Tema 4: Integració de funcions reals de variable real

1. Idees bàsiques

Definició. Donada una funció f : IR −→ IR, direm que la funció g : IR −→ IR és una

primitiva de f si, i només si, g ′ (x) = f (x) per a tot x del domini de la funció f , i escriurem:
∫
g(x) = f (x)dx.

També direm que g és una integral de f .

Propietats

a) Si g1 i g2 són dues primitives de f , aleshores existeix un valor C ∈ IR tal que

g1 = g2 + C. La integral d’una funció, doncs, és única tret de constants.

b) La integral d’una funció que està multiplicada per una constant és igual al producte
d’aquesta constant per la integral de la funció:
∫ ∫
∀λ ∈ IR, λf (x)dx = λ f (x)dx.

c) La integral de la suma de dues funcions és igual a la suma de les integrals de cada

una de les funcions:
∫ ∫ ∫
(f (x) + g(x))dx = f (x)dx + g(x)dx.

Aquestes propietats, fonamentalment la b) i la c), ens seran molt útils en el càlcul de

primitives.

2. Integrals immediates

∫ ∫
xn+1
n
x dx = + C, n ̸= −1. x−1 dx = ln |x| + C.
n+1
∫ ∫
ax
x
a dx = + C, a > 0, a ̸= 1. ex dx = ex + C.
ln a
∫ ∫
sin xdx = − cos x + C. cos xdx = sin x + C.

∫ ∫
dx dx
= tan x + C. = − cot x + C.
cos2 x sin2 x
∫ ∫
dx dx
= arctan x + C. √ = arcsin x + C.
1 + x2 1 − x2

Amb aquestes integrals podrem obtenir les primitives d’altres funcions. Per això ens
caldrà estudiar els diversos tipus d’integral que se’ns poden presentar:

1
 ∫ ∫
2 6 2 x7
Exemple 1 5a x dx = 5a x6 dx = 5a2 + C.
7

∫ ∫ ∫ ∫
Exemple 2 (6x2 + 8x + 3) dx = 6x2 dx + 8x dx + 3 dx =

∫ ∫ ∫
x3 x2
=6 x2 dx + 8 x dx + 3 dx = 6 + 8 + 3x + C = 2x3 + 4x2 + 3x + C.
3 2

Aquestes 10 integrals immediates poden ser generalitzades de la manera següent:

∫ ∫
′ (f (x))n+1
(f (x)) · f (x)dx =
n
+ C, n ̸= −1. (f (x))−1 · f ′ (x)dx = ln |f (x)| + C.
n+1
∫ ∫
af (x)
af (x) · f ′ (x)dx = + C, a > 0, a ̸= 1. ef (x) · f ′ (x)dx = ef (x) + C.
ln a
∫ ∫
′
sin f (x) · f (x)dx = − cos f (x) + C. cos f (x) · f ′ (x)dx = sin f (x) + C.

∫ ∫
f ′ (x)dx f ′ (x)dx
= tan f (x) + C. = − cot f (x) + C.
cos2 f (x) sin2 f (x)
∫ ∫
f ′ (x)dx f ′ (x)dx
= arctan f (x) + C. √ = arcsin f (x) + C.
1 + (f (x))2 1 − (f (x))2

∫
x2 dx 1∫ 3x2 dx 1
Exemple 3 √ = √ = arcsin x3 + C.
1−x 6 3 1 − (x )
3 2 3

∫ ∫
sin 2x 1 ∫ −2 sin 2x 1
Exemple 4 tan 2xdx = dx = − dx = − ln cos 2x + C.
cos 2x 2 cos 2x 2

∫ ∫
dx 1
dx 1 ∫ √1 dx 1 x
Exemple 5 = 8
x2
= √ ( )2
8
= √ arctan √ + C.
8 + x2 8
+1 8 √x +1 8 8
8

3. Integració per substitució (canvi de variable)

Sigui ψ : IR −→ IR derivable amb derivada contínua. Sigui f : IR −→ IR contínua.

Aleshores: ∫ ∫
f (x)dx = f (ψ(t)) · ψ ′ (t)dt.

2
 ∫
Exemple 6 Calculau I = sin 4x dx.

Solució Fent el canvi de variable u = 4x , tenim du = 4 dx, i, per tant, la integral ens
queda immediata de tipus sin:
1∫ 1 1
sin u du = (− cos u) = − cos 4x + C.
4 4 4

∫
dx
Exemple 7 Calculau I = .
x2 +7

Solució Per calcular aquesta integral podem fer les transformacions següents:
∫ ∫ ∫
dx 1/7 1/7
I= 2
= x2 +7 dx = ( )2 dx;
x +7 7 √x +1 7
√
aleshores, fent el canvi de variable √x = t, tenim dx = 7dt i, per tant, la integral ens
7
queda immediata de tipus arctan:

∫ √ ∫ √
1/7 √ 7 1 7
I = 2
7 dt = 2
dt = arctan t + C =
t +1 7 t +1 7

√ ( )
7 x
= arctan √ + C.
7 7

∫
dx
Exemple 8 Calculau .
ex +1

Solució Fent el canvi t = e−x , és a dir, x = ψ(t) = − ln t, tenim que ψ ′ (t) = − 1t , i

1 1
f (ψ(t)) = = ln t−1
e− ln t + 1 e +1

1 1 1 t
= = = 1+t =
t−1 +1 1
t
+1 t
1+t
Aleshores,
∫ ∫ ∫
dx t −1 dt
= dt = −
ex + 1 1+t t 1+t

( )
= − ln(1 + t) + C = − ln 1 + e−x + C,

3
 ∫
ex
Exemple 9 Calculau I = √ dx.
4 − e2x

Solució Fent el canvi ex = t, tindrem que ex dx = dt, que, en substituir-ho, ens donarà:
∫ ∫ ( )
dt 1/2dt t
I= √ = √ ( )2 = arcsin 2 + C
4−t 2
1 − 2t

i, desfent el canvi, ( )
ex
I = arcsin + C.
2

4. Integració per parts

Siguin f, g : IR −→ IR amb primitives respectives F i G. Aleshores, si u = F (x) i

dv = g(x)dx, tenim que:
∫ ∫
udv = u · v − vdu,

on v = G(x) i du = f (x)dx.
∫
Exemple 10 Calculau I = ln xdx.

