Tema 1 (part 1)

Successions de nombres reals

1 Definició de successió.
Definició 1 Una successió de nombres reals és un conjunt infinit i
ordenat de nombres reals on intervé una llei o criteri que associa cada
posició dins la successió amb un nombre real:
IN −→ IR
i 7−→ ai

Denotarem la successió per {a1 , a2 , a3 , . . .} o, més senzillament, {an }. Di-

rem que an és el terme general de la successió.

Exemple 1
1) {an } = {1, 2, 4, 8, 16, . . .} té per terme general an = 2n−1 . En efecte,
observem que si donam valors a n, obtenim la successió donada:
n=1: a1 = 21−1 =1
n=2: a2 = 22−1 =2
n=3: a3 = 23−1 =4
n=4: a4 = 24−1 =8
···
{ }
3 8 15 n2 − 1
2) {bn } = 0, , , , . . . té per terme general bn = .
2 3 4 n
3) {cn } = {1, 1, 2, 3, 5, . . .} ve donada per


 c1 = 1,


cn =  c2 = 1,


 cn = cn−1 + cn−2 , ∀n ≥ 3.
Aquesta és la coneguda successió de Fibonacci.

1
2 Lı́mit de successions. Propietats.
Definició 2 Sigui {an } una successió de nombres reals. Direm que aquesta
successió té per lı́mit un nombre real a ∈ IR si, donat un ε > 0, existeix
un n0 ∈ ZZ + tal que |an − a| < ε per a tot n ≥ n0 . Si una successió té
lı́mit, direm que és convergent i ho escriurem {an } → a, o bé an → a, o
bé n→∞
lim an = a, o bé lim an = a.

Exemple 2 Considerem la successió de terme general

n+1
an = ∀n ≥ 3.
n−2
Provarem que n→∞
lim an = 1.

Solució Sigui ε > 0 qualsevol. Observem que

   
n +1  n + 1 − n + 2 3

|an − a| = 
n
− 1 =  
=

.
−2 n−2 n−2
Si volem que |an − a| < ε, resultarà
3 3 + 2ε
< ε ⇐⇒ 3 < ε · n − 2ε ⇐⇒ 3 + 2ε < ε · n ⇐⇒ n > .
n−2 ε
[ ]
Considerem, doncs, n0 = E 3+2ε
ε + 1 ∈ ZZ + . Si n ≥ n0 , aleshores n > 3+2ε
ε
i, aixı́, |an − a| = n−2
3
< ε.

Observacions:
1) Recordem que:
|an − a| < ε ⇐⇒ a − ε < an < a + ε ⇐⇒ an ∈ (a − ε, a + ε).
Aleshores, la definició diu que {an } → a si donat qualsevol entorn de
a, (a − ε, a + ε), per petit que sigui el radi ε > 0, tots els termes an
de la successió són dins aquest entorn a partir d’un cert terme an0 .
2) Donada una successió {an }, si per a qualsevol k ∈ ZZ + fixat, conside-
ram la successió de terme general bn = an+k , aleshores:
{bn } és convergent si, i només si, {an } és convergent.
En aquest cas, n→∞
lim an = n→∞
lim bn .

2
Exemple 3 Les successions {an } = { n1 } = {1, 21 , 31 , . . . , n1 , . . .} i {bn } =
{an+3 } = { 41 , 15 , . . . , n+3
1
, . . .} tenen el mateix lı́mit, 0.
Proposició 1 El lı́mit d’una successió, si existeix, és únic.
Definició 3 Sigui {an } una successió de nombres reals, i suposem que
triam una col.lecció de nombres enters positius tals que n1 < n2 < · · · <
nk < · · ·. Aleshores, la successió {ank } s’anomena una subsuccessió (o
successió parcial) de la successió {an }.
Observació: Una subsuccessió d’una successió {an } no és més que, de
tots els termes a1 , a2 , . . . , an , . . ., extreure’n un subconjunt infinit en el
mateix ordre en què apareixen. En particular, si nk = k (∀k ≥ 1), resulta
que tota successió és una subsuccessió d’ella mateixa.
Exemple 4 Considerem la successió {an } formada per
1 1 1
1, , 1, , 1, , . . .
2 3 4
Prenguem n1 = 2, n2 = 4, n3 = 6, . . . , nk = 2k, . . . Aleshores, la successió
formada per
1 1 1 1
, , ,..., ,...
2 3 4 k+1
és una subsuccessió de {an }.
Proposició 2 Una condició necessària i suficient perquè una successió
{an } sigui convergent és que totes les seves subsuccessions siguin conver-
gents (cap al mateix lı́mit). En aquest cas, podem afirmar que totes les
subsuccessions d’una successió convergeixen cap a un mateix punt, el lı́mit
de {an }.
Observació: En particular, si dues subsuccessions d’una successió tenen
lı́mits diferents, la successió donada no tindrà lı́mit. Per exemple, la suc-
cessió {an } formada per
1 1 1
1, , 1, , 1, , . . .
2 3 4
té dues subsuccessions convergents cap a diferents lı́mits:
a2k−1 : 1, 1, 1, . . . , 1, . . . → 1,

