Tema 0: Introducció als nombres

reals
1 Els nombres reals
Hi ha moltes maneres d’introduir els nombres reals. La manera més natural
de fer-ho és començant pel conjunt de nombres naturals

IN = {0, 1, 2, 3, . . .}

i anar-lo ampliant a mesura que observam les mancances del nou conjunt.
Per exemple, si volem que la diferència de dos nombres sigui un altre nom-
bre, IN no és suficient:
1 − 2 = −1 ∈ / IN.
Necessitam els “nombres negatius” que, units als naturals, ens donen els
nombres enters:

ZZ = {. . . , −3, −2, −1, 0, 1, 2, 3, . . .}.

Observem que IN ⊆ ZZ.

Però tampoc no n’hi ha prou amb aquest conjunt: la divisió de nombres

enters no té per què ser un altre nombre enter:

1 : 2 = 0.5 ∈
/ ZZ.

Aixı́, ampliam ZZ amb les fraccions que no són enters: 21 , 32 , . . . Una veg-
ada simplificades les fraccions, obtenim el conjunt de nombres racionals, o
fraccions irreduı̈bles:
m
( )
QI= : m, n ∈ ZZ, n 6= 0, (m, n) = 1 ,
n
on (m, n) = 1 significa que m i n són primers entre si, i (m, n) representa
el màxim comú divisor dels nombres enters m i n. Per exemple, (4, 6) = 2
i, per tant, 4 i 6 no són primers entre si, mentres que (3, 5) = 1 i, aixı́, 3 i
5 són primers entre si.

Observem que els nombres enters es poden considerar racionals, si agafam

el denominador igual a 1; per exemple, 3 = 31 . Aixı́, resulta ZZ ⊆ Q
I.

Encara no n’hi ha prou amb Q

I. La mesura de magnituds planteja en general
problemes que no es poden resoldre només amb els nombres racionals.
Per exemple, si volem determinar la longitud de la diagonal d’un quadrat de
costat 1, resulta que aquesta longitud x (utilitzant el teorema de Pitàgores)
ha de satisfer que
x2 = 2.
Veurem al
√ final del capı́tol que no hi ha cap√racional que ho satisfaci, és a
dir, que 2 6∈ Q
I. En aquest cas es diu que 2 és un nombre irracional.

Indicarem el conjunt dels nombres irracionals per IR \ Q I. Això suggereix

la necessitat d’ampliar el conjunt Q I dels nombres racionals amb els irra-
I (IR \ Q
cionals. Aixı́ s’obté el conjunt de nombres reals, IR = Q I).
S

Observem que
IN ⊆ ZZ ⊆ Q
I ⊆ IR
Per tal de poder expressar diferents situacions que trobarem, s’introdueixen
dos nous nombres (no pertanyents al conjunt dels nombres reals IR), indi-
cats amb −∞ i +∞1 , tals que, per a tot nombre real x ∈ IR, resulta que
−∞ < x < +∞, i tals que se satisfan les propietats següents:
• Si x ∈ IR,
x + (+∞) = x − (−∞) = +∞
x + (−∞) = x − (+∞) = −∞
x x
= =0
+∞ −∞
• Si x > 0,
x · (+∞) = +∞, x · (−∞) = −∞

• Si x < 0,
x · (+∞) = −∞, x · (−∞) = +∞

•
(+∞) + (+∞) = (+∞) · (+∞) = (−∞) · (−∞) = +∞
(−∞) + (−∞) = (+∞) · (−∞) = (−∞)

Finalment, indicarem amb IR el conjunt de nombres reals ampliat amb els

sı́mbols −∞ i +∞, i l’anomenarem la recta real ampliada:

IR = IR ∪ {−∞, +∞}
1
El sı́mbol ∞ va ser introduı̈t l’any 1655 pel matemàtic anglès John Wallis (1616-1703) en el seu
tractat De sectionibus conicus.
Definició 1 (Part entera d’un nombre real) Direm part entera d’un
nombre real x a l’enter més pròxim a x per defecte, i ho indicarem amb
E[x] o bé [x].
Exemple 1
La part entera de 2.3 és E[2.3] = 2.
La part entera de 1 és E[1] = 1.
La part entera de −1.7 és E[−1.7] = −2.
A la figura següent podem veure una representació gràfica de la funció
y = E[x].

Figure 1: Representació gràfica de la funció y = E[x] en el domini {x ∈ IR : −5 ≤ x ≤ 5}.

Definició 2 (Valor absolut d’un nombre real) Donat x ∈ IR, direm

valor absolut de x al nombre real no negatiu
|x| = max{x, −x}.

Observació: Observem que, si x > 0, |x| = x i, si x < 0, |x| = −x.

Exemple 2 Com que 1.3 > 0, resulta que |1.3| = 1.3. D’altra banda, com
que −2 < 0, serà | − 2| = −(−2) = 2. Finalment, |0| = 0.
Es compleixen les propietats següents:
1) |x| = x ⇐⇒ x ≥ 0, i |x| = −x ⇐⇒ x ≤ 0.
2) |x| ≥ 0 ∀x ∈ IR, i |x| = 0 ⇐⇒ x = 0.
3) x ≤ |x| ∀x ∈ IR.
4) |x · y| = |x| · |y|.
5) |x + y| ≤ |x| + |y|.
6) |x| < a ⇐⇒ −a < x < a.
|x| > a ⇐⇒ x > a o x < −a.
 