Solució Prenguem
u = ln x −→ du = x1 dx
dv = dx −→ v = x.
Aleshores:
∫ ∫
1
I = x ln x − x dx = x ln x − dx =
x
= x ln x − x + C = x (ln x − 1) + C.

∫
Exemple 11 Calculau I = x ex dx .

Solució Prenguem
u = x −→ du = dx
dv = ex dx −→ v = ex .
Aleshores:
∫
I = xe − x
ex dx = xex − ex + C = (x − 1)ex + C.

∫
Exemple 12 Calculau I = ex cos x dx .

4
Solució Prenguem
u = ex −→ du = ex dx
dv = cos xdx −→ v = sin x.
Aleshores: ∫
I = e sin x −
x
ex sin xdx.
Si ara tornam a aplicar integració per parts:

u = ex −→ du = ex dx
dv = sin xdx −→ v = − cos x

resultarà { ∫ }
I = ex sin x − −ex cos x + ex cos xdx ,

és a dir,
I = ex (sin x + cos x) − I,
d’on
ex
I= (sin x + cos x) + C.
2

5. Integració de funcions racionals

Estudiarem integrals de la forma

∫
P (x)
dx,
Q(x)

on P (x) i Q(x) són polinomis a coeficients reals.

Per començar, si el grau del numerador és més gran o igual que el grau del denomi-
nador, o sigui, si grau P (x) ≥ grau Q(x), aleshores efectuam la divisió i obtenim dos nous
polinomis, un C(x), que és el quocient, i un R(x), que se’n diu la resta, que compleixen:

P (x) R(x)
= C(x) +
Q(x) Q(x)

i grau R(x) < grau Q(x); o sigui, el grau de la resta és estrictament més petit que el del
divisor. Amb aquesta descomposició tenim que:
∫ ∫ ∫
P (x) R(x)
dx = C(x)dx + dx,
Q(x) Q(x)

on la primera integral és d’un polinomi i la segona d’un quocient de polinomis ara amb
el grau del numerador estrictament més petit que el del denominador. Estudiarem, així,
el cas grau P (x) < grau Q(x).

∫
P (x)
5.1 Integrals del tipus dx , on n ∈ IN i a ̸= 0 i b ̸= 0 .
(ax + b)n

En aquest cas, per resoldre la integral, podem fer el canvi y = ax + b.

5
 ∫
3x2 + 5x + 2
Exemple 13 Calculau la integral I = dx .
(x − 1)3

Solució I és la integral d’un quocient de polinomis, amb el grau del numerador estricta-
ment més petit que el del denominador, i aquest és una potència entera d’un binomi amb
coeficients no nuls; així, doncs, podem fer el canvi y = x − 1 i, per tant, dy = dx.
D’aquesta manera, ens quedarà:

∫ ∫
3(y + 1)2 + 5(y + 1) + 2 3y 2 + 11y + 10
I = dy = dy =
y3 y3

11 5
= 3 ln |y| − − 2 +C
y y
i, desfent el canvi, obtindrem:
11 5
I = 3 ln |x − 1| − − + C.
x − 1 (x − 1)2

∫
mx + n
5.2 Integrals del tipus dx, el denominador sense arrels reals.
ax2 + bx + c

En aquest cas consideram la descomposició ax2 + bx + c = a(x − α)2 + β 2 i, fent el canvi

y = x − α i, per tant, dy = dx, obtindrem una descomposició d’aquesta integral en altres
integrals, unes del tipus logarítmic i unes altres del tipus arctangent.

∫
2x + 3
Exemple 14 Calculau la integral I = dx .
x2 + 2x + 2

Solució Ja que x2 + 2x + 2 = (x + 1)2 + 1, fem el canvi y = x + 1 i, per tant, dy = dx;

d’aquesta manera obtindrem:
∫ ∫
2(y − 1) + 3 2y + 1
I = dy = dy =
y2 + 1 y2 + 1

∫ ∫
2y dy
= 2
dy + 2
= ln(y 2 + 1) + arctan y + C
y +1 y +1
i, desfent el canvi:
I = ln(x2 + 2x + 2) + arctan(x + 1) + C.

∫
P (x)
5.3 Integrals del tipus dx, el denominador amb arrels de multipl. 1
Q(x)

En aquest cas Q(x) = (x − a1 )(x − a2 ) · · · (x − an ) [(x − b1 )2 + c21 ] · · · [(x − bk )2 + c2k ], on

a1 , a2 , . . . , an són arrels reals de multiplicitat 1 i b1 ± ic1 , b2 ± ic2 , . . . , bk ± ick són les arrels
complexes del polinomi Q(x) (també amb multiplicitat 1).

6
Observació: Recordem que si un nombre complex b + ic és un zero d’un polinomi Q(x)
amb coeficients reals, Q(b + ic) = 0, el seu conjugat b − ic també ho serà amb la mateixa
multiplicitat. Així, (x − (b + ic)) i (x − (b − ic)) són divisors de Q(x) i, per tant, també
ho serà (x − (b + ic)) · (x − (b − ic)) = x2 − 2bx + b2 + c2 = (x − b)2 + c2 .
Aquest és un resultat ja conegut: tot polinomi de IR[x] es descompon en productes de
polinomis de primer i segon grau.
Es pot provar que:
P (x) A1 A2 An B1 x + D1 Bk x + Dk
= + + ··· + + + ··· +
Q(x) x − a1 x − a2 x − an (x − b1 ) + c1
2 2
(x − bk )2 + c2k
i, per tant,
∫ ∫ ∫ ∫
P (x) A1 A2 An
dx = dx + dx + · · · + dx+
Q(x) x − a1 x − a2 x − an
∫ ∫
B 1 x + D1 Bk x + Dk
+ dx + · · · + dx.
(x − b1 ) + c1
2 2
(x − bk )2 + c2k

Les n primeres integrals són del tipus logarítmic i les k restants són del tipus 5.2.

