentar una major flexibilitat i adaptabilitat a l'hora d'aprendre
noves llengües. És a dir, és més senzill per a un bilingüe aprendre una tercera
llengua, que no per a un monolingüe aprendre la segona.
Respon a aquestes preguntes sobre el text: Respon a aquestes preguntes sobre el text:
a) Quines són les dos accions bàsiques que proposa el text per a evitar imprevistos? a) A quina família lingüística pertanyen les llengües romàniques?
b) Què recomana si anem a un país exòtic? b) Què pot provocar la globalització?
c) Per a què és determinant conéixer l’oratge que farà al lloc on ens desplacem? c) Quin benefici tenen els plans educatius plurilingües?
Fascicle 18. Model d'examen i quadre de continguts
Exercici 6.
Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents: 4 CONEIXEMENTS GRAMATICALS
V F I LÈXICS
a) Les llengües poden tindre diversos dialectes.
b) El conflicte lingüístic perjudica la llengua que més s'usa en els
àmbits formals.
Exercici 8.
c) Ser plurilingüe no és un desavantatge.
Emplena els buits del text que hi ha a continuació amb les paraules que
et proporcionem.
3 EXPRESSIÓ ESCRITA arribar, des de, endinsant-se, farina, bony, botar, fileres, enmig
esclafat, indrets
En moltes cultures hi ha la tradició, temps immemorials, d'eixir

Exercici 7. al camp en la primavera. En alguns mediterranis
7. Tria una de les dos opcions i redacta un text que continga entre 130 i 170 paraules. de tradició cristiana, aquestes incursions a la natura han estat traslladades a
l'acabament de la Setmana Santa. El diumenge de Pasqua és freqüent trobar
a) Escriu un correu electrònic en què expliques a un amic els teus plans per a fer un de gent per camins rurals amb la intenció de
viatge junts durant les vacances: destinació, itinerari, rutes, visites, etc. menjar-se la famosa mona de Pasqua. Durant aquest dia, es fan activitats
b) En un diari apareix una oferta en què s'ofereix habitació per a compartir amb lúdiques com a la corda o cantar cançonetes populars, com ara,
altres estudiants. Respon a l'anunci i explica que eres la persona adequada per a La manta al coll. Potser és per això que es diu que els xiquets i els joves «sempre
ocupar l'habitació. Digues com eres, quines coses t’agraden, què sols fer quan estàs estan pensant en la mona de Pasqua». Aquesta coca típica s'elabora amb
a casa, quin mobiliari vols que hi haja en les diverses estances, etc.
pastada, ous, oli, sucre, aigua i ratlladura de llima i es decora
amb un ou dur , que sol acabar al front d'algun
familiar o amic. Així que, obriu l'ull si no voleu acabar la jornada amb un bon
!
Exercici 9.
Ompli els buits amb la paraula o les paraules més adequades. Tingues en
compte les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si apareixen dos
paraules separades per una barra (/), has de triar-ne una. Si apareix un verb en
infinitiu, has de conjugar-lo. Fixa’t en l’exemple.
Ara per ara (LOCUCIÓ QUE SIGNIFICA ‘ACTUALMENT’) resulta (’RAR,