1 1
7) x
  = |x| si x 6= 0.
8) |x| − |y| ≤ |x + y|.
9) ||x| − |y|| ≤ |x − y|.
A la figura següent podem veure una representació gràfica de la funció
y = |x|.
Figure 2: Representació gràfica de la funció y = |x| en el domini {x ∈ IR : −10 ≤ x ≤
10}.

2 Intervals de nombres reals

Siguin a, b ∈ IR, amb a ≤ b.

Direm interval tancat d’extrems a i b al conjunt

[a, b] = {x ∈ IR : a ≤ x ≤ b}.
Direm interval obert d’extrems a i b al conjunt
(a, b) = {x ∈ IR : a < x < b}.
Direm intervals semioberts d’extrems a i b als conjunts
[a, b) = {x ∈ IR : a ≤ x < b},
(a, b] = {x ∈ IR : a < x ≤ b}.
Observem que tots aquests intervals són fitats (no contenen cap element
més petit que a ni més gran que b, de manera que direm que un interval
aixı́ està fitat inferiorment per a i superiorment per b). El nombre
b − a s’anomena longitud de l’interval.
Anomenarem entorn de centre a ∈ IR i radi ε > 0 o bola de centre a ∈ IR
i radi ε > 0, i ho escriurem (a − ε, a + ε) o bé B(a, ε), el conjunt
(a − ε, a + ε) = {x ∈ IR : a − ε < x < a + ε} = {x ∈ IR : |x − a| < ε}
Aquest mateix entorn, però sense el punt a, serà indicat per B ∗ (a, ε) i
l’anomenarem entorn reduı̈t de centre a i radi ε.
Si permetem que a i b puguin ser −∞ i/o +∞, respectivament, obtenim
els intervals no fitats següents:
[a, +∞) = {x ∈ IR : x ≥ a} (no fitat superiorment),
(a, +∞) = {x ∈ IR : x > a} (no fitat superiorment),
(−∞, b] = {x ∈ IR : x ≤ b} (no fitat inferiorment),
(−∞, b) = {x ∈ IR : x < b} (no fitat inferiorment).
Cada interval obert (a, +∞) s’anomena entorn de +∞ o bola de centre
+∞. Cada interval obert (−∞, a) s’anomena entorn de −∞ o bola de
centre −∞.

Finalment, observem que podem representar IR com l’interval (−∞, +∞)

i IR com [−∞, +∞].
3 Inequacions

Les inequacions es resolen de manera molt semblant a les equacions. La

diferència més gran entre elles és que, en les inequacions, quan multiplicam
o dividim per un nombre negatiu la desigualtat canvia de sentit.
Propietats:

1) Si x ≤ y i z ≤ 0, aleshores x · z ≥ y · z.
2) Si x ≤ y i z < 0, aleshores x
z ≥ yz .

Exemple 3 Determinau els subconjunts següents:

a) A1 = {x ∈ IR : 3x + 5 > 14 (x − 2)}
b) A2 = {x ∈ IR : x1 + 1−x
1
> 0}
c) A3 = {x ∈ IR : (x + 1)(x − 2) ≤ 0}
d) A4 = {x ∈ IR : 12 (1 + x)2 < 31 (1 − x)2 }
Solució: Per determinar els conjunts indicats, hem de resoldre les in-
equacions que els defineixen i expressar els seus resultats com intervals (o
unions/interseccions d’intervals).

a) Multiplicant per 4 la desigualtat

1
3x + 5 > (x − 2),
4
queda
4(3x + 5) > x − 2 ⇐⇒ 12x + 20 > x − 2 ⇐⇒ 11x > −22 ⇐⇒ x > −2.
Per tant, A1 = (−2, +∞).
b) Si operam,
1 1 1−x+x 1
+ > 0 ⇐⇒ > 0 ⇐⇒ > 0 ⇐⇒ x(1 − x) > 0
x 1−x x(1 − x) x(1 − x)
Perquè un producte de dos nombres tengui signe positiu, els dos factors han
de tenir el mateix signe; aleshores hi ha dos casos:
x > 0 i 1 − x > 0 → x > 0 i x < 1 → x ∈ (0, 1)
%
x(1 − x) > 0 o
&
x < 0 i 1 − x < 0 → x < 0 i x > 1 → impossible.
Per tant, A2 = (0, 1).
c) De manera semblant al cas anterior, perquè un producte de dos nombres
sigui negatiu, els dos factors han de tenir signes contraris; per tant,
x + 1 ≥ 0 i x − 2 ≤ 0 ⇐⇒ x ≥ −1 i x ≤ 2
%
(x + 1)(x − 2) ≤ 0 o
&
x + 1 ≤ 0 i x − 2 ≥ 0 ⇐⇒ x ≤ −1 i x ≥ 2.
El segon cas no es pot donar; aleshores A3 = [−1, 2].
d) Operam la inequació i ho passam tot a un costat de la desigualtat, per
obtenir una inequació de segon grau.
1 1
2 (1 + x)2 < 3 (1 − x)2 ⇐⇒ 3(1 + x)2 < 2(1 − x)2

