NOVETATS..............................................

4 Lliurament del 36è Premi Vaixell

de Vapor i el 30è Premi Gran An-
 Novetats editorials destacades gular 2020............................................32
 Ressenyes de @meyonbook
Liberisliber 2020. Crònica de la Mi-
MÚSICA..................................................14 xa...............................................................35

 Epic Rap Battles of History: Dr. Collita Fresca: presentació de les

Seuss vs. Shakespeare
CINEMA..................................................16
 Llibre vs. Pel·lícula: El jardí secret
darreres novetats editorials en lite-
ratura juvenil........................................37
Crònica del lliurament del 52è Pre-
mi de les Lletres Catalanes.............38

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.......22 Univers Llibres publica l’edició defi-

nitiva de "Pickwick" en català........40
 Entrevistes........................................22
 El Quellegista artista....................42
Maria Carme Roca i Martí Gironell
Un relat de Lluc Chavarria
 Sabies que.......................................24
HORÒSCOP LITERARI......................44
Terry Pratchett es tradueix per fi al
ART...........................................................46
català?
 L’art de la traducció - Cal donar
 Cròniques........................................26
valor a la feina dels traductors
per Anna Rosich Soler
Crònica #LaSetmana20 escrita per
un narrador misteriós......................26
PUBLICITAT...........................................48
Novel·la negra al festival Sang Cu-
gat Fantàstic 2020.............................30 CRÈDITS..................................................54
 NOVETATS LITERÀRIES DESTACADES

Us portem un breu resum de les novetats d’aquesta tardor… Quines heu llegit vosaltres última-
ment? Envieu-nos un mail a larevistaql@gmail.com explicant-ho i inclourem les vostres recomana-
cions al proper número de la Revista!

4
5
 RESSENYA - Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers

Autor: Benjamin Alire

Sáenz
Editorial: L'Altra Tribu
Any: 2019
Traducció: Maria Cli-
ment
Número de pàgines: 344
PVP: 14,96 €

Guanyadora del Lambda Literary Award i l’Stone- pols oposats, el fet de ser fills de famílies d'origen
wall Book Award de Narrativa LGT, el Michael L. mexicà fa que els dos se sentin compresos i això els
Printz Award de Narrativa Juvenil, i recentment uneix.
Premi Llibreter 2020 de literatura infantil i juve-
nil. "És com si els meus pares haguessin creat un
nou món per a tots dos. I jo pertanyo al seu nou
Si et va agradar El guardià en el camp de
món. Però ells entenen el vell món, el món del
sègol, Algun dia aquest dolor et servirà, Call me by
qual venen, i jo no. Jo no pertanyo enlloc. Aquest
your name (Llámame por tu nombre) o Els avantat-
és el problema."
ges de ser un marginat, no et pots perdre Aristòtil i
Dante descobreixen els secrets de l'univers: una
La novel·la està narrada pel mateix protagonista, en
novel·la juvenil de creixement personal on el prota-
primera persona, això fa que de seguida connectem
gonista aprendrà a superar les seves debilitats, a ac-
amb el narrador i recordem o ens sentim compresos
ceptar-se i estimar-se a si mateix.
per algú que sap plasmar allò que potser alguns no-
saltres no sabem o no vam saber expressar en pa-
L'Aristòtil és un noi introvertit i solitari que no aca-
raules. I, encara que al conèixer en Dante,
ba de trobar el seu lloc al món, tampoc té amics i, a
l'Aristòtil deixi de sentir-se una mica menys incom-
més, la seva família és d'origen mexicà i ell sent
près, tot i això, encara li esperen molts secrets per
que no encaixa enlloc, ni amb els seus ni amb els
descobrir i aprendre a acceptar-se, ja que tot i que
companys d'escola americans.
els dos són d'origen mexicà, en Dante és més aviat
blanc i l'Ari té la pell més fosca i un accent més
Fins que un dia coneixerà en Dante i es convertiran
marcat.
en amics íntims. Encara que els dos personatges són

6
"Hi ha un quadre famós. Noctàmbuls, d'Edward Hopper. Estic enamorat d'aquest quadre. De vegades,
crec que tothom és com la gent d'aquest quadre, tothom perdut en els seus universos privats de dolor o
pena o culpa, tothom remot i inescrutabe. El quadre em recorda a tu. Em trenca el cor."

"alguns quadres són com novel·les"

L’elecció d'aquest tipus de narrador és molt comú
en les novel·les psicològiques i de creixement per-
sonal, ja que la primera persona permet conèixer
molt bé la psicologia del personatge i veure la seva
transformació, qui era abans que l'aventura comen-
cés i qui és al final de la novel·la. Benjamin Alire
demostra un clar domini de les tècniques narratives,
ja que un dels problemes principals a l'hora d'uti-
litzar aquest punt de vista en què el mateix protago-
nista és el narrador de la història és que hi ha el risc
que el narrador es perdi en el monòleg interior i la
prosa es faci lenta, desordenada i poc amena, però
el narrador aconsegueix sortir del monòleg interior
i retornar a l'acció amb molta naturalitat. A més,
predomina molt més el diàleg que la prosa i l'exten-
sió dels capítols també és molt variada, n'hi ha de
llargs i més breus de fins i tot d'un sol paràgraf, i
això aporta molt dinamisme al llibre i, tenint en
compte el públic lector jove actual que està rodejat
d'impulsos i distraccions com són les xarxes so-
cials; aconseguir una prosa i una estructura tan ben
elaborades, amb personatges tan rodons i comple-
xes, i al mateix temps donar-li a la història un ritme
tan trepidant és tot un mèrit.
També aconsegueix plasmar els sentiments i pensa-
ments d'un adolescent d'una forma molt versem-
blant. A l'inici descobrim que l'Aristòtil és un noi
insegur, amb poca autoestima i solitari. Al conèixer
en Dante, que és segur d'ell mateix, té les coses cla-
res, és optimista i té una família que l'estima i que
no li amaga res i amb qui pot parlar de tot, incons-
cientment això influenciarà l'Ari que començarà a
canviar sense adonar-se'n. De mica en mica, l'Ari
comença a acostar-se al seu pare per mitjà dels lli-
bres que li deixa en Dante i amb les classes de con-
duir, i això farà que descobreixi qui és aquest home
silenciós que va lluitar a la guerra de Vietnam, i
descobrirà que no són tan diferents, que ell també
té malsons i que els dos es troben enmig de lluites

7
 internes. Tot això l'ajudarà a descobrir, a poc a poc,
perquè els seus pares no li han parlat mai del seu
germà Bernardo, que està tancat a la presó.
"Potser mares i pares s'oblidaven d'aquest petit
detall: estar al llindar dels disset anys pot ser
una autèntica merda."
"Com odiava això de viure dins del meu cap."
En altres paraules, Aristòtil i Dante descobreixen
els secrets de l'univers és un elogi a l'art i la litera-
tura. Gràcies a lectura de Dostoievsky i Hemingway
pare i fill aprendran, primer, a través de les paraules
d'altres a expressar-se i, finalment, a parlar. La poe-
sia de Wittman i William Carlos Williams, també
ajudarà en Dante i l'Aristòtil a comunicar-se i a dir-
se allò que, a l'inici de la novel·la, no s'atrevei-
xen. I, finalment, l'art també ajuda en Dante a ex-
pressar-se citant obres com els Noctàmbuls o el Rai
de la Medusa i amb les seves pintures que l'ajuden a
8
declarar els seus sentiments amb sinceritat i valentia
a l'Aristòtil, cosa que ell no aconsegueix fer i per
això rebutja veure els seus quadres.
Per tant, la novel·la és plena de petites pistes que
passen desapercebudes, perquè al narrador les ca-
mufla entre l'acció i així enganya el lector igual que
s'autoenganya el protagonista. A l'inici, per exem-
ple, l'Aristòtil, al llegir una carta del Dante en què
aquest li revela que ha après a fer petons a noies,
però que a qui li agradaria fer petons és a nois, pen-
sa: "Em preguntava si havia estat tan guapo com en
Dante. I em vaig preguntar per què m'ho pregunta-
va." O bé més endavant quan diu: "Potser jo no era
humà. Potser jo no formava part de l'ordre natural
de les coses." O, sobretot, quan ell mateix s'adona,
però no vol reconèixer que no és tant diferent del
Dante: "Vaig descobrir una cosa sobre mi: per dins,
jo no era gens com el pare. Per dins, jo era més com
en Dante. I això em feia molta por."
Mariona Arabia Ventura
 RESSENYA - CURSET. MÈTODE DE CATALÀ PER A TOTHOM

Autors: Olga Cap-

devila, Joan Fe-
rrús, Míriam Mar-
tín Lloret
Editorial:
Blackie Books
Número de pàgi-
nes: 240
PVP: 19,90 €