∫
x4
Exemple 15 Calculau I = dx .
x4 − 1

Solució Fixem-nos que el grau del numerador és igual que el grau del denominador; per
tant, primer de tot hem de dividir:
∫ ∫ ∫
x4 − 1 + 1 dx
I= dx = dx + = x + I1 ,
x −1
4 x −1
4

on I1 és una nova integral amb el grau del numerador estrictament més petit que el del
denominador. Aquest admet una descomposició:

x4 − 1 = (x − 1)(x + 1)(x2 + 1),

per tant,
1 A B Cx + D
= + + 2 ,
x4 −1 x−1 x+1 x +1
o sigui,
1 A(x + 1)(x2 + 1) + B(x − 1)(x2 + 1) + (Cx + D)(x − 1)(x + 1)
= ;
x4 − 1 x4 − 1
això equival a dir:

1 = A(x + 1)(x2 + 1) + B(x − 1)(x2 + 1) + (Cx + D)(x − 1)(x + 1).

Per determinar els coeficients A, B, C i D, usualment farem servir un dels mètodes

següents:

7
(a) desenvolupar el polinomi de la dreta de la igualtat i igualar coeficients:

1 = (A + B + C)x3 + (A − B + D)x2 + (A + B − C)x + (A − B − D),

per tant: 
A+B+C =0 



A−B+D =0
A+B−C =0 



A−B−D =1
sumant la primera equació amb la tercera: 2(A + B) = 0, i sumant la segona equació amb
la quarta: 2(A − B) = 1. Així, doncs: A = 14 , B = − 14 , i aïllant C i D:

C = A+B =0
1
D = B−A=− .
2
(b) donar valors a la x perquè es mantingui la igualtat dels polinomis:
per a x = 1 tindrem 1 = 4A, per tant A = 1/4
per a x = −1 tindrem 1 = −4B, per tant B = −1/4
per a x = i tindrem 1 = −2(Ci + D), per tant C = 0, D = −1/2.

Tornem al nostre problema:

∫ ∫ ( )
dx 1/4 −1/4 −1/2
I1 = = + + 2 dx
x4 − 1 x−1 x+1 x +1

= 1/4 ln |x − 1| − 1/4 ln |x + 1| − 1/2 arctan x + K

 
x − 1

= 1/4 ln   − 1/2 arctan x + K,

x+1
així,
 
x − 1
I = x + 1/4 ln   − 1/2 arctan x + K.

x+1

∫
P (x)
5.4 Integrals del tipus dx, el denominador admet arrels reals amb mul-
Q(x)
tiplicitats diverses i arrels complexes de multiplicitat 1
[ ]
En aquest cas Q(x) = (x−a1 )n1 (x−a2 )n2 · · · (x−ak )nk [(x − b1 )2 + c21 ] · · · (x − bj )2 + c2j ,
o sigui, que el denominador admet k solucions reals de multiplicitats diverses i 2j solucions
complexes de multiplicitat 1.
Es pot provar que existeix la descomposició següent:

P (x) A1 A2 A n1
= + + ··· +
Q(x) x − a1 (x − a1 )2 (x − a1 )n1

8
 B1 B2 Bn2
+ + + · · · + + ···
x − a2 (x − a2 )2 (x − a2 )n2

C1 C2 Cnk
+ + + ··· +
x − ak (x − ak )2 (x − ak )nk

M1 x + N1 Mj x + Nj
+ + ··· + .
(x − b1 ) + c1
2 2
(x − bj )2 + c2j

∫
x+1
Exemple 16 Calculau I = dx.
(x − 1)3 (x − 2)

Solució Per a això considerarem la descomposició

x+1 A1 A2 A3 B
= + + + ;
(x − 1) (x − 2)
3 x − 1 (x − 1) 2 (x − 1) 3 x−2
per tant:

x + 1 = A1 (x − 1)2 (x − 2) + A2 (x − 1)(x − 2) + A3 (x − 2) + B(x − 1)3 ,

i d’aquí es dedueix que

A1 = A2 = −3 i A3 = −2 i B = 3.

Així,

∫ ∫ ∫ ∫
x+1 dx dx dx
I = dx = −3 −3 −2
(x − 1) (x − 2)
3 x−1 (x − 1) 2 (x − 1)3

∫
dx 3 1
+3 = −3 ln |x − 1| + + + 3 ln |x − 2| + K.
x−2 x − 1 (x − 1)2

∫
dx
Exemple 17 Resoleu I = .
(x + 1)2 (x2 + 1)

Solució Per a això considerem la descomposició

1 A B Cx + D
= + + 2 ,
(x + 1)2 (x2 + 1) x + 1 (x + 1) 2 x +1
que ens donarà:

1 = A(x + 1)(x2 + 1) + B(x2 + 1) + (Cx + D)(x + 1)2 ;

per tant,

9
 1 = (A + C)x3 + (A + B + 2C + D)x2 + (A + C + 2D)x + (A + B + D),

o sigui,

A+C =0 



A + B + 2C + D = 0
A + C + 2D = 0 



A+B+D =1
Restant la primera equació de la tercera obtindrem que 2D = 0, o sigui, D = 0. Així, la
segona equació ens quedarà: 0 = A + B + 2C i la quarta, 1 = A + B, per tant 1 + 2C = 0,
i aïllant la C obtindrem C = − 21 .
Però A = −C, per tant A = 12 , i la quarta equació ens diu que 1 = A + B, o sigui que
B = 12 . Així,
1 1/2 1/2 −1/2 x
= + + ;
(x + 1)2 (x2 + 1) x + 1 (x + 1)2 x2 + 1
per tant,

∫ ∫ ( )
dx 1/2 1/2 −1/2 x
I = = + + 2 dx =
(x + 1)2 (x2 + 1) x + 1 (x + 1) 2 x +1

( )
1 ∫ dx ∫
dx 1 ∫ 2x
= + − dx =
2 x+1 (x + 1)2 2 x2 + 1

( )
1 1 1
= ln |x + 1| − − ln(x2 + 1) + K.
2 x+1 2

∫
P (x)
5.5 dx, cas general. Mètode d’Ostrogradski
Q(x)

L’únic cas que ens falta estudiar és aquell en què el denominador Q(x) admet arrels com-
plexes de multiplicitat superior a 1. Per resoldre aquests casos, farem servir l’anomenat
mètode d’Ostrogradski, que consisteix a considerar la descomposició següent:

∫ ∫
P (x) R(x) T (x)
dx = + dx, (1)
Q(x) Q1 (x) Q2 (x)

on Q1 (x) = m.c.d.(Q(x), Q′ (x)) (o sigui, Q1 (x) és el màxim comú divisor del denominador
Q(x) i del polinomi que resulta de derivar Q(x)), i
Q(x)
Q2 (x) = .
Q1 (x)
Els polinomis R(x) i T (x) són polinomis amb coeficients indeterminats i d’un grau més
petit que el seu denominador:

10
 grau R(x) = grau Q1 (x) − 1
grau T (x) = grau Q2 (x) − 1.