⇐⇒ 3 + 6x + 3x2 < 2 − 4x + 2x2 ⇐⇒ x2 + 10x + 1 < 0

Ara resolem l’equació de segon grau corresponent:
√ √ √
−10 ± 10 2−4·1·1 −10 ± 96 −10 ± 4 6
x2 +10x+1 = 0 =⇒ x = = =
2·1 2 2
d’on √
x = −5 ± 2 6
2
Això vol dir que la paràbola donada
√ per l’equació
√ x + 10x + 1 = 0 talla
l’eix de les x en els punts −5 − 2 6 i −5 + 2 6.

Com que és una paràbola que va cap a dalt (el coeficient de x2 , 1, és
positiu), i la inequació que estam resolent, x2 + 10x + 1 < 0, cerca els
punts on aquesta paràbola és negativa,
√ la solució
√ estarà formada per tots
els nombres reals situats√entre −5+2 6 i√−5−2 6, és a dir, pels nombres
reals x tals que −5 − 2 6 < x < −5 + √ 2 6, que podem
√ escriure en forma
d’interval com el conjunt A4 = (−5 − 2 6, −5 + 2 6).
Inequacions amb valors absoluts

El primer que s’ha de fer sempre és intentar llevar el valor absolut i, per
a això, s’utilitza la propietat 6 vista a l’apartat anterior (pàgina 4), que
recordam aquı́:
|x| < a ⇐⇒ −a < x < a
i
|x| > a ⇐⇒ x > a o x < −a
Exemple 4 Resoleu les inequacions següents:
 
a) |x − 1| < 3 b) 5 − x1  < 1 c) |x − 1| > 2
d) |x − 1| + |x + 1| < 2 e) |x − 5| < |x + 1| f ) x < x2 − 12 < 4x

Solució: Les tres primeres inequacions es resolen llevant el valor absolut

tal com hem comentat abans.

a) Tenim

|x − 1| < 3 ⇐⇒ −3 < x − 1 < 3 ⇐⇒ −2 < x < 4 ⇐⇒ x ∈ (−2, 4)

En el segon pas hem operat les dues desigualtats a la vegada; més a poc a
poc, el que hem fet ha estat:
−3 < x − 1 ⇐⇒ −2 < x
%
−3 < x − 1 < 3 i
&
x − 1 < 3 ⇐⇒ x < 4
és a dir, −2 < x < 4.

b) Primer de tot, llevam el valor absolut:

1 1
 

5

−  < 1 ⇐⇒ −1 < 5 − < 1
 x x
Per tal de deixar 1/x amb signe positiu, ho multiplicam tot per −1 (és a
dir, canviam el signe de tot), recordant que hem de canviar el sentit de les
dues desigualtats:
1 1 1
−1 < 5 − < 1 ⇐⇒ 1 > −5 + > −1 ⇐⇒ −1 < −5 + < 1
x x x
I ara, si aı̈llam 1/x (passam −5 als dos costats), obtenim
1
4< <6
x
Observem que no podem passar la x multiplicant als dos costats perquè no
sabem quin signe té el nombre real que representa (si fos negatiu, haurı́em
de canviar el sentit de les dues desigualtats). Per resoldre aquest problema,
es poden considerar dos casos: x > 0 i x < 0 (el cas x = 0 no es pot donar,
perquè a l’enunciat la x surt en un denominador), i operar cada cas segons
el signe corresponent.

Però també, en aquest cas concret, podem estalviar-nos feina si observam

que la primera desigualtat ens diu que x1 > 4 i, per tant, en particular,
ha de ser x1 > 0, d’on també x > 0. Aleshores, podem operar sense cap
problema:
1 1 1
4< < 6 ⇐⇒ 4x < 1 < 6x ⇐⇒ 4x < 1 i 6x > 1 ⇐⇒ x < i x>
x 4 6
1 1

1 1

Finalment, obtenim la solució 6 <x< 4 o, també, x ∈ 6, 4 .

c) En aquest apartat, simplement hem de llevar el valor absolut.

x − 1 > 2 ⇐⇒ x > 3
%
|x − 1| > 2 o
&
−(x − 1) > 2 ⇐⇒ x < −1,
llavors la solució és x < −1 o x > 3. Per escriure-ho amb intervals, hem
d’observar que la “o” es converteix en una unió de conjunts, i resulta la
solució x ∈ (−∞, −1) ∪ (3, +∞).
d) Com que hi ha dos valors absoluts sumats, no ho podem resoldre apli-
cant les propietats d’abans. Però l’objectiu segueix essent el mateix, llevar
els valors absoluts. El que hem de fer ara és acudir a la definició de valor
absolut, cosa que ens conduirà a haver de considerar diferents casos, segons
els signes dels nombres que hi ha dins dels dos valors absoluts.