1 1 1 1
a2k : , , , . . . , , . . . → 0.
2 3 4 k+1
3
El mateix resultat s’obté (la no convergència de {an }) si qualque subsuc-
cessió seva no és convergent.

Un exemple d’aplicació de la proposició anterior és el següent.

Exemple 5 La successió {an } donada per an = (−1)n no té lı́mit.
Solució Ho demostrarem donant dues subsuccessions de {an } amb lı́mits
diferents. En efecte, considerem la subsuccessió de {an } formada pels ter-
mes parells, a2n = (−1)2n . Aleshores obtenim la successió constant igual a
1 i, per tant, n→∞
lim a2n = 1. D’altra banda, si consideram els termes impar-
ells, a2n+1 = (−1)2n+1 , obtenim la successió constant igual a -1, de manera
lim a2n+1 = −1.
que n→∞
Tenim, aixı́, dues subsuccessions que tenen lı́mits diferents i, segons la
lim (−1)n .
proposició anterior, no existeix n→∞

3 Successions monòtones i fitades

Definició 4 Direm que una successió de nombres reals {an } és:
- monòtona creixent si an ≤ an+1 per a tot n ∈ ZZ + ,
- estrictament creixent si an < an+1 per a tot n ∈ ZZ + ,
- monòtona decreixent si an ≥ an+1 per a tot n ∈ ZZ + ,
- estrictament decreixent si an > an+1 per a tot n ∈ ZZ + .
Exemple{
6} La successió {n} és estrictament creixent, mentre que la suc-
n+1
cessió n és estrictament decreixent, ja que
n + 1 n + 2 (n + 1)2 − n · (n + 2)
an − an+1 = − =
n n+1 n(n + 1)
n2 + 2n + 1 − n2 − 2n 1
= 2
= 2
> 0, per a tot n ∈ ZZ + .
n +n n +n
D’altra banda, la successió {an } amb an = 1 per a tot n ∈ ZZ + és monòtona
creixent (i monòtona decreixent).
Definició 5 Direm que una successió {an } de nombres reals està fitada
superiorment (resp. fitada inferiorment), si existeix K ∈ IR tal que
an < K per a tot n ∈ ZZ + (resp. an > K per a tot n ∈ ZZ + ). Direm que la
successió està fitada si ho està inferiorment i superiorment.

4
Exemple 7 La successió {n} està fitada inferiorment però no superior-
ment, mentres que la successió {−n2 + 1} ho està superiorment però no
inferiorment. D’altra banda, la successió {1/n} està fitada (inferiorment
i superiorment) però, en canvi, la successió {(−1)n · n} no està fitada (ni
inferiorment ni superiorment).

Observacions:
1) És fàcil comprovar que una successió {an } de nombres reals està fitada
si, i només si, existeix un nombre real K > 0 tal que |an | < K, per a
tot n ∈ ZZ + .
2) La desigualtat no té per què ser estricta: {an } està fitada si, i només
si, existeix K > 0 tal que |an | ≤ K, per a tot n ∈ ZZ + .

Proposició 3 Tota successió convergent és una successió fitada.

Proposició 4
a) Tota successió de nombres reals monòtona creixent i fitada superior-
ment té lı́mit.
b) Tota successió de nombres reals monòtona decreixent i fitada inferi-
orment té lı́mit.

Observació: L’afirmació del teorema és molt intuı̈tiva. Si la successió

sempre creix, però no pot fer-se més gran que un determinat valor, aleshores
s’haurà de concentrar cap a un cert punt.

Exemple 8
a) La successió {n} és monòtona creixent, però no està fitada superior-
ment i, per tant, segons la Proposició 3, no té lı́mit.
{ }
b) La successió 1, 12 , 1, 13 , 1, 14 , . . . està fitada superiorment, però no és
monòtona creixent i no té lı́mit (per què?).