El català ens crea dubtes, inseguretats, ens posa
nerviosos, fins i tot els professionals lingüistes dub-
ten, però totes les llengües tenen les seves comple-
xitats i amb una mica d'esforç i d'humor tot es pot
solucionar. Ho vols solucionar? El Curset t'ajudarà
a aconseguir-ho d'una forma més divertida i ben
diferents dels típics manuals de llengua i dels lli-
bres escolars.
A més, no només és un mètode per aprendre català,
sinó que també és un llibre per aprendre com som
el catalans sortint dels tòpics i ens permet riure'ns
de nosaltres mateixos, ja sigui amb els deu perso-
natges que ens acompanyen en cada capítol o mos-
trant com en som d'escatològics, de 'ben parla-
ts' (ironia) i de fans del sexe en català. Tot
això, 100% il·lustrat, divertit i, a la vegada, rigorós
en les explicacions teòriques. Però, què es podia
esperar d'un llibre creat per un humorista, una lin-
güística i una il·lustradora? Míriam Martín Lloret,
la lingüista, diu que el seu objectiu és “que la gent
s’entusiasmi amb la llengua i aprengui a través d’a-
quest entusiasme i aquest optimisme que no pas el
ser policies de la llengua i donar garrotades a la mí-
nima a qui s’equivoca”.
El que més m'ha agradat és que ofereix taules on el
temari queda molt clar, perquè està esquematitzat i
és molt visual, i això ajuda a entendre'l amb més
facilitat. Els exercicis, també, ajuden a posar en
pràctica el contingut de cada capítol i a integrar-lo.
A més, les oracions de les activitats són molt diver-
tides i plenes de referències culturals. I encara que
alguns aspectes de la llengua, els tracta de forma
molt general, penso que el llibre aconsegueix resol-
dre el dubtes més freqüents i generals tant dels par-
lars nadius com dels aprenents del català d'una for-
ma molt planera, nogensmenys rigorosa. A cada
capítol podeu trobar un personatge il·lustrat que ens
presenta el temari i es passeja amb nosaltres pels
diferents apartats teòrics i ens acompanya fins al
final del capítol, on podem trobar un personatge
cèlebre català, vocabulari temàticament relacionat
amb el temari, que també ajuda a resoldre dubtes

9
 d'ortografia sobre l'escriptura de mots
com alvocat o advocat, també il·lustrats, i resol
grans dubtes com les hores, els errors més comuns
en les locucions preposicionals, ajuda entendre els
verbs irregulars i també ens ensenya a renegar, a
queixar-nos i a insultar en català.
Per acabar, vull agrair a l'editorial per enviar-me
aquest exemplar, ja que tenia moltes ganes de llegir
-lo des de que vaig escoltar-ne la presentació a La
Setmana del Llibre en Català, si us la vau perdre us
deixo AQUÍ el vídeo, on Carme Junyent, Magí
Camps, Pau Vidal i Míriam Martín Lloret van par-
lar sobre la situació de la llengua catalana actual-
ment, i també després de saber que també van estar
a la Fira LiberisLiber de Besalú. Finalment, l'he po-
gut llegir i practicar i us puc assegurar que de tots
els manuals que he utilitzat mai, ja sigui durant el
batxillerat o durant la carrera de filologia, crec que
aquest ha sigut el que m'ha permès resoldre més
dubtes i integrar els coneixements de la forma més
ràpida i fàcil possible, segurament gràcies als seus
tocs satírics i d'humor sobre com som els catalans.
10
Per a qui és aquest llibre? Per a tothom? Qui és
tothom? Pot ser pels estudiant de batxille-
rat. Estàs esgotat de les classes i l'últim que vols és
haver de fer un manual de català seriós i avorrit per
refrescar dubtes sobre ortografia, morfologia o sin-
taxi? Amb el Curset riuràs com si estiguessis veient
un vídeo de Tiktok (o Reels).
Ets un filòleg frustrat? Un lletraferit que no se'n
surt amb les classes de sintaxi, que segueix fent
errors en el exàmens finals i que no troba la forma
de resoldre tots els dubtes que té de llengua i conso-
lidar-los. Aquest és el teu llibre! Trobaràs teoria per
resoldre dubtes actualitzada amb la nova normativa
del 2016, i també exercicis per consolidar el temari
après.
Però potser no ets un estudiant, potser vius fora,
però el català t'ha cridat l'atenció i vols apren-
dre'l, potser acabes d'arribar i el necessites per la
feina, potser la teva parella és català -na i la vols
impressionar parlant català...
Mariona Arabia Ventura
 RESSENYA - LA CASA DE MANGO STREET
Autor: Sandra Cisneros
Editorial: L'AltraTribu
Traducció: Míriam Cano
Il·lustracions:
Núria Solsona
Pàgines: 152
Any: 2020
PVP: 16,00 €
La casa de Mango Street de Sandra Cisneros
és una novel·la breu sobre la identitat, la immi-
gració, la pobresa, el somni americà, la sexuali-
tat, el matrimoni, la llibertat i l'empoderament
femení. Està estructurada en diferents relats
narrats tots des del punt de vista de la protago-
nista, això aporta molta tendresa a la història,
però el que m'ha captivat d'aquesta novel·la és
la prosa, en aparença senzilla, però plena de
metàfores, i la potentíssima crítica social que
es pot llegir entrelínies.
La casa de Mango Street és l'obra més recone-
guda de Sandra Cisneros, considerada un best-
seller del New York Times i, fins i tot, se'n va
fer una adaptació teatral. Cisneros, nascuda el
1954 a Chicago, és una escriptora, novel·lista i
poeta americana d’orígens mexicans i en les
seves obres hi ha una forta influència cultural
de les arrels mexicanes. També, el fet que la
protagonista desitgi convertir-se en escriptora
ens revela que és una obra amb molt elements
autobiogràfics.
Per tant, en aquesta breu novel·la, l'autora re-
cupera records de la seva infància; com la pro-
tagonista del llibre, Cisneros ja somiava en ser
escriptora i en tenir una casa pròpia on poder
escriure, però la seva família, sobretot el seu
pare, no hi va estar mai d'acord; a l'època la
seva prioritat havia de ser trobar un bon marit
i casar-se. Com veurem en la novel·la, la prota-
gonista descobreix que les dones del seu barri
un cop es casen perden tota la seva llibertat, i
per això ella s'hi nega i decideix que tindrà una
casa pròpia, una casa que serà només seva.
Una curiositat és que va escriure Mango Street
després d'haver-se graduat i li va servir com
una reflexió per consolidar la seva identitat, ja
que durant molts anys s'havia sentit rebutjada
per ser dona, immigrant i de classe social bai-
xa. Això ho sabem perquè en la introducció del
llibre titulada: 'Una casa pròpia', l'autora uti-
litza la foto per descriure l'espai on va escriure
aquesta novel·la. Sens dubte, encara que la no-
vel·la m'ha agradat molt, el que més em va fas-
cinar a l'iniciar el llibre va ser aquesta intro-
11
 ducció.
La novel·la explica la història de l'Esperanza,
una nena de família mexicana que després
d'anys de mudances en diferents apartaments,
finalment, la seva família es muda a una casa a
Mango Street, als suburbis de Chicago, però la
casa no és com la protagonista se l'imaginava,
no s'assembla a la casa dels seus somnis.
Durant la primera part de la novel·la, l'Espe-
ranza ens presenta la seva família, els veïns i
descobreix l'amistat. Primer coneix la Kathy,
però aquesta es muda aviat i llavors coneix la
Lucy i la Rachel. Des de llavors, la Lucy, la Ra-
chel, l'Esperanza i la seva germana petita,
Nenny, es faran amigues i aniran juntes en bici
pel barri de Mango Street.
L'Esperanza ens descriu la vida de Mango
Street a través dels diferents relats teixint la
història de la seva família, la casa i els veïns.
Explica les històries sobre els homes i els nois
del seu barri, però, sobretot, es centra en les
dones i les noies. L'Esperanza reflexiona en di-
versos moments sobre què significa ser una do-
na. La majoria de les dones del seu barri, un
cop casades, passen els dies observant la vida a
12
través de les seves finestres esperant que els
seus homes tornin a casa i l'Esperanza no espe-
ra el mateix que elles de la vida.
Llavors coneixerà la Sally i es faran amigues.
Tot i així, l'enveja perquè vesteix amb estil i
atrau als nois. De mica en mica, però, s'ado-
narà que la Sally no és tan bona amiga com
pensava, perquè sempre anteposa els nois a la
seva amistat i algunes experiències traumàti-
ques amb nois faran que la seva amistat es vagi
refredant, ja no veuen el món igual: ella vol se-
guir sent una nena, així se sent més segura, vol
evitar durant un temps més ser una dona, per-
què s'ha adonat dels riscos que això té. Un dia
la Lucy, la Rachel i l'Esperanza es posen talons
per primera vegada i es senten immediatament
més grans i s'adonen com atrauen la vista dels
seus veïns i es senten desitjades per primer
cop. Ja no són unes nenes, sinó dones! Però
quan un vagabund els ofereix diners a canvi
d'un petó, elles se senten assetjades, els talons
ja no els agraden, no se senten segures i corren
capa a casa per amagar els talons, és a dir, deci-
deixen ser nenes durant un temps més i ama-
gar l'inevitable, que el seu cos està canviant i
s'estan convertint en dones, i a partir d'ara se-
ran vistes de forma sexualitzada i això ho rela- gonista per buscar un futur millor.
cionaran amb perill.
Així, veiem com des de ben petita, l'Esperanza
També, per exemple, 'El jardí del mico' és un és una inconformista i una somiadora amb una
capítol que descriu el jardí del barri on juguen visió molt revolucionària del món, i no vol aca-
les amigues. Però, mentre l'Esperanza encara bar com la resta de dones del seu barri. Ella vol
prefereix jugar amb els més petits, la Sally que marxar d'allà, viure més a prop de la natura en
ja es considera més gran prefereix estar amb una casa pròpia i ser lliure. Penso que si us va
els nois. Llavors l'Esperanza per passar una agradar Un arbre creix a Brooklyn de Betty
estona juntes va amb ella i s'adona que no li Smith, de ben segur que aquesta novel·la no us
agrada com els nois tracten la seva amiga, però decebrà.
quan intenta defensar-la, s'enfada amb ell per-
També se'n va fer una adaptació teatral.
què la Sally sembla agradar-li.
Aquí podeu veure'n algunes escenes:
Des d'aquest moment al jardí, s'adona que ja h t t p s : / / w w w . y o u t u b e . c o m / w a t ch ?
no és una nena, però tampoc vol acceptar ser v=p3V6sj82Zhk&feature=emb_title
una adulta. Així doncs, des d'aquest punt de
vista tendre i innocent, intuïm com l'Esperanza Mariona Arabia Ventura
s'està fent gran i per molt que li agradaria se-
guir sent una nena, ja no hi ha marxa enrere,
ella no vol créixer perquè no accepta el món on
li ha tocat viure, no vol acabar com la seva tieta
qui duia també el seu nom i que també era
molt revolucionària però que un cop es va ca-
sar, jove com la resta de dones del barri, va
deixar de ser-ho. I, finalment, el capítol:
'Quatre arbres esprimatxats' també mostra la
situació de precarietat en la que es troba la
gent del barri i reforça més el desig de la prota-

US DEIXO AQUÍ UN TASTET DEL LLIBRE QUE OFEREIXEN A LA WEB DE L'EDITORIAL

13
 EPIC RAP BATTLE: DR. SEUSS VS. SHAKESPEARE

Qui guanyaria una batalla de rap entre el Dr.

