La natura de la diferència sexual

Irigaray i Darwin1
Elizabeth Grosz
(Duke Univeristy, Durham, Estats Units)

Traducció de treball de les pàgines 70-73 i les seves repectives notes

1. Irigaray i el concepte de diferència sexual

Molt convincentment, Irigaray ha argumentat que la diferència sexual és el concepte-llindar

de la nostra era. (…) Amb la seva curosa articulació, a través del seu enllaçament amb tots
els altres conceptes als quals es vincula i afecta —tots aquells conceptes relacionats amb
totes les diferències viscudes, entre les quals, diferències en l’orientació sexual, en termes
racials o ètnics, diferència religiosa, econòmica, geogràfica i poítica, a través de diferències
generalment inassimilables dins de les formes de democràcia que reconeixem actualment—
la diferència sexual marca el llindar d’una nova forma d’entendre’ns nosaltres mateixes, al
món i a la conceptualitat mateixa. És el concepte crucial per entendre l’enllaçament de totes
les altres diferències socials, polítiques i individuals, així com els llaços que podrien servir
per a unir subjectes a través de i en el reconeixement d’aquestes diferències.

Voldria desenvolupar la manera d’entendre la diferència sexual d’Irigiaray només en una

forma resumida, recapitulant moltes de les seves afirmacions centrals pel que fa al concepte,
afirmacions han estat elaborades en detall considerable en els textos primaris d’Irigaray, així
com a través de les seves lectores més astutes (Whitford; Burke; Mortensen; Schor)2:

1. La diferència sexual és la diferència més irreductible, bàsica i no-recíproca entre els sexes, la
incapacitat d'un sexe a posar-se [to step into] en el cos, rol o posició de l’altre sexe3.

2. La diferència sexual és una diferència morfològica, diferència en cos, en la significació i sentit

del cos, i l'immersió perceptiva i qualitativa en el món que es desenvolupada a través del cos.

1 Grosz, E. (2012). The Nature of Sexual Difference: Irigaray and Darwin. Angelaki, 17(2), 69-93.

2Vegeu Margaret Whitford, Luce Irigaray. Philosophy in the Feminine (London: Routledge, 1990); Carolyne Burke,
Naomi Schor, and Margaret Whitford, eds., Engaging with Irigaray (New York: Columbia UP, 1994); Ellen
Mortensen, Touching Thought: Ontology and Sexual Difference (Lanham, MD: Lexington, 2004).
3« Sigui a través de la psicosi o el cinisme col·lectiu, la diferència seuxal, que constitueix la realitat humana més
bàsica, és tractat com un problema gairebé no-existent » (Luce Irigaray, ‘‘Preface’’ a Thinking the Difference: For a
Peaceful Revolution, trad. Karen Montin (London: Routledge,1994) ix)
1
 On moltes feministes han interpretat aquesta diferència corporal com a anatòmica i, per tant,
com quelcom donat, Irigaray ha insistit, en comptes, que la diferència corporal és viscuda, mai
és una natura en cru, sinó una diferència mediada per la signigiació cultural i psíquica. Els
cossos dels homes i de les dones mai es viuen merament d’una menra anatòmica, sino sempre
en els termes del seu valor i sentit psicosocial. La diferència sexual és el concepte que
diferencia cossos, no en termes de la seva natura, sinó en termes del seu valor i del seu ús4.

3. La diferència sexual no és només irreduible, també és immesurable, incalculable, una relació

entre termes que no és mesura exterior, cap tercer terme, ni objecte que pugui oferir una mètrica
amb la qual jutjar aquesta relació o els seus elements constituents5.

4. Per tant, la diferència sexual no és una relació comparativa entre dues entitats, dos sexes, que
són donats independentment, com les pomes i les taronges: no és una comparació o un contrast
de dues entitats autònomes, sinó que és una relació constitutiva dels dos sexes, que no pre-
existeixen a la seva diferenciació [but is relation that is constitutive of the two sexes, which do
not pre-exist their differentiation].