5
4 Lı́mits infinits
Definició 6 Sigui {an } una successió de nombres reals.
- Direm que {an } té per lı́mit +∞, i ho indicarem amb {an } → +∞ (o
lim a = +∞), si, per a tot K ∈ IR, existeix n0 ∈ ZZ + tal que
n→∞ n
an > K per a tot n ≥ n0 .
- Direm que {an } té per lı́mit −∞, i ho indicarem amb {an } → −∞ (o
lim a = −∞), si, per a tot K ∈ IR, existeix n0 ∈ ZZ + tal que
n→∞ n
an < K per a tot n ≥ n0 .
- Direm que {an } té per lı́mit ∞, i ho indicarem amb {an } → ∞ (o
lim a = ∞), si, per a tot K > 0, existeix n0 ∈ ZZ + tal que
n→∞ n
|an | > K per a tot n ≥ n0 .
Exemple 9 Les següents successions tenen lı́mits infinits:
a) {n} → +∞.
b) {−n2 + 1} → −∞.
c) {(−1)n · n} → ∞.

5 Càlcul de lı́mits de successions reals

Considerem primer la proposició següent sobre aritmètica de lı́mits.
Proposició 5 (Propietats dels lı́mits)
1) Si {an } → a i {bn } → b, aleshores {an + bn } → a + b i {an · bn } → a · b.
2) Si {an } → a i a ̸= 0, aleshores, existeix M ∈ IR+ i existeix n0 ∈ ZZ +
tals que |an | > M per a tot n ≥ n0 .
{ }
1 1
3) Si {an } → a i a ̸= 0, an =
̸ 0 per a tot n ∈ ZZ , aleshores
+
→ .
an a
4) Si {an } →{ a }i {bn } → b, amb b ̸= 0, bn ̸= 0 per a tot n ∈ Z
Z +,
an a
aleshores → .
bn b
5) Si {an } → a i {bn } → b amb an ≤ bn per a tot n ∈ ZZ + , aleshores
a ≤ b.

6
5.1 Casos d’indeterminació.

0 ∞
∞ − ∞; ; ; 0 · ∞; 00 ; ∞0 ; 1∞ .
0 ∞
Vegem com es resolen alguns dels casos d’indeterminació anteriors.
∞
1) Indeterminació ∞ amb expressions racionals polinòmiques.

Ph (n) ah nh + ah−1 nh−1 + · · · + a0

lim = n→∞
lim ,
n→∞ Q (n)
k bk nk + bk−1 nk−1 + · · · + b0
on ak ̸= 0 i bk ̸= 0. Si dividim numerador i denominador per np , sent
p = max{h, k}, obtenim:

 ah


 bk si h = k,


Ph (n)  0 si h < k,
lim = ah
n→∞ Qk (n)  


+∞ si h > k i bk > 0,


 −∞ si h > k i ah
bk < 0.

Exemple 10 Lı́mits d’expressions racionals polinòmiques:

2n2 + 5n − 1 2
lim
n→∞ 3n2 − 5n + 1
= .
3
2n − 1
2
lim
n→∞ 5n3 + 2n
= 0.
2n3 + 3
lim = +∞.
n→∞ n2
−5n2 + 1
lim
n→∞ 2n − 3
= −∞.

2) Indeterminació ∞ − ∞.
És recomanable multiplicar i dividir l’expressió donada per la seva
conjugada

Exemple 11 Lı́mits amb indeterminació ∞ − ∞.

√
lim n2 + 3n + 4 − n.
a) Calculau n→∞

7
 Solució Multiplicam i dividim per l’expressió conjugada:
√ √
( n2 + 3n + 4 − n)( n2 + 3n + 4 + n)
lim
n→∞
√
n2 + 3n + 4 + n
3n
3n + 4 + n4 3
lim √ 2
= n→∞ = lim √ n = .
n + 3n + 4 + n n→∞ n22 + 3n2 + 42 + n 2
n n n n
(√ √ ) √
b) Calculau n→∞
lim n + 1 − n n+1 2 .

Solució Multiplicam i dividim per l’expressió conjugada:

v
u √ √ √ √
un + 1 ( n + 1 − n)( n + 1 + n)
t √
lim
n→∞
√
2 n+1+ n
√ √
n+1 1 n+1 1
lim √
= n→∞ √ √ = n→∞lim √ √ √ = √ .
2 n+1+ n 2( n + 1 + n) 2 2

3) Indeterminació 1∞ .
( )
1 n
Se sap que la successió {an } donada per an = 1 + n és convergent.
Es defineix el nombre e com el seu lı́mit:
( )
1 n
e = n→∞
lim 1 + .
n
( )bn
Això es pot generalitzar a successions {an } de la forma an = 1 + 1
bn
lim bn = ±∞. En aquest cas també es té que
amb n→∞
( )b n
1
lim 1 +
n→∞
= e.
bn
lim an = 1, amb an ̸= 1 per a tot n, i n→∞
Finalment, si n→∞ lim bn = +∞,
aleshores
bn lim (an −1)bn
lim
n→∞
an = en→∞ .

