Tema 2

Límits i continuïtat de funcions

reals d’una variable real
1 Límits de funcions. Propietats
Definició 1 Sigui A ⊆ IR. Direm que x ∈ IR és un punt d’acumulació
de A si tot entorn de x conté qualque punt de A diferent de x.

Observacions: En notació matemàtica, x és punt d’acumulació de A si,

i només si, per a tot ε > 0 existeix y ∈ A, y =
̸ x, tal que |y − x| < ε

Exemple 1
Sigui A = {1, 12 , 13 , . . . , n1 , . . .}. Aleshores 0 és un punt d’acumulació de
A. En efecte, com que { n1 } → 0, per a tot ε > 0, existeix n0 ∈ ZZ + tal que
 
1
  < ε si n ≥ n0 .
n

Proposició 1 Si x és punt d’acumulació d’un conjunt A, aleshores tot

entorn de x té infinits punts de A.

Definició 2 Siguin A ⊆ IR i a un punt d’acumulació de A. Considerem

f : A −→ IR. Direm que f té límit b ∈ IR en el punt a si, ∀ε > 0, existeix
δ > 0 tal que, si 0 < |x − a| < δ, x ∈ A, aleshores |f (x) − b| < ε. En
aquest cas, escriurem
lim f (x) = b.
x→a

Observació: Recordem que

|x − a| < δ ⇐⇒ x ∈ (a − δ, a + δ)

i que
|f (x) − b| < ε ⇐⇒ f (x) ∈ (b − ε, b + ε).
Observem també que

|x − a| > 0 ⇐⇒ x ̸= a

Per tant, aquesta definició afirma que, si x→a

lim f (x) = b, aleshores, si prenem
un entorn de b, per petit que sigui, sempre podrem determinar un entorn
de a tal que la imatge de tot punt d’aquest entorn de a, diferent de a,

1
 b − ε .................
. .
....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ....... ..............
.. .
..... ....
.....
.... .....
. .
......
. .
...
.
...
.... ... ...
...
. ..
... ... ...
........
. .
.......
. ....
...
...
.................... ...
.....
. .
.... .. .....
....... ....... ....... ....... ........................ ....... ....................................
b .
....
.
. .
.
....
....... ..
. .
..
..... .... .. ...
... .
. ..
... ... .
... ...
. ...
.... ... .
. .. ...
.... .
...
..
..... ...
....... ....... ....... ..
. ....
... . .
................ .... ...
. ..
b+ε .........
...
.
.........
..
.... ....... .
. ... . . .. .
... ....... ....... .............. .. . . .
.
. ........... ....... ....... ....... .
.
..... ..
......
..
a
a−δ a+δ

Figure 1: Representació gràfica de la definició del límit d’una funció en un punt.

caurà dins l’entorn de b. És a dir, quan prenem punts pròxims a a, les

seves imatges estaran pròximes a b (aquest fet es pot veure a la Figura 1).

Teorema 1 El límit d’una funció en un punt, si existeix, és únic.

Exemple 2
1) f (x) = E[x] té límit b = 1 en a = 1.5.
2) f (x) = E[x] no té límit en a = 2.
El teorema següent caracteritza el límit d’una funció en un punt en
termes de successions. Així, tot el que coneixem de successions de nombres
reals es podrà aplicar als límits de funcions.

Teorema 2 Siguin A ⊆ IR, a un punt d’acumulació de A i f : A −→ IR.

Aleshores,
lim f (x) = b ∈ IR ⇐⇒ per a tota successió {xn } ⊆ A tal que
x→a
{xn } → a amb xn ̸= a per a tot n ∈ ZZ + ,
aleshores {f (xn )} → b.

Exemple 3 La funció següent té límit 6 en el punt 3:

 2
 x −9 si x ̸= 3
f (x) = x−3
 1 si x = 3

2
 x2 − 9
Solució. En efecte, observem primer que, si x ̸= 3, f (x) = = x + 3.
x−3
Aleshores, per a tota {xn } tal que xn ̸= 3 per a tot n ∈ ZZ + i tal que
{xn } → 3, tenim que {f (xn )} = {xn + 3} → 3 + 3 = 6.
x2 − 9
Per tant, lim = 6.
x→3 x − 3

Observació: El Teorema anterior és útil per provar que una funció no té

límit. Per això hem de trobam dues successions {xn } i {yn } tals que

n→∞
lim xn = a = n→∞ lim f (xn ) ̸= n→∞
lim yn i n→∞ lim f (yn ).

Vegem-ne un exemple.
1
Exemple 4 La funció f (x) = cos no té límit en el punt a = 0.
x
Solució. En efecte, considerem, per exemple, la successió de punts
xn = 2nπ (observem que {xn } → 0); aleshores, f (xn ) = cos 2nπ = 1 i,
1

per tant, {f (xn )} → 1. Si consideram ara yn = 2nπ+ 1

π , aleshores serà
( ) 2
f (yn ) = cos 2nπ + π2 = 0 i, en aquest cas, {f (yn )} → 0. Tenim, per tant,
dues successions que convergeixen cap a 0 de manera que les successions
de les seves imatges tenen límits diferents; aleshores, el teorema anterior
afirma que no existeix lim cos x1 .
x→0

Proposició 2 Siguin A ⊆ IR, a un punt d’acumulació de A i tres funcions

f, g, h : A → IR. Resulta:

lim f (x) = b i k ∈ IR, aleshores existeix x→a

1. Si existeix x→a lim kf (x) = kb.
2. Si existeixen els límits x→a
lim f (x) = b1 i x→a
lim g(x) = b2 , aleshores existeix
lim [f (x) · g(x)] = b1 · b2 .
lim [f (x) + g(x)] = b1 + b2 i també existeix x→a
x→a

lim f (x) = b, on b ̸= 0 i f (x) ̸= 0 per a tot x ∈ A, aleshores existeix

3. Si x→a
1 1
lim
x→a f (x)
= .
b
4. Si existeixen els límits x→a lim g(x) = b2 , on b2 ̸= 0 i
lim f (x) = b1 i x→a
f (x) b1
g(x) ̸= 0 per a tot x ∈ A, aleshores existeix x→a
lim = .
g(x) b2
5. Si existeixen els límits x→a lim g(x) = b2 , on f (x) ≤ g(x)
lim f (x) = b1 i x→a
per a tot x ∈ A, aleshores b1 ≤ b2 .

