Queda constància en la documentació coneguda que Pere Mates

realitzà altres feines menors de caràcter ornamental o d'art efímer, la

majoria per encàrrec de la catedral de Girona. El 1534, per exemple,
pintà una cortina per a la Capella del Sant Crist, 1548 decorà el
monument del Dijous Sant, el 1550 pintà tres frontisses, etc
Pere Mates fou, doncs, el pintor més important de Girona del segle xvi,
tal com ho demostra la seva producció. Fins al 1558, el taller de pintura
de Pere Mates desplegà per tota la geogra a del bisbat gironí una
vivíssima activitat, molt superior a la dels altres pintors coetanis de la
ciutat, però tingué poca continuïtat, perquè el seu ll i hereu, Pere
Mates II, aviat abandonà l'o ci de pintor per fer-se clergue de la
Col·legiata de Sant Feliu de Girona
El treball més antic de Pere Mates que s'ha pogut documentar, és la
seva intervenció en el desaparegut retaule de Sant Andreu de Roses
(1520), contractat per Pere de Fontaines poc abans de morir (1518).[5]
Successivament, se sap que pintà per a la Seu de Girona dos profetes
(1522)[6] no conservats, i se li ha atribuït el retaule de la capella de
santa Magdalena, datat el 1526 (Museu de la Catedral, Girona).[7] El
mateix 1526 contractà per 235 lliures el perdut retaule major de Sant
Pere de Rodes, acabat el 1532.[8] Mentrestant, el 1527 va capitular el
retaule de la capella de Sant Roc de Vilablareix, també perdut,[9] i el
1528 realitzà el retaule de Sant Iscle màrtir i santa Victòria de Millars
-contractat el 1527 per Francesc Espinosa (†1528), però a penes
començat[10]-, que esdevé l'única obra de Mates conservada i que
alhora disposa de documentació d'arxiu (Museu d'Art de Girona, i
col·lecció particular, Millars).[11] Més tard, contractà el retaule de la
capella de Sant Tomàs de la Catedral de Girona (1535),[12]
desaparegut, i poc després enllestia el retaule de Sant Joan Baptista,
conservat i no documentat, que porta la data de 1536 però no se sap
per a quina església ni localitat va pintar-lo (col·lecció particular,
Madrid).[13] El 1545 contractà el retaule de la Mare de Déu de l'església
de Vilamarí; el 1547, el de la Mare de Déu de l'església de Verges, i el
1552 el de la parròquia de Sant Nicolau de Girona, tots tres perduts
sense deixar cap vestigi, que se sàpiga.[14]
fi
.

fi
fi
.