DESCONEGUT’) conéixer persones que no siguen propietàries d'un telèfon
(ADJECTIU QUE SIGNIFICA ‘QUE ES MOU, NO FIX’). Aquests aparells han
experimentat molts avanços en un curt període de temps. Molta gent els
considera objectes fonamentals per a la seua vida, ja que, a més de permetre'ns
(’TRUCAR PER TELÈFON’) o comunicar-nos amb altres persones, ens
ajuden amb la majoria d'accions del nostre dia a dia. (PER A QUÈ /
PERQUÈ) volem un rellotge despertador que ocupe lloc a la
(’MOBLET AMB CALAIXOS QUE SOL ESTAR AL COSTAT DEL LLIT’) si ja (PRONOM
FEBLE) tenim un en el nostre mòbil? Després d'obrir els ulls, el primer que fem és
agafar el telèfon per posar fi a aquell (’SO QUE NO ÉS HARMÒNIC’)
infernal i, seguidament, (POT SER / POTSER), ens
(’PRENDRE EL DESDEJUNI’) mirant les notícies en aquest dispositiu.
Fins i tot, algunes persones, quan (EIXIR) a fer esport, es posen
una espècie de funda (’SUBJECTA AMB UN NUC’) al braç per a poder
transportar el telèfon mòbil i, d'aquesta manera, escoltar música, saber quantes
calories han cremat, quants (PLURAL DE PAS) han fet o quina
distància han (RECÓRRER). Després, aquesta informació la
(COMPARTIR) immediatament amb els seus seguidors en les
xarxes socials.
Els telèfons intel·ligents tenen un ampli (’GAMMA’) d'aplicacions
que ens (PERMETRE) prendre notes, fer-nos fotos i retocar-les,
aprendre receptes de cuina, consultar l'horari (DEL / DE L')
autobús, donar-nos indicacions per a arribar a una ubicació concreta, canviar el
canal de la televisió, (’FER LLUM’) un espai
(CONTRARI DE CLAR), jugar a jocs... Si entreu a la plataforma per a descarregar
aplicacions del vostre dispositiu, és possible que vos
(SORPRENDRE) de tantes que n'hi ha i de les seues utilitats
(ADJECTIU QUE SIGNIFICA ‘QUE NO ES PODEN IMAGINAR’).
Tot i que els telèfons mòbils ens faciliten la vida i (AFAVORIR)
tot tipus de gestions, no hauríem de viure enganxats a aquest dispositiu
(SI NO / SINÓ) volem convertir-nos en esclaus de la tecnologia.
No (’ÉS NECESSARI’) que ens angoixem ni que pensem que arriba la
fi del (MON / MÓN) si se'ns acaba la bateria o si en el restaurant
on ens trobem no hi ha connexió a Internet. Podem aprofitar el moment per a
gaudir de la realitat que ens envolta, almenys durant una (’ESPAI
DE TEMPS BREU’).
Exercici 10. encreuats, aprendre idiomes, anar de compres, quedar amb els amics o amb la
família, passejar el gos... i una infinitat de plans alternatius a l'ús de les noves
Escriu la paraula corresponent a cada definició.
tecnologies.
a) Depressió arredonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó Per tant, nosaltres decidim què fem amb el nostre temps lliure, però també hem
umbilical: d'aprendre a saber aprofitar-lo correctament i a fer coses que ens puguen aportar
b) Peça de vestir, formada per un cos i pantalons, que serveix per a protegir la roba algun benefici en les nostres vides.
o el cos en alguns treballs o esports:
c) Joguet de fusta en forma de pera que es fa giravoltar amollant enèrgicament el Preguntes:
cordó que s'havia enrotllat: • Sols tindre molt de temps lliure?
d) Descàrrega elèctrica, acompanyada d'una resplendor vivíssima i instantània, que • Uses molt les noves tecnologies?
es produeix en els núvols:
• Comparteixes alguna de les aficions que apareixen al text? Quines i per què?