Exemple 12 Lı́mits amb indeterminació 1∞ :

( )√n
n
lim .
n→∞ n−1

8
 n n−1+1 1
Solució Com que = =1+ , tenim:
n−1 n−1 n−1
√
)√n ( )(n−1)  n−1
n
(
n  1
1 
= + .
n−1 n−1
Per tant
√
)√n ( )(n−1)  n−1
n
(
n 1
lim lim 
= n→∞ 1+  = e0 = 1,
n→∞ n−1 n−1
| {z }
e
√
n
ja que n→∞
lim = 0.
n−1
També ho podem calcular aplicant que
bn lim (an −1)bn
lim a
n→∞ n
= en→∞ .

Aixı́,
( )√n √ √
n ( n−1
n
lim −1) n lim n
lim =en→∞ =e n→∞ n−1
= e0 = 1.
n→∞ n−1

4) Indeterminacions 00 , ∞0 .
En aquests casos aplicarem logaritmes:
bn
lim a
n→∞ n
= ep , on p = n→∞
lim bn ln an .

Exemple 13 Lı́mit amb indeterminació ∞0 :

√
n
lim
n→∞
n + 1.
√ 1
lim n n + 1 = n→∞
Solució Posem n→∞ lim (n + 1) n = L. Si aplicam logar-
itmes,
1 1
ln L = ln n→∞
lim (n + 1) n = n→∞
lim ln (n + 1) n
1 ln(n + 1)
= n→∞
lim
ln(n + 1) = n→∞
lim .
n n
Tenim ara una indeterminació del tipus ∞
∞ que, de moment, no podem
resoldre.

9
5.2 Teoremes i criteris
No sempre és possible aplicar els procediments descrits anteriorment per
resoldre algunes indeterminacions. En alguns casos, haurem de recórrer als
següents criters per al càlcul de lı́mits.

lim an = 0 i {bn } és una successió fitada, aleshores n→∞

1) Si n→∞ lim an bn = 0.

Exemple 14 Calculau els lı́mits següents:

(−1)n cos(tan(ln nπ ))
a) lim sin n ;
n→∞ n
b) lim
n→∞ n
; c) lim
n→∞ n+1 .

Solució Per calcular aquests lı́mits aplicarem el criteri anterior.

a)

bn = sin n és fitada : | sin n| ≤ 1 

 1
1 
=⇒ n→∞
lim sin n = 0.
an = n1 : n→∞
lim an = n→∞lim = 0 
 n
n
b)

bn = (−1)n és fitada : |(−1)n | = 1 

 1
1 
=⇒ lim (−1)n = 0.
an = n1 : n→∞
lim an = n→∞
lim = 0 

n→∞ n
n
c)
( ( ))  ( ( ))
bn = cos tan ln πn és fitada : |bn | ≤ 1 

 cos tan ln πn
1 1 
=⇒ n→∞
lim = 0.
an = : n→∞
lim an = n→∞
lim =0 
 n+1
n+1 n+1

2) Criteri del sandvitx.

Si n→∞ lim bn i an ≤ cn ≤ bn per a tot n ∈ ZZ + , aleshores
lim an = l = n→∞
lim c = l.
n→∞ n

Exemple 15 Aplicació del criteri del sandvitx:

n
∑ 1
lim
n→∞
√ .
k=1 n2 + k

10
 Solució Sigui
n
∑ 1 1 1 1
cn = √ = √ + √ + · · · + √ .
k=1 n2 + k n2 + 1 n2 + 2 n2 + n
Se satisfà que
1 1 1
√ ≤ √ ≤ √ , 1 ≤ k ≤ n.
n2 + n n2 + k n2 + 1
Aleshores,
n) n)
1 z }| { 1 n
∑ 1 1 z }| { 1
√ + · · · + √ ≤ √ ≤ √ + · · · + √ ,
n2 + n n2 + n k=1 n2 + k n2 + 1 n2 + 1
d’on n
n ∑ 1 n
√ ≤ √ ≤ √ .
n2 + n k=1 n2 + k n2 + 1
En definitiva, si an = √nn2 +n i bn = √nn2 +1 , se satisfà que an ≤ cn ≤ bn
per a tot n, i n→∞
lim an = 1 = n→∞
lim bn . Aleshores, pel criteri del sandvitx,
n
∑ 1
lim c = n→∞
n→∞ n
lim √ = 1.
k=1 n2 + k

3) Si |x| < 1, aleshores n→∞

lim xn = 0. Si |x| > 1, aleshores n→∞
lim xn = ∞.