Seuss i el propi Shakespeare? Ara ja pots decidir-
ho veient aquest vídeo del canal “Epic Rap Battles
of History”

William Shakespeare: George Watsky

http://www.youtube.com/gwatsky
Thing 1 and Thing 2: EpicLLOYD
http://www.youtube.com/EpicLLOYD
The Cat and the Hat: Nice Peter
http://www.youtube.com/NicePeter
Dr Seuss: Mickey Meyer
http://www.twitter.com/Mickey_Meyer

14
15
 EL JARDÍ SECRET, UNA ESTRENA CONFINADA (LLIBRE VS. PEL·LÍCULA)

Una història sobre el poder de la natura i la im-

portància de preservar-ne la flora i fauna, però tam-
bé sobre el dol i la capacitat de superar moments
difícils amb l’ajuda de l’amistat, l’esforç i la natura,
estrenada el 14 d’agost.

La nova adaptació de El jardí secret elimina perso-

natges clau i escenes icòniques, tot i això, els efec-
tes artificials fan que percebem la màgia d’aquest
jardí secret a través dels ulls de la protagonista i
que la natura esdevingui realment màgica.

El jardí secret és una pel·lícula dirigia per Marc

Munden, escrita per Jack Thorne i produïda per Da-
vid Heyman, productor de la saga de Harry Potter i
Paddington. Està protagonitzada per Dixie Egeri-
ckx, Colin Firth i Julie Walters. L’adaptació cine-
matogràfica està basada en la novel·la de 1911 de
Frances Hodgson Burnett, traduïda per primer cop
al català el 2011 per Maria Rossich i publicada per
Viena Edicions. L’última edició es va publicar el
febrer de 2020 acompanyada d’unes precioses
il·lustracions de coberta de Mercè López Ascanio i
de l’interior de Núria Giralt.

El jardí secret és un clàssic juvenil universal que

narra la història de la Mary Lennox, una nena an-
glesa de nou anys nascuda a l’Índia en una colònia

16
britànica, on el seu pare treballa pel govern anglès.
A l’inici de la història, encara que quan la conei-
xem s’acaba de despertar i descobreix que els seus
pares han mort de còlera i els servents de la mansió
on vivia han desaparegut i l’han abandonat, la pro-
tagonista resulta poc agradable i l’espectador no
aconsegueix sentir pena per ella, perquè es mostra
egocèntrica, repel·lent i arrogant.
Un soldat britànic la trobarà i l’enviaran a la im-
mensa mansió del seu tiet, Archibald Craven, que
viu aïllat a Misselthwaite, Yorkshire. Però en
aquesta nova llar, de nou, l’obligen a quedar-se a la
seva habitació, no vagarejar i tafanejar per la casa,
i, sobretot, no molestar el seu tiet qui no tenia
interès a rescatar-la. Però tot començarà a canviar
quan amb l’ajuda d’en Dickon, un jove del poble, i
el seu malaltís cosí Colin, descobrirà la màgia de la
natura del jardí secret.
La pel·lícula està ambientada en un món de post-
guerra, concretament després de la Segona Guerra
Mundial, i la mansió de Misselthwaite, que abans
de la guerra havia estat un lloc daurat de festes i
luxe, i que durant la guerra va servir com a hospital
pels soldats, ara és un cúmul de ruïnes. Les escenes
dins de la casa són de tonalitats grises i plenes
d’ombres del passat que contrasten amb els colors
verds, la llum i la vivacitat que desprenen les esce-
nes del jardí.
Tot i que la situació en aquest context històric afe-
geix dramatisme a l’inici de la pel·lícula, no vaig
trobar sentit al motiu del canvi de context històric.
Cal tenir present que la novel·la es va publicar el
1911 i la seva autora va morir el 1920; per tant, la
història és prèvia a les dues grans guerres i penso
que no calia afegir-li més dramatisme del que ja hi
ha a la novel·la.
La descoberta del jardí secret i la màgia de la natu-
ra canviaran la Mary, i a mesura que avanci la no-
vel·la també als personatges que l’envolten, i l’es-
pectador no podrà evitar estimar-la i deixar de veu-
17
 re-la com una nena repel·lent i orgullosa. Tots
aquests canvis que viu la protagonista són represen-
tats per les plantes. El jardí, com la Mary, havia
estat abandonat des de la mort de la mare del Colin
i ningú hi havia entrat mai més. La Mary tindrà cu-
ra del jardí i, de mica en mica, arribarà la primavera
i les flors tornaran a brotar. Així doncs, ambdós
s’ajudaran a renéixer.
La novel·la té tres-centes quaranta-nou pàgines que
equival a sis hores de lectura aproximadament; la
pel·lícula dura cent minuts, per tant, el director, el
productor i el guionista s’han vist forçats a liminar
algunes escenes. El que m’ha sorprès és que han
eliminat escenes clau, però també n’han introduït
de noves que podrien no ser-hi, per exemple, s’eli-
mina l’escena icònica de la descoberta de la porta
del jardí secret, que va ser la imatge de la coberta
de la primera edició publicada als Estats Units. A
més, també, en la novel·la, és el pit roig qui la guia
i li mostra l’amagatall de la clau abans d’entrar al
jardí, en canvi, a la pel·lícula hi entra moltes vega-
des abans de descobrir la porta, enfilant-se pel mur,
i no és fins més avançada la trama que descobreix
la clau que, a més, es troba dins del jardí en lloc de
fora.
Tanmateix, a la pel·lícula han tret importància al
pit roig i han afegit un altre personatge, un gos que
la Mary anomena Jemima i que és qui l’ajuda a
descobrir el jardí secret.
Una altra diferència important respecte al llibre són
els personatges. S’han elidit el jardiner i el metge,
dos personatges que trobo cabdals per expressar la
idea principal de la novel·la. El jardiner és qui en-
senya a la Mary els primers coneixements bàsics
sobre com tenir cura del jardí secret i la importàn-
cia de l’esforç físic per tenir cura de la natura i de
la salut física i mental d’un mateix. I tampoc hi ha
el metge d’en Colin, qui dona arguments per justifi-
car la malaltia del cosí de la Mary, perquè està in-
teressat a heretar la mansió del seu pare i, per això,
vol que el seu nebot mori.
Tal com s’ha dit, quan s’adapta una novel·la al ci-
nema és justificable que s’eliminin escenes del lli-
bre però en aquest cas s’han substituït escenes
icòniques per poder introduir una trama secundària,
inexistent a la novel·la, sobre el passat de la Mare
del Colin i la Mary. En definitiva, tot i que a l’inici
la pel·lícula és bastant fidel al llibre a partir del se-
gon acte i, sobretot, a partir del tercer, la història
canvia completament.
Cal insistir que degut als canvis, encara que s’ha
intentat mantenir el missatge central de l’obra,
l’èmfasi del missatge de la novel·la per la im-
portància de tenir cura de la natura, ha perdut força