5. La diferència sexual no existeix en els seus propis termes, o en termes adequats per a la seva
expressió conceptual i política. En la mesura que la història registrada és la història de diversos
tipus de patriarcat, la diferència sexual ha estat reduïda a formes d’oposició, en les quals l’home
i les seves qualitats associades i masculinitzades són vistes com a positives i la dona i les seves
qualitats associades i feminitzades són vistes com a la negació d’aquests termes positius; [ha
estat reduïda] a la complementarietat sexual, en la qual el femení és sempre vist només com allò
que complementa el masculí, més que com allò que en si mateix requereix complementar [that
which itself requires complementing]; o [ha estat reduïda] a la igualtat sexual, en la qual les
dones i el femení son vistes com a versions de, o formalment el mateix que, els homes i la
masculinitat. En totes aquestrs firmes de reducció patriarcal de la feminitat a les necessitats i
interessos de la masculinitat, la diferència sexual és raduïda a la oposició, complementarietat o
igualtat [sameness], les úniques formes en les quals el femení és representat en els
sistemes socials i representacionals del patriarcat.

6. Per tant, la diferència sexual no es basa en propietats, qualitats o característiques existents

dels dos sexes, que com a màxim reflexarien les restriccions socials del patriarcat imposades a
un sexe pels interesos de l’altre. La diferència sexual, per contra, és indeterminable, és allò que
no existeix encara però que, tot i així, té el dret d'existir i d’elaborar-se. La diferència sexual tan
sols ha existit en les seves formes reduïdes d’igualtat [sameness], oposició o complementarietat
entre els dos sexes en les quals la dona ha estat entesa només en alguna relació a l’home com a

4 Aquesta és l’afirmació que elabora Irigaray a ‘‘Thinking Life as a Relation’’ dins de Conversations 5.

5 Per més detalls, cfr. Luce Irigaray, ‘‘Towards a Sharing of Speech’’ a Key Writings (London: Continuum, 2004) 77.

2
 entitat coneguda [understood only in some relation to man as a known entity] (com a més o
menys igual, més o menys dependent, més o menys autònoma en relació a una norma donada
pels homes). La diferència sexual és una diferència indeterminable, la diferència entre dos
éssers que encara no existeixen, que estan en procés d’esdevenir. És una diferència que està
sempre en provés de diferenciar-se a si mateixa.

7. La diferència seuxal és alhora una forma de diferència, un mode de diferenciació d'allò que ha
de diferenciar-se a si mateix, però també una forma de sexualitat, un mode de trobada eròtica
que vincula cossos diferents en modes d'intensitat oberts que podrien acabar [result] en la
reproducció, encar que no hi estigui dirigida. La diferència sexual, com a diferència corporal,
no és reduïble a les diferències genitals però les inclou, així com les pràctiques que aquestes
possibiliten per necessitat6.

8. La diferència sexual és un universal. És allò que marca tant tota la vida natural com tota la vida
cultural; i, a més, marca dos modes de transició en el moviment de la natura a la cultura. És un
universal viscut que és la condició que permet l'emergència d'altres diferències naturals i
culturals7.

9. Encara que la diferència sexual caractaritza el potencial així com les relacions fàctiques entre
els dos sexes, ella no pot ser reduïda a la reproducció, que és el seu producte indirecte pero mai
el telos o la fita de la diferència sexual. La diferència sexual possibilita l’existència de dos
éssers radicalment diferents per a crear un tercer ésser, irreductible a cap dels dos però el
producte d’ambdós. Aquest tercer no pot ser identificat amb l’infant, que és sempre un dels dos.
Aquest tercer és la creació d’alguna cosa nova en la relació entre els dos, un objecte, qualitat o
relació que pot mediar entre els dos, que pot confirmar la relació entre els dos8.

10. La diferència sexual no està continguda només dins de les identitats sexuals de masculí i femení
[male and female]. Més aviat, les seves implicacions són d’un abast major i toquen en el real
mateix. La diferència sexual no és simplement l’existència de dos tipus diferents i irreductibles
de subjecte, sinó com a mínim dues perspectives diferents, marcs, experiències, modes de
conceptualització, formes de coneixement, tècniques d’existència, com a mínim dues formes de
dur a terme qualsevol activitat. L'ontologia de la difèrencia sexual implica epistemologies i
formes de pragmàtica sexualment diferents, és a dir, diferents relacions amb els subjectes,
objectes i amb el món mateix.