Per determinar els coeficients dels polinomis R(x) i T (x), derivarem la igualtat (1).

∫
dx
Exemple 18 Resoleu I = .
(x2 + 1)2

Solució Tenim
Q(x) = (x2 + 1)2
D’altra banda, la seva derivada és

Q′ (x) = 2(x2 + 1) · 2x

Aleshores el m.c.d. entre el denominador i el seu derivat és:

Q1 (x) = m.c.d.(Q(x), Q′ (x)) = m.c.d.(x2 + 1, 4x(x2 + 1)) = x2 + 1

Per tant,
Q(x) (x2 + 1)2
Q2 (x) = = 2
= x2 + 1
Q1 (x) x +1
D’aquesta manera tendrem que
∫
dx Ax + B ∫ Cx + D
I= = 2 + dx.
(x2 + 1)2 x +1 x2 + 1
Derivant obtindrem
1 A(x2 + 1) − (Ax + B) · 2x Cx + D
= + 2 .
(x2 + 1)2 (x2 + 1)2 x +1
Per tant,
1 = A(x2 + 1) − (Ax + B) · 2x + (Cx + D)(x2 + 1),
o bé,
1 = Cx3 + (−A + D)x2 + (−2B + C)x + A + D;
Obtenim així el sistema


 C=0

 −A + D = 0


 −2B + C = 0

A+D =1
De la primera i tercera equacions, obtenim B = C = 0 i, sumant la segona equació amb
la quarta, resulta 2D = 1, o sigui, D = 12 . Finalment, la segona equació dóna A = 21 .
Per tant,
∫
dx 1 x 1 ∫ dx
I= = +
(x2 + 1)2 2 x2 + 1 2 x2 + 1
Fixem-nos que el mètode d’Ostrogradski ens ha permès passar d’una integral el denomi-
nador de la qual tenia arrels complexes de multiplicitat superior a 1, a una altra integral
en què les arrels complexes són de multiplicitat 1, ja estudiada en els casos anteriors.

11
En aquest cas concret, la integral que surt és immediata:
∫
dx
= arctan x
x2 + 1
i obtenim finalment
1 x
I= + arctan x + K
2 x2 + 1

∫
dx
Exemple 19 Calculau I = .
x4 +1

Solució Resolem l’equació x4 + 1 = 0, és a dir, cercam les arrels quartes

√ √ de -1 √
i obtenim
√
1 4 , 1 , 1 , 1 , que expressat en forma binòmica ens dóna: 2 + 2 i; − 22 + 22 i;
π 3π 5π 7π
2 2
√ 4 √ 4√ 4 √
− 2
2
− 2
2
i; 22 − 2
2
i.

Així tindrem, agrupant en productes corresponents a arrels conjugades:

[( (√ √ )) ( (√ √ ))]
2 2 2 2
4
x +1 = x− + i x− − i
2 2 2 2

[( (√ √ )) ( ( √ √ ))]
2 2 2 2
· x− − + i x− − − i =
2 2 2 2

√ √
= (x2 − 2x + 1)(x2 + 2x + 1).

En definitiva:
∫ ∫
dx dx
I= = √ √
4
x +1 (x − 2x + 1)(x2 + 2x + 1)
2

i, per tant,
1 Ax + B Cx + D
= 2 √ + 2 √ ;
x4 +1 x − 2x + 1 x + 2x + 1

√ √
− 2
i operant obtindrem: A = 4
; B = 12 ; C = 4
2
; D = 21 . O sigui que:

√ √
∫ − 2 ∫
4 √
x + 12 2
4 √
x + 12
I= dx + dx =
x2 − 2x + 1 x2 + 2x + 1

√ ( )
2 √ 1 √
= − ln |x − 2x + 1| + √ arctan( 2x − 1)
2
8 2 2

(√ )
2 √ 1 √
+ ln |x2 + 2x + 1| + √ arctan( 2x + 1)
8 2 2

12
Finalment, si juntam els logaritmes, podrem escriure

√  √ 
2  x2 + 2x + 1  1 ( √ √ )
I= ln  2 √ + √ arctan( 2x + 1) + arctan( 2x − 1) + K.
8  x − 2x + 1  2 2

6. Integració de funcions trigonomètriques

Volem resoldre integrals del tipus

∫
R(sin x, cos x)dx,

on R és una funció racional.

Abans d’entrar en l’estudi de la resolució d’aquestes integrals, ens caldrà recordar alguns
resultats trigonomètrics que farem servir en el decurs d’aquest apartat.
Les relacions fonamentals de la trigonometria són:
sin x
sin2 x + cos2 x = 1 i tan x = ;
cos x
d’aquí es dedueix:
1 1
1 + tan2 x = sec2 x = i 1 + cot2 x = csc2 x = .
cos2 x sin2 x
Les relacions de l’angle suma ens són donades per:

sin(x + y) = sin x cos y + cos x sin y

cos(x + y) = cos x cos y − sin x sin y

tan x + tan y
tan(x + y) =
1 − tan x tan y
i, per tant,
2 tan x
sin 2x = 2 sin x cos x ; cos 2x = cos2 x − sin2 x ; tan 2x = .
1 − tan2 x

De les relacions sin2 x + cos2 x = 1 i cos 2x = cos2 x − sin2 x se’n dedueixen les relacions
de l’angle meitat

√ √ √
x 1 − cos x x 1 + cos x x 1 − cos x
sin = ; cos = ; tan = ,
2 2 2 2 2 1 + cos x

que ens seran molt útils expressades com a:

1 − cos 2x 1 + cos 2x
sin2 x = ; cos2 x = .
2 2
13
Les relacions següents ens permeten transformar funcions que són productes de sinus i
cosinus en sumes d’aquestes funcions.

