RESUM GEOGRAFIA I HISTÒRIA TEMA 2: : Al- ANDALUS

0- INTRODUCCIÓ

L'any 711, un exèrcit d'àrabs i berbers procedents del nord d'Àfrica, van creuar l'estret de
Gibraltar i van derrotar a l'exèrcit de l'últim rei visigot Rodrigo en la Batalla de *Guadalete.

Després d'aquesta victòria, els musulmans van ocupar ràpidament quasi tota la península ibèrica,
van establir la capital a Còrdova i van cridar Al-Andalus als territoris conquistats *à Amb això, el
regne visigot va desaparéixer i alguns hispà-visigots es van refugiar en el nord peninsular.

En definitiva, la presència musulmana va perdurar des del segle VIII fins a finals del segle XV,
moment en el qual els Reis Catòlics van reconquerir en 1492 l'últim bastió musulmà de la
península ibèrica, el regne nassarita de Granada.

Regne dels visigots l'any 409 d. C

1- L'EVOLUCIÓ POLÍTICA D'AL-ALDALUS

1.1-- Emirat dependent de Damasc (711-756)

Etapa en la qual l'emir d'Al-Andalus depén del califat omeya (amb capital a Damasc) dependència
política i religiosa.

Els musulmans van anar ocupant la península ibèrica, excepte alguns territoris en el nord
peninsular. En el seu avanç, van creuar els Pirineus i es van enfrontar a l'exèrcit franc en la
Batalla de Poitiers (732) la victòria dels francs va suposar el fre a l'expansió musulmana per
Europa-

Els musulmans representaven en la península una minoria. Aquests van dividir el territori en
províncies i van ocupar els principals càrrecs.

1.2- Emirat independent de Bagdad (756-929)

L'any 750, la dinastia *Abasí va arrabassar el califat a la dinastia Omeya, va assassinar a la major
part de la família i va traslladar la seua capital a Bagdad.

Un membre de la família *Omeya, *Abderramán I va escapar i es va establir en Al-*Andalus en el

756 establint l'emirat independent de *Bagdadà independència política però no religiosa.

3- Califat de Còrdova (929-1031)

- L'emir *Abderramán III es va proclamar califa l'any 929 així, Al-Andalus va passar a ser un
califat independent de Bagdad tant en política com en religió. La capital del califat es va establir a
Còrdova, sent aquesta l'etapa de major esplendor d'Al-Andalusà independència política i
religiosa.

-El califa exercia el poder absolut. D'ell depenien:

- Administració central *à constava d'una Cancelleria (al comandament d'un visir); el Consell
(òrgan consultiu format per grans dignataris) i la Hisenda (encarregada de recaptar impostos).

-Administració de justícia *à duta a terme per jutges o cadis.

-Administració territorial *à el califat es dividia en províncies o *coras dirigides per un governador.

El Califat de Còrdova (any 1002)

4- Regnes de taifes i dinasties nord-africanes (1031-1212)

-Començaments del segle XI el califat de Còrdova va entrar en crisi i Al-*Andalus es va disgregar
en nombrosos regnes de taifes, governats per prínceps locals.

-Aquesta feblesa va ser aprofitada pels regnes cristians per a avançar en la Reconquesta
peninsular *à Per aquest motiu, els musulmans van demanar ajuda als almoràvits (1086) –poble
del nord d'Àfrica- que es van encarregar de reconstruir Al-*Andalus, la qual cosa va suposar el
primer fre a l'avanç cristià.

Per un altre comunicat, a mitjan segle XII va tindre lloc la invasió d'un altre poble nord-africà, els
almohades (1145) els qui es van instal·lar en Al-*Andalus fins a l'any 1212, moment en el qual els
regnes cristians van derrotar als almohades en la Batalla de les Navas de Tolosa, la qual cosa va
suposar la reducció del poder musulmà al regne nassarita de Granada.

REGNES DE TAIFES

5- Regne nassarita de Granada (1232-1492)

-Després d'un nou període de regnes de taifes (1212-1232), Al-*Andalus va quedar reduït al regne
nassarita de Granada, que es va veure obligat a pagar impostos als regnes cristians (pàries).

-Definitivament, en 1492, Boabdil, últim rei nassarita, va entregar les claus de la ciutat de Granada
als Reis Catòlics després d'un llarg setge, la qual cosa va posar fi al domini musulmà en la
península ibèrica.

Regne nassarita de Granada (últim bastió musulmà peninsular)

Eix cronològic: evolució política d'Al-*Andalus

2- L'ECONOMIA EN AL-*ANDALUS

2.1- LES ACTIVITATS RURALS

a) L'Agricultura
-Es van mantindre els cultius de secà (cereal, vinya i olivera) i es van introduir uns altres de
regadiu (arròs, taronger,…).

