MEMÒRIA FINAL DE L’ESTUDIANT

(ANNEX 2)

Memòria final de l’estudiant relativa al conveni de cooperació educativa per a la realització

de practiques acadèmiques externes entre la Universitat Autònoma de Barcelona amb NIF
Q0818002H, l’entitat col·laboradora Museu de Badalona, amb NIF Q0801670A, i l’estudiant
Mireia García González, amb DNI 47421379W, en data 05/02/2020.

Dades de l’estudiant
• Nom i cognoms: Mireia García González
• DNI: 47421379W
• Estudiant de: Grau d’Humanitats
• Facultat/Escola: Facultat de Filosofia i Lletres

Dades de l’entitat col·laboradora

• Entitat col·laboradora: Museu de Badalona
• NIF: Q0801670A
• Adreça on s’ha dut a terme l’estada de practiques: Plaça de l'Assemblea de
Catalunya, 1 - 08911 Badalona.
• Departament on s’ha dut a terme l’estada de pràctiques: Departament de
Conservació i Documentació.

Descripció concreta i detallada de les tasques i les feines

desenvolupades
Durant l’estada de pràctiques al Museu de Badalona he pogut realitzar diverses tasques. En
primer lloc, he seguit molt de prop es sistema de documentació i objectes. El procés de
documentació segueix diferents passos. Primerament s’ha de registrar l’objecte, seguidament
s’ha d’inventariar, catalogar i, finalment, comunicar. En aquest procés es pot fer servir
informació prèvia, tant oral com escrita, documents administratius, imatges, intervencions o
documents associats.
 Cal destacar que en moment d’inventariar, s’han de seguir una altra sèrie de passos
com son: indicar el nom de la institució, quin és el número de registre, quina és la seva
classificació genèrica, el nom comú del objecte, una descripció del mateix, quin és el seu estat
actual de conservació, quina ha estat la forma d’ingrés a Museu i quina és la seva data d’ingrés.

Tenint en compte tot això, el Museu té un número de registre diferent per a cada
peça, és a dir, que poden funcionar de forma separada tot i que formin part d’un conjunt. El
primer pas és registrar l’objecte amb el llibre de registre de manera manual, és a dir, s’ha
d’indicar el número de registre assignat al número i les dades que s’hi demanen de manera
breu. Aquestes dades són la classificació genèrica, el nom de l’objecte, les mides, l’autor (si
en té), el material... Posteriorment s’ha de marcar la peça amb el seu número de registre. De
forma general, s’acostuma a col·locar el número amb un retolador negre permanent, però
això pot variar segons el material i el color i, en aquest cas, caldrà actuar de manera adequada.
Abans de posar el número de registre a la peça, s’ha de protegir la zona amb vernís d’ungles
transparent, ja que el número ha de poder ser, si cal, reversible. Sobre el vernís, un cop
assecat, s’escriu en número i aquest es col·loca, preferentment, a la part inferior i en un angle.
En cas de ser un objecte pla, es col·loca a la part inferior dreta. El número s’ha de poder
veure i llegir amb claredat, però també ha d’ésser discret. Si el material és paper o similar, el
número ha d’ésser escrit amb llapis. En el cas de les peces de roba, el número s’escriurà en
una beta que anirà cosida a la peça de roba, preferentment a la part inferior dreta de la roba
a la zona de la costura. En cas que no sigui possible escriure el número de registre en l’objecte,
aquest s’escriurà en una etiqueta que anirà unida a l’objecte.

El següent pas, un cop l’objecte té el seu número i consta en el Llibre de Registre del
Museu, és de de documentar l’objecte. S’ha de descriure, documentar i contextualitzar, en
cas d’ésser possible. Aquesta tasca es realitza a través del programa Museumplus, en el qual
s’ha d’indicar el número de registre, la classificació genèrica dins del tesaurus del Museu, el
nom de l’objecte, l’autor (si en té), les mides, si en té alguna inscripció, el material amb el que
està fet i la tècnica que s’ha fet servir per realitzar-lo. També es pot posar la història de
l’objecte i s’ha d’afegir quina ha estat la forma d’ingrés i la font. A més, tots els objectes han
d’ésser fotografiats i aquesta imatge s’ha d’afegir a la fitxa del objecte en el programa. En cas
de que la peça no tingui un nom propi, se li pot donar un nom per tal de que sigui més fàcil
la seva identificació, aquest es col·locarà entre claudàtors. En el cas de la descripció de la
peça, aquesta ha de ser la més precisa possible. Tot i que hi ha la fotografia de l’objecte, la
descripció s’ha de realitzar com si aquesta no existís per tal de que la identificació de l’objecte
sigui més senzilla. Un cop s’han realitzat totes aquestes tasques, l’objecte queda inventariat i
documentat dins de l’inventari del Museu.