3
 6. Si f (x) ≤ h(x) ≤ g(x) per a tot x ∈ A i x→a
lim f (x) = b = x→a
lim g(x),
aleshores x→a
lim h(x) = b.
lim f (x) = b i f (x) ≥ 0 per a tot x ∈ A, aleshores
7. Si existeix x→a
√ √ 1 1
lim f (x) = b i també lim (f (x)) n = b n , on n ∈ Z
Z +.
x→a x→a

lim f (x) = b i n ∈ ZZ + , aleshores x→a

8. Si existeix x→a lim (f (x))n = bn . En
lim xn = an i, si P (x) és una funció polinòmica, aleshores
particular, x→a

lim P (x) = P (a).

x→a

9. Si existeix x→a
lim f (x) = b i k és un nombre real positiu, aleshores

lim k f (x) = k b .
x→a

10. Si existex x→a

lim f (x) = b1 i x→a lim f (x)g(x) = b1 b2 .
lim g(x) = b2 , aleshores x→a
11. Si f (x) > 0, per a tot x, i si existeix x→a
lim f (x) = b > 0, aleshores és
convenient tenir en compte que
[ ]
lim ln f (x) = ln x→a
x→a
lim f (x) .

lim f (x) = 0 i existeix algun k > 0 tal que |g(x)| ≤ k per a tot x
12. Si x→a
en un entorn de a, aleshores

lim f (x)g(x) = 0.
x→a

Observació: Una funció g que satisfà que existeix algun k > 0 tal
que |g(x)| ≤ k per a tot x en un entorn de a s’anomena funció fitada
en l’entorn donat.

2 Límits infinits i límits a l’infinit

Recordem que, donat un x ∈ IR, un entorn de x és (x − δ, x + δ), on δ > 0
és el radi de l’entorn. Si x = +∞, un entorn de x és (c, +∞) per a un cert
c ∈ IR i, si x = −∞, (−∞, c) és un entorn de −∞.

Definició 3 Sigui f : A −→ IR, on A ⊆ IR. Direm que x→a lim f (x) = b, on

a, b ∈ IR, si per a cada entorn U de b existeix un entorn V de a tal que
V ∩ A ̸= ∅ i f (x) ∈ U per a tot x ∈ V ∩ A.

4
Observació: Quan a, b ∈ IR i f : A −→ IR, A ⊆ IR, aquesta definició
coincideix amb la donada a la secció de límits de funcions. En particular,
si a, b ∈ IR, tenim que:
lim f (x) = +∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃δ > 0 : |x − a| < δ ⇒ f (x) > K.
x→a

lim f (x) = −∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃δ > 0 : |x − a| < δ ⇒ f (x) < K.

x→a

lim f (x) = b ⇐⇒ ∀ϵ > 0, ∃K ∈ IR : x > K ⇒ |f (x) − b| < ε.

x→+∞

lim f (x) = b ⇐⇒ ∀ϵ > 0, ∃K ∈ IR : x < K ⇒ |f (x) − b| < ε.

x→−∞

lim f (x) = +∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x > M ⇒ f (x) > K.

x→+∞

lim f (x) = −∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x > M ⇒ f (x) < K.

x→+∞

lim f (x) = +∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x < M ⇒ f (x) > K.

x→−∞

lim f (x) = −∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x < M ⇒ f (x) < K.

x→−∞

lim f (x) = ∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃δ > 0 : |x − a| < δ ⇒ |f (x)| > K.

x→a

lim f (x) = ∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x > M ⇒ |f (x)| < K.

x→+∞

lim f (x) = ∞ ⇐⇒ ∀K ∈ IR, ∃M ∈ IR : x < M ⇒ |f (x)| > K.

x→−∞
Exemple 5
1) lim x2 = lim x2 = +∞.
x→+∞ x→−∞

2) lim e−x = 0, lim e−x = +∞.

x→+∞ x→−∞

3) lim x1 = ∞.
x→0

4) lim x12 = +∞.

x→0
Teorema 3 Siguin f, g : A −→ IR, A ⊆ IR. Suposem que x→a
lim f (x) = b1 i
lim g(x) = b2 , on a, b1 , b2 ∈ IR. Aleshores:
x→a
lim f (x) = b′1 , aleshores, b′1 = b1 .
1) Si x→a
2) x→a
lim [f (x) + g(x)] = b1 + b2 .
lim [f (x) · g(x)] = b1 · b2 .
3) x→a
f (x) b1
4) x→a
lim = .
g(x) b2
Sempre que estiguin definits els segons membres de (2), (3) i (4).