Exemple 16 Calculau
2n+1 + 3n+1
lim
n→∞ 2n + 3n

Solució Dividint numerador i denominador per 3n obtenim:

( )
2n 3n 2 n
2n+1 + 3n+1 2 n + n ·3 2 +3
lim = n→∞
lim 3 3 = n→∞
lim 3 ( )n = 3.
n→∞ 2n + 3n 2n 3n 2
+ 1 +
3n 3n 3

11
4) Criteri de Stolz.
an − an−1
Si existeix n→∞
lim = a i, o bé {bn } és de termes positius, creix-
bn − bn−1
lim bn = +∞, o bé {bn } és decreixent i n→∞
ent i n→∞ lim bn = 0, aleshores
an
lim
n→∞
= a.
bn

Vegem com aquest criteri ens permet acabar de resoldre l’exemple 13,
on recordem que havı́em de calcular el lı́mit següent:

√
n
lim
n→∞
n+1
1
Posant limn→∞ (n + 1) n = L, hem arribat a que
ln(n + 1)
ln L = n→∞
lim .
n
Ens queda una indeterminació del tipus ∞ ∞ . Agafem an = ln(n + 1) i
bn = n. Observem que la successió {bn } és sempre positiva, és creixent
i n→∞
lim bn = +∞; aleshores podem aplicar el criteri de Stolz:

ln(n + 1) an − an−1 ln(n + 1) − ln n

lim = n→∞
lim = n→∞
lim
n→∞ n bn − bn−1 n − (n − 1)
( )
n+1
lim (ln(n + 1) − ln n) = n→∞
= n→∞ lim ln = ln 1 = 0.
n
Com que ln L = 0, aleshores L = e0 = 1.

Exemple 17 Aplicacions del criteri de Stolz.

1! + 2! + · · · + n!
a) n→∞
lim .
n!
Solució Considerem

an = 1! + 2! + · · · + n! i bn = n!

Aleshores

an−1 = 1! + 2! + · · · + (n − 1)! i bn−1 = (n − 1)!

12
 Observem que {bn } és creixent i n→∞
lim bn = +∞; aleshores, si apli-
cam el criteri de Stolz:

1! + 2! + · · · + n! an − an−1 n!
lim = n→∞
lim = n→∞
lim
n→∞ n! bn − bn−1 n! − (n − 1)!
n! n · (n − 1)!
= n→∞
lim = n→∞
lim
n · (n − 1)! − (n − 1)! (n − 1)!(n − 1)
n
= n→∞
lim = 1.
n−1
√ √ √
1+ 2+ 3 + ··· +
3 n
n
b) n→∞
lim .
n
Solució Considerem
√ √ √
an = 1 + 2 + · · · + n−1 n − 1 + n n i bn = n

Aleshores
√ √
an−1 = 1 + 2 + · · · + n−1 n − 1 i bn−1 = n − 1

Observem que {bn } és creixent i limn→∞ bn = +∞; aleshores, si

aplicam el criteri de Stolz:
√ √ √
1 + 2 + 3 3 + ··· + n n an − an−1
lim
n→∞
= lim
n→∞ b − b
n n n−1
√ 1
lim n n (∞0 ).
lim n n = n→∞
= n→∞
1
Considerem L = n→∞
lim n n .
1
ln L = ln n→∞lim n n = lim 1
n→∞ n
ln n = lim ln n
n→∞ n
n
= n→∞lim ln n−1 = ln 1 = 0
↑
Stolz

Per tant, ln L = 0; aleshores L = e0 = 1.