2 sin x cos y = sin(x + y) + sin(x − y)

2 sin x sin y = − cos(x + y) + cos(x − y)

2 cos x cos y = cos(x + y) + cos(x − y).

Vistes aquestes relacions trigonomètriques, estudiarem ara dos canvis de variable que
tenen especial interès:

a) Si fem t = tan x2 , aplicant la relació 1 + tan2 x = sec2 x, deduïm que cos2 x2 = 1+t1
2
t2
i, ja que sin 2 = 1 − cos 2 , tindrem que sin 2 = 1+t2 ; i fent servir les relacions de
2 x 2 x 2 x

l’angle doble obtindrem:

2t 1 − t2 2t
sin x = ; cos x = ; tan x = .
1 + t2 1 + t2 1 − t2
Finalment,
2dt
dx = .
1 + t2

b) Si fem t = tan x, tindrem:

t 1 dt
sin x = √ ; cos x = √ ; dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2

Resolguem, doncs, integrals del tipus

∫
R(sin x, cos x)dx,

on R és una funció racional. Aquestes integrals es redueixen a integrals de funcions

racionals fent servir el canvi t = tan x2 .

∫
dx
Exemple 20 Calculau I = .
4 sin x + 3 cos x + 5

Solució Si fem t = tan x2 , tindrem que

2t 1 − t2 2dt
sin x = ; cos x = ; dx = .
1 + t2 1 + t2 1 + t2

14
Així,

∫ 2dt ∫
1+t2 2dt
I = = =
2t
4 1+t 2 + 3 1−t
1+t2
2
+5 8t + 3 − 3t2 + 5 + 5t2

∫ ∫
2dt dt
= 2
= 2
=
8 + 8t + 2t t + 4t + 4

∫
dt 1
= 2
=− +K
(t + 2) t+2
i, desfent el canvi,
1
I=− + K.
2 + tan x2

Observació: El canvi t = tan x2 ens permet resoldre totes les integrals d’aquest tipus,
però moltes vegades no és el canvi més oportú, i ens pot donar càlculs molt complicats.

∫
Exemple 21 Calculau I = cos3 xdx .

Solució Si fem el canvi t = tan x2 , tindrem que

1 − t2 2dt
cos x = ; dx = ;
1 + t2 1 + t2
per tant,
∫
(1 − t2 )3
I=2 dt,
(1 + t2 )4

que és una integral racional, que sabem resoldre, però que és molt enutjosa. Fixem-nos
que amb una senzilla transformació trigonomètrica podem aconseguir que aquesta integral
se’ns converteixi en una integral immediata:

∫ ∫ ∫ ∫
I = 3
cos xdx = cos x(1 − sin x)dx =2
cos xdx − sin2 x cos xdx =

1 3
= sin x − sin x + K.
3
Aquest
∫ darrer exemple ens mostra que en certs casos la resolució d’integrals del tipus
R(sin x, cos x)dx es pot simplificar. Estudiem alguns d’aquests casos.

6.1 Cas R(sin x, cos x) = R(− sin x, − cos x)

Si R(sin x, cos x) = R(− sin x, − cos x), farem el canvi t = tan x, i obtindrem una integral
d’una funció racional.

15
 ∫
dx
Exemple 22 Calculau I = 2 .
3 sin x + 5 cos2 x

Solució Si fem el canvi t = tan x2 , obtindrem:

∫ 2dt ∫
1+t2 1 + t2
I= ( )2 ( ) =2 dt,
3 2t
+5 1−t 2 2 12t2 + 5(1 − t2 )2
1+t2 1+t2

que és una integral racional, i per resoldre-la hauríem de fer bastants càlculs. En canvi,
si ens fixam que la funció
1
R(sin x, cos x) = 2
3 sin x + 5 cos2 x
compleix: R(sin x, cos x) = R(− sin x, − cos x), aleshores sabem que podem fer el canvi
t = tan x i per tant la nostra integral ens quedarà:

∫ dt ∫ ∫ 1
1+t2 dt 5
dt
I = t 2 1
= 2
= ( √ )2 =
3 1+t 2 + 5 1+t2 3t + 5 √3 t +1
5

√ ∫ √ √
3
5 dt 1 3
= √ (√ )2
5
= √ arctan tan x + K.
5 3 3
t + 1 15 5
5

En aquest exemple queda clar que, si la funció compleix que:

R(sin x, cos x) = R(− sin x, − cos x), és convenient fer el canvi t = tan x. Però això no és
sempre així.

∫
Exemple 23 Calculau I = sin2 xdx .

Solució Aquesta funció, R(sin x, cos x) = sin2 x, compleix la condició R(sin x, cos x) =
R(− sin x, − cos x); per tant, sembla lògic aplicar el canvi t = tan x. D’aquesta manera
obtindrem:
∫
t2
I= dt,
(1 + t2 )2
que és una integral racional, i hauríem de fer bastants càlculs per resoldre-la. En canvi si
aplicam una simple transformació trigonomètrica, podrem resoldre aquesta integral com
una integral immediata:
∫ ∫
1 − cos 2x x sin 2x
I= 2
sin xdx = dx = − + K.
2 2 4

6.2 Cas R(sin x, cos x) = −R(− sin x, cos x)

Si R(sin x, cos x) = −R(− sin x, cos x), fem el canvi t = cos x i obtindrem una integral
racional.

16
 ∫
Exemple 24 Calculau I = sin5 x dx.

Solució En aquest cas la funció que tenim és

R(sin x, cos x) = sin5 x

i R(− sin x, cos x) = (− sin x)5 = −(sin x)5 = −R(sin x, cos x) o sigui que compleix la
condició. Fem, per tant, el canvi de variable t = cos x d’on dt = − sin xdx. Abans
d’aplicar el canvi, fem algunes modificacions.
∫ ∫ ∫
I= sin5 xdx = − sin4 x(− sin x)dx = − (1 − cos2 x)2 (− sin x)dx.

Si fem el canvi, obtindrem

∫
2 t5
I = − (1 − t2 )2 dt = −t + t3 − + K,
3 5
i desfent el canvi:
2 1
I = − cos x + cos3 x − cos5 x + K.
3 5

6.3 Cas R(sin x, cos x) = −R(sin x, − cos x)

Si R(sin x, cos x) = −R(sin x, − cos x), fem el canvi de variable t = sin x i obtindrem una
integral racional.