5
3 Límits segons subconjunts
Definició 4 Sigui A ⊆ IR i f : A −→ IR. Siguin B ⊆ A i a un punt
d’acumulació de B. Direm que el límit de f (x) quan x tendeix a a, segons
el subconjunt B, és L si, per a tot ε > 0, existeix un δ > 0 tal que, si
0 < |x − a| < δ, x ∈ B, aleshores |f (x) − L| < ε. Ho escriurem
lim
x→a
f (x) = L.
x∈B

En termes d’entorns, això vol dir que, donat un entorn V de L, existeix

un entorn U de a tal que f (x) ∈ V per a tots els x ∈ U ∩ B, x ̸= a.
Com a cas particular, si prenem B = A ∩ {x > a} i B = A ∩ {x < a}
ens apareixen els límits laterals.
Definició 5 En les condicions de la definició anterior, direm límit lateral
per la dreta (resp. per l’esquerra) de f (x) quan x tendeix a a al límit, si
existeix, segons el subconjunt B = A ∩ {x > a} (resp. B = A ∩ {x < a}) i
ho escriurem
lim+ f (x) (resp. lim− f (x)).
x→a x→a
x
Exemple 6 Considerem f (x) = |x| . Aleshores,
x x
lim+ f (x) = lim = lim = 1,
x→0 x→0
x>0
|x| x→0
x>0
x
i, en canvi,
x x
lim− f (x) = lim = lim = −1.
x→0 x→0
x<0
|x| x→0
x<0
−x
Teorema 4 Sigui f : A −→ IR.
a) Siguin B ⊆ A i a un punt d’acumulació de B. Si existeix x→a lim f (x),
aleshores també existeix lim
x→a
f (x) i ambdós límits coincideixen.
x∈B

∪
k
b) Siguin B1 , B2 , . . . , Bk ⊆ A tals que A = Bi i sigui a un punt
i=1
d’acumulació de tots els Bi . Si existeixen tots els límits de f en a
segons Bi , i = 1, . . . , k, i són tots iguals a L, aleshores també existeix
lim f (x) i val L.
x→a

c) En particular, si a és un punt d’acumulació de A,

lim f (x) = L ⇐⇒ lim+ f (x) = lim− f (x) = L.
x→a x→a x→a

6
Observació: L’apartat (c) prova també que, si una funció té límits
laterals diferents, o un no existeix, aleshores la funció no té límit. Per
exemple, si f (x) = E[x],


lim+ E[x] = 2 

x→2 

=⇒ ̸ ∃ lim E[x].
lim− E[x] = 1  x→2
x→2

Exemple 7 Considerem la funció f : [0, 3] −→ IR donada per


 x2 x ∈ [0, 1],
f (x) = 
2x − 1 x ∈ (1, 3]
Aleshores la funció té límit 1 quan x → 1 ja que

lim f (x) = lim (2x − 1) = 1,

x→1+ x→1
x>1

i, també,
lim− f (x) = lim
x→1
x2 = 1.
x→1
x<1

Exemple 8 Calculau, si existeixen, els límits següents:

1 x−1
a) lim b) lim
x→0 1 + e1/x x→1 |x − 1|

Solució.
a) Observem que lim+ x1 = +∞ i lim− x1 = −∞; per tant,
x→0 x→0

1 1 1 1
lim+ = lim 1/x
= = = 0.
x→0 1 + e1/x 1 + e x→0 + 1 + e+∞ +∞
i
1 1 1 1
lim− = lim 1/x
= −∞
= = 1.
x→0 1 + e1/x 1+e x→0 − 1 + e 1 + 0
1
Com que els límits laterals són diferents, no existeix el límit lim .
x→0 1 + e1/x
b) Per calcular el límit de la funció donada a b) hem de tenir en compte
que: 
 x − 1 si x ≥ 1
|x − 1| = 
1 − x si x < 1
Per tant:
x−1 x−1
lim+ = lim = 1.
x→1 |x − 1| x→1 x − 1
7
i
x−1 x−1
lim− = lim = −1.
x→1 |x − 1| x→1 1 − x
x−1
Com que els límits laterals són diferents, no existeix el límit lim .
x→1 |x − 1|

4 Càlcul de límits de funcions reals de variable real

A continuació recollim una sèrie de resultats útils per al càlcul de límits de
funcions reals de variable real. En tots els resultats enunciats suposarem
que les funcions estan definides en un conjunt A ⊂ IR i a és un punt
d’acumulació de A.

0
1) Indeterminació 0 amb polinomis.
Si P (x) i Q(x) són funcions polinòmiques reals tals que P (a) ̸= 0 o
Q(a) ̸= 0, aleshores
P (x) P (a)
lim
x→a Q(x)
= .
Q(a)
P (x)
Si P (a) = Q(a) = 0, és recomanable simplificar la fracció Q(x) pel
binomi x − a un nombre necessari de vegades per obtenir un resultat
en IR.

Exemple 9 Calculau els límits següents:

( )x+1
x3 − 3x + 2 x2 + x − 6 x−1
a) lim b) lim c) lim 2
x→1 1 − x2 x→2 x− 4 x→1 x − 1

Solució.
a) Observem que el límit del numerador i el del denominador valen
0 i, per tant, tenim una indeterminació del tipus 00 . Per resoldre-la,
calcularem la descomposició dels dos polinomis en factors. Utilitzant
la regla de Ruffini obtenim que:

x3 − 3x + 2 = (x − 1)2 (x + 2) i 1 − x2 = −(x − 1)(x + 1).