e) Canal o conducte per a donar eixida a les aigües brutes o pluvials: • Quines altres coses t'agrada fer durant el teu temps d'oci?
• Els caps de setmana fas alguna cosa diferent als dies entre setmana?
• Què fas normalment un dia qualsevol entre setmana?
Exercici 11.
Selecciona la resposta correcta per a cada buit de les tres opcions que t’oferim.
Exercici 13.
A mesura que va anar transcorrent el segle XX, l'extensió del consumisme i la Per parelles, representeu aquesta situació comunicativa durant 4 o 5 minuts.
generalització dels 1) de comunicació de 2) Cada u ha de defendre una opció diferent.
va comportar l’abandó i 3) de la cultura popular i tradicional
per part de la societat actual. OPCIÓ A: És l'aniversari de ton pare. Ton germà i tu voleu fer-li un regal. Intenta
convéncer-lo que la millor opció és comprar-li el regal per Internet.
La riquesa i la diversitat de la manera de viure del món rural 4)
Suggeriments:
en el toll de l'homogeneïtat i de la globalització empobridora.
• No cal desplaçar-se.
En les societats preindustrials el paper de la família com a eix educador dels
• Es troben els articles més ràpidament i podeu obtindre més descomptes.
xiquets i de les xiquetes 5) un fenomen ben interessant. No
• Ja heu fet més compres en línia anteriorment.
era 6) estrany que un grup familiar mitjà 7) tres
o més fills, que compartien l'habitatge amb uns altres parents majors, com ara • Alguns articles es poden canviar en tendes físiques.
els avis o inclús algun oncle o tia. Era precisament aquest segment familiar OPCIÓ B: És l'aniversari de ton pare. Ton germà i tu voleu fer-li un regal. Intenta
l'encarregat de 8) l'experiència de la literatura oral tradicional: convéncer-lo que la millor opció és anar a una botiga física a comprar-li el regal.
cançons de 9) , refranys, endevinalles o 10) . Suggeriments:
• Podeu anar-hi en transport públic.
1 a) medis b) mitjans c) mitjos • Comprar en una tenda física és més segur que per Internet.
2 a) masses b) maces c) masos • Vos podeu emportar el regal eixe mateix dia i no heu d'esperar ni pagar despeses
d'enviament.
3 a) el oblit b) l’olvid c) l’oblit
• Podeu veure i tocar l'article. En canvi, per Internet, de vegades, no sabeu
4 a) se ha diluït b) se han diluït c) s'han diluït exactament què esteu comprant.
5 a) es b) és c) són
6 a) res b) cap c) gens
7 a) tindrà b) tinguera c) va tindre
8 a) transmetre b) trametre c) transmitir Solucionari: Exercici 9
Ara per ara resulta estrany conéixer persones que
9 a) cuna b) cuneta c) bressol no siguen propietàries d'un telèfon mòbil. Aquests
Exercici 1 aparells han experimentat molts avanços en un
10 a) contes b) comtes c) comptes a) A partir dels anys huitanta del segle passat. curt període de temps. Molta gent els considera
b) La veracitat de totes les dades. objectes fonamentals per a la seua vida, ja que, a
c) L’obsolescència. més de permetre'ns telefonar o comunicar-nos
amb altres persones, ens ajuden amb la majoria
d'accions del nostre dia a dia. Per a què volem un
Exercici 2 rellotge despertador que ocupe lloc a la tauleta de
a) ...les biblioteques al ciberespai. b) ...la facilitat nit si ja en tenim un en el nostre mòbil? Després
d’actualització dels continguts. c) ...el nostre d'obrir els ulls, el primer que fem és agafar el
passat, el nostre present i el nostre futur com a telèfon per posar fi a aquell soroll infernal i,
5 COMPRENSIÓ ESCRITA I EXPRESSIÓ