També he tingut la oportunitat de realitzar tasques al magatzem del Museu. En primer

lloc, he aprés que és molt important no canviar la ubicació de cap peça i que, en cas de fer-
ho, s’ha de modificar la fitxa de l’objecte al moment per tal de poder posar la nova ubicació.
Si això no es realitza por ocórrer que hi hagi peces que no es sàpiga con són realment i es
produiria una pèrdua de material. També és molt important la temperatura i humitat del
recinte, ja que segons el material pot fer-se malbé si no es conserva en unes condicions
climatològiques adequades. Relacionat amb això, els objectes s’han de guardar amb molta
cura i no barrejar diferents tipus de materials que puguin fer malbé altres objectes. En el cas
del Museu de Badalona, hi ha diferents habitacions segons l’objecte i tot un seguit de
prestatges per aquells objectes que no precisen de tanta cura en l’aspecte de material,
temperatura i humitat. Allà també he inventariat objectes que, per motius varis, no es poden
guardar al Museu i s’envien directament al magatzem.

He tingut oportunitat de veure com es realitzen les donacions, que és una de les fonts
d’ingrés de les que consta el Museu. En aquest cas, vam visitar la casa d’una dona de
Barcelona que posseïa vestits d’un modista de Badalona anomenat Pedro Rovira. En arribar,
ens va ensenyar les peces i ens va explicar que havien estat de la seva mare i de la seva àvia,
de les quals ens va ensenyar fotografies. Finalment, un cop examinades les peces, se li van
agafar les dades per tal de poder fer un document de donació que la donant hauria de signar,
posteriorment, per tal de deixar constància de que aquelles peces són donades voluntàriament
al Museu.

Una de les tasques, que també he pogut realitzar, va consistir en una petita
col·laboració en una de les exposicions que estan preparant per aquest any 2020 i que tracta
el tema dels retrats. El meu objectiu va ésser, en primer lloc, fer una cerca en el fons d’art del
Museu per tal de poder descartar totes aquelles obres que no fossin retrats. En segon lloc,
vaig haver de fer una primera tria d’aquells que jo considerés que serien més apropiats per a
la exposició. D’aquesta tria que jo en vaig fer, es va fer una segona tria de la qual es va
encarregar el personal del Museu. Un cop la tria va quedar tancada i fixada, vaig haver der
una llista amb els autors, si n’hi havia constància, i les persones retratades, si també n’hi havia
constància. Després, em van proporcionar tot un seguit de llibres del propi Museu que feien
referència a alguns autors i, fins i tot, a alguns dels retratats. Conjuntament amb la realització
de cerques a Internet, vaig a haver de recopilar informació dels personatges que hi apareixien.
Alguns d’ell, pertanyien a un àmbit tant local que va ésser molt difícil poder recavar
informació suficient per a que fos utilitzada en la exposició.

Finalment, a banda de totes les tasques que he tingut la oportunitat de realitzar, també
he pogut veure tot el patrimoni cultural del Museu, a banda d’allò que tenien emmagatzemat,
com és el cas de Can Miravitges, una masia a les afores de la ciutat en la que hi ha viure un
pintor. Ara, aquesta casa la tenen condicionada i moblada per a rebre visites. Alguns dels
quadres que es faran servir per a la exposició dels retrat van ésser extrets d’allà, ja que alguns
d’ells també es guarden en aquell indret. Vaig poder veure com actua la comissió de
patrimoni, juntament amb l’Ajuntament, ja que es va haver de visitar una casa modernista
situada al centre de la ciutat, la qual ha estat comprada i se li estan fent reformes però, algunes
de les estructures de la casa original no poden ser modificades com la barana, els sostre, les
motllures... Per tant s’havia de revisar que tot estigués en ordre i res d’allò original hagués
estat modificat.

Valoració de les tasques desenvolupades amb els coneixements i les

competències adquirides en relació amb els estudis universitaris
En general, molts dels coneixement que he pogut aplicar durant aquesta estada de pràctiques
han estat de la assignatura de museologia. Hi havia conceptes i eines de les quals ja coneixia
el seu funcionament com, per exemple, el programa MuseumPlus. Tot i això, hi ha hagut
molts conceptes dins d’aquest programa que no sabia com fer-los servir fins que no vaig
començar les pràctiques.

En general, ha estat una estada força instructiva que m’ha permès veure com
funciona, en la pràctica, el sistema de registre, inventariat i emmagatzematge d’un museu i, a
més, he pogut formar part en la creació d’una exposició que, realment, és el camp que a mi
m’interessava més. Havent estat estudiant un grau en Humanitat, hi ha molts coneixements
que també he pogut aplicar i que m’han servit molt al moment de fer registre de peces, de
treballar al magatzem i, fins i tot, per fer la tasca de l’exposició a causa de l’ampli ventall de
coneixement que t’ofereix el grau. Com he esmentat abans, hi ha hagut alguns coneixements
que els he adquirit durant l’estada de pràctiques degut a que, principalment, eren tasques que
s’han de realitzar per comprendre millor el seu funcionament com, per exemple, el fet de
tenir tots els objectes ben inventariats. És un concepte que sembla força bàsic i de sentit
comú, però que es dona per suposat i no se li dona la importància que requereix fins que no
t’hi trobes en la situació. També, el fet se saber escollir quines són les peces que interessen al
Museu i quines no. Donat que el Museu no pot tenir un magatzem ni un fons infinit, s’ha de
fer una selecció d’aquelles ofertes que arriben a la institució. Algunes de les donacions,
adquisicions, compres, etc., que arriben poden ser molt interessants per al Museu, però
d’altres, potser, poden ésser imprescindibles i val més no ocupar l’espai d’una altra peça que
pot ser molt important.