Per tant,
(x − 1)2 (x + 2) (x − 1)(x + 2) 0
l = lim = lim = = 0.
x→1 (x − 1)(−x − 1) x→1 −x − 1 −2
8
 b) Observem ara que el límit del numerador i el del denominador valen
0 i, per tant, tenim una indeterminació del tipus 00 . Per resoldre-la,
calcularem la descomposició dels dos polinomis en factors.
x2 + x − 6 (x − 2)(x + 3) x+3 5
lim = lim = lim =
x→2 −
x 4 x→2 (x + 2)(x − 2) x→2 x + 2 4

c) Tenim
( )x+1  x+1 ( )x+1 ( )2
x−1 x−1 1 1 1
lim 2 = lim   = lim = =
x→1 x − 1 x→1 (x − 1)(x + 1) x→1 x + 1 2 4

0
2) Indeterminació 0 amb expressions irracionals.
Les expressions irracionals es redueixen, en molts de casos, a una
forma racional realitzant un canvi de variable. En altres casos pot ser
necessari fer una racionalització del numerador o del denominador.

Exemple 10 Calculau el límits següents:

√
x−2 3 − 2x + 1
a) lim √ b) lim
x→2 1 − x−1 x→4 2x − 8
Solució.
a) Diguem L a aquest límit. Observem que, si substituïm x per 2, re-
sulta un límit de la forma 00 . Aleshores hem d’operar. Per tal de llevar
l’arrel, multiplicarem el numerador i el denominador pel conjugat:

√ √
x−2 1+ x−1 (x − 2)(1 + x − 1)
L = lim √ · √ = lim
x→2 1 − x−1 1+ x−1 x→2 1 − (x − 1)
√ √
(x − 2)(1 + x − 1) (x − 2)(1 + x − 1)
= lim = lim
x→2 2−x x→2 −(x − 2)
√ √
= − lim (1 + x − 1) = −(1 + 2 − 1) = −2
x→2

b) Diguem L a aquest límit. Observem que, si substituïm x per 4, re-

sulta un límit de la forma 00 . Aleshores hem d’operar. Per tal de llevar
l’arrel, multiplicarem el numerador i el denominador pel conjugat:

9
 √ √
3 − 2x + 1 3 + 2x + 1 9 − (2x + 1)
L = lim · √ = lim √
x→4 2x − 8 3 + 2x + 1 x→4 (2x − 8)(3 + 2x + 1)

8 − 2x (2x − 8)
= lim √ = lim √
x→4 (2x − 8)(3 + 2x + 1) x→4 (2x − 8)(3 + 2x + 1)

1 1 1
= − lim √ = − √ = −
x→4 3 + 2x + 1 3+ 8+1 6

Exemple 11 Calculau els límits següents:

√ √ √
1+x−1 x− 3
a) lim √ b) lim
x→0 3 1 + x − 1 x→3 x−3

Solució.
a) Observem que en aquest cas tenim una indeterminació del tipus 00 .
Per resoldre-la, considerarem el canvi de variable:
√
y = 6 1 + x =⇒ y 6 = 1 + x,

de forma que si x → 0 es té que y → 1. Aleshores, aplicant el canvi

de variable, obtenim:
√ √
x + 1 = y3, 3 x + 1 = y2,

i, per tant,
√
1+x−1 y3 − 1
lim √ = lim = l.
x→0 3 1 + x − 1 y→1 y 2 − 1

Aleshores, fent la descomposició en factors del numerador i denomi-

nador, obtindrem:

y 3 − 1 = (y − 1)(y 2 + y + 1), y 2 − 1 = (y − 1)(y + 1),

i, per tant,
(y − 1)(y 2 + y + 1) y2 + y + 1 3
l = lim = lim = .
y→1 (y − 1)(y + 1) y→1 y+1 2

10
 Observació: Si analitzam un poc l’exemple anterior, podem veure
que hem fet el canvi de variable y p = 1 + x, on p és el m.c.m. dels
índexs de les arrels de 1 + x.
b) Per resoldre aquest límit racionalitzarem el numerador:
√ √ √ √ √ √
x− 3 ( x − 3)( x + 3) x−3
lim = lim √ √ = lim √ √
x→3 x−3 x→3 (x − 3)( x + 3) x→3 (x − 3)( x + 3)
1 1
= lim √ √ = √
x→3 x+ 3 2 3

3) Indeterminació ∞ − ∞.

Exemple 12 Calculau
( )
1 3
lim − .
x→1 1 − x 1 − x3

Solució. Observem que, en aquest cas, tenim una indeterminació

del tipus ∞ − ∞. Operant obtenim:
( )
1 3 1 − x3 − 3 + 3x −x3 + 3x − 2
lim − = lim = lim =
x→1 1 − x 1 − x3 x→1 (1 − x3 )(1 − x) x→1 (1 − x3 )(1 − x)

x3 − 3x + 2
= lim =l
x→1 (1 − x3 )(x − 1)

Observem ara que el límit del numerador i el del denominador valen

0 i, per tant, tenim una indeterminació del tipus 00 . Per resoldre-la,
calcularem la descomposició dels dos polinomis en factors. Utilitzant
la regla de Ruffini obtenim que:

x3 − 3x + 2 = (x − 1)2 (x + 2) i 1 − x3 = (x − 1)(−x2 − x − 1).

Per tant,
(x − 1)2 (x + 2) x+2 3
l = lim = lim = = −1.
x→1 (x − 1)(−x2 − x − 1)(x − 1) x→1 −x2 − x − 1 −3

4) Indeterminació 1∞ .
En calcular límits d’una funció de la forma f (x)g(x) , hem de tenir en
compte que:

11
 lim f (x)g(x) , es
a) Si les funcions ho permeten, per calcular el límit x→a
pot utilitzar la identitat:

lim f (x)g(x) = elimx→a g(x) ln f (x) .

x→a

b) Per resoldre les indeterminacions de la forma 1∞ podem utilitzar

el procediment que descrivim a continuació
Si suposam que x→a lim g(x) = ∞, utilitzant el límit
lim f (x) = 1 i x→a
anterior, es pot veure que:

lim f (x)g(x) = elimx→a (f (x)−1)g(x)

x→a

sempre que el límit de la dreta existeixi.