civilització. seguidament, potser, ens desdejunem mirant les
notícies en aquest dispositiu.
Exercici 3 Fins i tot, algunes persones, quan ixen a fer esport,
I INTERACCIÓ ORALS a) Adquirir els passatges amb prou antelació i

reservar els hotels. b) Vacunar-nos per a no
es posen una espècie de funda nugada al braç per
a poder transportar el telèfon mòbil i, d'aquesta
manera, escoltar música, saber quantes calories
contraure alguna malaltia endèmica. C) Per a triar
la roba que ens endurem al viatge. han cremat, quants passos han fet o quina
Aquesta àrea consta de dos parts. En la primera part hauràs de llegir un text en distància han recorregut. Després, aquesta
informació la comparteixen immediatament amb
veu alta i respondre a les preguntes que et formularan. En la segona, hauràs de Exercici 4 els seus seguidors en les xarxes socials.
participar en una situació comunicativa amb una altra persona. aV, bF, cV Els telèfons intel·ligents tenen un ampli ventall
d'aplicacions que ens permeten prendre notes,
Exercici 5 fer-nos fotos i retocar-les, aprendre receptes de
a) Pertanyen a la família lingüística indoeuropea. cuina, consultar l'horari de l'autobús, donar-nos
b) Pot provocar la pèrdua de llengües. indicacions per a arribar a una ubicació concreta,
Exercici 12. c) Permetran evitar el conflicte lingüístic i salvar la canviar el canal de la televisió, il·luminar un espai
fosc, jugar a jocs... Si entreu a la plataforma per a
llengua minoritzada.
Llig el text en veu alta i, a continuació, respon oralment a les preguntes. descarregar aplicacions del vostre dispositiu, és
possible que vos sorprengueu de tantes que n'hi
Exercici 6 ha i de les seues utilitats inimaginables.
aV, bF, cV Tot i que els telèfons mòbils ens faciliten la vida i
Què fem amb el nostre temps lliure? afavoreixen tot tipus de gestions, no hauríem de
Exercici 8 viure enganxats a aquest dispositiu si no volem
Malgrat que la societat actual ens atrafega de quefers, funcionem millor si dediquem convertir-nos en esclaus de la tecnologia. No cal
En moltes cultures hi ha la tradició, des de temps
un breu espai de temps a permetre'ns un descans. Hi ha descansos de cinc minuts, que ens angoixem ni que pensem que arriba la fi
immemorials, d'eixir al camp en arribar la
del món si se'ns acaba la bateria o si en el
primavera. En alguns indrets mediterranis de
uns altres d'una hora i, fins i tot, alguns els allarguem tot el matí, tota la vesprada o tradició cristiana, aquestes incursions a la natura
restaurant on ens trobem no hi ha connexió a
tot el cap de setmana. Internet. Podem aprofitar el moment per a gaudir
han estat traslladades a l'acabament de la Setmana
de la realitat que ens envolta, almenys durant una
Santa. El diumenge de Pasqua és freqüent trobar
estona.
D'una banda, després d'un dur dia de treball o d'estudi, moltes persones opten per fileres de gent endinsant-se per camins rurals amb
la intenció de menjar-se la famosa mona de
dedicar el seu temps lliure a no fer res, a estirar-se en el sofà i mirar programes de Pasqua. Durant aquest dia, es fan activitats Exercici 10
televisió que no requerisquen molts esforços cognitius. Unes altres, en canvi, lúdiques com botar a la corda o cantar cançonetes a) melic, b) granota, c) baldufa o trompa, d) llamp
populars, com ara, La manta al coll. Potser és per o rellamp, e) claveguera o albelló
desconnecten els seus pensaments engegant la videoconsola o usant el telèfon això que es diu que els xiquets i els joves «sempre
mòbil. Aquest últim aparell acapara gran part del nostre temps, tal com també ho estan pensant en la mona de Pasqua». Aquesta Exercici 11
coca típica s'elabora amb farina pastada, ous, oli, 1b, 2a, 3c, 4c, 5b, 6c, 7b, 8a, 9c, 10a
fan els ordinadors i les tauletes electròniques. sucre, aigua i ratlladura de llima i es decora amb un
ou dur enmig, que sol acabar esclafat al front
D'altra banda, hi ha un gran nombre de persones que prefereixen obviar els aparells d'algun familiar o amic. Així que, obriu l'ull si no
voleu acabar la jornada amb un bon bony!
electrònics i ocupar els seus moments de lleure fent altres activitats, com ara,
practicar algun esport, llegir un llibre, elaborar menjars, fer trencaclosques o mots
QUADRE DE CONTINGUTS
Focus Ortografia i
Gramàtica Vocabulari Flexió verbal
d’interés pronúncia
1. Mirar per la finestra • Connectors temporals • Les set vocals del valencià • Les parts del cos El present d’indicatiu (1)
• L’expressió de la probabilitat • L’accentuació gràfica i els • La roba i els complements
• La construcció del complement diftongs
directe
2. Un ritme de treball • L’article determinat i l’article • La esse sonora /z/ • Mesurar el temps: les hores, El present d’indicatiu (2)
ben intents indeterminat les parts del dia, els dies de
• El gènere la setmana, els mesos, les
• El nombre estacions
3. Els ecosistemes • Els pronoms relatius • El so de la ve /v/ • L'orografia El present d’indicatiu (3)
• Les preposicions
4. Jocs d’atzar • Els pronoms de complement • La esse sorda /s/ • Viatjar: els mitjans de El present de subjuntiu (1)
directe transport
• Les preposicions de situació
5. Carta als Reis • El complement indirecte • El so /dӡ/ de la g i la j • La casa: electrodomèstics, El present de subjuntiu (2)
d’Orient • Els numerals cardinals estances i mobles
6. L’univers • Conjuncions • La ele geminada l·l • Cossos celests El present de subjuntiu (3)
• L’atribut
• Adverbis de lloc i demostratius
7. Rondalles: • Els indefinits • La i • La descripció de persones El pretèrit imperfet

Els pomesagres d’indicatiu
8. La vida dels lleons • El verb haver • La ll • Els animals El pretèrit imperfet de

• Remarques sobre algunes subjuntiu
conjuncions
• Contraccions
9. Jaciments ibers • Els quantitatius • La u • Les ferramentes El passat perfet perifràstic