∫
cos3 x + cos5 x
Exemple 25 Calculau I = dx.
sin2 x + sin4 x

Solució La nostra funció compleix R(sin x, cos x) = −R(sin x, − cos x); així, doncs, fem
el canvi t = sin x i, per tant, dt = cos xdx. Abans d’aplicar el canvi, modifiquem una
mica la integral:
∫ ∫
cos2 x + cos4 x (1 − sin2 x) + (1 − sin2 x)2
I= cos xdx = cos xdx.
sin2 x + sin4 x sin2 x + sin4 x
Aplicant el canvi:
∫ ∫
(1 − t2 ) + (1 − t2 )2 (1 − t2 )(2 − t2 )
I= dt = dt.
t2 + t4 t2 (1 + t2 )

Per resoldre aquesta integral racional, hem de descompondre l’integrand en suma de

fraccions. Primer de tot, tenim:

(1 − t2 )(2 − t2 ) t4 − 3t2 + 2 t4 + t2 − 4t2 + 2 −4t2 + 2

= = = 1 +
t2 (1 + t2 ) t4 + t2 t4 + t2 t4 + t2

Ara, com que t4 + t2 = t2 (t2 + 1), feim

−4t2 + 2 A B Ct + D At(t2 + 1) + B(t2 + 1) + t2 (Ct + D)

= + + =
t4 + t2 t t2 t2 + 1 t2 (1 + t2 )

17
Per tant,

−4t2 + 2 = (A + C)t3 + (B + D)t2 + At + B;

d’on obtenim el sistema



 A+C =0

 B + D = −4

 A=0


B=2

Com que A = 0, de la primera equació obtenim que C = 0 i, de la segona, com que B = 2,

resulta ràpidament que D = −6.
Així,
A = 0, B = 2, C = 0, D = −6
i podrem escriure
(1 − t2 )(2 − t2 ) 2 6
2 2
=1+ 2 − 2 .
t (1 + t ) t t +1
Per tant,
∫ ( )
2 6 2
I= 1+ 2
− 2 dt = t − − 6 arctan t + K,
t t +1 t
i desfent el canvi:
2
I = sin x − − 6 arctan(sin x) + K.
sin x

∫
cos5 x
Exemple 26 Calculau I = dx .
sin3 x

Solució Aquesta funció compleix R(sin x, cos x) = −R(− sin x, cos x) = −R(sin x, − cos x).
En aquest cas ens demanam quin dels dos canvis cal fer. Si volguéssim fer el canvi
t = cos x, hauríem de multiplicar numerador i denominador per sin x, per obtenir el dt.
En canvi, si fem el canvi t = sin x, ja que dt = cos xdx, no cal fer res d’especial.
∫ ∫
cos4 x (1 − sin2 x)2
I= cos xdx = cos xdx.
sin3 x sin3 x
Aplicant el canvi:

∫ ∫ ∫ 2 ∫ 4
(1 − t2 )2 dt t t
I = 3
dt = 3
− 2 3
dt + dt =
t t t t3

1 t2
= − − 2 ln |t| + + K,
2t2 2
i desfent el canvi:
−1 sin2 x
I= − 2 ln | sin x| + + K.
2 sin2 x 2

18
 ∫
sin3 x
Exemple 27 Calculau I = √
5
dx .
cos3 x

Solució Tenim el mateix cas que abans.

∫ ∫
sin2 x 1 − cos2 x
I= √
5
(sin x)dx = − √5
(− sin x)dx.
cos3 x cos3 x
Fent el canvi t = cos x, dt = − sin xdx, i obtindrem:

∫ ∫ ∫
−3/5 −3/5
I = − (1 − t )t 2
dt = − t dt + t7/5 dt =

5 5
= − t2/5 + t12/5 + K.
2 12
Desfent el canvi:
( )
5√ 5 √ 5√ 1
I=− cos x − 1 + K.
5 2 5 5 2
2
cos x + 2
cos x cos x = 2
cos x
2 12 2 6

∫
6.4 Integrals del tipus sinm x cosn xdx

Si els dos exponents m i n són parells i positius, es fan servir les relacions:
1 1 1
sin x cos x = sin 2x ; sin2 x = (1 − cos 2x) ; cos2 x = (1 + cos 2x).
2 2 2

∫
Exemple 28 Calculau I = sin2 x cos4 x dx .

Solució Fent servir les relacions abans esmentades, tenim:

∫ ∫
I = (sin2 x cos2 x) cos2 x dx = (sin x cos x)2 cos2 x dx =

∫ ( )2 ( )
1 1 1∫
= sin 2x (1 + cos 2x) dx = sin2 (2x)(1 + cos 2x) dx =
2 2 8

(∫ ∫ )
1 2 2
= sin (2x) dx + sin (2x) cos 2xdx =
8

(∫ )
1 1 − cos 4x 1∫
= dx + sin2 (2x)(2 cos(2x)) dx =
8 2 2

( )
1 x sin 4x 1 3
= − + sin (2x) + K.
8 2 8 6

19
 ∫
Exemple 29 Calculau I = sin4 x dx .

Solució
∫
1 1∫
I = (1 − cos 2x) dx =
2
(1 − 2 cos 2x + cos2 2x) dx =
4 4

( ∫ )
1 1 + cos 4x
= x − sin 2x + dx =
4 2

( )
1 x sin 4x
= x − sin 2x + + +K =
4 2 8

( )
1 3x sin 4x
= − sin 2x + + K.
4 2 8

∫ ∫
n
6.5 Integrals tan xdx o cotn xdx

Aquestes integrals on n és un enter positiu, es poden resoldre rebaixant successivament

la potència n, aplicant les expressions:
tan2 x = sec2 x − 1 o cot2 x = csc2 x − 1.
∫
Exemple 30 Calculau I = tan7 x dx .