Recordem que 




x si x > 0
|x| =  0 si x = 0
−x si x < 0




Aleshores 




x−1 si x − 1 > 0 ⇔ x > 1
|x − 1| =  0 si x − 1 = 0 ⇔ x = 1
−x + 1 si x − 1 < 0 ⇔ x < 1




i 




x+1 si x + 1 > 0 ⇔ x > −1
|x + 1| =  0 si x + 1 = 0 ⇔ x = −1
−x − 1 si x + 1 < 0 ⇔ x < −1




Aixı́, ens surten 5 casos:

 • x < −1. Aleshores també serà x < 1, i la desigualtat queda
|x−1|+|x+1| < 2 =⇒ −x+1−x−1 < 2 ⇐⇒ −2x < 2 ⇐⇒ x > −1,
incompatible amb el cas considerat, ja que x < −1.
• x = −1. En aquest cas,
|x − 1| + |x + 1| < 2 =⇒ | − 1 − 1| + 0 < 2 ⇐⇒ 2 < 2
cosa que no pot passar.
• −1 < x < 1. La desigualtat queda
−x + 1 + x + 1 < 2 ⇐⇒ 2 < 2,
cosa impossible.
• x = 1. En aquest cas,
|x − 1| + |x + 1| < 2 =⇒ 0 + |1 + 1| < 2 ⇐⇒ 2 < 2
cosa que no pot passar.
• x > 1. Aleshores també serà x > −1, i la desigualtat queda
|x − 1| + |x + 1| < 2 =⇒ x − 1 + x + 1 < 2 ⇐⇒ 2x < 2 ⇐⇒ x < 1,
incompatible amb el cas considerat, ja que x < 1.
Per tant, no existeix cap nombre real x que satisfaci la desigualtat donada,
|x − 1| + |x + 1| < 2, és a dir, que la inequació no té solució.
e) Tot i que aquesta inequació es podria resoldre aplicant dues vegades
el procediment dels tres primers apartats, la resolució és més senzilla si
aplicam una propietat dels nombres reals:
0 ≤ x < y =⇒ x2 < y 2
Observem que aquesta propietat no és vàlida mai quan x, y < 0, i només
en certs casos quan x i y tenen signes diferents.

Com que els valors absoluts són positius, podem aplicar aquesta propietat
i obtenim:
|x − 5| < |x + 1| ⇐⇒ (x − 5)2 < (x + 1)2 ⇐⇒ x2 − 10x + 25 < x2 + 2x + 1,
d’on
−10x − 2x < −24 ⇐⇒ −12x < −24 ⇐⇒ x > 2.
Per tant, la solució és x ∈ (2, +∞).

f ) S’han de satisfer dues inequacions, x < x2 − 12 i x2 − 12 < 4x ,

a la vegada. Aleshores les resoldrem per separat i la solució final serà la
intersecció de les solucions respectives.
A la primera,

x < x2 − 12 ⇐⇒ x2 − x − 12 > 0
i ara resolem la corresponent equació de segon grau:
q √
1 ± 12 − 4 · 1 · (−12) 1 ± 49 1 ± 7
x2 −x−12 = 0 =⇒ x = = = = −3, 4
2·1 2 2
Com que la paràbola donada per l’equació x2 − x − 12 = 0 va cap a dalt i
volem que sigui positiva (la inequació és x2 − x − 12 > 0), la solució de la
inequació serà x < −3 o x > 4, és a dir, x ∈ (−∞, −3) ∪ (4, +∞).

Estudiem ara l’altra inequació:

x2 − 12 < 4x ⇐⇒ x2 − 4x − 12 < 0

La corresponent equació de segon grau té les solucions:

x2 − 4x − 12 = 0 =⇒
q √
4 ± (−4)2 − 4 · 1 · (−12) 4 ± 64 4 ± 8
=⇒ x = = = = −2, 6
2·1 2 2
Com que la paràbola donada per l’equació x2 − 4x − 12 = 0 va cap a dalt i
volem que sigui negativa (la inequació és x2 − 4x − 12 < 0), la solució de
la inequació serà −2 < x < 6, és a dir, x ∈ (−2, 6).

Ara hem de fer la intersecció de solucions:

[(−∞, −3) ∪ (4, +∞)] ∩ (−2, 6) = (4, 6)

de manera que la solució de la inequació donada serà x ∈ (4, 6).

4 Problemes resolts
1 Determinau el conjunt següent:

I : x3 + 2x2 − 5x − 6 ≤ 0}
A = {x ∈ IR \ Q

Solució: Hem d’intentar descompondre el polinomi p(x) = x3 + 2x2 −

5x − 6 en producte de binomis de primer grau. Primer de tot mirarem si
té qualque arrel entera.
Recordem que perquè un nombre enter sigui arrel d’un polinomi que té el
coeficient del terme de major grau igual a 1, el nombre ha de dividir el
terme independent, en aquest cas −6. Aixı́, els candidats són ±1, ±2, ±3 i
±6.