Degut a tot això, considero que els coneixements adquirits han estat molt positius en
relació amb els coneixements teòrics que he adquirit durant el grau, sobretot perquè el camp
museístic és el que més m’interessa de cara al món laboral i he aprés moltes coses que podré
aplicar en un futur, fins i tot si no hi treballo en un museu.

Relació dels problemes plantejats i el procediment seguit per a

resoldre’ls
Els principals problemes que van sorgir durant les pràctiques eren, gairebé, tots de caràcter
informàtic degut a que, majoritàriament, he estat treballant amb el programa Museumplus.
Quan algun d’aquests problemes sorgia, el procediment per a resoldre’l era informar del
problema a la meva responsable de les pràctiques, es a dir, a la Dolors Nieto.
Conseqüentment, s’investigava si es podia resoldre de forma senzilla o, en cas contrari,
s’havia d’informar al servei tècnic.

Altres dels problemes que van sorgir, van ésser la manca d’informació. Al moment
de fer la tasca de la exposició y haver de cercar informació sobre els autors i les persones
retratades, vaig tenir alguns problemes per aconseguir tota la informació biogràfica. Tot i
tenir a disposició llibres i documents realitzats per la pròpia institució, que tractaven la vida
d’alguns dels autors i retratats, molts d’ells no constaven en els llibres i vaig haver de fer
cerques a Internet. Algunes d’aquestes cerques van ser exitoses, però d’altres no. El
procediment per resoldre aquest problema va ser marcar aquelles persones de les quals no
havia pogut trobar informació per tal de que l’equip del museu, quan continués treballant en
aquella exposició, pogués posar al seu servei tota la informació de la que consten i poguessin
fer una cerca més exhaustiva, donat que molts dels personatges eren d’àmbit local.

En quan al treball al magatzem, hi va haver alguns problemes sobretot a l’hora de

voler trobar algunes de les obres. Tant en el registre com al programa Museumplus marcava
una ubicació, però no es trobaven allà on es suposava que havien d’estar. Per resoldre aquest
problema, vam procedir a examinar el fons artístic que es trobava al magatzem, per si un cas
havia estat col·locat a algun altre indret. En no tenir èxit en aquesta cerca, es va procedir a
buscar al Museu, per si un casi algú havia fet ús de les obres i les havia guardat allà en comptes
de al magatzem, on haurien d’haver estat. Finalment, es van trobar al Museu, en un altre
compartiment.

No van sorgir molt altres problemes que fossin greus o d’algun altre caire que no fos
els que ja s’han esmentat, amb els quals el procediment per a resoldre’ls va ser el mateix.

Identificació de les aportacions que, en matèria d’aprenentatge, ha

suposat l’estada de pràctiques
Anteriorment ja s’han esmentat algunes de les aportacions que ha suposat l’estada de
pràctiques. En la majoria dels casos, les aportacions han estat relacionades amb el programa
Museumplus. Jo ja havia treballat amb el programa durant la assignatura de Museologia però,
hi havia molts apartats i opcions que no sabia com funcionaven.

Les aportacions més rellevants van ser, sobretot, en matèria del treball de magatzem.
Ja sabia que el magatzem d’un museu ha de tenir un ordre que s’ha de respectar per tal de
que els objectes no es perdin, però mai havia estat a un ni coneixia com funcionaven. Gràcies
a l’estada de pràctiques he pogut comprovar l’orde i les condicions en les que s’han de
mantenir els objectes per tal de que no es facin malbé i es puguin conservar correctament.

També vaig poder aprendre una mica en matèria de creació d’exposicions, tot i que
alguns dels coneixements ja els havia adquirit a la assignatura de Museologia. Vaig poder
aprendre com fer una selecció dins d’un fons artístic i alguns dels primers passos després
d’aquesta selecció, com serien la cerca d’informació per tal de poder fer un bon treball
museístic.

Avaluació final de les pràctiques i suggeriments

Personalment, considero que l’estada de pràctiques ha estat molt positiva. Abans de
començar, ja sabia que molt probablement estaria fent documentació ja que, a l’assignatura
de Museologia ens van informar que molt possiblement seria de les poques coses que ens
deixarien realitzar si decidíem fer pràctiques a un museu. A més de realitzar aquestes tasques,
em vaig endur alguna sorpresa, ja que no esperava poder treballar al magatzem i tampoc
poder participar, encara que fos en una petita part, en la creació d’una exposició. Realment
aquesta última part va ser la que més vaig gaudir, perquè era de les tasques que més
m’interessava fer.

En general, tinc una bona opinió d’aquesta estada de pràctiques i si hagués de fer un
suggeriment, només afegiria que hi hagués una mica més de varietat alhora de fer tasques.
Malgrat això, no tinc cap altra queixa. L’experiència ha estat molt bona.
Signatura:

Data: 01/03/2020