13
 1 + 12 + 31 + · · · + n1
c) n→∞
lim .
n2 + 1

Solució Considerem
1 1 1
an = 1 + + + ··· + i bn = n2 + 1
2 3 n
Aleshores
1 1 1
an−1 = + + ··· + i bn−1 = (n − 1)2 + 1
2 3 n−1
Observem que {bn } és creixent i n→∞
lim bn = +∞; aleshores, si apli-
cam el criteri de Stolz:

1 + 12 + 31 + · · · + 1
n an − an−1
lim = n→∞
lim
n→∞ n2 + 1 bn − bn−1
1
n
= n→∞
lim
n2 + 1 − ((n − 1)2 + 1)
1
= n→∞
lim n
n2 + 1 − n2 + 2n − 1 − 1
1
= n→∞
lim = 0
n(2n − 1)

5 5 5
+ + ··· +
d) limn→∞ 1 2 n
ln(n + 1)

Solució Considerem
5 5 5 5
an = + + ··· + + i bn = ln(n + 1)
1 2 n−1 n
Aleshores
5 5 5
an−1 = + + ··· + i bn−1 = ln n
1 2 n−1
14
 Observem que {bn } és creixent i n→∞
lim bn = +∞; aleshores, si apli-
cam el criteri de Stolz:
5
an − an−1 5
lim = n→∞
lim (n ) = lim ( )
n→∞ bn − bn−1 ln
n+1 n→∞
n ln
n+1
n n
5
= n→∞
lim ( )
n+1 n
ln
n
( )
n+1 n
Observem que el lı́mit de n és 1∞ . Per tant, es resol de la
següent manera: ( )n
n+1
lim
n→∞
= eL ,
n
on
( ) ( )
n+1 n+1−n n
L = n→∞
lim − 1 n = n→∞
lim n = n→∞
lim = 1.
n n n
Aixı́, eL = e, i
an − an−1 5 5
lim = n→∞
lim () = = 5.
n→∞ bn − bn−1 n+1 n ln e
ln
n
Finalment, pel criteri de Stolz, es té que
5 5 5
+ + ··· +
lim 1 2
n→∞
n = 5.
ln(n + 1)

Exemple 18 Provem els criteris de les mitjanes aritmètica i geomètrica

a partir del criteri de Stolz.
a1 + a2 + · · · + an
a) Si n→∞
lim an = a, aleshores n→∞
lim = a.
n
Solució Considerem

xn = a1 + a2 + · · · + an i yn = n

15
 Aleshores

xn−1 = a1 + a2 + · · · + an−1 i yn−1 = n − 1

Observem que {yn } és creixent i n→∞

lim yn = +∞; aleshores, si apli-
cam el criteri de Stolz:
a1 + a2 + · · · + an xn − xn−1
lim
n→∞
= lim
n→∞ y − y
= n→∞
lim an = a.
n n n−1

b) Si n→∞
lim an = a, a > 0, an > 0 per a tot n, aleshores
√
lim
n→∞
n
a1 · a2 · · · an = a.

Solució
√ 1
lim
n→∞
n
a1 · a2 · · · an = n→∞
lim (a1 · a2 · · · an ) n = L.

Si aplicam logaritmes obtenim el següent:

1 1
lim (a1 · a2 · · · an ) n = n→∞
ln L = ln n→∞ lim ln (a1 · a2 · · · an )
n
ln a1 + ln a2 + · · · + ln an
= n→∞
lim .
n
Considerem ara

xn = ln a1 + ln a2 + · · · + ln an i yn = n

Aleshores

xn−1 = ln a1 + ln a2 + · · · + ln an−1 i yn−1 = n − 1

Observem que {yn } és creixent i n→∞

lim yn = +∞; aleshores, si apli-
cam el criteri de Stolz:
ln a1 + ln a2 + · · · + ln an xn − xn−1
lim = n→∞
lim = n→∞
lim ln an = ln a.
n→∞ n yn − yn−1
Per tant, ln L = ln a, és a dir, L = a.

16
5) Criteri quocient-arrel.
√
lim aan+1
Si n→∞ n
= a i an > 0, aleshores n→∞
lim n an = a.

Exemple 19 Aplicació del criteri quocient-arrel:

√
lim
n→∞
n
an + bn , on a ≥ b > 0.

Solució Si xn = an + bn , aleshores xn > 0 per a tot n.

n n ( )n
xn+1 an+1 + bn+1 a aan + ab n · b a + ab b
lim = n→∞
lim lim an bn = n→∞
= n→∞ lim ( )n = a.
n→∞ x an + bn b
n an + an 1 + a
( )n
Observau que si a ̸= b, com que ab < 1, n→∞ lim b
a = 0. Si a = b,
a
aleshores b = 1 i obtenim el mateix lı́mit.
Finalment, aplicant el criteri tenim que
√
lim
n→∞
n
an + bn = a, on a ≥ b.
an+1
6) Si {an } és una successió de termes positius i n→∞
lim < 1, aleshores
an
limn→∞ an = 0.