Solució
∫ ∫ ∫
I = tan x(sec x − 1)dx =
5 2
tan x sec xdx −
5 2
tan5 x dx =

tan6 x ∫
= − tan3 x(sec2 x − 1) dx =
6

tan6 x ∫ ∫
= − tan x sec x dx + tan3 x dx =
3 2
6

tan6 x tan4 x ∫
= − + tan x(sec2 x − 1) dx =
6 4

tan6 x tan4 x ∫ ∫
= − + tan x sec x dx − tan x dx =
2
6 4

tan6 x tan4 x tan2 x

= − + + ln | cos x| + K.
6 4 2
20
 ∫
Exemple 31 Calculau I = cot4 x dx .
Solució
∫ ∫ ∫
I = cot x(csc x − 1) dx =
2 2
cot x csc x dx −
2 2
cot2 x dx =

∫ ∫
= − cot2 x(− csc2 x) dx − (csc2 x − 1) dx =

cot3 x ∫ ∫
= − − csc2 x dx + dx =
3

cot3 x
= − + cot x + x + K.
3

∫ ∫ ∫
6.6 Integrals dels tipus sin mx cos nxdx , cos mx cos nxdx , sin mx sin nxdx

Aquestes integrals es transformen en altres integrals mitjançant les relacions:

1
sin x cos y = [sin(x + y) + sin(x − y)]
2
1
cos x cos y = [cos(x + y) + cos(x − y)]
2
1
sin x sin y = [cos(x − y) − cos(x + y)] .
2
∫
Exemple 32 Calculau I = sin 3x cos 5x dx .
Solució
∫
1 1∫
I = (sin 8x + sin(−2x)) dx = (sin 8x − sin 2x) dx =
2 2

( )
1 cos 8x cos 2x
= − + + K.
2 8 2
∫
x x
Exemple 33 Calculau I = cos cos dx .
2 3
Solució
∫ [ ( ) ( )] ( )
1 x x x x 1∫ 5x x
I = cos + + cos − dx = cos + cos dx =
2 2 3 2 3 2 6 6

[ ] ( )
1 sin 5x
6
sin x6 1 5x x
= 5 + 1 +K =3 sin + sin + K.
2 6 6
5 6 6

21
 ∫
Exemple 34 Calculau I = sin 10x sin 15x dx .

Solució
∫
1 1∫ 1∫
I = (cos(−5x) − cos(25x)) dx = cos(5x) dx − cos(25x) dx =
2 2 2

( )
1 sin 5x sin 25x
= + + K.
2 5 25

7. Integrals que contenen un trinomi quadrat

Ja hem estudiat a les integrals racionals com podíem resoldre integrals del tipus
∫
P (x)
dx
ax2 + bx + c
Ara veurem què hem de fer quan aquest trinomi el trobam en una arrel quadrada, és a
dir:
∫
P (x)
√ dx.
ax2 + bx + c

7.1 Substitucions trigonomètriques

√ √
a) Si la integral conté el radical a2 − x2 , fem el canvi x = a sin t, amb el qual a2 − x2
es transformarà en:
√ √
a2 − a2 sin2 t = a2 cos2 t = a cos t, i dx = a cos tdt.

√ √
b) Si la integral conté el radical x2 − a2 , fem el canvi x = a sec t, amb el qual x2 − a2
es transformarà en:
√ √ sin t
a2 sec2 t − a2 = a2 tan2 t = a tan t, i dx = a 2 dt.
cos

√ √
c) Si la integral conté el radical x2 + a2 , fem el canvi x = a tan t, amb el qual x2 + a2
es transformarà en:
√ √
a2 tan2 t + a2 = a2 sec2 t = a sec t, i dx = a sec2 tdt.

∫
x2 dx
Exemple 35 Calculau I = √ .
1 − x2

22
Solució Per això fem el canvi x = sin t, d’on dx = cos t dt, i així

∫ ∫ ∫
sin2 t cos t sin2 t cos t 1 − cos 2t
I = √ dt = dt = dt =
1 − sin t
2 cos t 2

t sin 2t
= − + K,
2 4
i desfent el canvi, tindrem:
1 x√
I= arcsin x − 1 − x2 + K.
2 2

∫
dx
Exemple 36 Calculau I = √ .
x x2 − 1

sin t
Solució Per això fem el canvi, x = sec t, d’on dx = dt, i així
cos2 t

sin t sin t
∫ ∫
cos 2t cos2 t
I = √ dt =
sec t sec2 t − 1 1 tan t dt =
cos t

sin t
∫
= cos2 t dt = t + K,
sin t
cos2 t
i desfent el canvi tindrem:
 
1
I = arccos   + K.
x

Nota: El fet que hàgim de posar un valor absolut és degut al fet que
√
sec2 t − 1 = | tan t|.
1 + K, en derivar obtindrem
Fixem-nos que, si deim I = arccos x √1 , que no és el
|x| x2 − 1
mateix que teníem. Per comoditat sovint s’obvia aquest detall.

∫ √
x2 + 1
Exemple 37 Calculau I = dx .
x

Solució Per això fem el canvi x = tan t i, per tant, dx = sec2 tdt, i ens quedarà:

23
 ∫ √ ∫ ∫
tan2 t + 1 sec t dt
I = sec2 t dt = sec2 t dt = =
tan t tan t sin t cos2 t

∫ ∫ ∫
sin2 t + cos2 t sin2 t cos2 t
= dt = dt + dt =
sin t cos2 t sin t cos2 t sin t cos2 t

∫ ∫
sin t dt
= dt + = I1 + I2 .
cos2 t sin t
La primera integral és immediata:
∫ ∫
sin t −2 cos−1 t 1
I1 = dt = − cos t · (− sin t) dt = − = = sec t
2
cos t −1 cos t
Anem a resoldre ara la segona ∫
dt
I2 =
sin t
1
Observem que la funció que hem d’integrar, R(sin t, cos t) = , satisfà
sin t
1 1
R(− sin t, cos t) = =− = −R(sin t, cos t)
− sin t sin t
Aleshores, segons hem vist a l’apartat 6.2 (pàg. 18), hem de fer el canvi u = cos t. Com
que du = − sin tdt, feim:
∫ ∫ ∫
dt sin t dt sin t dt
= =
sin t sin2 t 1 − cos2 t
i així queda
∫ ∫ ( 1 1
)
du 1
I2 = − = − 2
+ du = − (ln |1 + u| − ln |1 − u|),
2
1 − u2 1+u 1−u 2

i desfent el canvi:
 