Observem que (−1)3 + 2 · (−1)2 − 5 · (−1) − 6 = 0 i, per tant, p(x) és

divisible per x + 1. Si ara aplicam Ruffini,
2 −5 −6
1
−1) −1 −1 6
1 1 −6 |0
Aleshores x3 + 2x2 − 5x − 6 = (x + 1)(x2 + x − 6). Resolem ara l’equació
de segon grau:
√
−1 ± 1 + 24 −1 ± 5
x2 + x − 6 = 0 =⇒ x = = =⇒ x = −3, 2
2 2
Per tant, x3 + 2x2 − 5x − 6 = (x + 3)(x + 1)(x − 2). Aquests tres punts,
−3, −1 i 2 donen quatre intervals, on estudiarem el signe del polinomi.
Primer de tot, observem que els tres punts −3, −1 i 2 no formen part de
la solució ja que són nombres enters (i, per tant, racionals) i la definició
del conjunt A indica que no s’agafen els nombres racionals. Estudiem, per
tant, el signe de p(x) en els 4 intervals estrictes:
 




x+3<0 



• x < −3 =⇒  x+1<0 
=⇒ p(x) < 0
x−2<0

 

 
 




x+3>0 



• −3 < x < −1 =⇒  x+1<0 
=⇒ p(x) > 0
x−2<0

 

 
 




x+3>0 



• −1 < x < 2 =⇒  x+1>0 
=⇒ p(x) < 0
x−2>0

 

 
 




x+3>0 



• x > 2 =⇒  x+1>0 
=⇒ p(x) > 0
x−2>0

 

 

Per tant, com que cercam els punts que fan negatiu el polinomi, la solució
serà (−∞, −3) ∪ (−1, 2). Però com que no hem d’agafar els racionals, ens
queda finalment
A = {(−∞, −3) ∪ (−1, 2)} ∩ (IR \ Q
I)
2 Resoleu la inequació: |2x2 − 3x − 3| > x2 − x + 12

Solució: Primer de tot, llevam el valor absolut:

 




2x2 − 3x − 3 > x2 − x + 12 



|2x2 − 3x − 3| > x2 − x + 12 =⇒  o 
2x2 − 3x − 3 < −x2 + x − 12

 

 






x2 − 2x − 15 > 0 (1)
=⇒  o
3x2 − 4x + 9 < 0 (2)




Resolem ara les dues inequacions de segon grau:

√
2 ± 4 + 60 2 ± 8
(1) x2 − 2x − 15 = 0 =⇒ x = = −→ x1 = −3, x2 = 5
2 2
Per tant, la paràbola talla l’eix de les x en dos punts. Com que la
paràbola va cap a dalt, això vol dir que serà positiva (solució de la
inequació) en els dos extrems; efectivament, si dibuixam la paràbola,
veim que la solució de la inequació és

x ∈ (−∞, −3) ∪ (5, +∞)

√
4± 16 − 108
(2) 3x2 − 4x + 9 = 0 =⇒ x = −→ no hi ha solució
6
Això vol dir que la paràbola no talla l’eix de les x. Degut a que va
cap a dalt, sempre estarà per damunt de l’eix de les x i, per tant, mai
no prendrà valors negatius. Aixı́, la solució de la inequació serà el
conjunt buit, ∅.
Ara hem de fer la unió (“o”) de les solucions, encara que, en aquest cas,
com que la segona inequació no en té cap, només ens queda la solució de
la primera inequació:

(−∞, −3) ∪ (5, +∞) ∪ ∅ = (−∞, −3) ∪ (5, +∞)

Finalment, la solució de la inequació donada és

x ∈ (−∞, −3) ∪ (5, +∞)

  4 5
 
3 Resoleu la inequació: 

 3x
−  > 5
2x
Solució: Llevam el valor absolut i operam les dues inequacions obtingudes:
 4 5 4 5 4 5
 


 3x
−  > 5 =⇒ − >5 o − < −5
2x 3x 2x 3x 2x

4 5 4 5
=⇒ − −5>0 o − +5<0
3x 2x 3x 2x
−7 − 30x −7 + 30x
=⇒ > 0 (1) o < 0 (2)
6x 6x

Ara, en lloc de resoldre per separat cada una de les dues inequacions,
considerant en cada una d’elles els dos casos possibles (per exemple, a
la (1), tenim els dos casos: a) numerador i denominador positius, i b)
numerador i denominador negatius), podem simplificar l’estudi considerant
dues possibilitats de manera global, que són: a) x > 0, i b) x < 0. El cas
x 6= 0 no és admisible, per l’enunciat (la x està en el denominador). Facem-
ho aixı́.

a) x > 0.

En aquest cas, de la inequació (1) tenim que, com que el denominador

és positiu, el numerador també ho haurà de ser, és a dir,
−7
−7 − 30x > 0 =⇒ 30x < −7 =⇒ x <
30
i, a la inequació (2) haurem d’imposar que el numerador sigui negatiu
(quocient negatiu amb denominador positiu), és a dir,
7
−7 + 30x < 0 =⇒ 30x < 7 =⇒ x <
30
Aleshores la solució de (1) o (2) és la unió de les dues solucions, és a
dir,
−7 7
x< o x<
30 30
7
o sigui x < però, com que estam resolent el cas a), on x > 0,
30
7
quedarà només 0 < x < .
30
b) x < 0.