• Les ciutats i el carrer
10. Productes típics • L’article neutre • Els sons de la x • Els aliments El participi
valencians
11. Primer dia de • Interrogatius i exclamatius • Els grups tl i tll • Les malalties Els passats perfets
gimnàs • Accions quotidianes d’indicatiu i subjuntiu
12. El Regne de • Els verbs de moviment • La m • Material escolar i d’oficina Els passats plusquamperfets
València • Els colors d’indicatiu i subjuntiu
13. Temporals • Els pronoms en, hi • La h • L’oratge Els futurs simple i compost
14. La meua professió • Els possessius • El dígraf ny • Els oficis Els condicionals simple i
• Els numerals ordinals i partitius compost
15. Rutes per • Combinacions de pronoms (CI+CD) • La r • Arbres, plantes i flors L’imperatiu
Penyagolosa • Altres combinacions de pronoms • Muntanyes i rius valencians
16. Tipus de famílies • L’expressió de l’obligació • Dos consonants en posició • Els parentius i l’estat civil L’infinitiu
• L’expressió de la imminència final
17. Una trobada • Les perífrasis de gerundi • Les oclusives en posició • Esports i jocs El gerundi
imprevista final • Gentilicis externs
Autoria:
Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras I Àudios: Lídia Garrigós Miquel I Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es
Correu electrònic: puntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Curs de Valencià B1 (Elemental) de La UA Punt Per Punt (Publicat Al Diari Informac) PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs de Valencià B1 (Elemental) de La UA Punt Per Punt (Publicat Al Diari Informac) PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 5. El present de subjuntiu 2

tindre vindre ser fer voler poder dir saber escriure

Júlia e) No li ha tocat el rei en el tortell els darrers anys.

d) Júlia sempre escriu la carta als Reis de l'Orient.

D1. La casa: electrodomèstics, estances i mobles

Exercici 10. Exercici 13.

Exercici 18. Dictat.

Exercici 15. Solucions:

Comprensió oral A la sala d’estudi: l’escriptori, la prestatgeria,

Fascicle 7. El passat imperfet d'indicatiu

canviar estar anar ser prendre beure fer sentir produir

Què pots fer amb el present d’indicatiu?

ningú cap persona

Exercici 3. res cap cosa

masculí femení masculí femení Exercici 6.

cert certa certs certes

tot tota tots totes

ros | grossa | pèl-roja | geperut | lleig | bigotut | canosa | pigada

a) El gel es (FONDRE) quan (EIXIR) el sol.

c) Quin maleﬁci va practicar la bruixa del bosc?

Fascicle 8. El passat imperfet de subjuntiu

estar anar ser perdre veure fer vendre dormir obeir

Què pots fer amb el passat imperfet

poblacions autòctones entengueren que eixe tipus de turisme és bo per a ells

b) El beneﬁci econòmic del turisme recau sobre les poblacions indígenes.

B Gramàtica d) Ells prefereixen mirar la televisió, jo m’estime més llegir un llibre.

B1. El verb haver f) Vam vore l’accident travessàvem el pont.

Fixa’t en aquestes dos oracions que han aparegut en el text inicial:

B2. Remarques sobre algunes conjuncions ORAL

Exercici 10. Exercici 13.

1a conjugació 2a conjugació 2a velaritzada 3a conjugació 3a incoativa

F Comprensió oral Autoria:

Fascicle 9. El passat perifràstic

canviar posar callar perdre oldre eixir fugir llegir

1. Expressar fets que han ocorregut abans del dia de hui:

B1. Els quantitatius

molt, molta, molts, moltes ‘en quantitat abundant’

bastant, bastants ‘en quantitat considerable’

tant, tanta, tants, tantes ‘en tal quantitat de’

gens ‘en absolut’

gens de ‘en quantitat inexistent’ D1. Les ferramentes

menys ‘en quantitat menor’

prou ‘en quantitat suﬁcient’

a) la fustera b) l’obrer c) la llauradora d) el lampista e)

Present Passat Un altre temps verbal, el passat simple,

Comprensió oral excavacions han permés recuperar bastants

Fascicle 10. El participi

pensar trobar tindre atendre prendre beure conéixer dormir agrair

a cor què vols | a la babalà | d’ara en avant | donar la cara

Fixa’t ara en aquesta altra oració, pròpia també

Saps que coure fa el participi cuit-cuita quan signiﬁca ‘preparar un

llet BATRE I arròs COURE I taronges ESCÓRRER I carn ROSTIR

Fascicle 11. El passat perfet d’indicatiu i de subjuntiu

anar prendre sentir pujar traure conduir

Què pots fer amb

els passats perfets?

Primer dia de gimnàs

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios Per a emetre una valoració, usem les paraules següents:

que Acompanya un adjectiu o Que bonic teniu el jardí!

a) – ? –Em diuen Pere.

Interrogatiu Descripció Exemples

què Equival a quina cosa. Què ha passat ací?