1  1 + cos t 
I2 = − ln  + K.
2 1 − cos t 
Així,  
1  1 + cos t 
I = sec t − ln  + K.
2 1 − cos t 

Ara hem de desfer el primer canvi:

si x = tan t, aleshores x2 + 1 = tan2 t + 1 = sec2 t

Per tant,
√ 1
sec t = x2 + 1 i cos t = √ 2
x +1

24
Així:

√ 
√ 1  x2 + 1 + 1 
 
I = x2 + 1 − ln  √ 2 +K =
2  x + 1 − 1

√ 
√  x2 + 1 + 1 
 
= x2 + 1 − ln   + K.
 x 

∫
mx + n
7.2 Integrals del tipus √ dx
ax2 + bx + c

Per resoldre aquest tipus completarem quadrats dins l’arrel, i segons que la a√sigui positiva
o negativa, obtindrem una integral de les estudiades abans amb ∫
el factor u2 + a2 o bé
du
una integral immediata del tipus arcsin u, o sigui, de la forma √ 2 .
a − u2

∫
3x − 6
Exemple 38 Calculau I = √ dx .
x2− 4x + 5
Solució
∫ ∫ √
3x − 6 x−2
I= √ dx = 3 √ dx = 3 (x − 2)2 + 1 + K.
x2 − 4x + 5 (x − 2)2 + 1

∫
dx
Exemple 39 Calculau I = √ .
2 + 3x − 2x2

Solució Per això, primer factoritzarem i després completarem quadrats. Tenim

[( )2 ] [ ( )2 ]
3 3 25 25 3
−2x + 3x + 2 = −2(x − x − 1) = −2
2 2
x− − =2 − x−
2 4 16 16 4

Aleshores

 
( )
1 ∫ dx 1 x− 3 1
 √ 4  + K = √ arcsin
4x − 3
I=√ √ ( )2 = √ arcsin + K.
2 25 3 2 25 2 5
− x− 16
16 4

∫
dx
7.3 Integrals del tipus √
(mx + n) ax2 + bx + c

Per aquest tipus d’integrals hem de considerar el canvi següent:

25
 1 −mdx
t= , d’on dt = ,
mx + n (mx + n)2
i obtindrem integrals del tipus
∫
px + q
√ 2 ,
dx + ex + f
que ja estan estudiades.

∫
dx
Exemple 40 Calculau I = √ .
(x + 1) x2 + 2x

−dx
Solució Per això fem el canvi t = 1
x+1
i, per tant, dt = (x+1)2
, o sigui dx = − dt
t2
.

√ √ √ √
Fixem-nos que x2 + 2x = (x + 1)2 − 1 = 1
t2
−1= 1
t
1 − t2 ; així, doncs,
∫ dt ∫
dt
I=− √t =− √ = − arcsin t + K,
2
1
t2
1− t2 1 − t2

i desfent el canvi
1
I = − arcsin + K.
x+1

∫ √
7.4 Integrals del tipus ax2 + bx + c dx

En aquest cas, si completam quadrats, obtindrem integrals dels tipus

√ √ √
A2 − x 2 ; x2 + A2 ; x2 − A2 ;

que ja estan estudiades.

∫ √
Exemple 41 Calculau I = 2 − x − x2 dx .

Solució Primer de tot, completam quadrats:

[( )2 ] ( )2
1 9 9 1
2 − x − x = −(x + x − 2) = −
2 2
x+ − = − x+
2 4 4 2

Així, √
∫ ( )2
9 1
I= − x+ dx;
4 2

1
Si fem el canvi x + 2
= 32 sin t , d’on dx = 32 cos t dt , obtindrem:

26
 √
∫ ∫
9 9 2 3 9
I = − sin t cos t dt = cos2 t dt =
4 4 2 4

( )
9 ∫ 1 + cos 2t 9 t sin 2t
= dt = + + K,
4 2 4 2 4

i desfent el canvi obtindrem:

( )
9 1 2x + 1 1 2x + 1 2 √
I = arcsin + 2 2 − x − x2 + K =
4 2 3 4 3 3

( √ )
9 1 2x + 1 1
= arcsin + (2x + 1) 2 − x − x2 + K.
4 2 3 9

8. Integració d’altres funcions irracionals

Volem resoldre ara uns altres tipus d’integrals irracionals.

Considerem en primer lloc integrals del tipus
∫ ( )r1 ( )r2 ( )rk
ax + b ax + b ax + b
R(x, , ,..., )dx,
cx + d cx + d cx + d
p1 p2 pk
on R és una funció racional i r1 = , r2 = , . . ., rk = . Sigui m el mínim comú
q1 q2 qk ( )
ax+b
denominador de r1 , r2 , . . . , rk ; aleshores, si fem el canvi de variable cx+d
= tm , la integral
quedarà convertida en la d’una funció racional.

∫ 1
x2
Exemple 42 Calculau I = 3 dx .
x4 + 1

Solució Observem que en aquest cas tenim que a = 1 = c, b √ = 0 = d. El mínim comú

1 3 4 3
denominador de 2 i 4 és 4. Fent x = t , tindrem dx = 4t dt, 4 x = t, i substituint a la
integral demanada resulta

∫ ∫ ∫ ∫
t2 t5 4 3t2
I= 4t3 dt = 4 dt = 4 t2 − dt =
t3 + 1 t3 + 1 3 t3 + 1

t3 4 4√ 4 (√ )
− ln(t3 + 1) + C = x3 − ln
4 4
=4 x3 + 1 + C.
3 3 3 3
∫
1
Exemple 43 Calculau I = √ √ dx .
2x − 1 − 4 2x − 1

Solució Observem que en aquest cas tenim que a = 2, b = −1, c = 0, i d = 1. El mínim

4
comú denominador de 12 i 14 és 4. Fent 2x − 1 = t4 , tindrem dx = 2t3 dt, x = t 2+1 , i
substituint a la integral demanada resulta

27
 ∫ ∫ ∫ ( )
2t3 t2 1
I= dt = 2 dt = 2 t+1+ dt =
t2 − t t−1 t−1

= t2 + 2t + 2 ln(t − 1) + C =

√ √ (√ )
= 2x − 1 + 2 4 2x − 1 + 2 ln 4 2x − 1 − 1 + C.

28