6 Irigaray fa aquesta afirmació a ‘‘The Time of Difference’’ dins de Why Different? A Culture of Two Subjects.
Interviews with Luce Irigaray, ed. Sylvère Lotringer (New York: Semiotext(e)) 96.
7« La diferència sexuada [sexuate] és la diferència més bàsica i més universal. També és la diferència que per a
tothom opera, o hauria d’operar, cada vegada, en la connexió entre natura i cultura. Aquesta connecció és
específica a la nena i a la dona en comparació amb el nen i l’home  ». (Irigaray, ‘‘Becoming Woman’’ in
Conversations 77).
8 Com Irigaray argüeix a ‘‘The Redemption of Women’’ dins de Key Writings 157.

3
11. La diferència seuxal és la condició per a la existència de múltples mons, no solament un únic
món compartit. La diferència sexual comporta que cada subjecte no només ocupa la seva relació
morfològica, perceptual i associativa amb el món, també comporta la possibilitat d’accedir
indirectament a les altres relacions morfològiques, perceptuals i associatives, a partir de la seva
capacitat per abordar/dirigir-se a [address], implicar-se amb i co-ocupar un món compartir, un
món latre que aquell immediatament disponible al subjecte, a través de la seva relació amb
l’altre. Aquell que és sexualment altre respecte a mi, és aquell que m’ofereix un món altre a
aquell que jo ocupo; és qui m’obre nous mons.

12. Podria dir-se que l’afirmació més conflictiva d’Irigaray és que la diferència sexual és el motor o
força implicada en la producció de la resta de diferències, i per tant, té un estatut ontològic que
és radicalment diferent d’aquelles diferències racials, ètniques, religioses, de classe i altres,
doncs la diferència sexual és alhora l’acompanyament universal de totes les altres diferències
viscudes i un dels mitjans per a la seva transmissió i propagació. Cap de les altres diferències té
la mateixa relació a la transició de la natura a la cultura –les altres són socials i culturals– i cap
de les altres formes de discriminació social es poden propagar sense la cooperació de la
diferència sexual9.

Encara que aquest resum ha reduït, sens dubte, la concepció d’Irigaray a les seves formulacions més
elementals, aquest exercici de síntesi dels diversos componens o facetes d’aquesta gemma
conceptual enlluernadora podria ajudar a explicar la hostilitat d’Irigaray cap a aquells projectes
igualitaris que han marcat una bona part de la teoria i pràctica feminista. Tot projecte igualitari,
estigui dirigit cap a l’igualament de les relacions entre els sexes, o entre les races, les classes o les
ètnicitats, és, per Irigaray, antagonista al projecte d’especificació de les diferències. Els projectes
igualitaris comporten una mesura neutral per a l’assoliment d’igualtat, una mesura que reflecteix
invariablement el valor de la posició dominant. L’igualitarisme comporta esdevenir igual a un terme
donat, un ideal o un valor. El treball d’Irigaray en la diferència sexual, juntament amb els escrits
d’altres feministes i anti-racistes centrats en treballar l’especificació de diferències no-reduibles,
problematitza tota norma donada per la qual els sexes o les races poden ser mesurades amb
independència dels mateixos sexes i races mesurats, la qual cosa problematitza la creença que hi ha
variables independents per les quals l’igualtat pot ser planejada [charted]. És el seu anti-
igualitarisme, el seu anti-essencialisme i el seu rebuig a privilegiar el present i el factic per sobre del
futur i del virtual —elements claus per a la seva comprensió de la diferència sexual— que marquen
la contribució única i contínua d’Irigaray a la filosofia.

9 Irigaray afirma que la diferència sexual, encara que no causa o explica totes les altres diferències socials,
proveeix un mode d’implicació [engagement] necessari que té profundes conseqüències pel que fa a com
s’enténen i es tracten totes les monories socials. Vegeu ‘‘Thinking Life as a Relation’’ a Conversations 18.
4