Aquest cas és semblant a l’anterior, però en cada subcas surt la in-
equació amb la desigualtat canviada respecte de l’anterior. Aixı́, a la
inequació (1), com que ara el denominador és negatiu, també ho haurà
de ser el numerador, és a dir,
−7
−7 − 30x < 0 =⇒ 30x > −7 =⇒ x >
30
i, a la inequació (2) haurem d’imposar que el numerador sigui positiu,
és a dir,
7
−7 + 30x > 0 =⇒ 30x > 7 =⇒ x >
30
Aleshores la solució de (1) o (2) és la unió de les dues solucions, és a
dir,
−7 7
x> o x>
30 30
−7
és a dir, x > però, com que estam resolent el cas b), on x < 0,
30
−7
quedarà només < x < 0.
30

Finalment, la solució de la inequació inicial és la unió de les solucions

−7 7
dels casos a) i b), és a dir, < x < 0 o 0 < x < . En termes de
30 30
conjunts, serà
−7 7
! !
[
x∈ ,0 0,
30 30
que també es pot escriure utilitzant la diferència de conjunts:
−7 7
!
x∈ , \ {0}
30 30
Vegem, per acabar, una altra manera molt més curta de resoldre
aquest exercici on utilitzarem la propietat que diu que el valor ab-
solut d’un quocient és el quocient dels valors absoluts i el mateix amb
el producte. Primer de tot, hem d’observar que, a partir de l’enunciat,
tenim que x 6= 0. Ara
 4 5   8 − 15   −7  7
     


 3x
−  > 5 =⇒ 

 > 5 =⇒ 
 
 > 5 =⇒

>5
2x   6x   6x  6|x|
Com que |x| > 0, podem passar-lo a l’altre costat sense que canviı̈ el
sentit de la desigualtat i, si escrivim la incògnita a l’esquerra, quedarà
7 −7 7
30|x| < 7 =⇒ |x| < =⇒ <x<
 −7 7
!
Finalment, com que x 6= 0, resultarà la solució , \ {0} .
30 30

5 Principi d’inducció
Primera forma del principi d’inducció:
Suposem que tenim una afirmació P (n) per a cada enter positiu n, i que
podem provar les dues propietats següents:
(1) L’afirmació P (1) és certa.
(2) Per a tot n ∈ ZZ + , si l’afirmació P (n) és certa, aleshores l’afirmació
P (n + 1) també és certa.
Aleshores el principi d’inducció afirma que P (n) és certa per a tot n ∈ ZZ + .

Observació: Per visualitzar aquest principi, és molt útil la interpretació

següent:

Suposem que col.locam les peces d’un dòmino l’una al costat de l’altra,
de manera que si se’n fa caure una qualsevol, aquesta fa caure la que té
al davant (propietat 2 del principi). Si ara feim caure la primera peça
(propietat 1 del principi), aleshores totes les peces cauran.

El principi d’inducció ens permet comprovar la validesa general d’una

proposició a partir de la seva observació en alguns casos particulars.

L’aplicació d’aquest principi s’ha de fer amb molta cura, ja que una apli-
cació incorrecta ens pot conduir a conclusions falses. Per exemple, suposem
que volem provar la propietat
(2n + 1)2
1 + 2 + 3 + ··· + n = (∗)
8
Suposem que és certa per a un nombre natural n i anem a provar que també
és certa per a n + 1. Volem provar que
(2(n + 1) + 1)2
1 + 2 + 3 + · · · + n + (n + 1) =
8
Per una banda, per la hipòtesi d’inducció,
(2n + 1)2 (2n + 1)2 + 8(n + 1)
1 + 2 + 3 + · · · + n + (n + 1) = + (n + 1) =
 4n2 + 4n + 1 + 8n + 8 4n2 + 12n + 9
= =
8 8
D’altra banda,
(2(n + 1) + 1)2 (2n + 3)2 4n2 + 12n + 9
= =
8 8 8
Per tant, la propietat (2) del principi d’inducció és certa, però ens és impos-
sible verificar la validesa de la propietat (∗) per a un primer enter positiu:
(2 · 1 + 1)2 9
1 6= = = 1.125
8 8

(2 · 2 + 1)2 25
1 + 2 = 3 6= = = 3.125
8 8

(2 · 3 + 1)2 49
1 + 2 + 3 = 6 6= = = 6.125
8 8
...

És a dir, la propietat (1) del principi d’inducció no se satisfà en aquest cas
i, per tant, l’afirmació (∗) no és certa. La història de les matemàtiques és
plena d’exemples d’afirmacions que, en un principi, s’han suposat certes i
que més tard s’han comprovat falses. En aquest tipus d’errors han incor-
regut grans matemàtics com podem ser P. de Fermat, G. W. Leibniz i D.
A. Grave, entre d’altres.