Exemple 20 Calculau
n!
lim .
n→∞ nn
Solució En aquest cas el Criteri de Stolz no ens permet trobar la
solució de manera eficient. Considerem la successió {an } donada per
an = nn!n . Aleshores, tenim que an > 0 ∀n ≥ 1 i, a més,

(n+1)!
an+1 (n+1)n+1 nn (n + 1)!
lim = n→∞
lim n! = n→∞
lim
n→∞ a
n nn
(n + 1)n+1 n!
( )
nn (n + 1)n! nn n n
= n→∞
lim = lim = lim .
(n + 1)n (n + 1)n! n→∞ (n + 1)n n→∞ n + 1
Ens queda una indeterminació del tipus 1∞ que podem resoldre fàcilment:
an+1 −1)n −n
limn→∞ ( n+1
= e−1 < 1.
n
limn→∞ n+1
lim
n→∞ a
= e = e
n
n!
Per tant, el criteri assegura que n→∞ lim n = 0.
lim an = n→∞
n

17
6 Successions donades en forma recurrent.
Normalment, per estudiar si una successió donada en forma reccurent és
convergent mirarem si la successió és monòtona i fitada.

Exemple 21 Considerem la successió


 x1 = 1,
 xn+1 = 41 (2xn + 3) per a tot n ≥ 1.

Provau que {xn } és convergent i calculau n→∞

lim xn .

Solució Estudiem la monotonia de la successió i comprovem si està fitada.

Monòtona
Calculem uns quanta valors:
1 1 5 11
x1 = 1, x2 = (2x1 + 3) = (2 · 1 + 3) = , x3 = ,...
4 4 4 8
Vegem que xn ≤ xn+1 per a tot n ≥ 1 (utilitzarem el principi d’inducció):
5
- Per a n = 1, ja hem vist que x1 = 1 < 4 = x2 .
- Suposem-ho cert per a n, xn ≤ xn+1 , i vegem que també és cert per a
n + 1, xn+1 ≤ xn+2 . En efecte:

xn ≤ xn+1 =⇒ 2xn ≤ 2xn+1 =⇒ 2xn + 3 ≤ 2xn+1 + 3

1 1
=⇒ (2xn + 3) ≤ (2xn+1 + 3),
4 4
és a dir, que xn+1 ≤ xn+2 . Per tant, {xn } és monòtona creixent.

Fitada superiorment
Observem que
5 11
x1 = 1, x2 = < 2, x3 = < 2, . . .
4 8
Vegem que xn < 2 per a tot n ≥ 1 (utilitzarem el principi d’inducció):

- Per a n = 1 ja hem vist que x1 = 1 < 2.

18
 - Suposem-ho cert per a n, xn < 2, i vegem que també és cert per a
n + 1, xn+1 < 2. En efecte:
1 7
xn < 2 =⇒ 2xn < 4 =⇒ 2xn + 3 < 7 =⇒ (2xn + 3) < < 2,
4 4
és a dir, xn+1 < 2. Per tant, xn < 2 per a tot n ≥ 1.

Per tant, la successió convergeix i existeix n→∞

lim xn = l. Calculem-lo:

1 1( ( ) )
lim xn+1
n→∞
= n→∞
lim (2xn + 3) = 2 n→∞
lim xn + 3
4 4
1
=⇒ l = (2l + 3) =⇒ 4l = 2l + 3 =⇒ 2l = 3.
4
lim xn = l = 32 .
Aleshores, n→∞

Exemple 22 Considerem la successió donada en forma recurrent següent:

xn
xn+1 = 2 + on x1 = 1
3

Solució
Com que és una successió donada en forma recurrent, hem de provar que és
monòtona creixent i està fitada superiorment, o que és monòtona decreixent
i està fitada inferiorment. Per veure en quin dels dos casos estam, anem a
calcular uns quants termes:
x1 1 7 x2 7/3 25
x1 = 1, x2 = 2+ = 2+ = = 2.3, x3 = 2+ = 2+ = = 2.78
3 3 3 3 3 9
A la vista d’aquests primers valors, intentarem provar (per inducció) que
la successió donada és creixent i està fitada superiorment.

a) Monòtona creixent: xn ≤ xn+1 ∀n ≥ 1 ?

· n = 1: Hem de veure que x1 ≤ x2 . Però ja ho hem vist abans:

x1 = 1 ≤ x2 = 2.3.

