Matsuo Basho (en japonès, 松尾 芭蕉) o, de naixement, Matsuo

Kinsaku (Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el

poeta més famós del període Edo del Japó. Durant la seva vida, Basho
va ser reconegut pels seus treballs en el haikai no renga (俳諧の連歌).[1]
És considerat com un dels quatre grans mestres del haiku,[2] al costat
de Yosa Buson, Issa Kobayashi i Masaoka Shiki;[3] Basho cultivà i
consolidà el haiku amb un estil senzill i amb un component espiritual. La
seva poesia va aconseguir renom internacional, i al Japó molts dels
seus poemes es reprodueixen en monuments i llocs tradicionals
Basho va començar a practicar l'art de la poesia a una edat primerenca,
i més endavant va arribar a integrar-se en l'escenari intel·lectual d'Edo
(actualment Tòquio), per arribar a convertir ràpidament en una celebritat
a tot el Japó. Tot i ser mestre de poetes, en determinats moments va
renunciar a la vida social dels cercles literaris i va preferir recórrer tot el
país a peu, viatjant ns i tot per la part nord de l'illa, un territori molt poc
poblat, per a poder trobar fonts d'inspiració per als seus escrits
Basho no trenca amb la tradició sinó que la continua d'una manera
inesperada; o com ell mateix comenta: "No segueixo el camí dels antics;
cerco allò que ells cercaren". Basho aspira a expressar amb nous
mitjans el mateix sentiment concentrat de la gran poesia clàssica.[4] Els
seus poemes estan in uïts per una experiència de primera mà del món
que l'envolta i, sovint, aconsegueix expressar les seves vivències amb
una gran simplicitat. Del haiku Basho havia dit que és "senzillament allò
que succeeix en un lloc i en un moment donat".[5]
fi
fl
.