Exemple 5 Demostrau que, per a tot n ∈ ZZ + ,

n(n + 1)
1 + 2 + 3 + ... + n = .
2
Solució: Anem a provar la primera propietat del principi d’inducció, és
a dir, a provar que la igualtat és certa per a n = 1:

1(1 + 1)
Si n = 1, 1 = . Veim que és certa.
2
La segona propietat del principi d’inducció consisteix en suposar que la
propietat és certa per a un cert nombre enter n ≥ 1 (hipòtesi d’inducció)
i veure que també és certa per a l’enter següent, n + 1. És a dir, suposant
cert que
n(n + 1)
1 + 2 + 3 + ... + n = ,
2
volem provar que
(n + 1)(n + 2)
1 + 2 + 3 + . . . + n + (n + 1) =
2
Però
n(n + 1)
1| + 2 + 3{z+ . . . + n} +(n + 1) = +n + 1
| 2 }
{z

n(n + 1) + 2(n + 1) (n + 1)(n + 2)

= =
2 2
n(n + 1)
on la clau horitzontal ha estat substituı̈da per , perquè aquesta
2
és la hipòtesi d’inducció.

Aleshores el principi d’inducció afirma que la propietat és certa per a tot
n ∈ ZZ + .

Exemple 6 Demostrau que, per a tot n ∈ ZZ + ,

1 + 3 + 5 + . . . + (2n − 1) = n2 .

Solució: La primera propietat del principi d’inducció consisteix en provar

que la igualtat és certa per a n = 1:

Si n = 1, 1 = 12 . Efectivament, és certa.

La segona propietat del principi d’inducció consisteix en suposar que la

propietat és certa per a un enter n ≥ 1 (hipòtesi d’inducció) i veure que
també és certa per a l’enter següent, n + 1. Però

n2 +2n + 1 = (n + 1)2 ,
1 + 3 + 5 + . . . + (2n − 1) +(2n + 1) = |{z}
| {z }

on la clau horitzontal ha estat substituı̈da per n2 , perquè aquesta és la

hipòtesi d’inducció.

Aleshores el principi d’inducció afirma que la propietat és certa per a tot
n ∈ ZZ + .
Observació: A la propietat (1) del principi d’inducció, tot continua
essent cert si substituı̈m n = 1 per n = n0 per a un cert n0 ∈ ZZ + . El
resultat ara serà que l’afirmació és certa per a tot n ≥ n0 (en lloc de per a
tot n ≥ 1). També és cert si substituı̈m n = 1 per n = 0.
Exemple 7 Demostrau que, per a tot nombre enter n ≥ 2, n3 > n2 + 3.

Solució: En aquest cas la propietat consisteix a demostrar la desigual-

tat donada. Aixı́, la primera propietat del principi d’inducció consisteix a
provar que la desigualtat és certa per a n = 2:

Si n = 2, 23 = 8 > 22 + 3 = 7. És certa.

La segona propietat del principi d’inducció consisteix a suposar que la

desigualtat és certa per a un enter n ≥ 2 (hipòtesi d’inducció) i veure que
també és certa per a l’enter següent n+1, és a dir, que (n+1)3 > (n+1)2 +3.
D’una banda,

(n + 1)2 + 3 = n2 + 2n + 1 + 3 = n2 + 2n + 4

i, d’altra banda,

(n + 1)3 = |{z}
n3 +3n2 + 3n + 1 > |n2 {z+ 3} +3n2 + 3n + 1 = 4n2 + 3n + 4,

on la clau horitzontal (n3 ) ha estat substituı̈da per n2 +3, perquè és aquesta
la hipòtesi d’inducció. Aleshores, com que 4n2 > n2 i 3n + 4 > 2n + 4,
resulta que
4n2 + 3n + 4 > n2 + 2n + 4 = (n + 1)2 + 3
Per tant, hem provat que, si n3 > n2 + 3,

(n + 1)3 > 4n2 + 3n + 4 > (n + 1)2 + 3.

que és la segona propietat del principi d’inducció. Aleshores, el principi

d’inducció afirma que la propietat és certa per a tot nombre enter n ≥ 2.

Segona forma del principi d’inducció:

Siguin n0 , n1 ∈ ZZ + , on n0 ≤ n1 . Suposem que podem provar les dues
propietats següents:
(1) Les afirmacions A(n0 ), A(n0 + 1), . . . , A(n1 ) són certes.
(2) Per a tot k ∈ ZZ + , k ≥ n1 , si les afirmacions A(n0 ), A(n0 +1), . . . , A(k)
són certes, aleshores l’afirmació A(k + 1) també és certa.
Aleshores el principi d’inducció afirma que la propietat A(n) és certa per
a tot n ≥ n0 .
Definició 3 De manera informal, una successió de nombres reals no és
més que una col.lecció infinita i ordenada de nombres reals, on n’hi poden
haver de repetits. Per exemple, 1, 1, 1, 1, . . . i 1, 2, 3, 4, 5, . . . són dues suc-
cessions de nombres reals. A nivell formal, es defineix una successió de
nombres reals com una aplicació del conjunt de nombres enters positius
al conjunt de nombres reals, f : ZZ + −→ IR. Aixı́, a cada nombre enter
n ∈ ZZ + li feim correspondre un únic nombre real xn ∈ IR, anomenat el
terme n-èsim de la successió. Els diferents termes són, amb aquesta no-
tació, x1 , x2 , x3 , . . . i la successió s’acostuma a indicar amb {xn : n ≥ 1},
o simplement {xn }.