18
i s’ha diluït amb el dramatisme afegit. En sortir del
cinema, el primer que vam comentar amb l’amiga
amb qui vaig anar a veure’n l’estrena va ser: “On
són els aprenentatges de jardineria i l’esforç físic
que fan en Dickon i la Mary per fer reviure el jardí?
El jardí reneix sol?” L’únic que es veu que hi treba-
lla, sobretot, és en Dickon. Així doncs, vaig trobar
a faltar les escenes que mostraven com gràcies a
l’esforç dels personatges per cuidar i fer renéixer el
jardí és el que els canvia i els fa evolucionar, men-
tre que a la pel·lícula sembla que el jardí revisqui
simplement gràcies a l’arribada dels infants i de la
primavera.
D’altra banda, m’ha agradat que no fossin tan fidels
a la novel·la pel que fa a l’aparició més constant
del tiet que emfatitza la temàtica del dol per la dona
perduda. Mentre que al llibre, just a l’inici de la
novel·la, quan comença l’estiu, el tiet desapareix i
no torna fins a la tardor, cap al final de la novel·la.
També penso que l’elecció del càsting és excel·lent
i que cada actor és ideal pel personatge que repre-
senta, sobretot l’actuació dels infants i els seus
diàlegs resulta molt versemblant.
No obstant això, trobo que és una pel·lícula que val
molt la pena veure pel que fa a la producció. M’han
captivat, per exemple, la decoració dels espais, les
escenes on es mostra l'exterior de la casa, l'habita-
ció amb el paper de paret oriental, el laberint de
passadissos que té la casa, la paret que amaga una
habitació secreta i el vestuari de la mare del Colin.
També trobo que els efectes artificials aporten a la
pel·lícula la fantasia que fascinarà l’espectador,
com ara quan creixen les roses o les flors canvien
de colors i això representa el pas de les estacions i,
a la vegada, reprodueix les seves emocions. Un al-
tre efecte que m’ha agradat són les transicions de
les escenes i com s’introdueixen els records de la
protagonista fent que els ocells del paper de paret
es converteixin en els ocells del cel de l’Índia.
Per últim, tot i que a l’inici el jardí em va semblar
inversemblant perquè és immens com una selva i
em semblava poc creïble que els adults no el cone-
guessin, després, escoltant les entrevistes al produc-
tor i al director, he descobert que el jardí és una re-
copilació de les diferents parts dels millors jardins
del Regne Unit i m’ha acabat agradant la idea d’un
jardí gran com una selva perquè, de nou, com passa
amb els efectes especials que mostren els canvis
d’estacions, penso que això reprodueix el punt de
vista innocent i màgic de la protagonista envers la
natura, i encara que realment el jardí a la novel·la
no sembli tan gran, interpreto que el director ha
volgut mostrar que per la Mary la descoberta d’a-
quest nou món i aquest jardí li sembla enorme. Pen-
so que això representa molt bé com solem veure les
19
 coses quan s’és un infant i també m’ha agradat la que simplement són dues formes d’art diferents,
idea que el jardí és un personatge més i un organis- dues formes d’explicar i experimentar una història,
me viu que connecta amb les emocions dels perso- ja que a diferència dels llibres, veure una pel·lícula
natges. és una experiència més passiva, és visual i auditiva,
pot ser compartida al mateix moment; mentre que
En resum, si es té en compte la dificultat d’adaptar
llegir és una activitat activa, a través de descodifi-
al públic actual un clàssic universal que ha sobre-
car paraules la ment genera imatges visuals i activa
viscut el pas del temps, encara que el missatge cen-
la imaginació i mentre no es faci en veu alta, la lec-
tral hagi quedat una mica diluït i s’hagin eliminat
tura sempre serà una experiència més solitària i
escenes icòniques i personatges cabdals, penso que
personal. Per tant, ambdues activitats són diferents
és una pel·lícula amb una producció espectacular.
i cada persona preferirà una o l’altre. Així doncs,
Sobretot m’agrada el contrast dels tons i com cada
tot i que el missatge central perd força i el procés
cop els tons verds i daurats tornen a prendre força
evolutiu del personatge sembli que no requereix
al voltant de la casa i la família. I també val molt la
esforç físic, penso que tot i això l’essència del lli-
pena veure-la per gaudir de les escenes de la natura
bre s’ha intentat mantenir aportant noves idees que
i els diàlegs entre els infants. I per molt que hagi
potser fan que un públic més ampli i adult també hi
remarcat quan és més o menys fidel, això no vol dir
connecti.
que sigui una pel·lícula de més o menys qualitat.
Penso que cap de les dues és millor o pitjor, sinó
Mariona Arabia Ventura

20
21
 L’ENTREVISTA

Per celebrar que del 9 al 14 de novembre es celebrava el Festival Barcelona Novel·la Història, la
Mixa entrevistà al seu canal als escriptors Maria Carme Roca i Martí Gironell. Voleu saber més
sobre les seves darreres novetats “A Bàrcino” i “Paraula de jueu”?

22
23
 SABIES QUE...?

...Terry Pratchett es tradueix per fi al català?

Aquest mes de novembre s’han publicat els primers
llibres de Terry Pratchett en català, una notícia
històrica. L’editorial Mai Més Llibres té intenció
de publicar tota la col·lecció de Discmón (2 o 3
títols l’any d’un total de 41).
La seva traducció al català és doblement emocio-
nant... en primer lloc, perquè feia temps que es-
peràvem aquest acte de justícia, i, en segon lloc,
perquè això ens dona un motiu més per seguir...
dient el seu nom (podeu seguir el moviment
#DiguesElSeuNom a les xarxes).
La traducció és a càrrec d’Ernest Riera, i les
il·lustracions de les portades són de Marina Vidal.
Els dos títols que ja podem llegar són “Guàrdies!
Guàrdies!” (La Guàrdia Nocturna 1) i “Igualtat de
ritus” (Les Bruixes 1). Per saber-ne més...

PIXAR-NOS DE RIURE AL DISCMÓN (EN CATALÀ!) - CATORZE.CAT

EL DISCMÓN PARLA CATALÀ, AL·LELUIA! - LES RADES GRISES

SIR TERRY PRATCHETT I JO. UNA REMINISCÈNCIA D'ERNEST RIERA - EL BIBLIONAUTA

24
25
 CRÒNIQUES

Crònica #LaSetmana20 escrita per un narrador misteriós

Les he vist de tots colors, jo, però no em pensava

que fa uns mesos el port de Barcelona quedaria tan
buit de vida. Que estrany, haver sigut testimoni
d’una primavera sense flors ni gent a les Rambles...
Mica en mica, però, la vida va tornar, i fa uns dies
vaig veure que començaven a construir unes para-
des ben estranyes al Moll de la Fusta. Pels cartells
vaig descobrir que es tractava de la Setmana del
Llibre en Català, que enguany s’havia traslladat
des de l’Avinguda de la Catedral per poder
complir totes les mesures de seguretat.

El primer dia vaig patir, perquè al matí diluviava. A

la tarda, en canvi, va ploure una mica mentre sortia
el sol i les bruixes es pentinaven, però la gent no es
va acovardir.

L’endemà el temps va millorar i vaig veure una

munió de senyores reunides que van resultar ser
lunya en realitat és cada una de les biblioteques
bibliotecàries. Un home -que van presentar com
de cada municipi. La bibliotecària Glòria
a Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques- esta-
Gorchs fins i tot va recomanar tota mena de llibres
va eufòric de poder celebrar la primera trobada pre-
a les seves companyes: novel·les ideals per a fer
sencial del sector en molt de temps i va donar les
lectors, d’altres d’idònies per llegir als clubs de lec-
gràcies a les bibliotecàries pels seus esfo-
tura, novetats que acabaven de sortir, i llibres “per
rços. Durant els parlaments, es va reafirmar la
fer explosionar la ment”. Jo no hi he anat mai, a
idea que la cultura és un bé de primera necessi-
una biblioteca (de fet, no m’he mogut d’on sóc des
tat, i que la biblioteca més important de Cata-

26
de fa anys) però m’imagino que són espais
fantàstics, refugis de cultura. Com devien ser els
primers bibliotecaris? Des de l’escenari m’arribà
una veu dolça que semblava saber-ho i explicava
que des de l’antiguitat som part d’una aventura per
preservar el saber a través dels llibres. La veu per-
tanyia a Irene Vallejo (qui ha escrit un llibre sobre
llibres anomenat “L’infinit dins d’un jonc”). Expli-
cava que va voler narrar cada capítol com si fossin
els contes de les mil i una nits: protagonitzats per
personatges malvats, reines, bibliotecaris anònims,
llibreteres amazones, i molt més...
Mentrestant, els autors signaven llibres i els alta-
veus no paraven de sonar. Es van entregar premis
com el Gust per la Lectura, o l’Atrapallibres i
el Premi Protagonista Jove. El seu jurat són cen-
tenars d’alumnes de secundària d’arreu de Catalun-
ya, i enguany els premis són honorífics, perquè no
han pogut finalitzar les votacions als instituts. La
cerimònia, que l’any passat diuen que gairebé va
durar tres hores, aquest cop acabà en disset mi-
nuts. Però s’ha celebrat, i això és el que com-
pta. “Tots els actes culturals que mantenim en mo-
ments com aquests mereixen un aplaudi-
ment” afirmava el Director de la ILC, Oriol Ponsatí
-Murlà. Jo aplaudiria, espero que no em mal inter-
pretessin, però fa temps que tinc els braços garrati-
bats.
Tampoc vaig poder aplaudir el Premi Trajectòria
a Teresa Duran, o el Premi BBVA Sant Joan, i
això que en tenia ganes. El guanyador és un escrip-
tor d’ulleres rodones (l’Albert Forns) que va trobar
la inspiració amagada en uns diaris que ningú vo-
lia. Durant la presentació vol reivindicar la im-
portància d’escriure diaris, perquè són una
herència més que podem llegar als nostres des-
cendents. Diu que a Londres hi ha un magatzem on
guarden tota mena de diaris personals, perquè la
gent pugui documentar-se i entendre millor el pas-
sat. “M’agradaria despertar la curiositat i el res-
pecte envers els dietaristes”
Al llarg dels dies següents la calor va anar pujant
de forma directament proporcional al públic que
visitava la Setmana. Era commovedor veure per-
sones tan diferents unides per la passió pels lli-
bres... Quins retrobaments més emotius, perquè
la majoria portaven mesos sense veure’s! Em va
cridar especialment l’atenció una noia jove que
semblava portar bigotis de gat. En realitat era una
mascareta, que la convertia en mixa a mitges. Salu-
dava, entrevistava, ho gravava tot amb el seu
mòbil... De fet, no es va perdre ni un dia de la fira i
sempre marxava més contenta que un gínjol. El
quart dia em va sorprendre veure-la pujar a l’esce-
nari familiar per moderar un parell de taules rodo-
nes sobre literatura juvenil. Desbordava passió
mentre presentava les novetats i conversava amb
els seus autors.
Un parell d’aquestes novel·les havien sigut guardo-
nades recentment (“Nascuts per ser breus”, Premi
Joaquim Ruyra 2019, i “Expedició al Congo.
Bwana Nyani” Premi Enric Valor 2019).
D’altres eren intrigants i misterioses (“Mangata” de
Ricard Ruiz Garzón, i “Els crims de la taula pe-
riòdica” de Xavier Duran i Jordi de Manuel). Fins i
tot hi havia reedicions precioses de clàssics (“Les
tombes d’Atuan”, Ursula K. Le Guin) i la primera
obra d’una autora adolescent (“Entre nosal-
tres”, Aina Huix). Però totes prometien aventures i
27
 emocions! En aquell mateix escenari s’hi suc-
ceïen els espectacles infantils: titelles, conta-
contes, grups musicals... Fins i tot s’hi van pre-
sentar novetats de manga en català i es va cele-
brar un recital de poesia. De cua d’ull vaig veure
els somriures cansats dels editors i llibreters que
s’insinuaven sota les mascaretes. Aquella edició
excepcional havia sigut un èxit!