Exemple 13 Calculau els límits següents:

( )x ( )x
x−1 x
a) lim b) lim .
x→+∞ x+1 x→+∞ x+1

Solució.
()
x−1 x
a) Observem que lim = 1∞ ; aleshores, si aplicam
x→+∞ x+1

lim f (x)g(x) = x→a

x→a
lim e(f (x)−1)g(x) ,

tenim:

( )x
x−1 −2x
= lim e( x+1 −1)x = lim e x+1 x = lim e x+1 = e−2 .
x−1 x−1−x−1
lim
x→∞ x+1 x→+∞ x→+∞ x→+∞

( )x
x
b) Observem que lim x
= 1 i, per tant, lim = 1∞ ;
x→+∞ x+1 x→+∞ x+1
aleshores, si aplicam

lim f (x)g(x) = x→a

x→a
lim e(f (x)−1)g(x) ,

tenim:
( )x
x −x
= lim e( x+1 −1)x = lim e = lim e x+1 = e−1 .
x x−x−1
lim x+1 x
x→+∞ x+1 x→+∞ x→+∞ x→+∞

D’una altra forma:

12
 ( )x ( ( ))x ( )x
x x x−x−1
lim = lim 1+ −1 = lim 1+
x→+∞ x+1 x→+∞ x+1 x→+∞ x+1
( ) x+1 −x −x
−1 −1 x+1 lim 1
= lim 1+ = ex→+∞ x + 1 = e−1 =
x→+∞ x+1 e
5) Límits amb funcions trigonomètriques.
Es té
lim sin x = sin a,
x→a
lim cos x = cos a
x→a
i que
sin x tan x
lim =1 i lim = 1.
x→0 x x→0 x
Exemple 14 Calculau el límit següent
x − sin 2x
lim
x→0 x + sin 3x

sin x
aplicant que lim =1
x→0 x

Solució. Tenim que:

x − sin 2x
x 1 − sinx2x 1 − 2 sin
2x
2x
lim x + sin 3x = lim = lim
x→0 x→0 1 + sinx3x x→0 1 + 3 sin
3x
3x
x
1 − 2 −1
= lim = .
x→0 1 + 3 4

Exemple 15 Calculau el límit següent

x3
lim
x→0 (1 − cos x) sin3 x

sin x
aplicant que lim =1
x→0 x

Solució.

x3 1 1
lim = lim = =∞
x→0 (1 − cos x) sin x
3 x→0 (1 − cos x)( sin x )3
0
x

13
6) Límit del producte d’una funció tendint a 0 i una de fitada.
lim f (x) = 0 i existeix k > 0 tal que |g(x)| ≤ k
Recordem que, si x→a
per a tot x en un entorn de a, aleshores x→a
lim f (x)g(x) = 0.

Exemple 16 Calculau el límit

( )
1
lim x · sin2
x→0 x

Solució.
Observem que lim x2 = 0 i que g(x) = sin x1 satisfà que | sin x1 | ≤ 1.
x→0
Per tant, ( )
1
lim
x→a
x · 2
sin =0
x
7) Límits amb logaritmes.

Exemple 17 Comprovau que

ln(x + 1)
lim = 1.
x→0 x
Solució.

( )
1 1
lim ln(x+1)
x = lim x1 ln(x+1) = lim ln(x+1) x = ln lim (1 + x) x = ln e = 1.
x→0 x→0 x→0 x→0

Observació: Aquest límit pot ser útil en el càlcul de certs límits,

com podem veure a l’exemple següent.

Exemple 18 Calculau el límit

v
u
1 u1 + x
lim ln t .
x→0 x 1−x

Solució.
v
u
1 u1 + x 1 ln(1 + x) − ln(1 − x)
lim ln t = lim
x→0 x 1−x 2 x→0 x
 
1 ln(1 + x) ln(1 − x)  1
= lim − lim = (1 + 1) = 1,
2 x→0 x x→0 x 2
14
 on el segon límit val −1, perquè:
ln(1 − x) ln(1 − x) ln(1 + y)
lim = − lim = − lim = −1.
x→0 x x→0 −x y→0 y

També el podem calcular de la manera següent:

v ( )1  ( )1 
u
1 u1 + x 1 1+x x 1 1+x x
lim ln t = lim ln = ln  lim  = L.
x→0 x 1 − x 2 x→0 1−x 2 x→0 1 − x

( )1
1+x x
Calculem ara el límit lim . Com que és del tipus 1∞ , serà
x→0 1 − x
λ
igual a e , on
( )
1+x 1 1 + x − (1 − x) 1 2x
λ = lim − 1 · = lim · = lim =2
x→0 1 − x x x→0 1−x x x→0 x(1 − x)
1 1
Per tant, L = 2 ln eλ = 2 ln e2 = 1.

Per finalitzar, vegem amb un altre exemple com els canvis de variable
poden ser útils per calcular alguns límits.