19
 · n → n + 1: Suposem que xn ≤ xn+1 i anem a provar que xn+1 ≤
xn+2 .
xn xn+1
Però xn+1 = 2 + i xn+2 = 2 + . Com que suposam
3 3
(hipòtesi d’inducció) que xn ≤ xn+1 , podrem escriure:
xn xn+1 xn xn+1
xn ≤ xn+1 =⇒ ≤ =⇒ 2 + ≤2+ ,
3 3 3 3
és a dir, xn+1 ≤ xn+2 .

b) Fitada superiorment: xn < 3 ∀n ≥ 1 ?

· n = 1: Hem de veure que x1 < 3 , però ja ho sabem: x1 = 1 < 3

· n → n + 1: Suposem que xn < 3 i anem a provar que xn+1 < 3.
xn
Però xn+1 = 2 + . Com que suposam que xn < 3, podrem
3
escriure:
xn 3 xn
xn < 3 =⇒ < = 1 =⇒ 2 + <2+1=3,
3 3 3
és a dir, xn+1 < 3 i ja hem acabat.

Finalment, ja que la successió donada és creixent i està fitada superiorment,

tendrà lı́mit; sigui L = n→∞
lim xn . Aleshores, com sabem, també n→∞ lim xn+1 =
L i podrem escriure
( )
xn xn lim xn
xn+1 =2+ =⇒ n→∞
lim xn+1 = n→∞
lim 2 + = 2 + n→∞
3 3 3
d’on
L L 2L
L=2+ =⇒ L − = 2 =⇒ =2
3 3 3
i, d’aquı́, obtenim: L = 3.
Nota: Realment, la fita de la successió {xn } la triam aquı́. Com que la
successió és creixent, si el lı́mit és 3, aleshores 3 ha de ser una fita superior.
De totes formes, ha de quedar clar que no podem dir que la successió té
lı́mit, ni determinar-lo, fins que hàgim provat que la successió és creixent i
està fitada superiorment.

20
Exemple 23 Sigui x1 > 1, xn+1 = 2 − x1n per a tot n ≥ 1. Demostrau que
{xn } és convergent i calculau n→∞
lim xn .

Solució
Fitada inferiorment
Sabem que x1 > 1. Vegem que també x2 > 1. Com que x1 > 1, x11 < 1 i
aixı́ − x11 > −1. Aleshores,
1
x2 = 2 − > 2 − 1 = 1.
x1
Vegem que xn > 1 per a tot n ≥ 1. Utilitzarem el principi d’inducció.
Sabem que x1 > 1.
Suposem que és cert per a un n, és a dir, que xn > 1, i vegem que és cert
per a l’enter següent, n + 1. Per hipòtesi d’inducció, xn > 1, d’on
1 1 1
< 1 =⇒ − > −1 =⇒ xn+1 = 2 − > 2 − 1 = 1.
xn xn xn
Per tant, xn > 1 per a tot n ≥ 1, és a dir, 1 és una fita inferior de la
successió.
Monòtona
x1 > 1 i x2 = 2 − 1
x1 . Comparem x1 i x2 per poder fer una hipòtesi de
monotonia.
2x −1
x2 1
x1 2x1 − 1
= =
x1 x1 x21
Suposem, per exemple, que xx21 = 2xx12−1 > 1; aleshores, 2x1 − 1 > x21 . Per
1
tant, x21 − 2x1 + 1 = (x1 − 1)2 < 0, però això és impossible; per tant, xx12 ≤ 1
i finalment x2 ≤ x1 .
Vegem que {xn } és monòtona decreixent.
El primer pas del principi d’inducció l’hem provat abans, ja que x2 ≤ x1 .
Suposem que és cert per a un n, és a dir, xn ≤ xn−1 , i vegem que també és
cert per a n + 1: xn+1 ≤ xn . Com que 1 < xn ≤ xn−1 ,
1 1 1 1
≥ =⇒ − ≤ − ,
xn xn−1 xn xn−1
d’on
1 1
xn+1 = 2 − ≤2− = xn .
xn xn−1
21
Per tant, {xn } és monòtona decreixent.
Aleshores, {xn } és monòtona decreixent i fitada inferiorment per 1; per
tant, existeix n→∞
lim xn = l. Calculem-lo:
( )
1 1
lim xn+1
n→∞
lim 2 −
= n→∞ =2− ,
xn lim
n→∞
xn

d’on
1
l =2− =⇒ l2 = 2l − 1 =⇒ l2 − 2l + 1 = 0 =⇒ (l − 1)2 = 0 =⇒ l = 1.
l
Aleshores, n→∞
lim xn = l = 1.

22