I ara tot ha tornat a la “nova normalitat”, però la

fira ha deixat un bocí d’alegria rere seu. Les he
vist de tots colors, jo, però no m’esperava ser el testimoni mut d’una història de superació com aquesta.
M’agradarà explicar-la a les gavines que sovint descansen a la meva mà estesa. El meu dit fa temps que
indica la mateixa ruta invisible mar enllà, però vist el que he vist els darrers dies, aquest sí que és el camí a
seguir. ●

28
29
 Novel·la negra al festival Sang Cugat Fantàstic 2020
Mixa (20/9/20) Del 17 al 27 de setembre Sant Cu-
gat celebra el seu VI Festival de cinema i novel·la
negra “Sang Cugat Fantàstic” amb un lema que
aquests dies interpel·la tant als assassins com a la
resta de ciutadans: “Renta’t bé les
mans!”. L’escena del crim són els Cinemes de Sant
Cugat, i allà és on vaig poder gaudir del programa
literari (que tenia lloc els dies 18 i 19 de setembre).
Quan hi vaig arribar el dissabte al migdia, tot just
havia finalitzat la primera taula rodona del
dia (“Clubs de lectura: els sospitosos habi-
tuals”) i era el torn de parlar dels joves lectors a la
conversa “Misteris juvenils”.
Emili Bayo (“Premonicions”, Estrella Polar), Dani
Torrent (“El misteriós cas de la mare advoca-
da”, Edicions Cal·lígraf) i la joveníssima Aina
Huix (“Entre nosaltres”, Llibres del Delicte), mo-
derats per la professora i membre
30
de L’Escriba Sílvia Plana van reivindicar la ne-
cessitat de valorar la literatura infantil i juvenil
(novel·les gràfiques incloses!).
Estaren d’acord en que tant els nens com els jo-
ves són un públic complex que no es sorprèn
amb qualsevol cosa, i que mereix obres de quali-
tat que els faci descobrir el món. Cal ensenyar a
les aules que llegir és un acte de plaer a través de
llibres que interpel·lin als alumnes, i professors que
els facin de guia. “Últimament es creen molts con-
tes sense conflicte per sobreprotegir els
nens” afegia Dani Torrent. Un gran error, perquè
tal i com deia Emili Bayo “La lectura prepara als
joves a gestionar les seves emocions”. Llegir ens
ajuda a adonar-nos que no estem sols, a compren-
dre el món. I és per això que, segons Aina
Huix “s’ha d’anar introduint temes considerats
tabús a la LiJ”.
A les 13h el periodista Albert Prat conversava
amb Damià del Clot (“Ella”, Llibres del Delic-
te) Jordi Solé (“El tigre i la duquessa”, Columna
Edicions) i Salvador Balcells (“Si saps caure,
t’alçaràs”, Meteora) sobre els comportaments anti-
socials.
“M’interessa descobrir el per què dels crims” deia
Damià del Clot “a través de les motivacions estiro
el fil de la història”. Segons, Barcells per posar-se
a la ment dels criminals cal “parlar amb ells o lle-
gir molt, veure com els han tractat altres autors,
perquè la majoria ha estat en contacte amb gent a
la presó”.
Però al capdavall, tal i com deia Jordi Solé “les
principals motivacions per a cometre crims són
iguals per a tothom"
Després de la pausa per dinar, l’escriptor i profes-
sor Josep Amorós va moderar una presentació de
tres novetats escrites per Albert Gassull (L’instant
precís, Llibres del Delicte), Lluís Estragués (Caso
Fuga, ) i Adrià Guxens (Lazos de Sangre, Círculo
Rojo). Amb ells vam viatjar d’Egipte fins a Irlanda,
passant per diferents escenaris de Barcelona
(inclosa la seva laberíntica xarxa de metro).
A mitja tarda vam escoltar intrigats i horroritzats la
interessant xerrada de Paz Velasco (advocada i cri-
minòloga) sobre la ment dels criminals psicòpates,
i tot seguit fórem testimonis de la conversa en-
tre Jacinto Vicente (autor de “Olot. Crònica d’un
segrest”) i Ferran Grau ("L’hivern del coiot"),
moderada per JR Armadàs, periodista i director
de El Cinèfil. Els dos escriptors havien investigat
cassos reals del nostre país, i en el cas de Ferran
Grau fer-ho fins i tot va suposar una catar-
si: “m’havia quedat sec, i ara ja puc tornar a es-
criure”.
I per fi va arribar el moment d’entrar en acció: era
el meu torn de moderar una taula rodona de nove-
tats titulada “Còctel de gèneres” i protagonitzada
per l’escriptor, periodista i crític de cinema i televi-
sió Pep Prieto, l’escriptora, articulista, tertuliana i
ex-diputada Marta Alòs, i l’escriptor, periodista i
docent David Marín.
Les seves novel·les són en efecte un còctel de
gèneres perquè van més enllà del negre clàssic: “El
mal pare” d’en Pep Prieto, és una barreja de gènere
negre i terror situada entre Barcelona i Giro-
na. “L’origen del pecat” de Marta Alòs s’apropa a
les conxorxes polítiques i episcopals de Lleida,
i “Appletown” de David Marín és un homenatge al
negre clàssic amb un punt d’humor negre lleida-
tà. Va ser un plaer conversar amb ells tres sobre
crítica social, personatges que es tornen tan vius
que acaben fent la seva, i realitats que superen
la ficció.
Malgrat que no em vaig poder quedar a escoltar
el “Recital mortal” de Irene Solanich i Georgina
Armadàs, per mi la cirereta del festival va ser poder
conèixer i retrobar companys lletraferits, i corrobo-
rar que, tot i la negror del gènere, els seus ambaixa-
dors estan plens de llum. Gràcies de nou per com-
ptar amb mi... i fins a la propera! No us perdré
la pista ;-)
Mx
31
 Lliurament del 36è Premi Vaixell de Vapor i el 30è Premi
Gran Angular 2020

Mixa (11/10/20) El divendres 9 d’octubre vaig po- rodó!) i poder conèixer professionals del món del
der assistir de forma virtual al lliurament llibre com la llibretera Marta Adell (La caixa
del XXXVI Premi de literatura infantil El Vai- d’eines) o l’escriptor Emili Bayo (anterior guardo-
xell de Vapor i del XXX Premi de literatura ju- nat del Gran Angular).
venil Gran Angular. Les intervencions del direc-
Voler saber més sobre les obres guanyadores?
tor de Cruïlla Josep Mª Cervera i el president de
la Fundació SM Luís Fernando Crespo, van
Sinopsis: El gran músic Lluc Erill ha desaparegut
subratllar la voluntat d’ambdós entitats
en circumstàncies estranyes, i tot fa pensar que
de promoure i prestigiar l'escriptura d'obres per
s’ha suïcidat tirant-se al mar. Abans de desaparèi-
a infants i joves en llengua catalana amb autèn-
xer, l’home va deixar una carta amb un missatge
tica qualitat literària, que fomentin el gust per la
misteriós. Es tracta del primer d’una llarga llista
lectura i els transmeti valors socials i hu-
d’enigmes, que sempre són escrits críptics acom-
mans. Perquè llegir significa descobrir realitats que
panyats de codis QR que remeten a diferents obres
canvien la nostra percepció del món.
musicals. I sempre amb referències al diable.