-Ús de tècniques per a intensificar els cultius de *regadíoà construcció de canals, séquies, pous,
sénies,…

b) La ramaderia *à Basada en la cria d'ovelles (per a menjar carn de corder), coloms i abelles
(obtenció de mel).

c) Altres activitats econòmiques

-Mineria *à explotació de plom, coure, plata i or.

-Pesca, extracció de sal marina, pedra, fusta,…

-Recol·lecció d'espart (elaboració de cistelles) i de flors silvestres (elaboració de perfums i

medicines).

2.2- LES ACTIVITATS URBANES

a)Activitat artesanal *à elaboració de teixits (Còrdova, Jaén,…) i orfebreria (Granada,…); treball del
vidre, la ceràmica, el paper, *cordobán (pells adobades), *taracea (treball en fusta amb
incrustacions d'ivori i altres materials).

b)Comerç (gran desenvolupament). Tipus:

*Interior es va desenvolupar en els socs o mercats de les ciutats. Estava regulat per un
*almotacén (funcionari encarregat de vigilar els intercanvis comercials relacionats amb
pagaments, pesos,…

*Exterior afavorit per la posició estratègica d'Al-*Andalus (constituïa un lloc de pas de les rutes
comercials entre Àfrica i Europa). Al- *Andalus importava esclaus i productes de luxe (espècies,
or,…) i exportava teixits, oli, cuir, ceràmica,…

-Per al desenvolupament del comerç va ser necessària la utilització de la moneda (dinar o

*dirham).

Dinar d'or i dinar de plata

3- LA SOCIETAT EN AL-ANDALUS
Els àrabs (fútils) originaris d'Aràbia, eren una minoria però es van convertir en els grans
propietaris de les terres, sobretot de la zona del Guadalquivir, Múrcia i València.

Els no àrabs:

A les ciutats es van instal·lar els mossàrabs (cristià que viu en territori musulmà i conserva la seua
religió) i els jueus (dedicats al comerç, artesania i finances).

En el camp vivien els berbers (dedicats al pasturatge) i els *muladíes (cristians convertits a
l'Islam).

*ÉEsclavos treballen en xicotets tallers a les ciutats, en les labors del camp,…

4- LES CIUTATS EN AL-ANDALUS

Posseïen una medina envoltada de muralles (tenien diverses portes que es tancaven en
fosquejar).

Calles estretes i sinuoses, formaven un traçat urbà irregular; normalment de terra.

Solien tindre una xarxa de clavegueram, banys públics i fonts.

Cada barri comptava amb una mesquita i un soc.

També hi havia madrasas (escoles d'ensenyament religiós islàmic), biblioteques i hospitals.

Al voltant de les ciutats existien zones verdes, camps de cultiu,…

Destacaron les següents ciutats Còrdova, Múrcia, Saragossa, Toledo,…

Les ciutats d'Al-Andalus van ser nombroses i molt poblades. A més, es van convertir en centres
de vida política, religiosa i cultural i van concentrar l'activitat comercial i artesanal. En aquestes
ciutats es diferenciaven diversos espais: la medina, l'alcàsser i els ravals.

Ciutat hispà musulmana

5- LA RELIGIÓ
A) La convivència pacífica

En els primers segles d'Al-Andalus, musulmans, jueus i cristians van conviure de manera pacífica
els musulmans van permetre que la resta de religions practicaren les seues creences a canvi de
pagar uns impostos especials.

B) La intolerància religiosa

Amb l'arribada dels almoràvits, van començar les persecucions religioses pel que cristians i jueus
van haver de convertir-se o simular la seua conversió a l'Islam si desitjaven romandre en territori
musulmà. Els qui no ho van acceptar van haver d'emigrar a zona cristiana.

Després de l'arribada dels almohades, la situació va empitjorar encara més per a jueus i cristians.
De fet, molts van ser els jueus els que van haver de fugir d'Al-Andalus per les persecucions
almohades.

6- CULTURA I ART

6.1- LA CULTURA

Al-*Andalus va ser un dels grans focus culturals del món medieval. Vegem-ho:

L'ensenyament i les lletres

L'ensenyament es duia a terme a l'escola religiosa de la mesquita i el seu objectiu era

l'aprenentatge de l'Alcorà.

Els alumnes havien d'aprendre l'Alcorà de memòria, recitar-lo correctament i tindre bona
escriptura.

Les lletres:

En filosofia van destacar *à *Maimónides i *Averroes.

........Literatura *à El collaret del colom (*Ibn *Hazm)

Les ciències es van traduir i van comentar molts tractats científics de l'Antiguitat.

La medicina va tindre un gran va desenvolupar. Van destacar: Abulcasis, Averroes i Maimónides.

En agronomía destaquen diversos tractats sobre cultius, descripció i classificació de plantes,…