Hi ha diferents maneres de donar una successió. En primer lloc, la podem

donar indicant uns quants termes a la vista dels quals sapiguem determinar-
los tots, com hem fet abans amb les successions 1, 1, 1, 1, . . . i 1, 2, 3, 4, 5, . . .

També podem donar l’expressió del terme general, i llavors anam obtenint
els diferents termes substituint la n pels corresponents nombres enters; per
n2 − 1
exemple, si consideram la successió de terme general xn = , aleshores
2n
102 − 1 99
el terme 10 serà x10 = = .
2 · 10 20
Una altra manera de donar una successió és mitjançant una expressió re-
current, de manera que, a partir d’un (o uns quants) terme(s) inicial(s),
podem anar obtenint la resta de termes; per exemple, si x1 = 1, x2 = 1, i
xn = xn−1 + xn−2 ∀n ≥ 3, obtenim la coneguda successió de Fibonacci:
x1 =1
x2 =1
x3 = x2 + x1 = 2
x4 = x3 + x2 = 3
x5 = x4 + x3 = 5
..
.

Exemple 8 Vegem un exemple d’aplicació de la segona forma del principi

d’inducció. Considerem la successió de nombres reals {xn : n ≥ 1} donada
en forma recurrent per





x1 = 1

x2 = 3
xn = 2xn−1 − xn−2 + 1 ∀n ≥ 3



Vegem-ne uns quants termes:
x1 =1
x2 =3
x3 = 2x2 − x1 + 1 = 2 · 3 − 1 + 1 = 6
x4 = 2x3 − x2 + 1 = 2 · 6 − 3 + 1 = 10
x5 = 2x4 − x3 + 1 = 2 · 10 − 6 + 1 = 15
..
.
Provau que el terme general de la successió és
n2 + n
xn =
2
Solució: Com que cada terme xn s’obté a partir dels dos termes anteriors,
no n’hi ha prou amb la primera forma del principi d’inducció, on només es
té en compte el que passa en el terme immediatament anterior, sinó que
necessitam la segona forma.

El primer pas és provar la fórmula del terme general per a n = 1, 2. Però
això se satisfà òbviament, ja que
11 + 1 2
n = 1 =⇒ = = 1 = x1
2 2
i també
22 + 2 6
n = 2 =⇒ = = 3 = x2
2 2
Provem ara el segon pas, és a dir, suposant que la fórmula és vàlida per a
1, 2, . . . , n, hem de provar que també és vàlida per a n + 1, és a dir, hem
de provar que
(n + 1)2 + n + 1 n2 + 2n + 1 + n + 1 n2 + 3n + 2
xn+1 = = =
2 2 2
.
Però, segons l’enunciat,
xn+1 = 2xn − xn−1 + 1
i, per hipòtesi d’inducció, sabem que
n2 + n
xn =
2
i
(n − 1)2 + n − 1 n2 − 2n + 1 + n − 1 n2 − n
xn−1 = = =
Aleshores
n2 + n n2 − n
xn+1 = 2xn − xn−1 + 1 = 2 − +1
2 2

n2 n n2 3n
= n2 + n − + +1 = + +1
2 2 2 2

n2 + 3n + 2
=
2
i ja està provat el que volı́em. Aleshores, la segona forma del principi
d’inducció afirma que la propietat és certa.

6 Mètode de reducció a l’absurd.

Suposem que volem provar una propietat P; el mètode de reducció a
l’absurd consisteix a suposar que la propietat és falsa i, a partir d’aquest fet,
arribar a una contradicció. Aixı́, P no podrà esser falsa i haurà de ser certa.

Exemple: Sigui m ∈ ZZ. Volem provar que si m2 és parell, aleshores m

també ho és.

Suposem, per reducció a l’absurd, que m és imparell. Aleshores podrem

escriure que m = 2k + 1, per a un cert k ∈ ZZ. Però, en aquest cas,

m2 = (2k + 1)2 = 4k 2 + 4k + 1 = 2(2k 2 + 2k) + 1

i, com que 2k 2 + 2k ∈ ZZ, resultarà que m2 és imparell.

Però havı́em partit de la hipòtesi que m2 era parell. Aleshores hem arribat
a una contradicció per haver suposat que m era imparell. Per tant, m
haurà de ser parell i hem demostrat l’enunciat.
√
Exemple: 2 6∈ Q I
√
Si fos 2 ∈ Q I, podrı́em escriure’l com una fracció irreduı̈ble, posem
√ m
2=
n
on m i n són enters primers entre sı́. Si ara ho elevam tot al quadrat,
m2
tendrem que 2 = 2 , és a dir, m2 = 2n2 . Però això diu que m2 és parell i,
n
segons el que hem vist abans, també m serà parell.
Aleshores podrem escriure m = 2k, on k ∈ ZZ. Però, en aquest cas,
m2 = 4k 2 , d’on tendrem que 2n2 = m2 = 4k 2 , és a dir, n2 = 2k 2 . Però,
aixı́, n2 serà parell i, per tant, també n serà parell.
Hem provat aixı́ que tant n com m són parells. Però això està en con-
m
tradicció amb el fet que era una fracció irreduı̈ble. La contradicció
n √ √
prové del fet de suposar que 2 ∈ QI. Aleshores serà 2 6∈ Q I.