Sense més dilació, les editores Anna Pau-

Sara, la neta del músic i l’únic familiar que li que-
ner i Dolors Ortiz van descobrir les obres guanya-
dava, amb l’ajuda d’un vell amic de l’avi, intentarà
dores davant d’una vuitantena d’assistents expec-
resoldre els enigmes per descobrir la veritat. El
tants: “La música del diable”, de Silvestre Vi-
que més inquieta Sara són les al·lusions dels mis-
laplana, fou guardonada amb el Gran Angular,
satges al fet que ella corre perill i la certesa que el
i “El país de cral” de Paula Ferrer i Moli-
seu avi estava molt espantat abans de desaparèi-
na s’endugué el Vaixell de Vapor.
xer. Però ha començat la cursa contra rellotge per
salvar el que és més important que la vida de Lluc
Això sí, us haig d’explicar que, abans d’escoltar el
Erill, i ha d’arribar fins al final sigui com sigui.
veredicte, jo ja en coneixia el 50%. No és que do-
minés el poder de la telepatia (tot i que seria ge-
Silvestre Vilaplana és escriptor i professor de se-
nial!), sinó que havia tingut l’honor de formar
cundària. Ha conreat els gèneres de la poesia, la
part del jurat del premi Gran Angular. No no-
novel·la i la narrativa, i les seves obres han estat
més va ser una experiència enriquidora i emo-
distingides amb diversos premis. Amb “La música
cionant, sinó que em va fer il·lusió sumar-me a
del diable” la seva intenció és entretenir i fer de
la celebració del 30è aniversari (un número ben

32
la literatura un joc. La novel·la és plena d’enig-
mes, i la música (a través de codis QR) és “el com-
plement perfecte”. Vilaplana afirmà que la tecnolo-
gia no té per què ser contrària a la lectura,
i reivindicà la necessitat de trencar els prejudicis
sobre els llibres entre els joves, que els veuen es-
trictament com un element de classe enlloc
d’una qüestió social.
Sinopsis: Gemma és l’única xiqueta que viu al po-
ble més xicotet del món, Vellamina, que només té
set habitants, i guarda un dels secrets més in-
creïbles del món. La menuda localitat es troba en-
mig d’un immens bosc, al cim d’una muntanya.
A les rodalies del poble hi ha una mina abandona-
da, de la qual s’extreia un mineral molt caracterís-
tic: el cral. Ara, la mina està tancada perquè fa
molts anys que el cral es va acabar. A Gemma no
la deixen que s’hi acosti, perquè els seus pares i les
veïnes i veïns opinen que la mina és molt perillosa.
Però, per què és tan perillosa? Quin misteri hi
guarda? I per què el cral es va acabar?
Paula Ferrer i Molina és llicenciada en Medicina i
Cirurgia per la Universitat de València i doctora
per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va
especialitzar en Ginecologia i Obstetrícia,
però escriu contes i relats des de ben petita (les
seves obres de narrativa i breu han obtingut di-
versos guardons). De fet, “El país de cral”, neix
de la seva primera història.
Amb els anys la trama ha evolucionat fins a con-
33
 vertir-se en una novel·la que, segons el ju-
rat “t'endinsa en un món increïble de la mà d'uns
personatges dinàmics i entranyables a la vegada
que introdueix grans temes com són la solidaritat,
la cooperació entre cultures i la cura del medi am-
bient.”
Durant la roda de premsa vam comptar amb la
presència d’algunes alumnes de secundària en qua-
litat de reporters “junior” que van fer preguntes ben
interessants als guardonats, i jo vaig aprofitar per
preguntar-los-hi quin aspecte dels llibres havien
gaudit més escrivint. Paula Ferrer es decantà
34
per la creació dels mons de la seva història
(indrets fantàstics però alhora coherents), i Sal-
vador Vilaplana escollí el procés de recerca dels
enigmes: “És com fer un tapís o un trencaclos-
ques, pot ser desesperant però molt engrescador”.
Enhorabona un cop més als guardonats i llarga
vida a premis tan necessaris com aquests! Tant de
bo l'any que ve els puguem celebrar presencial-
ment i sense que calguin mascaretes que amaguin
els nostres somriures.
Mx
 Liberisliber 2020. Crònica de la Mixa

Podríem dir que s’ha convertit en una tradició inin-

terrompuda molt especial per a mi assistir a la fira
d’editorials independents LiberisLiber a Besa-
lú. Aquest any, però, l'edició 2020 es balancejava
sobre la corda fluixa degut a la pandèmia. Per sort,
més de mig centenar d’editorial independents
van fer pinya per tirar endavant una nova edició
excepcional que complís totes les mesures de se-
guretat. L’espai de la fira va comptar amb un con-
trol d'accés, no va escassejar el gel de mans i tam-
poc no van faltar els detectors de temperatura. Les
instruccions eren ben senzilles:

 Respectar la distància de seguretat

 Fer ús de les mascaretes

 Seguir les senyalitzacions

 En cas de veure un virus... xutar-lo! ^.^

D’altra banda, el que sí vam aconseguir foragitar
fou el mal temps... Tot i l’amenaça de núvols i bai-
xes temperatures, va fer un dia fantàstic. El sol
t’enlluernava i t’entabanava (perquè et feia
creure que l’estiu no havia marxat), i l’ombra et
recordava que la tardor ja havia arribat.
del bitllet). Un cop a la fira, havies de ser àgil
perquè les primeres 100 persones que compra-
ven 2 llibres s’enduien una bossa plena de que-
viures variats! Us ho creieu o no, enguany la
promoció no va durar més de tres hores i escaig.
Això és més d’un llibre venut al minut!

Malgrat que el programa d'aquesta edició no va
comptar amb tantes activitats i tallers com en anys
anteriors, no van faltar les engrescadores iniciatives
habituals. Personalment vaig reservar plaça al "bus
indi" a la velocitat de la llum (no només et porten
de Barcelona a Besalú -i viceversa-, sinó que et do-
nen un val per comprar un llibre pel mateix import
A més a més, per cada llibre adquirit podies afe-
gir el teu nom a l’urna del mega sorteig. Jo en
vaig afegir dos i em vaig poder endur la bossa de
l’edició, que, tot i estar buida, aviat vaig omplir
amb llibres. I és que cada any l’oferta literària
va en augment! Aquest 2020 la LiberisLiber va
batre rècords amb 65 editorials independents

35
 convidades (i no només de Catalunya!). els aneguets del riu Fluvià. Què més es pot dema-
nar? ;-D
Evidentment em va fer molta il·lusió descobrir les
editorials nouvingudes i retrobar-me amb les més
El cruiximent del dia posterior va ser important,
veteranes. També vaig poder compartir la vetlla-
però representava una victòria. Havíem pogut gau-
da amb amics lletraferits que venien per prime-
dir de la LiberisLiber un any més gràcies a la deter-
ra vegada o repetien l’experiència (i no vaig
minació i empenta d’editors i organitzadors, i
coincidir pels pèls amb altres booktubers que tam-
d'un públic cada vegada més variat i compromès.
poc es van voler perdre l’ocasió, com ara l’eixeri-
Paraula de Mixa que el bon ambient que s'hi
da Literatita! Us deixo el seu reportatge aquí).
respira no és tal sols per l'aire pur de la muntan-
ya. Ens hi retrobem l'any que ve?
Plegats vàrem recórrer la fira vàries vegades
(descobrint quelcom nou cada cop), vàrem fer fotos
Mx
artístiques del pont de Besalú, i miràrem embadalits

36
 Collita Fresca: presentació de les darreres novetats edito-
rials en literatura juvenil

Mixa (16/10/20) Malgrat que la pandèmia i el con-

finament va impedir que l'acte es dugués a terme de
forma presencial al març, aquest mes d’octubre fi-
nalment hem pogut recollir la collita de novetats
juvenils online. Organitzat per Biblioteques de Bar-
celona i conduït per Anna Herráez (responsable
del SDLIJ, Servei de Documentació de Literatura
Infantil i Juvenil), l’acte ha comptat amb la presèn-
cia virtual d’editors de L’Altra Tri- tors i especialistes en LiJ que durant més de tres
bu, Bambú, Cruïlla, Fanbooks, La Gale- hores hem anat descobrint les darreres novetats
ra, Maeva, Océano Travesía, Pagès Edi- de les editorials convidades. Al xat en directe s’ha
tors, Penguin Random House (Alfaguara, Montena, parlat de l’auge de la poesia entre els joves, de la
Nube de Tinta, Random Cómics i Salamandra), necessitat de seguir treballant per la diversitat de
i RBA-Molino. gèneres, d’ampliar el focus dels mitjans de comuni-
cació o d’aniquilar la creença de que els llibres per
Maite Cusó (de la llibreria el Pebre Negre) ha co-
a joves no són profunds i tenen menys qualitat.
mençat donant-nos la benvinguda i fent una petita
reflexió sobre el panorama actual de la literatura
Hem pres bona nota de totes les propostes literàries
juvenil. Ha reivindicat la importància de separar
-que s’intentaran recollir a l'apartat web de l'SDLIJ
-la dels llibres infantils, i ha recalcat que el pú-
(Biblioteca Xavier Benguerel)-, i hem agraït com-
blic juvenil és tan divers i exigent com
partir un matí de comunió entre amants de la
l’adult. “Un bon llibre que t’atrapa, no té
literatura juvenil. Tal i com deia la Sílvia Ne-
edat”, explicava. Per últim, ha lloat la diversitat del
bot (Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Cas-
sector i l’aposta per bones traduccions. “La litera-
telldefels)... “D’aquesta collita segur que en sorti-
tura juvenil carrega estigmes que anem esborrant,
ran menús boníssims!”
tot i que costa!” El públic estava format per una
vuitantena de biblioteques, llibreries, prescrip-
Mx

37
 Crònica del lliurament del 52è Premi de les Lletres Catalanes

Mixa (22/10/20) El 20 d’octubre es va lliurar el

52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al
Palau de la Música. L’homenatjat era el poeta En-
ric Casasses, a qui el jurat va acordar atorgar-li el
premi «per la seva contribució a la llengua i cultu-
ra catalanes, especialment per l’originalitat del
llenguatge poètic que ha creat, i per la qualitat de
la seva obra, no sols en la poesia, sinó també en la
traducció, l’assaig, l’edició i l’escena. Enric Ca-
sasses ha creat un estil propi i transgressor a l’ho-
ra de fer (i dir) poesia, que l’ha convertit en una
referència renovadora i influent dins el panorama
de la poètica catalana contemporània.»
En aquest viure tan senzill
de tantes vides complicades
sobreposades i trenades
has sapigut no perdre el fil
i saps cantar moltes tonades
senzillament perquè és bonic
i quan tot dorm i tu descanses
i amb el cap planxes el coixí
qui sap els somnis on viatgen
ni quin ball balla l’esperit
Abans de la cerimònia d’entrega, Casasses ens va
regalar un espectacle/recital carregat d'ironia,
denúncia social i amor per la cultura que girava
al voltant de la seva obra. “Pregunta doble: qui
sóc i per què escric? Resposta simple: escric per-
què no sé qui sóc.”
Dalt de l’escenari l’acompanyaren el guitarris-
ta Feliu Gasull, el duo “Don Simon & Telefun-
ken”, el quartet poètic “Nicomendes Mendes”, el
pianista Daniel Ariño, i la cantant Maria Mauri.
Durant la glossa, Bel Olid (presidenta de l’Asso-
ciació d’Escriptors en Llengua Catalana) lloà
l’obra i trajectòria de Casasses, un poeta que, se-
gons explicava, ha aconseguit la difícil fita d’unir
crítica i públic: “a molts ens ha obert les portes al
plaer d’escoltar i ha creat escola.”
SAPS?
cel amunt de les estrelles
més enllà de la galàxia
on s’acaba el meu jardí
comença un altre jardí
comença una altra galàxia
són unes altres estrelles
hi ha una branca i una pedra
una pedra que entrebanca
i fa caure cap amunt