Exemple 19 Calculau el límit

eax − ebx
lim .
x→0 x
Solució.
( )
ax
e −e bx ebx eax−bx − 1 bx e(a−b)x − 1
lim = lim = lim e lim
x→0 x x→0 x x→0 x→0 x
e(a−b)x
−1
= lim = L.
x→0 x
Fent el canvi e(a−b)x − 1 = y, si x → 0, y → 0 i, aleshores, x = ln(1+y)
a−b ; per
tant, segons l’exemple 17,
y 1
L = lim = (a − b) · lim = a − b,
y→0 ln(1+y) y→0 ln(1+y)
a−b y

Observació: Notem que el límit anterior també es pot calcular observant

que
ex − 1
lim = 1 (comprovau-ho).
x→0 x

15
5 Funcions contínues. Propietats
Definició 6 Donat un conjunt A ⊆ IR, direm que un punt a ∈ A és un
punt aïllat si no és d’acumulació, és a dir, si existeix un entorn de a que
no conté cap altre punt de A.

Exemple 20

1) El punt 1 és aïllat en el conjunt A = ZZ + .

2) El conjunt A = [0, 1] no té cap punt aïllat.

Definició 7 Sigui f : A −→ IR, on A ⊆ IR i a ∈ A. Direm que f és

contínua en a si, per a tot ε > 0, existeix δ > 0 tal que, si |x − a| < δ,
x ∈ A, aleshores |f (x) − f (a)| < ε.

Observació: D’aquesta definició és desprèn la definició més familiar:






1) ∃f (a),
f contínua en a, punt d’acumulació de A ⇐⇒ 
2) ∃ x→a
lim f (x),


 3) x→a
lim f (x) = f (a).

Observem també que f és contínua en tot punt aïllat de A, ja que, si

a ∈ A és aïllat, donat ε > 0 qualsevol, sempre existeix un δ > 0 tal que a
(a − δ, a + δ) l’únic punt de A és x = a i, aleshores, |f (x) − f (a)| = 0 < ε.

Exemple 21
1) Si k ∈ IR, la funció f (x) = k, per a tot x ∈ IR, és contínua en
qualsevol a ∈ IR.
2) f (x) = 4x + 2 és contínua en qualsevol a ∈ IR.
3) f (x) = E[x] és contínua en tot a ∈ IR \ ZZ

Definició 8 Sigui f : A −→ IR, on A ⊆ IR. Direm que f és contínua

en A si f és contínua en a per a tot a ∈ A. En aquest cas, direm que
f : A −→ IR és contínua.

Proposició 3 Sigui A ⊆ IR.

16
 1) Siguin f, g : A −→ IR dues funcions contínues. Aleshores f + g i f · g
són també contínues.
2) Siguin λ ∈ IR i f : A −→ IR una funció contínua. Aleshores λ · f és
també contínua.
3) Siguin f, g : A −→ IR dues funcions contínues, amb g(x) ̸= 0 per a
tot x ∈ A. Aleshores fg és també contínua.

Teorema 5 Siguin A, B ⊆ IR, f : A −→ IR una funció contínua (en

A) i g : B −→ IR una funció contínua (en B). Suposem que f (A) ⊆ B.
Aleshores, h = g ◦ f : A −→ IR és contínua (en A).

Teorema 6 Sigui f : A −→ IR, on A ⊆ IR i a ∈ A. Aleshores, f és

contínua en a si, i només si, donada qualsevol successió {xn } ⊆ A tal que
{xn } → a, resulta que {f (xn )} → f (a).

Exemple 22
1) f (x) = x2 és contínua en qualsevol a ∈ IR.
2) Demostrau que la funció f (x) = sin πx no és contínua.

Solució.

1) Observem que, si {xn } → a, aleshores {x2n } → a2 . Per tant,

lim x2 = a2 =⇒ f és contínua en a.
x→a

π
2) En efecte, considerem, per exemple, la successió de punts xn = 2nπ
(observem que {xn } → 0); aleshores, f (xn ) = sin 2nπ = 0 i, per tant,
{f (xn )} → 0. Si consideram ara yn = 2nπ+ π
π → 0, aleshores serà
( ) 2
f (yn ) = sin 2nπ + π
2 = 1 i, en aquest cas, {f (yn )} → 1. Tenim,
per tant, dues successions que convergeixen cap a 0 de manera que
les successions de les seves imatges tenen límits diferents; aleshores, el
teorema anterior afirma que la funció no és contínua a x = 0

5.1 Discontinuïtats
En tot aquest apartat, estudiam la continuïtat de funcions f definides sobre
lim f (x) = ±∞,
IR i que prenen valors dins IR. Aleshores si, per exemple x→a
entendrem que la funció no té límit en el punt a (ja que ±∞ ̸∈ IR).

17
Definició 9 Direm que una funció f : A −→ IR és discontínua en un punt
a ∈ A, o que té una discontinuïtat en a, si a és un punt en el qual f no és
contínua.
Observació: Observem que, perquè f no sigui contínua en a, ha de
passar: o bé ̸ ∃ x→a
lim f (x), o bé ̸ ∃f (a), o bé x→a
lim f (x) ̸= f (a).

Definició 10 Direm que f : A −→ IR té una discontinuïtat de primera

espècie en a si existeixen els límits laterals de f en a i la funció no és con-
tínua en a. Direm que la discontinuïtat és evitable si els dos límits laterals
coincideixen i direm que la discontinuïtat és de salt quan no coincideixin.
El salt és la diferència en valor absolut entre els dos límits laterals.
Observació: Que f tingui una discontinuïtat evitable en a vol dir que
lim f (x), però que, o bé no existeix f (a), o bé f (a) ̸= x→a
existeix x→a lim f (x).
En qualsevol cas, podem definir una nova funció

f (x) si x ̸= a
f¯(x) = 
lim f (x) si x = a.
x→a

Aleshores, f¯ serà contínua en a (hem evitat la discontinuïtat).