38
 i al damunt del capdamunt seu infern natural, la intel·ligència artificial multi-
on fins l’espai s’entrebanca plica la tonteria natural”, etzibava l’Enric en plena
s’hi pot veure una pedra emergència. Les preguntes de la poesia, com sem-
cel enllà de les estrelles pre, donant respostes.
als confins de la galàxia
Seixanta anys després, a Òmnium Cultural hem
on s’acaba el meu jardí
enfortit aquest compromís amb la cultura compar-
(La tonalitat de l’infinit)
tida, segura i diversa arreu dels Països Catalans. I
no pas perquè el present ens hi obligui, que tam-
El Palau de la Música (tot i la reducció d’afora-
bé, sinó perquè és indestriable del passat que ens
ment) va esclatar en aplaudiments eixordadors
ha portat fins aquí i del futur de llibertat que
quan Marcel Mauri (vicepresident d’Òmnium
construïm. Sense cultura no som res, i aquest se-
Cultura) entregà el guardó a Enric Casasses. Un
ria un lloc molt pitjor. Així doncs, enhorabona i
guardó dissenyat des de fa anys per l’escul-
gràcies una vegada més, estimadíssim Enric.»
tor Ernest Altés, i que enguany -dins l’estructura
fixa de ferro- contenia un còdol de la platja del
Acabo aquesta crònica amb un altre poema de
port d’en Perris, a l’Escala, poble amb el que
Casasses, que resumeix prou bé la vetllada:
Enric Casasses manté forts lligams personals.

Quan Mauri li cedí la paraula, Casasses reconegué La manera més salvatge,

que no s’havia preparat cap discurs. Es sentia selvàtica i salvadora
emocionat, i no podia deixar de pensar en el seu de moure el cos, la manera
pare, qui en el passat havia format part del jurat del més subtil i muscular,
premi. “No sé que dir, em sento com un nen a qui més a prop de la Matèria
deixen seure a la taula dels grans” Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
D’altra banda, durant l’acte no van faltar reivin- insultant de tots i sí,
dicacions per la cultura i la llibertat. Tal i com si vol, el més amorós
explicava en una carta el President d’Òmnium Cul- és la paraula i parlar.
tural Jordi Cuixart: «Avui, la pandèmia despulla (L'obra)
encara més les deficiències d’un món que relega la
cultura. “Un paradís artificial comunica amb el Mx

39
 Univers Llibres publica l’edició definitiva de "Pickwick" en
català
Mixa (10/11/20) Tot tornant de la roda de premsa
organitzada aquest matí a Ona Llibres, cada vega-
da sóc més conscient de la joia que tinc entre les
mans. Univers Llibres publica una edició molt es-
pecial de “Pickwick” amb l'extraordinària traducció
de Josep Carner (també en el seu any commemora-
tiu). Per fer-ho possible, ha calgut l’alineació
del Grup Enciclopèdia (mitjançant el seu segell
literari, Univers) la Fundació Pere Coromines i
la Universitat de Girona.
El llibre pretén ser l’edició definitiva de Pi-
ckwick en català: una edició de col·leccionista,
bilingüe (acarant anglès i català), il·lustrada i
única. Fer realitat aquesta obra ha sigut un procés
extraordinàriament llarg i complex, però totes les
parts implicades no podrien estar més cofoies amb
el resultat.
40
Joan Abellà, director general del Grup Enciclo-
pèdia, ha reivindicat la lluita constant perquè la cul-
tura sigui a efectes pràctics un bé de primera neces-
sitat, i ha celebrat que apostes com aquestes puguin
veure la llum enmig de la pandèmia. La directora
editorial de divisió de llibreries de Grup Enciclo-
pèdia Ester Pujol afirmava: “Avui és un dia de
festa, presentem un llibre meravellós”.
La introducció, l’edició del text català i els apèn-
dixs del llibre són obra del Doctor en Filologia Ca-
talana Jaume Coll, i el text anglès i el vocabulari
ha anat a càrrec de Joan Ferrer, Doctor en filolo-
gia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i
història.
M’ha semblat ben curiós descobrir que Dickens
solia revisar les seves obres diverses vegades al
llarg dels anys, i que totes les edicions de
“Pickwick” que han arribat fins als nostres dies
són fidels a l’última versió (1867). Carner, en can-
vi, va traduir la segona versió del llibre (publicada
el 1847). Jaume Coll afirmava com n’és d’in-
teressant fer la comparació entre ambdues ver-
sions: segons la crítica, les millors versions dels
textos de Dickens són les primeres (doncs amb
cada retoc van perdent espontaneïtat).
A més a més, tal i com deia Joan Ferrer, “la tra-
ducció de Carner és d’una brillantor que enlluer-
na”. L’anomenat “príncep dels poetes” va acon-
seguir adaptar totes les referències culturals an-
gleses de Dickens (a diferència de la traducció
literal que es faria avui en dia) amb un ús del
català en el seu major esplendor (tot just un any
abans de la publicació del Diccionari de Pompeu
Fabra, el 1932). “Si Fabra és el seny ordenador,
Carner és el profeta” assegura Coll a la introduc-
ció.
D’altra banda, el llibre busca arribar a tots els pú-
blics. “Tothom que vulgui aprendre a escriure bé,
l’hauria de llegir” proclamava Ferrer apassionada-
ment: “Hi trobareu de tot: des de diàlegs divertidí-
ssims fins a cròniques polítiques i científiques...
És un llibre màgic”.
Mx
41
 EL QUELLEGISTA ARTISTA

“Aixeco el cap i les nostres mirades coincideixen”

Un relat de Lluc Chavarria

Aixeco el cap i les nostres mirades coincideixen durant un imprecís moment.

-Què volies dir-me? – em preguntes.

Jo em poso vermell i no ho acabo d’entendre.

Em quedo una estona pensant i, quan per fi comprenc el que m’has preguntat, em sento estúpid.
Obro la boca però, tot i tenir milions de frases pensades curosament per aquest instant no aconse-
gueixo formar cap paraula. Em provoco una gran ira a mi mateix.

Les mans em tremolen i les cames quasi no s’aguanten dretes. Em començo a impacientar. Tanco
la boca per tal d’agafar embranzida i poder dir alguna cosa. Em preparo i la torno a obrir. Aquesta
vegada sí que aconsegueixo emetre algun so:

-Jo…

Tot i no acabar –i, amb prou feines començar- de dir res, no cal més. Ho has entès. T’acostes. Un
dels teus suaus dits em tapa la boca i, just després, els teus llavis li prenen el relleu. El cap m’ex-
plota. El cor m’explota. El cos m’explota.

Obro els ulls.

-Bé, ja m’ho explicaràs demà que tinc pressa.

Te’n vas just a temps per no veure la llàgrima que em cau per la galta. Avui tampoc serà. Com pot
ser que estiguis tant cec?

42
43
 Preveient el futur lector

Àries Cranc Balança

21 MARÇ-20 ABRIL 22 JUNY-22 JULIOL 24 SET -23 OCTUBRE
Freqüència (de lectura): Freqüència: Freqüència:

Quantitat (de llibres): Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Taure Lleó Escorpió

21 ABRIL-20 MAIG 23 JULIOL-23 AGOST 24 OCTUBRE-22 NOV
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

Bessons Verge Sagitari

21 MAIG-21 JUNY 24 AGOST-23 SETEMBRE 23 NOV- 21 DESEMBRE
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

44
 Capricorn Aquari Peixos
22 DESEMBRE-20 GENER 21 GENER-18 FEBRER 19 FEBRER-20 MARÇ
Freqüència: Freqüència: Freqüència:

Quantitat: Quantitat: Quantitat:

Qualitat: Qualitat: Qualitat:

45
 L’art de la traducció
Cal donar valor a la feina dels traductors
per Anna Rosich Soler

Quan penso en els llibres que vaig llegir de petita traducció. Després de graduar-me com a traductora
me’n venen molts al cap, però hi ha alguns perso- a la universitat, podríem dir que soc plenament
natges que m’han quedat gravats a la memòria. El conscient que molts llibres que llegeixo han sigut
xai Marcel, per exemple. L’Alícia Paf i La Penya traduïts.
dels Tigres. I els protagonistes dels clàssics dels
Considero que traduir literatura és una feina molt
germans Grimm. I el mític Harry Potter! M’en-
difícil (en un llibre t’hi pots trobar reptes de
cantava que els personatges d’aquestes històries
toooooota mena), però tinc la sensació que a la so-
parlessin la meva llengua i s’expressessin de la ma-
cietat, en general, els traductors encara passen força
teixa manera que ho feia jo. En aquella època, de
desapercebuts i la seva feina no es valora prou. Tot
petita, no era gens conscient que algunes de les
i així, m’agrada molt veure com cada cop hi ha més
històries que llegia havien estat escrites en una altra
editorials que s’animen a fer constar els noms dels
llengua i havien hagut de passar per un procés de