Teorema 7 Sigui f : A −→ IR, on A ⊆ IR i a ∈ A. Aleshores, f és
contínua en a si, i només si, donada qualsevol successió {xn } ⊆ A tal que
{xn } → a, resulta que {f (xn )} → f (a).
Exemple 23
1) f (x) = x2 és contínua en qualsevol a ∈ IR.
2) Demostrau que la funció f (x) = sin πx no és contínua
Solució.
1) Observem que, si {xn } → a, aleshores {x2n } → a2 . Per tant,
lim x2 = a2 =⇒ f és contínua en a.
x→a
π
2) En efecte, considerem, per exemple, la successió de punts xn = 2nπ
(observem que {xn } → 0); aleshores, f (xn ) = sin 2nπ = 0 i, per
tant, {f (xn )} → 0. Si consideram ara yn = 2nπ+ π
π , aleshores serà
( ) 2
f (yn ) = sin 2nπ + π2 = 1 i, en aquest cas, {f (yn )} → 1. Tenim,
per tant, dues successions que convergeixen cap a 0 de manera que
les successions de les seves imatges tenen límits diferents; aleshores, el
teorema anterior afirma que la funció no és contínua a x = 0

18
Exemple 24

|x| si x ̸= 0
a) f (x) = 
1 si x = 0
f té una discontinuïtat evitable en x = 0, perquè
lim |x| = lim− |x| = 0.
x→0+ x→0

Aleshores, la funció que val f¯(x) = |x| per a tot x ∈ IR és contínua

en 0 (hem evitat la discontinuïtat redefinint f (0) com lim f (x) = 0).
x→0

b) f (x) = E[x] no és contínua en cap z ∈ ZZ. Per tant, f té una

discontinuïtat de salt 1 en cada enter z, ja que, si z ∈ ZZ, lim+ E[x] =
x→z
z, mentres que lim− E[x] = z − 1.
x→z

x2 − 4
c) f (x) = .
x−2
f té una discontinuïtat evitable en x = 2, perquè no existeix f (2) i,
en canvi, sí que existeix
x2 − 4
lim = lim (x + 2) = 4.
x→2 x − 2 x→2

Si definim f (2) = 4, aleshores la funció serà contínua en x = 2.

Definició 11 Direm que f té una discontinuïtat de segona espècie (o essen-

cial) en a si no existeix qualque límit lateral, o cap dels dos.
1
Exemple 25 f (x) = .
x
f té una discontinuïtat de segona espècie en x = 0, perquè no existeix
cap límit lateral en aquest punt.

Exemple 26 Trobau a i b perquè la funció següent sigui contínua en tot

punt x ∈ IR: 




2x + 1 si x ≤ 3
f (x) =  ax + b si 3 < x < 5


 x2 + 2 si x ≥ 5

Solució.
Observem primer que f és contínua en tot punt diferent de 3 i 5 perquè
en els tres intervals (−∞, 3), (3, 5) i (5, +∞) és un polinomi. Estudiem,
per tant, els límits laterals en els punts 3 i 5.

19
 En el punt 3,
lim f (x) = lim− (2x + 1) = 7
x→3− x→3

lim f (x) = lim+ (ax + b) = 3a + b

x→3+ x→3

Aleshores f serà contínua en el punt 3 si, i només si, 3a + b = 7.

En el punt 5,
lim f (x) = lim− (ax + b) = 5a + b
x→5− x→5

lim+ f (x) = lim+ (x2 + 2) = 27

x→5 x→5

Aleshores f serà contínua en el punt 5 si, i només si, 5a + b = 27.

Així, hem de resoldre el sistema

 3a + b = 7
 5a + b = 27
Restant la primera equació de la segona tenim 2a = 20 d’on resulta
a = 10. Finalment, de la primera equació, tenim b = 7−3a = 7−30 = −23.
Aleshores f és contínua en els punts 3 i 5 i, per tant, en tot punt, si, i
només si, a = 10 i b = −23

6 Teoremes de funcions contínues

En tot aquest apartat, i si no s’especifica el contrari, f indicarà una funció
f : A −→ IR, on A ⊆ IR, i a ∈ A.

Teorema 8 (Teorema de la conservació del signe) Si f és contínua

en a i f (a) ̸= 0, aleshores existeix un entorn de a, (a − δ, a + δ) tal que,
per a tot x ∈ (a − δ, a + δ), f (x) i f (a) tenen el mateix signe.

Corol.lari 1 Si f és contínua en a i pren valors positius i negatius en tot

entorn de a, aleshores f (a) = 0.

Teorema 9 (Teorema de Bolzano) Si f : [a, b] −→ IR contínua tal que

f (a) · f (b) < 0, aleshores, existeix c ∈ (a, b) tal que f (c) = 0.

20
Observació:
Que f (a)·f (b) < 0 vol dir que f (a) i f (b) tenen signes oposats. Aleshores
la demostració gràfica és molt clara: si, per exemple, f (a) < 0 i f (b) > 0,
per dibuixar la gràfica de f hem d’anar del punt del pla (a, f (a)) al punt
(b, f (b)) de manera contínua, és a dir, d’una sola traçada. Clarament, en
qualque lloc haurem de tallar l’eix de les x (vegeu la Figura 2).

(b, f (b))
f (b) ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ....................
...
....
.........
......... ...
.....
. .
.. ...
... .
... ...
... .
... ...
.. .
..
.. ...
.. .
..
. ...
. .
.. ...
... .
.. ...
..
... .
...
.............
.... .......
.... ....... ....
.. . ..........
.
a ....
.
.. ..
..... .....................
...
b
....
... ..... ...
... ..
......
. ...
..
.
....
.
..
. ...
.
.
..
.
....
c
.
....
... ....
.....
.... ....
...
......
... ....
....
... .....
........
. ............
................... ..
f (a) ..... ..... ..... ..... ........
(a, f (a))

Figure 2: Representació gràfica del teorema de Bolzano.