46
traductors a les cobertes dels llibres que publiquen.
Al cap i a la fi, el traductor ve a ser un segon autor
del llibre i, segurament, una de les persones que el
llegiran amb més atenció –i procurant que no se li
escapi cap detall–. Deixeu-me que citi alguns tra-
ductors que per a mi són, diguem-ne, de referència:
Albert Nolla, Maria Rosich, Marc Rubió, Mari-
na Espasa. Per a mi, aquests quatre noms són ga-
rantia de qualitat. Persones que fan la seva feina
amb ganes i entusiasme, però també amb professio-
nalitat i cura. Són traductors que m’han permès
descobrir, per exemple, Haruki Murakami,
Gerbrand Bakker, Maggie O’Farrel i Maggie Nel-
son. Quanta varietat, oi?
Una altra cosa que em fa molt feliç, a part de veure
el nom del traductor a la coberta d’un llibre, és que
els lectors parlin dels traductors. M’agrada quan
una persona em diu quin és l’últim llibre que ha
llegit, i que me’l recomani (o no). Però encara
m’agrada més (m’entusiasma, vaja) que un lector
em digui qui és la persona que ha traduït l’últim
llibre que ha llegit. En resum, que citi el traductor.
Gran part de la responsabilitat a l’hora de difondre
la feina dels traductors és de les editorials, però
com a lectors també tenim un paper fonamental: cal
que citem els traductors quan parlem dels lli-
bres que llegim. Només així la feina dels traduc-
tors es valorarà com es mereix.
Per acabar, una breu dada estadística. Miro els lli-
bres que he llegit des del gener d’aquest any: 18.
D’aquest total, 11 són traduccions, més de la mei-
tat! També em sorprèn veure la diversitat dels idio-
mes d’origen: anglès, japonès, holandès, francès,
coreà, basc... Quantes històries que m’hauria per-
dut, si la figura dels traductors no existís!
Anna Rosich Soler
Novembre 2020
@traduintdesdecalella
traduint.wordpress.com
47
 BOOKSTAGRAM @llibresjuvenils

Em dic Marta i des de ben petita m’ha encantat llegir. Recordo les
tardes que passava a la biblioteca i a amb la meva mare, els diu-
menges que anava amb el meu avi a la llibreria, el primer llibre
que vaig devorar...

Fa un temps vaig decidir crear-me el compte de bookstagram

@llibresjuvenils per poder compartir les meves lectures i recoma-
nar-les. Parlar de llibres és una de les meves activitats preferides i
sempre sereu benvinguts de passar-vos pel meu compte per co-
mentar-los :))

BLOG Meyonbook

Meyonbook és un blog literari, una onada més enmig d'aquest oceà que és internet, que intenta a través d'a-
quest blog i Instagram encomanar passió per la literatura i donar a conèixer autors i llocs literaris on viatjar.

48
 BLOG Traduint des de Calella

Traduint des de Calella neix amb la intenció d’oferir contingut en llengua catalana relacionat amb el món
de la traducció. Un recurs per a persones interessades en aquest àmbit, ja siguin professionals o aficiona-
des, encara estudiants o ja graduades, catalanes o estrangeres.

LA TEORIA DE LA PÀGINA 99. L’impulsor d’aquesta teoria va ser Ford Madox Ford
(1873-1939), un escriptor i editor anglès. Segons l’autor, la pàgina 99 és el punt en què
la qualitat literària d’una obra està en el seu punt màxim.
Feu clic per saber-ne més!

INSTAGRAM @periodisme1976

BLOG ENTERA’T LITERATURA

https://enteratllibres.jimdofree.com/

CANAL LITERATURA ENTERA’T

Contacontes, ressenyes, entrevistes...

49
 CONCURSOS
Voleu llegir 'Gran Ocell del Silenci' d'Àfrica Ragel? Per celebrar
l'èxit que té el primer programa de literatura a Radio Trama
(del @_enterat_ #radiotrama) podeu guanyar un exemplar! A En-
tera't volem organitzar un sorteig adreçat a joves que comença...
Ja! Teniu temps per participar fins el 10 de desembre! Anuncia-
rem en primícia el guanyador o guanyadora al primer programa
de desembre (11/12/20) i li enviarem el llibre, com a regal de Na-
dal. Què heu de fer per participar? Tot la info... AQUÍ

Per què giren els planetes? D'on venen exactament els Reis
Mags? Per què en llepar un glaçó sovint s'hi enganxa la llengua?
Si voleu saber la resposta d'aquestes i moltes més preguntes,
esteu de sort... Sortejo un exemplar del nou llibre de Pere Renom,
il·lustrat per Cristina Losantos. Doneu-li a M'AGRADA a aquest
post + Seguiu a @baula_editorial i @mixa_ql + Mencioneu als
comentaris a algú a qui li encanti descobrir coses noves
Teniu temps per participar fins el 29 de novembre a les 23.59h

PROGRAMES DE RÀDIO

50
 ALTRES WEBS D’INTERÈ
D’INTERÈSS

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu! Aquí trobareu tots els números anteriors de la Revista del s
Lectors del QL, contingut exclusiu i molt més!

Qui som?
El 28 d’Abril de 2011, dos lectores del Boli van compartir amb els seus companys Quellegistes una
idea emocionant que havien tingut: crear una revista on hi tinguessin cabuda tota mena de temes,
essent la literatura el principal. Aviat la proposta va acumular seguidors i en un tres i no res el tema
bullia de redactors atrafegats.

Malauradament, el que en un principi s’havia ideat com un entretingut butlletí es va acabar conver-
tint en un projecte tan gegantí que va començar a patir baixes quan faltava poc per publicar el pri-
mer numero i finalment va quedar congelat. Pero no tot estava perdut! El maig de 2014, un nou
grup d’intrepids Quellegistes van decidir tirar endavant aquell projecte que prometia tant amb la in-
tencio de que tota la il·lusio que hi havien dedicat els seus companys no quedes en l'oblit. Tres mesos
mes tard, la primera edicio d’aquella “operacio fenix” va veure la llum, i amb ella va va reneixer La
Revista del QL.
Ens ajudes a que la seva flama cremi més que mai?

Comptem amb tu!

51
 De què es tracta?

elseullibre és una associació sense ànim de lucre amb NIF G67274241 creada per promoure el llibre
en català. Us hi podeu subscriure gratuïtament i us enviarem per correu la llista de tots els llibres que
s’acaben de publicar en català sobre els temes que hàgiu triat, amb informació complementària de ca-
dascun. S’hi inclouen els publicats en l’àmbit de l’Estat espanyol i aviat els d’Andorra, l’Estat francès
i l’Alguer. No venem llibres: només en facilitem informació perquè els pugueu comprar a la llibreria,
per correu o trobar-los a la biblioteca. Només necessitem el correu per enviar-vos el butlletí. Res més.

Qui som?

Som un grup d’amics i companys de

feina, i la família Aymà. Engeguem
aquesta tasca sense ànim de lucre
perquè serveixi a tots els ciutadans.

Homenatge

Des d’elseullibre volem homenatjar

Jaume Aymà Mayol, pioner de les
edicions en català a la postguerra, lluitador per la llengua catalana, el catalanisme, la cultura i el llibre
en general.

Contacte

Podeu escriure’ns a aquest mail:

ELSEULLIBRE@GMAIL.COM

O seguir-nos a Twitter @elseullibre

52
 PROGRAMES DE RÀDIO LITERARIS

T’atreveixes a conèixer la filosofia dels nostres cursos?

Després d'impartir-los durant sis mesos a la Xarxa de Biblioteques, per encàrrec de Barcelona Activa,
ara arriba el moviment FanTIC a les escoles.

T’avisem que... crea addicció!

El nostre objectiu és portar a les escoles una nova manera d'aconseguir que les noies i nois s'apropin
activament a diverses disciplines creatives tals com la literatura, música, fotografia, pintura, dansa, ci-
nema... Fem breus formacions emprant nous i innovadors formats adreçats a escoles.

Què són els Booktubers? Els Booktubers són milers de joves arreu del món que pugen vídeos a You-
Tube parlant sobre la seva passió pels llibres i acumulen milions de seguidors!

Sabies que...? El fenomen Booktuber està agafant volada i fins i tot el sector editorial potencia aquesta
manera de promocionar els seus llibres. Una bona recomanació d'un BookTuber conegut pot fer aug-
mentar les seves vendes fins a un 20%!

I per què no extrapolar aquest sistema exitós a d’altres disciplines artístiques? Amb 4FanTIC els alum-
nes es divertiran convertint-se en creadors i divulgadors (Tubers) de l'art que hagin treballat durant les
formacions. Fem-los Booktubers, Dansatubers, Artstubers, Musictubers, Fototubers, Teatretu-
bers! Satisfarem objectius pedagògics i, a més, complementem els recorreguts curriculars en una gran
quantitat de competències.

+informació a:
www.4fanticbcn.com

Twitter | Facebook | YouTube | Instagram

53
 Membres de la Redacció:
Mixa
Agraïments a:

Mariona Arabia Ventura (@meyonbook)

Anna Rosich Soler (@traduintdesdecalella)

Lluc Chavarria (@lluctuber_booktuber)

Tu també vols participar a la Revista dels

Lectors del QL? Escriu-nos un correu a…

larevistaql@gmail.com