Observem que, si f no és contínua, el teorema no té per què ser cert.

En efecte, considerem la funció

 −1 si −1 ≤ x ≤ 0
f (x) = 
1 si 0 < x ≤ 1
Aleshores no hi ha cap punt c tal que f (c) = 0, però, en canvi, resulta que
f (−1) · f (1) = −1 < 0 (vegeu la Figura 3).
.............
1

−1 1

s −1

Figure 3: Representació de la funció f (x) = −1 si x ∈ [−1, 0] i f (x) = 1 si x ∈]0, 1].

Teorema 10 (Teorema dels valors intermedis) Si f : [a, b] −→ IR és

contínua i x1 , x2 ∈ [a, b] són tals que x1 < x2 i f (x1 ) ̸= f (x2 ), aleshores f
pren tots els valors compresos entre f (x1 ) i f (x2 ) almenys una vegada.

21
Exemple 27 Provau que l’equació cos x = x3 té qualque solució real.

Solució.
Considerem la funció f (x) = cos x − x3 . Intentarem aplicar el teorema
de Bolzano, és a dir, trobar un interval on f sigui contínua i prengui signes
diferents en els seus extrems.
Primer de tot, observem que f és contínua (per ser diferència de funcions
contínues) en tot punt de IR i, per tant, en qualsevol subinterval seu. Ara,
( ) ( )3
π π π π3
f (0) = cos 0 = 1 > 0 i f = cos − =− <0
2 2 2 8
( )
π
Aleshores, pel teorema de Bolzano, existirà un punt c de l’interval 0,
2
tal que f (c) = 0, és a dir, hem provat que l’equació donada té com ( a mínim
)
π
una solució i, a més, hem vist que aquesta està dins l’interval 0, .
2
Observació: El teorema anterior és una generalització del teorema de
Bolzano. Si f (x1 ) ̸= f (x2 ) i f és contínua en [x1 , x2 ], aleshores la gràfica
de f passa del punt (x1 , f (x1 )) al punt (x2 , f (x2 )) de manera contínua i,
així, la imatge de f contindrà tot l’interval d’extrems f (x1 ) i f (x2 ) (vegeu
la Figura 4).
...
.. ...
.. .... ..............
............
f (x2 ) ..
............
...
....
... . . ..
.....
............ ..
...
...
...
................. ..
.....
.
....
.....
.....
......
.................
..
...
.......
.
.............................
.......
.......
................. ......
...
.......
.....
.....
....
....
.. ...
.
...
.....
...............
f (x1 ) ....
.
....
..
.....
...............

x1 x2

Figure 4: Representació gràfica del teorema dels valors intermedis.

Definició 12 Donada f : A −→ IR, A ⊆ IR i B ⊆ A, direm que

1) f està fitada superiorment en B si

∃K ∈ IR : f (x) ≤ K ∀x ∈ B.

22
 2) f està fitada inferiorment en B si

∃K ∈ IR : f (x) ≥ K ∀x ∈ B.

3) f està fitada en B si ho està inferiorment i superiorment, és a dir, si

∃K ∈ IR+ : |f (x)| ≤ K ∀x ∈ B.

Exemple 28 Considerem f : IR \ {0} −→ IR donada per f (x) = x1 .

Aleshores, f no està fitada superiorment en (0, 1] i està fitada superior-
ment en [1, 2].

Solució. Vegem que no existeix cap K com a la definició anterior.

1
Si K ≤ 1 =⇒ x = ∈ (0, 1] i f (x) = 2 > K.
2
1
Si K > 1 =⇒ x = ∈ (0, 1] i f (x) = K + 1 > K.
K +1
En canvi, f està fitada superiorment en [1, 2], ja que,

si x ∈ [1, 2], f (x) ≤ 1 =⇒ K = 1 és una fita superior.

Teorema 11 (Teorema de Weierstrass) Sigui f : [a, b] −→ IR con-

tínua. Aleshores f está fitada en [a, b].

Definició 13 Sigui f : A ⊂ IR −→ IR i a ∈ A. Direm que f té un màxim

relatiu (resp. mínim relatiu) en el punt a si existeix un entorn I de
a, tal que, per a tot x ∈ I ∩ A, f (x) ≤ f (a) (resp. f (x) ≥ f (a)). Si la
desigualtat és certa en tot A direm que el màxim (resp. mínim) és absolut.

Teorema 12 (Teorema de l’extrem) Si f : [a, b] −→ IR és contínua,

aleshores f té un màxim i un mínim absoluts en [a, b].

Corol.lari 2 Si f : [a, b] −→ IR és contínua, aleshores f ([a, b]) és un

interval tancat.

Definició 14 Siguin A ⊆ M ⊆ IR i f : M −→ IR una funció.

• Direm que f és una funció creixent en A si, per a tots x, y ∈ A amb
x < y, se satisfà que f (x) ≤ f (y).

23
• Direm que f és una funció estrictament creixent en A si, per a tots
x, y ∈ A amb x < y, se satisfà que f (x) < f (y).
• Direm que f és una funció decreixent en A si, per a tots x, y ∈ A
amb x < y, se satisfà que f (x) ≥ f (y).
• Direm que f és una funció estrictament decreixent en A si, per a tots
x, y ∈ A amb x < y, se satisfà que f (x) > f (y).
• Direm que f és una funció monòtona en A si la funció és creixent o
decreixent en A. En els altres casos direm que la funció és estricta-
ment monòtona en A.

24